Temps de tertúlia.
En aquest matí de dijous tenim per comentar
algunes de les notícies de la jornada.
Avui amb quatre convidats, com us dèiem fa moment
en el sumari del programa. Els quatre han arribat
molt puntuals, així que ja els podem saludar tots.
Avui ens acompanya el tinent d'alcalde responsable
de l'àrea d'urbanisme i territori, Javier Terrés.
Javier, bon dia. Bon dia. També ens acompanya
la periodista i professora de la Universitat
Nani Rodríguez. Nani, bon dia. Bon dia, Benora.
I a l'altra banda de la taula tenim el Josep Bertran,
cap de Relacions Externes de Repsol i PF. Bon dia, Pep.
Bon dia, Ricard. I també Joan Besora,
vicepresident de la Societat d'Estudis Econòmics.
Joan, també bon dia. Bon dia. Doncs amb aquests
quatre contartulis podem donar una ullada
a l'actualitat del dia. Avui hi ha algunes notícies,
ho hauran vist en les portades als diaris,
ho recollim en els informatius
a propòsit d'un informe molt extens i molt
exhaustiu sobre el tema de la immigració,
un informe impulsat per la Universitat
Rovira i Virgili, amb algunes dades que
potser no sorprenen gaire,
però sí que ens revelen, doncs això, que Tarragona
és la demarcació de Catalunya que registra
un percentatge més elevat de població
estrangera, que arriba a superejar
el 15% del conjunt
de la població. Està a dos punts
per sobre de la mitjana de
Catalunya i que una quarta part
de les persones estrangeres que resideixen
aquí a la demarcació de Tarragona són de nacionalitat
marroquina, és a dir, que tenim
preferentment gent estrangera
procedent del Marroc. També
en algunes comparacions
sembla que a la capital
a Reus, per exemple, predominen
els àfricans, en canvi, a la ciutat de
Tarragona predominen més el col·lectiu de
llatinoamericans. Serien distincions que han fet
per ciutats i per
zones del nostre territori.
No sé si els sorprenen aquestes dades,
Nani, tu que estàs a la universitat,
més del 15% de la població ja és estrangera.
No, el que passa és que el 15% ja és un percentatge
prou elevat com per preveure...
És una xifra d'aquelles que suposo que la gent ja comença a dir
Déu n'hi do, no? Jo diria que a partir del 10-12 ja
comences a pensar, bueno, doncs, potser
que és una xifra molt important. Com per preveure, jo diria que
l'important és que ara fem una tasca de prevenció,
d'evitar zones marginals,
illes d'immigració,
problemes que, com hem vist en altres països d'Europa,
que es produeixen aquests problemes per manca d'integració,
per manca de previsió, diria jo.
Ens posem...
Quan veus les barbes del bici, no sé com ho valo de les barbes,
però, bueno, vull dir que ens hem de posar les piles
per evitar-ho, eh? De moment, sembla que
portem de totes maneres bastant bé, no?
En general, sembla que a la societat no hi ha
conflictes, tot i que això, que
a les nostres comarques arribem al 15% de la població.
Algun comentari més?
No, però jo diria que els conflictes només
vindran el dia que aquests immigrants
comencin a aturar-se, a ocupar
altres llocs. A veure, quan l'estatus
laboral d'aquesta bossa
de persones es modifiqui,
mentre estigui on està, no hi ha problemes
ni aquí ni enlloc, eh? Però això
evoluciona i hem de preveure
l'evolució futura d'això, que sí que ens pot crear
problemes.
Joan, no, deia que és evident que
aquestes xifres, doncs, més o menys te lo sortàvem
al cap, perquè, vèiem, no cal agafar
estudis sinó que ho veus pel carrer, no?
El fenomen de la immigració, sobretot a Tarragona,
doncs, està en un nivell ja altíssim
i això cal, doncs, pensar-hi
una miqueta, no? Cal adequar
l'estructura social, l'estructura educativa
sobretot, i fins i tot la estructura
comercial, perquè, clar, aquesta gent també tenen
unes necessitats per complir tot això, no?
D'entrada, sembla ser que, bueno, que estem
preparats per compaginar o per
acceptar aquesta
pujada d'immigració, però
sempre ho hem fet
des d'un punt de vista estacional
i en el que hi havia
unes condicions
necessàries, econòmiques, diguéssim...
Un cicle econòmic positiu.
Òptimes i positives, no?
