Comencem la tertúlia.
Aquesta és la sintonia que ens acompanya cada matí a aquesta hora.
Aquesta és la sintonia que acompanya avui els nostres tres convidats,
que els tenim a punt.
L'advocat Antoni Obert, Ton, bon dia.
Bon dia, Ricard.
També ens acompanya l'inspector d'ensenyament, Rafael Muñoz.
Bon dia, Rafa.
Hola, bon dia.
I el company periodista de l'empresa de comunicació PIC, Tomàs Caró.
Tomàs, també bon dia.
Bon dia.
Doncs amb ells tres comentarem l'actualitat de la jornada,
que un dia més, i és l'anèssim dia, l'anèssima jornada,
ve amb protagonisme de l'aigua.
La veritat és que el capítol de l'aigua,
ahir ho comentàvem en el temps de la tertúlia,
els capítols de l'aigua s'estan allargant
com si fos un serial de televisió.
Cada dia tenim declaracions o notícies
relacionades amb el tema de l'aigua.
En fi, entre les últimes coses que han passat,
ja saben que hi ha aquests dubtes que s'han originat
sobre si els primers carregaments d'aigua
que van sortir en vaixell de Tarragona cap a Barcelona
a través de les canonades de Matxa,
portaven també aigua de l'Ebre
i, per tant, eren prèvies.
Era un transport amb vaixell a Barcelona d'aigua,
excedent del minitranspassament,
que encara no tenia el permís,
l'aprovació de l'Assemblea del Consorci d'Aigües de Tarragona.
S'han generat tota una sèrie de dubtes
i ahir fins i tot a Matxa i el Consorci d'Aigües de Tarragona
van publicar algunes notes informatives en aquest sentit.
I, en fi, tenim declaracions de polítics i contrapolítics.
anava a dir de polítics en els dos sentits a favor i en contra de la gestió,
del que s'està fent.
Tenim el tema de la canonada, recordem les paraules de la ministra,
dubtant de la utilitat de fer la canonada
si realment els envassaments s'arriben a un nivell considerable del seu nivell.
Com ho veuen tot plegat?
Són tants temes al voltant de l'aigua
o tants serrells al voltant de l'aigua
que, en fi, no sé què volen destacar.
Jo, si em permeteu, jo he de començar en el tema de l'aigua,
tal com havíem dit.
Per mi, la notícia del dia històrica per a la ciutat
és que l'URB té una doctora honoris causa,
és la primera doctora honoris causa de l'URB
i, a més, és el nostre RAM.
Per tant, per mi és una notícia
i potser valria la pena que passés per sobre de l'aigua
perquè allò de l'aigua ja s'anarà remenant.
Segur que tens raó, però segur que hi ha notícies...
Almenys, deixar-ne constància.
No, no, no, em sembla perfecte, Tomàs,
i com a professional del RAM del Periodisme de la Comunicació
crec que val la pena...
Corporativisme sa.
El Tomàs té espíritu de cuervo, que es deia.
Corporativisme sa.
I, a més, en aquest cas, tots haurem de reconèixer
que la feina de la Rosa Maria Calaf,
que la podem veure i escoltar desafanys
a través de Televisió Espanyola
es mereix aquest guardó
i és un fet, sens dubte, molt important
per a la Universitat de Tarraona
haver, doncs, atorgat aquest doctor Honoris Causa
a la Rosa Maria Calaf.
El treball implícit que comporta
per a l'àrea de comunicació
d'arribar a assolir això, no?
Que consolida.
Ha fet molta feina i s'ha fet notar, eh?
No ho dic només pel color dels cabells
que ens té acostumat,
sinó perquè fa una molt bona feina,
unes bones cròniques,
una professional incansable,
està per tot arreu,
a més, està en llocs
on la seguretat personal
no és garantida
i bé, crec que és un guardó merescut.
Aquests dies l'hem pogut veure a la Xina
seguint totes les notícies del terratrèmol.
i per això el seu discurs, vull dir, és memorable
i suposo que la URB ho penjarà en el web,
el Col·legi Periodista també el divulgarà
i jo crec que és recomanable llegir-lo
i sentir-lo si es pogués
perquè els missatges són molt clars, directes
i val molt la pena.
