Matí de Tarragona Ràdio, matí de dimecres, 23 d'abril,
Sant Jordi, temps de tertúlia abans d'anar a la Rambla.
Avui farem tota la programació de Tarragona Ràdio
des de la Rambla, des de les 10 del matí
i fins a les 8 del vespre.
Viurem intensament la diada de Sant Jordi,
però abans parlarem de Sant Jordi
i d'altres aspectes de l'actualitat del dia.
Avui amb els convidats a la tertúlia
són la professora de música Teresa Valls.
Teresa, bon dia.
Bon dia.
El professor també de la universitat,
en aquest cas historiador Josep Maria Sabatebós.
Josep Maria, bon dia.
Bon dia, bona hora.
L'exsecretari general de Caixa Tarragona,
Àngel Cunés.
Àngel, bon dia.
Hola, bon dia.
I esperem que s'incorpori d'aquí uns instants
al quart convidat, l'arqueòleg Joan Menchon,
amb el que també volem parlar de l'actualitat del dia.
Una actualitat que sempre, en una jornada com aquesta,
el 23 d'abril, queda segurament aparcada en un segon ordre
perquè el que presideix l'actualitat de la jornada de Sant Jordi,
l'ambient que ja es pot viure a aquesta hora de la ciutat,
aquesta hora del matí a la ciutat i especialment a la Rambla,
com ho viuen personalment els nostres convidats a la tertúlia Sant Jordi?
Teresa, t'agrada o no t'agrada?
Què és el que més t'agrada? Què és el que no?
D'entrada, m'agrada.
M'agrada que és un dia feiner.
Si tingués festa, no sé si m'agradaria tant,
ves que et diguis, aquelles coses, aquelles contradiccions que tenim.
Perquè és un dia diferent, perquè és un dia que és...
Se suposa que és festa i estàs treballant i té un toque diferent.
I el que no m'agrada, haver de comprar llibres a la Rambla a la tarda
amb aquelles apretades de gent que no s'hi cap i això,
intento anar-hi amb hores així al migdia que hi ha més gent i coses d'aquestes.
I el Josep Maria?
A mi això de comprar llibres no m'ha agradat mai.
Entre altres coses, perquè et mous amb molts llibres
i arribar al dia de Sant Jordi per mi no és una data del llibre.
El que sí és data de rosa, perquè els que estem casats i som pares i de més,
no és que tinguem una obligació, però de tant en tant va bé que se'n recordi
que regalar flors és una cosa bonica.
I això sí que ajuda també a anar passant els dies.
I després, què és? Diada castellera.
I això, vull dir, entre els llibres i els castells i la rosa,
doncs omple la jornada.
Àngel, què et suposa per tu Sant Jordi?
Per mi té unes connotacions especials.
Avui fa 36 anys que ens van casar la meva dona i jo.
Home, felicitats, eh?
I ens van casar, a més a més, a l'hormita de Paret Delgada,
que en aquell moment era un lloc reivindicatiu important
pel catalanisme, no?, en aquella època.
Bé, això, vull dir, ve ajuntat, a més a més,
amb el dels castells que deia el Josep Maria,
ve ajuntat que té un fill que es diu Jordi,
i totes aquestes coses, i a més a més,
en guany, i afegeixen el del llibre dels castells,
que també, vull dir, per nosaltres té una especial significació.
Ja ha posat la cuny, ja ha posat la falca publicitària.
Per veure si es pot veure algun llibre, no?
En tot cas, estaria d'acord amb la Maria Tresa,
que penso que és un...
No sé com hem comentat, no fa gaire,
que el fet que sigui un dia de feiner
dona molt més ambient a la Rambla i tal.
Segurament, si fos un dia festiu,
molta gent marxaria i perdria una mica l'encant
que té aquest moment, no?
Deixi'm saludar també el Joan Menchon,
l'arqueòleg municipal que també s'incorpora a la Tartulia.
Joan, bon dia.
Bon dia.
Per tu, Sant Jordi, alguna cosa en especial?
Sant Jordi, avui?
Sí, no ho has notat potser encara, no?
No, és d'aquells dies que, vulguis o no,
vull dir, són especials, vulguem o no,
l'ocupació del carrer, les flors, els llibres,
l'intercanvi aquest a vegades compulsiu de flors i de llibres,
la primavera, doncs sí, és un dia especial, no?
I vulguis o no, tots el disfrutarem cadascú des del seu pare.
l'Àngel com a autor, el Josep Maria com a casteller,
també com a autor, no sé si en guany presentes res?
No ho sé.
No ho sé.
