This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Aquesta és la sintonia de la tertúlia del matí de Tarragona Ràdio,
una tertúlia que avui compartim amb dos periodistes i dos polítics.
Saludem Tomàs Carot, periodista de l'empresa de comunicació IPC.
Tomàs, bon dia.
Bon dia.
Saludem també Carles Avelló, director del diari del gratuït Més Tarragona.
Carles, també, bon dia.
Bon dia.
I tenim dos polítics, Pau Pérez, del grup municipal socialista
i tinent d'alcalde d'Economia i Zenda.
Pau, bon dia.
Bon dia.
I Fede Adán, regidor del grup municipal de Convergència i Unió.
Fede, també, bon dia.
Amb aquests dos polítics i dos periodistes repassarem una mica l'actualitat del dia,
que no cal dir que, en fi, per tercer dia consecutiu,
bé marcada per la vaga, per les protestes dels transportistes,
amb tots els seus efectes, fins i tot en la vida quotidiana,
amb els problemes de combustible, que en part sembla que s'han resolt
gràcies a que la policia va escortar ahir camions cisternes
que van proveir de combustible, de gasoil i de gasolina
a les estacions de servei, però amb alguns problemes també
en el subministrament d'aliments, en mercats i supermercats,
amb un preacord amb unes negociacions que a Madrid fa el govern central
amb les grans patronals del transport.
Recordem que hi ha una forta divisió en el sector del transport.
Alguns són clarament partidaris de la vaga, però d'altres no.
Sembla que hi ha un preacord, però, en fi, una minoria,
sembla que encara és partidària de la vaga i de les protestes.
En fi, tenim per tercer dia consecutiu uns efectes evidents
de la vaga, perquè fins i tot no tenim diaris en els que us surts de la ciutat.
Això, el Carles Avelló, com a director d'un diari, d'un gratuït,
que ahir sí que va poder sortir, ens pot explicar que avui
ni han pogut repartir el diari pels carrers de la ciutat, no?
No, el diari està tirat, però...
S'ha fet la feina, però no s'ha pogut repartir.
No s'ha pogut repartir, perquè, bueno, la llei...
Ara sentia jo un titular d'un diari de Madrid,
que és la llei de la jungla, que posava aquest titular,
doncs és veritat, no?
Vull dir que aquí no hi ha hagut ningú
que hagi garantit el dret a la informació
ni el dret al treball.
S'ha garantit més aviat el dret als piquets
i, per tant, doncs, bueno,
ahir a la nit es podia veure clarament, no?
Vull dir que trucaves a les forces de seguretat de l'Estat
i no garantien res.
Vull dir, això...
I et deien que truquessis a la subdelegació.
A la subdelegació, doncs, en aquella hora no hi havia ningú.
I, per tant, era la típica pilota
que ningú garantia res.
L'únic que podien garantir
és que depèn de com poguessis rebre una pallissa,
perquè, clar, els piquets estaven amb barres de ferro,
tallant carreteres i registrant vehicles,
cosa que és una il·legalitat com una catedral
i ja ho pots trucar a la policia o a la vòria civil,
depèn de tot això,
perquè ningú garantia res ahir a la nit.
I això, en un estat de dret, és una mica difícil.
En fi, portem tres llars de vaga.
Què els sembla?
Més enllà que pugui haver-hi un diari als carrers
o els efectes que puguin tenir
a les prestatgeries dels supermercats,
quina sensació tenen de la vaga?
Està una mica descontrolada o molt descontrolada ja?
Bastant descontrolada, una mica estèril,
perquè, esclar, no podrà haver-hi l'acord que esperen els transportistes,
per les raons òvies que es diuen
i que marca el fet d'estar a Europa i la competitivitat,
el lliure mercat,
és a dir, és el propi sistema el que marca això.