Rafa, vols afegir alguna cosa?
No, això és totalment d'acord,
a més, vull dir,
els doctorats honoris causa,
moltes vegades,
tenen molt a veure amb temes protocol·lògics i polítics
més que amb temes reals.
Jo, en aquest cas,
és d'aquells doctorats que,
molt bé, són honoris causa,
però podria ser un doctorat tranquil·lament,
sense honoris i sense causa.
I la primera dona de la universitat,
que no sé si això els sorprèn una mica,
en fi, la trajectòria ja de la Universitat de Rovira i Berzili,
home, té una certa història ja
i encara cap dona havia rebut aquesta distinció.
No sé si aquest també és un signe de normalitat,
és evident,
però Déu-n'hi-do, no?
M'agrada que la universitat té moltes dones
i moltes doctores.
I moltes doctores, eh?
I molts estudiants,
moltes dones o noies estudiants, no?
Sorprenent, encara, que sigui la primera?
Bueno, jo penso que és una mica...
No, jo, sens cap dubte,
crec que no ho veieix a cap raó
de normalitzar la situació,
ni paritats, ni històries d'aquestes
en les que no estic massa d'acord.
Jo penso que les paritats, per dir-ho d'alguna manera,
o les igualtats es tenen que produir d'una forma natural
en funció de les values personals
i serà home o dona,
que no és transcendent el sexe
en funció del mèrit
que una persona pugui tenir,
com perquè se'l distingeixi.
Crida l'atenció que no hi hagi hagut, certament,
cap altra dona prèviament.
Però, bueno, les coses han anat com han anat
i els designats han sigut, doncs, homes...
També és veritat que la URB
és una universitat molt jove.
Tampoc hem de descontestualitzar més el tema, eh?
Per tant, que aquesta notícia
que ens ha proposat el Tomàs Carot
per obrir la tertúlia, sí que potser
de les moltes coses que va dir Rosa Maria Calaf,
podríem destacar l'ament de la periodista
sobre l'espectacle permanent de la informació televisiva.
En fi, ella que té una llarguíssima experiència,
va denunciar especialment això, no?
Que la informació de televisió s'ha convertit en un espectacle.
Avui que tenim un periodista
i altres dos professionals que no són periodistes,
però que, evidentment, segueixen l'actualitat
i la veuen també a través de la pantalla de televisió,
també coincideixen en aquesta sensació
en perspectiva històrica
de que en els últims anys, en fi,
els noticiaris, els telenotícies,
s'han convertit més en un espectacle
que no pas en informació de qualitat?
Sense cap dubte.
Jo penso que això no en qüestiona absolutament ningú.
a més, amb una baixa qualitat brutal.
No només per la temàtica,
que ho és en aquesta línia que t'ho comenta, Ricard,
sinó també pels continguts,
que a més són continguts sensacionalistes,
morbosos, etcètera.
Quantes vegades la televisió
es podria estalviar unes imatges
que no porten a res més que a fomentar això,
o a ferir sensibilitats,
o a generar morbo,
que no cal, és a dir, no cal que ho visquem.
Ja ens ho imaginem,
com poden haver anat les coses
en funció d'una notícia que ens donen.
Però no, les televisions
estan per difusionar això,
l'espectacle,
el morbo, la notícia,
sempre punyent.
Jo no vaig sentir el discurs que va fer,
però si va estar amb aquesta línia,
el compartiré,
si va dir això,
el compartiré,
perquè realment,
cada dia te'n dones més compte
que els informatius
ho són de notícies,
que informen de qüestions
una més d'aquest tipus,
i això no cau tant.
La televisió és espectacle,
i per tant ja forma part de...
El que passa és que fins fa uns anys
encara els noticiaris,
dintre de l'espectacle,
eren la part,
diguem-ne,
de divulgació
menys espectacular.
I ara jo penso
que estan guanyant la partida
als propis reality shows.
I això és dolent,
perquè està marcant la societat.
Fins i tot,
i potser tornem al tema
que havies plantejat inicialment,
Tenim un exemple
amb el tema de l'aigua
i l'espectacle.