La veritat és que no ho sé.
Ara parlarem de llibres i de la massificació de tants llibres
en concentrades unes jornades.
Digues, Joan.
Doncs això, no, vull dir, em sembla que és un dia d'aquells especials
i millor que no sigui festiu.
Sí, perquè normalment quan cau en diumenge,
que cau de tant en tant, segurament perd una mica del seu encant, no?
Perquè, en fi, també les escoles participen d'una manera clara,
anant-hi a la Rambla, amb els nens, les nenes, els alumnes,
en general de les escoles...
Hi ha un punt de tristor que a mi m'agafa amb Sant Jordi,
però aquí hi ha dues coses.
Necessitem un dia a l'any per recordar
que som alguna cosa més que una región
i necessitem un dia a l'any per recordar
que hi ha una cosa que es diu llibre
que és necessària per la nostra vida intel·lectual.
Ajuden, ajuden. Aquestes cosetes ajuden, eh?
Sí, però...
Ajuden, ajuden.
Sí, però el Joan obre un debat que pensava plantejar-lo, sí, no?
En fi, del tema des del punt de vista de literatura
i des del punt de vista d'identificació o de reivindicació nacional.
Des del punt de vista de literatura,
tenint en compte que en aquest país no es llegeix gaire,
té sentit, això, dedicar un dia al llibre
i que tothom compri o vulgui comprar llibres
i que potser durant la resta de l'any
molts no en compri ni un?
No, és que els llegeixen el que el compren.
Perquè suposo que hi ha gent que el compren,
s'ha de tenir la pila.
Però, a veure, això del dia de llibre,
el dia del tal,
per un costat ajuden,
però per l'altre penso que no estarem normalitzats
fins que això sigui cada dia, no?
Hem de tenir un dia especial.
Però, de totes maneres, ara per ara,
és un dia menys festiu,
però sí que és festiu, té aquest encant que sí, sí, si no,
i això el fa diferent, no?
És com el dia de...
sense vehicles o sense el dia...
És un dia diferent, no té el mateix pes, no?
Per mi és diferent.
Els capellans, abans, a missa,
deien,
tots els dies són bons i sants
pels que estan en gràcia de Déu.
Clar,
cal veure qui està en gràcia de Déu,
i la gràcia de Déu és immensa,
però, de fet,
se'ns ha de recordar moltes vegades
que les coses no són perfectes
i, d'alguna manera, vull dir,
la dona ha guanyat en la societat
un lloc importantíssim, no?
Però encara no ha arribat a tenir tots els drets.
I per això que hi hagi el dia de la dona.
Home, l'ambient està podrit, eh?
L'ambient, l'ecologia,
està com està.
Vull dir, de tant en tant convé
que hi hagi un toc i de dir,
eh, per què, vulgues que no ens adormim.
I a nivell, doncs,
això que dèiem de regalar roses a la senyora,
doncs, evidentment,
de vegades passes per davant d'una floristeria
i no te'n recordaries.
I als senyors, que no us agraden les roses?
Home, a mi això de les floretes...
Jo soc de la vella escola.
Jo soc de la vella escola
i al meu temps hi havia una dita popular
que deia, hombre, florido,
i no l'acabaré.
Perdido, perdido.
Ara sonaria aquell pico, no?
Però, en fi, està bé.
Però és bonic veure un home
pel carrer amb una flor a la mà.
Amb el lliri a la mà i n'hem bastant.
Això sí.
Tot l'any, també,
hauríem de fer el dia
del no lliri a la mà.
No, però això és com hi ha,
jo què sé, que soc músic,
quan hi ha un concert,
al final del concert
regala un ram de flors a les senyores
i molt poques vegades
se'ls ha regalat la flor als senyors.
Què passa?
Que no els hi agraden.
Vull dir, a mi fa molta ràbia, això.
Ara que està tan de moda...
El senyor se'ls regala un llibre.
No, vull dir, no,
s'acaba el concert i el senyor saludi i marxa, no?
Ara que està tan de moda
això de la Igualtat
i del Ministeri de la Igualtat,
és curiós, no?,
que es mantingui molt encara relegada
la tradició de la rosa per a les dones
i el llibre pels homes.
Tot i que també és veritat
que cada cop hi ha més llibres per a les dones.
Però el tema de la rosa i...
Jo també ens agraden els llibres.
Àngel.
Era el que deia entre els tres, eh?
A veure, jo a la pregunta...
Tema llibres i literatura.
Serveix d'alguna cosa, això del dia del llibre?
A veure, jo em penso que hi ha les dues qüestions.
