Temps de tertúlia, matí de dimecres,
a temps per comentar l'actualitat que ens deixa aquest 9 de gener.
Avui amb quatre convidats, dos polítics i dos periodistes,
dues dones de la política i dos homes que es dediquen al periodisme.
Les dones polítiques són avui Carme Crespo,
regidora del grup municipal socialista de l'Ajuntament
i responsable de l'àrea de Medi Ambient, Sostenibilitat i Salut.
Carme, bon dia.
Bon dia.
L'altra regidora és del grup municipal del Partit Popular,
és Judit Eres. Judit, bon dia.
Bon dia.
I els companys periodistes masculins són Jordi Salvat, del diari Aquí.
Jordi, bon dia.
Bon dia.
I Octavi Saumell, periodista del diari de Tarragona.
Octavi, bon dia.
Hola, bon dia.
Avui és una tertúlia paritària, podríem dir.
Allò, 50% i 50% dones que es dediquen a la política
i homes que es dediquen al periodisme.
Per cert que, encara que no sigui un tema gens local,
avui una dona política és protagonista a aquestes hores del matí
pràcticament arreu del món,
perquè la dona de l'expresident Bill Clinton, Hillary Clinton,
torna a ser protagonista d'aquestes primàries
que s'estan fent a les eleccions nord-americanes.
En fi, aquí tenim, per cert, aviat, un altre cita electoral.
No sé si han pensat avui en el calendari.
Falten dos mesos només per les eleccions generals al Congrés i al Senat.
Abans de parlar de temes locals, com ho veuen?
Seran unes eleccions i una campanya intensa, calenta,
preveuen uns resultats freca-frec.
A veure, convenço pels periodistes. Jordi.
Les enquestes, moltes enquestes,
assenyalaran un empat tècnic entre els dos més partits,
entre el PSOE i el PP.
Altres enquestes donen un cert avantatge al PSOE.
Home, realment estan bastant interessants
i serà com sempre, decidiran Catalunya i Andalusia.
Pràcticament a les altres comunitats està tot més decidit.
Hi ha algunes que sempre ens encanten més pel PP,
altres que són més del PSOE.
Tenim el País Bàs, que hi ha convençut per lliure,
però Catalunya i Andalusia decidiran
qui serà el pròxim president de govern.
Són intenses, s'hi juguen molt.
A més, jo crec que els dos candidats s'hi juguen encara més,
perquè és pràcticament la...
De Rajoy és l'última oportunitat
i Zapatero ja veuríem si aguantaria una derrota electoral.
I es nota en l'ambient que ja comença a haver campanya,
vam sentir Carme Chacol, la cap de llista del PSC per Barcelona,
ja ha ficant data a l'arribada de l'AVE,
no exacta, a Barcelona, no exacta,
però ja va dir que al febrer arribarien.
Doncs sí, comença una mica les presses, les inauguracions,
el típic, el que hi ha a viure les locals
i el que hi ha a viure les autonòmiques, ja.
Octavi, com ho veus?
La mateixa línia, no? Queden dos mesos avui.
Generalment, curiosament, les generals són les que tenen
més índex de participació per part dels ciutadans.
Em sembla que està al voltant del 70%,
mentre que les últimes municipals ho sé dels 50 i poc
i, com sempre, molt bipolaritzades.
I per què ho creus, que hi ha més participació a les generals
que a les municipals?
Quan es parla moltes vegades de la proximitat de la política, no?
Dels alcaldes, dels ajuntaments...
És perquè de les opcions, només, no?
És uau, bé, no?
Potser aquí, doncs, a les últimes municipals
hi havia 14 partits que es van presentar,
estava molt més obert.
Potser el tema dels pactes, no?
Després, doncs, potser desmotiva una miqueta els electors
i, en fi, potser les generals al ser PP o PSOE,
doncs, està claríssim, hi ha molta més motivació, potser,
i, en fi, la campanya electoral que hi ha és molt més bèstia.
I hi ha un electorat, a veure, hi ha un electorat,
una part d'electorat que no vota, que només voten les generals.
És un electorat que no es mobilitza a les eleccions del Parlament,
que no es mobilitza una mica més, però menys a les locals,
i encara arriben les generals i van amb massa votar.
I són aquest electorat que fa, doncs,
que arribem a les eleccions, doncs,
de generals, i veiem, doncs, que aquí a Catalunya
el PSC arriba, doncs, a 21 escons,
que és pràcticament la meitat dels escons.
