Comencem ja el temps de la tertúlia.
Tertúlia en aquest matí de dimarts
per comentar l'actualitat del dia i de la setmana
amb bona part presidida per la campanya electoral,
per la proximitat de les eleccions el pròxim diumenge.
Avui una tertúlia que compartim amb quatre convidats
que els tenim a punt.
Ens acompanya Francesc Domènech,
director de Canal Reus Televisió.
Quico, bon dia.
Molt bon dia.
També ens acompanya Ramon Pedrós,
director del diari de Tarragona.
Bon dia, Ramon.
Bon dia.
També tenim a l'altra banda de la taula
el fins ara senador de Convergència i Unió Madrid, Lluís Badia.
Lluís, també bon dia.
Hola, molt bon dia.
I el regidor socialista de l'Ajuntament de Tarragona,
Manel López Pasca.
Manel, també bon dia.
Hola, bon dia.
Avui hem de parlar d'eleccions,
hem de parlar del cara a cara,
del segon debat cara a cara entre Rajoy i Zapatero,
que vam poder veure ahir a través de les cadenes de televisió.
Un primer titular, un primer comentari,
que els hi va semblar.
S'ha decidit alguna cosa important?
Va ser molt diferent el primer,
el de dilluns de la setmana passada.
Que els hi sembla?
Comencem pels periodistes.
Quico, quina impressió et queda?
Si haguessis de fer un titular,
que això és molt periodístic.
Ostres.
És que té moltes lectures.
Jo crec que ha estat el debat
que consolida definitivament la tendència al bipartidisme,
que des del meu punt de vista això no és bo,
especialment a Catalunya,
on el ventall polític té molts matisos
i em sembla que tots plegats ens n'anem d'alegrar,
perquè hi ha més opcions.
Des del punt de vista dels dos participants,
jo concedixo bastant amb la lectura que en general fa la premsa
que si algú dels dos va guanyar va ser Zapatero,
tot i que també dic que potser va guanyar Zapatero,
però pels seus el Rajoy va quedar prou bé
en els dos debats,
el balanç dels dos debats.
Jo crec que cadascú ha pogut satisfer la seva clientela,
per entendre'ns.
I una cosa que crec que pot ser positiva d'aquest debat
és la mesura que serveixi
per fer créixer la participació.
Justament la part positiva de la bipolarització
és que tensa una mica l'acord
i això pot generar més participació des d'aquest punt de vista.
No sé a qui dels dos afavoreix que hi hagi més participació,
diuen els analistes, que el PSOE.
Una mala estratègia la del PP d'acceptar aquest debat,
però en fi, això ja són lectures una mica allò rizando el rizo, que diuen.
Ramon, titular o titulars del debat d'ahir,
quins en faries?
El que fem al diari de Tarragona avui,
clara victòria de Zapatero,
és a dir, diem que Zapatero guanya aquest segon debat,
així com el primer va resultar bastant més equilibrat
perquè es va veure un cap de l'oposició agressiu,
però relativament segur
i sabent que anava a la jugular,
amb els tres, quatre, cinc temes clàssics,
que d'alguna manera han electritzat aquesta legislatura,
de terrorisme, seguretat ciutadana, economia, etcètera.
En canvi, en el d'ahir,
el Rajoy el vam veure molt més nerviós,
perdia fins i tot els papers,
és a dir, això que fem ara fa un moment,
abans d'entrar que deixava els papers a terra,
i això és un mal, una dona amb mala impressió,
una persona més no desordenada
i que es desfà d'allò que ja no li interessa.
Però més nerviós, més poc precís,
en canvi, el Zapatero es va manifestar tot el contrari,
així com l'anterior,
l'anterior podria haver estat,
perquè, més a la defensiva,
perquè pel format mateix del debat,
a l'anterior el que tenia la iniciativa
era el mateix Rajoy,
ahir l'iniciativa va dur el Zapatero,
es van invertir els termes,
fins i tot físicament,
estaven, en fi,
una a la dreta, l'altra a les carres,
després, doncs, van canviar de posició,
i doncs jo, respecte a l'anterior debat,
va estar més enèrgic,
més convincent,
més ferm, no?
I, per tant,
no hi ha dubte des d'aquest punt de vista,
jo crec que Rajoy no va saber aprofitar l'ocasió,
no anava ben preparat,
no, no,
es veia nerviós,
i, en canvi, es veia que Zapatero
s'havia pres la lliçó
i anava més ben preparat.