Una qüestió és que realment no som un país normal,
vull dir, no ho serem, vull dir,
i cada vegada ens costa més una mica
les impressions que hi ha,
fins i tot polítiques, vull dir,
no són esperançadores,
però vull dir, jo em penso que és interessant,
vull dir, que d'un tant en tant...
Sobretot perquè jo crec que és una festa
que surt bastant des de la tradició o des de la base.
A vegades hi ha coses que s'inventen.
En tot cas, aquesta és una festa
que jo la recordo des de molt de temps
i que potser després s'ho sí que hi ha
un aspecte de màrqueting que s'ha aprofitat
i que tothom vol treure els llibres aquest dia
i molt tot això.
Però bé, jo crec que és una diada bonica
i crec que val la pena mantenir-la.
Amb la perspectiva d'un cert període històric
ha canviat molt, creuen el sentit
que podia tenir Sant Jordi ara fa 20 o 30 anys
i el que té ara,
o que bàsicament es manté?
Des d'un punt de vista també d'identificació,
de reivindicació nacional,
en fi, com a país, com a poble,
amb el tema de la rosa, el llibre,
la llengua també té un càpítol molt important
en una diada com aquesta,
la reivindicació de la presència del català.
Joan, què et sembla?
Ha canviat el país en 20 anys?
No sé, pregunto.
Alguna cosa...
Sembles gallec, eh?,
fent preguntes a les noves preguntes.
Alguna cosa ha canviat, Joan.
Sí.
Alguna cosa ha canviat,
perquè no 20, 30, 40, 50 anys.
Fa 50 anys, a Sant Jordi,
primer, a Tarragona hi havia dues llibreries.
La llibreria Engel, a la Baixada de Misericòrdia,
i la llibreria Guàrdies,
que la cito perquè hi ha a la plaça La Font.
I el Sant Jordi es reduïa
amb una ballada de sardanes
que pagava el Joan Antoni Guàrdies a la tarda.
Les sardanes, aleshores,
tenien un sentit reivindicatiu
i hi havia un esperit diferent.
Primera cosa.
Segona, el mercantilisme que portem avui dia
no havia arribat.
No havia arribat.
Avui dia s'han de vendre milions de llibres.
Milions.
Que després es llegeixin o no, no ho sé.
Molts llibres d'aquestos
després passen per la maquineta aquella
que els va trinxant
i desapareixen,
perquè les editorials s'acaben fent així,
perquè no hi ha on guardar
el magatzemat de llibres.
D'aquí quatre dies
les llibreries de Tarragona
retornaran tot allò que no s'ha venut.
Qui se'n recorda
del que van ser llibres mediàtics
que se van vendre fa quatre o cinc anys
perquè sortien per la tele
i aprofitaven l'ocasió?
Nosaltres ara som mediàtics
perquè parlem per uns milions.
Per la ràdio.
Per la ràdio, no?
I s'ha notat amb el llibre dels castells.
De totes maneres,
jo penso que és una festa
que ha arrastrat també
a molta gent de fora,
és a dir,
que s'ha integrat gent de fora.
Això també ho hem de reconèixer.
Jo ara venia cap aquí
i m'ha sorprès moltíssim.
Sortien els clàssics banquers
de fer l'esmorzar
o de prendre el cafè
i un li deia a l'altre
oi, tu tens per costumbre
comprar la rossa
per a les companyeres?
I m'ha sorprès.
No sé si és un aspecte positiu,
però vol dir que aquesta gent
que no són catalanoparlants
pensen que aquest dia
s'ha de fer el gest aquest.
Estan plantejant
que els immigrants
estan començant a...
Què us deiem a la ràdio?
I els japonesos, no?
El tema de la rosa,
el tema del llibre
i la gent que està vivint.
Perquè la festa
té un caia molt integrador,
segurament, no?
És bonic.
I els castells.
I els castells.
També, però aquí
ja hi ha molta gent integrada
de fa anys.
Hi ha de ser un dia
de certa reivindicació, no?
Jo insisteixo
en el tema nacional
per després tornar
al tema literari
que també m'interessa molt
el tema
de l'accés
d'oferta de llibres.
Clar que ho ha de ser
perquè em sembla
que la cosa
no està normalitzada,
no?
Precisament.
Torno a dir
allò dels capellans.
Tots els dies
són sants i bons.
Exactament.
Tots els dies.
Tots els dies
són bons
per reivindicar
mentre hàgim
de reivindicar.
Però que n'hi hagi
algun dia especial
a l'any?
Té sentit?
Aviam, aquest dia
ens pot fer
una miquera
de Pepito Grillo.
