3 minuts i mig, un quart de 12 del migdia.
Ens curem en salut, ho fem fa temps, aquí al matí de Tarragona Ràdio,
en col·laboració amb la xarxa social i sanitària
de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.
Saludem el seu director gerent, doctor Joan Mariet Serà.
Bon dia.
Hola, molt bon dia.
I no se'ns acaben els temes ni els arguments,
perquè això de curar-se i prevenir, sobretot,
i ara explicarem per què utilitzem aquest verb, més avui que mai.
Sí, la prevenció és molt important
i un tema d'actualitat que ha estat sortint ahir mateix
per un acord de govern que proposava que majoritàriament
més de 80.000 empreses, diguem-ne, de Catalunya,
vinculades directament o indirectament a la construcció,
doncs haurien de tenir un percentatge de treballadors fixes
i l'argument que utilitzava la consellera
era fonamentalment la prevenció de riscos laborals.
I feia èmfasi en que la garantia del treballador estable
entre altres, i el més important era que hi havia temps
al ser un treballador estable i ser un treballador plantilla
d'haver-hi pogut ensinistrar, formar i donar la formació
que pertoca de la prevenció dels riscos laborals.
També no fem pas gaires dies, que no és tangencial,
però jo diria que està dins d'aquest món foment del treball,
el seu secretari, fer unes manifestacions,
que vol dir la pena també comentar-ho el rol que juguen
les mútues d'accidents de treball, reclamant l'autonomia,
més autonomia per a les mútues d'accidents de treball,
sobre el que seria la malaltia comuna,
les altes o baixes de malaltia per a la malaltia comuna,
i fent èmfasi en que aquest és un element molt important
per a les dinàmiques de les empreses.
Això és el que hi ha sobre la taula, amb el qual ens acompanya
el doctor Àngel Andreu, que és el responsable
del servei de prevenció de riscos laborals.
Doctor Andreu, molt bon dia.
Gràcies per ser aquí.
Immediatament ens acostarem a veure com s'estructura
des de la vessant mèdica, des de la vessant de salut,
però abans, i el doctor et serà apuntat abans d'iniciar l'espai,
una qüestió que crec que val la pena comentar-la,
perquè els que tenim ja una miqueta d'anys, una miqueta només,
recordem que els nostres pares que treballaven a les empreses,
això dels riscos laborals, aviam, no existia,
hi havia el metge d'empresa, que venia a ser com el metge de família,
pràcticament, no?
Donava cobertura a tota la família, més enllà del treballador, també.
Sí, efectivament se feia una feina que venia a ser paral·lela
amb la del metge de família, el metge de capçalera,
que es deia llavors, no?
Actualment, amb el desenvolupament de l'assistència primària,
no tenia molt de sentit el que existís aquesta duplicitat.
I per altra part, jo crec que s'oblidava d'alguna manera
l'arrel veritable del que es diu actualment la vigilància
de la salut dels treballadors, no?
Que és això, veure quina és la interferència
de les condicions del treball dins de la salut del treballador, no?
Per les altres temes, ja està l'assistència primària, no?
Els metges de família que es diuen actualment.
Que aquest metge d'empresa anava a les empreses, en molts casos, eh?
Sí, clar, en molts casos era un metge que podia fer tasques assistencials
en un altre lloc i després feia unes tasques de metge d'empresa,
en la qual, de fet, el que feia era continuar la mateixa tasca,
però per als treballadors i a vegades inclús per les famílies dels treballadors.
Dit això, que està bé, hi havia un element positiu que, no ho sé,
o sigui, totes les coses tenen la llei del pèndol des de la meva vessant, eh?
Què tenia de positiu?
Doncs que empreses grans podien tindre a prop del lloc de treball,
no per temes importants, però per temes menors,
l'auxili d'un professional que estalviava desplaçaments,
poder fer el seguiment...
Clar, si això ho fa desconnectar del seu pal de paller,
que és el metge de capçalera,
doncs no va bé, perquè poden entrar en contradicció,
en medicació, en vacunacions,
i on està la fitxa d'aquesta persona, en algun lloc ha d'estar,
no pot ser que estigui en dos llocs.