Aquesta és l'opinió de la banda periodística de la tertúlia
i els polítics,
el Lluís va dir al Manel López Pasca
que segur que s'ho mirarà a anar amb altres ulls,
quina impressió tenen, Lluís?
Bé, jo estic d'acord amb el que diu el Quico,
vull dir, aquí anem a veure,
el model que ahir se'ns ven,
o el que se'ns vol vendre,
o el que se'ns vol convèncer,
és un model que no és el que estava allà a la taula,
jo crec que el model que hi ha a la taula
que estava allà representat pel senyor Zapatero
o pel senyor Rajoy
no és el model que voldrien la majoria de ciutadans,
evidentment de Catalunya,
però també de l'estat espanyol.
Jo crec que això és una mala notícia,
perquè voler consolidar un bipartidisme
quan realment la societat no està per aquesta via,
d'entrada me sembla un mal principi de treball,
una mala feina feta
per tots els que han incidit que això fos realitat.
Per altra banda,
jo crec que ahir els dos anaven a no perdre,
jo crec que cap dels dos volia perdre,
hi havia molta por a perdre el debat,
i crec que d'alguna manera,
independentment de les qüestions subjectives,
que si llegeix avui a la premsa
n'hi ha que diuen que han guanyat un
i que guanyen l'altre,
jo com penso que això prèviament
ja estava clar
qui hi havien d'anar uns
i qui hi havien d'anar altres,
i això malauradament
és una prova aquesta de,
diguem, subjectiva,
amb tots els respectes,
jo crec que és molt, molt respectuós
que uns neixin en uns i neixin en l'altre, no?
El que crec és que la reflexió
de cara a la gent normal,
és dir, escolta,
aquí tothom va a mantindre el seu, no?
A mantindre cada un seu electorat,
cada un dels seus suports electorals,
i per tant, des d'aquest punt de vista,
jo crec que el debat d'ahir,
independientment de les qüestions puntuals
i anecdòtiques,
va ser un debat de mas de lo mismo, no?
I mas de lo mismo
obiant una realitat general, no?
I vol dir,
hi referim exclusivament
al tema de Catalunya, no?
Jo crec que es fa un debat molt pobre, no?
Evidentment,
no estarem d'acord
amb tot el que va dir el Rajoy,
que jo crec que va dir molts disbarats,
però tampoc amb el que deia el Zapatero, no?
Respecte a determinades qüestions puntuals,
no de tot el que ha sigut
el desgavell del Partit Socialista a Catalunya
i amb tot el que ha suposat
la gestió del Partit Socialista
els darrers mesos a Catalunya.
En qualsevol cas, repeteixo,
jo estaria perquè va ser un debat,
un debat més,
un debat que no reflexa
el que realment vol la societat,
que jo crec que és una societat plural,
una societat on hi ha altres opcions polítiques,
i que en tot cas, evidentment,
hi deu haver un interès molt important
per consolidar aquest bipartidisme,
però estic segur que ni Catalunya ni Espanya
estem per una opció bipartista.
Manolo?
Home, en quant al bipartidisme,
o sigui,
el que vol la societat està ben clar.
potser a Catalunya,
al País Bàs i a Galícia,
no és un bipartidisme pràcticament,
però és que el rest de l'estat espanyol
pràcticament no hi ha un bipartidisme,
tant a Andalusia com a Castellà-Leó,
Castellà-La Manxa,
o sigui, pràcticament és un bipartidisme
el que existeix.
O sigui, Lluís,
el que vol la societat és el que vota, no?
Exactament,
realment a Catalunya no és així,
a Catalunya és més plural,
hi ha més unes altres opcions nacionalistes
que el rest d'Espanya no hi som.
En quant al debat,
jo el que vaig veure és un Rajoy molt nerviós,
cosa que l'altre banda no va veure,
molt nerviós,
d'editatiu,
inclús a les hores de començar a parlar,
el que deia el Ramon,
l'Ivan Carlos els papers els va llançar,
no sé si l'Ivan Carlos els va llançar,
no?
I a més a més,
va quedar una cosa molt clara,
que farà el traspassament de l'Ebre,
o sigui,
que si arriba el president del govern
farà el traspassament,
o sigui,
és el que tinguem clar a Catalunya.
Entre altres prentes que va llançar,
aquesta és la que em va quedar més gravada,
i, bueno,
clar,
jo soc partidista en aquest cas,
però va haver-hi el president
que va fer opció,
o sigui,
va donar propostes concretes,
va estar molt més segur
i molt més contundent
que va estar el senyor Rajoy,
evidentment.
