Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
la història clínica individual i única d'una entitat o d'un centre.
Què passa?
Que les persones circulen pel sistema
i no estan només en aquell centre.
Un dia podem anar al centre d'atenció primària,
un altre dia podem anar a la Tecla,
l'altre dia podem anar a Job 23,
podem tenir un accident de vacances a fora,
i podem tenir una visita a un hospital de Madrid, per exemple,
i aquí és on comencen els problemes.
El primer dels problemes,
primer, primer, primer, encara que sembli mentida,
és perquè la tecnologia al final són instruments
que es posen al servei de les idees.
El primer del primer model és quin model de societat volem,
quin model de centralitat volem i a qui pertany això.
Perquè si això pertany a una entitat,
doncs és meu, jo el custòdio,
li participo amb la persona i jo no vull que ningú ho guaiti.
Per tant, aquest és un principi de pertinença molt important.
Si això pertany al ciutadà,
perquè és una documentació d'informació seva,
evidentment no pot ser captiva de cap organització,
i com no pot ser captiva de cap organització,
ha d'estar pel seu ús i pel seu bon ús i pel seu benefici.
Per tant, ha d'estar en el sistema.
No pot ser que sigui captiu d'una...
Això que dius és molt senzill.
Sí, teoricament sembla obvi.
Això porta unes discussions des de tots els punts de vista legals
i des d'un punt de vista, alguns cops, malauradament,
corporatius de defensa corporativa d'alguns sectors professionals,
que ha costat molt deslligar tot això
i arribar a un consens.
Primer, el consens de la pertinença de les idees,
que és que, òbviament, la informació és propietat de la persona.
òbviament, sembla que sigui que s'hagi de...
En aquest moment, encara, insistir en aquestes coses,
però hi ha molts detractors d'això.
Per tant, nosaltres diem, amb tota contundència
que aquesta guerra està guanyada...
Sí, hi ha hagut, i de fet encara hi ha molts professionals reticents
i que consideren que els tractaments que ha donat ell al seu pacient
s'han de quedar al seu centre hospitalari
i no s'han de cedir als altres metges perquè algun dia en facin ús.
Malauradament, un sospita,
com que la tecnologia, com he dit abans,
avui està a l'ús i es pot trobar amb molta facilitat,
la no incorporació d'algunes organitzacions
està molt més en aquesta resistència
que no tant a la dificultat de trobar instruments tecnològics en aquest moment.
Però primer ha hagut de passar un cert procés,
que jo en aquest sí que els hi dono la raó,
que és separar allò que és propietat intel·lectual del professional,
que són reflexions, que són necessàries apuntar-les en algun lloc,
però que això no és definitiu de res,
sinó, mira, he pensat això, ara faré això, aquesta altra cosa,
del que és objectiu-objectiu, on són dades, on són informes,
on són realment al final des d'un tractament,
que òbviament el damunt és públic perquè se'n va a la farmàcia,
que això sí que és el bé necessari per la persona i propietat de la persona.
aquesta definició tan clara i fer aquest tall,
ja l'hem superat.
El que vull dir és que, almenys formalment...
Avui això ja s'ha acceptat.
Formalment, i amb la llei a la mà...
Ja veig que no ho he fet bé.
Sí, al final, ho havíem assat abans molt ràpidament
d'apagar el mòbil i al final no ens hem sortit.
Intentant apagar el mòbil i no hem pogut.
Doncs al final aquesta decisió està superada.
Per tant, el pas previ més important era aquest.
Llavors, què passa?
Jo ho diria un orgull de la tecla, un orgull de casa nostra.
Per casa nostra, que ha estat sempre una entitat al servei de les persones,
aquesta decisió la teníem clara des de fa molts, molts anys.
I sempre hem anat instrumentalitzant-ho així.
Com que ja ho teníem instrumentalitzat,
doncs hem sigut capaços de ser els primers
en que quan algú s'ha volgut posar a disposició del govern
per compartir aquesta informació amb qualsevol altra organització
que n'estés capaç de fer-ho o volguer fer-ho,
poguessin fer-ho.
Per tant, avui nosaltres liderem en aquest moment aquesta aventura.
Manel, en quin moment es troba això?
En quin moment d'aquest procés que ens explicava el doctor
ara es troba a la xarxa de la tecla?
I quin repte mèdic i tecnològic us ha suposat al llarg d'aquests temps?
Jo crec que ho explica molt bé el doctor Zerà.