Caldrà veure, com diu la Nani,
a partir, doncs, que pugui
canviar aquesta direcció
com podrem assumir
o com podrem establir una sèrie
de pautes de comportament
de conducta de tot, no?
A mi, per exemple,
més que sorprendre'm el
percentatge, m'ha sorprès que fóssim
al lloc on n'hi ha més.
Jo tenia una idea, em semblava que poder
a Tarragona no era lloc on n'hi havia més, no?
I estic d'acord amb el que diu la Nani,
que la situació econòmica
comportarà algun problema i em sembla
que estem a cinc minuts
que això comenci a passar.
Jo fa pocs dies parlava
amb una professora d'un col·legi...
Que ens falten cinc minuts
o que ja passen cinc minuts?
No, que d'aquí...
Ho dic perquè algunes de les dades
econòmiques d'aquests dies
ens diuen això, l'augment de l'atur...
Depèn de com t'ho miris, no?
Perquè pots arribar...
Si arribes cinc minuts tard, no passa res.
Ja t'entenia el comentari.
Sí, sí.
Però, per exemple, deia...
Havia parlat amb una professora
d'un col·legi de Constantí
que em deia que ja ho notaven allà
perquè la gent que viu
o gent que viu a Constantí
que treballa a la construcció
doncs ja ho estan notant
i que alguns pares del col·legi
ja s'havien quedat sense feina.
Jo crec que això ja s'ha engegat.
I de totes maneres,
jo no sé, Joan,
si estem gaire preparats
perquè amb moltes altres coses
doncs és evident que no estem preparats.
I poso com a exemple
tot el que està passant
amb això de la sequera
que dona una mica la impressió
que fa quatre dies
que ens hem donat compte
que ens quedarem sense aigua.
I amb tota l'experiència,
com deia la Nani,
que veiem de països europeus
que han tingut problemes,
d'entrada està clar
que nosaltres no els deixarem de tenir
i el que hauríem de fer
és posar-nos les piles
que no sé si les tenim gaire posades.
Em fa l'efecte que no gaire.
El que passa és que segurament
com deia el Joan,
com que tot aquest procés
l'hem viscut durant una període econòmica,
positiu a l'alça,
amb bonança econòmica,
ara potser ens adonem
que tot això pot petar
i a més no sé si petarà molt ràpidament
o molt més ràpidament del que pensàvem.
Javier, algun comentari?
Sí, sobretot pel volum.
Possiblement aquest 15%
per l'au,
aquest darrer que és el darrer n'ha arribat.
També és veritat
que immigració ja n'hi ha en aquest país
des de fa un temps
i també l'immigrant
que encara neixen
al seu país d'origen
ja s'havia educat
i desenvolupat aquí,
també té un altre encaix
més acondicionat
en el que és
la nostra xarxa social,
els nostres estudis,
el que és la diferent oferta laboral.
En canvi, amb aquestes darreres que arriben
és que és quan venien
arrel de la demanda,
de la demanda que es genera ja
en el seu país d'origen,
allà podríem tindre
doncs una mica de dificultat.
Bé, a veure com
totes aquestes situacions
que s'analitzen des del món econòmic
i no única i exclusivament
des de l'estudi dels barems macroeconòmics
o microeconòmics,
sinó també des de l'àmbit social,
que és molt important
perquè va aparellat,
doncs ens podrem sortir.
És curiós per mi,
o bé ho havia intuït
però no tenia les dades oficials
o d'un estudi aplicat a la matèria,
el repartiment del tipus d'origen del país,
que Reus tingui una bosa
d'estrangers d'origen marroquí
o magrebí
i en canvi sigui a Tarragona
de llatinoamericans,
havíeu comentat.
Sí, sí.
El 31% del total
a la ciutat de Tarragona
és de llatinoamericans.
És una cosa que també
per mi no es val a dir.
Tindríem que mirar per què
perquè tenim en compte
que la immigració ve en família
i quan ve en família
ve perquè també hi ha
una generació de treball
molt àmplia
i el fet que estiguin
en un lloc de residència,
d'acord que el camp de Tarragona
ja té desplaçaments
i tot això,
implica alguna cosa més.
És curiós
i a veure com ho fem.
També una dada significativa
per recordar els oients
és que del 30% dels romanes
que viuen a Catalunya,
que han vingut a Catalunya,
el 30%
estan a Tarragona,
concentrats a la zona de...
Clar, això salvant les distàncies
però recordo una mica
doncs el començament
o l'època de la immigració
interna.
