Comencem el temps de la tertúlia en aquest matí de dimarts,
una tertúlia en la que abordarem com sempre diferents temes d'actualitat.
Avui amb quatre convidats ens acompanya el president del gremi de llibreters de Tarraona, Pitu Rovira.
Pitu, bon dia.
Carles Magrané, company periodista, redactor en cap del diari de Tarraona.
Bon dia, Carles.
Bon dia.
Un altre company periodista, el cap del gabinet de comunicació de la Universitat Rovira i Berzilei,
Josep Maria Arias. Bon dia, Josep Maria.
Bon dia.
I l'inspector en cap d'ensenyament aquí a l'àrea de Tarraona, Francesc Roig, també.
Francesc, bon dia.
Bon dia.
Amb aquests quatre convidats donarem una ullada a l'actualitat,
una actualitat que aquesta matinada ve marcada, ja ho saben per un sinistre una mica estrany,
hi ha hagut una persona morta, hi ha tres ferits també de gravetat,
a causa d'un episodi encara poc clar,
en una masia situada al quilòmetre 8 i mig de la carretera local T322,
a l'altura de Vilanova d'Escornalbou, a la comarca del Baix Camp.
Els bombers van rebre l'avisa a la nit,
i encara no se saben ben bé, en fi, la situació, les causes d'aquest succès.
Les víctimes, dos homes, dues dones, no presentaven senyals de violència,
podrien haver patit una intoxicació alimentària o bé a causa de monòsit de carboni.
Aquestes són les dades d'una notícia de la qual estarem pendents en els propers minuts,
perquè, insistim, hi ha poques dades en aquest petit municipi,
en aquesta petita localitat de la comarca del Baix Camp.
A banda d'aquesta qüestió, però d'última hora, que hem conegut aquesta matinada,
avui tenim notícies relacionades amb mobilitat, podríem dir,
amb carreteres, amb obres, per diferents motius.
Ahir, per exemple, es posaven en marxa els agents de mobilitat,
aquests agents de la Guàrdia Urbana anunciats per l'Ajuntament,
que es dedicaran, doncs, específicament, a mirar de resoldre
totes les problemàtiques i les conductes infractores
que hi ha a les principals vies de la ciutat de Tarragona.
I tenim també els anuncis de talls de trànsit en la zona de la Budallera,
en la zona propera al Camp del Nàstic,
per les obres de la variant de la 340,
uns talls de trànsit que afecten diferents vies d'accés al Col·legi Maranòstrum,
a la zona del Camp del Nàstic,
unes obres que van acompanyades d'unes voladures
que s'estan fent a la zona de l'Ermita de la Salut
i que arriben pocs dies després d'aquella polèmica
que vam tenir la setmana passada sobre les restes,
unes pedres trobades a la zona de la Mora,
a la mateixa variant de la 340,
i que vam posar damunt de la taula un altre cop aquell debat
entre el ritme de les obres,
si s'han d'acompanyar d'un ritme considerable les obres,
o si primer el que cal és protegir les pedres
que puguem trobar en el terme municipal de Tarragona.
En fi, amb tot aquest ventall de qüestions,
del tema dels agents de la mobilitat de la Guàrdia Urbana,
que recordem són aquests nous agents
que va anunciar l'Ajuntament de Tarragona
que s'aniran incorporant a la plantilla de la policia local,
troben bé que hi hagi específicament uns agents
dedicats a aquestes qüestions d'infracció
en matèria de mobilitat, d'aparcament, de trànsit,
en fi, mal aparcament, aparcament en doble fila,
infraccions aquelles que es fan molt sovint
en els principals carres de la ciutat?
Pitu, què et sembla?
A mi, a veure, en principi em sembla bé com un experiment.
Em suposo que ho deuen agafar com un experiment,
el dedicar únicament un nombre de gens
que es dediquin a vigilar, a regular
i fins i tot, diguem-ho així, a castigar els mal educats,
perquè no es tracta d'altra cosa que de mal educats.
I ara venim cap aquí, al Prat de la Riba,
que sempre és un tram força conflictiu,
el que va de la plaça Ponent fins a Ramón i Cacal,
sempre és conflictiu, és un carrer de tres carrils
i, de vegades, justet n'hi ha un
i fent giragonses per passar-hi, no?
Estava bastant net.
Estava bastant net.
Potser era aviat.