De fet, avui jo crec que es podria tornar a la truita,
perquè avui això, que era un element clau de dir,
escolta, aviam, dues persones no poden ser,
perquè, clar, com sabrem al final on té tota la documentació aquesta persona,
avui això, des de la telemàtica actual, ja no cal.
O sigui, podries perfectament avui compatibilitzar
que s'incorporeix en el mateix expedient
la feina que fa un i la feina que fa l'altre,
de la mateixa manera que ho fem entre l'hospital
i l'atenció primària de salut,
o entre dos hospitals, per exemple, a la nostra organització.
Per tant, retomar, reemprendre efectes
d'augmentar productivitat, de facilitat de la gent,
acostar les prestacions assistencials,
sobretot en prevenció,
que és on més es deix d'anar als centres de salut.
O sigui, hi ha una curva de freqüentació de centres de salut,
de la gent que va als centres de salut,
que cau brutalment a l'adolescència,
fins a l'adolescència, perquè els pares les porten els nens, etcètera.
A l'adolescència cau brutalment i no es recupera fins a partir dels 50-60 anys.
Tots aquests anys, laborals, és estadístic això,
la gent amb la feina,
si estàs malalt vas al centre de salut,
però si no estàs malalt hi ha una immensa majoria de població que no hi va.
Clar, i després hi ha aquestes empreses,
molts treballadors sabem,
escolta, tal dia de revisió mèdica,
i vas un cop l'any a la mútua,
et fan les analítiques, les proves pertinents en funció de la feina que desenvolupes,
i aquí hi ha un control, com a mínim una referència.
Fins i tot per interès del treballador,
si hi hagués algun tipus de problema que es generés per aquella feina,
constaria per escrit que és producte d'aquella feina.
És a dir, s'han de tenir en compte moltes coses, no només la salut.
És que, a més, és difícil,
és molt difícil destriar quina és la patologia realment
que no té res a veure amb l'ambient de treball.
És un senyor que treballa a la mina,
ja saps que tindrà determinats problemes,
però després hi ha altres feines que és per això.
Són patologies més sumortes que van apareixent lentament,
i en la qual, si tu tens en compte
que una part important de la teva vida activa la passes en la feina,
està clar que pot ser que hi hagi alguna interferència.
I també està clar que no són dos mons totalment separats, no?
És el que deia el doctor Atzerà.
D'alguna manera, potser una cosa,
una assignatura pendent que tenim
és la d'imbrincar aquests dos mons, no?
El que és la part que nosaltres fem en el món laboral
i la part d'assistència sanitària que fa el professional...
No és fàcil això que diu, doctor Atzerà,
perquè, clar, està...
D'una banda, la salut.
Les normes que regulen de quina manera
s'ha de tenir cura de la salut dels treballadors.
La responsabilitat de les pròpies empreses
i la responsabilitat del propi treballador,
que també és responsable de la seva salut,
i en tot cas, com que té unes normes,
pot exigir allò que per llei li pertoca, no?
Sí, però per ser trencador, no una altra cosa.
De la mateixa manera que en aquest espai
hem comentat diverses vegades l'èxit que té,
ha tingut i té, el que l'altre dia
em comentàvem, no?, en l'infermeria,
que ha tingut i té anar a l'escola...
Estic parlant prevenció, eh?
Amb les vacunes, per exemple, no?
Amb les vacunes.
Les vacunes ja és històric.
L'única manera de vacunar els crios
és anar a l'escola, vellistant tots.
Si tens l'obligació dels nens d'escolarització,
i teòricament al carrer no n'hi ha d'haver ningú,
te'n vas allà a les 9 al dematí i els trobes tots.
Per tant, és l'única manera de fer la vacunació universal.
Però amb temes de prevenció,
l'èxit de l'infermeria als instituts
per poder parlar i comentar,
és perquè has anat on està la gent
i els tens allí i llavors pots...