Sobre algunes qüestions concretes del debat,
potser les que ens afecten més a prop,
ara deia el Manolo
el tema del traspassament de l'Ebre,
tot el tema de la qüestió lingüística,
la política lingüística de la Generalitat,
Aquesta és una altra prenda també que va deixar.
Referències als caos d'infraestructures
o de pagades que hi ha hagut
els últims mesos a Catalunya,
algun comentari que us sembli interessant,
és a dir,
alguna valoració del que van dir Rajoy i Zapatero
en el tema més proper a Catalunya?
Diguem això de qui va preparar millor el debat,
es va veure clarament
que Zapatero volia arrencar-li a Rajoy
que un pronunciament sobre el pla hidrològic,
dues o tres vegades,
quan es va parlar de l'aigua,
de l'aigua, de l'aigua, sí, parlem-ne tal,
fins que l'altre ja li va dir,
si quiera que lo diga, lo diré,
diu, sí que el faré el traspassament.
Efectivament que buscava aquest pronunciament,
cosa que per cert,
l'Enricomà aquí a Tarragona
diu el contrari.
Després li preguntarem,
que no estarà convidat al programa.
Exacte, per tant,
són qüestions d'aquesta ambigüedat
de la política
que són les que fan que la gent
de vegades doni l'esquena o s'allunyi
quan no hi ha fórmules i propostes tan clares,
sinó tot el contrari.
I el tema de la llengua,
que va sortir en el debat del passat dilluns
i també en el deia la nit.
Algun comentari que,
en fi, us mereixi el que van dir els dos candidats?
Des d'aquest punt de vista,
també aquí va passar al revés.
El Rajoy intentava arrencar,
diguem,
d'un posicionament del Zapatero
que va estar més,
home,
jo crec,
més ambigüe,
en el sentit que
més coneixedor
de la realitat,
de la realitat nacional de Catalunya.
En canvi,
va ser el Rajoy
el que es va comprometre,
doncs,
a imposar l'ensenyament en castellà,
per exemple,
és a dir,
d'una manera molt,
molt,
molt,
molt clara.
No hi ha canvis,
va ser molt repetitiu,
estic d'acord amb el que deia el Lluís,
de fet,
de fet,
gairebé,
tret d'algunes propostes de programa
de Zapatero,
que sí,
les va portar,
en Rajoy es va limitar molt
a repetir el que ja havia dit
en el primer debat,
va ser més avorrit
que l'anterior,
molt més avorrit.
I,
i des d'aquest punt de vista,
doncs,
hem sentit el Rajoy
d'aquests quatre últims anys
i el Zapatero d'aquests últims quatre anys.
Tigo.
I el tema de la llengua,
està,
vaja,
vaig tenir molt la sensació
que pel que fa Rajoy
ho va voler treure
perquè,
bueno,
per aquella teoria
que atacar
o parlar
en els termes que ell parla
de la qüestió lingüística
a Catalunya
dona vots
a la resta d'Espanya.
Amb tot,
jo crec que aquí,
jo tinc molta sensació
i a lo millor peco
de pessimisme,
però s'ha fet
ja un mal
que difícilment
és reversible
en la qüestió
de la llengua
perquè ha quedat
definitivament
qüestionat
un model,
Zapatero d'Espanya,
que durant 20 anys
ha funcionat.
D'acord que 20 anys després
la realitat social
és diferent
a la que era 20 anys enrere,
etcètera,
etcètera,
però és un...
Un mal irreversible
dius?
Jo crec que
em consta
que mestres
comencen a tenir
problemes
a les escoles
de pares
que se'ls encaren
per entendre'ns
per qüestions
lingüístiques.
Per tant,
atenció
a com pot anar
derivant
tota aquesta qüestió
amb els anys.
Jo,
en aquest sentit,
crec que s'ha fet
un mal
possiblement irreversible.
Lluís,
Manolo?
Jo aniria
una miqueta més lluny.
Jo crec que el debat d'ahir
el que demostrava
és que Catalunya
estava al marge.
És a dir,
servia com a argument
polític
o com a argument
de debat,
però,
escolta,
semblava que...
Ens estan utilitzant.
Exacte.
Perdó,
pels dos,
no?
Vull dir,
inclús amb les acusacions
quan li deia
que vostè va
amb un acord
amb Esquerra Republicana...
És a dir,
escolta,
era un pur debat
exclusivament
per obtindre
suports electorals.
En cap cas,
un rebat de reflexió
perquè, clar,
vull dir,
també,
en aquest punt de vista,
el senyor Tabateroli
podia haver contestat,
no?
El senyor Rajoy li deia
escolta,
no, no, no.