No, no, no, n'hi havia un parell d'aquests
que van amb l'armilla de color fosforescent
i suposo que havien d'estar alliçonant
els que sempre es col·leguen alli en doble fila
i suposo.
A veure, està per veure, a veure si funciona.
Això hi ha...
De fet, és veritat que hi ha diverses vies circulatòries
de la ciutat que són un veritable dragoncant, no?
Ramón i Cacal, Prat de la Riba, aquestes dues són impressionants.
Rambla Nova, Stanislau Figueres...
La Rambla Vella també.
La Rambla Vella, és un cert caos moltes vegades.
Però és que això sempre anirem a parar,
em fa l'efecte el mateix, a vegades no ho hem comentat aquí,
és l'incivisme i la mala educació,
no té altra cosa per mi.
Carles, com ho veus?
Encara que sigui només com a experiment sociològic,
jo que també, en aquest cas,
veixat per la Rambla Vella, també estava força bé,
no sé si per efecte de la nova policia...
Que ho has fet expressament per visualitzar-ho.
No, no, no, ni molt menys.
Pensava que ho feies...
Em toca passar-hi forçosament, diguem-ne,
per vindre cap aquí, des d'un visc.
Bé, el problema és que, al final, això que comentem,
com que es tracta d'una actitud incivica,
al final per solucionar-ho hem de posar algú que vigili de...
que és el trist d'aquesta situació, no?
Hem de posar una policia per controlar una cosa tan...
tant se suposa que regulada i perfectament definida
hauria d'estar-ho per garantir una convivència entre tots,
com és unes normes bàsiques de circulació i comportament,
i a més quan a sobre condueixes un vehicle
que, bé, té el seu volum i el seu pès
i el seu perill, fins i tot,
és a dir, si no portes bé, no?
El trist és això, però a mi em sembla una solució adequada
perquè, a més, Tarragona estava corrent el perill
de convertir-se en un petit caos en determinades zones,
almenys de circulació, és a dir,
tenim la distribució geogràfica que té Tarragona a la biografia
i tenim un nombre de vehicles que, com passa en la majoria de ciutats,
de passa de molt el que és capaç d'absorbir la ciutat a partir d'aquí.
És a dir, qualsevol cosa, qualsevol mesura de control em sembla bé,
no sé el que durarà i si és un experiment,
m'ho explicava el Pitu, però segurament el més trist
és que quan acabi l'experiment o la voluntat de controlar
segurament tornarem al mateix exercici d'abans,
que és el que dol en aquest sentit.
Sembla que de totes maneres que hi ha voluntat de continuïtat,
que no sigui un simple experiment.
Veurem. Josep Maria.
Jo no acabo de veure el sentit de l'especialització,
potser perquè jo tinc una visió, si voleu,
una mica idíl·lica de la policia local o de la Guàrdia Urbana
com a policia de proximitat i entenc que és un continu de vigilar que la vida a les ciutats funcioni de forma adequada
i que això inclou la circulació de vehicles, que inclou també la circulació de vianants.
Com a experiment no hi tinc res en contra, però no ho acabo de veure massa clar
i aquestes coses a vegades fa una miqueta de por que s'analitzin com una acció més propagandística que altra cosa.
I jo em penso que l'Ajuntament fa bé i molt bé a insistir en posar ordre al trànsit.
Això també s'ha dit alguna vegada amb aquesta tertúlia.
Les ciutats són dels ciutadans, no dels cotxes ni de les motos.
I això és un principi que a vegades es perd una mica de vista.
Jo he vingut a peu, i he vingut a peu tot i que estava a punt d'agafar el cotxe
perquè com que al pàrquing no em deixo el cotxe, us ho explico com una anècdota
de com els ciutadans ens tornem més cívics, a vegades per força.
Estan fent obres, estan pintant, i com que estan pintant hi ha menys places.
I com que tenia el cotxe aparcat, m'ha fet molta paresa treure el cotxe
i després tornar i no trobar lloc.
I per tant he decidit cívicament venir a peu,
la qual cosa, tot i que com us he arribat una mica amarat, no me'n penedeixo en absolut.
I per tant jo animo a l'Ajuntament de Tarragona a fer accions de pressió
civilitzada, sensata, sobre els ciutadans.
I les mesures de la policia estan bé, sí, però s'ha d'insistir a les escoles
i s'ha de treballar moltíssim més encara en fer la ciutat més amable.