Allò de recordar que...
Però aviam,
això és un tema
de dia a dia, no?
Teresa.
Sí, és un tema.
Reivindicació nacional.
Moltes vegades
fins i tot hi ha gent
que diu
la diada nacional
entre cometes
del país
és més Sant Jordi
que no pas
l'11 de setembre.
En fi,
salvan totes les diferències,
però demostra
més catalanitat
fins i tot.
Això que dèieu abans
ha canviat,
clar que han canviat les coses.
Jo fa 50 anys
no me n'en recordo,
però de fa menys temps
sí,
i clar,
hi havia unes manifestacions
i anàvem tots
amb una bandera
amunt i avall
i dèiem una sèrie de coses
i que potser ara
hi ha un món
que potser
perquè ens fem més grans
ja no ho fem
o potser
té un altre sentit,
i les manifestacions
que hi havia per Sant Jordi
per l'11 de setembre
no sé què
no són les mateixes,
però sempre hi ha coses
a reivindicar,
clar que sí,
i el que passa
és que es pot fer
de moltes maneres
amb una manifestació
o ser militant
i regalar la Rosa
i el llibre
com estava en Dau
i penso que es pot fer
i en el dia a dia
de moltes maneres,
no necessàriament
un dia per fer allò.
Àngel.
En aquest camp
jo penso que hi ha
una dificultat
i és la dificultat
dels partits polítics,
és a dir,
quan parlava a la Teresa
fa uns quants anys
vull dir,
era molt fàcil
reivindicar coses
de manera comuna,
diríem,
en aquest moment
els interessos de partits
de vegades
ofeguen una mica
les possibilitats
reivindicatives
que hi podrien haver,
perquè al final
sempre està allò
aquest ha dit això,
per tant jo haig de dir
no sé què,
això és una cosa
que ofega una mica
l'esperit reivindicatiu,
malgrat que per mi
l'esperit reivindicatiu
és que la gent és al carrer.
I de totes maneres
lliguen partits polítics,
dia de Sant Jordi
i 11 de setembre,
tot això que dèiem,
segurament la gran diferència
és que l'11 de setembre
el protagonisme
i en el dia de Sant Jordi
els polítics
queden en un segon pla,
no sé si dir-ne afortunadament,
però el protagonisme
és de la gent del carrer,
dels escriptors,
dels libreters,
dels floristes,
de la gent que fa...
La festa al carrer.
Però munten
la barraqueta a la Rambla.
Això sí.
Vull dir,
ull,
aprofiten la circumstància
per fer...
Malament si s'institucionalitza
massa la festa.
Pensa que hi ha
un tram de la Rambla,
que aquell tram
ja els llibres desapareixen
i allí apareix...
L'agricultura.
a l'agricultura.
Però hi ha barraquetes
de polítics
i dels llibreters
i d'ecologistes,
antitats,
no?
Hi ha un tros
que és un poti-poti.
Tothom surt al carrer.
Tornant una mica
al tema de la literatura,
de fet,
ja ho ha comentat,
el Josep Maria deia abans,
moltes llibreries
hauran de tornar
els propers dies
no sé quants volums.
Què els sembla
observar també
aquesta sensació
d'allau,
de novetats,
de moltes molt mediàtiques,
d'altres que trauran
centenars
de milers d'exemplars,
si es fa
l'obra en castellà,
perquè evidentment
té un públic
molt més ampli.
Què els sembla
que hi hagi
aquesta allau
de novetats
que segurament
fa que moltes
quedin ofegades,
per tant, no?
Molts llibres
quedin ofegats
perquè tot ho omplen
doncs els autors
més coneguts
i més mediàtics.
els sembla bo
que hi hagi
tants llibres,
tantes novetats
per Sant Jordi,
forma part
del ritual
l'Àngel
que publica
aquest any,
com deia abans,
aquest llibre
dels castellers.
En el nostre cas
és completament accidental.
Nosaltres vam començar
a fer el llibre
fa sis anys,
me'n penso,
i la veritat
és que no el volíem
publicar per Sant Jordi,
sinó que la nostra idea
és fer-ho precisament
a començament,
a finals de la temporada
quan no hi ha castells
i tal.
El que passa
és que les coses
han anat com han anat
i al final han dit
escolta,
que s'ha de treure ja.