Per una banda, estèril per això
i que ens permet un cert retorn al passat
en el sentit que prenem consciència, també,
o veiem-ho des de la part, una part positiva,
prendre consciència del valor de les coses,
és a dir, la llet o l'aigua o el pa o el que sigui
no té el valor del que pagues,
sinó ara que no n'hi ha,
i aquesta psicòsis ens pot ajudar a veure
el fet de tenir supermercats i un abastament de tot
i la manca de productes més o menys bàsics,
que, a veure, no s'acaba el món ni és cap guerra,
cosa que us sembla, segons com
i segons en quins mitjans més grocs que d'un altre color
i en alarmisme absolutament infundat,
a veure, unes imatges a una cadena de televisió estatal
que ensenyaven a un magatzem
que havien fet acòpio de productes bàsics,
es veu llaunes de cervesa i de bobecula.
Clar, potser en l'escenari del futbol
potser sí que són productes bàsics per a seguir els partits,
però, és a dir, es retroalimenta aquesta psicòsis
que no porta, francament, enlloc.
Podrem recuperar el millor verdures,
que són les menys consumides
i que són les que estan a l'abast,
consum de llegums,
que alguna gent els podrà descobrir,
perquè potser fa setmanes que no en mengen,
pensar com es menjava i es vivia fa 50 anys,
quan no hi havia les cadenes de refrigeració
com ara, ni aquesta...
ni la...
hi havia estacionalitat,
no ho sé, vista així,
potser fins i tot pot ser didàctic.
Té un efecte positiu.
O didàctic, sí que és bo.
I els nostres polítics de la tertúlia, què?
Com ho veuen el conflicte?
Pau?
Jo ho veig com un tema molt greu.
D'una banda, mostra, com deia en Tomàs,
mostra la fragilitat del sistema,
perquè les cadenes se trenquen a vegades
per aquests postos, no?
Amb el tema del transport,
és un tema crític,
i com deia el Carles,
el petroli no baixarà,
més aviat pujarà,
estem en horitzons molt més greus,
i tot i així tenim un gran diferencial a l'Estat
comparat amb la resta d'Europa
amb el preu de la benzina,
o sigui que encara no estem a aquells nivells.
Ja dic, per mi és un problema greu,
d'una banda, com dèiem també,
la situació aparent, no?
Els mitjans que d'alguna manera esteu col·laborant
a incrementar aquest sentiment de por,
però d'altra també com el sistema s'ha anat adaptant
cada vegada més per les disponibilitats
a lo que en producció se'n diu just in time,
o sigui, anem a agafar allò del sopar d'aquell dia,
no?
Llavors, clar, no fem acòpio
ni tenim a casa elements bàsics complementaris,
no?
Sinó que és el menjar ràpid
i la situació del dia a dia.
I això, efectivament,
quan s'adonen aquestes circumstàncies,
pot ser greu.
Jo tinc esperança
que això acabi de seguida,
que s'imposi la raó.
Penseu també que a Tarragona
el sector està més unit
que la resta d'estat.
O sigui, jo, el tema dels piquets,
aquí no havia sentit el que ha dit el Carles,
però no havia sentit tampoc tanta pressió.
No sé si és positiu, també,
que la FEA directament hagi recomanat a tothom
que no surti, no?
Però, en principi,
sembla com que les nostres carreteres
estan una mica més tranquil·les.
Però el que fa a ordre públic
o a riscos com el tema de Granada,
que ja és prou, no?
D'altra banda,
si arriba i les vincineres tenen,
o sigui, hi ha gasolina ara mateix
i es poden omplir.
Però, tot i així,
aquesta sensació del que pot succeir demà,
doncs, jo crec que és preocupant.
Home, de fet, sabeu que des de l'Ajuntament
hem fet un petit gabinet de crisi
per coordinar les polítiques
que es puguin des de l'àmbit local,
que són mínimes,
però que es puguin per suplir els problemes.
Fede.
Jo aquest problema me'l miro
de dues dimensions diferents.
El que és estrictament el problema
dels transportistes
i, en segon lloc,
el problema derivat
per la resta de persones
que no treballaven al transport.
