Aquesta és la sintonia habitual de cada matí,
la sintonia habitual de la tertúlia, matí de dimecres, matí de Tarragona Ràdio.
Ja sabeu que aquesta és una tertúlia bàsicament per comentar temes,
notícies de l'actualitat local, però avui és evident que hem de parlar
també de les eleccions nord-americanes, del protagonista del dia i de l'any,
un fet històric que para molts, la victòria claríssima més,
victòria contundent del demòcrata Barack Obama
en les eleccions nord-americanes del 4 de novembre del 2008,
una data que, com dèiem, segurament passarà a la història.
Barack Obama ha guanyat àmpliament el republicà John McCain,
serà a partir del 20 de gener el nou president dels Estats Units.
Avui parlarem bàsicament d'això, de la victòria de Barack Obama
en les eleccions nord-americanes, amb tres convidats,
Manel Santromà, entre altres coses professor de la universitat,
responsable d'informàtica de la xarxa de Santa Tecla,
el pare de Tinet i bon coneixedor, en fi, bastant coneixedor
de la realitat nord-americana. Manel, bon dia.
Bon dia, sí que podem.
Sí, sí que podem. Just we can't, eh?
Just we can't.
És una frase que segurament també passarà a la història.
I també ens acompanyen dos periodistes,
Òscar Palau, del diari El Punt, aquí a Tarragona.
Òscar, bon dia.
Bon dia.
I Tomàs Carot, de la presa de comunicació PIC.
Tomàs, bon dia.
Bon dia.
Manel, sorpresa amb la victòria tan contundent de Barack Obama,
o jo es podia esperar?
Home, hi havia el factor negre, no?
El factor racial.
Feia por.
I, de fet, la victòria ha estat contundent, però no tant.
És a dir, que podia haver estat de 10 punts
i ha estat de 5 punts o més.
Però, bueno, però el fet és històric.
Vull dir, un negre a la Casa Blanca,
encara que sigui un negre descafeinat, diguem-ne,
perquè ell no és negre, no és afroamericà,
però la seva dona sí que és afroamericana
i les seves nenes són afroamericanes.
Això és un canvi brutal.
Jo crec que estem en un canvi de cicle.
i jo crec que també és una bona notícia pel món,
vist aquest, no sé com qualificar-lo,
que estava a la Casa Blanca ara,
que fixeu-vos que n'hi ha sortit a les eleccions,
aquest personatge nefast per la història,
que han tingut aquest canvi,
jo crec que és un canvi d'optimisme,
i avui es veuran les borses.
Vull dir, les borses que són una colla de paranoics,
bueno, paranoics de psicòpates,
que diu el professor Salamartí,
que només es fixen en la imatge,
jo crec que avui les borses rebotaran cap dalt,
simplement per aquest fet, no?,
d'aquest fet d'aquesta injecció d'optimisme,
de que es pot, de que...
A veure, el canvi no serà un canvi brutal,
però jo crec que és un canvi significatiu.
S'ha acabat, jo crec que s'ha acabat l'època del reganisme,
que fa gairebé 30 anys que va començar,
i comença una nova era,
i jo espero que també pel món.
Òscar, una primera impressió del que ha passat en les últimes hores?
Bueno, una mica seguint el fil que em setaia el Manel,
evidentment és un canvi molt important.
L'únic que, esclar, és el que deien també a primeres hores,
quan sortien els primers resultats d'ahir a la nit,
i molts estats encara del centre i sud-est d'Estats Units
guanyaven els republicans,
deien, bueno, és un canvi,
perquè els del nord sí que començaven a guanyar,
els nord-est sobretot,
però dius, bueno, no és una onada com la que fa,
per exemple, 20 anys va fer que el Regan guanyes
gairebé tots els estats d'Estats Units,
només em va deixar un o dos pels demòcrates.
Llavors, és un canvi molt important,
però, bueno, és un canvi amb reserves, no?
Vull dir, els republicans han tingut més de 50 milions de vots,
i els més de 50 milions de vots vol dir
que és molta gent,
ha tingut 5 milions de diferència de vots a favor de l'Obama.
Això vol dir que, bueno, evidentment,
la gent volia un canvi,
perquè el McCain tampoc era el mateix que el Bush,
ells mateixos s'havien desmarcat
durant tota la campanya, la precampanya,
però, diguéssim, ja és un indicador
que la societat americana ha evolucionat,
però no és allò un caixa o faixa o un foc nou.
