Temps de tertúlia ja en aquest matí de Tarragona Ràdio,
matí de dijous,
temps per comentar l'actualitat del dia,
del dia i de la setmana,
perquè hi ha alguns aspectes de l'actualitat
que es perllonguen en el temps.
Tot el tema de la polèmica de l'aigua
que ara abordarem des de diferents perspectives.
Avui amb una tertúlia que tenia tres convidats
i que s'ha quedat en dos,
amb un cara a cara entre el periodista Josep Maria Arias,
cap del Gabinet de Comunicació
de la Universitat de Rovira i Virgili.
Josep Maria, bon dia.
Bon dia.
I el degà del Col·legi d'Advocats de Tarragona,
el senyor Antoni Vives.
senyor Vives, bon dia.
Bon dia.
Jo estic afilant l'espasa
per fer aquí un duel, un dol,
una confrontració d'aquestes.
Un cara a cara.
L'únic que és un personatge difícil,
molt polèmic i amb dialèctica.
Qui, Josep Maria Arias?
Josep Maria.
Ara comprovarem.
Un advocat ho tinc complicat.
No sé si guanyaran els advocats o els periodistes.
Fem un pacte que empatarem, no?
En qualsevol cas,
hem d'aclarir,
perquè ho havíem presentat fa poc més de mitja hora
quan hem fet el sumari del programa,
el tercer convidat que teníem,
i a més concertat des de fa dies,
no pot venir per una qüestió professional.
Ara ho entendran.
És el president del Col·legi de Metges de Tarragona,
el doctor Josep Maria Soler Poblet.
Li ha sortit una urgència d'operació,
és a dir,
ha trucat la seva secretària.
Ell estava al quiròfan,
a la sala d'operacions.
Està fent una operació d'urgència.
Esperem que li vagi molt bé.
En fi,
confiem...
El pacient.
En la bona feina.
El pacient, eh?
El metge.
Sí, efectivament.
Per tant,
per una qüestió d'operació professional d'última hora,
el doctor Soler Poblet no pot venir
a la tertúlia del matí de Tarragona Ràdio.
En fi,
farem aquest cara a cara
entre Antoni Vives i Josep Maria Arias,
parlant de l'aigua,
que és un tema recurrent des de fa dies.
Tenim tants aspectes sobre el tema de l'aigua
que, en fi,
no sé si volen parlar del Roina,
si volen parlar de la interconexió de xarxes,
si volen parlar d'aquesta possibilitat
que ha sortit en les últimes hores
a partir d'una informació periodística d'ahir
que parlava de portar l'aigua
a través d'una canonada
per la mitjana de l'autopista
que transcorreria tot el tema de l'AP7,
connectant la zona de Tarragona
camí de l'àrea metropolitana de Barcelona.
Podem parlar de les últimes declaracions
del conseller Francesc Baltasar,
de la negativa del govern espanyol
a portar l'aigua des del Segre,
que és el que vol el govern de la Generalitat,
que tot i això continua insistint en aquest tema.
En fi,
hi ha tants aspectes de l'aigua...
Bueno, home,
seria millor parlar de whisky, no?
I que tinguéssim aigua
i que parléssim del cava
o d'alguna cosa més transcendent.
Parlar de l'aigua
és una cosa molt transcendent.
Jo la sensació que en tinc
després de tots aquests dies
és que una vegada més
tenim una classe política
que no preveu res, no?
O sigui,
que el tema del canvi climàtic
és un tema que està anunciat fa anys
i la sequera
són cicles històrics
que es produeixen cada certs anys, no?
Em sembla que l'última sequera
no va ser abans de les Olimpiades,
que també hi havia
sobre l'any 90 o 91,
a mi el que em dol,
el que m'estranya
i sobretot m'indigna
és que durant aquests 15 anys
la classe política,
la Generalitat i l'Estat
hagi sigut incapaç
de preveure aquesta situació
i que davant ja
d'una situació crítica
encara estiguem discutint
quins mitjans
utilitzarem
per solucionar el problema.
O sigui,
això demostra
que tenim una classe política
dirigent
i que tenim una classe política
que no preveu
els problemes de la societat.
O sigui, això és una qüestió
que estava aquí
i que ho sabíem ja des de fa anys
que arribaria aquesta sequera
i el que m'estranya
és que encara estiguin dient
si el Roina,
que és una solució,
i el més indignant de tot,
eh?