En quant al tema dels transportistes,
ho ve complicat,
perquè sí que tu deies abans
que realment hi havia una proposta d'acord
o un preacord,
però també és cert
que no està aprovat per tothom.
Aquesta dispersió de sindicats,
aquesta dispersió
de diferents entitats
o organismes
que poden servir d'interlocutors
i que entre ells
no es posen d'acord
és el que em preocupa més,
perquè, bueno,
què passarà
si uns quants arriben a un acord
i els altres no hi arriben?
Seguiran fent la vaga
a aquests sectors
que no estan d'acord
amb les mesures
proposades pel govern
de l'estat espanyol,
no la faran,
seguirem igual,
seguirem de diferent forma.
Per tant,
aquest preacord
no em satisfà gaire
perquè no és total
i mentre no sigui total
voldrà dir
que almenys
en una situació de crisi
existirà,
no en la seva totalitat
com està ara,
però sí que almenys
en una forma parcial
que pot afectar a tothom.
A més,
avui sentia
les notícies per la ràdio,
potser el que està passant
al estat espanyol
és la punta d'allància
del que passarà a Europa,
perquè està convocada
pel Regne Unit
unes manifestacions
en el mateix sentit
pel camp de setmana,
per França també deien
que la setmana següent,
amb la qual cosa
m'assembla
que és un problema
que es farà
una vola més grossa
a mesura que
a través dels mitjans
de comunicació
veiem que no només
està passant aquí
sinó que està passant
en tot Europa.
És difícil solució
perquè com dèiem
també abans
el preu
de la benzina,
el preu del petroli,
això no...
Per una vaga
no baixarà.
No baixarà.
En segon lloc,
en quant a les conseqüències
que patim
la resta de persones
que no treballen directament
en l'àmbit del transport
però que
com a conseqüència
de la importància
d'aquest sector
en la nostra vida dinària
patim, no?
Jo crec que també
s'ha quedat
una mica d'alarma social.
Sembla que estigui
en un estat de setge.
S'han posat unes imatges
que sí que és cert
que, home,
hi ha problemes
en determinats jocs
molt més grossos
que en altres jocs,
però, bueno,
notícies que sortien
que no quedava res
als supermercats,
notícies que no quedaven
menjars
al Mercamadrit
sortia
irreiterradament
i avui aquest dematí
però jo crec que això
no ajuda tampoc,
això no col·labora
almenys en crear
una situació de normalitat
dintre de la societat
normal.
Jo no crec
que arribem
a aquests límits
que tinguem
problemes
per al nostre
abastiment alimentari
o sanitari
o d'aquest tipus.
Pel que fa
al tema propi
del conflicte
de les reclamacions
dels transportistes
creuen que tenen raó
perquè la imatge
que ara comentava
el Fede,
la imatge aquesta
de divisió que hi ha,
la imatge fins i tot
de baralles
a les carreteres
entre transportistes
que volen treballar
i que no volen treballar,
la mort que tenim ahir
malauradament
d'un piquet a Granada
com comentava el Pau Pérez,
aquesta imatge
de divisió
entre els propis negociadors
a Madrid,
els despatxos
del Ministeri de Foment
discutint entre ells
en fi
sobre si estan d'acord
o no
amb les possibilitats.
Tota aquesta imatge
en fi,
com la valoren,
creuen que tenen raó
a més els transportistes
de reclamar
totes aquestes ajudes
tenint en compte
que és un dels sectors
com podia ser també
el de la pesca
un dels més afectats
per l'augment
del preu del gasoil.
Tenen raó o no tenen raó?
Què els sembla?
Fins on creuen
que el govern
ha de fer concessions
a aquest sector?
Com ho veuen?
Jo no crec que sigui
un problema de raó
o no raó.
És que aquí
el govern
té poc que dir.
A mi em sembla
que el problema
això és com demanar
la lluna, no?
La pots demanar
la lluna,
però és difícil
que l'aconsegueixis.
