La volta al món en 28 dies arrenca avui amb ritme
i arrenca avui per portar-nos fins a un país de l'Europa central,
per portar-nos concretament fins a Praga.
Allí viu un tarragoní i viu des de mitjans del 2005.
És l'Antoni Miquel. Antoni, bon dia.
Hola, bon dia.
I bona hora. Com va tot?
Molt bé.
Explica'ns una miqueta d'entrada.
Fa aproximadament això, 3 anys, que vius a la República Checa
en una ciutat de vora 100 quilòmetres de Praga, de la capital.
Sí, 120 quilòmetres.
Una ciutat, ara ho he massa practicant, però no sortirà,
Hradec Tzralove, més o menys?
Hradec Tzralove, molt bé.
Vinga, més o menys. No sigui tan condescendent, que no ho hem dit bé.
Sí, bé, més que vivint, també vaig de puntualitzar
que estic a mig camí. Estic la meitat del temps a Tarragona i la meitat del temps allà.
I una bona part a l'avió, també.
Bé, sí, sí, a l'avió sí, que avui en dia és una mica preocupant
amb els últims successos que hi ha hagut.
Parlem de la República Checa.
L'Antoni, per tant, és una persona que hi ha viscut i viu, de fet,
durant força temps. Per tant, com en d'altres ocasions,
tenim l'oportunitat de no només parlar dels llocs d'interès,
sinó anar una miqueta més enllà i també conèixer els costums locals,
l'estil de vida, la personalitat dels txecs.
Parlem en primer terme, Antoni, si et sembla,
dels atractius turístics, monumentals, naturals, de la República Checa.
És bonic? Val la pena acostar-s'hi?
Sí, és molt maco, el país en general, encara que la gent,
la majoria de la gent només coneix la capital, que és Praga,
que és allà on és el destí turístic per excel·lència.
Per excel·lència gairebé únic, podríem dir.
Sí, en el turisme estàndard...
Com a mínim, des del punt de vista estatal,
els grans operadors, bàsicament només s'ofereixen Praga.
O circuits d'altres països, amb Romania o...
Sí, Budapest, Hongria, sí.
Però llavors hi ha el turisme interior, que és molt interessant,
hi ha zones del país que són molt interessants,
però llavors s'ha d'agafar ja un circuit,
un circuit d'una setmana de 10 dies,
i això no és el que s'ofereix normalment a les agències,
s'ofereixen estades de cap de setmana a Praga,
o combinats de Praga-Budapest,
i per això la gent es queda sense conèixer realment
el que és la República Checa.
Primer quedem-nos amb el centre,
després anem gratant per l'interior del país,
quedem-nos amb Praga.
El centre històric de Praga és fantàstic,
és de fet de declarar patrimoni de la humanitat per l'UNESCO,
els ponts damunt del riu Moldava, és?
Sí, el riu Moldava, sí.
Això mateix és un...
És una de les atraccions principals, no?
Sí, que surt a totes les guies turístiques,
amb les estàtues al costat,
i té molts altres atractius,
té molts castells,
hi ha una pujada que és el carrer Nerudovà,
que puja fins al castell,
que és un carrer molt transitat,
i cada façana té el seu atractiu,
perquè són façanes amb unes escultures,
i una decoració molt maca,
per això la gent queda molt impressionada,
perquè només anar pel carrer passejant,
vull dir, ja estàs gaudint d'un espectacle.
Hi ha molts edificis Art Deco, també,
que això és molt bonic,
no estem acostumats a veure-ho aquí.
Hi ha de fet una casa,
crec que és una casa que fa com una mena d'obliqua,
una casa balladora o alguna cosa així.
Jo a l'anglès tampoc no el domino gaire,
la meva dona sempre em diu que ho haig d'aprendre,
perquè almenys així em podria defensar,
i és la Dancing Building,
que és la casa que balla.
També surt a moltes fotografies,
és una casa, com dius tu,
que sembla que hagi de caure,
perquè està completament torta.