A mi em va indignar l'altre dia
l'entrevista del senyor Mas
amb el senyor Montilla
que semblaven dos persones
que anessin
amb dos emissores
o dos sintonies de ràdio
totalment diferent.
Crec que un polític
davant d'un problema
de tan important com aquest
el que no pot fer
és tindre una conversa
en què cadascú
va amb una freqüència
on digui el Roina
i l'altre digui el Segre.
Quan el Roina
és una solució
a 10 o 15 anys vista,
no és una solució
per solucionar el problema
a la tardor a Barcelona
que em sembla
que ja tindran
que començar a haver
situacions de restricció
si no em sembla
si no he llegit malament.
Per tant,
crec que ens hem de posar
les piles
per solucionar el problema
ara,
d'aquí 5 anys,
d'aquí 10 anys,
d'aquí 15 anys
i tindre una visió
de solució,
fer un pla hidrològic nacional
o no sé què es tindrà que fer,
jo no entenc,
de temes d'aigua,
però algú es tindrà que fer.
Josep Maria.
Jo penso que la culpa
és dels advocats.
No, no,
promes a banda.
No, la solució
és fer una rogativa,
això està clar.
Hauríem de sortir
en processó
i per tant
hauríem de demanar
la col·laboració
del senyor Arcavits
perquè ja és l'única proposta
tot i que el Consell Medi Ambient
ja la va plantejar.
Jo estic
en part d'acord
amb el que diu l'Antoni,
és a dir,
la classe política
en aquest cas
dona mostres
d'una mala pràctica
que és
no planificar
adequadament.
Amb el que no estic d'acord
és que jo hi afegiria
que també és culpa nostra.
És a dir,
jo crec que ja n'hi ha prou.
Hem d'assenyalar
la classe política
però també hem d'assenyalar
cap a la societat
des del ciutadà de peu
o l'Unió de Pagesos
o els mitjans de comunicació
que hauríem de ser
proactius
i no reactius
sinó proactius
en aquestes qüestions.
És a dir,
no es pot jugar
ni amb les infraestructures,
no es pot jugar
amb sanitat,
hi ha coses
amb les que estem d'acord
amb les que no es pot jugar
i hi ha un tema clau
com és el de l'aigua
i més en un territori
com el nostre
especialment sensible
amb això.
I a mi em dol
que cada vegada
que hem de parlar d'aigua
sembla que hem de posar
la mala cartera
dels altres.
Jo que sóc molt amic
de la gent
de les Terres de l'Ebre,
molt,
rebutjo actituds passives
com les del senyor Montilla
i el senyor Mas
que semblava
que era un diàleg
de besugos
amb una cosa
que ni els hi anava
ni els hi venia
o en qualsevol cas
hi havia molt de tacticisme
en lloc de buscar
una solució,
però també la ciutadania
ha de ser molt més sensible
i molt més solidària.
Jo penso que falta
planificació
i valentia
i política
però també a vegades
detecto,
sincerament,
i això em angoixa bastant,
una manca de solidaritat
i fonamentalment
pel damunt de tot
claretat.
Jo em penso
que s'està fent
molta demagògia
amb aquestes solucions
fantasma
de les que ningú
en té constància
i això és demencial.
Jo no sé
quina és la millor solució,
sincerament.
Jo em confesso
més ignorant
que l'Antoni
en matèria
hidrològica.
Però, escolta'm,
hi ha els recursos
que hi ha,
hi ha les tecnologies
que hi ha
i hi ha les necessitats
que hi ha
i si tenim comptadors
per saber el consum,
doncs a partir d'aquí
tenim totes les dades
per fer una planificació
adequada.
Per què no passa això?
Doncs perquè juguem
i perquè bell llop,
bell llop
mai acaba d'arribar
i quan arriba
sembla que ens agafi
amb el pas canviat.
Som un país
amb un dèficit
de prevenció
espectacular.
Jo no ho entenc.
No hi ha planificació.
No, no.
I podríem discutir
d'altres recursos bàsics.
L'energia,
l'energia elèctrica.
Tots estem d'acord
en que al matí
el primer que volem
és prendre
l'interruptor
o endollar
l'estri
i que potser
tindre la cafetera
que hagi fet
el cafè.
I en canvi
després
muntem unes discussions
sobre quines han de ser
les fonts
de generació
d'aquesta energia.
Jo no em poso
el favor
ni d'uns
ni dels altres.
Ni energia nuclear
ni energia eòlica
no ho sé.