És una mica, bueno, canviem,
però des de la tranquil·litat o des de la...
no és un canvi, diguéssim, traumàtic,
no té per què ser-ho, potser el missatge és aquest.
Deixeu-me recordar breument el tema del sistema electoral,
una mica, perquè és enrabassat molt diferent
a l'europeu o a l'espanyol i al català.
Bàsicament, en números rodons,
hi hauria una diferència de 5 milions de vots absoluts
entre Barack Obama i John McCain,
el que passa és que això és trasllada
al que s'anomena vots electorals per estats,
i a hores d'ara Obama supera àmpliament
aquells 270 vots electorals que eren la barrera,
és a dir, el mínim que es necessita per guanyar,
perquè, segons les últimes xifres,
Barack Obama tindria 349 vots electorals
davant dels 160 de John McCain,
i és a dir, més del doble el demòcrata davant del república
i, per tant, superaria àmpliament aquesta barrera,
per dir-ho d'alguna manera, dels 270 vots.
Jo sobre això vull fer un apunt després, en tot cas.
A vegades oblidem...
No, no, no.
Vull dir que a vegades oblidem que els Estats Units
és una república federal
i que els estats tenen molt de poder.
És a dir, la comparació seria com si Europa,
algun dia, espero, elegíssim el president.
Cada estat tindria el seu pes
i probablement no seria el vot popular el que elegiria,
sinó que serien els compromisaris de cada estat.
És que és així.
És a dir, l'estat d'Illinois és com, què sé yo,
doncs, França,
i allí o guanya un o guanya l'altre
i els compromisaris voten amb el que ha guanyat.
Per tant, no estan...
Oblidem que els Estats Units
és una república democràtica de 300 milions d'habitants
i que són 50 estats
i que cada estat té una sobirania molt ample
i aleshores que la cedeix a la federació.
Llavors, ho dic amb aquest apunt del sistema electoral,
que no pensem que és un estat monolític.
És monolític perquè tot arreu amb McDonald's, gasolineres i tot això.
Però políticament no és tan monolític.
Els estats tenen molt de poder.
Tomàs, una primera impressió del que ha passat?
Bé, en part d'identificar-me amb el que ja han comentat els company,
que és realment una data històrica,
algunes consideracions.
Per exemple,
és data històrica també,
perquè una derrota de l'innombrable,
tan pal·liativa,
és a dir, que la gent pròpia
l'abandona, el rebutja,
potser històricament no s'havia produït mai.
És el pitjor president de la història.
Per això.
I, de fet, ell mateix,
en la felicitació que ha fet l'Obama,
ha fet l'última foto.
Diu que t'ho passes bé.
Això és, i per semblant,
però un president és una poca soltada.
Això, per exemple.
Una altra qüestió,
tanca potser anant més enllà del Reagan,
més anterior,
és a dir, el que va intentar començar el Nixon,
i que potser el Watergate li va estroncar i li va tallar,
perquè el Johnson va ser un període,
diguem-ne, de transició,
d'efecte escàndol,
però ja anava per aquí el Nixon.
Per tant, anem molt enrere,
és a dir, reprèn
el que va suposar Kennedy,
entenc jo,
és a dir, històricament es gira un full,
es gira una pàgina
de ben bé 40 anys bons.
I després, una altra qüestió,
igual que l'Òscar s'ha quedat,
i molta gent,
a la nit,
com quan va arribar l'Home a la Lluna,
i dient, bueno, això què ens afecta?
Ens afectarà?
Evidentment, tant pel fet que és el país,
o l'Estat, vaja,
el poder en aquests moments al món important,
però també pel mateix que va tenir
l'arribada de l'Home a la Lluna.
És a dir,
tots els descobriments que s'han aplicat en la vida quotidiana,
aquí també es poden extrapolar i traslladar,
com per exemple les aplicacions d'internet
i les noves tecnologies,
en la mobilització.
Això ho ha assenyalat el nou president
en el discurs,
que jo crec que ha estat un discurs
molt a la seva línia.
Si alguna cosa sap fer aquest home,
això no li diria que ningú és parlar.
Té una gran capacitat connectòria.
Ara veurem si sap actuar,
però realment entusiasme.
Ha dit totes aquestes coses,
i ha dit que ell vol,
i jo el crec,
vull dir, és una persona que quan parla
té credibilitat,
vol que els Estats Units
siguin els líders del món,
no per la seva potència econòmica
i per la seva potència militar,
sinó per el que representen,
pels ideals que representen,
que representen que un negre
pugui arribar a president dels Estats Units.
