...
Jordi Bertran, molt bon dia.
Bon dia, Benora.
Benvingut. Parlem de Sant Joan, perquè és que s'acosta.
Parlem del foc.
No parlem de la rebella de Sant Joan a Tarragona i tot plegat,
perquè dilluns hi serem i Jordi Bertran,
com que dimarts no hi haurà programa, no s'enlliura
i el farem fitxar en el millor sentit de la paraula dilluns.
Estarem allà a la plaça de la Font, prop de casa teva.
És bonic, ja saps tu que aquests programes de carrer sempre llueixen molt.
Però avui parlarem del foc com aquella part imprescindible de la festa
de manera, diguem-ne, històrica.
Sí, com a part, diguéssim, simbòlica.
Possiblement la més simbòlica de tots els elements d'aquesta nit,
perquè n'hi ha molts i segurament la música també té un pes molt important.
Abanyar-se a la platja millor és el que per molts té un pes important.
Empalmar per molts a mi jo té un pes important.
El ritual, evidentment, es va regenerant i cadascú veurà el seu punt més maco.
A algú li semblarà que el més important és menjar-se la coca i donar una copa de cava.
No, però jo et diré una cosa, jo entenc que per tu que és una nit que has d'estar molt pendent de tot
per la teva feina, però a mi particularment és una de les nits i de les festes que trobo més boniques.
Sí, és una mica d'aquelles...
Més enllà de rebella, més enllà de coca, més enllà de foc, però té una atmosfera especial aquella nit, no?
Sí, és una de les nits que, diguéssim, encara les coses funcionen sense massa organització.
No vol dir que no n'hi hagi, però vull dir que penso que són d'aquelles coses maques.
És a dir, una mica el que a vegades comentem per Sant Jordi, no?
És a dir, que funcionen encara determinats rituals en què passen.
Encara es manté l'espontaneïtat de la gent.
Sí, jo penso que hi ha un serrotllo amb això, una certa predisposició que funcionin les coses així
i penso que és xulo, que és agradable que fins i tot funcionin d'aquesta manera, no?
Evidentment, també els rituals canvien, no?
I segurament, doncs...
A mi, per exemple, una de les coses que m'ha soltat més els darrers anys
és que és una nit en què molta pobració immigrada descobreix molt el ritual, no?
A mi m'ha sobtat això.
És una de les coses que els dos últims anys he observat.
Alguna nit de Sant Joan ho hem comentat, no?
Que era de les festes que tenien més capacitat integradora.
sense preparar-ho, no?
Sense que tingués aquesta intencionalitat.
Potser és que sona la música del Cisa, no ho sé, i a millor és...
O potser és que és molt més universal del que ens pensem.
És un canvi de justici, està molt relacionat amb la natura i, en definitiva...
Home, diuen que, bueno, realment el dia de canvi d'estació és el 21, no?
I això, els cansaven d'aquestes coses d'estadístiques...
Però és la nit més curta, el dia més llarg, i tot això és veritat.
Sí, sí.
Diuen que aquesta nit, o aquestes nits coincidint amb la lluna plena, es disparen molt els actes no habituals de les persones.
A veure, actes no habituals de les persones, a què et refereixes?
De tot tipus, però...
Perquè tu saps que hi ha aquella tradició, que jo te la recordo cada any, que a la nit de Sant Joan, si puges no sé quina muntanya,
ja ho buscarem per dir-ho la setmana que ve, pots canviar de sexe, gratis, sense intervencions quirúrgiques.
No volia arribar a aquest nivell tan profund.
Ah, tu parles de coses així com a més prosaiques, no?
Sí, sí, però vull que sí que, fins i tot, amb temes que ratllen la il·legalitat, no?
És a dir, que sí que és bo que les policies tenen una certa...
És tan eufemístic, Jordi Bertran, a vegades parlant, de respectuós que és, que jo no me n'entero, després ja m'ho diré.
Són de les d'aquestes que veus, però que no mai t'atreveixes.
Bé, deixem-ho aquí.
Aquests rituals tenen, com sempre, uns inicis.
Per exemple, aquest passat cap de setmana, en el que és Països Catalans hi ha un element simbòlic,
és el Canigó, que és una d'aquestes muntanyes on han passat també una multitud de llegendes
i una multitud d'històries més o menys normals i paranormals, també.