Però escolta'm,
voleu dir
que no hauríem
d'avançar.
Com que no sabem
de solucions tècniques
jo reconeixem
la nostra ignorància
i segurament
tampoc ho semblen
els polítics
quina és la millor
si el trasbassament
del segre
s'hi porta a l'aigua
de l'Ebre
cap a Barcelona
o fer qualsevol altra cosa
sigui des del punt de vista
i el fill
del que comentava
el Josep Mariàries
el tema de la solidaritat
el tema
que aquest
sigui un tema
s'hagi convertit
en un tema
de sentiment
de l'aigua és nostre
de conflicte territorial
Jo estic d'acord
amb el que diu
Josep Maria
en aquest egoisme
i en aquesta falta
de solidaritat
o sigui
hi ha molta falta
de solidaritat
però aquesta falta
de solidaritat
la bonen els polítics
o sigui
quan aquí
en aquest país
aixeca la veu
un
un ciutadà
o un grupet
de ciutadans
els polítics
que ganen els pantalons
i no afronten el problema
el més fàcil
és donar en la raó
a les Terres de l'Ebre
es van aixecar
pel tema
del trasbassament
tapem
el pla hidrològic nacional
no ho afrontem
i ja ho solucionarem
més endavant
quan deixin de cridar
i aquest és el gran problema
jo crec que
evidentment
hi ha una manca
de solidaritat
i l'aigua
no és del
del propietari
de la parcel·la
que l'indem al riu
jo crec que l'aigua
és un patrimoni
és un bé comú
que és de tots
com l'aire
i com qualsevol element natural
però
en aquest sentit
falta
una labor docent
del polític
que expliqui
les necessitats
del col·lectiu
i aquest labor docent
d'explicar
inclús de tindre sentit
d'estat
de sacrificar
la seva reelecció
per un bé comú
això és el que falta
a la classe política
no tapar
mira
el millor és tancar els ulls
no veure-ho
no afrontar el problema
i les se paser
les se fer
les se paser
i això que dius tu
que ve el llop
que ve el llop
però de moment
no ve
el tenim allí amagat
aquí sempre ens agafem
el pas canviat
el que deies tu
falta aquest labor docent
falta que algú surti
i expliqui
tot això
la mancança d'aigua
la solidaritat
que ens hem de sacrificar
el més fàcil
l'aigua és dels de l'Ebre
de les terres de l'Ebre
escolti
els d'aquí també hem de veure
jo no sé si ha fet un càlcul
del cost d'oportunitat
que suposa
per Catalunya
i per Barcelona en particular
la projecció
d'aquesta imatge
de tenim un problema estructural
com el del subministrament
d'aigua
i no hi ha una solució
això hi ha altres països
que segur que no ho estan entenent
no
és a dir
jo no ho vaig entendre
amb tot el rifirrafe
de Rodalies
i continuo no entenent-ho ara
i jo crec que no és un problema
només de Barcelona
sincerament
no no
jo crec que és un problema
de Catalunya
i s'ha convertit
en un problema
jo veiem-so
de l'estat espanyol
el moment
en el que el govern
legítimament diu
no el trasbassament del segre
però el senyor Montilla
reclama
en sentit
que li donin una alternativa
i a hores d'ara
jo no sé si la tenen
jo vull creure que sí
i que estan discutint
com i de quina manera
perquè és que si no saben
quina és la solució
això és molt greu
patètic
des del punt de vista territorial
pot haver-hi la por
dels governants
dels responsables
és una empresa que no sap
com pagarà les nòmines
al final de mes
doncs demanin un crèdit
sí, sí, sí
el mateix
a més amb un nucli
de 6 o 7 milions de persones
pendents de veure aigua
potser no hi ha alternatives
o potser no es volen dir
del tot clar
perquè hi ha por
és el que anava a dir
del tema territorial
és a dir
dir que es portarà aigua
de la zona de l'Ebre
cap a Barcelona
quan hi ha altres territoris
de l'estat
que també demanen aigua
aquesta realitat
es té d'afrontar
o sigui
la tindran d'afrontar avui
o la tindran d'afrontar
al setembre
que és impossible
que plogui
tan abundantment
com per saciar
l'estet de tothom
però això s'ha d'afrontar
i crec que falta
aquesta valentia
per mi falta la valentia
d'afrontar els problemes
de la labor docent
i que inclús sacrificar-se
tu
o sigui
jo penso que hi ha vegades
que has de donar la vida
en el sentit
metafòric de la paraula
per un projecte altruista
o pel benestar comú
i aquí
però és un bé escàs aquest
una pràctica escassa
en la espècie política en general
en tots els partits
a més a més
però aquest és el gran sentit
d'estat d'un polític
la sacrifici
el seu sacrifici
pel benestar comú
i a mi m'indigna
que sortin
amb aquests diàlegs