Que quan es fan obres es pensi en la incidència de les obres,
no es facin obres com si cau una pedra del cel
i aquí la ciutat reaccionarà.
Jo penso que aquí hi ha un treball a fer molt important,
perquè és evident que hem d'anar més a peu i no hem d'anar amb cotxe,
no només per qüestions de contaminació, que també, sinó de sostenibilitat,
i també per gaudir autènticament de la ciutat, no de la Tarragona, sinó de totes.
Francesc.
Sí, sembla que tot va derivant per decantació cap a aquest comentari final
que tot necessita educació, no?
Bé, en el cas que deia el Josep Maria és que la necessitat t'obliga.
Amb ell l'ha obligat a derivar-se...
Però jo penso que la naturalesa humana necessita cada dia que algú la forci una mica
per redreçar, perquè és que si no la pròpia inèrcia de les facilitats
acabaria creant una mena de jungla urbana que tothom tindria la seva pròpia llei,
que ja s'aplica en alguns casos, sobretot hi ha determinats conductors
que tenen una actitud, jo diria, una mica enquilosada en el temps.
Però, vaja, forçar una mica les situacions i obligar a les persones...
Algú dirà, home, amb mesures coercitives,
tampoc es tracta de mesures coercitives,
però és que l'educació és una coerció a la naturalesa pròpia
de no anar, diguem-ne, perquè els codis socials
jo penso que ens obliguen, tots plegats, a autovigilar-nos de la comoditat.
En qualsevol cas, l'arribada d'aquests agents a la Guàrdia Urbana
coincideix amb un altre moment en què precisament la policia local,
la setmana passada ho sabíem, ho va anunciar l'Ajuntament,
coincidint amb l'arribada dels Mossos,
tindrà fins i tot encara més competències,
és a dir, la policia local de Tarragona serà una de les que tindrà
més competències de Catalunya.
Des d'aquest punt de vista, i tenint en compte això,
que falten 10 dies per l'arribada dels Mossos d'Esquadra,
tenen la sensació que la policia local, la Guàrdia Urbana,
està assumint moltes competències, fins i tot massa,
o que ja està bé que la policia local sigui realment
el pal de paller de temes de seguretat i de mobilitat
a la ciutat de Tarragona.
Què els sembla?
A mi em sembla que el que deia Josep Maria al començament,
l'encertada, vull dir, la policia,
les Guàrdia Urbana són aquella policia de proximitat,
el que sempre hem tingut.
Els povis.
Sí, sí, d'alguna manera és això.
I el que potser es necessita és tindre aquella presència
d'aquesta Guàrdia Urbana més al carrer,
i que no de regular el trànsit, no de atenció a les persones.
Tarragona és una ciutat que cada vegada realment és més gran,
que la seva Guàrdia Urbana tingui unes competències
i que aquests elements, aquestes persones que són la Guàrdia Urbana,
siguin unes persones que siguin conegudes,
allò que a vegades s'havia experimentat també de la policia de barri,
que aquell policia sempre sigui més o menys el mateix que passi
pels mateixos carrers, i ens sembla que aquesta és la direcció...
Però podem arribar a tenir en compte que la ciutat és cada cop més gran
i que les competències també cada cop sembla que siguin més
per part de la Guàrdia Urbana?
És una qüestió d'efectius, i una qüestió de necessitats,
i d'adoptacions, i ja està.
I d'organització, o sigui, seguint el fil del que deia el Francesc
de l'educació, l'educació va lligada a l'autoritat,
al reconeixement de l'autoritat,
i si hi ha alguna cosa en què tots coincidirem,
seguint també el fil d'això del paper de proximitat,
és en l'Ajuntament.
L'Ajuntament és una institució coneguda, reconeguda,
respectada, entre cometes, per tothom.
I, per tant, a mi em sembla que aquest és el principal fil
del qual s'ha d'ativar per aconseguir aquests canvis.
En col·laboració amb altres forces i costos de seguretat,
evidentment.
La distribució de competències, jo no soc un expert,
jo em penso que el que s'ha de fer és ser molt sensat,
i aquí sí que s'ha de buscar una certa especialització.
Si la policia local ha d'apuntar més cap allò
que és intrínsecament local,
i jo em penso que els Mossos d'Esquadra,
o la Guàrdia Civil, o la Policia Nacional,
tenen l'oportunitat
d'especialitzar-se en altres camps.