Si el preu del barril
és el que és
i a més a més
això no ho fixa
ni el govern
ni els governs
uns quants governs
mundials
només ho fixen, no?
Perquè són els productors
de petroli
i que per tant
per les raons que sigui
han pujat aquest preu.
Això és la matèria prima
de qualsevol cosa.
Llavors és difícil, no?
És difícil
que es pugui
trobar solucions.
Però fixa-ho
el preu
de gasoil professional
per aquests sectors...
Però això ja sabem
que és il·legal.
És il·legal.
Vull dir,
la Unió Europea
ja ha dit
que aquest tema
les subvencions
a Europa
ja s'han acabat.
Una de dos.
O la UE
agafa
i canvia
la normativa
o això és una legalitat.
Perquè clar,
també podríem demanar
a la persona
que se'n va a treballar
que també
ell necessita
el seu cotxe
i que per tant
necessita
que també
li subvencionin el gasoil.
ja sabem tots
com va acabar
el tema
de les subvencions
del gasoil
agrícola
en la seva època
que hi va haver
50.000 fraus
i per aquesta raó
es va acabar
amb totes aquestes històries.
Estic d'acord
en que la persona
que necessita
que el seu mitjà
de sustentació
és el vehicle
com més puja
la gasolina
menys marge
té
i menys guanya
o inclús
pot arribar
a tindre pèrdues
però bueno
això
és llei de vida
i per tant
és molt difícil
d'arreglar
és molt difícil.
Com ho veuen?
Primera
i en relació
al conflicte
s'ha ja
desvirtuat tant
que
jo crec
que els ciutadans
de peu
ja han perdut
el referent
del motiu
exacte del conflicte.
De per què es protesta, no?
Per altra banda
aquesta divisió
és lògica
perquè
hi ha organitzacions
patronals
o gremials
o sectorials
o territorials
enfront de
molt d'autònom
que aquest
el dia que li hagi
de pagar
la factura
una de dues
es farà l'aragiri
o és el que sortirà
a repartir
lògicament
i aquest
realment
pot ser un problema.
Vist és un altre angle
i després
el que ha dit el Carles
i que és reiterar-ho
que legalment
hi ha
el que hi ha
i no hi ha
possibilitat
de més
posem
un altre punt
de vista
el que deien els constructors
al principi
de la crisi
que m'ajuden
quan feien els beneficis
els compartien
què volen ara
socialitzar
els problemes
no sé
són temes
molt delicats
és a dir
arriba un limit
en què l'administració
ja no pot ajudar
més a sectors
és que és el sistema
lliure mercat
per una banda
i per una altra
tornant al que deia
al principi
d'alguna manera
l'èxit de la vaga
ja està garantit
perquè han lograt
transmetre
la fragilitat
a la ciutadania
jo estic en desacord
jo crec que no tindrà
èxit aquesta vaga
perquè estan en un carro
sense sortida
en aquest moment
exacte
i del preacord
que ahir parlàvem
del preacord
que ahir parlàvem
parlàvem
que els hi tornarien
a l'IVA més ràpid
que una sèrie de mesures
que aviam
que se les cregui
que se les cregui
però és l'única solució
per poder tancar la vaga
com més aviat possible
perquè l'ús real
l'ús real
el tema de les ajudes
el tema del gasolio
i tot això
no
jo diria
això no hi sortiran
vull dir que no
hi ha accept
en quant a repercussió
dels seus
de la seva situació
i d'haver creat
aquest alarmisme
en la població
no
de cap altra cosa
però pel sector
els hi crearà
quan sàpiguen realment
més divisió
i més emprenyament
sí, sí
però després vindran
les sancions
i quan vegin el resultat
diran
per això han fet una vaga
per això han perdut
no sé quants dies
per això no sé què
per això no sé quantos
vull dir és el típic
no és només