Llavors, al cap no vindrà,
però vés i tu,
a l'empresa,
les mútures d'exigència de treball
són les que són,
no n'hi ha infinites.
I els centres de prevenció,
les unitats de prevenció de riscos laborals
són les que són,
estan acreditades,
són les que són.
No és qualsevol,
una unitat de prevenció,
sigui pròpia,
perquè les empreses
de més de 500 treballadors,
com a mínim,
tenen l'obligació
de tindre la pròpia dues disciplines,
o bé sigui contractada,
o bé,
històricament,
les mútures d'exigència de treball,
abans la fien ells mateixos
i ara la llei els impedeix,
perquè ara és juez y parte,
i ara el que han fet
és una mica de trampota,
diguem-ho així entre nosaltres,
ara que no ens ha sent ningú,
i tenen una societat paral·lela,
pròpia d'ells,
que la llei els permet fer-ho,
que és la societat de prevenció de riscos laborals.
Però el que estic volem dir
és que és una llista tancada,
és una llista,
i no és infinita,
mútures avui que hi ha una concentració tremenda,
em sembla que han quedat per 20 i escaig
o tot l'estat espanyol.
Per exemple, aquí s'han ajuntat redis,
marques...
Això és com els estancs abans,
que tothom no pot posar una mútua,
que no tothom podia posar un estanc.
Són gestores de la seguretat social,
és tan pública la mútua,
no té cap patrimoni personal,
és gestora d'un patrimoni
que és de la seguretat social encara,
no és una entitat privada de cap manera,
és una entitat que és gestora,
una entitat gestora de la seguretat social.
Una externalització de serveis
de la pròpia administració.
La mútua...
Els recursos econòmics de la seguretat social.
Sí, la clínica de l'antiga Mata,
avui activa,
és propietat de la seguretat social,
igual que l'Hospital Joan XXIII,
perquè ens entenguem,
no és de la seguretat social,
per tant és públic tot, absolutament.
Dic que amb una llista tancada,
que és identificable,
i tothom haurien de treballar,
i tothom haurien de tindre obligatòriament
un escrit,
una unitat de prevenció de riscos,
laborals,
amb una llista tancada,
no seria gens fàcil
que aquesta prevenció,
que s'ha de fer
pel risc laboral del treballador
en allí mateix,
ampliar-lo,
o complementar-lo,
com deia abans l'Àngel Andreu,
amb les mesures ordinàries de prevenció
que estan protocolitzades
per l'edat de les persones.
Un senyor de 50 anys,
a més a més de si està treballant al port,
li hem de mirar
aquests determinats productes químics,
que no sigui que tingui una intoxicació o el que sigui,
doncs oblidem-se'n d'això,
i el damunt té 50 anys.
A veure,
què faria si n'és al cap?
Tres o quatre coses,
molt bé,
doncs hi afegeixo,
i fas el que no li ajudes,
igual que anem a l'escola,
pels crios,
doncs anem als llocs de treball.
Delimitent,
ho estructurem una miqueta,
quins són els àmbits
que tracta el servei de prevenció de riscos laborals?
Sí,
clàssicament
se distingeixen quatre especialitats
en la prevenció,
que més o menys estan tractats
per algun tipus específic
de professionals.
Tenim la higiene industrial,
que seria,
bàsicament explicada,
la mesura i l'estudi
de l'ambient de treball,
les condicions ambientals,
la possible presència de contaminants,
etcètera,
en el lloc de treball.
Tenim la seguretat industrial,
que seria
l'observació de les màquines,
de les eines de treball,
en l'abesant de la possibilitat
que facin algun perjudici
al treballador.
Tindríem l'ergonomia
i la psicosociologia,
que això és un concepte
bastant més modern.
Aquí és un sac
on entra de tot, no?
Sí,
l'ergonomia seria
la possibilitat...
Això que fem ara nosaltres malament,
com estem asseguts,
per exemple.
Ara el doctor enserà i servidora,
no sé per què instintivament
ens hem assegut en condició.