Ara, jo suposo que aquí també hi ha un problema
de competències i de legislació.
A vegades som capaços de fotre'ns de cap contra la paret
50 vegades, eh?
De fugint de la realitat, no?
Francesc, què anaves a dir?
No, sí, jo només deia que també correm un perill.
En la nostra cultura,
el concepte de proximitat vol dir
manegar en pla, per segons qui.
És a dir, com que el conec,
li demanaré el que calgui
i no em podrà dir res en contra.
Sí, però llavors és aplicar el rigor, Francesc.
No, va, sí.
Però em refereixo a que hi ha gent
que, precisament,
torno a reincidir en el tema educatiu.
Clar,
que una persona sigui propera
no vol dir que sigui
còmodament adaptable
a les meves pròpies necessitats,
o amb allò que li demanaré
i no em dirà que no.
I, a totes maneres,
el plantejament que feia,
no sé si se li estava demanant
masses coses a la Guàrdia Urbana.
I, per tant, també a l'Ajuntament,
que vol dir més diners.
En fi, recordem que l'equip de Guàrdia actual
ha anunciat 50 efectius
de la Guàrdia Urbana
en aquesta legislatura.
Això és un esforç econòmic,
suposo que considerable.
Però això és un mal endèmic
que no tan sols es pateix
per matèries de seguretat,
es pateixen matèries de benestar social,
d'atenció a gent gran,
és a dir, fins i tot
a l'hora del manteniment de les escoles.
És a dir, al final,
que l'Ajuntament ha negociat
que es rebrà com a contrapartida econòmica,
que suposo que és lògic demanar-ho
en quant assumeixes més competència
i, de fet, més agents.
El fet que estigui relacionat o no
realment la policia de proximitat,
a mi em sembla important
per quan, amb el desplegament dels Mossos,
i malgrat que socialment, a vegades,
ens pot semblar que poden estar mal vistos
determinades presències policials,
sobretot en el cas de pobles
de Guàrdia Civils o policies nacionals,
que a casa d'estan a ciutats,
a mi em sembla interessant
el fet de garantir
que aquesta por que s'havia estès una mica,
l'establiment dels Mossos
es feia de manera molt concreta
i molt diferent
de com estava distribuït
el panorama policial fins ara.
No tant a Tarragona,
però, per exemple,
a altres municipis
sí que hi havia aquesta por
de pèrdua de presència.
I la casa de Tarragona
em sembla important
per el que representarà també,
fins i tot a qüestions de barris,
és a dir,
el fet de l'augment de la policia.
assumir més competències
la gent al final
per fer allò per què la prepares.
És a dir,
no sé quina formació rebran,
però segur que serà l'adequada,
espero,
per fer allò que han de fer.
Creu que canviarà molt
el panorama policial
amb la rega dels Mossos
o que, en fi,
el ciutadà,
en el fons,
i afortunadament,
segurament,
això és positiu,
no ho notarà.
ni positivament ni negativament.
Jo només espero
que canviï per una cosa,
perquè desaparegui
del discurs polític
l'excusa.
No és que estem pendents
dels desplaçaments
i, per tant,
que tots,
en posant els ets i uts
a tot plegat,
parlin clar
i facin la feina
i, per tant,
ja no hi hagi excuses.
És a dir,
l'excusa aquella
que falta que arribaran els Mossos
i s'estan anant policies
i guardia civils,
això s'ha acabat, no?
Estiro i arrons.
Arrons i estiro.
Quan dius clar,
també deus voler dir
clar i català.
Sí, clar i català.
Pitu,
no som a Andorra?
Tu creus que notarem el canvi?
Hi ha vegades
que potser preferiríem alguns.
Home, jo, a veure,
suposo que només
en presència de,
diguem-ho així,
clarament d'uniformes
al carrer se'n notarà, no?
Perquè per les xifres
que s'han publicat
de gens que arriben,
doncs, home,
superen a mascareix
fins ara els que fins ara
hi havia de coses
de la Guàrdia Civil
i de la Policia Nacional, no?
I l'increment
que deies això
de la Guàrdia Urbana,
home,
jo sé
de bones mesures
que
estaven en quadro.