La informació
està esdevenint espectacle,
en el cas de l'aigua és evident,
i 50-50
potser entre,
o a parts iguals,
entre mitjans
i els propis polítics,
que de vegades,
no tots,
però de vegades
sobreactuen
davant de mitjans
en relació a un tema,
la qual cosa
després es transmet
en una polarització
o en un partidisme
del tema
que no és gens bo
per al propi tema
i per a la pròpia societat.
I aquest és el cas de l'aigua,
en què hi ha
un cert
sentit comú,
que és el que no té
massa audiència,
i per un tema delicat,
i ara ho comentàvem
a fora,
mentre esperàvem,
justament
endivinant
que començaríem
parlant de l'aigua,
i per això
hem intentat
trencar la rutina,
però parlant
d'això,
que és un tema
prou seriós,
rigorós,
estratègic,
com per abordar-lo
en tranquil·litat,
sense soroll,
i amb
una vocació
de consens
i d'aposta
pel futur,
per tota la ciutadania,
no en terminis.
Estava pensant
en l'espectacle
de la informació televisiva
en relació
al tema de l'aigua,
en les imatges
de la setmana passada
del primer vaixell
arribant al port
de Barcelona,
en fi,
que es va convertir
en un autèntic
xou mediàtic,
i d'això
en podríem treure
en aquest tema
aquestes imatges
o d'altres
que, en fi,
estem vivint
sobre el tema
de l'aigua
i sobre altres qüestions.
És el mateix
quan es fan
fotografies
arran del riu
i, hosti,
quanta aigua baixa,
home,
clar,
és que el riu
és perquè baixi aigua,
no?
Llavors sembla
que és el que diuen
els de València,
oh,
és que es perd
el mar,
home,
la funció
d'un riu
és arribar
al mar,
perquè si no hi ha,
no hi ha riu,
i el delta
ja està en regressió
i la falca salina
entra
perquè no hi ha
aportacions,
vull dir,
entrem en un disbarat
que després arribes,
pots arribar
fins als neocon
a negar l'arbinisme
i coses d'aquestes
perquè, clar,
comences a fer espectacle
d'una cosa
i a perdre
la noció
i el referent
de la realitat.
Volen parlar, doncs,
de l'aigua?
Jo els hi proposava
aquesta qüestió,
em sembla molt bé
que el Tomàs
hagi fet l'apunt
de la Rosa Maria Calaf
perquè realment s'ho mereix,
també reconeixerem
que, en fi,
la qüestió relacionada
amb la periodista
de televisió espanyola
no pot generar
o no generar
gaire debat
perquè segurament
tots més o menys
podem estar d'acord
i en canvi
debats i polèmiques...
Però ja s'ha dit tot, quasi.
Ja s'ha dit tot.
Doncs això és el que
els hi plantejo.
Ja s'ha dit tot
i quasi...
Estem arribant
a un punt de saturació
en el tema
que, en fi,
ja no dona més de si.
Mira, ahir, precisament,
vaig coincidir
a l'hora de sopar
amb un tertulià de la casa
i el comentar
que avui venia
em va dir
espero que no parlis
de l'aigua,
espero que no parleu
de l'aigua.
Se n'ha parlat tant,
en tants mitjans
i les opinions
jo penso que s'han donat
ja totes,
és a dir,
el seu criteri
sobre el Partit Popular
però poc més
es pot afegir
a no ser
que del tema
de l'aigua
plantegéssim
parlar de l'aigua
en quant al futur.
És a dir,
per què no comencem
a parlar
de quines serien
les planificacions
des del punt
de vista polític
i també material
i d'infraestructures
per solvetre
el problema
de l'aigua.
Un tema
que ens ha agafat
ara,
que ens ha agafat
per aquesta sequera
que sembla
que afortunadament
està passant,
que afortunadament
pot canviar
el panorama
de les previsions
que s'havien fet
però
no esperem
un altre capítol
en què ha tornat
una altra sequera
a engegar
un altre debat.
Comencem a parlar
i que els polítics
es posin les piles
per veurem
què és el que fan
per arreglar aquest tema.
