Saludem ja Víctor Roca. Bon dia, Víctor.
Bon dia.
Avui Laura Picó no ens acompanya perquè ja saben que en ocasions,
com que a més els nostres advocats també atenen el torn d'ofici,
a vegades no poden estar nosaltres perquè tenen una vista,
sense anar més lluny, amb Víctor Roca, d'aquí no re,
sort que tens el jutjat a prop, doncs també tens una vista.
I tant el Víctor com la Laura podríem dir que també fan una mena
d'atord d'ofici de la ràdio.
Moltes vegades tenim la sort de tenir-los tots dos,
però quan no hi és un, és l'altre, és fantàstic.
Intentem sempre complir amb aquest torn d'ofici
i en quant a Laura, sembla que ens anem tornant setmana a setmana,
però el que està clar és que un o altre sempre estem aquí disposats
a fer el programa.
Molt bé, i avui, clar, saben que sempre intentem,
en la mesura del possible, situar aquest espai
en algunes de les qüestions d'actualitat
que puguin interessar a tots vostès.
Des del punt de vista dels tribunals de justícia,
disortadament en els darrers temps estem assistint a judicis,
a denúncies, a causes que són molt dramàtiques,
relacionades sobretot amb la violència cap a les dones.
És un tema que hem tractat moltes vegades, sense anar més lluny.
Aquestes setmanes està celebrant un judici a l'audiència de Tarragona,
un home que va matar una dona, no desvetllarem res.
Justament com que aquest judici s'està duent a terme,
creiem que no és oporto parlar-ne,
que en tot cas, com que és un tema que disortadament hem de recórrer moltes vegades,
ja en parlaríem.
Què és el que ens situa en l'actualitat?
La campanya electoral.
No parlarem d'eleccions.
No demanarem el vot per ningú, només faltaria.
El que sí ens agradaria saber,
perquè això a més ho hem sentit a dir algunes vegades.
Per cert, que dijous parlarem de la llei electoral,
i els avanço amb Laura Román,
que és professora de Dret Constitucional de la URB,
perquè aquesta llei electoral que tothom en parla,
em penso que no coneixem gaire,
els que hem d'anar a votar el pròxim diumenge.
D'això no en parlarem.
Parlem de quina manera influeix el vot, el govern,
en l'elaboració i en les lleis,
en la derogació, en l'aplicació.
Influeix molt i a vegades no ho pensem.
Sí que influeix.
I parlem d'aquesta influència,
i faig les teves paraules
a l'hora que estem en una setmana crucial
i que, òbviament, qualsevol comentari que fem aquí,
voluntari o involuntàriament,
no comporta cap tipus d'inducció a vot algun.
Podem posar exemples pràctics per entendre-ho,
però evidentment...
Si posem exemples que potser facin més esment
en un partit que en l'altre,
és una qüestió absolutament abstracta,
involuntària i inconscient.
Però sempre s'han de buscar exemples,
no dir extrems,
però sí al màxim coneguts per tothom,
per saber una miqueta quins són els mecanismes
de la nostra legislació.
Sí, no, efectivament.
A més, el que diré ara sembla obvi,
però, òbviament, com tot,
hi ha moltes coses òbvies dintre de la nostra professió,
però tot té un per què.
Qualsevol llei penal, civil, laboral,
de qualsevol àmbit,
té unes connotacions polítiques.
Està impregnada d'una ideologia.
Estem cansats de veure els dirigents polítics.
Ahir és una mostra més, el debat,
pels que l'hagin seguit,
crec que la majoria de gent,
per les xers d'audiència i tot això...
Ja aquí es va dormir,
les coses com siguin,
perquè no són hores, però...
Bé, sempre...
Bé, sembla que en aquest país
els programes més seguits
sempre ens queixem de que els fan molt tard,
però després són els més seguits.
Debats, partits de futbol, etcètera.
Bé, no entrarem en això.
Però ahir es va veure, per exemple,
que en funció de la ideologia política
dels dos partits, en principi,
que han de governar o que tenen la majoria en l'estat espanyol,
doncs es fa o s'aplica aquesta ideologia
amb un tipus de llei o un tipus d'altra llei,
bé, sigui per qüestions d'educació,
bé, sigui per qüestions de...
Que sigui la llei de matrimonis homosexuals,
de les parelles de fet,
de l'eutanàsia, de l'avortament,
de moltes i moltes i moltes coses.