de besugos
però això és una cosa
patètica
és que m'indigna
arriba un moment
que és millor
no seguir les notícies
i dir
bueno escolti
el dia que es morem de set
ja ens hi morem tots
però forma part
d'aquest dèficit estructural
de la cultura política
que ara
amb el debat d'investidura
del senyor Zapatero
també s'ha posat
una altra vegada
amunt de la taula
els grans partits
han de tenir
acords
amb qüestions fonamentals
el terrorisme
en una escala
amb tot el meu respecte
és molt menor
però amb qüestions
d'infraestructures
i de serveis
hauria de passar
exactament el mateix
a nivell estatal
o a nivell
de Catalunya
o a nivell local
i malauradament
això no ho veiem
per temor
dels governs
que administren
aquestes decisions
perquè estan convençuts
i els fets
li demostren
que és veritat
que l'oposició
no sempre juga
la que sigui
no sempre juga
amb aquesta lleialtat
que pressuposa
aquest escenari
que t'ho dibuixes
és a dir
jo seré valent
i m'arriscaré
a tenir
un cost
social
perquè la meva
decisió
de responsabilitat
és impopular
tot i que porta
una solució
sempre i quan
el de l'oposició
no ho utilitzi
com a munició
i tenim
exemples
moltíssims
que això
de boquilla
molt bé
però després
el darrere
els plans hidrològics
es va encarregar
el plan hidrològic
del Borrell
em sembla que és de no sé
es va encarregar
el plan del 88
92
91
es va encarregar
el del PP
per no afrontar
una política
de consens
amb temes d'estat
i de consens
amb el territori
també s'ha de clar
és a dir
això és un tema d'estat
el que no pot ser
i és que al final
arribes a la conclusió
que tenim un estat
de cartò pedra
jo
la sensació que tens
és que
les grans institucions
o sigui
aquí que tinguin bloquejat
temes com el pla
ideològic nacional
temes com el tribunal
constitucional
temes com el Consell General
del Poder Judicial
o sigui això
en matèria de justícia
el magatzem
de residus nuclears
totes aquestes
estem portant
la merda nuclear
a França pagant
perquè no assumim
el tema
el que dius tu
de l'energia
que no sapiguem
afrontar el tema
de l'energia
totes aquestes qüestions
demostra una covardia
que realment
és
jo penso que fer política
no és administrar
el dia a dia
però també fer projectes
de futur
i aquí
projecte de futur
quan hi ha un mínim
de problemàtica
tothom tanca els ulls
i tothom l'abandona
ara que parlem
d'energia
estava pensant
en un altre dels capítols
també per comentar
la tertulia
ja fa dies que
al llarg d'aquesta setmana
estem parlant
d'aquest incident
d'escor
on segurament
també
les institucions
estan jugant
amb un cert
tacticisme
amb la mirada curta
sobre aquest incident
sobre aquestes partícules
ahir els membres
del Consell de Seguretat
Nuclear
els van dir
als alcaldes
de la zona d'escor
que segurament
van reconèixer
falta d'informació
que no s'havia actuat
de manera correcta
en fi
un altre episodi més
d'aquesta llarguíssima
llista
podríem dir
de petites incidències
o de no tan petites
en el món
de les centrals nuclears
que tenim
al territori
Josep Maria
és que hi ha una mena
de dissociació
entre la solució
del problema puntual
i la confiança
necessària
de la societat
i de l'opinió pública
en les empreses
en les institucions
és a dir
el primer que se l'he d'exigir
a la central nuclear
o a qualsevol instal·lació
és que solucioni el problema
però després que ho expliqui
però simultàniament
que ho expliqui
la labor docent
és a dir
perquè la gent
no vull ara
fer el joc
de cap marca
comercial
i per tant no diré
la gent és intel·ligent
i la gent
exigeix
el que és legítim
i és que se li expliquin
les coses
amb tots els etiuts
que s'ha d'administrar
la informació
per no generar alarmisme
d'acord
això ho accepto
ara
entrar en un ball
d'ufemismes
o en aquestes discussions
de la temporalitat
de si s'havien avisat
el moment
o no havien avisat
el moment
si hi ha protocols
si l'únic que es diu
és que compleixin
estritament els protocols
i després que hi hagi
un plus
de sentit comú
més enllà del protocol
més enllà del que marquen
les normes
d'educació
o de civisme
hi ha el sentit comú
de com tu
et vols relacionar
amb el teu entorn
i a vegades
les empreses
es tanquen a la closca
com també ho fan
els polítics
i li foten canya
a una empresa
explotadora
o una central nuclear
no dic que sigui
aquest el cas
per què?