No,
és que sobretot
hi ha un tema,
jo vam parlar
amb una altra actualia
això,
aquest tema.
A veure,
ja podia ser
que plogués ara
perquè la natura
afortunadament
no fa cas
dels polítics
ni de la televisió
ni dels periodistes
afortunadament
ni de ningú
i per tant
segueix el seu curs.
per tant
podria ser
que plogués.
Clar,
ara com que plou
i els pantans
se'n recuperaran
doncs bueno
no cal fer la canonada
molt bé
doncs no fem la canonada
l'any que ve
quan...
Molt bé
no fem la canonada
no series d'acord?
No, no,
plantejo una hipòtesi
no?
Bé,
per tant
l'any que ve
quan torni
una altra vegada
la natura
a dir
ara no tornarem
a ploure
plantejant
una altra vegada
fer la canonada
és a dir
aquest país
necessita una política
hídrica
però de fa molts anys
és que
jo veig en una tertúlia
fora del franquisme
que va fer els pantans
quina política hidrològica
hi ha hagut en aquest país?
No n'hi ha hagut
de política hidrològica.
Per tant
això és el que hem de parlar
i ho he de parlar
qui té potestat
per a fer-ho
i qui té potestat
per a fer-ho
ho ha de fer
amb consciència
i amb responsabilitat
perquè ens hi juguem molt aquí
perquè no anem
en una situació
de pluges abundants
en un futur
sinó
si fem cas dels científics
anem cap hora de certització
per tant hem de preveure
si hem de fer
desalinizadores
hem de començar
a fer-les ja
si s'ha de trasbassar
a mi m'ha sigut
que es trasbassi el Roina
que l'Ebre
prefereixo que no sigui l'Ebre
jo soc jo tortosa
i per tant
la padria xica
sempre pot
a mi el que em sembla
totalment
un absurd
és que la premsa
no la premsa
alguna premsa
o alguns titulars
marquin el debat
públic de la ciutadania
vull dir
jo coneix això avui
que l'aigua de l'Ebre
podria haver arribat
sense autorització
a Barcelona
i mires la notícia
vull dir
estem parlant
de 16 metres cúbics d'aigua
llavors
me'n recordo
aquell xiste de l'Eugenio
del mosquit que caia en el whisky
l'agafava i deia
vomita lo que has bebido
escolteu
siguem seriosos
per tu
per tant
a tu no et sembla
important
que s'hagi barrejat aigua
dels pous
amb l'aigua
del mini trasbassament
sense l'autorització
del Consorci d'Aigües de Tarragona
home
si s'ha fet expressament
és a dir
si el Consorci
ara anirem a fotre
el govern
i barrejarem aigua
home
doncs aquí
evidentment
hi ha una negligència
que algú
hauria de donar responsabilitats
si això és inevitable
està confirmat això
però és que
el Tomàs
que pot exercir
de portaveu del Consorci
no sé si ens aclarirà
un parell d'extrems
a prendre en consideració
i
tenint un advocat
a la taula
segur que
alguna cosa
pot quedar dilucidada
perquè jo mateix
bé no ho sé
des del punt de vista
diguem-ne jurídico-legal
els estatuts del Consorci
diuen que el Consorci
ha de gestionar
la concessió d'aigua
per als consorciats
per tant
aquesta és la seva funció
i és el que fa
entregar aigua
als consorciats
un dels quals
és l'Ajuntament de Tarragona
que capta l'aigua
a través de Matze
per tant
fins aquí
punt
i s'acaba la seva funció
i missió
no pot fiscalitzar
què fa
cada un dels consorciats
amb la seva aigua
si se la veu
la llança
la malbarata
en tot cas
hi ha responsabilitat
un cop l'ha entregat
entenc jo
jurídicament
de cadascun
això per una banda
però una altra
si a Matze
és que subministrava aigua
als vaixells
des dels pous
i en va utilitzar
legalment
entenc
que tampoc
passaria res
en tant que el decret
ja estava aprovat
per part del govern
que ja autoritzava
que sortís aigua
de la circunscripció
de Tarragona
cap a Barcelona
amb vaixell
o el que sigui
una altra cosa
és que el CAT
directament
no n'ha subministrat