A Catalunya,
en temps de fa 30 anys,
estem actuant
amb el tema
de l'idioma.
Li va contestar
molt de passada.
Jo crec que...
Home,
Manolo,
vull dir,
jo crec que d'un tema
tan fonamental
com diu el Quico,
que és un tema fonamental
i que, a més,
tots ho som
i tu ho saps millor
que ningú,
era un tema per dir
escolta,
fins aquí m'he arribat,
no?
Vull dir,
escolta,
aquí porten 30 anys
d'una convivència absoluta,
d'una convivència bona
i vol introduir
aquesta variable
que no,
que jo estic d'acord amb tu,
no?
El que passa,
jo crec que això
hauria de ser tangible,
dir,
escolta,
per qui no,
per qui no vagi
perquè això no vagi
i crec que,
d'alguna manera,
doncs, bueno,
en aquesta reflexió personal
de dir,
escolta,
això de Catalunya
queda al costat,
serveix com va ser electoral
per mi
i potser per l'altre,
però vull dir,
d'alguna manera,
no hi havia
una reflexió profunda
del que està passant
a Catalunya
en determinats temes
que ningú es poden ser
més favorables
al Partit Socialista
i altres menys,
però en qualsevol cas
es feia servir Catalunya
com pur argument
d'atac
l'un o l'altre.
Bueno,
aviam,
Lluís,
jo el que et puc dir
és que
tant el president de govern
com el PSOE
com el Partit Socialista
de Catalunya,
o sigui,
el de la llengua
el tenim ben clar,
el tenen ben clar,
però jo ho sé,
per dir que
la llei de normalització
lingüística
d'aquest país
ha sigut exemplar
i jo t'ho dic
perquè
jo ho visco de prop,
jo no tinc cap dubte,
ho visco de prop
amb el món
que visco
i que estic,
o sigui,
a mi que se me posi
en dubte
aquest model
em sembla absurd
completament,
perquè és que
la realitat,
el que dius,
Kiko,
o sigui,
jo crec que no hi ha
problemes
per la llengua catalana,
ni a les escoles
ni a cap puesto,
és que potencialment
és que t'he entès
que hi ha problemes.
No, no, no,
el problema
és que l'estan creant.
Bueno,
l'estan creant,
o sigui,
el que vol crear el problema,
perquè problemes
realment no n'hi ha,
o sigui,
és que no hi ha cap problema,
o sigui...
Però pot haver problema,
que és,
jo crec,
el que venia a dir el Kiko.
No,
el problema pot haver
si el PP guanya
i introdueix
la divisió
en les escoles
dels nens.
Aquí hi estarà el problema.
Fer guetos
amb els nens.
Nosaltres,
inclús,
de ser associacions
andaluses
i associacions
de tot
l'estat espanyol,
el que ell lluita
és per la immersió
lingüística.
Per què?
Perquè tothom,
tota la ganalla,
tenen les mateixes opcions
des que entren a l'escola.
El que no podem aquí
anar és a dividir
a la ganalla,
ni a la ganalla
ni a la societat,
perquè aquesta divisió
realment no existeix.
És que no existeix
al país.
Per tant,
no fem més demagogi
en la llengua
ni en tot això.
O sigui,
que el que està funcionant
no cal tocar-ho,
és el que li va dir
el president
a Rajoy.
Fa 20 anys
que està funcionant,
vostè ha sigut
ministre
del govern,
vicepresident
d'un govern,
ministre d'Educació
i fins ara
se n'adona
per què?
Perquè li dona vots
a uns altres
llengua a Catalunya.
Per tant,
és prou de jugar
amb la llengua a Catalunya.
I al marge,
digues Ramon.
El que passa
és que efectivament
en 20 anys
la situació
ha canviat molt
a Catalunya,
que és el que
s'està insinuant aquí
i no acaba
de sortir
la paraula,
però que no
és que faci por a ningú,
però que és una realitat
que és l'augment
tremendo
de la immigració.
Aleshores,
això sí que
jo entenc
que pot comportar,
ha de comportar
necessàriament
uns canvis
d'actitud,
solucions noves,
ja s'estan intentant,
en aules com es diu això,
les aules d'acollida,
que en algunes
sembla
que estan començant
a funcionar bé,
en d'altres
sembla que hi ha més problemes,
però alguna cosa
s'ha de fer
perquè és evident
que això continuarà,
a més a més,
si hi ha un 20,
un 25%,
gairebé,
en algunes zones,
el 40 fins i tot,
per cent d'immigració,
és evident
que això
comporta
una tensió social,
per dir-ho així,
en termes de sociologia pura,
no parlo ara de política,
ni
què s'ha de solucionar,
i s'ha de afrontar,
no ens podem quedar
de braços creuats.