En aquest pic del Conflent, realment s'hi porten ja, des del cap de setmana passat, tota una sèrie de feixos que es pugen des de diferents poblacions,
sobretot, doncs, Taurinyà, Bernet dels Banys, Conflents i el que seria la Catalunya, diguéssim, nova resona francesa,
en què, doncs, d'una manera o l'altra es preparen els elements, els feixos de llenya que després serviran
per al llarg de les vigílies de Sant Joan encendre'ls i des d'aquí traslladar-se a tota la resta dels països catalans.
Es intenta que totes les fogueres s'ensenyin a la flama del Canigó.
Sí, això és molt irreal, però té un fet simbòlic que fa des de bastants anys, ja, vull dir que es concentra, doncs,
tota una sèrie de gent en un refugi de muntanya que és el refugi de Cortalets, es puja fins al cim del Canigó
i allà hi ha un, diguéssim, el cim està marcat per una creu i aquesta creu, doncs, s'envolta d'aquests feixos que després
s'encendran i serviran d'una manera o altra per portar-los arreu del país, no?
Bueno, penso que és una mica una idea de simbolisme dels països catalans.
De fet, això, que no és un ritual molt, molt antic, té la seva vessant antiga i molt antiga,
que és, alguna vegada ho hem parlat referint-nos sobretot a Isil, no?
Que, precisament, coincideix el 23 de juny, però...
Que parlem de les falles.
Exacte, les falles, que són aquestes enceses de foc també a les muntanyes,
però els pics realment, aquests pics de, com podríem dir, el del Canigó,
on hi ha aquesta flama del Canigó, doncs, hi ha una sèrie de pics on hi ha els faros, no?
O els aros, no?
Els faros o els aros és la paraula per indicar els punts,
diferents punts que, al llarg del Pirineu, sobretot,
servien per encendre els diferents grups de gent que, des de les muntanyes emblemàtiques de cada comarca
o de cada poble, doncs, es traslladaven i es traslladen al centre, no?
Això és un ritual molt estès.
L'altre dia estava parlant, per exemple, amb uns companys d'Andorra,
en què aquest ritual també es manté en aquest país veí, no?
Per tant, podem parlar del que seria, com en molts altres costums, un eix pirinenc, no?
És a dir, en aquest cas, com a mínim un eix pirinenc català,
desconec-s'hi a la zona basca, per exemple, també n'hi ha,
però en la zona catalana això és molt estès.
I no és un lloc únic, hi ha diferents poblacions que a la vigília del 24,
és a dir, la nit del 23, baixen per les muntanyes amb les falles,
és un espectacle increïble, no?
Sí, i després hi ha algunes que són, que passen abans i després, eh?
Vull dir, per exemple...
És a dir, que si algú vol quedar-se aquí per la revetlla,
té ocasió de veure falles d'aquestes pirinenques al llarg de l'estiu?
Sí, més o menys.
La setmana passada ja en va haver unes,
i llavors durant tot el mes de juliol succeeixen aquestes enceses.
Això és una mica el que ha passat també amb altres rituals, eh?
Per anar-los mantenint, el que s'ha fet és diversificar,
diguéssim, el calendari,
de manera que la gent més experta se va succeint, no?
N'hi ha molts, eh?
Perquè, però per exemple, el dia...
Bueno, ara, la setmana passada, es van veure a Durro,
que diuen que és el lloc que marca, doncs, l'original.
Aquesta població, que és la primera població,
també té molts altres rituals històrics,
per exemple, és una població en què el carnaval també tenia molta importància,
i hi ha molta documentació de diferents festes de l'any, no?
Estem parlant de la zona pirinenca, poblacions de les quals,
normalment, no, a vegades, no han sentit parlar o no ho coneixem més.
Perdona, Jordi, és que a vegades tenim la tendència a donar les coses percebudes,
d'acord que ho hem explicat més d'una vegada,
però breument expliquem que som aquestes falles,
que no confonem, sisplau, amb els ninots del País Valencià,
que res a veure.
Bueno...
Bueno, res a veure no, però és molt diferent.
Sí, però una falla és qualsevol foc,
és a dir, no vol dir...
Sí, sí, efectivament, és una cosa que crema...
Exacte, i aquí podem tenir des de la cosa més senzilla a la cosa més complexa.