justament
a l'espera
de fer aquella assemblea
de dijous passat
perquè s'aprovés
que a veure
teòricament
no calia que es fes
perquè el decret
ja estava
però
per una qüestió
de transparència
i delicadesa
amb els consorciats
se va fer l'assemblea
es va debatre
es va aprovar
i per tant
a partir d'aleshores
és quan el consorci
ja es pot enviar aigua
per altres vies
i de manera directa
si s'ha fet
o no s'ha fet
en principi
seria responsabilitat
de matxa
entenc que tampoc
es conculcaria
cap llei
ni res
i en tot cas
és una qüestió
de sensibilitat
o
d'intentar
buscar
els tres peus
al gat
les quatre potes
el que li vulguis dir
i allargar el debat
i la polèmica
durant dies i dies
i sense entrar
en el tema de fons
que al cap i a la fi
és el model
de creixement
sobre la base
de la sostenibilitat
o de l'especulació
com en altres comunitats
per exemple
s'assenya
construïm sense aigua
sense infraestructures
i llavors a veure què passa
a sobre
intent misero
s'assenya és aquell poble
de Toledo
de la província de Toledo
fet per aquell constructor
famós
que ara fa temps
pel que es veu
no venint un pis
s'assenya és a petita escala
d'urbanitzacions
que dius
no, no
després ja farem
a veure
jo considero
que ara cal apagar el foc
gira pàgina
d'alguna manera
apagar el foc
de la manera
sense aigua de l'ebre
de la manera que sigui
amb criteri
amb lògic
amb racionalitat
escolta
Anton
però fem la canonada
o no la fem?
perquè aquests dubtes
expressats per la ministra
dilluns
jo de moment no la faria
la canonada
jo estaria per veure-les venir
a fer la canonada
i som a temps
si és que torna a haver-hi foc
ara
si el tema està controlat
no la fem
el que hem de fer
és el que deia
que he apuntat
en la primera intervenció
sobre aquest tema
i
també hi ha coincidit
en Rafa
és a dir
que els polítics
defineixin
les polítiques
hídriques
per al futur
o de salinitzadores
o
trasbassament de l'ebre
o de no sé quin altre riu
del Roina
definim-ho
i comencem a treballar
amb aquesta línia
quasi amb una mica
de pacte d'estat
tots estiguem d'acord
i que
solventem el problema
a nivell global
perquè
passem un període
de sequera
i aviam
d'on agafem aigua
com la portem
que si la barregem
soltem
ara fem
s'acabi de fer
el que es pugui fer
per solventar el tema
si és que ja no està solventat
i
deixem estar
el de la canonada
ja la farem
si convé
i no s'arriba a temps
de noves solucions
i passem pàgina
ja la farem
la canonada
quan convingui
Rafa
tens opinió sobre això?
si
sempre i quan
es posin a treballar
en polítiques hidrològiques
però la fem ara o no?
o ho deixem
mentre es vagi plovent?
doncs
esperem a veure
com estan els recursos
en aquests moments hídrics
perquè a veure
és que fer la canonada
no és fer la canonada
és expropiar
és un munt de terrenys
molts són solars rústis
però alguns són urbans
també
i molts diners
vull dir
per tant aquí estem tocant ciutadans
molts diners
i caldrà veure
si aquesta canonada
seria necessària
o s'integra
front a una solució global
que és el que s'ha de cercar
i si cal fer la canonada
ja es farà
però ara no
Tomàs
una mica
és a dir
posem la tireta
abans
de la ferida
a veure
si no entres
al debat
d'origen
i de fons
que seria això
el model de desenvolupament
i de creixement
la planificació hidrològica
global
en xarxa
i posa sobre la taula
la realitat
sense variables polítiques
és a dir
interconexions
sí o no?
a veure
si estem interconectats
a nivell planetari
a nivell de propi cos humà
i tal
per què no hem d'estar
interconectats
a nivell de l'aigua
una altra cosa
són garanties
o racional
i una sèrie de qüestions
no?