Ara,
és evident
el que esteu dient,
que en un debat
com el d'I Catalunya
desapareix,
i per desgràcia
no només desapareix,
sinó que és utilitzada
com a moneda
de canvi,
com a tots els atacs
de Catalunya,
sobretot des del punt
de vista lingüístic,
doncs,
clar,
són molt rendibles
a la resta de l'Estat
fora de Catalunya,
no?
Per desgràcia,
doncs,
era un debat a dos,
molt bé,
perquè són els dos únics
candidats
a la presidència
del govern,
els únics que poden ser
presidents del govern
són aquests dos senyors,
no?
Ara,
els debats
més amples,
a cinc,
doncs,
ja s'han fet també,
i fins a...
i tot a set,
no?
s'estan fent i s'han fet
a Catalunya,
i això està bé
i de puntualitzar-ho,
perquè hi ha opcions
que lògicament
poden ser determinants,
no?,
a l'hora fins i tot
de formar govern,
no?,
després de les eleccions
a Madrid.
Està bé dir-ho,
però clar,
si analitzem en si
el debat d'ahir,
doncs,
era una mica
la pregunta inicial,
en el debat d'ahir
no hi ha color
des d'aquest punt de vista
del seu resultat,
les enquestes també
de la major part
dels diaris
així ho reafirmen,
i en canvi,
doncs,
va ser ben pobre
per tornar una mica
a acabar
fent el resum
amb propostes noves.
Els debats,
el d'ahir
i el de la setmana passada,
més un espectacle mediàtic
que un debat
de fons
que ajudi
a canviar
sentits de vot?
Aquí sí que,
jo si em permeteu,
és a dir,
cada vegada es fa
més
debat polític,
es fa menys debat polític
i es fa més
un exercici
de màrqueting polític.
Els periodistes
en som...
Digues, Lluís,
espectacle.
Sí, sí, sí.
El d'ahir va ser
un espectacle també,
de la política.
És a dir,
els periodistes
en som corresponsables,
però a la vegada
víctimes,
en el sentit
que,
és a dir,
el tema dels matisos,
s'estan perdent
molts matisos.
Es fa campanya
a cop de titular,
a cop de frase historiada,
a cop d'eslògan
per entendre'ns.
Ahir el debat
no deixava de ser
perquè es canviava
de tema
cada dos per tres
en funció
de les convenències.
Clar, perquè el debat
és tan concentrat,
o sigui,
és un curs
estat completament.
Però,
perdoneu una cosa,
jo crec que hem de comparar
amb els altres puestos,
els americans.
Sí, sí, sí.
Fa un any que fan debats.
Sí, sí.
I les eleccions
fan encara cinc mesos.
Sí, sí,
entre candidats
del mateix partit.
No, perdona,
però es fan debats
on compareixen
tots els candidats
del mateix partit.
A nosaltres sembla
que ens fa por això,
no?
I que és un gran èxit
el tema aquest.
Què ho és?
Però imagineu-se
si poguéssim avançar.
Però clar,
a mi quan parleu
de qui ha guanyat
o qui ha deixat de perdre,
a mi em creu,
jo em creu perfectament
l'opinió del Diari de Tarragona
i em val.
Ara, clar,
jo pensar que avui
el país hagués dit
que ha guanyat el Rajoy
encara que hagués guanyat
era impossible.
Per tant,
aquest és el problema
de fons del tema.
Mediàticament,
com la societat
està dividida
i també té
els que són d'un costat
i els que són d'un altre,
el món no donarà guanyador.
Sí, sí,
el món no donarà guanyador.
No donarà guanyador avui.
L'ha de fer,
és igual,
perquè d'interessar.
Però en el fons
tots som conscients
que és la COPE,
perdona,
la COPE no donarà guanyador.
La COPE impossible.
No, però aquest és el tema.
Allò s'està dient
que prèviament ja se sap
el que diran
uns diaris i altres.
Llavors,
quin és el fons del tema?
Home,
jo crec que el tema
és que d'alguna manera
entri en debat tothom.
És a dir,
quan aquí hi ha hagut debats a set,
escolta,
s'ha pogut debatre
molt més que ahir,
a més estava,
escolti,
ara han de parlar
de no sé què,
ara han de parlar
de no sé quantos.
Escolta,
i per què no podien parlar
de tot?
Per què no havien de discutir
de tots els temes?