Precisament, al motiu de Sant Joan,
hi ha unes falles, que no són,
es nomenades falles a Alacant, que són les fogueres d'Alacant.
Sí.
Són exactament la mateixa histèrica que les falles de València o de Gandia,
perquè es fa una idea, o de Benicarló,
i poblacions que han conreat aquestes falles d'escultura,
però que realment tenen aquest origen amb aquestes falles més primitives.
Per aquí parlem de pins, talats, són trossos de pi...
Sí, hi ha dos característiques.
El pi, això ja entrem una mica en la part tècnica,
el pi o qualsevol altre arbre,
perquè hi ha alguns que són compatibles amb aquesta festa,
no és realment el que crema el tronc,
sinó que aquest tronc, diguéssim, que s'omple,
per dir-ho d'alguna manera incomprensible, de teia.
La teia és aquella part, en aquest cas, de pi,
normalment que és la més resinosa
i és la que hi genera la possibilitat
que allí hi hagi un foc permanent,
un cop tu ja l'hi ha escalat, la primera flama.
Això és el que realment crema,
més que, pròviament, el tronc.
El tronc el que fa és de suport d'aquestes teies.
La teia és, en el fons,
l'origen de totes les grans il·luminacions festives.
Abans que existís, per la nit de Sant Joan,
el món de la pirotècnia,
o per altres nits de l'any,
la teia sempre ha estat l'element
històricament vinculat a la festa.
llavors, avui en dia té un segon terme
i ha quedat amb un paper molt residual,
però realment les teies servien
per il·luminar els carrers,
és a dir, fins i tot abans que la cera,
tot i que la cera és molt antiga,
és de l'ada mitjana,
com a any hem estat organitzat l'ada mitjana,
però la teia és anterior,
aquesta il·luminació.
I aquesta teia
hauria de ser de dues maneres,
la teia fixa i la teia mòbil.
La teia fixa, normalment,
és la que encara es pot veure
a les entrades d'alguns portals antics,
a les nostres comarques tarragones es pot veure,
per exemple, també a Reus,
per Sant Pere encén un moment
quan passa la processó per un carrer
determinat una tellera,
és a dir, les telleres eren aquests llocs
en què, quan no hi havia llum elèctrica o de gas,
s'ensenia el foc públic, podríem dir,
i el que passa és que normalment
no s'ensenia cada dia,
sinó que s'ensenia en grans,
o s'ensenia profundament en grans solemnitats,
en grans festes.
En canvi, les telleres mòbils
eren aquests tipus,
per exemple, les falles,
les falles són telleres,
aquest tipus d'element
que normalment per damunt del cap d'una persona
serveix per il·luminar
un paisatge encara més inhòspit,
de vegades,
però d'una manera permanent,
és a dir, mentre que la tellera fixa
està en uns punts al carrer,
hi ha molts carrers que queden no il·luminats,
en el cas de les telleres mòbils
serveix perquè tot el recorregut
d'una comitiva festiva
estigui il·luminat.
Avui comentem les falles
de Boïva, Roera,
el Pont de Suèr,
Vilaller,
Sanet,
Erillavall,
Taüll,
i aquesta que ja us deia abans també,
i més coneguda,
més famosa,
d'Isil,
aquestes falles.
Però,
de telleres mòbils,
hi ha en molts llocs dels països catalans
que podríem trobar-ne
des dels ports de Morella,
pràcticament,
o fins i tot
a la Franja d'Aragó.
Aquestes del Pirineu
tenen aquesta particularitat
del propi paisatge,
que és la muntanya,
que és de nit,
que són rius,
no?,
de persones
que van baixant.
Sí,
té un aspecte estètic-visual
que li dóna el pendent
de la muntanya,
però,
en d'altres llocs
com aquesta zona muntanyosa
també del sud,
que és molt menys desconeguda,
també es fan,
no dic que per Sant Joan,
però és molt coneguda
aquestes telles
enceses
com a element festiu
impressionant,
no?
Ara bé,
a partir d'aquí,
després això també
es converteix
en una cosa fixa,
és a dir,
fixeu-vos,
teniu la falla
a dalt de la muntanya,
tenim les falles
o telles itinerants,
després hi ha el punt d'arribada,
que és normalment
on s'encén
una altra foguera.
Aquesta foguera,
avui en dia,
és la foguera
que serveix per cremar
aquests trastos,
diguéssim,
no?