Jo crec que sí,
hi ha dos aspectes,
un,
el de les grans editorials
que gasten un dinar
altrament en publicitat
i que gairebé obliguen
a comprar-te el llibre,
llavors el de la persona
que potser
és escritora professional
i que aprofita
aquesta diada
per treure una novetat,
perquè d'alguna manera
també s'ha de subsistir,
suposo jo,
no vull dir,
s'ha d'anar triant
i és un moment oportú,
però jo crec que
aquesta massificació
no ajuda precisament
a triar
i potser a la lectura,
perquè al final acabes dient
no sé qui,
que caia de triant
i tampoc sé
si s'ha de comprar
el dia de Sant Jordi,
jo concretament
els vaig comprar
els dos o tres llibres
que he volgut comprar
ja els he comprat
i algun ja me l'he llegit
i tot,
no vull dir.
No cal esperar
el dia de Sant Jordi.
Joan,
com ho veus això?
Aviam,
no creiem en el parany
que només se presenten llibres
i sostenies per Sant Jordi,
al llarg de l'any
Déu n'hi do
la quantitat
de publicacions
que tenim
i a Tarragona
tenim temes com
Setmana Santa,
Santa Tecles,
Novembres,
Setmanes Literàries,
que està sortint
molta publicació.
Sí que és veritat
que s'aprofita
la circumstància
del Sant Jordi
que també empatxa
una miqueta
la quantitat
de publicacions
que hi ha
que al final
no saps
què has de triar.
Però bé,
em sembla que no és dolent
que sortin dels llibres.
No,
jo deia que potser
que sortin tots alhora,
no?
Aquesta sensació
de dir
i sobretot
grans muntatges publicitaris
com comentava l'Àngel.
El tema publicitari
és el que hi ha.
A veure,
jo d'entrada penso
que és bo
que ha sortit molts llibres.
el que passa
és que el consumidor
del llibre
ha de ser prou espavilat
per saber triar
quina cosa t'interessa.
Però és clar,
hi ha gent
que compra un llibre
de receptes de cuina
i es pensa
que compra literatura,
no?
Vull dir,
a mi m'agraden molt
els llibres de receptes
de cuina
però una cosa
és això
i una altra cosa
és una novel·la
o el que sigui.
I aquí potser sí
que hi ha
com una confusió
perquè no sé
si tothom sap prer.
O us deixa aquí
per l'impacte publicitari.
Josep Maria?
Hi ha gent per tot.
Hi ha gent per tot.
Vull dir,
hi ha qui aprofitarà
per comprar aquest llibre
de receptes de cuina.
Hi ha qui es deixarà
influenciar
pels mitjans de comunicació
i està clar,
si tu escoltes
una falca publicitària
cada dia
durant 15 dies
abans de Sant Jordi
a les hores està clar
i sents
que d'aquest llibre
se n'han fet
no sé quants milions
i que la primera edició
ja en porta
10 milions menuts
doncs l'autor de torn
que esforrarà
evidentment
que no necessita
ser un Premi Planeta
o un Premi Nadal
sinó que ja viu d'això
aquest també
però després hi ha
els llibres
de les persones
que tenen un interès específic
que ajuda també
la publicitat
perquè jo aquests dies
he sentit feixistes
a punta pala
per emissores de ràdio
per què?
perquè és un llibre històric
que en principi
només pot agradar
o interessar
d'una manera determinada
a un sector professional
però que
quan ho sents
tantes vegades
algú que no d'allò
potser s'interessarà
per la història
i són cosetes d'aquestes
que ajuden
clar
després hi ha tots
els que hem anomenat
mediàtics
que aquests
surten cada any
i sembla que hi hagi
com l'obligació
no l'obligació
vull dir
que jo
passo bastant
de tot això
entre altres coses
perquè ja
arriba un moment
que els que ens dediquem
d'alguna forma
a treballar amb llibres
el problema que tenim
és que
si els poguéssim posar
en un pendrive
o en un CD
millor
perquè tu no saps
l'angúnia
que hi ha a casa
quan veus
que els armaris
estan plens
que les lleixes
estan plenes
i que no saps
on posar-los
i ara hi ha tremolum