La tecnologia està aquí i per tant és més una qüestió...
De voluntat.
De voluntat i de política en majúscules, no?
De quina política se segueix.
La nostra xarxa, com que ja estàvem avançats en el tema de la història clínica compartida
a nivell intern nostre, amb diferents centres, els nostres hospitals, els nostres centres d'atenció primària,
els nostres consultoris municipals ja compartien informació,
doncs érem òbviament un dels candidats òbvies a estar al davant d'aquesta moguda tecnològica que hi ha hagut.
A data d'avui, nosaltres estem ja fa més d'un mes, més de dos mesos de fet,
amb disposició de compartir informació.
El que passa és que encara no es comparteix amb ningú.
O sigui, podríem dir que ara totes les dades dels pacients que han passat per qualsevol dels centres de la xarxa de la tecla...
Si van a un altre centre que estigui ja en aquestes primeres etapes de la implantació de la història clínica compartida,
poden gaudir d'això.
Sí, tot això, ara tot ha sigut informatitzat?
Està digitalitzat.
Ha sigut digitalitzat.
I, per tant, és susceptible, amb la permisa sempre del ciutadà, evidentment,
si un ciutadà no vol que es comparteixi no es compartirà, sempre es pot disposar d'això.
En aquests moments, segurament, a curt termini, estarem parlant de, a banda de la tecla,
estarem parlant també de l'Institut Català de Salut, la part de la primària, no els hospitals,
que, o sigui, tots els centres d'atenció primària de l'Institut Català de Salut,
que estem parlant del 70 o 80% dels centres d'atenció primària del país,
compartiran informació amb la tecla i amb algunes altres organitzacions que s'aniran afegint.
La idea és, en un espai de dos, tres anys, cobreixi tot el territori i tots els àmbits sanitaris,
hospitals, centres d'atenció primària, etcètera, fins i tot soci sanitari també.
Parlàvem que la tecnologia hi és, fins a quin punt, però, és complex poder dur a terme aquest procés de digitalització,
d'entrada de dades, crear la base de dades...
És complex, però és molt més complex posar-se d'acord amb temes protocolaris, amb temes de logística,
temes que no són estrictament de tecnologia, de la informació, no?
Ha sigut complex, però fixa't-hi que, abans ho ha apuntat el doctor Zerà,
estem encara, o sigui, estem a punt de donar el tret de sortida amb la història clínica compartida a Catalunya
i ja estem parlant de la història clínica compartida a nivell d'Espanya.
Perquè nosaltres, amb petites variacions, el que compartim amb Blanes o compartim amb Puigcerdà
ho podem compartir amb Múrcia o amb Almendralejo.
Sí, un cop s'has connectat a Blanes, arribar...
El que passa és que aquí s'han de posar d'acord comunitats autònomes, sistemes de salut diferents,
un ministeri central, i aquí...
Més negociació política que és la complexa.
Per entendre'ns, els militars que serien els tecnòlegs estan totalment a punt,
ara falta que els polítics decideixin on van els militars, no?
No, però jo crec que aquí la realitat catalana,
que és una realitat on diferents entitats proveïdores de serveis sanitaris
tenen tecnologies diferents,
perquè han anat fent el seu procés evolutiu diferents uns dels altres,
és on s'assembla més al que seria el crisol de l'estat espanyol.
En el fons, el crisol de l'estat espanyol, en gros, és com Catalunya en petit,
diem-ne diferents comunitats autònomes, que cadascú amb el seu sistema,
però com que allí la majoria de les comunitats autònomes,
els seus sistemes de salut públics són únics,
per tant el seu desplegament de sistema d'informació també és únic,
clar, serà l'experiència catalana de mirar de posar d'acord
i de mirar de trobar què s'hi posa, primer,
i amb quina tecnologia s'hi posa, segon,
amb la història clínica compartida catalana,
és una experiència, tot aquest temps no és perdut,
perquè tota aquesta reflexió i aquestes discussions
entre diferents actors d'aquí ja és un abans molt important.
Un cop solucionat aquí, el procés d'acuplement amb la resta de l'estat espanyol
semblarà fins i tot, entre cometes, senzill.
Pensem que el nivell de discussió serà molt semblant
al nivell de discussió que hi ha hagut aquí
a mirar de posar-se d'acord entre diferents proveïdors del sistema aquí.
I allà són diferents proveïdors, però de comunitats autònomes.