perquè els hi convé
com també ho fan
els grups ecologistes
que a vegades
aquesta informació
és un material
molt sensible
i quan la poses
en circulació
n'has d'estar
suficientment convençut
de la solvència
d'aquestes dades
al final del pal
però
per mi genera
una situació
que crea
molt més preocupant
què és el desinterès
jo estic convençut
que aquestes qüestions
tenen un gran pes
en les redaccions
dels mitjans de comunicació
i a les taules
d'alguns polítics
però
acaba generant
una mena de situació
de refractarietat
l'opinió pública
com que ja veu el seinet
i això ha passat
amb la indústria nuclear
i això ha passat
amb la indústria química
arriba un moment
que diu
escolta
com que jo respiro
i no em moro
com que no em surten bollofes
aquesta discussió
no va amb mi
i això
i això
és una gravetat extrema
perquè genera
aquesta distància
aquesta major distància
entre la societat
i els administradors
o els intermediaris
siguin públics o privats
segurament perquè
els ciutadans
l'opinió pública
ja té clar
que davant d'una incidència
com aquesta
que ha passat a Esco
saben què diran uns
i què diran els altres
què dirà l'empresa
i què diran els ecologistes
de pecat amagat
mig perdonat
o sigui
que vean definitiva
qui diu
el que es tracta
és de tapar
i dir mira
qui dia passa
any empeny
i a que surti la següent
i esperar que el Barça
entri en crisi
que potser ocuparà
més les portades del diari
és així
tornem
a la cultura aquella
de Franco
de toros
i corrida
de toros
i futbol
i final de la Copa del Rei
perquè
és tapar la problemàtica
i no afrontar-se
amb el problema
i no informar
jo crec que
en una societat democràtica
el ciutat democràtica
està plenament informat
de tot
a més informat
clarament
i amb docència
jo no n'entenc
d'energia nuclear
ni d'energia
ni d'aigua
però
exigeixo
que algú m'ho expliqui
i que em raonin
les solucions
que donen
i que no em hagin res
o sigui
no només demano això
que hi ha d'haver
central nuclear
però és que si és una opció
que hi siguin
jo no soc
anti-re
abans comentava
el Josep Maria
deies
amb això d'escola
de la central nuclear
que en fi
es recorren eufemismes
de tota mena
per intentar amagar
o dissimular
les informacions
m'ha fet recordar
en fi
això que s'ha parlat
en aquests últims dies
tornant per un moment
al tema de l'aigua
d'allò del trasbassament
de no utilitzar
la paraula
transbassament
i utilitzar
allò de la captació
puntual d'aigua
que és segurament
en fi
una mica
l'exemple gran
o més clar
de com la classe política
en aquest cas
la classe política
intenta amagar
o dissimular
determinades decisions
és una regla
de joc perversa
fixada
pel binomi
polític
mitjà de comunicació
és a dir
com que
cal que no surti
els mitjans de comunicació
independentment
del que pensi la gent
i ara estava pensant
a més a més
que això es proyeix
en un escenari
d'una revolució
de comunicació
amb un accés
a la informació brutal
amb les noves tecnologies
en la qual cosa
encara és més irresponsable
no actuar en conseqüència
perquè creure
que no hi haurà
un cabal brutal
d'informació
o interpretació
del que ha passat a Escó
o del que passarà
amb l'aigua de l'Ebre
és a ser estúpid
és a dir
internet està farcit
de blocs
i de webs
que
normalment
absolutament legítima
fan
acció informativa
i per tant
aquesta mena d'aïllament
és mentida
no l'aconsegueixen
l'aconseguiran
en els mitjans
tradicionals
de referència
però això ha canviat
i moltíssim
en fi
aquesta és també
la setmana política
del debat d'investidura
els hi plantejo
de fet hi ha hagut
alguna referència
al llarg de la tertúlia
perquè s'ha parlat
també de l'aigua
en el debat d'investidura
de Zapatero
ahir va haver-hi
la primera votació
tal com estava previst
Zapatero no ha estat
encara elegit
president del govern
ho serà demà
en segona volta
amb els vots
com a mínim
del seu grup
i segurament
d'algun altre diputat
d'alguna de les minories