Sí,
el que és un signe
de renovació,
de purificació,
no?
En definitiva,
què és el que vol representar?
En aquest cas,
podem parlar també
d'unes fogueres
prou antigues,
però,
a diferència
de les que baixen
o les que s'encenen
a la muntanya
o de les que baixen
en comitiva,
aquestes
tenen un origen
o tenen
un context cultural
diferent,
per entendre'ns.
Les falles
de muntanya,
sembla que d'una manera
o altra,
sempre han estat
vinculades
a rituals
cristians.
les falles
de...
De la plana,
com si diguéssim,
no?
Avui en dia,
de plaça,
però que antigament
no eren de plaça
perquè se celebraven
fora de les ciutats,
al voltant de les ciutats.
Aquestes falles
i concretament
les de Sant Joan
són molt clares,
aquestes fogueres.
El context
no és un context
cristià.
Més aviat pagar.
No,
és un context musulmà.
És a dir,
estem parlant
de dos contextos
sagrats
diferents.
El cristià,
que és el que
està vinculat...
Però el sentit
és el mateix,
de purificació
i de renovació
amb dues cultures?
Sí,
i coincideix
amb la...
amb la...
Pasqua,
diguéssim,
per als musulmans,
Sant Joan
és la Pasqua
d'en Sara
i per als cristians
és Sant Joan Baptista,
però en el fons
estem parlant
de les èpoques
que les dues cultures
parlant de profetes
comuns,
fins i tot.
el que fan
és donar-li
un to religiós
a una festa
anterior
que en les dues cultures
i les dues cultures
el que fan
és desacralitzar
per entendre's
aquella religió
anterior
i sacralitzar-la
novament
en un cas
amb elements cristians
i en altres elements
pagans
o uns elements
musulmans,
perdó.
En el cas
dels cristians,
diguéssim,
els de les falles
de muntanya,
fins i tot
en alguns casos
quan s'arriba
a la població
es produeix
el fet
de fer la creu
amb el foc,
no?
Amb la qual cosa
curiosament
es produeix
aquest contrast,
no?
Perquè
no deixa,
a mi no m'ha deixat
mai de sorprendre
això,
és a dir,
quina necessitat
hi ha
de fer la creu
d'arribar a un lloc
si no és que
realment
en aquest lloc
en algun moment
aquesta festa
va tenir el sentit
una mica
de l'apropiació
del món cristià
sobre el món musulmà,
és a dir,
realment,
home,
els musulmans
van arribar
molt amunt,
és a dir que
realment hi ha
aquesta,
jo penso que hi ha
aquest xoc
entre les fogueres
de muntanya
i les fogueres
de plaça
que abans
eren de la rodalia
de la plaça.
A veure,
abans,
Jordi,
quan començàvem
a l'espai
deia
els temps
canvien,
Déu-n'hi-do
si canvien
i segons
com vagi
la cosa
de la normativa
europea,
bé,
ja veuen
què fan els irlandesos,
però segons
com vagi
la cosa
de la normativa
europea,
probablement
les fogueres
de les que
gaudim enguany
siguin de les últimes
tal com les coneixem
ara
de la nostra vida.
I no vull ser
dramàtica,
però la cosa
pinta malament,
no?
Les fogueres
no tant,
jo et diria
el tema
de l'element
pirotècnic
en aquest moment
a Europa
s'ha elaborat
una directiva
europea
que ja ha estat
contrastada
i contestada
per part
de tots els països
del sud,
en aquest cas
l'estat espanyol,
Itàlia
són dos dels països més...
Jo la desconec,
però tal com va
el tema petardo
quan arriben les rebelles
i molts oients
estaran d'acord,
jo no sé si és
europea o local,
però les normatives
no és que s'hagin de fer
sinó que s'han de complir
perquè...
D'acord que hi ha molta gent
que sap utilitzar
la pirotècnia,
però ja sabem que...
Sí, sí, no, no...
I no només perquè els hi passin
coses als usuaris,
sinó que a vegades
provoquen accidents
a algú que no té res a veure,
no?
Sí, sí, no, no,
El que passa és que no va per aquí...
És lleig de dir-ho,
és impopular,
però mira,
ja aprofitem
perquè justament avui
es presenta
des de la Direcció General
de Seguretat
una mica totes les normes
que s'han de contemplar
quan arriben a aquestes festes.