el que han perdut ells
sinó el que fan perdre
l'economia global
o sigui
és un tema
per això deia
que jo el considero
econòmicament
molt greu
quan seguiran
el que demanen
jo crec que és complicat
com diu el Carles
i diu Tomàs
jo crec que és complicat
però també és cert
que alguna cosa
s'haurà de fer
jo crec també
que
home
això de dir
que no
que no repartien beneficis
a veure
sí
perquè
hi ha un sistema fiscal
com més beneficis
més impostos
paguen
o sigui
les mesures
que es poden
adoptar
des d'aquest punt de vista
haurien d'anar
per aquí
per això
quan deies
el tema de l'IVA
el tema de l'IVA
és una cosa
la imposició
els carburants
com es pot tornar
normalment
quan una cosa
és en origen
és molt més econòmica
que acabar
donant
una subvenció
la transmissió
a les tarifes
el tema de les tarifes
el problema que té
és la inflació
i és molt greu
per tothom
però jo crec que això
acabarà repercutint
en tarifes
i repercutint
en la resta
de l'economia
jo crec que és
el que acabarà
succeint
i és un sector
ja dic
molt atomitzat
per això
és sorprenent
la coherència
aquí a Tarragona
i d'alguna manera
està bé
perquè quan estiguin d'acord
estaran tots d'acord
en principi
la patronal
podrà
podrà treballar
per tots
aquí a Tarragona
és que no estan d'acord
la patronal
la important
la patronal important
no està d'acord
amb la vaga
la FEAT
la FEAT
no està d'acord
amb la vaga
el que passa
que han demanat
als seus afiliats
que no s'ordinen a la carretera
una cosa
és la recomanació
i l'altra
els piquets
per qui estaven formats
per gent autònoma
que està associada
amb una federació
d'aquestes
que mai he sentit el nom
i que per tant
aquests
fins que
no els diguin
des de no sé on
no deixen
de paralitzar
l'activitat
i pot ser quan sigui
majoritària
i a més a més
és curiós
perquè a Lleida
hi ha una normalitat
total
a Girona
tret de la Jonquera
hi ha normalitat total
vull dir
l'únic que parla
on hi ha conflictes
és a Tarragona
i a Barcelona
a veure
Fede
algun comentari
sobre el que dèiem
de fins on el govern
ha d'ajudar
jo crec que hi ha sectors
que sí que s'han d'ajudar
més que d'altres
jo que parlaven
de les discriminacions positives
hi ha sectors
que sempre reben més
que altres sectors
i que són necessaris
pel desenvolupament diari
de tota la societat
el tema
evidentment
el tema del petroli
l'import
nosaltres no el podem
no el podem regular
ni el podem modular
ni el podem condicionar
però sí que hi ha altres ajudes fiscals
sí que hi ha altres tipus d'ajudes
que el govern pot fer
també estic d'acord
amb el Pau
o sigui
com més riquesa
d'una empresa de transport
d'un transportista
més impostos paga
per tant
les perdudes també
s'han de solidaritzar
s'han de solidaritzar
i estem parlant
de sectors
com el sector dels pescadors
que són sectors
que han rebut
moltes bufetades
durant molt de temps
estem parlant
que a vegades
serà més complicat
que si la gent
sorti al mar
jo crec que sí
ja ho fem
jo crec que sí
que el govern
del estat espanyol
ha d'intentar
prendre mesures
més que d'imaginació
d'imaginació
per poder pal·liar
una mica
aquests dèficits
o aquestes
despeses
que tindran
com a conseqüència
de la pujada
del carburant
i més enllà del conflicte
l'altra part
que és més la conseqüència
els ciutadans
troben raonable
l'actitud en general
dels ciutadans
d'aquí
del conjunt
de l'Estat
en fi
anant a omplir
els dipòsits