Jo soc de Manresa
i recordo que a Manresa
hi havia molta gent
i a més en un barri concret de Manresa
molta gent del mateix poble.
En aquest cas era dos hermanes.
És un efecte de cridada.
La gent...
Aquestes coses se saben.
Parlant de l'atur,
ahir també van sortir les dades de l'atur,
les últimes del mes de març.
De moment sembla que el sector serveis
absorbeix l'atur,
l'augment de l'atur
en el sector de la construcció.
I ara amb l'història...
No sé si aconseguirem
que els serveis
anivellin el tema de la construcció
perquè el tema de la construcció
està claríssim
que estem en un procés
de desacceleració
o de crisi directament
en el sector immobiliari.
No fem servir eufemismes.
Diguem crisi.
Ni tal qual.
Estem en un moment baix
però potser el sector serveis
sobretot en aquestes comarques
ens pot ajudar
a pal·liar la situació.
No sé com ho veuen.
Jo diria que els 5 minuts
que deia el Pep
s'acabaran cap al 10 d'octubre
o una cosa així
començaran a haver...
Sí?
Pel tema després
de la temporada de distingue?
Home, sí.
Normalment jo diria
que aquesta bossa que tenim
que pot...
Que tampoc penso
que siguin perfils laborals
utilitzables
al sector serveis.
Vull dir,
el sector turisme
difícilment absorbirà
la gent
que no necessita
o que ha quedat
a l'atur
de la construcció.
Però que pot dissimular
una mica les dades
i ajudar
a fer passar...
Que això és un número.
El número
un número compensarà un altre.
El que no es compensarà
tan fàcilment
són els individus
d'aquest número.
Llavors tindràs bosses
de gent
com tu molt bé dius
que estarà...
haurà treballat
a la construcció
però que no serà assimilable
a un tema de serveis.
El que passa
que l'estadística
sortirà compensada
fins a l'octubre
o fins quan convingui.
De totes maneres
veure en un diari
una xifra positiva
avui dia és notícia.
Llavors,
per tant estem mal acostumats
a veure
pujar
a l'Eurivor
o algunes xifres
d'aquest tipus
per tant veure
tot això
doncs
d'on que ha pensat
i és bueno
a veure
alguna cosa
doncs està canviant
però desgraciadament
en tornem sempre
a la realitat
i la veritat
és que
el que el sector serveis
pugui complementar
o pugui equilibrar
aquesta xifra
amb el que la presenti
com a pèrdua
d'altres sectors
m'acosta creure-ho
tot i que algú
hi arreglarà.
Però que no ho aguantarà.
No ho aguantarà, exacte.
és aquest el tema.
El que passa
és que
jo no ho sé
ni sóc la persona
potser més adequada
ara per dir les mesures
que es tindrien
que prendre
tot això
però són evidentment
el que no podem quedar-nos
és plegats de mans
i en certa manera
veure com va evolucionant
tot aquest tema.
perquè falti
no faltin
5 minuts
seguint la metàfora
del Pep
tenen la sensació
ja que estem parlant
d'això
de qüestions
d'economia
la sensació
personal que tenen
és que la crisi
o la situació
de s'acceleració econòmica
és més important
del que podíem tenir
la sensació
fa escassament
dos o tres mesos
ho dic perquè
tots els indicadors
totes les dades
ahir parlàvem
de la davallada
de la venda de cotxes
ha caigut
com no havia caigut
en molts anys
s'ha caigut
pràcticament un 40%
a la demarcació
de Tarragona
i en fi
també això són dades
extrapolables
al conjunt de l'Estat
el tema dels habitatges
dels pisos
en fi
està claríssim
tenen aquesta sensació
que en fi
és que jo diria
que l'economia
que moltes vegades
pensem que només són números
i que és un llenguatge
molt determinat
jo diria que són números
evidentment
però també és molt de percepció
i la percepció
que hi ha
que les coses
estan canviant
i no ens emmerdem
ara canviant el cotxe
si ens pot durar
5 anys més
esperem-se
vull dir
és aquesta sensació
que jo diria
que és més percepció
que realitat
i que el temps
els mesos
ens diran
si realment
la crisi
és més o menys profunda
però que hi ha crisi
no cal que ho dubtem
és una percepció
que a més a més
també
però real
perdona Javier
o més psicològica
en el sentit que
és tot com una bola de neu
que va provocant
en els ciutadans
però és igual
si la percepció
té uns efectes
és igual que sigui
que sigui real o no
i el problema
és la percepció
després tot l'altre
nosaltres
des d'un índex
que posa
que és
per exemple
un departament d'urbanisme
que a més a més
té un arrelament
molt directe
amb el que és
la promoció de vivenda
per dir-ho d'alguna manera
i d'altres
tipus d'edificació
doncs tenim
una sèrie de paràmetres