Per què no hi havia
un periodista
que els digués,
escolti,
no,
vostè ha dit del terrorisme,
ha dit no sé què,
ho manté o no ho manté?
El que hem dit aquí,
quan hi ha un debat
en concret
o quan li preguntaràs tu
al cap de llista del PP,
li dirà,
escolti,
quin és el seu plantejament
amb el tema del trasbassament?
I li preguntaràs,
ahir,
clar,
com cada un podia dir
el que volgués...
Sí, clar,
això ens portaria
el paper dels periodistes
i dels dos moderadors.
No, no,
ens portaria a un debat
segurament en el futur
que l'important és debatre
i que no hi hagi por de debatre,
escolteu,
als Estats Units,
jo he seguit molt
perquè m'interessa molt
la campanya americana
i crec que és una referència important
i escolteu,
allí porten debatint
fa set mesos,
però cada setmana
i la senyora Clinton
amb el senyor Obama
s'han enfrontat
vint vegades,
com a mínim,
com a mínim.
Seria impensable també
en els partits polítics
d'aquest país ara mateix.
No és qüestió dels periodistes
i dels propis partits,
no?
Perquè si no,
és el que ha dit
el director de Tarragona,
és que el problema és
que si no la societat
passa de la política
perquè clar,
si resulta que tot se concentra
a dos debats
en tota la campanya electoral,
perdoneu-li,
ja s'ha acabat,
ja s'ha acabat l'espectacle,
el més important
és quan arriba amb el cotxe
i quan s'ha empat,
si llença tots els papers a terra
o s'ha de les ulleres.
Lluís,
però ha estat 15 anys
sense debat
i ha hagut de ser
un altre president socialista
el que ha donat el debat.
El senyor Montilla
no va voler cap debat
amb el senyor Mas,
el senyor Maragany
no va voler cap debat
amb el Mas,
aquest és el tema,
home,
no és així,
no és així,
el senyor Montilla
no va voler cap debat
amb el periodista.
D'acord,
però s'han fet
sempre debats
de cinc.
El que estic d'acord
és que els debats
encursetats
no són bons.
Jo estic d'acord
que els debats
siguin més
amb periodistes
preguntant
i que siguin més incisius,
o sigui,
totalment d'acord.
Però tothom allí,
escolti,
se sentarà a la dreta.
Espera un moment,
espera un moment,
és igual que sentin la dreta
que l'esquerra
i això no té situació,
jo crec que no.
Ara,
que el debat
hauria de ser molt més obert
i que haurien de ser periodistes
preguntant si convé
i que s'interpel·lin
l'un a l'altre.
O sigui,
això és el que realment
que dóna
i dóna opció.
Ara,
no sé
si no hi ha hagut
cultura de debat
en 15 anys,
benvenido sea.
Però precisament
a l'hora de so.
Una altra cosa també,
una altra cosa
per el que deies,
o sigui,
tu en aquests moments
dius,
s'enfronten dos
i queden les altres opcions
a part.
Però és que
el que vota PP
o vota Partit Socialista
sap que votarà
que serà president
del govern.
El que vota
una altra opció
no sap qui vota
de president, eh?
Pot ser qualsevol, eh?
Pot ser qualsevol
dels dos, eh?
El que vota
una altra opció, eh?
Seure a la dreta
o a l'esquerra
no és el mateix, eh?
Perquè al Rajoy
a l'esquerra
no li fa mal.
En qualsevol cas,
de totes maneres
dels debats,
ara et deia,
després de 15 anys,
potser a partir d'aquí
sí que sobra definitivament
una cultura
de debat
a nivell de l'estat espanyol
i també de Catalunya
més encara pronunciada
en què faci
irremediable
que cada campanya electoral
llegi debats
i que cada campanya electoral
pugui haver-hi
un cara a cara
amb més participació
també dels periodistes, no?
Potser s'ha començat,
s'ha posat la primera pedra.
El problema és el format
dels debats, no?
Als Estats Units
és diferent el format, no?
El periodista...
Està al costat,
toca.
Exacte.
El periodista intervé...
En teoria,
en teoria
no es poden
interpel·lar directament
els candidats,
en teoria,
per tant,
han de contestar
el periodista
i és el periodista
el que formula
les preguntes,
no s'estableixen
ni es pacten
blocs tancats,
allò de dir,
mira, ara,
d'economia,
digui el que vulgui,
jo que em pregunti
el que vulgui
que contestaré
el que em surt...
Com s'ha fet,
per tant, clar,
queda la cosa
molt més tancada
i freda, no?