Vull dir,
actualment
els hi faltaven efectius,
hi ha molt de temps
que no hi entraven
efectius
dins de la Guàrdia Urbana
i veritablement
estaven allò
en quadro.
En fi,
doncs deixem aquesta qüestió
però com els hi deia
al principi de la tertúlia,
en temes de mobilitat
avui n'hi ha d'altres
raons per parlar-ne,
hi ha uns talls de trànsit
que comencen a afectar
tota aquella zona
de la Budallera,
tota aquella zona
del Camp del Nàstic,
s'estan fent les obres,
segurament si passen
per la variant de la 3,40
i cada dia hi passen
milers de vigles,
hauran vist ja
desafatemps
els efectes
de l'obra de la variant
de la futura A7
entre la Mora
i el centre
de la ciutat de Tarragona,
s'estan avui
tornant a fer voladures
en aquella zona
de la muntanya
de l'Ermita de la Salut
i tot això arriba també
després que la setmana passada
va haver-hi aquell debat,
en fi,
que encara podem prellongar
avui a la tertúlia,
sobre si
unes troballes
determinades
de restes
a la zona propera
a la Mora
han de causar
un retard
d'uns quants mesos
en la inauguració
d'aquesta carretera
de la variant
de la 3,40.
Francesc,
tu què?
Aquest dilema
que seria molt simplista
entre progrés
i arqueologia,
et decantes
per un dels dos
fets o no?
Em decanto
per la memòria històrica,
a veure si m'explico,
perquè voldria
matisar una mica
el que has dit,
han trobat,
no han trobat res,
ja fa molts anys
que se sap
que hi és allò,
per tant,
no és cap novetat
com podria ser
que un promotor
immobiliari
fa una compra
d'un solar,
resulta que comença
a fer els fonaments
i troba
unes restes arqueològiques
que es desconeixien,
però aquell desmunt
ja fa moltíssims anys.
S'ha molt bé
aquesta precisió.
moltíssims anys.
Moltíssims,
de sempre.
Jo ja no preciso
si són dos mil,
però voldria dir
que fa moltíssims anys
que se sap perfectament
que hi ha un desmunt
d'una pedrera romana
i a més a més
els carreus
eren de domini públic.
La responsabilitat
d'on és aquí,
és de les administracions?
Deixa'm punt d'utilitzar
perquè és una dada
que apuntaves això,
és a dir que s'estigui,
evidentment el coneixement
és més antic,
però que s'estigui estudiant
formalment,
com a resta
o troballa arqueològica
és des de l'any 99.
És a dir,
parlar ara d'una troballa
quan per exemple
l'actual rotonda
d'accés a la Mora
i que distribueix
el trànsit
cap a la Nacional
o cap a
cap a la Tafolla
ja es memora de lloc
precisament perquè hi havia
aquestes restes.
No es tracta
d'un desconeixement
sinó que el problema
ha vingut derivat
per una qüestió
més formal,
burocràtica,
si vols,
dels estudis
que s'estaven fent
sobre això.
És a dir,
que bàsicament
han anat per aquí,
no és un problema
del que hi havia
sinó del que volíem fer
amb el que hi havia.
Doncs a les ha estat
ineficàcia
dels que han fet
els estudis
o dels que els han encarregat.
Jo crec que és una maledicció.
És a dir,
fa molt de temps
que cada vegada
que es parla
d'infraestructures
sembla que hi hagi
com una impossibilitat
de planificar,
d'analitzar,
de compartir
amb altres administracions
i abans de moure una pedra
analitzar ben bé
què és el que s'ha de fer
i si hi ha alternatives o no.
És a dir,
entre el patrimoni
i les persones,
jo sincerament
em quedo amb les persones.
Tot i que entenc
que les pedres
han de formar part
de la història
i de la qualitat de vida
de les persones.
I per tant,
aquí hi ha un problema
d'ineficàcia
i d'ineficiència
de les administracions.
És obvi,
és com el que deia abans
de fer unes obres,
tallar un carrer
per l'article 33,
pensant que allò,
que el sistema
ho absorbirà.
A vegades sí que ho absorbeix
les conseqüències.
I per tant,
són coses d'aquestes lamentables.
És a dir,
que des que l'any 99
s'estigui estudiant
i que tingui constància
diguem-ne
i la tempore
i que això
no s'hagi tingut en compte.