Ara estem bé, no?
Bé, sí.
Més o més,
podríem millorar.
Podríem millorar.
És això, no?
L'adaptació del treballador
al lloc de treball.
El lloc de treball
ha d'estar
en unes condicions
que siguin abastables
per a una persona.
La psicosociologia
seria la mateixa vessant,
però dins del comportament,
no?
De la resposta
de comportament
i les respostes psicològiques,
per dir-ho així,
del treballador davant
de les exigències del treball.
Aquí entrarien
aquestes patologies modernes
entre cometes,
d'assetjaments,
i aquest tipus de coses,
estrès,
depressió...
etcètera,
etcètera,
que, bueno,
tenen molta importància
davant de la possibilitat,
el que deia el doctor,
serà el rendiment,
la capacitat del treballador
de seguir el ritme
que se demanen
en segons quines tasques.
Per altra part,
està la darrera
especialització
en prevenció,
que és,
en aquest cas,
la que represento jo,
que és la vigilància
de la salut.
L'observació
de les influències
que pot tenir
les condicions de treball
dins de la salut
del treballador.
I això, doctor Andreu,
com es materialitza
en el seu dia a dia?
Percebi una miqueta
aquesta funció?
Bueno,
el que tothom
coneix
i que se li ve al cap
a la primera vegada
que se parla
de la vigilància
a la salut és el que dèiem abans,
els reconeixements mèdics,
no?
O sigui,
el contacte com a metge
que tens
amb el treballador
des del punt de vista
de la possibilitat
que es converteixi
en un pacient,
en una persona
que té alguna patologia
que,
també ho comentàvem abans,
que pot ser
ocasionada
per el treball
però en la qual
no pots aïllar
la vida laboral
de la vida personal
de la vida familiar,
no?
Totes estan
imbrincades.
Això seria
el que veiem
més fàcilment,
no?
El reconeixement mèdic,
que es fa en funció
de la feina,
vull dir,
hi ha uns protocols
i uns paràmetres segons
a què et dediques
a fer unes proves
a unes altres?
Sí,
sí,
existeixen una sèrie
de protocols,
una sèrie de protocols
oficials,
unes altres protocols
d'entitats reconegudes
que es dediquen
a la prevenció
i llavors
se suposa
que tu has d'orientar,
se suposa
i és lògic,
que tu has d'orientar
la teva activitat mèdica
o les coses
que busques
en relació
als riscos
que tu has detectat.
I aquí ve
l'altre vessant
no tan visible
de la vigilància
de la salut
que és
la intervenció,
el coneixement
en totes
les altres matèries.
Clar,
si jo
com a metge
del treball
desconec
els possibles contaminants
que hi hagi
en un centre
de treball
i per tant
serà difícil
que sàpiga
què és el que jo
he de buscar
com a possibles
conseqüències
en la salut
i per tant
en aquest sentit
entenem
que la vigilància
de la salut
és tot,
vull dir,
és el coneixement
del lloc de treball,
el coneixement
dels possibles efectes
dels productes
o situacions
que es donen,
el que parlàvem abans,
les conseqüències
de l'estrès,
etcètera.
Hi ha coses lletges
a parlar
però parlem-ne
perquè si no
tampoc no tindria
tant de sentit.
D'una banda,
la vigilància
a la salut
i no ho diem
per cada bé
sinó perquè creiem
que és així,
és una minoria
però sempre hi ha
una certa picaresca.
Aquí,
el metge
que vigila
la salut del treball
o que per un objectiu
que ara no ve a tom,
diguem-ne que simula...
I després tot el contrari,
a vegades,
per l'altra banda,
problemàtiques
que provenen
justament de salut
per una mala pràctica
d'aquella feina
per una manca
d'endestris
per fer prevenció
a l'empresa,
aquell treballador
o treballadora
té un problema
i no se li reconeix.
Davant de casos així
que afortunadament
no es donen cada dia
però quan es donen
no m'agradaria
estar a la pell
dels metges
que han de reconèixer
i determinar
què hi ha de veritat
i què no hi ha de veritat.