O altres lleis com la llei de protecció dels animals,
que està aprovada, però encara espera un reglament, per exemple.
Molt bé, però en principi parlem de lleis, Jolanda,
perquè les lleis, les lleis com a tal,
com a norma dintre de l'ordenament jurídic,
estan tramitades, elaborades i aprovades al Parlament.
bé, sigui el Parlament de Catalunya
o bé, sigui el Parlament d'Espanya,
perquè ja hem dit més d'una vegada
que en l'estat espanyol, l'estat de les autonomies,
la facultat o la potestat legislativa
la pot tenir tant el Parlament de Catalunya
com el Parlament d'Espanya.
En funció de les competències que tinguin.
Efectivament.
Aleshores, esclar, qualsevol tipus de llei orgànica o ordinària,
òbviament, vulguis o no vulguis,
té aquestes connotacions polítiques.
Per què?
Doncs perquè el partit que tingui majoria al Parlament
doncs hi dirà la seva.
Després sentim a vegades expressions com el consens,
com si no hi ha majories absolutas,
si hi ha majoria relativa,
qui té la clau de la governabilitat.
A vegades alguns partits fan seva aquesta expressió.
Clar, dependrà de les circumstàncies
de la negociació d'aquesta llei
perquè una llei no oblidem que es té que negociar.
Després posaré un exemple que hem viscut en aquest programa.
Es té que negociar, es té que tractar
i té un tràmit parlamentari
i això comporta que el resultat final sigui fruit
d'una sèrie de negociacions i de tractes.
I l'exemple que volia posar, si recordeu, fa un temps,
fa dos o tres o quatre anys,
no recordo exactament,
amb el company advocat Albert Ballbè,
amb en Javi Terres també aquí en aquest programa,
vam parlar, i així es va fer,
de participar en part en una sèrie d'idees
d'una iniciativa parlamentària a l'hora de...
Em sembla que era el tema dels impagaments de pensions.
Sí, de pensions a les parelles separades,
que a bona part eren dones la majoria,
doncs no percebien la pensió
i diguem-ne que a l'exmarit no passava res,
ni se li embargava, ni passava res, no?
És a dir, faci que faci la proposta,
la proposició de llei que parteixi d'un govern,
òbviament es tenen en compte
els grups de pressions socials.
Per exemple, es tenen en compte a vegades els advocats,
es fan dictàmens, es demana l'opinió...
Pot partir d'una iniciativa popular, també,
a través de la recollida d'assignatures.
Efectivament, efectivament.
El que passa és que...
Moltes assignatures s'ha de recollir.
Sí, no, i després hi ha el tema
que al cap i a la fi tot convergeix al Parlament,
insisteixo, parlo de Parlament indistintament
al català o a l'espanyol,
que són els que aproven la llei,
la promulga després, es promulga posteriorment.
Aleshores, hi ha algunes lleis,
com la Constitució espanyola, per exemple,
com l'Estatut d'Autonomia,
que també estan submeses a la votació popular.
Es va votar el text de l'Estatut,
es vota el text constitucional,
perquè són les normes mare.
Però totes les lleis, les normes inferiors,
segueixen aquest tràmit si es tramiten com a llei.
Hi ha altres tipus de normes, decrets, reglaments,
és a dir, el que són les normes normalment
de desenvolupament de la llei.
Aquestes normalment estan elaborades per governs.
Si seguim l'escalafó jeràrquic de l'administració
en qualsevol dels seus àmbits,
la local, l'autonòmica o l'estatal,
doncs cada ens té la facultat d'aprovar normes,
no lleis.
Jo, que no estem aquí per donar lliçons ni classes,
però es té que parlar amb propietat.
Una norma jurídica és qualsevol tipus de text
dintre de l'ordenament jurídic,
surti d'on surti,
la llei l'aprova al Parlament,
decrets, reglaments, banc municipal, etc.
Dins d'això, deixa'm fer-te una pregunta,
ara que has dit, Norma.
A vegades, i ho dic que sense cap intencionalitat,
hi ha lleis que semblen ornamentals,
perquè es treballa una llei,
s'aprova, però després és una llei
que està mancada de dotació pressupostària,
és una llei que, perquè es duia a terme necessitat,
d'un reglament,
que una miqueta articuli
el que és l'aplicació d'aquella llei,
i són lleis que es queden als prestatges
i que no s'apliquen.
Sí, pot passar.
Pot passar.
Aleshores, davant d'això, dius,
per què la feies, si no l'acabaves,
el tema, el procés?