Això està al costat del riu,
del riu Moldava,
al costat del Teatre Nacional.
Són llocs que visita tothom,
i és el que et deia,
tot això és molt bonic,
però és amb l'únic que es queda la gent.
De fet, et diuen que a Praga,
cada vegada l'auge de turistes
està tan important al llarg dels últims anys,
que en certa manera,
sobretot el nucli històric,
s'ha convertit una mica en un parc temàtic,
una mica una caricatura d'ella mateixa,
amb una gran presència de restaurants
amb les mateixes cartes
i moltes botigues de souvenirs.
S'ha perdent part de l'encamp,
potser, fins i tot?
Sí,
excepte si vas en una altra època de l'any,
que no sigui la que hi va tothom,
que és l'estiu.
Si vas a juliol i agost,
pel pont de Sant Menceslau,
tindràs que fer cua,
has de fer cua per passar.
Directament?
Sí, sí,
o sigui, no pots caminar.
No pots creuar un pas de peat,
doncs.
Per creuar un pas de peat,
doncs has de fer cua,
t'has d'esperar que es posi verd dos vegades,
perquè la primera no et dóna temps de passar,
perquè hi ha massa gent esperant,
i clar, llavors ja,
això també perd atractiu.
Ara, si vas a...
la millor època per anar-hi
és la de primavera,
l'abril,
el maig,
el juny,
inclús,
que la temperatura ja és agradable,
i ni molt menys ja la massificació
que hi ha al juliol i a l'agost.
Què tal el clima,
per cert,
a la República Checa?
Per la meva experiència,
et diré que el clima
està bé,
és un clima més fred que aquí,
però,
excepte el primer any,
que no sé per què,
va ser un any molt fred,
que estàvem a 10 graus sota zero
durant el dia,
i a 25 graus sota zero
per la nit.
O sigui,
vaig tindre una bona entrada
l'any 2005.
Excepte aquest primer any,
la resta,
més o menys,
és un clima com aquí,
afegeix-li 5 graus menys.
Sí,
en qualsevol cas,
estem parlant
que a l'hivern
fàcilment
es poden arribar
a temperatures sota zero.
Sí,
sí,
a l'hivern,
al ple de l'hivern,
sempre estem sota zero,
fregant el zero,
dos sota zero.
Bueno,
és una altra cultura,
per tant,
la cultura de carrer,
en aquest sentit,
és més complicada,
que suposo que no es viu
tant al carrer com...
No et pensis,
ells estan acostumats,
ells estan acostumats
i com que anem ben abrigats,
perquè allà vas amb la teva gorra,
amb la teva bufanda
i els teus guants,
cosa que aquí no fem,
per això aquí potser
sense fer tant de fred
ens en constipem més,
però allà no,
allà la gent va molt abrigada
i surt al carrer
i t'adiria que les terrasses
que posen a l'estiu
allarguen fins al mes de novembre,
tranquil·lament,
ja veus gent
i el començament a la primavera,
a l'abril,
a la mínima que comença
a fer una bona temperatura,
ja posen les terrasses al carrer
i la gent les veus assentades al carrer,
posen unes mantes,
els mateixos establiments,
a les cadires de les terrasses,
posen unes mantetes
perquè els clients
es puguin tapar
i tenir una mica més de fred
a les cames.
Una imatge típica,
de fet,
de bona part d'Europa,
que és a les estufes,
les mantes
per poder resguardar-se del fred.
Sortim de pregant, Toni,
de les ciutats principals
de les altres ciutats
de la República,
aixecar segurament
una altra de les que són
és Breno,
més o menys,
corregeix-me la pronunciació
més que res,
perquè s'hi disputa
un gran premi de motociclisme.
Són tres consonants seguides
amb una bocada al final,
Breno,
ho has dit bé,
Breno.
Coneixem Breno segurament
per la disputa
d'aquest gran premi
de motociclisme,
però després,
com comentava,
són altres localitats
interessants
però que segurament
són desconegudes
pel ciutadà de peu.
