Saludem ja el director gerent de la xarxa social i sanitària
de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, doctor Joan Marietzarà.
Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Dèiem abans que la salut no té preu, és una frase feta,
ja sabem que és un dels béns més preuats i valuosos que tenim,
però costa molts diners, la salut.
Diners que, d'altra banda, s'ho mereixen, no?
Que els gastem en salut.
Sí, per exemple, per donar una xifra, no?
El pressupost de sanitat que va al Parlament de Catalunya
en aquests moments són 9.000 milions d'euros.
Per tot Catalunya, esclar.
Per tot Catalunya.
Són diners, eh?
Són molts diners.
De totes maneres, el que ens proposa avui el doctor Joan Marietzarà,
atall divulgatiu i d'informació,
és comentar aquests pressupostos que ara, el 2009, en salut,
com se n'aniran invertint, quin increment ha experimentat
o quina davallada han experimentat en aquesta època de crisi,
que sota el paraigua de la crisi ja sabem que es mouen molts fils,
moltes coses, per tant, la informació que aportem és informació pública,
són pressupostos que aniran al Parlament, com vostè ve deia,
i què comentarem avui?
En tot cas, en la vessant que toca més a la ciutat de Tarragona
o a la seva demarcació.
Sí, de fet, evidentment, hi ha un Consell de Direcció,
un Consell de Salut a la Regió Sanitària de Tarragona,
que va aprovar els pressupostos per la demarcació,
que aquests se consoliden amb els pressupostos
a totes les demarcacions catalanes,
i això configura el pressupost, com totes les conselleries,
que després, sumat, va al Parlament,
que es debatran aquests propers dies.
Hi ha una prèvia que s'anuncia en l'explicació del pressupost,
que és que el govern se reserva la possibilitat,
el tema ho va dir el conseller Castells,
que si hi ha un acord de finançament diferent,
doncs això podria millorar.
Però el que tenim ara és això, el que anirà...
Però també ho deia el conseller Castells,
hem de ser realistes, hem de fer un pressupost,
què és el que és, i amb el que és hem de treballar,
perquè, bueno, quan algú diu així el conseller Castells,
crec que hi ha una intuïció col·lectiva
que difícilment això millorarà.
Per tant, jo, seguint les seves instruccions,
crec que hem de comptar que això que va al Parlament
és el que hi ha, que en diuen.
I, per tant, jo crec que és interessant que la ciutadania,
perquè probablement a tall d'això
ha vingut totes les converses de copagament, etcètera,
conegui quina és la realitat,
entre altres coses, per aquesta que vostè anunciava,
que realment la sanitat val molts diners,
estem acostumats a una sanitat universal, pública i gratuïta,
gratuïta des del punt de vista que el ciutadà,
quan hi arriba, excepte un tram de farmàcia, no paga res.
I que tampoc és veritat.
No paga res directament, però clar, ja sabem que això ens costa molts diners.
Sí, però tampoc és veritat, perquè l'entorn sociosanitari, per exemple,
que sí que paga, i ara m'agradaria comentar-ho, no?
Però que no és així a tots els països,
per tant, això, a Espanya som una excepció pràcticament en el món,
el National Health Service anglès,
i fora...
Diuen que no funciona tan bé com el nostre.
No funciona tan bé,
però fora d'aquests dos països,
la immensa majoria tenen algun element,
que jo crec que vol dir la pena comentar,
per posar una mica de rigor en tot el que s'ha dit.
De tota manera, anant al pressupost,
el pressupost que planteja el govern i que es va aprovar en el Consell de Direcció a Catalunya,
per tant, va al pressupost de la Generalitat,
creix un 2,78%, en valor absolut.
Un 2,78%, què vol dir?
Doncs vol dir que si la inflació, que en aquest moment està al 3,5,
cau fins al 3,
cadascú diu que cau fins al 3, jo no m'ho crec,
però pensi que hem passat del 4, 4 i alguna cosa,
al 3,5 ara, per l'aquí del preu del petroli,
que això no vol dir uns altres ingressos,
però els grans números macroeconòmics,
que fonamentalment són el preu del petroli i el d'Euríbor,
si realment aquests dies el baixen
i el preu del petroli segueix baixant,
doncs pot ser que aquest 3,5 baixi una mica més.