Clar, a veure, el criteri
de quin tipus de llei es té que aprovar,
com, insisteixo,
norma, no diré de rang superior,
perquè ja hem dit que la...
La llei d'igualtat que es va aprovar
per consens, a més a més.
Bé, hi hauria alguna cosa,
però en principi hi ha moltes lleis
que s'aproven a més per consens
i que després no s'acaben de desenvolupar.
Abans t'esmentava l'exemple
de la llei de protecció dels animals,
que vam tenir no fa gaire
els representants de les protectores,
que s'està arribant a una situació molt greu.
Diuen, no, no, la llei està aprovada,
la llei està feta del 2002,
la llei està aprovada del 2007,
però encara restem a l'espera d'un reglament
que permeti aplicar-se aquesta llei
amb les sancions que s'han de posar,
etcètera, etcètera,
per a aquells que la incompleixen, pam, pam, pam.
A més, a veure,
el que dius tu es veu ràpidament.
Si algú agafa llei d'estrangeria,
reglament d'estrangeria,
doncs la llei d'estrangeria és d'un any
i el reglament és de l'any següent,
de dos anys.
Però és que a vegades, a veure,
el que està clar és que,
primer, el tràmit d'elaboració d'una llei
pot ser més o menys llarg,
perquè sigui més complicada,
perquè convingui més,
perquè necessiti un consens.
Hi ha lleis que s'intenta
per part de qui la s'impulsa.
En aquest cas, per exemple, el govern,
que és el més freqüent o és bastant normal.
Doncs clar,
que vulgui comptar amb el consens de l'oposició,
perquè és una llei que té certa transcendència
o es considera important
i, en principi,
no és que sigui necessari un consens,
perquè les majories es poden dur a terme d'una altra manera.
Però a vegades cal un pacte, no?
Allò, un pacte més ètic que no...
Els grans temes, normalment,
el terrorisme, bueno...
Els pactes d'estat, que van més enllà de la llei.
Perfectament.
A veure, i faig un breu parèntesi,
i torno a dir el que he dit abans,
no oblidem que altres organismes,
i es parlava també de pactes amb sindicats
i amb empresaris,
i, a veure, és a dir,
el que està clar és que qualsevol llei
s'ha de tractar el màxim possible.
Clar, hi haurà lleis que tindran un camí més llarg,
més dur, més difícil,
ja no per la matèria,
perquè a vegades pot ser una matèria molt transcendent
i una llei feta molt ràpidament,
perquè sigui una cosa, doncs, relativament fàcil de fer,
però a vegades algunes necessiten de consultes,
de reunions i reunions i reunions i tràmits.
Aleshores, hasta que arriba el Parlament,
els parlaments on es té que aprovar.
Clar, tot això, insisteixo,
no es pot...
Bé, sí que es pot preveure,
perquè ja pots preveure que aquest allí tindrà més dificultat,
però té el seu tràmit.
Clar, llavors, aleshores ve la segona part,
el reglament o norma de desenvolupament.
Clar, un...
Pau ja d'anar tot en el mateix pack, no?
Costa molt de fer.
És de fora, sembla, dius,
home, hi ha qui ho fan,
que ho facin tot i que ja es pugui aplicar.
Bueno, però...
Parlo des de la perspectiva més utilitària del dia a dia, eh?
Segur que és molt més complex el procés,
però això a vegades ens crea, doncs,
una sensació una miqueta de deixadesa
des d'aquest punt de vista.
I pels advocats o pels que apliquem la llei,
l'apliquen els jutges,
però els que utilitzem la llei perquè sigui aplicada,
clar, és difícil, no?
Perquè a vegades tens una llei
i encara està pendent el desenvolupament reglamentari.
Clar, que la llei s'ha aplicat,
que tu la podries fer servir en un procediment,
però no ho pots fer perquè el reglament no s'ha aplicat.
Estàs dient això?
No, no.
O sí que la podries fer servir
ni que el reglament no estigui desenvolupat?
Sí.
El que passa és que, torno a dir-ho,
un reglament en principi regula
de manera més exhaustiva i precisa
els termes d'una llei.
Una llei és més àmplia, més ambigua.
Una llei normalment determina els grans trets
propis d'una matèria determinada,
l'estrangeria, la igualtat...
És a dir, està composada d'una sèrie d'articles
que alguns precisen una miqueta més,
però que són declaracions bastant àmplies,
perquè ens entenguem,
que es tenen d'interpretar.