Un negre que fa quatre anys
no pintava res.
A veure,
moltes vegades som cínics,
a Europa som uns cínics,
perquè aquí sí que no és possible això.
Aquí potser no es pot,
però allà sí que es pot.
Un negre que no pintava res,
que s'enfrontava a l'establishment
del seu propi partit.
Vull dir, Hillary Clinton,
poca broma,
i els Clinton eren el nucli dur del partit.
I avui és president dels Estats Units.
Llavors, jo crec que si realment Obama
aconsegueix,
amb mesures pràctiques,
però sobretot amb lideratge,
jo crec que és una altra lliçó del dia,
per fi tornen a aparèixer els líders,
perquè on eren els líders?
Estaven amagats en aquest país,
han desaparegut,
no en tenim.
Zapatero,
Montilla,
per la mort de Déu,
això no són líders.
A Europa havíem intuït una mica
amb el Sarkozy,
però esclar,
és una mica un líder de Pacotilla.
Però sembla...
Un Berlusconi refinat.
Sí,
un Berlusconi,
em diràs tu,
és un Mussolini descafeinat,
però perillós.
Obama hi ha l'esperança.
Jo, francament,
avui estic content
com a ciutadà del món
i també preocupat,
perquè estic segur
que en aquests moments
ja hi ha gent
que el vol pelar directament.
Però el fet de tot això
que estan comentant,
no creuen que s'estan creant
massa expectatives
sobre la figura d'Obama?
És a dir,
i a més estem en un context
de crisi econòmica
i financera mundial.
Estem, en fi,
en una situació bèl·lica,
recordem la presència
dels Estats Units,
sobretot en els conflictes
d'Iraq i d'Afganistan.
No estan recaient
masses expectatives?
No pensem que avui
als Estats Units
s'ha escullit
d'una mena de deu,
Òscar?
Bé,
primer que tot,
abans,
això que deia ell,
agafant el fil
d'acabava i ara et contesto,
que si el pelaran...
Bé,
ja s'estava dient
abans que el pelaran...
De fet,
ell mateix ha agafat
com a referents
dues persones
que van morir assassinades,
com són Kennedy
i Martin Luther King.
Vull dir que
ell mateix
una mica ja s'ha posat
tothom s'ho pensa,
o molta gent
amb qui comentés
aquests dies
que aquest paio
el pelaran.
Bé,
pot ser,
perquè als Estats Units
ja té aquesta tradició
i sembla que a ell
els agrada molt
les armes i això,
però esperem que aquest no.
D'altra banda,
el que deia ell,
que si això
no exagerem una mica.
Jo em penso que...
O si s'estan creant
masses expectatives
a nivell mundial,
sobre la importància
del paper
que pot jugar Obama.
Potser sí.
Jo el que crec,
la importància
que té realment
és que,
diguéssim,
amb ell triomfa
una nova manera
de fer política,
una nova generació,
un nou model.
Diguéssim,
tota la política
més anquilosada
que,
doncs,
els últims anys
hi ha hagut
tant a Amèrica,
evidentment,
com fins i tot a Europa,
doncs,
queda una mica superada,
no?,
amb aquesta figura,
doncs,
que ha connectat
amb les noves generacions
a través d'internet,
per exemple,
que té un discurs
fresc,
àgil,
renovador,
que sap connectar,
no?,
amb la gent,
que...
L'altra cosa
és que,
també diuen,
pot ser un alzapatero
que té molta façana...
No, no té res a veure.
Diuen,
no sé,
jo espero que no,
jo, de fet,
soc els primers entusiasmats
amb aquest discurs
que ha fet fins ara,
ara fa falta veure
com l'apliquen a pràctica,
però,
més que pel que ell
l'apliqui,
la importància
és que ell pot ser
com un model
perquè altres països
i altres civilitzacions,
fins i tot,
una mica,
s'afegeixin,
s'abonin
amb aquesta onada de canvi,
amb aquesta onada d'optimisme
que sembla que avui
ha agafat el món.
Tomàs,
Sí,
al fil del que dius
i com a canvi de model,
evidentment,
és un canvi de model profund.
La gent,
l'expectació mundial,
dius,
sí que és l'efecte
que et sabonera,
no?,
que puja
i a veure
què passarà
i l'expectativa.
El propi model americà,
per una banda,
ens està dient
que fins al 20 de gener
en què no prendrà possessió,
què passa?