del Congrés dels Diputats
algun comentari
del que han pogut veure
si és que l'han seguit una mica
no sé si
jo no l'he seguit gaire
el Josep Maria Casperio
i se l'ha seguit més
jo m'imagino que tu
per raons professionals
el deu seguit més
jo l'he seguit una miqueta
per damunt
per la premsa
que els hi ha quedat
o com a mínim
aquesta imatge
de que Zapatero
no hagi sortit
elegit en primera volta
jo penso que això
és una qüestió estratègica
no d'ell
m'imagino que està valorat
i mesurat
sortir a la segona volta
o la primera
tornem a l'estratègia
tornem al tacticisme
jo penso que no surt
surt a la segona
perquè vol sortir a la segona
perquè no vol canviar Cromos
i ell n'és conscient
que no vol canviar Cromos
ara potser
té que donar una imatge
que no està en mans
de les minories
i que és un home
d'estat i de poder
que és el missatge
que ha donat
el seu discurs
d'investidura
que no estic en mans
de les minories
que era la sensació
que donava
aquest home
és un gran venedor
pot prometre
a l'Oriol Mor
avui em sembla
llegir els titulars
del diari
que ja promet
el Roda
que parlarà
amb el Sarkozy
li va fer un guinyo
al de minoria catalana
m'imagino
contentant-lo
amb el tema del Roina
jo crec que aquest home
és un venedor
m'imagino
que ha sortit
la segona volta
és una qüestió estratègica
plenament valorada per ell
i que sortirà
president del govern
i que vol donar
una sensació
jo penso que ha canviat
una miqueta el sentit
de pactar
amb les qüestions d'estat
amb el PP
potser una mica
tornar
raconar els nacionalismes
no ho sé
no en tinc la sensació clara
el Josep Maria potser
jo crec que
és a dir
el to
d'aquesta legislatura
sincerament no el coneixerem
fins al juny
quan hagi passat
el Congrés del Partit Popular
és a dir
potser sí
la clau de tomb
més enllà dels gestos
que ha fet el senyor Rajoy
i el senyor Zapatero
que els han fet
amb matisos
amb alguna retranca
sí però no
amics
però parlem-ne
guardem distàncies
han fet gestos
que no es van veure
en absolut
ni a la campanya
per descomptat
ni a l'anterior
legislatura
però la clau de tomb
és
quina estratègia
seguirà el Partit Popular
quina corrent
del Partit Popular
guanyarà
és a dir
si el senyor Rajoy
va
és l'únic candidat
l'esperança
no cal ser
un analista polític
massa fi
l'espectacle
que estan donant
és brutal
ho estan dient
la gent del Partit Popular
no és una interpretació
periodística
és que ahir
em sembla que era
el segon
del senyor Ruiz Gallardón
que deuen estimar molt
l'esperança
deia una cosa
que té sentit
és
a què ve
en ple debat
d'investidura
ara sortir
amb una possible
a més
ha fet una definició
que m'ha agradat molt
una incertesa
és a dir
a què ve a Tom
de sortir
amb la incertesa
de potser sí
potser no em presentaré
i per tant
això condicionarà
i moltíssim
el que pugui fer
després el senyor Zapatero
que ja va anunciar
que anava
a la segona volta
per fer un altre gest
jo diria
més estètic
de mans lliures
però són mans lliures relatives
aquestes mans lliures
s'acaben
al moment que tu has de
provar els pressupostos
i que necessites
suports
per la investidura
aquest és un home
que ha cuidat molt la imatge
i les promeses
i és un venedor
de fum
home déu-n'hi-do
déu-n'hi-do
perquè a més a més
jo crec que
el paper
el posicionament
de la particular
s'ha determinat
com també ho serà
la gestió
que se'n faci
de la recessió
econòmica
que estem començant
a notar
i que la notarem
i que ja és molt
és a dir
conèixer
una dolència
és el principi
de la possible
curació
o del tractament
i no serà fàcil
i això
és obvi
que no ho pot fer
només el govern
necessita de l'oposició
en general
no només
el Partit Popular
i necessita de la confiança
dels partits
i dels sindicats
i de les patronals
del Partit Popular
creuen que s'imposarà
una línia més moderada
el fet d'això
que comentava
home és el que ens agradaria
que s'imposés
una línia més moderada
una cosa és el que pot agradar