Aquí ens trobarem
sempre amb el problema
dels debats,
una cosa que s'ha apuntat,
que de Lluís,
el Quico,
també,
en el sentit de dir,
home,
és que a Catalunya
una mica
el panorama polític
és molt diferent
que a la resta de l'Estat,
no?
Aleshores,
quan hi ha un debat
a dos
que aspirin
a la presència
del govern de l'Estat,
doncs,
sempre es castigarà
d'alguna manera
la representació
de les forces polítiques
estrictament,
diem,
representatives de Catalunya
o vinculades a Catalunya
i és així,
ens haurem de limitar
a fer-ho aquí,
per dir-ho així
i a més a més
ens trobem a una cosa
que a mi
és del que em sembla
més greu
que ja s'ha comentat
i ahir
es notava també
molt en el debat
de dir,
per desgràcia,
hem viscut
una tensió
i un enfrontament
territorial
molt greu
durant tota aquesta legislatura,
ja ve de lluny,
però aquesta legislatura
s'ha accentuat
i aleshores
per desgràcia
tot allò
que
posi en qüestió
algunes coses
més peculiars,
la naturalesa pròpia
de l'estructura social catalana,
de l'educació,
de la cultura,
de la llengua
de Catalunya,
per desgràcia
tot el que sigui
que això dona
vots a la resta
de l'Estat.
Això fa molt inviable
que es puguin
homogeneïtjar
per dir-ho així
debats
d'interès general
a la Catalunya
i a la resta
de l'Estat.
I permete'm,
i espera't
la qüestió
del conflicte territorial
perquè convé recordar
que hi ha una sentència
pendent del Tribunal
Constitucional
sobre l'Estatut.
I la situació
del País Basc,
que tinc la sensació
que tornarà
a destapar
la capsa dels trons.
El Lluís va dir
que ha fet política
aquests quatre anys
a Madrid,
ho ha notat molt això,
el tema del conflicte territorial?
Allà és molt bèstia,
no?
Aquí s'ha fet servir
el tema...
Tots dieu,
tots els que heu estat
a Madrid
dieu el mateix,
que no és una qüestió
que vulgui suposar
un enfrontament dialèctic
amb tu.
Jo crec que Espanya
no és PP o PSOE.
Jo crec que hi ha
més opcions.
Una altra cosa
és que en aquest moment
no hi siguin,
però hi ha molta gent
que està a Sòria
i segurament
no li va bé
ni PSOE ni PP.
Aquest és el tema de fons.
No, no,
ja ho sé que em diràs,
escolta,
com no hi ha l'opció,
però és que a mi em sembla...
Però una tercera via política
seria viable a l'Estat?
No ho sé si és viable o no,
però jo crec que hi ha molta gent
que no està ni per blanc
ni per negre,
que jo crec que tots són matisos
i aquí a Catalunya
està demostrat
que la societat
creu matisos,
home, vull dir,
no crec que hi hagi
diferències
entre la societat catalana
i altres societats
que d'alguna manera
poden estar
amb aquest plantejament.
I repeteixo,
vull dir,
la situació és la que és
i perfectament consolidada,
democràtica i legítima,
però està clar
que això del bipartidisme
comporta una sèrie
de perills importants,
sobretot quan està tan encursetat,
perquè hem posat
l'exemple americà,
però clar,
vull dir,
és que dintre del Partit Demòcrata
amb el futur,
si realment hi ha aquest debat,
si realment hi ha
aquesta exposició de les idees,
si realment hi ha
que la gent
pugui arribar
a captar
tots els matisos,
doncs,
jo crec que això és bo,
i per acabar,
vull dir,
jo crec que el debat d'ahir,
repeteixo,
jo crec que tots anaven
a no perdre,
jo crec que el que volien
és no perdre,
jo crec que el que els feia pànic
és dir,
escolta,
jo surto d'aquí derrotat,
sobretot,
com deia el Quico,
davant de la meva gent,
i jo crec que aquest és un tema
que malauradament va ser així.
El fill d'aix últim
que deia el Lluís Badia,
totes les enquestes
dels últims dies
demostren que
serà un Parlament
segurament menys plural,
on fins i tot
Izquierda Unida
pot perdre el grup parlamentari,
perquè es quedaria
per sota dels cinc diputats,
i on guanyen diputats
PSOE i PP,
per tant,
totes les enquestes
apunten a això,
a un Parlament,
a un Congrés dels Diputats
més bipartidista.
Manolo.