Sí,
és una situació
com deies,
per sort,
són la minoria.
La major part dels casos
les coses van bé
i no hi ha cap problema.
Parla,
només parla quan va malament
per això a vegades
ens crida
aquesta tensió.
Per mala sort,
hi ha segons quins moments
hi ha diferents factors,
un pot ser
el factor
purament d'agressió
del mitjà
laboral,
si jo inhalo
una substància
irritant
llavors
se produeix
una irritació
de la via respiratòria,
per exemple,
però per altra part
hi ha
un conflicte
d'interessos,
de búsqueda
d'algun tipus
de compensació,
de reclamació
inclús,
jo a partir
de la meva malaltia
demostraré
que m'estan
tractant malament
o que
no se donen
les circumstàncies
correctes
per treballar.
I es traspassa
la part mèdica
i s'entra
en la part judicial.
Per això
el que jo deia abans
és la importància
de la separació.
Però al final
qui podria estar
temptat
a no acceptar
algun procés
és el que ha de pagar
i el que ha de pagar
és el mútua.
La mútua,
com he dit abans,
que el damunt.
És el que vostè ha dit,
m'ho paga la mútua,
no.
Es paga a través
de les impostes
de la gent
com tots els serveis
sanitaris d'aquest país.
Per això ho vull explicar
perquè nosaltres
tenim la tentació
d'associar mútua,
com que té
la mateixa connotació,
la mateixa paraula
que una...
Mútua sanitària privada.
Una mútua sanitària privada
a les mútues
d'accidents de treball.
La mútua d'accidents
de treball,
els diners
que recapten,
que ens descompten
a tots
de la nòmina,
l'únic que pot ser
la nostra empresa,
que això sí que és una cosa
més flexible
que té
la Seguretat Social
en quant al sinistre
del treball
i no de la malaltia,
la nostra empresa
pot escollir
en quina entitat
li dóna més bon servei,
sigui una mútua
o sigui una altra.
Però aquesta entitat,
els professionals
que hi treballen,
la seva tutela
és del Ministeri de Treball
i el seu patrimoni
no és seu,
és de la Seguretat Social.
I els diners
que recapten,
els recapten ells,
de les nostres nòmines
és obligatori,
no és una recaptació
voluntària,
és obligatòria.
I d'aquesta recaptació
que ells
l'únic que fan
és que gestionen,
la caixa
és la caixa única,
gestionen,
tenen l'obligació
de fer front
a dues qüestions.
Una,
quan hi hagués
una incapacitat,
doncs fer una indemnització
sobre això
i a vegades
de per vida.
I dos,
si hi ha una baixa
per malaltia
del treball,
accidents de treball,
que no és contingència
comuna,
doncs els sous
i els salaris
d'aquest treballador
durant aquest temps,
a partir d'un cert dia,
paga aquesta caixa
de la Seguretat Social.
I paga aquesta caixa
de la Seguretat Social,
no és cap mútua privada,
paga aquesta caixa
pública de tots.
Clar,
qui podria tindre
tentació
de,
diguem-ne,
d'amagar
una malaltia
i dir
no,
no,
no passa res,
o el que ha de pagar.
Per això
s'ha fet darrerament
i és molt important
la separació
entre les unitats
i els de prevenció
de riscos laborals
que no siguis
coesiparte,
perquè clar,
si tu mateix
tenies que fer
aquesta picaresca...
És que jo pensava
que,
això ho preguntava,
que era una situació
molt complexa,
per al metge,
clar.
Avui legalment,
per això ho he dit abans,
legalment,
després,
com que tot no es pot canviar
d'un dia,
s'ha fet l'autorització
que pogués sentit
una societat independent
però que fos capital
100% d'una mútua,
legalment,
les unitats de prevenció
de riscos laborals
no poden ser
les mateixes
que el que paga,
el que gestiona
el pagament
o l'assistència
que és la mutualitat.