Precisament un reglament desenvolupa una llei.
Es pot fer un reglament i altres normes de desenvolupament,
no és l'única,
però un reglament és el que precisa.
Per exemple, llei d'estrangeria.
Les persones que vinguin d'un país salient
necessitaran una sèrie de permisos.
El reglament...
Tants permisos.
A, B, C i D, per exemple.
El reglament desenvolupa què vol dir cada permís normalment
i va perfilant més.
És com anar des de dalt fins a baix.
Clar, un reglament et facilita molt la feina.
Una llei l'has d'interpretar.
Com l'has d'interpretar,
tant pels professionals del dret
com per, en aquest cas, la pròpia administració,
et dona més la maniga ample
i moltes vegades la lluita de tothom,
de l'administració, dels professionals del dret,
és demanar o exigir a les autoritats
que redactin i dictin un reglament.
Per què?
Doncs perquè sense reglament la llei
és de difícil aplicació,
de complicada aplicació.
Clar, és tot un món...
Tu no pots preveure tampoc el que tardaràs més o menys,
perquè també els reglaments,
encara que no siguin normes,
que es tinguin que passar al tràmit parlamentari,
perquè el tràmit parlamentari...
Ja està fet.
Perfecte.
Però també, òbviament,
un reglament exigeix una sèrie de consultes.
És a dir, el legislador
no és un senyor que se senta en una cadira
i es posa a escriure.
Tot això és fruit de reunions,
de consultes, és a dir, de comissions,
de consultes, de sindicats,
d'empresaris, de partit de l'oposició, etcètera.
I, escolta, Víctor,
interpreta'm aquesta frase tan pel·lículera
de la retroactivitat de la llei més favorable,
que això se sent a dir tant.
Sí.
No, no, és un principi del dret,
legal, normatiu i taxatiu.
Clar, és que quan hi ha canvis de govern,
en general,
una llei o una persona
que ha desenvolupat qualsevol activitat,
que en aquella ocasió la llei li afavoria,
si hi ha un canvi de la llei,
no hi ha cap canvi.
Tema de casament de parelles gais i homosexuals,
lleis d'adopcions determinades,
llei d'avortament,
temes que tenen més a veure
amb aquesta sensibilitat
que està més al llindar
de l'ètica, de la religió.
Si hi ha un canvi de govern,
del signe que sí,
en un sentit o un altre.
Què passa?
Mira, a veure,
hi ha un principi,
aquesta frase que dius tu...
És que m'encanta retroactivitat
de la llei més favorable,
és que té una presència...
o si li dones el tomb
i retroactivitat de la llei menys favorable.
Aleshores,
de la norma menys favorable.
Molt bé, a veure,
quan hi ha una...
A veure,
hi ha lleis,
vaig posar un exemple pràctic,
que indiscutiblement
són més favorables
o més desfavorables.
Per exemple,
quan parlem de lleis penals,
si un delicte,
delicte d'arrobament,
si la llei antiga...
Anem a imaginar un exemple
i ara no ho dic en termes massa estrictes,
però si el Codi Penal Antic
diu que per aquest delicte d'arrobament
es pot imposar una pena,
una condena a l'acusat,
doncs d'entre un i sis anys de presó,
i el Codi Penal es modifica
i es diu entre sis mesos i un any,
aquesta nova llei,
encara que els fets siguin antics,
pot ser d'aplicació retroactiva.
Per tant,
aquella persona,
tot i que se li va condemnar
amb l'antic article,
li afavoreix el nou.
Per exemple.
Un menor,
hi ha una llei que diu
que els menors,
dic una barbaritat,
els 16 anys aniran a la presó,
dic una barbaritat,
ja ho sé,
i això ara no és així.
Ara és als 18.
Els 18.
Hi ha una llei que ho canvia
i diu,
no,
aniran a partir dels 18.
Això vol dir que aquell noi
que potser té 17
i està en un centre
el deixen en llibertat?
Això es va produir
amb la llei del menor.
És que et posava aquest exemple
justament per això, no?
L'antiga majoria d'edat penal
era 16 anys
i en Cabat va passar 18.
Per això.
Però, a veure,
vaig a posar un cas
molt...
Bueno,
més que d'actualitat,
hi ha un cas una mica passat
però molt conegut
que crec que aquí de més
vam tractar,
que és el tema
de Juana Chaus,
per exemple.