Estarà tot una mica
en stand-by,
no?,
què pot servir
o bé per alimentar
aquesta expectativa
o bé per resituar-la.
però en el fons,
fons,
fons,
aquest canvi
que ha votat la gent
jo també entenc
que és
segellar definitivament
els neocon.
És a dir,
que governe
algú
que pensa
que la Bíblia és veritat,
per exemple,
clar,
és que això
té implicacions econòmiques,
no?,
és a dir,
la recerca,
la investigació,
les noves tecnologies,
la bio...
Tot això,
clar,
és dir,
escolta,
aneu sent a la merda
de l'audiència.
Jo també vull recordar
per fer la diferència
en Zapatero,
per exemple,
el número dos de Zapatero
és Pepinho Blanco,
el número dos
d'Obama
és Joe Biden,
Joe Biden
és un senador,
si mires una mica
la política nord-americana,
Joe Biden
és un dels senadors
més sòlids,
és un dels senadors
menys rics dels Estats Units,
més sòlids,
que arrossega el vot obrer,
el vot del treballador
preocupat,
i per tant,
si Obama mora,
el president dels Estats Units
seria Joe Biden,
i Joe Biden
és un home d'una solvència
diguem-ne internacional,
és president
del Comitè Exterior
del Senat.
Jo crec que el lideratge
d'Obama
va més enllà
de la figura
messiànica,
jo crec que és
un canvi profund,
i a més avui en dia
pensa que
ho diem tots
i ho creiem
perquè és així,
la imatge
en aquest món
compta molt,
gairebé compta més
la imatge
que la realitat,
i la imatge d'Obama
és negra,
és jove,
és nou,
representa
diguem-ne
a molts sectors
que fins ara
passaven de la política,
minories,
hispans,
negres,
els joves,
els joves han votat
Obama majoritariment,
a Sant Francisco
les xifres eren espectaculars,
ha guanyat el 89%
contra l'11%
de Sant Francisco,
és una ciutat jove,
de gent professional,
això és un canvi
molt profund,
evidentment,
si mires el mapa
hi ha l'Amèrica profunda,
que continua estant allí,
tota la banda des de Texas
fins al nord,
tots els grans estats,
és a dir,
geogràficament
és més ampla
l'ataca de McCain
i són el 47%
dels vots,
l'Amèrica profunda
continua estant allí,
però fins i tot
com deia abans,
McCain ja no era Bush,
vull dir que McCain,
per exemple,
hagués tancat Guantana,
ho deia molt clarament,
s'ha distanciat molt de Bush,
l'ataca,
és que els Estats Units
han perdut
la democràcia,
fins i tot,
tenen dèficis democràtics,
que jo això espero
que sigui el primer que es corregeixi,
perquè aquests últims anys
havia sigut una patètica
pels pro-americans com jo,
ells que anàvem amagats
per les cantonades.
La importància de la imatge
és evident,
i després segurament
de discurs,
bàsicament dos paraules
o dues expressions,
el canvi,
el yes we can,
el canvi és possible
i el somni,
aquesta matinada
en el discurs
ha tornat a parlar
del somni i està viu,
fent una mica
d'advocat del diable
davant dels contartolís,
no és molt poca cosa això,
de parlar de canvi
i de somni
i de molta imatge
de novetat i tal
i darrere d'això
troben que hi ha
moltes més coses?
Els somnis i els ideals
per a un líder
són imprescindibles,
si no tenen somnis
ni visions
no tenen res.
És un gestor
com el que tenim aquí.
Als americans
ja ho són una mica així,
doncs ja els agrada això,
doncs aquestes
grandiloquències,
una mica aquí
ho trobem a vegades exagerat
però allà realment
ho senten això
i realment
no ho fan.
Però són paraules buides,
Òscar,
o tu creus que
darrere del somni
i del canvi...
És un enllaç també
amb el Luther King,
va dir,
tinc un somni,
ell és negre,
agafa el somni
i l'Utter King
el fa realitat.
L'anàlisi europea
sempre és cínic,
però jo vull recordar
que hi ha dades objectives
que els Estats Units
donen al segle XX
i han hagut grans moments,
no diria pel somni,
però sí pels ideals.
Als Estats Units
no els calia
entrar en la guerra europea,
entren en la guerra europea,
vull dir que...
i a veure,
salven Europa,
no el fotem.
Podria haver-hi una Europa
amb Hitler
i uns Estats Units
democràtics
salven Europa.
Els Estats Units
van a la Lluna.
Algú dirà,
i van a la Lluna?
Per què van a la Lluna?