Posem-se que el 3,5 perquè entre el 4 i el 3 quedem-se a la meitat,
fem un escenari del 3,5.
Vol dir que si l'escenari és el 3,5,
en aquest punt és un pressupost que ja és negatiu,
per tant és un 0,5 negatiu respecte al pressupost de l'any anterior.
Si comptem una altra cosa,
que és que es fa sobre el pressupost inicial de l'any 2008,
no sobre el tancament econòmic,
vol dir que ens hem de menjar la inflació corresponent en aquest any.
Per tant, clarament, i les recurrències,
perquè tot allò que ha començat a meitat d'any,
després impacta la resta de l'any següent.
Això, diem-ne, el pressupost inicial,
doncs algun equipament seran dos mesos, tres mesos, sis mesos,
però això és després.
La base de càlcul real no és el que comença, sinó el que acabes.
En què acabes, què t'has gastat i en què acabes.
Aquest pressupost de 2,78 és sobre el pressupost d'inici.
Per tant, una mesura estimativa en aquest moment,
molt simple,
estaríem amb una fruquilla d'un menys 3, menys 5%
de despesa corrent,
perquè, lògicament, l'any 2009
s'haurà d'aplicar com a mínim
la inflació corresponent a l'any anterior,
com a base de càlcul,
més totes aquestes recurrències.
Això és, inclús això que estem dient,
que sona, diem-ne, com a molt, molt, molt greu,
perquè vol dir que...
Aleshores, menys diners en algun lloc ha de repercutir
després de l'atenció, no?
Evidentment.
O sigui, jo crec que la ciutadania sabria
que l'any 2009 no es poden fer noves coses, està clar.
Clar, perquè això de repercutir,
i això ja ho veurem,
però parlo des del punt de vista
de la seva experiència professional,
en el que és l'atenció al servei
o en la creació de nous equipaments?
O en paral·lel a les dues coses?
Les dues coses.
La creació de nous equipaments,
evidentment, no n'hi ha,
amb aquest pressupost,
ni un sol nou equipament
que es pugui posar en funcionament.
Ni els que estiguin anunciats ja
i que estiguin en projecte.
No hi ha pressupost per nou equipaments.
Tot pot donar-se l'excepció
que se'n posi un de nou i es tanqui un altre,
però això és més reconversió o trasllat
que no pas posar en funcionament un nou equipament.
Jo crec que...
I una de les peticions que s'ha fet des de l'organització,
des de les nostres organitzacions,
a la conselleria,
és dir, escolti,
com a mínim no posem en risc el que tenim
obrint nous equipaments
perquè no es podran ser el que vostè està dient.
Altra cosa és el tema d'inversions.
Que aquí hi ha dues coses.
Aquestes noves inversions,
o inversions en curs,
òbviament estan licitades,
estan contractades
i estan en feina,
i aquestes faran el seu ritme d'obra que hagin de fer
i les que acabin acabaran.
hi ha algunes noves inversions previstes
que estaven finançades i que començaran,
que també hi són,
però les que no estaven en aquest paquet,
aquestes no començaran.
S'hauran d'ajornar.
S'hauran d'ajornar.
Però és evident que en aquest moment
prima el sosteniment de les organitzacions,
que vol dir pagar sols i salaris
i despesa corrent,
medicació i tot el que són despesa corrent.
Perquè aquest projecte també presenta,
no ho sé,
també inclou atenció a malalts crònics,
places de llarg estat,
i ho trobem tot.
No, no, no,
estic parlant del projecte integral.
A més,
hem d'agrair
que s'atolera un parany
de maquillatge pressupostari
i ho hem d'agrair
perquè es demostra en aquest punt
la bona intenció per part del govern
amb intentar posar el màxim possible
pressupostàriament de diners
a les despeses corrents,
el funcionament,
a dues partides molt importants de gasto,
que és la farmàcia.
Pressupostàriament s'ha pressupost un zero.
Per tant,
el pressupost de capítols com farmàcia,
lliuraments,
pròtesis, etcètera,
es pressuposta un zero de creixement,
no que no n'hi haurà,
es pressuposta un zero per cent de creixement.
Vol dir,
s'assimula
que d'un any per l'altre
això no creixerà,
que no serà.