En canvi, a unes eleccions del Parlament,
doncs, arriba prou feina a un terç del Parlament.
Per tant, aquí hi ha un electorat
que es mobilitza a les eleccions generals
i, en canvi, a les del Parlament,
doncs, dit allò de forma planera,
passa olímpicament.
I les dones polítiques que tenim avui a la Tartúlia, què?
Com ho veuen? Que més representen a socialistes i a populars?
Jo crec que...
L'OB, que deia abans l'Octavi.
A veure, jo crec que sí que avui falten dos mesos justos,
però jo crec que fa quatre anys ja
que el partit de l'oposició,
el govern d'Espanya, està fent campanya.
Una campanya que, bueno,
ells deuen pensar que és bona,
però que és realment campanya.
Han fet campanya.
I ara l'únic que passa és que aquests dos darrers mesos,
doncs, es fa la campanya oficial,
o oficial és 15 dies, però, bueno, prèvia, no?
I que els partits, doncs, ja presentem les llistes,
s'aproven les llistes amb els nostres òrgans democràtics,
al PSC, a Tarragona, a la Federació.
Avui triem ja la llista oficial
i la refrendem per Consell de Federació
i el dissabte al Consell Nacional a Barcelona.
I això són els passos democràtics que fan els partits
ara al tema de la campanya.
Jo crec que ja portem temps.
I el tema que realment és una realitat
i s'ha copsat sempre que hi ha molta més gent
que va votar a les generals,
doncs, és un assumpte pendent que tenim en aquest país,
a Catalunya, perquè, doncs, bueno, d'alguna manera,
doncs, no arribem a convèncer la gent
que són més importants.
Jo crec que ara hi ha més importants
les eleccions autonòmiques i les municipals
que no les pròpies generals, que també ho són,
perquè determinen les polítiques generals i els exteriors, no?
Però, bueno, d'alguna manera,
aquest és un tema que tenim,
un repte pendent a la societat catalana.
Com ho veus?
Jo només veig un indicatiu que és claríssim
i és que, per primer cop, a la democràcia espanyola,
durant les eleccions generals,
hi ha un empat tècnic entre els dos partits més majoritaris.
Sempre, quan un partit nou ha entrat a governar,
durant aquests quatre anys,
ha marcat una diferència molt gran
entre l'altre partit de l'oposició
i marca una diferència notable.
En aquest cop, doncs,
el que lògic, o el que la història ens diu,
és que el PSOE aquest cop hauria de guanyar
per majoria absoluta,
cosa que és pràcticament impossible.
Per tant, aquest empat tècnic
és un indicatiu molt clar
que, bueno, doncs, una de dues
o el govern no ha complit
amb els seus programes electorals
i que l'oposició possa fer d'una bona oposició
o que les eleccions es van guanyar
amb les circumstàncies
que potser no eren les més adients en aquest moment.
Jo li vull recordar a la Judit
que ara fa quatre anys,
abans que passés la desgràcia del 14 de març,
les enquestes,
si és que hem de fer cas,
les enquestes donaven també un empat tècnic
al govern que estava sortint
al possible govern nou de Rodríguez Zapatero.
Les enquestes jo sempre dic
que me les crec dins del seu límit
perquè avui mateix,
amb el cas de la Hillary Clinton,
ahir les enquestes la donaven en número...
Com a derrotada.
...derrotada,
però en tercer lloc,
i en canvi...
Ja ha guanyat.
...ha guanyat.
Llavors, fa quatre anys
va passar exactament igual,
pràcticament a un mes o dos
de les eleccions...
que donaven guanyador al Partit Popular.
...la PAD era tècnic
i després, doncs...
No, no es va veure...
És cert que no donaven guanyador
per majoria absoluta,
però sí guanyador al Partit Popular.
I doncs, ara en aquest moment,
doncs, bueno,
les enquestes continuo dient,
ho sento pels mitjans de comunicació,
els companys que teniu aquí,
doncs, me les crec molt, molt, molt relativament.
Les enquestes s'ajuden a...
Les enquestes les encarreguen mitjans o administracions,
però les fan empreses privades.
A mi les enquestes també són molt escèptics,
també, també són molt escèptics,
marquen tendències.
Però recordem, l'any 93,
l'any 93,
a les generals de l'any 93,
tothom van guanyador Aznar davant del Filipe González,
i va acabar guanyant per molt poc,
va acabar guanyant Filipe González.