Doncs per ser els primers,
per avançar els russos.
Els Estats Units
enfonsen
aquell muntatge
que deia...
Si permets,
va ser que era ell
i va dir,
us prometo la Lluna.
Sí, sí.
Llavors,
jo crec que els ideals,
com deies tu,
van per davant de tot
i precisament
el que hem obviat
amb els països
de la vella Europa
és els ideals.
Els ideals,
això ja no s'ho creu ningú,
perquè esclar,
com que tenim el que tenim,
no ens ho creiem, no?
Els ideals comporten
implícitament uns valors,
també.
I aquests valors
de canvi
sempre solen ser
d'honradesa,
de creure en les persones,
d'avançar
d'una sèrie de coses,
contràriament als altres
que s'aferren
a idees, no?
Una mica.
Home,
jo el que deia abans,
sí,
que a veure,
evidentment els ideals
són molt importants,
si darrere hi ha
un discurs ben estructurat
i hi ha, doncs,
una sensatesa
que sembla que
trascúi aquest candidat.
Jo el que volia dir abans,
quan no sigui fa sana,
vull dir que a l'hora
d'això de traslladar-ho
a la política del dia a dia,
això,
realment,
tingui un valor tangible.
El que de discurs,
vull dir,
sí que no és fa sana,
almenys a mi m'ho sembla,
que és molt sensat,
perquè, per exemple,
un exemple qualsevol,
podria dir,
mira,
aquí tenim molts lobbies,
o qualsevol discurs així
més demagogi,
que a Estats Units n'hi ha molts,
doncs pot dir,
hem de lluitar contra aquests lobbies,
hem de fer fora del govern,
els hem de fer fora de l'administració,
hem de sanejar-ho tot.
Ell tampoc ha anat
amb aquest discurs.
Ell ha estat realista
en aquest sentit,
ell diu,
els lobbies hi són,
no podem,
d'un dia per l'altre,
carregar-nos-los,
perquè, doncs,
també fan la seva funció
poca o molta,
què hem de fer,
doncs,
diguéssim,
intentar portar-los-los
cap al nostre muli,
la seva aigua
cap al nostre muli.
Doncs,
treure,
per exemple,
els empresaris,
doncs,
en lloc de dir-los,
a imposar-los una sèrie
de regles
i, doncs,
de traves,
el que fa és fer un discurs constructiu
i dir,
escolta,
no, no,
mireu que dins les energies renovables
també hi ha negoci
i plantegeu-vos això,
que d'aquí a 50 anys
no hi haurà petroli.
Llavors,
sempre és aquest canvi
de,
no ho sé,
de concepte,
de dir,
doncs,
aquí aniríem amb traves legals
i això,
que és el que diu ell,
en canvi,
ells diuen,
no,
doncs,
anem més enllà,
intentem,
doncs,
aquesta gent,
fer-los canviar
però cap a bé,
cap als nostres objectius,
doncs,
amb coses que en ells
es puguin atreure,
no?
En aquest discurs
que comentava
de les 6 del matí,
hora d'aquí,
mitjanit als Estats Units,
a Chicago,
davant de desenes de milers
de persones,
Obama també,
doncs,
això ha parlat del canvi
i ha arribat,
el somni està viu,
també,
de totes maneres,
ha reconegut que el camí
serà difícil,
crec que ha dit textualment,
el camí serà difícil
en el sentit de dir,
bueno,
suposo que és unes gotes
de realisme...
Té una herència
damunt de la taula tremenda.
No, perquè,
és el que anava a dir,
estem en una situació
especialment complicada,
per això,
jo torno a insistir
potser en el que deia abans,
no sé si s'han cret
tantes expectatives
sobre la figura
de Barack Obama,
que, en fi,
la gestió de la crisi
a nivell internacional,
en fi,
serà molt complicada,
no?
És molt complicat,
però jo voldria dir
que,
evidentment,
no he tingut temps
de demostrar res
i per estar per veure,
no?
però jo crec que,
com apuntaves,
és un personatge
possibilista,
tot i ser
qualificat
pels Estats Units
per un liberal,
que aquí seria un escarrà,
diguem-ne,
per exemple,
ha dit que es retirarà
de l'Iraq
a finals de 2010,
vull dir,
es dona dos anys de coll,
però ha dit que es retirarà,
o sigui,
ho heu dit molt clarament.