Però com que són partides ampliables
i necessàries,
i no són partides,
evidentment estarà en el pressupost,
però són partides obligatoriament ampliables,
serà una desviació acceptada
pressupostàriament pel propi govern,
que avui no es pot quantificar
perquè no se sap com anirà.
Fins i tot s'arriba al punt
en què la farmàcia de dispensació ambulatòria
cau un menys 1,8%,
que això és la farmàcia
que en els hospitals donem
a gent que no són medicació molt especial,
per exemple, l'oncologia,
l'onco,
o la medicació del SIDA,
que es fa front a pacients
que no van a l'oficina de farmàcia
sinó s'assumir
i s'assumir des de l'hospital.
No estan hospitalitzats,
però s'assumir aquest medicament.
Clar, evidentment això no serà així,
però és una artil·logi,
diguem-ne com dic jo,
de maquillatge pressupostari
per colar,
no posar diners aquí
que cauran igualment,
per tant, ja vindran,
i posar els pocs diners
que hi ha de nous
en les despeses corrents
per mantindre l'activitat.
Jo no dubto en cap moment,
primer perquè no ho sabem,
de la bona gestió
que es fan en els diferents àmbits
de la sanitat pública
en quant a recursos materials.
Parlo des del detall més petit
d'aquell esparadrap i aquella vena
fins a una pròtesi,
com vostè deia,
això es podria ajustar encara més
des de la pràctica
de tots els professionals?
Clar, jo crec que aquí ara...
Jo és que ho miro amb ulls domèstics,
ja sap que quan arriba una cosa
es dius, calla,
que amb el que ha sobrat d'allò
farem croquetes, m'entén?
I per doni l'exemple,
però és per intentar donar-li
una visió com a més propera.
Sí, jo crec que,
i era una mica la continuïtat
de l'expositori,
quan es parla de...
quan es comença a pensar a parlar
i es posa la llum pública
de copagament,
que vol dir que entrin nous fons
o un tica moderador,
que jo crec que és important
fer la distensió,
és on és molt més obligat
per part de la responsabilitat
de les organitzacions,
la nostra,
la Santa Tecla o qualsevol,
de fer apurar el màxim
d'esforç possible
amb això que vostè està dient.
Clar, és que, a veure,
doctor Atzarà,
això ho sabem tots,
hi ha autèntics arsenals
de medicaments a les cases
receptats per la sanitat pública
i segur que aquell metge
ho ha fet amb bon criteri,
però moltes vegades sabem
que ho veig més
a una demanda emocional
i psicològica del pacient
que no a una necessitat real
del medicament.
Això és una realitat.
Bé, jo li diria que probablement...
Si no que hi ha tants medicaments
a les cases sense consumir-se.
Sí, però jo crec que això,
per exemple,
aquí entraríem en una sèrie
de mesures...
Clar, la petita picaresca,
petita a petita,
suma molt,
però no arregla el sistema.
Què arregla el sistema?
El sistema arregla
les mesures estructurals,
les mesures de calat de fons.
Per exemple,
amb la farmàcia,
només l'única manera
que tindrem,
i estem en vies de...
O sigui,
en el camí de resoldre'l,
de poder això estructuralment
fer-ho bé,
és amb la recepta electrònica.
La recepta electrònica,
per què?
Perquè la recepta electrònica,
primer,
només es podrà fer la recepta
des dels centres de salut.
Avui,
hi ha una certa borsa
que pot fer algú,
bueno,
sí que es podrà fer
amb el telonari
des d'una casa,
etcètera,
etcètera,
però és molt limitat
la dispensació de la recepta
fora dels centres de salut.
Però perquè funcioni
la recepta electrònica,
que ja fa temps
que s'estan fent
programes pilots
i s'estan duent experiències,
també es necessita
d'una inversió econòmica.
Sí,
però en aquest cas,
aquesta inversió
sí que està ja,
per exemple,
a la nostra demarcació,
nosaltres teníem
que haver entrat
amb recepta electrònica
el mes d'octubre,
probablement
per un problema
de les oficines
de farmàcia
on
les línies
ADCL
i perquè s'han de ser
línies segures
no estan encara en totes,
s'ha demanat una mica.