Parlem d'aplicacions pràctiques, entre cometes.
La tecla està al dia, en aquest sentit.
Quan efectivament ja es podrà compartir?
Història clínica, història mèdica?
Per exemple, l'estiu vinent anem a Blanes,
per continuar amb l'exemple, tenim una picada de medusa,
anem al cap i pel que sigui necessitem el meig,
ens demana el nostre historial, nosaltres donem autorització.
Això, l'estiu de l'any vinent, per exemple, ja podria ser efectible?
Si els plans de la Generalitat es compleixen,
que ja no depèn de la nostra organització,
en un any hauria d'estar fet.
Per tant, l'estiu de l'any vinent hauria d'estar fet.
Hauria de ser tal com s'explica.
Jo apuntaria una cosa.
Si es fa bé, que en principi s'està fent bé,
el ciutadà no ho notarà, diguem-ne.
És a dir,
se'n donarà compte que no li han demanat cap...
O sigui, li han demanat permís per consultar una informació,
però que no li han demanat que porti papers,
ni li han demanat que traslladi radiografies...
Perquè aquesta petició,
serà petició oral?
S'haurà de fer una signatura...
A veure, tal com tenim la legislació de protecció de dades,
el metge, quan té el pacient al davant,
li ha de comunicar que vol consultar dades d'ell
que estan en una altra organització,
i el pacient li ha de fer una comunicació formal
de què hi està d'acord.
Perquè el pacient, o això,
o almenys ha de tenir un cartellet que posi
si no vol, ho pot dir que no se li comparteixen.
Perquè és el dret del pacient
que no es faci aquesta compartició de dades.
Però en qualsevol cas, per tant,
el metge està obligat a demanar-nos-ho,
a preguntar-nos-ho cada vegada.
O l'organització està...
Formalment és l'organització.
És l'organització, està obligada a demanar-ho.
Però avui és bastant així,
quan algú entra dins el sistema,
quan entra dins urgències,
quan algú ha d'urgències,
normalment ja hi ha un protocol
que ha d'assignar o ha d'autoritzar
que va allà i que es demanaran coses
i aquestes coses es custodiaran.
Si tu estàs d'acord que se t'etengui allí.
De la mateixa manera que quan algú...
Si alguna persona...
Això ha estat un tema de debat ètic
i és molt important.
No ha resolt i hi ha dos milions d'opinions.
Però el que és és el que és.
Si algú realment volgués
que alguna informació que s'ha obtingut
a través de dades analítiques
exploratòries de la seva persona
no constés en aquesta història clínica
i no fos accessible per ningú,
pot demanar que esborri.
I s'ha d'avorrar.
Perquè la informació és seva.
Aquest és el principi més important
de la història clínica.
El pacient té llibertat absoluta
per decidir com es difonen
o es deixen de difondre les dades.
Les dades objectives són nostres,
són de les ciutadans,
són seves, són nostres.
Les dades objectives sobre la nostra salut
són nostres.
I per acabar de parlar de les qüestions tecnològiques,
continuant amb l'exemple aquest,
si el metge del cap de Blanes
ens demana consentiment,
nosaltres li donem,
el metge pot obtenir
el nostre història clínica a l'instant?
Sí, sí, sí.
A través del seu terminal
i del seu sistema
d'informació local de Blanes
pitjant un botonet
per entendre'ns
pot afegir
en tota la informació local
que tinguin sobre nosaltres a Blanes,
que en principi serà poca,
si només hi hem anat a i hostiuvejar,
però a banda de la informació
que tinguin allí,
que pot ser que no en sigui cap,
tindran tota la de la tecla
si és que nosaltres som un pacient
que té la majoria
de la seva informació a la tecla.
i a mig curt termini
acabarà tenint
la de tots els centres.
Aquesta és la idea.
Clar, quan se va decidir
com un gran què
i una gran aventura
a tirar endavant
la història clínica
compartida catalana,
doncs lògicament
les poblacions limítrofes,
això a Barcelona ciutat
en té poc,
però quan te'n vas a en posta,
doncs gent de Castelló
n'hi ha molta
i quan ens anem a l'hospital
cara endamunt
faran un transfronterer
a la frontera espanyola,
a la frontera francesa
doncs òbviament
n'hi ha molta
i a l'Aragó
i a la franja de l'Aragó
quasi tota la franja
va a Lleida
i no va a l'Aragó
i per tant n'hi ha molta.