Les enquestes marquen tendències...
I el 96 esperava guanyar per majoria absoluta
i no van guanyar per majoria absoluta.
I l'any 2000,
em sembla que les enquestes
no indicaven la majoria absoluta del PP.
Indicaven majoria relativa,
però no majoria absoluta.
Jo crec que són les interpretacions de les enquestes
depenent de cada mitjà.
I una qüestió de la participació
del que han parlat tots és veritat,
i les dades s'hi demostren.
Des de l'inici de la democràcia,
d'aquesta etapa democràtica,
les eleccions generals
és on hi ha hagut més participació.
Però també saben periodistes i polítics
des de fa mesos que a Catalunya,
per tot el que ha anat passant,
es parla molt del comportament de l'electorat català
i, per tant, també del comportament de l'electorat
que pot tenir la gent d'aquí, de Tarragona,
més abstenció, menys participació
que en altres eleccions generals,
perquè es parla molt de la importància del vot de Catalunya.
Octavi, tu com ho veus?
Tu creus que hi haurà més abstenció?
Jo crec que mantindrà el nivell, no?
O sigui, és que hem tingut moltes...
Hem anat molt a les urnes últimament,
ja sigui per l'Estatut, per les parlamentàries,
per les municipals,
i potser la gent està com a desmotivada, no?,
del fet d'anar a votar.
Home, a mi m'agrada la política, jo hi aniré,
i jo animo des d'aquí a tots els uients
que hi vagin.
El que passa que, en fi,
potser hem anat moltes vegades
i no sé si la gent està, no sé, com a desmotivada.
Però es mantindria el nivell de fa quatre anys, per exemple?
O és impossible el nivell de participació?
Jo crec que va ser una cosa extraordinària fa quatre anys,
però va haver-hi el tema de l'11 de març
i, en fi, el tema de Galícia i tot,
i potser hi havia molts factors que van portar
un tant per cent espectacular.
A veure, hi ha hagut altres vegades
que ha estat aquest tant per cent igual.
Jo crec que les persones de Catalunya,
els ciutadans de Catalunya,
saben el que ens hi juguem,
saben que el vot del PP és un vot fixe
i que aniran a votar.
Estic segura que tindrem el mateix tant per cent
de participació que en d'altres.
No sol fa quatre anys,
és que sempre a Catalunya
els generals han participat massivament.
Jo crec que tindrem el mateix tant per cent
i per això treballarem
dins del Partit Socialista
perquè la participació sigui màxima.
Hi ha una anècdota que m'expliquen
que m'expliquen de les últimes eleccions,
any 2004,
no sé si era una taula d'aquí d'arreu
sobre Tarragona
i va haver-hi una persona
que va arribar ja preguntant
en quina taula es votava Felipe González.
Any 2004,
recordem que es va retirar l'any 96.
És un exemple que la gent votarà
no en clau de votar els caps de llista de Tarragona,
votarà en clau de Rajoy Zapatero
o hi ha gent que sí que votarà altres opcions,
votarà Convergència, Esquerra, Iniciativa,
també aconseguiran una part important de vots,
però està clar que hi ha una bipolarització
i els partits juguen a això.
I ara hem vist ahir aquest element nou
sobre la taula que teníem
del vídeo que ha presentat el Partit Popular de Catalunya
que sembla que torna a pujar el carro
una mica del tema del bilingüisme.
Són els temes recurrents,
el tema de la llengua
i el tema del terrorisme i de la immigració.
Són els temes del PP,
per això que no és ara,
ja fa quatre anys que van començar
i anteriorment ho havíem fet
quan governava Felipe González,
vull dir que són molt recurrents.
No tenen res nou.
Hi ha un element nou en aquestes eleccions
que és la situació econòmica
que no és tan d'abonança
com a les últimes convocatòries.
Tant el 2004, el 2000 com el 96,
la situació econòmica era més bona.
Ara es respira l'ambient
en aquesta situació d'inici de recessió
que això canvia, va a signes d'eleccions.
Es respira pels mitjans de comunicació realment?
La gent d'Apeu respira?
Ens portaria un altre element molt interessant també.
Sobre si hi ha aquesta crisi econòmica,
psicològica o real, no?
Home, hi ha dades.
El tema és que els mitjans lliurement...
A veure, que la Judit suposo que vol dir alguna cosa,
ja que s'ha parlat del PP.
Sí.