Suposo que té a veure
a vegades
amb aquesta mena
de divorci
o de dificultat
de comunicació eficaç
entre els tècnics
de les administracions
o el que és pitjor a vegades
entre els polítics.
Pitu.
Sí, però és que
jo em sembla
que el debat
i no vull corregir-ho,
però posar el debat
entre
què és el primer,
el patrimoni
o l'arqueologia
o el progrés,
jo em sembla
que és erroni.
És erroni
de totes, totes,
en aquest cas.
En aquest cas.
Perquè
estem d'acord
que això era conegut
i jo diria
que tota la gent
del terme municipal
de Tarragona
i el Tafulla
sabíem que allò,
aquell munt de pedres
estava allí
de tots els temps.
Estava allà.
Que
quan es va fer la rotonda
i es va tindre
que desviar la rotonda
això ja vol dir
una ineficàcia.
Això és ineficàcia?
A veure,
evidentment que és ineficàcia.
Evidentment.
És que no es pot permetre.
Jo per mi
que les planificacions
en aquest país
es fan,
i quan dic aquest país
és allò
de tot l'estat,
es fan
quilòmetre a quilòmetre
per no dir
de 100 metres
en 100 metres.
I exemples,
els que vulguem
tirar enrere,
el per què passen
els túnels
del tren de l'Ave
per aquelles muntanyes
de la riba
quan tothom sabia
que hi haurien
les muntanyes argil·lògiques
i allò es mou.
hi ha tonelades
de formigó
perquè el tren
quan passa per allí
ja reté
perquè, esclar,
tampoc es van fer
les cartes
geològiques
per saber el què.
Ens trobem
amb una carretera
que fa anys i panys
que es va iniciar,
fa molts anys
que es va iniciar
aquesta carretera,
i ara ens trobem,
ostres,
tenim un munt
de pedretes
aquí al mig,
no?
Quan tothom sabia,
tu dius
l'any 99,
jo tinc notícies
que es van començar
a estudiar
molt abans.
Com a mínim
l'encàrrec oficial
sí que és veritat
que és el 99.
I que es van catalogar
i enumerar
molt abans.
Soltem,
què hi eren?
Evidentment.
La gent que van
posar
la línia
sobre el paper
en el tras
d'aquesta carretera...
No, però
és que encara és pitjor.
És a dir,
aquest nivell d'eficàcia
és pitjor
perquè en aquest cas
ni tan sols
és la discussió
de si hem de mantenir
aquestes restes
per salvar
el progrés
que representa
una carretera.
És a dir,
es projecta la carretera.
Se sap
que hi ha
les pedres.
És que no són ni restes.
Però el pitjor del cas
és que...
Les restes serien
doncs mira,
ens hem trobat
un pany de muralla
o un vessament
o unes...
No,
allò són
les pedres
que traien
de la pedrera
les van apilant
i ells van quedar apilades.
A veure, Carles,
digues.
No,
bàsicament perquè
clar,
el debat entre
el progrés
i el ciutadà
que deia a mi
i el manteniment
de les restes.
és que en aquest cas
el més greu
és que es projecta
la carretera,
se sap que hi ha
això aquí
i els decedis
que es cataloga
per després
fer una actuació
de conservació.
És a dir,
moment...
Com a Meroski.
No sé...
Són carreros.
No, no,
és que...
Jo no sé si ara...
Però això ho ha de decidir
algú que té importància.
Jo vaig sentir-ho
amb algun polític de torn
que va dir
home,
això ens podria servir
per utilitzar-ho
per reparacions
de la muralla.
Home,
doncs,
per què no?
Perquè aquestes pedres
són
els que utilitzaven
per fer...
És com si ens haguéssim
trobat restes
de tutxanes,
eh?
Vull dir,
és que...
Digues,
Carles.
Jo no,
ja...
És idioma.
Home,
hi ha un considerable
desnivell de qualitat,
eh?
Entre la tutxana
i el carreu.
Sí,
a banda que...
Bueno,
sembla ser que n'hi ha
algunes que fins i tot
tenen alguna inscripció.
És a dir,
el que volia intentar
argumentar
és el fet que,
en aquest cas en concret,
fins i tot,
les coses mínimament
s'havien fet bé.
És a dir,
s'havia encarregat fins i tot
d'un estudi arqueològic
obligat
a la mateixa empresa
constructora
perquè se sabia
que allò era allí
i per decidir
què en fem un cop catalogat,
definitivament,
que és el problema.