i en aquesta línia
s'hauria de treballar
per tant
si sobre la marxa
es va dir
és que per la canonada
també podem enviar aigua
a la saladora
hòstia mira
hem trobat
hi ha un argument
les coses no van així
vull dir
primer
les has de planificar
definir
i després executar-les
en funció d'això
que resulta
que és un bon argument
i és així de real
val
però
corre cuita
una canonada
així
a sis mesos vista
quan abans deia
no és que això són dos anys
i com veuen
el que pot estar passant
ara mateix
a les Terres de l'Ebre
recordem que diumenge
va haver-hi una manifestació
prou multitudinària
hi ha un moviment
de protesta
que sembla que torna
a aixecar el vol
tenim per exemple
avui també com a notícia
que responsables
d'iniciativa
per Catalunya Verde
a les Terres de l'Ebre
no deixen el partit
però sí que es constitueixen
una mena de
de plataforma
crítica
dins del partit
en contra dels postulats
d'aquesta formació política
que recordem
el responsable polític
del Departament de Medi Ambient
de la Generalitat
el conseller Francesc Baltasà
és d'aquesta formació
creuen que s'estan generant
moviments
prou importants
a nivell polític i social
a les Terres de l'Ebre
o què els sembla
per exemple això
d'aquests dirigents d'iniciativa
però és que l'aigua és vida
que diuen els de la plataforma
és un tema
que ha de aixecar polèmica
per força
i riquesa
vull dir
i el Delta
i l'economia
de les Terres de l'Ebre
al final depenen de l'Ebre
el que passa és que
jo crec que el debat
tampoc és aquest
i abans
Antón ho ha dit
ho ha dit de passada
però ho ha dit
la política hidrològica
d'aquest país
no ha de ser d'aquest país
ha de ser de l'Estat
l'Ebre
és tan nostre
com és de l'Aragó
i com és de Cantàbria
i com és de la Rioja
i com és de tot Espanya
en definitiva
perquè
si no al final
escolteu
anem a mirar
que és una xarxa hídrica
per tant
el debat
no ha de ser un debat
que se senti només
en les Terres de l'Ebre
perquè ara
hi ha el Delta
en regressió
és molt més ampli
que tot això
com que els polítics
de tots els partits
no tenim possibles
idees clares
i al final
van bandejant
segons les circumstàncies
i segons els títols de premsa
segons el que digui
la pregunta del dia
d'aquest senyor de TV3
doncs m'imagino
que al final
la gent del poble
s'emprenya
i quan la gent s'emprenya
i el ciutat s'emprenya
doncs fa plataformes
al marge dels partits polítics
qüestiona
els seus dirigents
i al final
tenim en renou
no ho sé
és molt simple
i concret
en el seu disgust
en funció
molt determinada
d'un fet
que no porta a res
tampoc és dir
que el Delta
està en regressió
està clar
però
a veure
està en regressió
per altres factors
que són antics
que aquest
potser
un altre traspassament
evidentment
l'afectaria
però que
tampoc arribaria
a solventar
el que és la regressió
del Delta
per tant
jo entenc
que es manifestin
i que es posicionen
i que hi hagi
aquests moviments
polítics
i a vegades
també són una mica
de parador
de pantalla
que també
que també són correctes
i també són legítims
ara bé
que aquest moviment
es produeixi
precisament
per allò
que s'ha begut
el mosquit
en el bas de whisky
potser
és exagerat
un cop més
estem
amb escenificacions
que treballin
amb una altra línia
que el problema
el problema
no és aquest
el problema
és que
a l'Ebre
s'ha d'arreglar
i s'ha de planificar
tot el
tot el que és
el sistema hídric
del país
i en concret
el de l'Ebre
perquè és el que està produint
precisament
la regressió
del Delta
no el que ara
s'està
planejant
i fent
completament d'acord
i amb la tesa
aquesta del mosquit
és una mica
potser el que està
fent la plataforma
a veure
tota la legitimitat
però
en lloc de fixar-se
amb el que va representar
l'actual consorci
o el mini trasbassament
que va ser