Quins altres atractius
desacaríem
de la República Txega?
Sí,
un dels principals atractius,
a part de la naturalesa
en si mateixa,
perquè tot el país,
a haver-hi molt de rius,
és un país molt verd
i hi ha molts boscos,
hi ha una zona al nord
que és Carlo Vivari,
que també és famós
per un festival de cinema
que s'hi celebra,
que és la zona dels Balnearis.
Com que està al costat
mateix d'Alemanya,
els alemanys
pràcticament
ho tenen ocupat,
aquesta zona de Carlo Vivari,
hi ha moltíssims Balnearis,
cada ciutat té el seu Balneari.
Carlo Vivari,
Marianski Lasni,
Francisco Vilasni,
Lasni és Balneari.
És una de les zones
més turístiques que hi ha
després de Praga.
Turisme de relax.
Sí, turisme de relax.
Després hi ha molts camps de golf,
hi ha com a 70 camps de golf
a la República Txega,
encara que potser hi ha molta gent
que ho desconeix,
el que li agradi practicar el golf,
pot assabentar-se'n
i anar-se'n a practicar
a la República Txega.
Has millorat el hàndicap?
No, no, no,
jo no practico.
A l'esquí,
hi ha moltes estacions d'esquí
a la República Txega,
com que hi ha rius,
esports d'aventura,
es fan esports d'aventura,
encara que no hi ha muntanyes
massa grans
i no hi ha masses corrents,
però es fan esports aquàtics,
en general els rius.
I després tenim també
la zona dels vins,
el que li agradin els vins,
al sud hi ha la zona de Moràvia,
que és la zona on es cultiven
les vinyes
i fan els vins
amb denominació d'origen txec,
encara que no siguin potser tan bons
com els nostres,
però les comparacions
se'n fa són odioses.
Ja que no pots veure un Déu
tarragon o un priorat com a mínim.
Els supermercats avui en dia
trobes de tot, eh?
Sí?
Sí, sí, sí.
Un bon cava català
te'l pots prendre tranquil·lament
comprat en un supermercat
de la República Checa.
Visca la globalització,
doncs, en certa manera.
Aquest casson, Antoni,
poca conya perquè vindria a ser
una mica el Julio Iglesias
de la República Checa, no?
Sí.
És un ídol que es diu,
espera't, eh?
Care el Goch.
Care el Goch, sí.
Si hi ha algun txec que ens està escoltant,
segur que la retona a gust.
Deu s'ha extasiat en aquests moments.
Sí, a la primera.
Parlàvem abans de vins.
Parlem de la gastronomia, Antoni.
Es menja molt bé a la República Checa,
els que us sabeu orientar.
Sí, molt bé i molt bé de preu.
Perquè, clar, una cosa és la ciutat de Praga,
que és una ciutat turística
i s'ha de guanyar els diners amb els turistes,
i una altra cosa és la resta de la República Checa,
on els que vivim diari
i no tenim que suportar
aquests preus elevats que hi ha a Praga.
Inclús a Praga mateix,
jo he trobat els típics restaurants xec
que donen un menú per 100 corones.
El corona xec és la moneda.
Quina és l'equivalència aproximada?
Sí, ara mateix està en monos rodons
a 25 corones per euro.
Estic parlant de 4 euros,
un menú que consisteix en una sopa
i un plat de carn amb el seu guarniment.
A part els postres i la beguda,
però et pot sortir tranquil·lament
màxim per 6 euros per persona
menjar en un d'aquests restaurants.
Igual que aquí.
Més o menys.
Quins són els productes típics de la gastronomia checa?
Ells tenen una cuina basada en ingredients molt senzills,
però que un cop cuinats fan plats molt bons.
La sopa és un plat indispensable.
Tots els menús que trobaràs en un restaurant,
el primer plat és sopa, sempre.
Sí, que ara sigui l'època de l'any?