veus de tot
veus coses
que no som tant
i veus d'altres
que efectivament
hem patit
una debata
de vellada important
però aquesta qüestió
que comentàveu
de la sensació
d'aquesta mena
de crida
que les coses
van malament
i que no
comprem un cotxe nou
això
en aquesta època
de crisi
succeix
però que també
passava
en sentit contrari
quan hi havia
l'abonança
és a dir
també
en aquests anys
que hem
estat tots
doncs
comprant
i invertint
i tenim
quatre cotxes més
dels que podíem tindre
i estic exagerant
també
es produïa
perquè deien
escolta
em vesten
el banc d'allà
la caixa d'allà
que t'ho donen tot
o sigui que
és una sensació
que succeix
quan van malament
les coses
però també quan van bé
i no crec
que molts ciutadans
doncs
s'adrecin
als departaments
o dominants econòmics
que poden trobar
en la seva ciutat
o en el seu poble
jo crec que és una sensació
que ve de carrer
altres també tirant
o perquè el veí
s'ha comprat
una furgoneta més
o sigui
aquesta mena
de sensació
que comentava la Nani
no només
en l'àmbit econòmic
en molts altres
en molts altres
jo crec que succeix
no
està clar
que segurament
una part
del que està passant ara
és la
diguem
la regularització
de l'accés
que hem fet fins ara
això
jo estic segur
la resituació
exactament
jo
bueno
no sé
un exemple molt concret
aquests edificis
que es veuen
des de la circunvalació
de Tarragona
en els últims dies
estan farcits
de lletreros
de venda de pisos
i també vull pensar
que molts d'aquests pisos
doncs és que els ha comprat
algú
doncs per inversió
o pel que sigui
i ara
i ara s'ho està desfent
no tant perquè tingui un problema
per pagar l'hipoteca
sinó perquè
com a provisos
és a dir
el tema
es va reconduint una mica
però per l'altra banda
també
bueno
és veritat que quan hi ha abonança
tots anem embalats
però bueno
tenim la xarxa a sota
és més fàcil
embalar-te
i en canvi
ara ja
no tens xarxa
però jo diria que tant l'eufòria
com el pessimisme
tenen efectes perversos
és a dir
l'eufòria
ajuda a que l'economia
tiri endavant
les perspectives
el consumisme
tot això
ajuda a tirar endavant
una bossa artificial
amb la xarxa
que té el Josep Maria
o sigui
jo crec que el gran què
d'aquest estat
del benestar
que tenim nosaltres
jo estic dient
que el Joan potser sap
més coses que jo
d'això
però davant del que és
doncs
el model anglosaxó
o el comandlow
o el que sigui
és que podíem llançar-nos
en centamida
perquè teníem
un trassó públic
que ens aguantava
des de l'altra banda
amb una sèrie d'intervencions
cosa que
en aquests altres sistemes
tan liberals
doncs s'ha produït
com un banc anglès
bastant important
dintre de la llista
d'entitats d'aquesta mena
hagi hagut de ser intervingut
o sigui
que patirem
aquests dels i baixos
ha sigut un dalt molt gran
ara toca la pica cap avall
però com deia el Josep Maria
doncs amb aquesta mena de xarxa
que ha produït
que això encara es pugui
mantindre
i que aquests cinc minuts
que avui
comenteu com a l'esmotiv
doncs siguin cinc minuts
però no siguin
Déu
el farem famós
el Josep avui
amb els cinc minuts
has tingut una frase
d'aquelles
de titular de polítics
en fi
canviem de tema
si volen
volen fer algun comentari
sobre el tema de l'aigua
que és el tema recurrent
de les últimes setmanes
abans deia el Josep
tinc la sensació
que és que anem improvisant
sembla també
que en els últims dies
més enllà
de la picabara
hi ha política
tot i que també
hi ha indicis
d'un circuncens
hi ha una reunió
recordem
prevista entre el president
de la Generalitat
i el cap de l'oposició
pel proper dilluns
i d'això se'n va parlar
i al Parlament
però més enllà d'això
també hi ha veus
sobretot del món
dels tècnics
dels que en saben
dels enginyers
industrials
de ports
camins
en fi
tota aquesta gent
del món
de la universitat
que també està dient
en comptes d'allò del trasbassament
o la captació
d'aigua puntual
del Segre
al Llobregat
tenim un tema més fàcil
el que passa
és que ens afecta
molt
al nostre territori
que és el de
la connexió
de les xarxes
del mini
trasbassament
de l'Ebre
amb
Ter Llobregat
que és la xarxa
que dona
aigua
a Barcelona
a l'àrea metropolitana
de Barcelona
que és una connexió
relativament
curta
de distància
que és la
que aniria
entre Conit
i Covelles
bàsicament
per fer-nos entendre
tot això
és el que
últimament
s'està dient molt
des d'aquests
àmbits
tècnics
algun comentari?