Senyor,
de Juana,
el moment que va ser
jutjat i condemnat
per una sèrie de delictes
se li aplicava,
crec que el Codi Penal
de 1973
o la reforma
del Codi Penal
de 1973.
En aquella època
hi havia una sèrie
de beneficis
que van comportar
que aquest senyor,
que és que no recordo
exactament,
però crec que havia estat
condemnat per diversos
delictes d'assassinat
i terrorisme,
d'aquests delictes
que s'enjuïcien
o que es tracten
a l'Audiència Nacional,
doncs,
si se li aplicava
una sèrie de beneficis
penitenciaris,
és a dir,
post-judici,
d'execució de sentència
que en diem penal,
doncs,
resulta que podia sortir
amb llibertat.
A veure,
segons sembla,
és que no recordo
el cas concret,
però crec recordar
que segons
la reforma
de l'any 1995,
en principi,
bueno,
després hi ha hagut
altres reformes,
2004,
per segons quins delictes,
però bueno,
és una de les grans reformes
darreres,
de fa 13 anys
del Codi Penal,
sembla ser que aquest senyor,
si no recordo malament,
podria no haver tingut
aquests beneficis.
Esclar,
en aquest cas,
va intentar aplicar-se-li
la d'ara,
però no podia ser
perquè la llei
més favorable
era l'anterior,
que a més era
en el moment
que va cometre els fets.
Però,
durem-li el tomb,
no?,
és a dir,
si fos al revés,
doncs,
també,
a vegades,
podria donar-se el cas contrari.
Qui determina
quina llei s'aplica?
Bueno,
a veure,
normalment,
si...
Sí,
home,
òbviament...
Aquí parlem de l'Audiència Nacional,
ja sabem que és un altre tipus
de procediment,
els de delictes de terrorisme.
Qualsevol qüestió,
sempre,
que comporti
una reclamació
o una discussió,
es té que sotmetre
a criteri judicial.
El jutge és el que,
en última instància,
decideix què es té que fer,
a no ser que,
a vegades,
segons quin tipus de decisions
en matèria penitenciària,
etcètera,
puguin dependre
d'algun altre ens.
Però, en definitiva,
sempre acostuma a ser
discussions dirimides
davant d'un jutjat,
un tribunal,
sigui l'Audiència Nacional
en segons quins temes,
sigui el jutge d'instrucció,
el de vigilància meditenciària,
el jutge de l'OPEC,
el que sigui,
és igual,
el jutjat que sigui
o en matèria que sigui.
Aleshores,
una cosa que volia comentar,
per principi,
i en matèries com el dret penal,
indiscutiblement,
la llei,
hi ha el tema
de la retroactivitat
o irretroactivitat,
segons com es miri.
És a dir,
que sempre el kit de la qüestió,
és que sigui
més favorable
o no al reu.
Clar,
aleshores hi ha altres lleis
que potser
que sigui o no sigui favorable
no està tan marcat.
Com, per exemple,
ahir recordo
una expressió
d'un dels candidats
a la presidència del govern
que parlava
que si la LOC
és la llei d'educació.
Aquesta l'han canviat
tantes vegades
que ja no ve d'aquí, eh?
Perfecte,
però una llei...
Hi haurà llei més modificada
i més reformada
que la d'educació en aquest país?
Sí, segurament hi ha alguna més
per aquesta...
Sí, però si entra un govern
i deroga una llei
que estava en aplicació
o no deroga
o canvia
o canvia
o etcètera...
És clar,
que sigui o no sigui
més favorable
home,
és a vegades
segons el prisma
amb el que es miri.
Aleshores,
a més a més,
és clar,
és el tema, per exemple,
dels drets,
segons quins drets
de, com deies abans,
de l'homosexualitat
o de...
Els matrimonis gais.
Matrimonis gais
o de l'avortament.
Si hi ha algun canvi de govern
en algun moment determinat
aquests matrimonis
són absolutament legals
i vàlids.
Si s'entra en discussions
de la preeminència,
del dret a la vida
o no a la vida
o de casar-se
i la paraula matrimoni
i totes aquestes coses
que s'estan discutint
constantment pels polítics,
esclar,
el tema de ser o no ser
més favorable
és segons el prisma
amb el que es miri.
Uns estaran conformes
amb un tipus d'ideologia,
els altres estaran conformes
amb un altre tipus d'ideologia.
Però una persona pot estar
molt clar
que sí, sí,
és favorable a l'anterior
o no és favorable a l'anterior.