Sí, sí, sí.
És igual a l'estiu que a l'hivern.
I després, com que allí peix no en tenen gaire,
tenen peix de riu,
a la carpa els hi porten també salmó,
però és quasi sempre carn el plat fort.
I el carn, doncs, de tocino, de vedella, aviram...
Però sempre cuinat amb molts acompanyaments.
Llavors, no et podria dir un plat típic,
perquè més que un plat típic,
ells el que tenen és una manera de cuinar
aquests ingredients senzills que t'estic parlant.
Comentaves que...
Bueno, el golaix, per exemple, aquest sí,
aquest és un dels més coneguts.
El golaix, que és una sopa amb carn i col,
que és una mica picant.
Això sí, els menjars són...
Les sopes acostumades a ser picants, també,
perquè com que quan fa fred,
doncs es necessita una mica, no?
Comentaves que en línia general,
els menjar és relativament assequible
des del punt de vista econòmic.
De fet, el cost de la vida és menor
a la República Txecca que aquí?
Sí, sí, hi ha molta diferència.
El turista que va a Praga no ho nota tant
perquè considerarà que Praga és una ciutat cara.
Li fom uns cops de pala espectaculars.
Però jo que estic visquent el dia a dia,
te puc dir que és com...
te diria la meitat de preu que aquí,
en general,
la cistella de la compra.
És 50%.
i el ritme de vida...
Ens comentaves, de fet, Antoni,
que el Txec és una persona per natural,
és de força humil.
Sí, sí, sí, sí.
Bé, són persones...
També és diferent el que va de turisme
que el que està un temps allà,
perquè jo he sentit molts comentaris
que les persones que van a Praga
diuen que són molt antipàtics, els Txecs.
i la veritat és que jo que els conec una mica més
no és que siguin antipàtics,
és que són tancats.
Són tancats, hi ha la barrera de l'idioma, també.
Quan hi ha la barrera de l'idioma,
llavors no...
Si no et pots comunicar amb facilitat,
llavors te retraus una mica, no?
Llavors el que els passa és això.
No és que siguin antipàtics,
sinó que són tancats.
Però són persones que venen...
Venen també...
Són molt disciplinades,
perquè venen d'un règim comunista.
Ara parlarem de la seva situació política,
força convulsat dels últims anys.
Per això els influeix el caràcter, també.
Són disciplinats.
Vaig en cotxe per allà
i cada vegada que creuem un poble
que posa 50 per hora,
tothom pitja el fre
i ningú passa de 50 per hora.
Igual que aquí, també.
Sempre hi ha alguna excepció, no?
Però en general és així.
Això pels conductors de sang mediterrani,
aquesta gent tan disciplinada,
és fantàstic perquè els mediterranis
ens convertim en els reis de la carretera
en moltes ocasions.
Sí, és curiós perquè vas a 80 o a 100
i de sobte ve el cartell
que entres en un poble
i tothom a 50.
Allí, poquet a poquet.
Antoni, més qüestions.
Parlem, per exemple,
d'aquest caràcter polític.
Comentam, la República Xeca
va ser un país que va formar part
del pacte de Varsovia,
va formar part de l'òrbita de l'URSS,
de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques,
durant vora 40 anys.
Va ser protagonista, de fet,
d'un dels capítols destacats
de la Guerra Freda
com va ser la primavera de Praga
l'any 68,
que ara s'han celebrat, per cert,
els 40 anys.
Però, de fet,
la República Xeca,
des de l'any 93,
és un país independent.
A Eslovàquia,
la seva part,
l'altra part de l'antiga Xeco-Eslovàquia,
es va dissodre.
Tots aquests canvis,
tants canvis en els últims 50 anys,
com han forjat el caràcter dels xecs?
Bé,
a veure,
aquí el que passa és que jo he vist que la part antiga,
diguéssim,
la que no ha canviat tant.