Tots
no tenim prou espai
amb el programa
jo crec
doncs jo després
volia parlar d'una altra cosa
així que
ràpid el temps
jo diria que
s'ha de
diferenciar
molt bé
el cas puntual
d'ara
que Barcelona
necessita
aigua
ara
i del cas
més a llarg termini
que l'aigua
que cada vegada
som més gent
cada vegada
necessitem més
i que això
ho ha de tenir
un frel
creixement
de les persones
que això
ho trobo més difícil
o ha de tenir
una solució
més permanent
hem de gestionar
millor
l'aigua
a mig i llarg termini
l'altre dia sentia
un comentari
em va fer molta gràcia
de dir
imagineu-se
el trasbassament
de l'Ebre
del Segre
del Roina
que ve del Marí
amb vaixell
amb barco
amb tren
ves a saber com
tota aquesta moguda
per després
quan estàs
amb la intimitat
de casa teva
tirar
no sé quants litres
hi ha
al dipòsit del vàter
i que se'n vagi
directament
a les clavegueres
em sembla un contrasentit
que hem d'intentar
aprofitar millor
l'aigua
no sé com s'ha de fer
difícil
a veure
potser és una utopia
de pensar
que tots tinguessin
dos tuberies
que arribessin
una potable
o una per uns usos
determinats
i uns altres
per uns altres
però muntar
tot aquest sidral
per tirar de la cadena
és que em sembla
una mica
cafquià
i llavors
jo diria
que la peça fonamental
està aquí
amb utilitzar bé
els recursos
amb evitar
fuites
amb evitar
usos indiscriminats
i poc rendibles
des del punt de vista
social
de l'aigua
jo diria
que hem d'anar
per aquí
per solucionar
el problema
de l'aigua
a llarg termini
a curt termini
el solucionarem
sigui com sigui
encara que sigui
de refetes
jo estic d'acord
això
és claríssim
vull dir
hi hagi
o no hi hagi aigua
això
és claríssim
i fa molt temps
que teníem
que haver anat per aquí
i bueno
s'han fet coses
puntuals
i simbòliques
però
com deia
el regidor
fa una estona
com que hi havia abonança
doncs tira milles
tira milles
ara
a mi
insisteixo
de més
que jo no soc
ni tècnic
ni tinc informació
oficial
com puguis tenir tu
ni res
jo el que llegeixo
dels diaris
a mi em fa l'efecte
que fa relativament
molt poc
que es parla
que a Barcelona
es queda sense aigua
quan estic segur
estic segur
que hi ha gent
que ha de tenir molt clar
o hi ha d'haver estudis
o que es tenia
que haver sabut
fa molt temps
que hi hauria
un problema d'aigua
a Barcelona
encara que només sigui
doncs pel creixement
vegetatiu
de l'àrea metropolitana
i el canvi climàtic
del que es parla tant
a mi em sobta
que aquestes coses
sí que ara
el segre
no em sobti
perdona Pep
que n'interrompessi
acaba
acaba
em costa entendre
com
amb un problema d'aquests
que és un problema
que es va generant
i es va produint
això no ha passat
d'un dia per l'altre
recordem que fa uns anys
es va parlar
del pla hidrològic nacional
i que plantejava
traspassaments
és a dir
home
jo crec que el problema
de l'aigua
sí que s'ha anat parlant
el que passa és que segurament
ara sí que ens hem trobat
en una situació
però el tema
el tema és
que fa un mes i mig
va bé en les eleccions
i ningú
cap partit
cap partit
cap eh
ara no vull ni posar
a favor un
cap partit
va agafar
el toro per les banyes
per parlar d'aquest tema
perquè és molt sensible
un tema molt sensible
mira ahir estava precisament
en una conversa
com tot suposo
que esteu parlant
aquests dies
sobre el tema
l'aigua
i va sortir
un concepte ben clar
un concepte de sentiment
l'aigua és un sentiment
i hi ha molta gent
que inclús està dient
deixant-nos estar de colors
i tot això no
estic parlant sobretot
del món de la pagesia
el món de veïnal
etcètera
per tant
què vol dir
que ara no
des d'un mes a mig
aquí hem de córrer tots
pregunta el consorci d'aigua
des de quan té preparada
les canonades
o està preparant