Esclar...
Sí, però aquí estem parlant
d'una sèrie de drets
com a tema de pensions
a percebre, etcètera, etcètera.
No estem parlant
només d'un tema ètic
sinó que estem parlant
d'una cosa funcional.
Correcte.
És a dir,
són temes
que comporten
una discussió
com he dit abans
impregnada
d'una ideologia concreta.
Després,
un altre factor.
Tu tens moltes lleis
que al final
a les disposicions finals
o les disposicions
després d'un articulat,
és a dir,
article 1, 2, 3, 4,
les disposicions transitòries finals
diuen derogatòries
són unes disposicions,
si valgui la redundància,
que parlen
que les lleis
tal, tal, tal, tal
seran derogades,
aquesta llei
entrarà en vigor
als sis mesos
de ser aprovada,
l'article...
És a dir,
hi ha una sèrie
de comentaris
sobre la pròpia llei,
sobre l'aplicabilitat
o no de la pròpia llei
i a vegades posa
aquesta llei
no tindrà efectes retroactius
o tindrà efectes retroactius
i ja es fa constar
la pròpia llei.
És clar,
a vegades discutim,
i a vegades,
a veure,
els advocats normalment
quan mirem
comporti una discussió,
una possible discussió,
un possible debat social
si es pot o no
aplicar retroactivament
la pròpia llei
ja t'ho diu.
Fins i tot a vegades
això es discuteix.
És a dir,
encara que posi
aquesta llei
és retroactiva.
Hi ha a vegades
qui m'entén,
escolta,
és retroactiva
però és perjudicial
pel meu client.
Clar,
això del perjudici
es té també
que valorar.
Elaborar lleis
és difícil
perquè les has de tancar molt
però també has de deixar
una guspira
de tant en tant
per poder fer
aquesta interpretació.
Serà per això
que trigan tant?
per se'n aplicar-se.
A més,
una llei
que pot tenir
50,
100,
200 articles
que regula
la igualtat,
els matrimonis
entre homosexuals,
la dependència,
no ho sé,
qualsevol llei
de qualsevol aspecte
és el que parlem sempre,
la casuística.
És a dir,
una llei de 50 articles
té que regular
desenes,
centenars,
milers de casos.
Particulars?
Clar.
Aleshores,
no hi ha
o sigui,
el cas perfecte
no existeix,
la situació perfecta
de dir,
escolta,
aquesta situació
està incardinada
en l'article 2
i està clavada.
Si a vegades sí
que dius,
mira,
escolta'm,
això amb l'aplicació
literal
de dos o tres articles
de la llei
ja ho tinc.
però en general
és com fer punta
de coixir,
agafes tots els
boixins aquells
i els vas
fent la cosa
perquè al final
sortia el que esperes.
Ideologies a banda,
el que sí
és cert
i el que hauríem
de fer tots
plegats
una reflexió
és que no
hem de banalitzar
la política,
començant pels polítics,
acabant pels ciutadans,
la política és prou
important perquè decideix
moltíssimes coses
a la nostra vida
i potser estem dient
una obvietat
però de tan obvi
que a vegades
ho oblidem.
No, efectivament
això ja serien
qüestions
d'un altre tipus
de debat
o a nivell
polític
més que jurídic
però el que és cert
és que
la capacitat
del ciutadà
de decidir
d'anar a les urnes
el qual jo crec
sempre que és un dret
que es ha d'exercitar
és una qüestió
personal
hi ha molta gent
escèptica
amb la política
i a vegades
pot tenir part de raó
però aquesta situació
aquest estat democràtic
fa que
nosaltres
vulguis o no vulguis
participem
de la futura
elaboració de les lleis
després
hi ha molts comentaris
moltes discussions
i moltes crítiques
que tothom t'haurà de fer-les
que a vegades
poden tenir cert fonament
però bé
això és el principi
pensem que nosaltres
els ciutadans
som la base
d'una futura llei
al cap i a la fi
vull dir que
aquesta és la qüestió
per tant
no banalitzem
tots
la política
donem-li el lloc
que li pertoca
i la categoria
i la transcendència
que té
o que hauria de tenir
Víctor Roca
moltíssimes gràcies
com sempre un plaer
si no hi ha novetat
dimarts vinent
ens retrobem
dimarts que ve
ja tindrem resultat polític
suposant
és veritat
sí
ja el tindrem
gràcies Víctor
molt bé
a vosaltres
gràcies