No va per aquí la cosa.
Però on va?
Home, fixeu-vos si no va per aquí
que el govern autónom basc,
el govern autónom català
i l'estat espanyol
diguéssim conjuntament
presentaran un recurs
diguéssim a la normativa europea.
Que no podrem tirar petardos
directament?
Bueno, és a dir,
es produeixen diferents qüestions.
Ja s'ha donat a conèixer una mica
per on va anar aquesta normativa?
Bueno, es va donar a conèixer
i automàticament
es va produir una moratòria, no?
I què diu així?
Diu moltes coses.
No, però bàsicament
el que ens pugui interessar a nosaltres...
Podríem dir que
des de les falles de València
fins a les focs de Sant Joan
doncs...
És impossible que això...
Tot s'ha acabat, no?
I això és el que diu, no?
Llavors, clar,
aquí s'ha de llegir...
El context és el següent.
En les comissions europees
tenim molt de pes
els països nòrdics, no?
Els països nòrdics...
Bé, del nord, no nòrdics.
Els països del nord d'Europa
hi ha un altre concepte
de pirotècnia molt diferent.
El primer dia
del concurs de Fos de Tarragona
enguany tenen una empresa de Suècia
que podran valorar.
És a la curiós veure-la, eh?
És una empresa molt estètica,
vull dir, amb poc soroll,
però molt estètica.
Això no vol dir
que no comprin material.
Aquesta gent, com a tot arreu,
compra material del sud, també.
I disparen els suècs,
disparen material valencià,
català, italià.
O sigui, això no va per aquí.
El que passa és que el volum
de potència del so,
dels castells de focs a Suècia,
és molt inferior
perquè es basa més en el color
que en el tró, no?
I aquí, què ens agrada el soroll?
Bé, de fet, la tradició del tró
més que d'aquí
és del País Valencià.
També s'hauria de tenir.
Evidentment, hi ha trons
i a Itàlia hi ha trons, sí.
Però realment, les dues zones,
o sigui, el conjunt de l'estat espanyol
i el conjunt de l'estat italià
tenen molt de tró,
però com més al sud baix vas més trollà.
És a dir, alguna vegada...
Però l'argumentació d'aquesta normativa
és un tema de seguretat?
És un tema de...
No de seguretat, perquè...
Seguretat em dius les falles
i em dius determinades coses.
El soroll, de fet,
no és un tema de seguretat.
És un tema de cultura, no?
És a dir, de cultura.
Llavors, clar, ells sempre aposten per menys això.
Perquè, a vegades, és una idea...
És que em sembla una mica estrany tot això.
Jo, clar, ja sortia això molt posada dels petardos
i ja m'estàs dient això,
no m'ho acabo de creure.
No, no, no.
Defensa, per exemple,
que hi hagi uns màxims de decibelis amb els trons, no?
Això vol dir que, darrere de qualsevol persona
que tiri un coet,
doncs s'haurà de posar un calculador de decibelis, no?
És que el concepte és que al nord no se'n tiren de coets.
Llavors, com no se'n tiren de coets,
se'n tiren molt puntualment per nits molt concretes
i es tiren sobretot coets.
Però no els senten a Suècia quan tirem els coets aquí?
No, no.
Perquè tampoc la gent digui,
no, no, és que és tan bèstia que arriba a Suècia, dius.
No, no, conya, de banda,
tiren coets voladors,
que són molt més perillós segurament que els plans.
Oh, i tant.
Però ells els entenen com uns coets més industrials
que per tant els permeten.
Quan comencem amb la recollida de firmes?
No, no, ja.
No cal?
No és broma.
No, no, no, no fem broma,
però és una mica irracional això des de la nostra perspectiva.
Jo us diré dos exemples,
clar, sigui a partir d'aquí dos exemples
sobre els quals s'intentarà plantejar un...
o no impugnar la normativa europea.
Una és a partir del 2010,
a Santa Tecla del 2010,
vagin comprant bengaletes pels diables petits
i pels diaracs petits i els bous petits i tot això,
perquè ni Santa Tecla tindrà Santa Tecla petita en poc,
ni Sant Fèlix tindrà Sant Fèlix petit en poc,
ni Sitges tindrà festa petita en poc.