el dels castells
perquè també és grosset
són de pèrs
no no
els has de posar plans
avui estem fent
molta publicitat
d'aquest llibre
ara és que això
eren les altres editorials
és que hi ha
dos peus pesats
aquí
de totes maneres
i arran d'això
que estem comentant
tanta lleu
de publicacions
i tantes campanyes
publicitàries
de grans fenòmens
literaris
com podria ser
en aquest cas
en aquest Sant Jordi
concret
del de Carlos Ruiz Zafón
amb aquest llibre
que en fi
després de la sombra
del vent
tot han esperat
i que vendrà
milers i milers
i milers d'exemplars
tot això
els autors locals
queden
molt aparcats
o consideren
que encara
per exemple
tenen un públic
i que precisament
en un dia com avui
des d'un Salvador Imany
que presenta
un llibre
d'això
de postres
fins al llibre
dels castells
de Tarragona
o altres
autors locals
poden
entre cometes
sobreviure
en una jornada
com la d'avui
tu has dit
són autors locals
vull dir
l'àmbit
de sortida
dels seus llibres
ja se sap
tret d'algun cas
els interessants
jo estic segur
que el llibre
de l'Olga
Txerinax
en castellà
sortirà
en llibreries
de fora de Catalunya
i tindrà
una sortida
superior
a la de
l'ambient
pura
i exclusivament
local
o entre cometes
regional
però
molta d'aquesta
literatura local
no va més
però aquí sobreviuen
aquí a Tarragona
poden sobreviure
sí
sí Joan
a Tarragona
hi ha molta gent
hi ha molta gent
i ho saps tu perfectament
que tot el que és de Tarragona
es compra
militant
jo soc bastant militant
d'aquests
pensem-vos una cosa
els literats a l'Ebre
qui els compra
bàsicament
Ebre
els literats del Camp
els compra bàsicament
Camp
vull dir
una persona
que compri
un llibre
diguem-ne
de producció local
o difusió local
no és incompatible
a comprar això
amb un bestseller
i a l'inrevés
que passa que normalment
el que compra un llibre
de producció local
està prou sensibilitzat
per després comprar un bestseller
al revés
és més difícil
però aviam
tampoc varia tant
cal tenir en compte
la tirada
de les edicions
és que
a nivell de reunir
700 exemplars
jo em penso
que és el que es pot pensar
i amb això
no es pot sobreviure
un professional
que crec que no pot viure
i 700 exemplars
la meitat se'n van
en compra institucional
clar
ja deia 700 exemplars
de gent que el tingués
que el compra
que el compra
que paga
que paga el preu
el preu de la llibreria
amb el 10%
del dia de Sant Jordi
700 exemplars
se'n sembla que seria
una xifra realment extraordinària
no Ángel
no ho sé
si algun autor local
ho aconsegueix
en un dia com avui
deu-n'hi-do
crec jo
que es venguin
avui
700 exemplars
la tirada
la tirada
són 700 exemplars
o tira mil
comptant això
el que es quedaran
el que et dona
la subvenció
que et dona una subvenció
que és
no és una cosa
que quedar-se
amb un número determinat
de llibres
de l'edició corresponent
per exemple
hi ha escriptors d'aquí
que han reivindicat
fa temps que reivindiquen
el fet de traduir
els llibres
però l'Olga
és una de les
que sempre
perquè si no
sempre hi ha un àmbit
molt reduït
i segurament
en el cas de l'Olga Xinec
seria l'escriptora
terragonina
l'escriptora local
amb més projecció
fora d'aquí
perquè altres són
molt locals
digues Joan
estava recordant
l'any passat
va sortir un llibre
sobre
el pla director
de la catedral
al maig
per Arola
i l'altre dia
em comentava
l'editor
que n'hi queden poquets
perquè
ha desaparegut
i és un llibre
que val 50-60 euros
és a color
ofereix un producte
que no existia
que era una catedral
com a llibres
i ja no en queden
i era una edició
de mil
dels quals
un percentatge
molt important
ha anat
per institucions
ajuntaments
diputacions
etc.