Però jo sí que estic convençut
que abans de final d'any
aquesta mesura
nosaltres
ho podem fer.
Lògicament,
no és tot Catalunya
i tot Catalunya
anirà fent poquet a poquet,
però jo crec
que és un avenç
molt important
d'estalvi.
Jo ja no vull parlar
de frau,
però sí de...
Perquè moltes vegades
hi ha coses...
Però, a veure,
jo no parlo
que el pacient
vagi al metge
amb intenció fraudulenta,
però posem un exemple
a quotidià,
que a vegades
això és el que ens dona
una miqueta la dimensió,
és,
sens dubte,
són les mesures estructurals
les que solucionen.
Però aquestes petites coses,
vulgui que no,
un antiinflamatori,
ha de prendre un antiinflamatori
que en té a casa
i a casa probablement
tinguis dos capses
d'antiinflamatori,
però com que si t'ho recepten
et costa 3 euros menys,
doncs calla
i acabo tenint a casa
4 capses d'antiinflamatori.
La resposta seria dir
sí que tinc,
no cal que em faci la recepta.
No, no,
o bé
el que passa
més sovint
i és així,
que el nom
que et recepten
és un nom comercial,
no coincideix
amb el nom comercial
d'un altre producte
i al ciutadà
doncs li donen allò
i no sap
el nom química
del que hi ha al d'Alega.
No sap el que té a casa.
i per tant
per això li dic
que l'estructural
en aquest cas
és que
aquella recepta
va contra
una borsa
d'informació
que ja és compartida
a les altres organitzacions,
per exemple,
en el nostre cas
sí que ho tenim
a casa nostra,
però perquè
tant a l'atenció
de primer nivell
que a primària
com a l'associació especialitzada
té aquesta informació.
Però
un pot anar-se a l'ou,
després pot estar
a trobar-se
a la torre d'en barri,
després a un altre lloc.
la recepta electrònica
farà
que aquesta informació
la tingui a disposició
qualsevol
de les oficines de farmàcia
quan un hi va.
Per tant,
la recepta electrònica
és un d'aquests canvis
estructurals
que pot mimar
la despesa en farmàcia,
no?
Exactament.
Aquesta és una eina
tremendament important
que podrà ser
perquè quan a algú
li hem prescrit
un ibuprofeno
i es diu
Marc Capapito,
el farmacèutic
li diu
escolti,
vostè en té
ibuprofenos
perquè, miri,
tot això està dispensat,
no es pot haver acabat.
o el propi facultatiu
quan hi entra,
amb la qual cosa
no cal que li receptis
perquè ja n'ha d'atindre,
excepte, doncs,
que se li hagi fet malbé
o alguna cosa
d'aquest estil.
La recepta electrònica
serà un element
estructural
important
per poder
acotar
realment
el que es necessita
en la recepta farmàcia.
Per això,
nosaltres diem
que passar el rasclet
en aquests moments
de crisi
és una necessitat
obligada
abans
de fer altres coses
i quan parlem
de mesures
estructurals
a mi em crida
l'atenció
que en tot aquest debat
no es parli
de l'adaptabilitat
que
tenia
que aconseguir
la llei
de l'Institut Català
de la Salut,
la nova llei
de l'Institut Català
de la Salut
en transformar
l'Institut Català
de la Salut
en empreses públiques
que poguessin
desburocratitzar
el sistema de gestió
i optimitzar-lo
i compartir-lo.
El futur
de la sanitat
passa per aquestes
el gruix,
gruix,
gruix
de molts diners
passa
per les reformes
estructurals.
Necessàriament
el copagament
també és una reforma
estructural.
És a dir,
escolti,
també és una reforma
estructural
catàleg de prestacions.
Què paguem
i què no paguem?
Què està disposat
aquest país?
Creu aquest país
en global
de primar
allò necessari
i deixar
com a no tan necessari
i fer tratges
diferents
entre allò
que és absolutament
imprescindible
per la salut
i allò
que és complementari
a la salut
que també és una prestació
que potser s'ha de donar
però probablement
en aquest entorn
el tíquet moderat
i el copagament
sigui més necessari.