i una altra cosa
és com es veu ara mateix
amb la designació
de la nova portaveu parlamentària
Soraya
Sany de Santa Maria
jo crec que sí
home per almenys
mira
amb el tema
de la portaveu parlamentària
ja es reuniran
la setmana que ve
els dos portaveus parlamentaris
dels dos grups majoritaris
per intentar desencallar
tots aquests grans temes d'estat
que és realment
el tema de la justícia
les qüestions de justícia
que a la història
suposo que segueix especial
és indignant
tindre la situació
com està
que portem més d'un any
de prorrogat
un tribunal constitucional
totalment polititzat
però totalment polititzat
que allò no deixa de ser
la prolongació del Parlament
o dels partits polítics
quan tindria que ser
una altra qüestió
igual que el tema
del Consell General
del Poder Judicial
que està totalment inoperant
això és patètic
en un estat de dret
però bueno
no parlem
parlem de l'aigua
que és l'important
vols tornar a parlar
de l'aigua
o del que sigui
del tema
de totes maneres
del debat d'aquesta setmana
una mica en relació
a l'aigua
de fet l'Antoni Vives
ara comentava això
del Roina
avui hi ha una informació
a l'avantguarda
en aquesta línia
que el govern espanyol
ja ha parlat
amb el govern francès
d'avisar del tema
de què Puiget
parlaran del tema
del Roina
això va fer
en resposta
Zapatero
va dir en resposta
aquesta setmana
Zapatero
a la intervenció
de Durany Lleida
és una manera
també d'intentar
aplanar coses
o això és ja
filar massa prim
Josep Maria
jo estic convençut
ho dic perquè
sembla que el PSOE
o Zapatero
estigui donant peixet
a Convergència i Unió
en contra del
propi govern
de la Generalitat
que teòricament
hauria de ser
un govern amic
primer
les agendes
entre els
presidents
del govern espanyol
i el president
de la República Francesa
és a dir
són agendes
àmplies
obertes
i actualitzades
permanentment
és a dir
no cal que es veguin
el Roina
segur que
ja fa temps
que està damunt
de la taula
altra cosa
és si és una jugada
estètica
o de maquillatge
dir que n'han parlat
si potser en van parlar
fa sis mesos
és igual
i per tant
a mi això
em preocupa molt poc
perquè com deia l'Antoni
és la solució
a llarguíssim termini
i per tant
a mi no m'interessa
a mi per buscar
la solució
a l'actual situació
el Roina
és l'últim capítol
hi ha altres
qüestions prèvies
respecte
per això
amb la vessant política
relacions
Convergència
i Unió Socialistes
sí
però jo no sé
si calia
per mi això és gràtis
això és morralla
sincerament és morralla
si s'han d'entendre
per això
és molt poc
el preu que paguen
que es volen entendre
ho ha estat dient
Convergència i Unió
amb matisos
durant molt de temps
avui sortia
una fotografia
molt divertida
no sé quin diari és
en el que hi ha
el senyor Durant
assegut
hi ha la bancada
del govern
a l'avantguarda
de la ministra d'Educació
és a dir
aquests gestos
buscant un ministeri
buscant d'esperar
d'anir un ministeri
jo l'he vist
a l'avantguarda
buscava el comentari
a la fotografia
no han gosat
no cal
però jo me l'he fet
es comenta sol
a la foto
no hi ha sorpresa
és a dir
la voluntat
que jo crec
a partir dels resultats
que ha tingut
Convergència i Unió
a les generals
que han sigut
uns resultats bons
per ells
sí que és cert
que volen jugar
i jugaran
un paper més determinant
i ara estan veient
alguns exemples
i per tant
el que ha pogut fer
el senyor Zapatero
és dir
d'acord
missatge rebut
hi ha hagut comunicació
hi ha hagut comunicació
ara amb quins resultats
ja ho veurem
respecte
que això
vagi en contra
de Montilla
estratègia
tacticisme
és a dir
ningú es pot creure
seriosament
que el senyor Zapatero
posarà
contra les cordes
el senyor Montilla
altra cosa
és que l'incomodi
altra cosa
és que li posi
algun marron
damunt de la taula
això ja ho ha fet
però jo penso
que ho tenen mesurat
tot
i pactat
jo penso
no es pren
cap mesura
d'aquestes
i el tema
de les balances fiscals
també ha anunciat