de benzina
del cotxe
anant a comprar
desesperadament
als supermercats
estem en una societat
cada cop més
en fi
més
amb una psicosi general
fa uns mesos
teníem
o fa unes setmanes
teníem
la psicosi
de l'aigua
que no tindríem aigua
ara tenim aquesta psicosi
d'anar a comprar
això
és raonable
o
però per què passa
per què creuen
que passa
perquè això
passa sempre
per què
no tenim una explicació
lògica
de vegades
alguns mitjans
de comunicació
i contribuïm
i en posem
allò
jo crec que sí
és lògic
que per exemple
en gasolina
la gent
vagi a omplir
el seu dipòsit
i l'omples una vegada
i aturarà
el que aturi la vaga
més el que sigui
però jo
conec una persona
que
m'ha deia
que diu
és que he vist
una senyora
que ha comprat
14 quilos
d'arròs
14 quilos
d'arròs
m'ha diràs tu
és que home
has de fer
moltes paelles
depèn de quan
siguin a casa
i llavors
el Tomàs
també és molt curiós
vull dir que
les cerveses
i la Coca-Cola
hagi volat
de les estanteries
vull dir
em sembla una mica
això
més psicòsis
però també
són ganes
vull dir que això
jo entendria
que una persona
de 80 anys
o 85
encara amb els seus
pensaments
amb la seva mentalitat
de l'època
que ve de la dictadura
de la guerra civil
doncs encara
potser pensaria en una altra cosa
potser agafarien 4 productes més bàsics
i s'ha acabat
però bueno
que la cervesa sigui el producte estrella
d'allò de dir
doncs
de còpia
de totes maneres
aquesta psicòpia
potser s'accentua
també perquè venim
d'unes setmanes
d'un període
en què
tota la sensació
de crisi econòmica
està
a la societat
és a dir
la crisi immobiliària
la venda
la baixada espectacular
de venda de vehicles
la sensació
que els preus
pugen contínuament
potser tot això
ara ha greujat
aquesta sensació
de voler anar
a posar benzina
i voler anar
a comprar productes
Tomàs
tu què creus?
tot influeix
sí
segurament
perquè entres
en una inèrcia
inconscient
però penseu també
que és principi
de mes
hi ha uns cicles
de compra
és a dir
que tenim
la butxaca
més plena
no clar
la gent
al mercat
tu diuen
si comencen
amb el filet
i acaben
amb una altra cosa
comencen pagant
en efectiu
i acaben
amb la targeta
a partir del dia 20
i comencen
si això són cicles
jo
la primera setmana
de mes
sempre trobo
els mercats
plens
potser
el que passa
és que ja que estàs allà
dius
ostres
i sí
i en comptes
d'un quilet
o dos d'arròs
dius
mira 14
pots arribar a comprar 14
però depèn de l'arròs
que mengis
al final
pot ser que estiguis
l'any que ve
en què el tinguis a casa
exacte
encara tindràs
però jo crec
que existeix
aquesta sensació
a la societat
que tot està pujant
que està passant
un moment
de crisi econòmica
bastant
bastant greu
el moment que
bastant greu
que afecta molt
a la butxaca
ara Fede
acaba d'aparèixer
la dada d'inflació
del mes de maig
que s'acaba de fer pública
els preus van pujar
un 0,7%
en el conjunt d'Espanya
també a la demarcació
de Tarragona
han pujat un 0,7%
això ens situa
a la inflació
en el 4,6%
que és la més alta
segons
en fi
els que tenen les estadístiques
la més alta
des de l'any 1995
és a dir
fa 13 anys
que no teníem
la inflació tan alta
però ningú se'n recorda
això
ningú se'n recorda
de la crisi del 92
de finals del 92
començaments del 93
que avui per avui
no ho sé
a final d'any
però avui per avui
va ser més bèstia
de la que estem patint
en aquests moments
al setembre del 92
van haver dues devaluacions
de la passeta