No, jo volia dir que,
parlant de la participació,
que jo crec que l'any 2004 va ser extraordinària,
els fets que van succeir,
i jo crec que sí que aportem moltes coses noves, Carmen.
Crec que aportem coses noves del dia a dia
i que ja es veurà durant el llarg d'aquesta campanya, no?
Portem aquelles mesures econòmiques,
tractarem temes de terrorisme,
tractarem temes d'immigració,
tractarem temes d'elitatge,
tractarem temes que realment són els temes
que preocupen els ciutadans
i això hi ha un rànquing fet d'aquestes temes.
I les regidores i regidors de l'Ajuntament de Tarraona
faran campanya o...?
Sí.
M'ha tocat.
Molta.
O no, Carmen?
Sí, sí.
És a dir, fan les dues coses,
els polítics locals.
Sí, sí.
Deu entrar al sou també, això.
Déu-n'hi-do.
No, no, no, no.
Són hores extres.
No entra al sou, no.
Jo soc de l'Egecutiva de Federació.
Per això, al dinar mítings,
anar a actes sectorials...
Com a responsable política també orgànica del partit,
doncs em toca la petita cuota que m'encarreguin, no?
Nosaltres no funcionem així.
Nosaltres, quan hi ha eleccions,
diguem-ne que les estructures habituals,
les estructures provincials del partit,
són substituïdes per un equip de campanya
amb el qual hi ha un coordinador,
que en aquest cas és el nostre candidat,
i ell es fa el seu equip de campanya.
Molt bé.
Amb el qual...
Falten dos mesos, així que temps tindrem,
polítics i periodistes,
de parlar d'aquestes eleccions i de la campanya.
Deixem aquesta qüestió,
parlem de temes més locals.
Avui la veritat és que els mitjans de comunicació
optem per diferents qüestions,
tenim temes variats.
A Tarragona Ràdio,
ahir una de les convidades a la tertúlia,
Carme Crespo,
vam anar a parlar amb ella
de la campanya d'arbres de Nadal,
vam anar amb la unitat mòbil al parc de la ciutat
i ens va explicar algunes coses
d'una idea, d'un projecte,
que veurà la llum segurament a finals d'aquest any,
de reforma del parc de la ciutat,
que inclouria un llac,
diferents zones lúdiques per a nens i per a grans,
que inclouria també la remodelació
de la Quinta de Sant Rafael,
que es converteixi en una mena de centre
d'interpretació de la natura,
i també que inclouria la possibilitat
de tancar el parc,
o la realitat de tancar el parc,
els accessos al parc a les hores de nit.
Serà una realitat,
o sigui, serà el primer.
És a dir, primer tancarem el parc
i després el remodelarem.
Sí, sí, sí.
Abans que parli la protagonista,
que ja ens va explicar les dades,
opinions.
El parc de la ciutat necessita una remodelació, Jordi?
Home, aquesta idea,
recordo que,
no és per dir-ho,
però ho vam treure al diari aquí
ja fa mesos,
que el Carles Castillo,
el regidor de Seguretat,
ho va avançar a tancar...
El tema del tancament.
A tancar alguns parcs.
I un era el parc de la ciutat.
El parc de la ciutat
és un dels parcs més emblemàtics de Tarragona
i al qual se li pot treure molt de suc.
Fas un passeig per la part de la ciutat
i el veus que està una mica deixat,
una mica desaprofitat.
Per tant,
seguir la idea aquesta,
tanca parcs,
com se fa a Reus mateix,
el Parc Sant Jordi es tanca.
Si vas a Londres,
també tanquen el High Park.
Els parcs importants se tanquen.
Per què?
Perquè a la nit,
doncs,
se pot acumular gent,
se pot acumular un ambient
que no és l'adequat.
Per tant,
la manera d'apressar parlo
és que hi hagi una sora sobertura,
evidentment,
a l'estiu més àmplies
que a l'hivern
i que la gent pugui gaudir.
I tot el que siguin idees,
doncs,
de posar-hi un llac,
de posar-hi,
doncs,
una certa interpretació,
d'arreglar la quinta de Sant Rafael
que està una mica en males condicions,
tot és bo.
I, doncs,
aquest exemple
es pot portar a altres llocs.
Vull dir,
la part de les Granotes
també és un lloc
que està una mica,
doncs,
en males condicions.
I, doncs,
la idea és aquesta,
que la gent frueixi,
doncs,
als espais públics,
que les zones verdes
siguen de veritat zones verdes.