El tema econòmic
que ha esdevingut
és complicat,
però jo crec que
ell ha apuntat mesures,
com, per exemple,
una política de taxes
d'impositiva
molt més,
diria jo,
racional
que el que hi havia fins ara,
que era
deixar sense taxes
els rics
perquè la seva riquesa
ja donarà riquesa
a la resta de la societat,
no?
Ja veiem on hem arribat,
vull dir,
el capitalisme ha portat
als extrems,
ja veiem on porta.
Jo crec que
apunta,
apunta
amb la gent
que s'ha rodejat,
apunta,
per exemple,
ha parlat del,
se parla ja de posar
la Hillary Clinton
al Tribunal Suprem,
això és molt important
pel tema,
precisament,
dels valors,
el Tribunal Suprem
dels Estats Units
és el que marca
el fons de les lleis
i allí tenir conservadors
o tenir progressistes
és molt més important
gairebé que tenir-los
en la política.
Jo crec que apunta
coses que
es veuran els pròxims anys
però que
jo crec que canviaran
el món
a millor,
espero,
evidentment
passaran coses
que no sabem encara
però jo crec que
és un dia
d'esperança
després de la foscor
del del buix.
Jo diria que és d'esperança
i d'entusiasme,
com a mínim,
és el que transmeten avui
els contartulis
i jo crec que milers de persones
aquí i arreu del món.
Home,
és com una bafrada
d'aire fresc
després d'allò
que està tan enrarit
i que dius
hòstia,
és que és tan
tot recargolat,
retorçut.
Potser la comparació,
perdona,
no és correcta
perquè abans ja ha sortit
el seu nom a la Tartulia
però una mica comparat
amb el que va passar
a l'estat espanyol
el 2004
amb Zapatero,
no?
Aquella sensació
d'aire fresc
en aquells dies.
Compararia en tot cas
amb el 82
amb Felipe González
perquè Zapatero
va ser una carambola.
Sí, home,
és la veritat.
Si no arriba a ser
la mala gestió
de l'atemptat
de Madrid
per part del PP,
guanyava el PP
altra vegada.
A veure,
estava la cosa
així,
i realment Zapatero...
Però aquella
una hora d'entusiasme
que es produeix
el 2004
o potser el 82
com dius Manel,
no sé si és comparable.
Sí, jo crec que sí.
Una mica aquesta sensació,
no?
Una mica, sí.
Us has de fer comparacions
amb el Laporta.
O amb el Laporta
amb el Barça, no?
És que, esclar,
aquí estem parlant
de nivell mundial, eh?
Penseu que,
excepte, diguem-ne,
els extremistes mundials,
Israel, per exemple,
aquest dematí,
doncs ja atacava bases de...
O sigui,
per avisar, no?
Ja...
La resposta d'Israel
a l'elecció d'Obama
és atacar bases palestines
i tal.
Excepte els extremistes,
fins i tot a Sud-amèrica,
que en aquests moments
ja estan passant coses interessants,
hi ha una esquerra
raonable al Brasil,
hi ha una esquerra
més embugida
en altres països,
però tots han saludat
a l'arribada de l'Obama,
si més no,
amb expectativa
que les coses pot canviar.
El propi Iran,
que evidentment pensava
que podien caure les bombes,
jo crec que en aquest moment
pensar que Obama
bombardejarà a Iran,
no sé,
potser d'aquí a tres mesos
m'equivocaré,
però, esclar,
aquell paranoi que hi havia,
encara hi ha la Casa Blanca,
ara es podia fer qualsevol cosa,
però, vull dir,
pensar que Obama bombardejarà a Iran
és una...
és absurd.
Allò que dèiem...
Digues, Tomàs.
El canvi sempre hi ha resistència al canvi,
històricament,
gairebé per naturalesa humana,
fixeu-vos-hi a escala individual,
aplicat, per tant,
a escala global i política,
també,
i tot canvi és un procés,
un procés que s'ha de començar
i tindrà un final
amb variables pel mig
que segurament obligaran a replantejos i tal,
però, és a dir,
quan es comença un canvi,
també és irreversible.
perquè serà un camí,
com deia,
difícil,
com reconeixer el propi Obama,
hi ha molts obstacles,
puja pel camí,
allò que deies resistències...
Home, segur,
segur,
i el que el Manel explica
la radiografia dels Estats Units,
és a dir,
una cosa és el resultat
i l'altra és
la societat profunda
dels països profuns,
no?
Vull dir,
ressuscitarà el Ku Klux Klan,
per exemple,
en la seva nova modalitat.
Sí,
el Ku Klux Klan,
segur que l'he posat la mira ja amb l'Obama,
i són unes dezenes de milions de persones,
però...