les canonades
fa mesos ja eh
o sigui
òbviament la sensació
d'aquest problema
era ja
des de fa temps
no pot ser
que ara estem multant
o estan multant
no sé si és l'Ajuntament
de Barcelona
o qui sigui
amb un senyor
o senyora
que compli una piscina
i per una altra banda
no estan reparant
encara
ahir vaig sentir
per primera vegada
que s'estaven reparant
algunes canonades
de Barcelona
i tot això
vull dir
estem en un
contrasentit constant
l'aigua
és un bé
necessari
és un bé
molt apreciat
però evidentment
s'han de prendre mesures
pel damunt
d'altres consideracions
el tema
de l'Ebre
avui
bé
veia aquesta bona voluntat
però a part dels regants
tinc clar
si són els de l'Adrià
o els de l'Ebre
són tots dos
de provocar
aquest
i tot això
bé
però va
ara
jo aprofitant
que tenim aquí
el regidor d'urbanisme
de l'Ajuntament de Tarragona
jo crec que ens hem de centrar
no parlar de Barcelona
perquè bueno
l'emergència nacional
sembla que també sigui de Barcelona
quan també els estius
si agafeu els diaris
també veureu que altres poblets
d'aquí de les comargues
també han de portar
amb cuves aigua
als seus pobles
però bueno
ara el que hem de patir
és si aquest procés
de treure aigua
dels pobles
d'aquí de Tarragona
pot afectar realment
l'equífer
pot afectar
diguéssim
a les aigües
que estan
des de l'any 89
crec que aquests pobles
no s'han fet res
i tot això
aquest és el gran problema
aquest és el gran problema
perquè entre altres coses
també cal dir
un cop més
serem els perjudicats
els de la ciutat de Tarragona
la ciutat de Tarragona
jo fa
el Parc de la Santa
vaig anar fora de Tarragona
vaig pagar la benzina
molt més barata
que Tarragona
estem pagant la llum
més cara que el lloc
està repetit per tots eh
no no
és que és veritat
és que és veritat
en algun moment
s'ha parlat
de que aïmat
s'abaixarà el preu
de l'aigua a Tarragona
no al contrari
que jo sàpiga
el que han dit
és que es pujarien
escolta
no a veure
un segon
abans de les al·lusions
has posat un exemple
molt bo
el Consorci d'Aigües
jo sí que sé
que el Consorci d'Aigües
fa molt temps
que treballa
amb aquestes coses
perquè
coneix la matèria
coneix el territori
i sap que s'hi juga
però ho està treballant
a la seva àrea
diguem
de responsabilitat
jo el que veig
és que
més enllà
del Consorci
i a les esferes polítiques
hi ha una
una sensació
insisteixo
que pot ser una sensació
de provisionalitat
aquí
avui parlen
d'on captaran
l'Ebre
i després parlen
de no sé què
hi ha una sensació
que no hi ha
els deures fets
jo ja sé també
i això doncs
bueno
en fi
no podríem tolerar
entre cometes
que com que hi ha
hagut les eleccions
no s'han parlat
d'aquestes coses
però si la gent
que té mandón plaza
doncs és una mica
responsable
hauria de tenir
les coses
molt més estudiades
del que
insisteixo
que aparentment
és a dir
que es tenia
d'haver estudiat
el tema
i si vols
no en parles
durant les eleccions
però quan se n'acaba
les eleccions
aporta solucions
planteja un pla
raonable
i pactat
i no ho sé
en fi
Javier
què vols dir?
si és que vols dir
alguna cosa
segur que no
tallar-se les venes
directament
no a veure
és una sensació
allò de la sequera
o allò d'abastament
d'aigua
que ve
molt d'entubi
Tarragona
precisament
com altres zones
la resta de l'estat
i estat espanyol
que tenien aquest programa
d'aigua
ja es van posar
fa molt de temps
en marxa
i amb això
mira
doncs hi ha
un cert agraïment
al món de la indústria
els ministres de béns
els consorcis d'aigua
i companyia
van vindre per aquí
precisament Tarragona
que per la seva latitud
no és una província
que podia tindre
una gran situació
hidrogràfica
o aquí
si no és per l'Ebre
doncs estava bastant
a què?