Els grans sí, com a mínim.
Espera, aquesta és una.
Estàs enfonsant, eh?
I la segona vagin preparant grans avingudes
perquè els correfocs, com a tals,
s'hauran de fer amb els espectadors
a 15 metres de distància des de cada...
Per tant, la part alta,
què farem amb la part alta per la festa?
No et camp ni a la Rambla.
No, no a la Rambla, però...
Ni a la Rambla.
Ni a la Rambla, tampoc, clar.
Ni a la Rambla de la Són.
És cap a aquestes distàncies.
Haurem d'anar al circuit de Montmeló
a fer les cercaviles?
La situació és que s'ha produït
una homologació a nivell europeu
de tot el material,
i llavors el material,
que aquí està classificat d'una manera,
s'ha equiparat amb material europeu
que no té res a veure amb el d'aquí.
I el que és més preocupant,
i és aquí on entren el govern espanyol,
la Generalitat i el govern basc,
el País Bàs tenen alguns elements
semblants als nostres,
per això d'aquí ve la història.
el que es intentarà és defensar
que no s'ha recollit aquesta proposta cultural,
que suposen aquí tots aquests elements.
Ara bé,
aquí és possible que s'arribi a reunir,
perquè ja, fins i tot,
en els preambuls d'aquesta llei
es parla de la importància
de les festes com a tals,
però el que sí que realment,
possiblement canvi,
és el paisatge sonor
de les Avelles de Sant Joan.
El que està clar
és que en aquesta normativa
el que diu és que els menors
ni sota la supervisió dels seus pares
podran disparar
els quets que disparen avui,
això està clar,
és a dir, trons no en podran disparar,
els menors d'edat,
calculem en aquest moment
entre 12 i 14 anys,
és una mica la variable que pot haver,
i ara això, evidentment,
moltes vegades es fa,
tu portes el teu fill a l'hospital,
se'l cura i ja està.
En aquest moment,
si la normativa acaba com està,
tu podràs disparar
amb els teus fills uns coets,
però si vas a un hospital
a que els curin,
els metges hauran de denunciar-te.
Clar, com si portessis una criatura
víctima maltractada.
Això és així.
I aquest tema sí que té més mala solució.
El tema és complicat, Jordi,
jo crec que caldrà seguir-lo atentament
per la part que ens toca
des d'aquest espai.
De totes maneres,
és el que diem sempre,
passem d'un extrem a l'altre.
Ni allò que comentàvem ara fa un moment,
que això dels petars
s'ha de regular
i s'ha de controlar una mica,
perquè realment hi ha un risc
per la falta de responsabilitat,
però tampoc no suprimir-ho del tot.
És a dir,
o no arrenquem
i quan arrenquem
no posem el fre.
I s'ha de frenar
i quedar-se una miqueta
a mig camí, segurament.
Sí, no sé,
de totes formes,
aquí ja s'han vist
algunes excepcions.
El País Valencià,
la Rita Barberà,
ja va fer una excepció molt contundent
i, bueno,
és una cosa que s'ha d'analitzar.
En tot cas,
jo el que sí que aniria pensant
és que tenen dos anys de coll,
vagin comprant els seus nens
sabetes
i trons d'aquells de piula
que en dèiem aquells vers
o traques d'aquelles besmelletes,
que em sembla que és on se podrà arribar,
si es pot arribar amb alguna cosa,
però realment
poca cosa més.
És a dir,
que potser és una mica
el sentit real que tenia la festa.
Jo quan era petit...
Sí, no,
jo tirava sabetes,
mai de la vida he pogut tirar res més,
ni de gran ni de petita,
però vaja que...
Tindrem oportunitat de parlar-ne
perquè és un expedient calent
i jo és de les poques vegades
que he vist una certa unitat
entre dos governs autònoms.
La ciutat de València
ja va al marge, diguéssim.
Doncs Jordi,
dilluns, en tot cas,
si cal fer-me algun apunt més
al voltant d'aquesta qüestió
i d'altres que tinguin a veure
amb Sant Joan,
perquè ja t'hem enredat
perquè vinguis a la plaça de la Font.
Sí,
bueno,
podrem tirar algun trope si aconsegui.
Sí, portarem algun petardet,
jo una cebeta,
amb això ja en tinc prou.
Gràcies, Jordi.
Fins després.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.