Això és obvi i evident,
i clar,
no podem,
des de la nostra visió,
analitzar Estats Units
en el que ens arriba exclusivament,
vull dir,
que hem d'anar una mica més enllà,
és com,
pas a la Xina,
aquí hi ha un munt de xinesos,
tots són de la mateixa província,
i els americans que van a Europa,
diuen,
i a quin lloc d'Europa a Europa,
i hem d'anar una mica més enllà.
Els americans que coneixem,
entre cometes,
els que viatgen i tal,
avui estan tots contents,
és a dir,
jo amb tots els amics que tinc,
segur que ja n'hi han enviat diversos mails,
estan radians d'alegria,
el que passa és que hi ha molts americans
que no són aquests,
vull dir,
ningú coneix de nosaltres,
coneix ningú del Ku Klux Klan,
però el Ku Klux Klan existeix,
el Ku Klux Klan no et matrà mai un president negre,
vull dir,
el voldrà matar,
són quatre xiflats,
però hi són,
després hi ha una base,
Perdona,
deia els del 12 d'octubre.
Sí,
però hi ha una base ample,
de tota manera també cal no oblidar això,
McCain era un candidat
que no era continuista amb Bush,
això potser també l'ha perdut,
el que passa és que,
esclar,
ha agafat una vicepresidenta,
vull dir que allò era impresentable.
No tenia res a fer en aquestes eleccions.
Probablement que ha sigut un bon president,
McCain,
però hagués sigut un bon president
probablement a l'època,
o sigui,
fa vuit anys,
quan es va presentar contra Bush,
va ser una llàstima,
que els americans en aquell moment
optessin per un individu
com el que hem patit tot el món
durant aquests vuit anys.
Però avui realment el canvi era Obama,
i el canvi,
o sigui,
te'l miris per on te'l miris,
hi ha canvi,
o sigui,
que abans ho deia,
el micròfon tancat,
hi haurà dos nenes jovenetes negretes
a la Casa Blanca,
o sigui,
fa quants anys fa,
des de Kennedy,
que no hi havia canalla a la Casa Blanca,
pràcticament.
És un president jove,
que té filles,
que són negres,
això és un canvi d'imatge
molt important pel món,
perquè ho aniràs interioritzant.
Té una dona,
que segur que serà,
si no una Jackie Kennedy,
algú semblant,
i no una mòmia
com la que hi havia ara
a la...
No, és veritat,
a la Casa Blanca,
vull dir que sortir allí
i sonreia
el que deia el seu marit,
no?
No és fundamentalista religiós,
clar,
hi havia un tio que llegeixi la Bíblia
i em sembla molt bé,
però que apliqui la Bíblia a la política,
o sigui,
és un perill mundial,
no?
Ricard,
bueno,
deies abans si no se'n generarà
massa expectatives.
Bé,
és que els primers que han generat
expectatives
és el món sencer,
vull dir,
el fet,
per exemple,
diguéssim,
intrapolant-vos,
inventant-nos una paraula
aquí a l'estat espanyol,
que el mundo,
ahir sortís a monitorial
apujant l'Obama
i que avui sentís
els dirigents del PP
saludant la victòria de l'Obama,
ja vol dir,
i que molts països,
com deieu ara,
tradicionalment
en amics dels Estats Units,
doncs,
hagin més o menys
saludat aquesta victòria,
ja indica
que són unes relacions
totalment diferents
amb el que ha passat
durant molts anys.
Ara bé,
què pot passar amb això?
Que precisament
això crea moltes expectatives
i que, diguéssim,
la feina se li gira ara
a l'Obama
l'Udú per ell
no està a la campanya
ni tot el que ha fet
ara,
l'Udú ve ara
i ara ve que
ara cau a la realitat
i la realitat
vol dir que
no podrà
complir totes les expectatives
ni molt menys de tothom,
que tard o d'hora
tindrà detractors
i crítics
i que, bueno,
a veure si tant de bo
aquesta onada
que ara tenim
s'allargui en el temps
i com més països millor,
però, diguéssim,
ell és el primer conscient
jo crec que, diguéssim,
ara està a la cresta
de la ona
i que tard o d'hora
aquesta dona caurà
i, doncs, tant de bo
n'hi hagi sentat unes bases
quan caigui
perquè pugui ser
durable
el que ell ha deixat allà, no?
Creuen que canviaran molt
les relacions internacionals?
Sí.
En tots els sentits, eh?