sí
acabaven de finalitzar
els Jocs Olímpics
només
la torre estava molt més alt
només se'n recordem
de Santa Bàrbara
quan trona
i llavors
hi ha hagut uns anys
de molta abonança
però de molta abonança
vull dir
aquí
s'han tirat calés
però
només clar que ho vegis
vull dir
vegis els vehicles
que s'han comprat
clar
tots dèiem
en el seu moment
això
és impossible
que sigui així
petarà
petarà deies
la bombolla immobiliaria
petarà
la bombolla econòmica
petarà
però quan peta
tots ens estrenyem
i clar
això tampoc és això
vull dir
hi ha hagut un segle
molt llarg
estem parlant
de 13 anys
d'abonança
econòmica
10 o 12
quan als segles econòmics
es parla
que són de 5 a 6 anys
de 5 a 6 anys
bueno
escolta
havíem recuperat
havíem recuperat
l'IBEX
de fa
del 2001
del 2002
i ara
però davant d'això
què hem de fer
davant d'una inflació
que puja
d'uns preus
que pugen
d'aquesta crisi
en fi
què s'ha de fer
o que han de fer
els governs
que han de fer
les administracions
per prendre consciència
que hi ha el que hi ha
i veient tu
a nivell planetari
d'escala global
que la solució
no és seguir creixent
sinó potser
repartir millor
moderar
segons
quins hàbits
de consum
i tot això
i anar una mica
per aquí
perquè
l'horitzó
és aquest
a nivell
de creixement
de població
de disponibilitat
de recursos
creixement de preus
vull dir
si aquest dematí
l'amo
d'una de les
petroles russes
parlava d'això
del 2010-11
250 dòlars
barril de petroli
per tant
l'horitzó
de ser
anar cap aquí
tornar
a fluixar
en algunes qüestions
racionalitzar
millor
i en eficiència
el transport
per exemple
des d'una òptica
de sostenibilitat
el dia que es comencen
a aplicar impostos
per exemple
de CO2
serà una altra qüestió
estarem disposats
a assumir-ho
faran altra vaga
com a ciutadans
consumidors
suportarem
el preu final
a veure
no hem de perdre
de vista
això
les crisis serveixen
normalment
diuen els experts
econòmics
per resituar
els sectors
vull dir que
aquí
sempre poso
el mateix exemple
aquí a Tarraona
quan es va muntar
el primer Frankfurt
només n'hi havia un
al cap de 3 anys
n'hi havia 15 o 20
vull dir
i 15 o 20
no feien falta
bueno
doncs això
posat al sector
en qualsevol sector
doncs passa
obren una oficina
d'una immobiliària
no van obrir
no 15 o 20
no
70 o 80 immobiliàries
pitxeries
clar
sí
pitxeries
3 quarts de l'ú mateix
clar
tot això
es tornarà a situar
el transport
el transport
passa 3 quarts de l'ú mateix
vull dir
per què tenen
aquesta situació
de preus
però aleshores
no hem de parlar
de crisi
hem de parlar
de resituació
de diferents sectors
econòmics
perquè aquí està
una mica
el gran debat
la crisi
sí
ahir em deien
abans d'ahir
em deien que
gent que està
lligada també
al sector immobiliari
pel tema del registre
o d'activitat
econòmica
paral·lela
que ells
el que els fa por
ara mateix
és que
com si
el que es veu
ells ho havien vist
fa 3 mesos
o sigui
que la situació
ara és molt més greu
i no la veurem fins d'aquí
3 o 4 mesos
no veig l'horitzó
de fins on podem arribar
i com començarà a baixar
no hem tocat sostre
encara
no veig una previsió clara
el problema és quan torni a pujar
que llavors
també
trigarà temps
home però fins que pugem
encara trigarem
no?
de moment baixem
bueno
depèn de sostre
on toca fons
no hem tocat
no hem tocat
fons
no havia dit sostre
i era al revés
perdó
no hem tocat fons
tu Fede
ho veus
en perspectiva negativa?