I n'hi ha
que són
dependents
o les han creat
aquestes unitats,
aquestes mútues
i n'hi ha de no,
són independents
o,
en el nostre cas,
l'hem creat
de pròpia,
hem creat
dins la pròpia
organització
una unitat
de prevenció
de riscos laborals.
Però tenint en compte
que és el que deia ell,
que la separació
entre el que és
la prevenció
o el reconeixement
que hi ha
alguna interferència
de les condicions laborals
amb la salut
del treballador
i el ressarcimento
econòmic.
Això és totalment
separat.
Jo volia apuntar
dues coses
perquè el temps
se'ns d'allò
i m'agradaria
que abans de tancar
que el tinguéssim present.
Una cosa importantíssima
que no sé si l'hem comentada
que és a dir,
independent
de tot aquest conjunt
de coses
que ha explicat
el doctor Andreu,
es fa una fitxa
que és el mapa
de riscos laborals.
diguem-ne
quan al final
algú
està en un lloc
de treball
i no hi ha
dos llocs de treball
iguals
pràcticament
en cap empresa,
a aquesta persona
se li ha de donar
una fitxa,
un paper,
unes instruccions
que es diu
el mapa de riscos laborals
que s'ha analitzat
en aquest lloc
del que tu fas,
el que estàs fent,
que és diferent,
està dalt d'una vestida
que està fent
ciment a terra.
El que està dalt
d'una vestida
té un risc
i el que està fent
ciment a terra
en té un altre.
un perquè pot caure
i l'altre perquè pot
tindre una lesió
amb el ciment.
Aquest mapa
de riscos laborals
té
unes exigències
de què s'ha de fer
per prevenir
tenir un problema.
Aquestes exigències
són obligades
i ho comentàvem abans
és tan obligat
pel propi treballador
com pel empresari
o simplement,
poso un exemple
d'una persona
que coneixem,
fer-se un xalet,
unes persones
feien això,
tu és un xalet,
a casa teva
has contractat
una gent allà
que han de fer
i llavors resulta
que un treballador
cau i es mata.
Això ha passat.
El judici,
el primer que hi va,
el propietari del xalet.
No, no, no, no.
Tu com a promotor
també avui
la llei
tens l'obligació
que aquell industrial
que treballa per tu
compleixi
totes les normatives
de prevenció
de riscos laborals
d'aquest mapa
de risc
d'aquest treballador.
Per tant,
avui nosaltres,
l'empresari,
el propietari,
el promotor,
el que està
el màxim responsable
d'una entitat
és solidàriament responsable
de totes les subcontractacions
que tingui.
Reparteix la responsabilitat
a tothom,
en aquest cas.
Sí, sobretot,
i aquí jo crec
que aquesta és una
de les novetats
i de les avantatges
de les noves normes
de prevenció,
no?
No el fet
de la responsabilitat,
sinó el de compartir
les tasques,
no?
Tothom
en la seva feina,
des del màxim responsable
de l'empresa
fins a l'últim treballador,
té que tenir en compte
la prevenció
i fer una petita part
de la prevenció.
La prevenció
no és només cosa
del propietari
o del gerent
de l'empresa
o del promotor
de l'obra,
sinó de cadascú
de les persones
que intervenen.
Del propi treballador
també que té
la seva part
de responsabilitat.
Està clar que també
totes les normes
exigeixen
el treballador
complir
igual que exigeixen
el responsable
de l'empresa
complir.
Molt bé,
doctor Andreu,
doctor Gerard,
tornarem a parlar
d'aquesta qüestió.
Molt bé,
hem quedat pendent
el que jo crec
que és un altre tema
molt interessant
perquè està al debat públic
la contingència comuna
que es diu
que és la malaltia comuna
o l'accident de treball.
Per això necessitem
un programa sencer.
Molt bé,
molt bé.
Per això dic
no encetem aquesta qüestió
i parlem d'un altre dia.
Molt bé.
Moltíssimes gràcies
de veritat.
Bon dia.
Gràcies.