el gran comprador
que també l'utilitza
com a regal
o com a distribució
en biblioteca
o sigui
segons quins percentatges
de llibres
la venda
la venda taulell
és el que hi ha menys
és bàsicament
el regal
l'intercanvi
l'obsequi
regal institucional
moltes vegades
escolta
dóna'm aquell llibret
tan xulo
pam
el que és difícil
segurament
des del punt de vista local
i avui no tenim cap escriptor
que es dediqui
realment a això
seriosament
al tema
és sobreviure
només amb l'escriptura
estic recordant casos
com el Jordi Tinyena
que han publicat
diferents llibres
però en fi
ell continua
amb la seva feina
de professor
a l'institut
això sí que és molt difícil
en tot cas
vull dir
el que has dit
tu
penso que els mitjans de comunicació
i la crítica professional
també ajuda una mica
a orientar una mica
el tipus de llibre
que has de comprar
és a dir
no sé si serveix
d'exemple
es pot dir una mica
el que cadascú ha fet
jo per exemple
precisament
parlant dels bestsellers
vaig conèixer el llibre
de l'Eduardo Mendoza
que diu
l'assombroso viaje
penso del Pompeo Flato
que és una crítica
precisament d'aquests bestsellers
i bé
m'he fet gràcia
comprar-lo
jo he llegit
potser literàriament
no és res de l'altre món
però té la seva gràcia
i llavors vull dir
arrel de la vostra entrevista
aquí
també he estat interessat
en comprar el llibre
de la Jat
que es diu
que es diu
l'últim patriarca
i per la seva curiós
de Premi Sant Jordi
no
Premi Ramon Llull
Premi Ramon Llull
sí
és curiós
de veure
que una persona de fora
és capaç
ja de guanyar un premi en català
llibres premiats
per cert
tenen assegurada
una venda
una venda concentrable
d'entrada
tenen més difusió
o sigui
el mateix premi
ja et suposa
jo parlo
des del punt de vista
de consumidora
però tinc la sensació
que té més difusió
i d'entrada arribes
a més gent
vull dir
aquesta noia
del Ramon Llull
per exemple
doncs si no
s'haguessin entrat
quatre
és un llibre de marca
la feixeta
els llibres
la feixeta
els llibres
aquella feixeta
que hi posen al damunt
és clau
és molt important
és clau
això ho saben
això els editors
ho saben
les marques venen
les marques venen
pantalons
samarretes
camises
sabates
totes aquestes coses
hi ha una marca
i aquestes marques venen
i la marca
en aquest cas
és el premi
també segurament
que en un món
cada cop més global
és prou interessant
doncs això
que tinguem
prous autors locals
que tinguem editorials
del Camp de Tarragona
que també editin coses
i puguin sobreviure
en un món
en què
en fi
tenim els grans
gegants
de l'edició
però com a mínim
aquí tenim casos
com Arola
com Cossetània
com Almedul
com Edició en Silva
que són quatre
d'aquelles conegudes
que van publicant coses
i que segurament
també donen sortida
als autors locals
perquè si no
estaríem en un món
absolutament
globalitzat
i sense possibilitats
però moltes vegades
moltes vegades
l'autor local
s'ha de subvencionar
ell mateix
l'edició
i no local
vull dir
hi ha editorials
d'una certa
nomenada
pensant en
l'abadia Montserrat
per exemple
i coses d'aquestes
que publica
allò
que li pagues
que pagues
i que té
un mínim
de garantia
per què?
perquè pensem
les editorials
són empreses
i les empreses
fan números
estan per guanyar diners
aquí no podem oblidar
tampoc el paper
de la universitat
que també té
la seva sèrie
de publicacions
i promou
justament
alguna
en fi
tota una sèrie
de llibres
per acabar
alguna cosa
que no els agradi
gens a Sant Jordi
alguna cosa
que canviarien
els molesta
alguna cosa
a Sant Jordi
o tot és
entre cometes
fantàstic
i meravellós
és molt petit
el que em molesta
tampoc no penso
que pesi
m'agrada molt
les aglomeracions
però no les de Sant Jordi
en canvi m'agrada
que hi hagi gent
al carrer
és una mena
de contradicció
perquè clar
si no hi hagués ningú
diguem
oh què passa
Àngel
algun problema
que plogui
i que els castells
facin llenya
aquí ja
tira cap a casa
Joan
algun inconveni
li deus
al Sant Jordi
potser aquells moments
d'excessiva aglomeració
però bueno
en guany
hi ha una
coincidència
que ens afecta
bastant directament
que és
el futbol
com a competència
als castells
que el futbol
això ja ho deia
la meva mare
la pilota
l'olla
deia
el Barça
avui que juga
contra el Manchester
en fi
Déu-n'hi-do
a Barcelona
avui l'ambient
que hi haurà
entre llibres
roses
i aficionats
anglesos
a la capital catalana
en fi
per no parlar monogràficament
de Sant Jordi
algun punt breu
de l'actualitat
és un anunci
ja d'ahir a la tarda
que estem explicant
aquest matí
i que també recullen
els diaris
demà
l'endemà de Sant Jordi
l'alcalde
de Tarragona
anirà a Madrid
a signar el conveni
el protocol del tema
de la façana maríptima
ho farà amb la ministra
Magdalena Álvarez
i amb el conseller de Política
Territorial i Obres Públiques
Joaquim Nadal
és el protocol
que serveix per estudiar
el canvi de traçat de la via
és a dir
portar la via del tren
per l'interior del municipi
i per tant
alliberant
la façana maríptima
de la línia ferroviària
què els sembla
la notícia
perquè era un anunci
llargament esperat
ja s'havia comentat
en els darrers mesos
però demà ja tenim data
Àngel
Té un aspecte positiu
i un negatiu
em penso
jo el fet que ho facin
en el Magdalena Álvarez
fa una miqueta de por
però per un altre costat
perquè fa por
pot ser que es faci
perdonar aquesta senyora
i llavors hi sortim beneficiats
però d'explica'ns
per què fa por
creus
home perquè avui
per tota la història
que han viscut els de Barcelona
podríem fer un intercanvi
nosaltres hi donem aigua
i ens soluciona
el de la façana maríptima
Què deies Joan?