Disculpi,
doctor,
en termes de copagament
ja des de la primera legislatura,
l'anterior legislatura
la consellera de Salut
ja apuntava
el copagament
no en la despesa farmacèutica
com ara
sinó en altres serveis
en general
des del pagament
gairebé simbòlic
individual
de la visita
al centre d'assistència primària
fins a altres serveis
que pugui proporcionar
la sanitat pública.
Una mica per racionalitzar,
més que per recaptar,
per racionalitzar
l'ús de la sanitat
per part dels ciutadans.
En general,
la majoria dels països,
per exemple,
Itàlia,
per dir una cosa,
Itàlia europeu
de fa molts anys,
Itàlia,
hi ha un tíquet moderador.
Jo m'agrada més
parlar de tíquet moderador
de copagament
perquè el que no és cert
és que
aquesta petita aportació
amb urgències,
amb consultes,
acabi resolent
el finançament
de la sanitat.
Quan vostè agafa
la medicació,
per exemple,
tant parlava
de la medicació,
tothom
i algú
s'arrasga
les vestidures
de si també
es faci
en funció
del pressupost
que té cadascú
de la seva renta
diguem-ne
i no
de si està jubilat o no
perquè clar,
hi ha gent a l'atur
que no cobren res
i han de pagar
i hi ha jubilats
que tenen una pensió
elevadíssima.
Per tant,
lògic
seria
que es parlés
a nivell de renta
perquè a més
els funcionaris,
tots els funcionaris
que tenen una cobertura
que és la mutualitat
de funcionaris
que és molt fàcil
doncs poden escollir
la prestació
en un entorn o un altre.
els funcionaris
quan estan jubilats
també paguen.
No hi ha diferència
al funcionari
entre jubilat
i no jubilat
amb el pagament
de la farmàcia.
Això que s'està dient
ara aquí
per tot el cos
de funcionaris
ja existeix.
Quan parlem
del soci sanitari
del tot el drenç
soci sanitari
que al damunt
és
la població
més depenent
perquè estem parlant
d'aquestes persones
que abandonen
la xarxa d'aguts
d'un hospital
on no han pagat res
quan arriba
el soci sanitari
fa una aportació
benestar i família
i si no
ha de fer una aportació
el ciutadà.
Per tant
hi ha
un copagament
en algunes franges
i la farmàcia
però la farmàcia
de
diguem-ne
grossa
de malaltia comú
recepta verda
perquè ens entenguem
a tots els oients
hi ha un paquet
molt important
de medicaments
que són els paquets
de medicaments
que es consideren
essencials
que hi ha un preu fix
no és veritat
que es fa aquí
el 35%
del valor
i aquest 35%
és a la resta
de medicació
que es considera
més complementària
i fins i tot
darrerament
s'han fet mesures
crec que molt ben fetes
de retirar
medicació
que no és que era
complementària
era una mica
diguem-ne
complacent
per dir-ho d'alguna manera
per tant
hi ha medicació
complacent
que avui
s'apaga
a cadascú
la que vol
hi ha complementària
que pagues
el 35%
i l'essencial
que hi ha
això està bé
això
això està bé
això
l'única
ponderació
a fer o no
és si
realment
s'hauria
de tindre
el referent
de la renta
i no el referent
de si on està
o no jubilat
que jo crec
que en el món
d'avui
hauria de ser així
dit això
per què serveix
això
l'única cosa
que serveix
és per realment
moderar la demanda
perquè jo et poso
l'exemple sempre
dels carrets
dels supermercats
jo recordo
quan no es posava
el mig euro
o l'euro
o abans
la passeta
o el duro
pel carret
tot el carrer furt
que llavors es deia
carrer furt
no sé com se diu
crec que es torna a dir
carrer furt
aquí a la de lloc
va ser el primer gran
que hi va haver
per tot el pàrquing
xocaves
xocaves amb els carrets
a partir que un senyor
diu
escolti
pagui vostè
un euro
o una no sé què
era llavors devien ser
25 pessetes
i després el recupera
però ara abans
25 pessetes
per recuperar
tot recollidet
i tot estupendo
doncs això és el mateix
i quan un diu
escolti
jo veig
gent
farcida al carro
que li cau
jo a vegades també
perquè és un dia a la setmana
i tinc que omplir-lo
i li cau les coses
per allà
i coses que has comprat
perquè et fa gràcia