Sí, sí, que hi ha uns moviments
poblacionals i diaris.
Per tant, això està fent
que, bueno,
i els estiuejants de Saragossa
que estan aquí tots.
Sí, a Salousa ja.
Per tant, això fa
el pas següent necessari
que és anar a fer aquesta
això mateix
però a nivell de l'estat espanyol
perquè el ciutadà
s'amou per el sistema
i s'amou pel país
i necessites
i després vindrà
la història clínica europea.
Ja se n'està parlant.
Ja se n'està parlant.
Parlàvem.
L'any vinent, en principi,
el Manel deia
si tot va bé
fins i tot una miqueta abans,
principis, mitjans de l'any vinent,
com a tard a l'estiu,
teòricament,
la història a nivell català
ja es podria fer aquesta...
ja es podria compartir.
A nivell estatal,
se n'està parlant,
ja hi ha timing
en aquest sentit de calendari.
Hi ha un pilot
que l'hem començat
i, en principi,
abans d'acabar l'any,
estem parlant d'un pilot
en el que participen
vuit centres de tot Espanya.
És a dir,
a Catalunya
és la tecla
i aleshores a Murcia
hi ha una organització
que...
o sigui,
són només vuit centres.
Aquest pilot,
en principi,
té una durada de quatre mesos,
per tant,
estem parlant
que a primers d'any
hi haurien d'haver-hi
resultats del pilot.
El pilot vol dir
experimentar,
a veure si realment
aquest transversament de dades
funciona a tot plegat.
Exacte,
a nivell de diferents sistemes
i tal.
Per tant,
això va més retreçat.
El de la història
que li ha de compartir a Catalunya
està a les estanteries,
ja falta que s'ineguri,
però està funcionant.
S'ha de tallar la cinta.
S'ha de tallar la cinta.
L'altre,
estem parlant
que s'ha d'experimentar una mica,
però no pot tardar
més d'un any,
en dos anys.
I Europa s'està movent ja
i probablement l'any que ve
estarem parlant
de la història clínica europea
en la qual estic segur
que la tecla també
estarà al davant.
La tendència és aquesta,
però ja per acabar,
doctor Zerà,
perquè jo m'imagino,
potser hi ha algun nollent ara
que diu,
escolti'm,
jo he anat gairebé
tota la meva vida,
no m'he mogut d'aquí,
he anat al meu metge,
del CAP,
del centre d'atenció primària
i he tingut molta confiança
en ell
i a mi em fa
certa cosa
que un altre metge,
qui sigui,
pugui consultar
les meves dades,
què m'ha passat,
què em van diagnosticar,
vostè recomana far-ho?
No, no, no,
si algú no va
a un altre centre
no li mirarà mai ningú.
O sigui,
una cosa és que
tu dones,
és com un compte corrent,
hi ha les oficines
de l'entitat financeres,
tu tens una entitat financera
que és a la teva casa
i va sempre allí
i allí parles amb el director,
amb la persona de confiança
i et fa les seves gestions.
Però de l'ofici,
de la caixa
o qualsevol entitat financera
n'hi ha milers.
Totes les d'altres,
no accediran
a la teva informació
si tu no hi vas.
Però si tu vas
a Blanes,
a l'oficina
de l'entitat financera
que és la teva,
allí han de poder accedir
als teus comptes.
Aquesta és la qüestió.
No és més diferent
que això.
Per tant,
els de Blanes
no entraran
a la teva informació
si tu no ho autoritzes
o tu no vas a demanar serveis.
I en qualsevol cas,
si algun dia,
pel que sigui,
el metge ens ho demana
perquè estem a Blanes
estiuejant
i ens ha passat alguna cosa,
no hem de ser desconfiats.
hem de confiar
que el metge
que ens ho demana
és per
que necessita
comprovar tractaments,
antecedents, etcètera.
Jo sempre poso
l'exemple
a les entitats financeres
perquè quan algú em parla,
perquè tothom,
molta gent
durant aquests anys,
a nosaltres
se'ns ha tirat aquí a sobre,
què feu?
Jo i la confidencialitat
i tal,
li digui,
escolta,
nosaltres posem
les mateixes barreres
que posen
les entitats financeres.
I evidentment
la informació en salut
és important.
Però és que la informació
financera i econòmica
dels diners que tens
també és important,
les hipoteques
que tens
també és important,
tots els préstecs
que tens
també són importants.
