Núria Gondalveu, bon dia.
Hola, bon dia.
Avui el que farem serà un cop d'ull a les noves incorporacions de pel·lícules
als prestatges d'audiovisual de la Biblioteca Pública.
Heu adquirit més títols i la veritat és que són molt variats.
Per tant, hi ha coses molt actuals, coses, diguem-ne, imprescindibles,
que trobaríem en una filmoteca, per exemple.
Però on comencem?
Doncs comencem per la plaça del Diamant, avui.
Home, era obligat, no?
Exacte.
Gairebé.
És la pel·lícula que tenim recomanada aquest mes al racó del cinema
i, com podeu suposar, arrel de la celebració de l'any Rodoreda 2008.
Llavors, aquesta pel·lícula del Francesc Betriu es va fer el 1982.
S'ha de dir que va començar en un format de sèrie televisiva
per a Ràdio Televisió Espanyola
i de la qual més tard se'n va fer el llarmetratge doblat al català.
Llavors, bé, tots segur que l'hem vist en un moment o altre.
és una pel·lícula també bastant de referència dintre del cinema català.
Ah, no, en guany tindrem, perquè també ve aquí al Teatre de Metropol,
a la plaça del Diamant, vull dir que és l'any Rodoreda.
Per tant, és un bon moment per recuperar aquests títols, esclar.
Exactament, això mateix.
Després en portem una altra,
que en aquest cas, pels apassionats de l'art i del cinema,
que es titula Klim, del Raül Ruiz.
És una pel·lícula del 2006
i recrea la vida d'aquest genial pintor del segle XX,
que és el Gustav Klim.
Llavors, bé, la pel·lícula reflecteix una mica la seva vida,
que no deixa de ser una vida apassionada per les dones,
en la qual es veu molt reflectit en les seves obres,
en les seves pintures.
Aquesta recerca sempre de la sensualitat,
de l'expressivitat, de la passió,
que realment va crear una nova imatge de la dona
i que per això va ser bastant criticat durant la seva època.
Una persona bastant avançada al seu temps
i bé, doncs, que és una pel·lícula interessant.
Protagonitzada per Joan Malkovich, no?
Exacte, sí, però un polifacètic.
Interessant i complexa, eh?
Per a aquella gent que realment li agrada aquest tipus de temàtica.
Veig que has portat una d'aquelles pel·lícules
que hi va haver una generació que tots van passar per les biblioteques
per veure-la i tots vam quedar impactats,
que és Joan i Cogió su fusil, no?
Exacte.
No la teníeu encara a la biblioteca?
Encara no la teníem.
Llavors, doncs, ara amb el format DVD la vam adquirir
i pensem que, com tu dius,
és una pel·lícula que va crear una mica de xoc en el seu moment,
l'any 71, que és quan el Don Trumbo,
que és el seu director, la va portar a la pantalla
i bé, doncs, creiem que també és per veure-la.
I més tenint en compte que ha canviat el decorat,
però la base és la mateixa,
és un legato en contra de la guerra, no?
En definitiva.
Exacte.
Joan i Cogió su fusil, el cuirassat potenquim,
són títols que no poden faltar en una filmoteca en condicions,
que és una mica el que esteu fent, no?
A la biblioteca pública, més enllà de les pel·lícules comercials,
que també n'heu incorporat, en parlarem.
Sí.
També heu posat als prestatges la flauta màgica.
Doncs sí, doncs, és una adaptació de l'òpera de Mozart,
en aquest cas pel director Kenneth Branagh,
que ja ens té acostumats una mica a el que són els clàssics,
sobretot de Shakespeare, i bé, tot aquest cinema potser més clàssic, oi?
Però amb una particular visió.
Llavors, bé, la flauta màgica, doncs, també és un musical,
com us podeu suposar, també molt interessant per veure.
És una pel·lícula relativament recent, del 2006?
Sí, és del 2006.
Hi ha una altra versió de l'Immar Berman, del 1975,
i aquesta segona, doncs, del Kenneth Branagh.
Per atrevits, eh?
Exacte.
La de Berman, per atrevits.
Sabiu que som ben diferents.
Déu-n'hi-do.
L'altre títol que ens proposes avui és El violín.
Sí, El violín, així, doncs, cinema de caire social,
és rodada a Mèxic el 2005 per Francisco Vargas,
i bé, ens explica la història, doncs, d'una família de músics
que, aparentment, doncs, es dediquen, doncs, a tocar pels poblats
i, bé, són gent humil,
i que, per altra banda, el que fan és apujar, doncs, activament
el moviment guerriller Camparol, no?, que està en contra del govern.
Llavors, doncs, és aquesta família com viu aquesta doble vessant, no?,
la de, diguem-ne, de músics, i, per altra banda, doncs,
una gent compromesa amb la seva realitat.
L'Asbord Trier també és un realitzador, doncs, que ja sabem
que en els darrers temps assoleix molta popularitat
entre determinats sectors del cinema,
i per a alguns espectadors els hi costa,
però tu em comentaves abans, Núria, que aquesta pel·lícula
a tu et va sorprendre, perquè els primers minuts
sí que estaves una mica allò que deies, a veure si l'aguantaré,
i no només la vas aguantar, sinó que vas riure molt.
Doncs sí, doncs la recomano molt perquè és això, no?,
és una comèdia que ens descol·loca una mica, no?,
és molt divertida, és una història, a més, així, molt curiosa, no?,
és l'amo, doncs, d'una empresa de tecnologia,
de la informació decideix vendre-la.
L'únic problema que té és que quan la va crear
es va inventar, diguem-ne, un president imaginari, no?,
de tal manera que sempre que hi havia alguna decisió
així una mica incòmoda de prendre, doncs, diguem-ne,
que s'excusava darrere la figura aquesta d'aquell president.