Octavi.
Home,
jo passo cada dia
pel bar de la ciutat
per anar a treballar
i la veritat és que
sempre penso
que és un espai desaprofitat,
no?
És un espai
que els bancs,
sobretot,
estan molt malmesos,
hi ha moltes pintades,
la part dels patinadors
també està bastant brut.
Falta seguretat ciutadana
en aquella zona
i, en fi,
tot el que sigui,
doncs,
remodelar-lo,
rehabilitar-lo
i obrir-lo a la ciutat,
no?
Perquè és un espai,
doncs,
absolutament desaprofitat,
doncs,
crec que serà positiu.
I tancar-lo també
en hores nocturnes?
Sí, sí,
pel tema de la ciutat ciutadana,
que crec que gent
que ha tingut bastants problemes
per a llei,
doncs,
sobretot,
crec que seria bastant positiu,
sí.
Judit,
com ho veus?
Doncs jo crec que
totes les mesures
que es prenguin
seran bones,
perquè a mi sempre
em va donar la sensació
que és un parc
que està inacabat,
que està,
no sé...
A mig fer?
A mig fer, sí.
Que és cert,
que és un parc
pels veïns que viuen allà,
o sigui,
no sé.
com si fos el jardí
d'una comunitat.
Sí, d'una comunitat
i que, bueno,
doncs mira que bé,
tenen vistes al parc
i ja està,
però sí,
realment li fa falta
molta reforma
i des de lloc
tancar-lo a la nit
perquè això
ho fan a totes les ciutats.
I aquí a Tarragona
sembla que no tenim
molta tradició
de zones verdes
o de parcs,
no els cuidem,
no sé,
no hi ha mentalització
de la ciutatania.
Però està canviant,
per exemple,
el tema del francolí,
per exemple,
de la llera,
doncs,
els incans s'han vist
que es pot explotar molt.
La gent va ja a menjar
a la mona,
a l'estiu,
o a l'època de primavera,
potser perquè a l'estiu
la gent va a la platja,
però a l'època de primavera
o la tardor
es veu molta gent
que va allà.
Probablement haurem
d'acabar tancant-lo també
perquè l'estan destrossant.
És a dir,
el tema,
parlant del parc de la ciutat,
té certa raó,
la de Judit
estava inacabat.
El projecte inicial
hi havia dos llacs
i més coses.
Ara, evidentment,
que del projecte inicial
el que farem
és fer una aplicació
farem un llac,
però també farem,
com ha dit el Ricard,
zones lúdiques diferenciades
per nens i per grans
i el tancarem de nit.
Perdó,
això de la zona lúdica
per gent gran
em sona com a novedors,
no?
Sí.
En el sentit que
normalment pensem
en un parc
amb jocs infantils
i destinar una zona
d'un parc a la gent gran,
suposo que com que
a més la població
cada cop envelleix millor
i tenim més gent gran,
doncs suposo que també és necessari.
També hi haurà
una cosa molt important
que hi haurà
un tancament per gossos,
és a dir,
la gent que vagin
a passejar
el seu gos
haurà de tenir-lo allà,
això ja està
al PP2,
a la part aquesta del riu,
ja hi ha un tancament,
la veritat és que funciona bé
i així ho farem
a totes les zones
de la ciutat,
no només al parc de la ciutat,
farem tancaments
per gossos,
crec que és molt important,
llavors s'han de plantar
més plantes
de diversos tipus
i el que és la Quinta
de Sant Rafael
que està
malmesa,
però no tant
com
podia semblar,
amb una restauració
per al Servei Municipal
d'Ocupació,
ens farà un taller
de restauració
de la Quinta
i també
ballarem,
amb la balla
pot ser d'estil
una mica modernista
i tal,
perquè vagi d'acord,
el que farem
després de tenir
el preprojecte
és ensenyar-ho
als veïns
perquè ja que els tanquem
hi ha veïns
que passen per darrere,
haurem de veure
que estigui
tot correcte,
quant a la seguretat
evidentment
millorarà
però també
no només
per seguretat ciutadana
sinó per evitar
destrosses
perquè el tema
és que quan està així
doncs sembla ser
que la gent
es creuen
que poden fer
el que volen
i ja que has comentat
el parc
de les tres granotes
t'he de dir
que aquí ja hi ha
un projecte
seriós
el projecte