per Zapatero
en aquesta setmana
de debat d'investidura
que les farà públiques
abans de dos mesos
és un tema també
en resposta a Convergència Unió
un tema amb gran sensibilitat
en tots els partits polítics
i en general
en la societat catalana
potser sí que ho farà
potser sí
és un anunci
potser un brindis al sol
no ho sé
perquè aquest senyor
com que promet
és un home
que promet tantes coses
i després no les fa
home
és un compromís
a curt plaç
si ha promès
que ho farà
en dos mesos
jo crec que ho tindrà
que fer
no es tirarà enrere
no
altra cosa
és el tema
del roïna
que sí que és un tema
de 10 o 15 anys
però aquest
si s'ha compromès
a fer-ho
en dos mesos
sí
jo crec que ho ha de fer
tema balances fiscals
s'estava pensant
en el projecte
s'ha de renovar
el finançament
el sistema de finançament autonòmic
tot això
en una situació de crisi
com comentaves tu
Josep Maria
que jo crec
que ara sí que ja és palpable
i que segurament
els polítics
deixant enrere
la campanya
i aquesta situació interina
ara el nou govern
n'haurà de fer front
clarament
jo crec que ara
és el moment més adequat
per fer públiques
les balances fiscals
perquè segur que
es podrà apel·lar
al sentit
d'estat
de tothom
fins i tot
dels que no creuen
en l'estat espanyol
i a banda
que la coincidència
amb la discussió
del finançament
i l'anunci
que la publicació
de les balances fiscals
anirà associada
a que no serà
una regla
per negociar
els finançaments
perquè ja s'ha dit
que es farà públic
a títol
exclusivament informatiu
però que no marcarà
l'agenda
de l'estratègia política
per revisar els finançaments
jo penso que es farà públic
i per tant
això contentarà
parcialment amb alguns
a d'altres no
i que s'entrarà
en la discussió
substancial
que no és la publicació
de les balances fiscals
que també
sinó que és
la revisió del finançament
la clau de tothom
és aquesta
com es pot millorar
el finançament
i amb això
pot incidir la crisi actual
és a dir
pot ser una manera
un argument
jo ho veuràs
per
obra pública
jo penso que vindrà
tot junt
la sentència de l'estatut
el tema
de les balances fiscals
jo penso que faran
i és el moment oportú
de fer
el començament
de la legislatura
que tenen
poc desgast
i és el moment
de sentar les bases
per buscar una solució
de futur
de fer-ho amb tranquil·litat
de negociar amb tranquil·litat
penso que és un bon moment
per fer-ho
i el tema de la crisi
tenen la sensació
que ara si
ahir parlàvem
amb els concessionaris
de cotxes
han baixat
més d'un 30%
en fi
el tema de la promoció
immobiliària
no cal dir
el sector de la construcció
les mesures aquestes
que deia el Josep Maria
anem a fer obra pública
els electrodomèstics
ahir venia
és una mena
de volada neu
el problema
és que sí
és una cadena
que en definitiva
anirem rebent tots
que és preocupant
però és més alarmant
o tenim una sensació
més alarmista
de la real
primer ja n'hem tingut
i és veritat
que l'economia catalana
és una economia
molt dinàmica
i que ja ha superat
situacions com aquesta
també és veritat
que s'ha d'anar per parts
és a dir
hi ha gent que es queixa
però que venen
d'una situació
de vendes
extraordinària
d'opulència
i per tant
és una mena de reajust
i hi ha gent que està rebent
a mi em preocupa
sempre la gent més feble
a mi
amb tots els meus respectes
que els concessionaris
venguin menys cotxes
té un efecte de cadena
però a mi em preocupa
que la gent
que ha estirat més
la braça a la màniga
per comprar-se una vivenda
o per comprar-se no sé què
ara no pugui tornar
els diners
o tingui dificultats
per tornar els diners
o la gent que es queda a l'atur
les dades dels últims mesos
és que el problema
el problema és
hem acabat ja
sí acabem
jo pensava que et podia
gastar fins a les 12
jo que érem dos
controlo el rellotge
senyors
Antoni Vives
Josep Maria Arias
avui amb l'absència
de Josep Maria Soler Poblet
gràcies
fins la propera tertúlia
bon dia
bon dia