i són absolutament
són perquè et fa gràcia
i valen molt més
que aquells 50 cèntims
d'euro
i després vas per allà
corrent
amb el ple sol
o plovent
no hi vis a ningú
ningú
que digui
escolti
per 50 cèntims d'euro
jo el deixo aquí
quasi bé no hi ha ningú
que ho deixi
a ple sol
amb pluja
amb vent
tothom va tornar
per recuperar
els 50 cèntims d'euro
però fins i tot
fins i tot
l'important del sistema
seria no tant
el que fos
pensat
com a finançament
sinó pensat
com a moderador
de la demanda
és que això
ens ho tornaran
en forma de servei
o com a França
que després
escolti
això
després es fa un llistat
i jo estic
o sigui
si hi ha un conflicte
escolti
és que això
ja n'hi tornaré
però ara vostè avanci
un euro
10 euros
que per cert
tota la gent que va a urgències
els familiars
amb el bar del davant
ens gasten aquests diners
o el pàrquing
que està a sota
i si no
doncs no sé què passa
però serà la minoria
però aquest petit diner
no és un
jo el que sí
que trobo
que no és
no és encertat
he de dir així
des del meu punt de vista
no és encertat
plantejar això
com a alternativa
al finançament
perquè arreu del món
arreu del món
jo me'l passejo
i
no serveix
per
portar més diners
els més diners
s'han de fer
amb les reformes
el que jo he deia
estructurals
del sistema
de com es treballa
de com se comparteixen
les coses
de com se fa
la reforma
burocràtica
de les administracions
de les burses
d'ineficiència
això és el finançament
això són els diners
que per cert
nosaltres tenim
encara
amb aquests pressupostos
1.250 euros
per habitant
aquí a Tarragona
a Tarragona
al promig de Catalunya
al promig de Catalunya
quan
l'objectiu era
estem
només tenim
4 comunitats
autònomes
per sota
la resta
estan per damunt
ratllant
més de 1.500 euros
per habitant
i al promig
l'objectiu
d'aquest govern
legítim
i apujat
per tots
és mínimament
arribar als 1.500
aquest objectiu
d'arribar als 1.500 euros
habitant
s'ha vist
absolutament
bloquejat
en guany
en aquests pressupostos
també
quan
de 1.250
l'any passat
passem a 1.254
que vol dir creixement zero
i a la demarcació
de Tarragona
com que ha tingut
un creixement
poblacional més alt
aquest euro
habitant
cau un 2,3%
perquè puja
en valor absolut
però si mirem
en valor relatiu
que és el nombre
d'habitants
dividit pel pressupost
tenim un 2,3%
menys
de pressupost
que el que teníem
llavors
això és estructural
això
és el que
el global del govern
el global
de l'administració
està legitimat
en aquest moment
per prendre decisions
estructurals
potents
per redreçar
aquesta situació
i
el ciutadà
des del meu punt de vista
hem de fer
evidentment
tota la
pedagogia
i tot el que està
i probablement
avui
ara
en aquest moment
de crisi
no sé si és el moment
o no
però
introduir mesures
de moderació
de la demanda
innecessària
és que més guanyarem
en salut també
física i mental
segurament
és que l'abús
o sigui
el que no
el que jo crec
que és
i com no ho expliquem
ho diem clarament
i tinguem el coratge
d'explicar-lo
no es podran mai
prendre aquestes mesures
però si algú pensa
i somia
que inile tempore
en el món mundial
sempre i permanentment
tot allò
que a algú se li ocorreixi
hi ha les ulleres
hi ha les dents
hi ha els no sé què
hi ha els no sé quantos
serà sempre
a demanda
simplement sense cap moderació
ni cap filtre previ
i que tot el que vulgui
ho pot fer-ho tot
i tant si ven com si no
tant si n'hi ha 30 com 50
el que és necessari
i el que no és necessari
i qui és
jo puc dir
que no és necessari
en una visita
quan ja l'he vist
però abans no
i només ho sap el pacient
fins a quin punt
és necessari o no
i jo no estic dient
que la gent no vagi
a urgències
home però el que sí es pot dir
és que si té
un horari
d'atenció primària
per una patologia
lleu
que utilitzi
l'àrea bàsica de salut
i no urgències
per això serveixen
les moderacions