és el Jardí Romà
que volia l'alcalde
doncs ja hi ha
el primer projecte
de Jardí Romà
de fet
vam anar
amb púries
que ens assessoressin
perquè ells
el tenen allà
i ara
ja l'últim
que hem previst
és també tancar-lo
també tancar-lo
dins
amb l'amfiteatre
inclòs
és a dir
perquè és que si no
és a dir
pots fer un magnífic
Jardí Romà
i al cap de poc temps
doncs
el tema
és que ja deixa de ser
un magnífic Jardí Romà
llavors també el tancar-lo
ja que estem parlant
d'això
el tema de les zones verdes
seria potser una de les qüestions
que creieu vosaltres
com a periodistes
que falta més
suposo que vosaltres
que esteu molt en contacte
també amb lectors
ciutadans en general
que reclamen
més zones verdes
i millor cuidadas
segurament Octavi

fer el que és
l'anella verda
és a dir
mirar què fem
amb tot
l'exterior
perquè la gent
també hi puguin anar
és a dir
que puguin anar
camins al Llorito
camins
perquè puguin anar
al Bosch de la Marquesa
és a dir
tot aquest potencial
que tenim
forestal
a Tarragona
que en tenim molt
tot això
ha de ser
formarà part
d'un pla verd
o sigui
després de l'agenda 21
sabeu que sempre us dic
que d'allí es derivaran
els plans
d'acció
del govern
local
doncs un d'aquests plans
serà el pla verd
el tema
del part de les tres granotes
Jordi
que et sembla
necessari
perquè és això
hi ha molta gent
que comenta això
que a vegades
a les nits
se reuneix
una certa gent
fins i tot gent
homeless
com li digués
gent que va allà
als bancs
i clar
a dormir
o a veure
el que sí
i clar
donen una mena
de mal ambient
i és una zona
que és maca
perquè tens l'amfiteatre allà
tens el parc allà
és un lloc
un enclavement
ideal
per fer-hi
el que comentàvem
el teatre romà
i ja que estem al costat
de l'amfiteatre
potenciem el tema romà
amb això i però
combinem
el tema
de zona verda
amb el tema
més de patrimoni històric
anem d'en trobar allò
aquest any
ja està pressupostat
és a dir
això sí que es començaran
hi ha bastantes obres
que s'han de fer
del voltant
de tal usos
i tal
perquè hi ha problemes
urbanístics
però el que és
i es farà
el que passa
que no estarà
abans
també ho avanço
abans dels actes
de l'any jubilar
perquè això és impossible
serà suposo
que a final d'any
Judit
no jo li volia preguntar
a la Carmen
i al parc de Saavedra
que teniu previst fer alguna cosa
al parc de Saavedra
doncs
que he sentit rumors
sí podria ser
està per estudiar també
si fem
l'esqueter
que vol l'alcalde
en sèrio
que us ho plantegeu això
doncs
ens estem plantejant
on t'ho posem
vull dir
una vista
allà em sembla
a veure un moment
ja que la Judit
ara ha fet de periodista
més que de política
no no no
em sembla molt bé
però
l'acabert ja farem de polítics
ha introduït el tema
dels patinadors
de la pista
per a skates
perquè la gent s'entengui
per si algú no ens entén
doncs això
per aquests que van amb patins
perquè hi havia la possibilitat
aquesta
de posar-lo a part de Saavedra
estem estudiant
encara no hem decidit
a la Judit no li agrada
no
crec que els jubilats
que van a sentar-se allà
tampoc les li agradarà
és que és una de les poques zones
que hi ha cèntriques
cèntriques
que la gent va passejar
que està al costat d'un col·legi
sempre es pot estudiar
o sigui
igual que al parc de la ciutat
hi ha una zona lúdica
per a la ciutat
i una altra per a nens
es pot estudiar
la doble
està bé que els avis
estiguin veient la joventut
no?
que estiguin junts
en un espai comú
i la joventut dels avis
jo crec que no és descabellat
una altra cosa
és que us puc dir
que encara en aquest moment
estem
clar és que hi ha moltes zones
de la ciutat
en què estem treballant
però la zona aquesta
especial per a patinadors
la considereu això sí necessària?