recuperar
aigua
a través del revestiment
de canals
i enviar
una part
d'aquesta aigua
recuperada
si aquest model
en una filosofia
de tota la conca
és a dir
de nivell d'estat
és el que
la plataforma
reivindiqués
riu amunt
serien molts
de milers
de metres
cúbics
per segon
vull dir
4 metres cúbics
per segon
3,86
per ser exactes
enfront dels
més de
3.000
que han concedit
com que
en un
i majoritàriament
a l'Aragó
si s'apliqués
aquesta política
això sí que és
la nova cultura
de l'aigua
i no parlaríem
de problemes
però clar
també aquí
no s'entra el fons
en comunitats
d'arregants
concessions històriques
negocis
ves a saber com
d'aigua tèrbola
com és el riu
vull dir
que arribem al fons
de les coses
en fi
veurem com evoluciona
tot el tema
de l'aigua
i veurem si
deixa de ser
el protagonista
la notícia
o el tema
protagonista
de l'actualitat
informativa
els plantejo
altres qüestions
més enllà
d'aquest debat
que ens afecta
molt el territori
també en qualitat
de catalans
ens interessa
aquests dies
i molt
s'ha generat
tot el debat
del finançament
del finançament
autonòmic
els plantejo
això
en la recta final
de la tertúlia
perquè en fi
tenim ja reunions
que s'han fet
que s'han de fer
que es faran
en els propers dies
confien realment
en les declaracions
d'alguns responsables
polítics
del govern
de Catalunya
començant pel seu president
confien en que
s'arribarà
en un acord
satisfactori
per Catalunya
creuen que al revés
que pot haver-hi
realment
podem entrar
en una guerra
territorial
si el tema
de l'aigua
hi és una
entre cometes
guerra o batalla
entre territoris
entre comarques
entre regions
de Catalunya
el tema
del finançament
també ens portarà
en un debat
perillosament
entre territoris
a l'estat espanyol
com ho veuen
tots
Anton?
Jo no ho veig gens bé
no?
No
Jo crec que serà
un tema més
d'aquells
que inicialment
es plantegen
i es prometen
objectius
que no s'assoleixen
que a l'ullar del camí
es van canviant
i es van bandejant
perquè
les previsions
inicials
no es poden complir
per raons
polítiques
o per raons
circumstancials
i no ho sé
aviam
és un tema
que em veu
una mica
de tangencial
i jo penso
que hem de veure
una mica més
que estigui més desenvolupat
veure realment
què es posa sobre la taula
veure realment
quina és la proposta
del govern central
exactament
quines actituds hi ha
perquè si no pot passar
com la de l'Estatut
inicialment
des de Madrid
ens diuen
que el que aprovem
el Parlament
ja va sortir
el que va sortir
arrel dels informes
del Consell
Jurídic Català
i al Constitucional
veurem què és el que farà
com retallaran
per tant
veiem què es posa sobre la taula
veiem les actituds
i a funció d'això
veurem
si és satisfactori
o no és satisfactori
a l'horitzó
Rafa
jo sóc una persona de fe
i per tant
sempre és l'últim
que perdo
la fe
de totes maneres
el problema català
el problema català
que és un terme històric
que he encunyat
més enllà dels diners
o del finançament
com a debat actual
el problema català
continua vigent
i continua vigent
perquè Catalunya
mai ha tingut una caixa
única
i per tant
al contrari
que el que ha passat
a les províncies
vascongades
que sempre hem mantingut
quina terminologia
he utilitzat el terme
expressament
perquè inclús
durant el franquisme
les províncies vascongades
van continuar
tenint un sistema
propi de finançament
Catalunya no l'ha tingut mai
avui perdona
que és notícia
les dues qüestions
la qüestió basca
i la qüestió catalana
el finançament
i l'entrevista d'ahir
del l'endacari
amb Zapatero
suposo que es posa
damunt la taula
la comparació
perfecte
i després
clar
el sistema
Catalunya
la seva relació
amb l'estat espanyol
no és una relació simètrica
és una relació
totalment asimètrica
i això s'ha d'entendre