És que,
és el que deia abans,
de cara a el que és
l'obert d'Espanya,
o sigui,
Espanya està bipolaritzada
pràcticament
en tot l'estat,
és actuant,
insisteixo,
Catalunya,
el País Bàs
i part de Galícia,
i alguna cosa en Galícia.
I ja s'han intentat
vies mitjanes,
el Partit Reformista,
CDS,
també se van a la Garete,
havien que fer la Rosa Díez,
ara,
però és que
no sé per què,
o sigui,
no sé,
això és el que vol la societat,
perquè és el que demostra
en unes eleccions,
en unes eleccions
que es preveu
que votaran un 75
o un 77%
a l'electorat,
això és el que diuen
les enquestes.
Ojalà.
És el que diuen les enquestes,
eh?
Ojalà.
Jo dubto que així tant,
però bueno,
és igual,
que ha votat
fins a un 80
a les últimes eleccions
i ha volgut i això,
doncs jo crec
que és el que vol
el poble,
no?
Dic jo.
I amb els dos debats...
Hi ha diferents matisos,
i tant,
que n'hi ha,
i molts de matisos.
I després dels dos debats,
ja per anar acabant,
perquè any es queda molt poquet,
es consolida l'avantatge
del PSOE i de Zapatero
per guanyar les eleccions?
Les enquestes
que s'han publicat
fins ara,
jo crec que en tot cas
s'ha deixat
les coses com estaven,
és a dir,
amb un cert avantatge
dels socialistes,
tot i que,
per allò de la llei electoral,
el nivell de participació
serà molt important,
el vot del PP
està molt més fidelitzat
que el vot del PSOE,
per tant,
la participació
és un element determinant,
un punt més o menys
de participació
pot decantar
dos o tres diputats
que poden ser claus.
Ramon.
En tota la legislatura,
el PSOE ha anat pel davant,
el PP no l'ha avançat mai,
en un debat
molt igualat
com el de la setmana passada,
doncs el PSOE
mantingut
els quatre punts d'avantatge
que han registrat
els sondejos
d'aquests dies,
jo crec que després del d'ahir
haurà guanyat
algun punt més,
però només un apunt
respecte a la necessitat
que deu
d'un tercer partit
o de forces
més centristes,
per dir-ho així,
més centrades
o centristes,
no?
Els dos partits
estan fent un esforç
per mirar
cap al centre,
per guanyar
aquest vot de centre.
Ahir, de fet,
el Rajoy
va fer una crida,
fins i tot
als votants socialistes.
Tothom se modera.
Exacte, no?
I la Zapatera
es va veure molt clar
que fer el mateix.
Tothom es modera en campanya,
suposo que vol dir el Lluís.
Malauradament.
No,
jo m'agradaria
fer un diagnòstic,
això,
ja sé que no es poden publicar
com diu el Kikolòs
enquestes,
però jo diria
que entre...
Vols fer una porra.
Entre PP i PSOE
sumaran 315 diputats,
el que realment
jo crec que no és
una bona notícia
especialment per Catalunya.
350,
clar,
vol dir...
Podem fregar
fins i tot
la majoria absoluta?
No,
jo crec que no.
Mireu,
jo crec que la referència
és l'enquesta del CIS
que està publicada
i que d'alguna manera
sembla ser que és la que
sempre apura més.
I el que diu l'enquesta del CIS
em sembla que estan parlant
de dos o tres punts,
no?
Bé,
jo crec que això serà
més o menys...
Aquí resulta que...
Hi ha molts pocs diputats
per província.
El que es pot donar
és que algú pugui guanyar
inclús amb diputats
i perdre el número de vots,
el que seria evidentment
una situació
encara més bipolaritzada
de la situació social espanyola.
Manol,
un pronòstic
per acabar la tertúlia?
Home,
jo tinc clar...
Ser regidor socialista
no pot dir una altra cosa,
no?
O sigui,
estan guanyades
però no es podem adormir.
O sigui,
nosaltres el que hem de fer
és motivar l'electorat
que baixi a votar
i que voti un 75,
un 77% de la gent
que llavors guanyarem
i holgadament
que és el que necessitem
per gobernar.
En fi,
acabem la tertúlia.
Queden encara
quatre dies
de campanya electoral
i encara poden passar
moltes coses
però en fi,
veurem també com va
la jornada electoral
del proper diumenge.
Acabem la tertúlia
que avui hem convertit
en dos periodistes
i dos polítics.
Ramon Pedrós,
Quico Domènech,
Lluís Badia,
Manel López Pasca.
Gràcies a tots quatre,
que vagi molt bé.
Fins la propera tertúlia.
Bon dia.
Adeu, Ricard.
Bon dia.