ho dic perquè
acuta una mica
un lloc com
altres llocs com a res
ho hem fet
hem muntat l'esquitpark
tot i que també
passo molt per a la plaça de la llibertat
igualment encara veu gent
a la plaça de la llibertat
patinant
perquè són adolescents
que clar
igual no tenen a mitjana de transport
per anar a l'altre punt
on hi ha la pista de skates
però és interessant
que es pugui crear
un tipus d'infraestructura
d'aquesta manera
que com a mínim
tinguen un lloc
on poder anar
jo crec
ens ho demanen
per a la gent de Tarragona
per poder fer-ho
la Judit on ho posaria?
se li acuda algun lloc o no?
doncs no ho sé
sota el balcó de Miterrani
jo què sé
que consti
que a la part aquesta
de...
jo sou de tothom
i no fan seroll
a la part
ui no ho sé
no sé
què diria una escriptora amiga meva
de que no fan seroll
al balcó del Mediterrani
no, ha dit a sota
a sota
no ha dit al balcó
no durem idees així
no, hi ha un altre lloc
que també és possible
que és precisament aquí
al Francolín
també
a aquesta part
el que passa és que potser
sí que és un col·lectiu
que necessita estar molt acotat
o no
o poden conviure
consideren que...
jo crec que poden conviure
doncs si porten el seu patí
van a un lloc
adequat per patinar
porten mentrestant
van amb el seu patí a la mà
vull dir
és com tot
és el respecte
és el respecte
als altres
i jo crec que estiguin joves
i grans junts
és molt positiu per tots
Octàvia, a tu què et sembla?
poden conviure o no?
jo crec que poden conviure perfectament
de fet
a part de la ciutat
ja conviuen
des de fa molts anys
i crec que no hi hauria cap problema
Judit
jo no
jo no estaria d'acord
tu els vols ser
una zona més acotada
sí
jo crec que hauria de ser
una zona més acotada
i més independent
per ells
molt bé
no perquè no puguin conviure
i no perquè aquest col·lectiu
no tinc dret a tindre una pista
al contrari
però
em sembla que hi ha més llocs
més adients
en fi
l'any ha començat
de forma bastant tranquil·la
a nivell de política municipal
suposo que és que els polítics
en gràcia
estan posant les piles
després de les festes nadalenques
això sí
vam tenir una mena de discrepància
el dilluns en el plenari
amb el tema de l'emblema
del logo
primer també els hi pregunto
ara als periodistes
la pica vara ja està acabada
consideren
o tenint en compte
el que es va dir
el que es va votar
uns a favor
els altres en contra
del nou logo
tornarem a tenir més polèmica
Jordi
home jo el logo
dic el mateix que he dit
els últims mesos
que partim d'una idea equivocada
que és voler fer un logotip
en el final d'una etapa
estava claríssim que
estàvem al final d'una etapa
encara que hagués guanyat
doncs convergència
canviava amb l'alcalde
canviava molt l'equip
de govern
muntar un logotip
en aquell moment
jo crec que va ser una precipitació
i més
amb aquesta ombra
del tema del plagi
i ara ja queda resulta
doncs
tota la polèmica
jo crec que sí
passa clar
jo comprenc que a Converència
li quedi la recança
del tema aquest
que ells
entre cometes
l'equip de govern
de Converència PP
fa un logo
la posició de llavors
que és el govern ara
l'acusa de plagi
però en canvi
no als tribunals
i hi ha uns diners
que s'han gastat
per aquest logo
del logo que ets famós
que si sembla molt
de la Sebastià de los Reyes
60.000 euros
són diners
són diners
i el ciutadà
clar 60.000 euros
doncs
voldrà saber
doncs per què
al final
se fa un altre logotip
per què?