És a dir,
un cop ho tens catalogat,
saps la importància o no,
suposo,
i després algú ha de decidir
que per això hi ha
els responsables arqueològics
de si és important o no
es pot moure
o què en fem.
És a dir,
s'havien fet les coses bé,
l'únic problema és que
al final es decideix
que aquell estudi
que s'estava realitzant
no els agrada
als responsables
de la Generalitat
decideixen canviar-ho.
És a dir,
és tan absurd com això,
el fet que ara
ens trobem així.
Francesc.
No,
simplement era
precisar que
aquesta dicotomia
entre el progrés
i l'arqueologia
que tu apuntaves
i que a més a més
ha anat sortint aquí,
no voldria
que es malinterpretés
en el sentit
que
per culpa d'unes pedres
la,
diguem-ne,
el progrés
no avança.
És a dir,
la qualitat de la vida
de les persones
ha d'estar
per damunt
precisament
perquè la tecnologia
ha de fer avançar
en aquest procés.
Per tant,
és que és inexistent
aquest debat.
Hauria de ser inexistent.
Tot i que es vulgui
utilitzar
d'una manera capciosa,
perquè a vegades
jo no diré
si
determinades professions
que la puguin utilitzar
aquest argument,
per justificar
determinades absències
de gestió,
doncs
faci que sigui rendible
a nivell de premsa,
a nivell de ràdio
i de carrer
i de mercat.
Però jo penso
que no,
és aquest.
Avui dia
hi ha moltíssimes solucions,
sobretot
de previsió.
De previsió.
És que
som una
espècie
que no sabem
preveure
realment
el que tenim davant.
És curiós,
allò que deia,
a 100 metres,
cada 100 metres
anem fent projectes nous.
Això passa aquí, eh?
Això passa aquí.
Però a tot arreu
o aquí només,
vols dir, Pitu?
No, no,
passa aquí.
A la resta de països
d'Europa
això no passa.
També passa.
Sí,
pot notar.
Jo crec que potser
no està tan accentuat.
No està tan accentuat
ni estem tan damunt
de la realitat.
Aquí som més mediterranis.
També us dic una cosa,
probablement
hauríem d'analitzar
les estructures
administratives
d'aquests països
que podem utilitzar
com a referents.
És a dir,
un cas com el nostre
d'Ajuntament,
Consell Comarcal,
Diputació,
Generalitat,
Estat.
És a dir,
és una ceba
tan compacta
amb tants nivells
de competència.
Massa xarxa.
Ai,
que a vegades no es parla,
no?
Fàcil no ha de ser.
En què no hi ha
prou coordinació.
No,
parlar sí que es parla,
perquè no s'escolta.
El teu,
de totes maneres,
més enllà d'aquesta polèmica,
ara que ja es comença
a veure l'obra,
abans el Carles deia
que en general
s'havien fet prou bé
les coses
amb aquesta obra,
ara que ja comencem
a veure...
Com a ciutadans
i com a conductors,
ara que comencem
a veure el perfil
d'aquesta variant,
en fi,
que és una d'aquelles
reivindicacions històriques
de la ciutat de Tarragona,
què els sembla?
Tant pel que poden veure
per la zona de l'Ermita
de la Salut
i el Camp del Nàstic,
el perfil
de com està quedant
la carretera
i el que es pot veure
també a l'alçada
de la Mora
o seguint
el trajecte paral·lel
de l'autopista.
Haurem fet
una bona inversió
com a ciutat
en aquesta variant?
De moment
veure com ha quedat
la zona de l'Ermita
de la Salut
digués important.
Una altra cosa
és que encara
no soc capaç
de veure
quina mena d'estructura
acabaran allí
perquè sigui necessari
fer aquesta destrossa,
aquesta neteja
de muntanya
que s'ha fet,
que és una llàstia.
Jo diria
que la visió
afecta bastant la salut.
Sí, però
tu recordes
quan la vam fer
quan la vam fer
i t'altra variant?
Sobretot
si tens una visió aèria,
el trinxament del territori
és monumental,
el Camp de Tarragona.
No, no,
per això els hi preguntava
si ara que ja
comencem a veure
el perfil
d'aquesta nova infraestructura
quina sensació
tenen com a ciutadans?