a la capital
la capital
que no és cap poble
la capital
és un nucli
i és un centre
del país estructural
en el que tinc que dir
que jo soc regidor
d'una ciutat de Tarragona
però hi ha de bé
moltes coses
amb moltes transferències
materials humanes
i sí que és veritat
que hi ha molts pobles
que durant molts estius
i en conques
que potser
d'una manera cíclica
no tenien aigua
doncs han anat
amb aquestes cuves
i els han fet
en assortiment
però en aquest cas
és més greu
el problema
és que precisament
des d'aquest àmbit
des de Barcelona
mai jo crec
que s'haguessin arribat
a pensar
que es trobaríem
en una situació
si tenien dos conques
d'un capdalt
molt important
que eren les del Ter
i les del Llobregat
i això
n'han anat
doncs xuclant
i bé
han arribat
a aquests estrets
l'emergència nacional
l'emergència nacional
nosaltres precisament
la volem acotar
en aquesta emergència nacional
és a dir
no és continu
és puntual
nosaltres també
tots aquests pous
tenim els estudis
i com l'alcalde de Tarragona
des de l'àmbit
municipal nostre
va comunicar
als grups municipals
de la oposició
i a tots els actors socials
que els hi mostraria
i els ensenyaria
tots aquests dictàmens
que hem tingut
perquè si no
els primers que haguéssim dit
que això no era possible
haguéssim sigut nosaltres
tenim també
el concepte
de reserva
d'aquestos pous
i d'una manera
molt determinada
i d'una manera molt determinada
i a més a més
amb el concepte
que ha de ser temporal
ha de ser temporal
amb uns capdats determinats
on com deia
també el conseller
Baltasar
si no és necessari
donar la climatologia
perquè comença
una altra vegada
a ploure
doncs això no es produirà
i també
com és nògic
normal
amb un preu
jo aquest concepte
que les emergències
o les urgències
no s'hi paguen
no sé d'on surt
jo no sé d'on surt
jo totes les urgències
totes les situacions
inclús les més solidàries
i no estic aquí
estic ara pensant
precisament
una asseveració
del antic conseller
d'interior
Pumés
quan parlava
que ell estava al caire
de les emergències
i emergències
en aquest país de Catalunya
com precisament
va ser el primer
que va introduir
aquest concepte
les emergències
no s'han de pagar
i això no és així
sempre s'han pagat
una altra cosa
és que vostè
ho vegi repercutit
en quan paga el diner
però sempre s'han pagat
i a vegades
fins i tot
per aquesta
extraordinarietat
té un preu més car
i això ja són
processos econòmics
i tal
el que passa és que
ho vulguem barrajar
amb altres conceptes
com la solidaritat
bé
la solidaritat
comença per aquí
però també després
té a vegades un preu
sí però
jo no parlava d'això
que és una altra història
i a mi no em doneu
cap enveja
vosaltres
que es tenien que gestionar això
no la veritat és que
jo ho entenc
jo et diria
jo crec que tu també
com jo i altra gent
jo crec que tu també
tens la sensació
que a Tarragona
els deures estaven fets
i aigües amunt de Tarragona
els deures no estaven fets
per això
però perquè aquí
va haver-hi
des de fa més de
és que aquí
la dècada dels 80
hi havia
des de fa més de 30 anys
que anàvem nosaltres
amb les garrafes
amb els pous
els pous que ara
molt bé
eren els que sortien
i exactament
no no no no
hi ha uns
hi ha uns 30 anys
en què
també t'ho he de recordar
molt de bo que no era
aquesta aigua
la que portem
cap a Barcelona
ja ho saben
perquè en aquests dictàmens
està escrits
molt de bo que no és
però és per abastament necessari
hi ha una normativa
administrativa bàsica
que com deia molt bé
el Joan
estic totalment d'acord
considera que l'aigua
és un bé bàsic
és a dir
si les administracions
públices del caire que sigui
no donen aquest abastament
podrien entrar dintre
una responsabilitat patrimonial
impressionant
o sigui que
anem a veure
com tots ens ajudem
però al final
i tornar amb mi
potser soc pesat
no no
mai
aquí es podrà fer
el que convingui
però jo crec
que ningú podrà dir
a ningú
que no s'han fet les feines
i que entre els ajuntaments
les indústries
i el consorci
s'han fet les feines
i en canvi
en altres llocs
jo crec que
no sé com es diu en català
el reprotxe
és aquest
es va improvisar
Pep
parlem clar
a Tarragona
no tenim problema d'aigua
ja ho sé
no tenim problema d'aigua
parlem clar
l'emergència nacional
on acaba
en quina frontera acaba
aquí hi tenim problema
perquè hem fet els deures
l'aigua és sentiment
com deia el Joan
no
però jo em pensava
l'aigua com el nàstic
és sentiment
però també hi ha hagut
projectes paralitzats
hi ha hagut
en un temps
una mica
no tan llunyà
per abastir
tota aquella zona
però hi ha productes
de saladores
que estan paralitzats
i jo ara aquí no vull entrar
al debat del per què i com
o sigui
la sensació primera
és la que sempre l'hem tingut
al sud del país
per la seva climatologia
i home
costava molt d'entendre
tota aquella gent
que això s'hi trobarien
però bueno
tu anat al problema
i tenint-ho
doncs no ho sé
tots som
tots som catalans
no?