Això està a l'abast
també telemàtic
avui de casa teva
i a més,
òbviament,
de qualsevol
entitat
i botigueta
que tingui
aquesta entitat
financera.
Què es tracta
que quan, lògicament,
què busquem tots?
Que si estem a Andorra
trobem una oficina
d'aquella entitat
financera
que té molts comptes,
entre altres coses,
que no es paguen,
no ens fan cobrar
diners,
però perquè allí
tindrem tota la nostra informació,
estem estivejant a Andorra
o a Barcelona
o en un altre lloc.
I si és a Madrid
també l'anem a buscar
perquè ens hi trobarem
més còmuls
i allí tenen la informació.
D'això es tracta
que quan tu vas
a un sistema públic,
allà on tu vagis,
si tu hi vas
perquè hi vas tu,
evidentment no la poden fer servir
si tu no hi vas
no dones autorització,
però si tu hi vas,
dius,
escolti, sí,
però a mi em passen coses,
que vol que mirem els comptes,
sí,
doncs en aquest cas és,
mira,
mirem els anàlisis.
Jo afegiria
que la llei de protecció
de dades espanyola
és molt,
molt estricte.
Pensem que qualsevol moviment
que es fa amb les dades
queda registrat.
Qui ha accedit a això?
De manera que se'n guardarà
ben bé prou a algú
que no tingui
per què accedir
a aquelles dades,
accedir-hi.
És molt dura,
molt estricte.
Molt severa.
Fins i tot
està molt despenalitada.
És tan severa
que a vegades
ens crea problemes
amb els tècnics,
perquè hi ha coses
que són difícils
de fer-les
dintre de la llei,
hi ha coses
que gairebé
són impossibles
de fer.
Però,
per tant,
com diu el doctor Zorà,
quan anem a un centre,
igual que quan anem
a una caixa,
ens miren el nostre compte
perquè nosaltres
els indico mirin
i si no,
no ho miren
i se'n guardaran
ben bé prou
de mirar-ho,
doncs amb el tema
de salut
és ni més ni menys
que el mateix.
A part de que
amb un interès
molt directe.
Jo li afegiria
dos cèntims
d'una altra cosa,
d'una altra idea
que pensem
que és el futur.
Vaig 100%
al contrari
del que vostè
estava apuntant
i no excloient.
No és excloient
perquè segur
que tindrem
una persona
de confiança
a la dreta.
Però quan aquest principi
es generalitzi
on tu te sents
propietari
de la teva informació
estaràs lliure
lliure
d'accedir
a aquell dispositiu
que tu tinguis confiança
sigui d'atenció especialitzada
d'un altre hospital
d'una altra ciutat
o d'un altre territori
sigui espanyol
o sigui europeu.
I aquesta llibertat
és perquè aquest conjunt
d'història
seguirà sent la mateixa
i tu no ets esclau
que et portaran
d'un lloc a l'altre
sinó el ciberespai
tindrà aquesta informació.
Beneficia el pacient
perquè encara et tindrà
més raons
per poder escollir
quin centre.
No estaràs
encotillat
a anar...
Exactament.
Jo crec que és el plus
de llibertat
que dona
a que realment
sigui veritat
que el pacient
de la seva salut
el gestor de la seva salut
és ell
és el propietari
del gestor
de la seva salut
amb un plus
de responsabilitat afegida
perquè en aquest micròfon
nosaltres hem denunciat
moltíssimes vegades
que el problema
de la salut
no és el sistema sanitari
no és només
l'ensenyament
que també
no és només
el del treball
que també
és la persona
en primera instància
la família
i la persona
en primera instància
i això
que tu tinguis
tota la informació
que puguis consultar
a qui vulguis
puguis anar
i que puguin consultar
la teva informació
puguin consultar
la segona opinió
pensem en el plus
de llibertat
que podrà anar donant
això de futur
es deslliure
de la segrestació
de pacients
en funció del territori
en què estàs
Dr. Zerà
Manuel Sant Romà
ho deixem aquí
si els sembla
quan s'acabin les proves
d'aquest programa pilot
que es fa
amb 8 centres hospitalaris
d'arreu d'Espanya
en tornem a parlar
però vaja
el concepte és aquest
tot va rodat
i en qualsevol cas
el camí aquest
és imminent
senyors
gràcies
i fins la propera
moltíssimes gràcies
a vosaltres
gràcies
a vosaltres