Ah, mira, està bé, és un estratagema, com a qualsevol altra.
Exacte, llavors el problema sorgeix quan vol vendre l'empresa
i els compradors, els principals compradors,
demanen parlar directament amb aquest president, no?
Llavors, clar, el protagonista es veu obligat, doncs,
a contractar un actor que faci, doncs, de president, no?
I bé, a partir d'aquí, les mil i una peripècies...
De l'Iran, m'imagino, no?
Exacte, i jo ja dic, a començament potser sembla que costi una mica,
però crec que val la pena...
Val la pena aguantar els primers 10 minuts, no?
Exacte, sí.
Després estem recompensats. I es titula?
Després, El jefe de todo esto, és del 2006, ja dic.
Una mica trencant amb la dinàmica de l'arts bon triat,
potser fins al moment.
Clar, com a més dramàtic.
Exacte.
També esteu incorporant cinema asiàtic,
que ara, doncs, ja sabem que hi ha un corrent importantíssim al nostre país
d'espectadors de cinema asiàtic en totes les seves modalitats.
Exacte, sí.
Aquesta pel·lícula que us proposem es titula El tren de Zhu Yu.
És del 2002, és una producció xinesa del director Zhu Sun.
No sé si ho dic gaire bé.
I bé, és una història d'amor.
Crec que una mica també en la vessant aquesta que comentaves,
que ens van acostumant, molt poètica, molt lírica,
i crec que és bonica de veure,
a nivell tant de la trama, que està molt ben lligada,
com també els paisatges i tota la música,
tot el que envolta la pel·lícula,
és bonic perquè és diferent de tot el que estem més acostumats.
Veig que has fet una tria així molt variada, molt encertada,
perquè tenim cinema llatinoamericà, britànic, escandinau, oriental,
i no falta una pel·lícula nord-americana, esclar, no?
Doncs esclar, alguna havia de sortir.
I llavors he seleccionat un títol del Spike Lee,
és una producció de l'any 89, 1989,
i es titula Haz lo que debes.
I bé, ens mostra una fotografia d'un dels barris més humils del Brooklyn,
en la qual hi ha una sèrie d'històries,
de personatges en un context força difícil,
i com van superant i van afrontant-se a la seva realitat quotidiana.
Això és una rebesa, jo diria.
Sí, és una mica estranya.
Dic-la, aquesta altra que ens proposes ara,
de les històries aquestes extraordinàries.
Doncs sí, perquè les històries extraordinàries
és un muntatge format per tres directors,
Roger Bàdim, Luis Mall i el Frederico Fellini,
que recreen contes de l'Edgar Allan Poe.
Llavors, això sí que és cinema de terror, terror,
per a aquells que els agradi aquest gènere.
I bé, més que res per l'originalitat,
o bé a vegades la desconeixença.
Clar, i el tractament ha de ser completament diferent d'un a l'altre, no?
Exacte, sí, molt diferents i trobem personatges, vull dir, actors,
com Rígid Bardot, Jane Fonda, l'Andelon, vull dir que és curiosa.
Històries extraordinàries, es titula.
Exacte.
I naturalment, Ratatouille també ha arribat a la biblioteca pública
i ja està, com que ella ha sortit a la venda i de lloguer,
doncs a la biblioteca també l'hem posat en préstec,
a l'abast dels usuaris, que hauran de fer molta cua, m'imagino,
perquè deu estar molt sol·licitada, no?
Segurament sí que està sol·licitada, però bé,
per també donar un títol de cinema novadors
i que agrada a grans i petits.
Llavors també a la secció infantil també hi és,
però també per adults.
Llavors bé, és una història divertida per passar una bona estona.
Núria, de mica en mica,
el fons audiovisual de la biblioteca ara és...
Comença a ser important ja, eh?
No arribarà el dels llibres, lògicament.
No, però...
I a més trobant-hi títols que probablement en els videoclubs convencionals
no en trobaríem, títols de filmoteca, com dèiem abans, no?
Pel·lícules que a més en les cadenes televisives tampoc no hi posen
perquè no toca, com si diguéssim.
Vull dir, quants títols podríem calcular?
Difícil, no?
Dir un número ara.
És difícil dir de pel·lícules, justament...
Quasi bé estem als 10.000 exemplars audiovisuals, eh?
Estem parlant de música, de CD-ROMs, de tot això, no?
I pel·lícules, doncs, s'emporta una part, un bon pessic.
Recordem quantes se'n poden endur cada cop?
Doncs sí, són tres pel·lícules i tres discos de música
durant una setmana es podeu endur.
I no es poden prorrogar, com els llibres?
No, en principi no.
Molt bé. I pel que fa a les activitats,
aquesta és una setmana més curteta, com si diguéssim,
però alguna cosa hi ha quant a activitats, sobretot que ara els petits.
Exacte. Doncs ara cada final de mes, doncs bé, aquesta setmana, com no,
Carnestoltes, amb un recull de llibres infantils
al voltant, doncs, d'aquesta festivitat.
I després, el dijous, tenim també pels més petits l'hora del conte,
a les 6 de la tarda, que amb l'activitat
Comtes comptats amb Felip Kervaquec.
Kervarec, perdó.
I per a tots els públics, eh?
I per a tots els públics.
Aquí no hi ha restriccions d'edats,
que a vegades sí que es puntualitza, doncs,
a determinades edats pel contingut dels contes i tot plegat,
però en aquest cas, pel que veiem, no assenyala cap límit d'edat.
Molt bé, Núria Gondolbeu,
moltíssimes gràcies per acompanyar-nos al matí de Tarragona Ràdio
i ens retrobarem en un proper programa.
Molt bé, gràcies a vosaltres.
Bon dia.
Adéu.