Dani que dius
que ara fa estona que
no no no
no sé
no no
seria molt llarg
i queden 3 minuts
deixi'm un apunt
perquè no queda temps
per més
què volen fer amb el tram
de la Rambla
aquest que la Càmera de Comerç
proposa
peatonalitza
i algun grup de veïns
diu que no
els agrada tal com està
aquest tram de la Rambla
vinga ràpid
o volen que sigui
més peatonal
per terrasses
i bars
i restaurants
i fomentar
el tema comercial
a mi no em faria res
que fos peatonal
ho dic com a gustos
particulars
personals
i no conec massa bé
la problemàtica
ni dels botiguers
ni dels veïns
però hi ha una cosa
molt clara
si jo no vull soroll
jo no em compraré un pis
a la plaça de Font
i si tinc un pis
a la plaça de Font
ho posaré doble vidre
mira aquí
no sentim res del carrer
vull dir
tecnologia n'hi ha
per aïllar-te
el que no pots pretendre
és viure
en una zona
privilegiada
guapa
tot el que vulguis
però que estiguis allà
en tu torre de marfil
i això a mi
em posa una mica dels nervis
i com aquest tema
ja ha sortit altres vegades
amb les carpes
i tota aquesta història
han sortit certes persones
que es pensen
que
bueno
que no pot ser
que qui no vulgui
qui vulgui peixos
que s'ha de mullar el cul
però ells ja hi eren
allà vivint
sí, sí, ja hi eren
però has d'assumir
que si estàs allà
has d'aguantar
si vius a la Quinta Forca
no en tindràs mai
de soroll i de problemes
no, estic d'acord
però bueno
un entre mig
10 segons
Josep
tu què faries?
ho deixaries tal qual o no?
home
jo ho arreglaria una mica
però poder no ho ahir
de la manera que es planteja
de totes maneres
el comerç allà
em sembla
vaig llegir fa uns dies
que també anava tancant
perquè és un córner
on no es va
Joan
jo estic d'acord
amb l'informe
de la cambra de comerç
perquè es basa
en criteris fonamentats
com és la baixada
del comerç
la poca circulació
que hi ha
amb aquell últim tram
de coca de la Rambla
etcètera
i per tant
ara
el que després es pugui esdevenir
amb un procés
de restauració
bars
etcètera
està per veure
també
Xavier
bé
jo faré una mica
com de comunicat oficial
nosaltres estem
prenent una certa
com se diu això
tan popular
equidistància
de tot això
efectivament és un projecte
és una proposta
de la cambra
de comerç
recordament
no de l'Ajuntament
molt loable
però nosaltres estem analitzant
fins i tot
les queixes
d'aquests veïns
del tramès
de la Rambla
perquè són del tramès
de la Rambla
fins i tot viabilitats
pia o tecnolitzacions
amb els mals
que comporta
i també
objectius
amb l'àrea
de promoció econòmica
comercials
hi ha molts incògnites
en fi
és un tema que
esteu a 10 minuts
exactament
en fi
acabem aquí
d'això ahir vam parlar molt
suposo que del tema aquest
de la Rambla
tornem a parlar més endavant
en altres tertúlies
acabem aquí
Xavier Terres
Nani Rodríguez
Joan Besora
Pep Bertran
gràcies per compartir
aquesta estona
amb els oients
al matí de Terraona Ràdio
i fins la propera tertúlia
adeu bon dia
adeu bon dia