perquè aquest país
mai va
ser capaç
o no ha pogut
definir una cambra territorial
que seria el Senat
per d'aquestes qüestions
per tant
tot el que sigui
qüestions
que primer tracta
Catalunya i Madrid
i després m'ha dit
traslladar a Andalusia
i a València
i a la Rioja
doncs al final
estarem com sempre
és el que ens ha passat
en educació
tu assumeixes competències plenes
i dius molt bé
però al final
li traspassa
les mateixes a Melilla
no perdó
Melilla és l'única
que és del Ministeri
a la Rioja
o a Múrcia
sempre estarem igual
mai arribarem en joc
per tant
a pesar de que tinc fet
tinc un sort de scepticisme
Tomàs
no sé
tu no tens gaire fe
crec
el programa
està més
més que dibuixat
a més
és potser també
aprenent
del tema
de l'aigua
d'explicar
bé les coses
tant aquí
com a fora
però això sí que és difícil
si és difícil
el tema de l'aigua
això és impossible
però
caldria fer una mica
de pedagogia
perquè clar
quan avui
sense anar més lluny
he sentit
un dirigent polític
dir
no no
tots iguals
però clar
a mi
que no m'ho toquen
perquè clar
jo
si fem per individu
i per càpita
i per pip
i per no sé què
jo surto perjudicat
per tant
tots iguals
una merda
és com aquell
comunista antic
que deia
amb la moto meva
i la que em toquen
el repartiment
dues motos
per tant
aquí rau
el problema
dels polítics
dirigents
que s'ho plantegen
d'una manera
errònia
i equivocada
però aleshores
no tenim sortida
dels seus comentaris
sàgiu
escèptics
o pessimistes
el 2014
es podria parlar
de plantejars
un canvi
constitucional
respecte al model
d'estat
però això
ens portaria
en un debat
Ricard
però tu
que ets advocat
i que segueixes
el tema de la justícia
tal com
tenim l'espasa
de democles
del Tribunal Constitucional
també
sí
d'acord
però jo crec
que ens hem de
començar a plantejar
modificacions
en la Constitució
perquè no
cap norma jurídica
les normes jurídiques
s'han d'anar adaptant
a les circumstàncies
socials
i del moment
si no
es comparteixen
amb inaplicables
utòpiques
o inefectives
la Constitució
també
i plantejar-se avui
ja
la possibilitat
de modificar
el model d'estat
sí que és un tema
decalat
i complicat
però caramba
no sé si
l'estat
de les autonomies
ja ha donat
tot el que podia donar
i precisament
el problema
que tenia
amb totes aquestes qüestions
com les que tu plantejaves
del finançament
deriven
que no dona més
aquest model d'estat
és una Constitució
de l'any 78
que no ho oblidem
és una qüestió
possibilista
és el que es podia
fer en aquell moment
perquè
recordem que hi havia
una galà
i ha funcionat
i ha anat bé
però
qualsevol norma jurídica
aprofitem
qualsevol norma jurídica
ha d'adaptar-se
a les circumstàncies socials
i del moment
és que si no
si es fa l'esforç
per la corona
no s'ha de fer
per tots els ciutadans
de l'estat
prou ha durat
aquesta Constitució
prou efectiva estat
i s'ha de reconèixer
aquest valor
bé
però això
no ens ha de
fer enrocar
per dir
no la toquem
perquè si la toquem
en fi
és un debat
no estrictament local
que són els temes
que acostumem a fer
en el temps de la tertúlia
però que segur que
anirà apareixent
en les properes setmanes
en el temps de tertúlia
del matí de Tarragona Ràdio
perquè les qüestions
del finançament
o les qüestions
que afecten
els partits polítics
ara en període
precongressual
ens afecten
d'alguna manera
tots
i segur que els anirem
comentant
en el temps de la tertúlia
senyors
avui ho deixem aquí
hem parlat de l'aigua
d'una mica de finançament
i de la Rosa Maria Calaf
com a doctora
honoris causa
la primera dona
de la Rovira i Berzili
gràcies al periodista
Tomàs Carot
a l'inspector
d'ensenyament
Rafa Muñoz
i a l'advocat
d'Antoni Huber
per venir aquest matí
a la tertúlia
fins a la propera
que vagi bé
bon dia
bon dia
bon dia