no soc un analista econòmic
però per el que hi hagi
els diaris
però ets un ciutadà
com qualsevol altre
que ho viu
com a ciutadà
ho pateixo molt
ho pateixo molt
perquè
el meu pis cada vegada
val menys
i el diferencial que pago
de la hipoteca
cada vegada és més gran
per tant
el diferencial de la venda
el diferencial del que pago
cada mes
cada vegada puja
començant per aquí
ja ho pateixo bastant
a partir d'aquí
pateixo altres pujades de preus
però aquesta crec que és
la més important
per a totes que
tenim una hipoteca
en la nostra vivenda
però l'immobiliari
es recuperarà segur
a partir d'aquí
jo l'únic problema que ve
que és
no sé els límits
ni de pujada
ni de baixada
ni quines remeix n'hi ha
ni quins mitjans
ni quina previsió
perquè jo crec
que ni els propis analistes
ho tenen clar això
jo crec que ni els propis analistes
saben fins on podem arribar
i en quin temps
podem arribar-hi
Alemanya va estar 10 anys
en una crisi econòmica bestial
fins quan podrem estar nosaltres
nosaltres hem de fer
el que es pugui
des del nostre àmbit
jo estic preparant
la meva conselleria
estic preparant
un paquet de mesures
que quan ho tinguin gestit
ho presentarem
però
però ja que parles
com a administració pública
el govern central
que és en aquest sentit
o el govern de la Generalitat
que són les màximes administracions
que poden fer coses
realment
tenen eines
poden fer coses
davant
d'aquesta situació
de crisi
o de s'acceleració
menys que fa uns anys
o sigui
el tema
la disputa
de l'altre dia
a la hora
ja a Mínia Barall
entre el president
del banc europeu
i el president
del govern de l'estat
era una mostra
que no tenim
aquesta autonomia
o sigui
si el tritxet aquest
diu
que pujaran
i pugen
l'endemà
o fan
els tipus
o fan accions
amb la moneda
que ja no es poden fer
com es feien abans
doncs
les eines
tot i així
hi ha
moltes possibilitats
un estat
té moltes
moltes opcions
per modificar
també parlant
amb els agents socials
jo crec que
aquí és necessari
hem patit
tu ara parlaves d'això
però tu i jo
que hem viscut la transició
també
des del punt de vista
polític
ens recordem
dels pactes
de la Moncloa
ens recordem
la inflació
al 30%
mira
quan parlàvem ara
de les hipoteques
jo l'estic pagant més baixa
a la hipoteca ara
que quan la vaig fer
i no estem parlant
de tants anys
estem parlant
d'11 anys
vull dir que no
no estem parlant
de tant
jo també
però en qualsevol cas
el govern ha d'intervenir
ho dic perquè
com que depèn molt aquests dies
si el govern una mica
amaga el cap sota l'ala
o no ho diu clarament
als ciutadans
que hi ha crisi
bueno crisi
o la paraula que es vulgui utilitzar
ha d'actuar
i jo crec que està actuant
ha d'actuar
i està actuant
però que les actuacions
que de moment d'ha pres
no es noten
o no es veuen
efectivament
i no hi ha sensació
que es passi res
actualment el ciutadà
jo crec que se sent
desprotegit
davant d'aquesta crisi econòmica
perquè no veu
que des de cap administració
que realment pugui fer alguna cosa
s'estigui aplicant
o si s'està aplicant
encara no són visuals
Tomàs?
no, que potser
és la manca
de consciència
de perspectiva
que estem en un estat
com estem
i en Europa lliure
i que les coses
així no hi ha
un estat intervencionista
no?
en fi
ho deixem aquí
avui la veritat és que hem fet
gairebé una tertúlia monogràfica
d'economia
però és que
en dies com
aquests
o setmanes com aquesta
fins i tot l'actualitat local
queden un segon pla
davant
de tots aquests símptomes
i notícies en general
sobre el món de l'economia
que evidentment
també ens afecten
a nosaltres
com a ciutadans de Tarragona
així que els agraeixo
que hagin compartit
aquesta estona de tertúlia
Carles Avelló
Tomàs Carot
Fede Dan
Pau Pérez
gràcies per estar amb nosaltres
aquesta mitja hora
del matí de Tarragona Ràdio
i fins la propera
que vagi molt bé
bon dia
bon dia