perquè arriba un nou govern
i ve un logotip
que se'l senti més seu
ara jo és el que dic
parteixo el mateix
d'aquest error inicial
que jo d'aquest pecat original
que és voler fer un logotip
en el final d'una etapa
Octavi
pecat o no pecat
jo crec que és un tema
que s'ha fet molt gran
i que no hi ha per tant
a la gent
el logo
perquè no és l'escut municipal
sinó que és el logo
intern
dels documents
de l'Ajuntament
i crec que s'ha fet gran
perquè va sortir
a un mes i mig
de les eleccions
i no crec que sigui
un tema
presentable
d'altra banda
60.000 euros
per una corporació local
no és res comparat
amb els 24 milions d'euros
del pàrking jama primer
crec que la polèmica
no s'ha acabat
perquè des de l'oposició
l'altre dia
es va comentar
que no hi ha hagut consens
que no s'ha comentat
no s'ha explicat
aquest logo
però crec que és un tema
que al ciutadà
li queda molt lluny
ha explicat
sí
s'ha explicat
a tots els òrgans
que s'han d'explicar
comissions informatives
juntes de govern
i després ha anat
al plenari
però a més a més
ha estat exposició pública
per tant
no solament
de la gent
de l'Ajuntament
dels companys
i companyes regidors
sinó també
de tota la ciutadania
jo el que trobo
molt diferent
és que aquest no ens ha costat res
o sigui
ens ha costat
els temps
dels nostres tècnics
i que el que no s'entén
és això
la diferència
de cost
per molt
que 60.000 euros
no siguin res
al costat
dels gastats
de Jaume
primer
són 60.000 euros
que doncs
es van pagar
amb una determinada
empresa
una determinada empresa
que no va fer els deures
perquè el que va fer
és limitar-se
a agafar
com ja va estar publicat
doncs
un book
d'un altre lloc
i copiar-lo
és que a més a més
va ser així
i
això
de què s'ha d'anar
a la justícia
és que
en aquesta ciutat
estàvem acostumats
que per qualsevol cosa
es portava la gent
a la justícia
els tribunals col·lapsats
amb prou feina
que tenen
doncs escolteu
tanquem el tema
el logo
no ens han gastat
cap més diner
els nostres tècnics
han pensat
que aquest era el millor
personalment
m'agrada més
també us ho he de dir
encara que no
directament
no hi he intervingut
m'agrada més
que l'altre
de fet
no em va agradar
mai gaire
l'altre
però ni a mi
ni a d'altres companys
inclús de l'equip de Govard
com Mària Mercè Martorell
me'n recordo
que no li va agradar mai
perquè estàvem
a la
junta de portaveus
el dia
jo estava substituint
l'alcalde
d'ara
Josep Fèlix Ballesteros
a la junta de portaveus
i sé que vam expressar
que no ens agradava
el que passa
que a un mes
de les eleccions
ja no podies pràcticament
dir gran cosa més
es va aprovar
i llavors
doncs
va sortir
el que va sortir
perquè resulta
que és que
no havíem fet
absolutament res
és a dir
aquest logo
doncs era copiat
no sol el logo
sinó tot el que representa
el llibre
que va acompanyat
i ara
doncs la millor solució
era aquesta
no volíem gastar
cap més diner
i no volem gastar
cap més diner
els tribunals
ni enlloc
alguna cosa a dir
bueno
fareu guerra
d'aquest tema
l'oposició
jo crec que és un tema
acabat
a veure
és un tema
que no li interessa
tant a la gent
com es pensem
crec
crec
els ciutadans
és com deia ell
però per l'altra banda
crec que l'alcalde
l'actual alcalde
va participar
amb el disseny
inclús
em sembla que la T
de l'antic logo
era minúscula
i ell va proposar
que fos tema minúscula
evidentment
quan ens vam presentar
aquell logo
els vam dir
canvieu aquest pel T
però el que no sabíem
en aquell moment
és que era una còpia
d'una altra
no, no, però a veure
l'Ajuntament de San Sebastián
de los Reyes
ho ha dit
no és un plagi
del seu logo
jo crec que
com tot
hi ha tendències
no
però els dissenys
a veure
hi ha tendències
en aquest món
i la tendència
actual
és
jo crec que
la reflexava molt bé
l'antic logo
bueno
el logo
que no s'ha aprofitat
el logo actual
doncs bueno
a veure
és un logo
molt semblant
el que hi havia abans
l'any 87
l'únic que canvia
és que
la bandera
la bandera de Tarragona
és rodona
en lloc de ser rectangular
i poca cosa més
però
això és el que hi ha
d'anar els papers
i com a imatge
és que és imatge
no és l'escut
llavors
doncs
per això
no calia gastar
60.000 euros
en fi
deixem el tema aquí
el plenari ja ho va aprovar
dilluns
veurem si això
continua tenint
repercussió política
però ha estat
d'alguna manera
l'única pica baralla
que hem tingut
en aquests premis
dies de l'any
i per això l'hem portat uns minuts al temps de la tertúlia
acabem aquí la tertúlia
d'aquest dimecres
gràcies
al Jordi Salvat
i a l'Octavi Saumell
la part periodística
avui de la tertúlia
i gràcies també
a la Judit Eres
i la Carme Crespo
la part política també
de la tertúlia
a tots quatre
moltes gràcies
que vagi bé l'any
felis 2008
i fins la propera
bon dia
bon dia
he