Jo no he vist que el país que s'ha independitzat,
que és la Eslovàquia,
sinó que he vist que la República Xeca.
I, bueno,
ha sigut una separació sense cap trauma,
vull dir que tampoc no es nota res,
ells es porten meravellosament bé.
Hi ha bona relació entre els dos.
Sí, sí, sí, perfecte.
Molta gent a Eslovàquia viu a Txèquia
i molts xecs viuen a Eslovàquia
i han continuat així.
Quan es va dividir el país,
el que estava treballant a Eslovàquia
va continuar treballant a Eslovàquia
i sense cap problema.
No ho sembla que hi hagi hagut aquesta separació,
excepte, posem les coses administratives.
Això sí.
De fet, va ser una separació una mica...
De mútu acord.
De mútu acord.
I una mica estranya
perquè, de fet,
normalment qui demana més autonomia
que us som de ser les regions riques,
en aquest cas a Eslovàquia,
és la zona més pobra del país
i van ser ells qui van demanar...
Van demanar independitzar-se, sí, sí.
En comptes de demanar-li més diners a la capital,
el que van dir és
separem-se,
que ja els aconseguirem nosaltres
per nosaltres mateixos.
I, de fet,
els ha anat molt bé
perquè,
a part que ja també han entrat
des del 2004
a la Unió Europea,
els eslovacs
ja tenen l'euro ara mateix
i, en canvi,
els txecs fins al 2010
o no se sap encara
si serà el 2010 o el 2011,
no el tindrem.
Perquè han anat molt més
de pressa a complir les normatives
que s'han de complir per entrar a l'euro.
Abans ens parlaves de la disciplina
com un dels caràcters,
com un dels trets diferencials
del caràcter dels txecs.
Quines altres conseqüències
han quedat
de la dominació soviètica
de la República Txec
durant tants anys?
A part de la disciplina,
potser la humilitat
que parlàvem abans,
són gent que
continuen anant
el que li funciona
al seu cotxe
de 10 anys
o de 15 anys,
no el canvia,
fins que no se li espatlla.
I tenen una mentalitat,
no són consumistes
com som aquí,
encara que
ja ho intenta
la publicitat
i intenten portar-los
dintre d'aquest món
de consum,
però la majoria de la gent
són gent
que no es deixen portar
per les aparences,
per l'aparentar
i viuen dintre
del seu nivell
sense voler més
del que realment poden.
Per això,
per molta crisi
que ara hi hagi globalment,
a Txèquia no es nota tant
perquè la gent
no està entrampada
i no tenen
dos o tres hipoteques,
no tenen cotxe
nou cada tres anys,
no tenen tothom
televisions de plasma
i com que no han entrat
en aquesta dinàmica
de consum,
doncs ells l'únic
que paguen
el preu de la crisi
és perquè s'ha pujat
els preus
dels aliments,
perquè s'ha pujat
el preu
del carburant,
però no
pels altres
capricis
que
els podrien
desnivellar
l'economia.

parlant amb l'Antoni Miquel
avui el nostre convidat
a la Volta al Món
en 28 dies
ens porta per donar
un tomb radiofònic
fins a Praga,
un tomb també musical.
Ens comentava ara
que l'artista que sona
que és la Lucie Vilà,
més o menys...
Lucie,
Lucie.
Lucie Vilà,
ara parlarem del Txec,
en qualsevol cas,
és la dona
del Carre el Got,
que és el cantant
que hem escoltat abans
i que com podem comprovar
tenen estils de música
i una diferència
d'edat també
força significativa,
no?
Sí, sí,
el Carre el Got
és un home
que ja està a prop
dels 70 anys
i ara,
com que és una persona
separada,
es va casar
amb aquesta noia
que es deuen portar
uns 30 anys,
30-35 anys
de diferència
i hem tingut un criu
ara fa poc.
Deu ser,
la parella de moda,
les revistes del Cor,
la revista...
També hi ha revistes del Cor
a la República Xeca.