a vegades quan hi ha persones
que tenen realment
problemes greus
i estan a urgències
i veuen com s'omplen
de persones que tenen això
una patologia lleu
benigna
i que tenen un horari
en aquella mateixa hora
ja al centre d'assistència primària
però a mi em va més bé
perquè puc aparcar millor el cotxe
i és que és així
vull dir
jo sé que no és políticament correcte
dir això
perquè fa lleig
però sabem que hi ha casos
tots ho hem observat
sí
per això
per això li dic
aquest plantejament global
jo estic totalment d'acord
però s'ha de fer així
des del meu punt de vista
s'ha de plantejar
que en diferents nivells
de l'atenció
en funció de la complexitat
i la gravitat
com la farmàcia
ja ho fem a la farmàcia
que allò que és
absolutament imprescindible
pràcticament
és no res
perquè vols garantitzar
que la gent
se'l prengui
aquella medicació
perquè no pots passar
que no ho pugui pagar
i no se'l pugui prendre
perquè és vital
com és l'hospitalització
de la persona
que està malalta
de veritat
que ja ha passat
un filtre d'un metge
que diu
escolti
entri cap a casa
perquè això
necessito hospitalitzar-la
això és elemental
i en altres situacions
on realment
és molt més complementari
que imprescindible
és on la moderació
i el filtratge brevi
inclouida
algun plantejament
de moderació
sigui
en forma
que jo sostinc
de ticket moderador
ni que després
tornis aquells diners
si és igual
via la caixa
però és l'exemple
molt encertat
que posava vostè
del carrer de la compra
poso la moneda
i després la recupero
però de moment
ja deixo el carro
al seu lloc
exacte
i ho penso dos vegades
no dos vegades
fas
el que nosaltres
tots suportem
que és el que estem dient
que és l'ús racional
el que es tracta
és intentar
que aquells elements
que aconsegueixis
que la ciutadania
faci un ús racional
però jo crec que també li toca
llavors en contrapartir
del govern
lògicament
a ser molt més contundent
amb totes aquestes mesures
estructurals
que fan
que s'hagin de prendre
aquestes mesures
i llavors
la força de dir
tu m'has d'ajudar
tinc jo
força de dir
que
doncs
ara és el moment
de fer allò
que en un altre moment
jo no m'atrepia a fer-ho
és un plantejament
ben simple
els governs
tenen els diners
prenen les decisions
legislen
nosaltres com a ciutadans
tenim la responsabilitat
d'exigir
però també
no només
exigir drets
sinó també compliem
els nostres deures
que passen per aquest punt
de sentit comú
al final
com sempre
sí
jo crec que
vostè ho ha explicat molt bé
i l'únic que volia reflectir
en el 2009
és que si no canvien les coses
que no es preveu
que canviaran
realment
doncs és un any complicat
molt complicat
llavors que
apel·lar
a la
diguem-ne
aquest seny
que vostè està apel·lant
també
sumar-me
amb la seva reflexió
perquè
jo crec que
és un interès
de tots
la sostenibilitat
del nostre magnífic
sistema sanitari
i responsabilitat
de tots
vol dir això
realment
fer-ne ús
racional
del nostre
magnífic sistema sanitari
perquè
jo crec
que és dels béns
més provats
que tenim
per la cohesió social
i en els temps
que venen
mantenir la cohesió social
és absolutament
transcendent
doctor Joan Mariet
Serà
la veritat és que
li agraïm moltíssim
totes aquestes reflexions
que com vostè ha assenyalat
moltes vegades
són
el seu punt de vista
fruit de l'experiència
però fonamentat
en uns pressupostos
que s'han de debatre
al Parlament de Catalunya
que són informació pública
i que són reals
si em permet la broma
intentarem no posar-nos malalts
el 2009
i fer una miqueta d'estalvi
al nostre pobre sistema sanitari
Sí, però si es posen malalts
no hi ha cap problema
perquè sàpiguen vostès
que tenim
el millor sistema sanitari
del món
resultats
i això és el que hem de cuidar
això és el que hem de mimar
Una mica entre tots
Doctor Sena
moltíssimes gràcies
de veritat
fins la propera ocasió
Gràcies
Adéu-siau
Gràcies
Gràcies