Quan la solució
d'aquest segon cinturó
se n'havia parlat
tantes vegades
que era simplement
reutilitzant
o reaprofitant
el mateix traçat
de l'autopista,
ampliant-la,
no acabaves
matxacant el territori
amb el perill
que això suposava
al tema
dels barrinaments
d'aquelles zones
properes.
Però vaja,
jo...
Digues,
però és que aquí...
Perdoneu,
no, no,
i avui apuntava
perquè,
a més a més
de dèficit vocacional
de capellans
i militars,
sembla que hi ha
un dèficit considerable
d'enginyers també.
Ho apuntava
un estudi...
Sí, sí, sí.
Falten enginyers.
Bé, aleshores,
potser és a causa d'això,
que falten tants enginyers.
Però jo tampoc
ho diria tant,
eh,
d'això.
A vegades és per interessos
fins i tot
allò de...
de fer-se veure, eh?
Perquè
fem l'autopista,
passa per un lloc,
fem el tren
d'alta velocitat,
passa a 500 metres
de l'autopista
però per l'altre vessant
del turó,
de la muntanyeta
que tenim allí.
I fem una autovia
i la fem
a 500 metres,
però és que això
és general.
Jo,
fa un parell d'anys
vaig fer un viatge
cap a Extremadura
i estaven fent
en un lloc molt concret
hi havia la carretera
antiga nacional,
tenien una autovia
al costat
i al costat mateix
hi estaven fent
una autopista.
Però això
amb una paladarria
de res,
de 800 metres
un quilòmetre,
una cosa
al costat
de l'altra,
totes tres
amb utilització.
Llavors dius
el trinxament
del territori.
No és exclusiu
d'aquí,
això és general.
És la poca
sensibilitat
que es diu
o la poca
utilització
de recursos,
no?
O invertir-ho
d'una altra manera.
Invertir-ho
d'una altra manera.
És la gran voracitat
de rendiment econòmic
de determinades
empreses
multinacionals
que necessiten
fer funcionar
maquinària
per fer a veure pública.
Quan es va fer
el tren
d'alta velocitat
sempre es va,
hi havia veus
que deien
escolta'm,
utilitzem
el mateix traçat
de l'autopista
paral·lel,
a més,
de lògic
i de sentit comú,
les autopistes
necessiten
molt més espai
que el tren
d'alta velocitat,
no?
No costa més
agafar un tram
més
quan hi ha reserves
de territori
de la pròpia
autopista,
no?
És coordinar
aquelles infraestructures,
no?
Aquí tirem pel mig
i fem
un altre trinxament de territori.
José María,
a tu què et sembla?
que té a veure
amb aquest mal endèmic
d'un diàleg fructífer
entre administracions,
no?
I que a vegades,
quan parlava ell
d'escassetat
d'enginyers,
jo crec que el que hi ha
és escassetat
de discurs
polític
sensat
en tema
d'infraestructures.
Les infraestructures
són decisions històriques.
No és
decidir
obrir un servei
que després
el tanques,
no, no,
una decisió
transcendent,
que afecta el territori,
que afecta les persones
i per tant
s'ha de planificar
més que mai
amb aquestes qüestions
i fer-ho de forma coordinada
i les infraestructures
afecten a un municipi
o n'afecten a dos
o n'afecten a tres
i aquí cal
fer política
d'una manera diferent.
Jo em penso
que a vegades
els polítics
haurien d'escoltar
més els tècnics.
Jo voldria trencar
una llança
a favor dels tècnics
perquè ara
no és el moment
de treure una llista
de decisions preses
en aquesta ciutat
malgrat l'informe
desfavorable
dels tècnics de torn.
En fi,
doncs,
parlant de carreteres,
amb les carreteres,
amb aquesta variant
de la 3,40
que ja comença
a tenir perfil
que segurament acabarà
l'any que ve,
el 2009,
ja serà una realitat
i en què també hem parlat
àmpliament de temes
relacionats amb seguretat
i mobilitat
amb desplegament
de nous agents
de la Guàrdia Urbana.
Aguem amb la tertúlia
que avui hem convertit
amb Pitu Rovira,
Carles Magraner,
Francesc Roig
i Josep Maria Àrias.
A tots quatre,
moltes gràcies
per convertir aquesta estona
amb els ullens
del matí de Tarragona Ràdio
i fins la propera.
Que vagi bé.
Adéu-siau.
Bon dia.