Parlem dels costums locals,
és un país
amb una zona
amb uns costums
ancestrals,
ancestrals molt nostrats,
cada vegada
o cada vegada
també es deixen
influenciar més
per l'arribada
de la cultura occidental,
la cultura nord-americana,
com ho porten?
No, no,
tenen molt de respecte
per les seves costums
i,
per exemple,
quan arriba
l'època
de Pasqua,
ells tenen
una tradició
que és
que agafen
els ous
dels gallines,
els buiden
i els decoren
amb unes pintures
que són
veritables obres d'art
cada ou d'aquests
que fan,
els hi posen
unes cintes
dintre
i això és un regal
que ells tenen
per fer
en aquesta època.
Després tenen
una altra tradició
que a mi
em va impactar
bastant,
que allà
és molt normal,
que és que el dilluns
de Pasqua
els homes
surten al carrer
amb unes
varetes
amb uns pals
fets
amb unes
branques
molt fines
entrellaçades
i van
perseguint
a les noies
simbòlicament
pagant-los
i no els hi peguen
fora evidentment
però com si
els hi peguessin
llavors
les noies
cada vegada
que algú
els hi pega
al sobre
els hi regalen
una cinta
de colors
que van penjant
a les varetes
llavors el que té
més cintes
penjades
és el que ha aconseguit
pagar
més noies
i bueno
és una tradició
que a mi em va xocar molt
que jo inclús
hi vaig comentar
a la meva dona
dic
això
no sé
si heu entrat
a la Unió Europea
aviat ho haureu
de començar a treure
però no
és una cosa
totalment simbòlica
tradicional
d'ells
el dilluns de Pasqua
es pot veure
aquest paisatge
gent perseguint-se
amb total normalitat
pels carrers
i llavors
a més a més
la gent
obre les portes
de casa seva
i a tothom
que va
els hi donen
beure
cervesa
que la cervesa
és la beguda del país
o qualsevol altre licor
i clar
quan ja han passat
un parell d'hores
veus tots
que ja no van corrent
sinó que intenten
mantenir l'equilibri
només
és un país
bebedor
la República Checa
és el primer país
amb consum
de cervesa
a nivell mundial
fins i tot
més que alemany
que segurament
és dels que té
més fama
es fan la competència
però guanya
la República Checa
a nivell de consum
de litres
per persona
perquè evidentment
els Estats Units
segur que beuen
més cervesa
perquè són 300 milions
però
litres per persona
és el primer país
del món
amb consum de cervesa
la cervesa
l'alcohol
la beguda
forma part
també
de la cultura
del txec
sí
sí
el més habitual
és trobar
grups d'amics
assentats
prenent cerveses
a més a més cerveses
de mig litre
perquè si demanes
una cervesa
et porten un got
o una ampolla
de mig litre
el quinto
no existeix
ni la mitjana
tampoc
la mitjana
no
amb botella
no
existeix
la cervesa
petita
has de demanar
male pivo
llavors te porten
un got
més petit
que equival
a una mitjana
però si no demanes
res
te porten directament
la de mig litre
llavors això
és típic
veure la gent
xerrant
i quan s'acaba una cervesa
evidentment
no cal dir-li
el camarer
ja te'n porten
un altre directe
si no
dius expressament
que no
Antoni
a la República
a la República
a Xeca
què en pensen
del nou nàstic
2008-2009
de César Ferrando
bueno
li ho preguntem
perquè l'Antoni Miquel
de fet
és l'impulsor
de l'única
corregis-me
si m'equivoco
penya
del nàstic
a la República
l'única penya
oficial
del nàstic
a l'estranger
és a la República
a Xeca
això va ser una història
que quan jo
en un dels meus viatges
al final de la temporada
que es va aconseguir
l'ascens
amb un partit
que va ser a Castelló
amb uns amics
vaig fer una promesa
que si el nàstic
pujava a primera