Ara defensarem els de Barcelona
Digues
No, aviam
és un passitomàs
ara hem de veure
els tècnics
per on passen les línies
i aviam on va parar tot això
si queda només
en un projecte
o després acaba executant
I la imatge de la ministra
signant el conveni
no et fa res
L'important
no és el color del gat
sinó que caixa ratolins
A veure
Josep Maria
Teresa
Què?
A Tarragona
vam fer festa grossa
quan vam aconseguir
que passessin els directes
els directes
per Tarragona
ja suposo
que serà una festa grossa
el dia que veiem
solucionat aquest problema
que és un problema
de tot el litoral
català
pràcticament
vull dir
això
fins ara
les solucions
que s'han donat
AVE
per a fort
la seguita
no són
les més idònies
per la ciutat
esperem que
aquest projecte
de façana marítima
per desviament
no el tinc clar
tampoc
el desviament
no sé si encara
queda en peu
allò de posar l'estació
aquí a la plaça Imperial
Sí, sí
és que és el que s'estudiarà
ara
A veure
no sé
a nosaltres
ens fan la facultat
ja a l'Avinguda Catalunya
a les antigues casernes
vull dir
que no se'ns sorraran
no se'ns sorraran
si passen per sota
i per aquí
només hi ha
vull dir
potser pot afectar
el monument
als castells
i tornarem amb els castells
de la Ramla
col·locada allí
la Ramla
que és l'única estructura
així
una miqueta important
que tenim
a banda de les entitats
bancàries
i edificis públics
que hi ha
a la plaça Imperial Tàrraco
però ja ho veurem
A veure, Teresa
No, ja penso que és una bona notícia
malgrat que
com diu l'Àngel
la signi aquesta senyora
espero que
que funcioni
una mica
és aquelles coses
que dius
tota la vida que sents dir
que l'estació d'anar fora d'allà
i la via del tren
i no sé què
vols dir que ho veuré
i m'agradarà molt veure-ho
vull dir
saps?
sí, no, no
vull dir
m'ho crec
però m'agrada
tinc ganes de veure-ho
perquè penso
com quedarà allà
sense la via
serà un...
Antes morta
que senzilla
no
per tia que no m'agraia
a mirar les obres
nosaltres amb un bastonet
a mirar les obres
vull dir
m'agradarà molt
perquè serà molt diferent
tot allò
sense la via del tren
és que se'n...
canvi
si això es fa
jo poré la mar des de casa
imagina't
on vius?
a la Rebassada
si és que no em posen
un bloc davant
doncs penso
que és important
no sé
serà important
és un començament
a priori
sense ser tècnics
els contartulis
evidentment consideren
que seria millor
portar el tren
per l'interior del municipi
i tenir aquesta gran estació
en aquesta zona propera
aquí a la ràdio
i el tema
que expliquava el Josep Maria
tota la costa
del davant mediterrani
començant
per Portbou
i acabant
a baix de tot
està seccionada
trinxada
per la via del tren
per tant
que ens puguem alliberar
que vagi
que dintre
se faci ben fet
amb un soterrenament correcte
pot ser molt bo
deixi'm per acabar
una broma
com estan les obres
de la variant
de la 340
que sé que és un gran observador
ja que parlem d'obres de tren
i ara de la carretera
que segueixen fent forats
continuen trinxant
el territori
s'acabarà a temps?
no ho sé
ara estan a la zona aquella del nàstic
estan posant unes pilastres terribles
a la carretera del Llorito
en fi
avui no toca anar a mirar obres
ho dir per a algú que tingui alguna idea
avui toca anar a la Rambla
o a qualsevol altre punt de la ciutat
a viure intensament
la festa de la Rosa i del llibre
així acabem
aquesta tertúlia
gairebé monogràfica
avui
tocava per la de Sant Jordi
de llibres
d'afirmació nacional
en fi
Joan Menchon
Teresa Valls
Àngel Conesa
Josep Maria Sabater Bosch
gràcies a tots quatre
que vagi molt bé
aquesta diada de Sant Jordi
fins la propera
bon dia
bon dia
a viure
a viure
a viure
pe
a viure