Ja no dic les bilaterals
entre Espanya i Estats Units.
Segur.
però canviaran
la política extern.
Els secretaris
és que no és només el president,
a veure,
és que el president
és el papa, diguem-ne.
Però clar,
després és el canvi
de l'administració.
Però el govern
és que hi ha hagut uns personatges,
el Ransfeld,
el Donald Ransfeld,
que ara ja no hi és.
Aquesta gent,
en qualsevol país del món
democràtic,
jo no sé si els hi passarà,
serien perseguits
per la justícia, eh?
Van mentir,
van mentir
amb el tema
de les armes
de destrucció massiva.
Sabien que mentien.
Potser el Bush no ho sabia
perquè és un personatge
que jo crec...
Però el Donald Ransfeld
sabien que mentia.
Vull dir,
canviar el Donald Ransfeld
per què sé jo,
per fins i tot
un Colin Powell
que s'ha sortit
de tota aquesta gent
i ha apujat l'Obama.
Jo crec que
els pròxims mesos
quan veiem el govern
també
i les persones que hi ha,
als Estats Units
acostuma a haver-hi
una gent molt competent
al govern,
cosa que no es pot dir
de tot arreu,
en particular
de països
que coneixem molt a prop.
Veurem,
o sigui,
el secretari d'Estat
és molt important,
canviar la condolència
que anava gairebé
amb el trabuco pel món
per un altre secretari d'Estat
que no sé qui serà
però més dialogant,
jo crec que això
els veurem els canvis.
Potser el problema
més gros
serà el tema econòmic
perquè aquest és un tema
que no es controla
únicament des dels Estats Units
i avui en dia
ja el món és global.
Ara,
jo crec que en el tema
de les relacions internacionals
això es veurà ràpid.
Tu també hi coincideixes, Tomàs?
Sí, efectivament
i caldrà veure
les primeres decisions
perquè clar,
l'Obama ha transmès
aquesta capacitat
de comunicar
que té
i de missatge,
de discurs,
de contingut,
d'esperança
però ejecutar,
és a dir,
jo almenys ho desconec,
prendre decisions
i com les transmetrà
perquè decisions
n'has d'aprendre
de boniques,
de positives
i algunes de crues
i dures.
I aquest serà,
suposo que,
les seves primeres
targes de presentació
reals
per veure com
evoluciona
aquest canvi.
Òscar,
em deies alguna cosa?
Sí,
és que ens queda un minut
només,
digues.
No,
només,
desitjar que a partir d'ara
el que deia ell,
que aquest canvi
es transmeti en accions
que siguin reals
i que puguin arribar
com més països del món
millor.
Deia,
això simplement,
tu ho deies al principi
de tot,
en què notarem aquí
aquests canvis?
Per començar,
aquí fa 4 o 5 anys
va sortir no sé quantes milions
de persones del món
contra la guerra d'Iraq.
Doncs aquest senyor
evitarà que això torni a passar,
almenys això és el que ens pinta.
A partir d'aquí,
el tema econòmic
que ell no controli tant
un govern,
que sigui als Estats Units,
és molt difícil
que una persona sol
pugui canviar tot,
però, bueno,
també tenim esperàncies
de que canviï.
Jo crec que ho notarem
amb això
i amb la nova manera
de fer les relacions internacionals.
Això és el que notarem aquí,
el canvi.
Jo espero que sí,
i espero detalls,
per exemple,
com actuarà davant
del tema
de les llibertats
en el seu propi país,
Guantànam
o totes aquestes coses.
Jo crec que seran realment
tocs que els pot fer,
que ell els pot fer,
perquè és el president,
i veurem en el pròxim any
com de cantar la cosa.
Però jo crec que...
A mi m'agraden els americans
perquè creuen,
s'ho creuen,
el que diuen.
Quan diuen aquestes coses,
s'ho creuen
i jo crec que veurem un canvi.
Espero.
En fi,
missatges d'esperança
i d'entusiasme,
deia jo aquest matí
a la Tartulia,
segurament arreu del món,
moltes milions de persones
avui vinguen
amb esperança
i amb entusiasme
a l'elecció
de Barack Obama
com a president dels Estats Units.
Avui no hem parlat
de l'actualitat local
perquè manaven
altres aspectes
de l'actualitat
i també ens afecten
ben a prop.
Tomàs Carot,
Òscar Palau,
Manel Sant Romà,
gràcies per convertir
la Tartulia amb nosaltres
i fins la propera.
Que vagi bé,
bon dia.
Bon dia.