faria una penya
allà a Xèquia
bueno
va pujar a primera
i la vaig fer
i vaig engrescar
la gent
que conec
allí
que juguem
a futbol junts
amb un equip
de veterans
i ja
hi va haver
una mica
de nàstic mania
durant tota la campanya
sobretot
de primera divisió
perquè inclús
podíem veure
els partits
per televisió
els partits
del nàstic
i la veritat
és que sempre
continuen
preguntant-me
i informant-se
de la situació
del nàstic
des d'aleshores
i és molt curiós
perquè l'altre dia
sense anar més lluny
una anècdota
que vaig aparcar
el cotxe
al costat meu
va aparcar un altre cotxe
amb un escut
del nàstic penjant
que em va quedar així
sobtat
clar
després va baixar
del cotxe
i era un dels del grup
que porten
l'escut del nàstic
el cotxe
o sigui que podem dir
que ja no hi ha
com a mínim un
sinó dos o dues persones
de la república
xeca
nascut amb les
molts més
molts més
sí
allà van vindre
un grup
el gener
de
quan va ser
de l'any que estava
en la primera divisió
el mes de gener
per veure el partit
del nàstic
al camp del Barça
van vindre un grup
de 25 xecs
que suposo que hi ha gent
de Tarragona
encara se'n deuen recordar
perquè anaven vestits
amb la samarreta
de la penya de Xèquia
anaven passejant
per Tarragona
fent turisme
durant cinc dies
els vau deixar notar
sí
es van deixar veure
i vam sortir
també a tots els mitjans
els diaris
hi ha molta gent
que coneix el nàstic
i se'n van emportar
samarretes
bosses
enganxines
de tot
és a dir
que està representat
el nàstic
a la república xeca
Antoni
què tal el xec
com el portem
és un idioma molt complicat
ens comentaves
sí
és molt complicat
perquè és una llengua eslava
encara que
no tingui
la dificultat
que té el rus
perquè té l'alfor
l'alfabet xilílic
el rus
i el xec no
el xec té l'alfabet
com el nostre
però hi ha unes quantes lletres més
perquè hi ha lletres
que els hi posen
un sombreret
al damunt
i automàticament
ja canvia
el so
d'aquella lletra
i és molt complicat
és molt complicat
la llengua xeca
i més per una persona
com jo
que ja
a certes edats
et costa més
adaptar-te
la meva filla
no tindrà cap problema
perquè ha nascut allà
i ja serà
la seva llengua materna
pels que no tenim
ja pretensions
d'aprendre
la xec
i podem visitar
la república
que xeca
amb l'anglès
i l'alemany
amb les persones joves
com a mínim
ens hi podem comunicar
sí
amb l'anglès
més que amb l'alemany
l'alemany
per proximitat
les zones més pròximes
a Alemanya
potser sí
però en general
amb l'anglès
perquè l'anglès
és l'idioma obligatori
que s'estudia actualment
actualment ja
des que va caure
el mur de Berlín
i si sabem rus
amb les persones grans
amb les persones grans
perquè estudiaven rus
a l'època
de la dominació soviètica
Antoni
ens queda un minut
i un minut
que crec que hem d'aprofitar
com a mínim
per fer una dedicatòria
i així nosaltres
escoltarem xec
també
ah
molt bé
doncs des d'aquí
voldria saludar
a la meva dona
Mònica
que estarà escoltant-se
des de Txèquia
per internet
i
bueno
Ahoy
Mònica
Dobrident
i axemat
Pucinco
Què has dit?
Li he dit
hola Mònica
bon dia
com estàs
un petó
Sí, efectivament
és molt complicat
Antoni
moltes gràcies
per acompanyar-nos
avui al matí
de Tarragona Ràdio
per ser protagonista
de la Volta al Món
moltes records
també aquí
des de Tarragona
a la Mònica
Gràcies
fins la propera
A vosaltres
ha estat un plaer
i bona sort
pel Nàssic
també des de la República Checa
Moltes gràcies
Arriba les notícies
Gràcies