.
Moment com cada dimecres per curar-nos en salut.
Amb la xarxa social i sanitària de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla
saludem el seu director gerent, doctor Joan Mariat Serà.
Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
I benvingut.
Que feia temps que no estava aquí a la ràdio per motius professionals,
no per altra cosa.
Sí, molt bé.
Moltes gràcies per a vosaltres.
Però sí, he estat per a la Argentina i llavors...
I no a la Pampa, precisament.
No, no, al nord.
Però bé, bé, bé.
Ara comencen a funcionar les coses bastant bé, estem contents
i comencem a fer intercanvi de professionals.
Aquest cap de setmana acabem bé en tres.
Vull dir que jo crec que les coses que es van plantejar fa un any
doncs poc a poc van sortint.
van sortint.
Molt bé, doncs a mesura que es vagi consolidant tot aquest moviment,
ja en parlarem, si li sembla.
Sí, sí.
Perquè avui volem posar l'accent en una malaltia que té una afecció,
jo diria que amb una certa incidència.
Ara ens ho confirmarà el doctor Maixer entre la població infantil, l'asma,
i és que el dia 6 de maig és el dia de l'asma,
i per això ens acompanya, com dèiem, el pediatra, el doctor Jordi Maixer.
Doctor Maixer, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut.
Ens va acompanyar i recordo que va ser en ple festival de Dixi al Teatre Metropolà.
Avui no tenim música, eh?
Avui no tenim música.
La música la posem nosaltres.
La posarem nosaltres, la banda sonora,
per parlar de les al·lèrgies en general,
perquè coincidia amb l'inici de la primavera.
Avui centrem la mirada en l'asma.
Primer perquè s'escau, o com a anècdota s'escau a aquesta data,
però el que és molt important és que des de la xarxa es posa en marxa
una unitat i un protocol dedicada a aquesta afecció.
No, doctor Azzara?
Sí, nosaltres, jo crec que aquesta és una...
Bé, aquesta, com moltes d'aquestes malalties,
és una malaltia que es té que treballar transversalment, no?
Ja fa temps que anem explicant aquí
que el futur de la medicina,
jo fa uns dies, amb un mitjà de comunicació que em demanava,
dic, miri, jo crec que més tard o més aviat
les organitzacions s'hauran de començar a creure de veritat
que hem de trencar els paradigmes clàssics
de la manera de treballar, no?,
dels sistemes sanitaris.
Els paradigmes clàssics d'ents aïllats no funcionen.
Primer que no funcionen,
i segon, avui ja no hi ha cap justificació
per no treballar transversalment
entre diferents estaments de les organitzacions,
tant els metges de l'atenció especialitzada,
que es deia abans, especialistes,
com els nivells de primer nivell d'atenció primària,
que ja avui estan agafant uns alts nivells de resolució
donada a la seva capacitació.
I això passa per fer procediments,
protocols, guies transversals,
i crear unitats més monogràfiques
que puguin donar resposta a això,
més especialitzada, amb més coneixement,
amb més capacitació davant de malalties,
diem-ne, perquè ens entenguem com d'un ús molt comuns
que basten a molta gent,
però que tenen la seva gravetat, com és l'asma.
D'aquí surt la iniciativa de crear una unitat,
i d'aquí surt la iniciativa,
aquesta unitat no seria res sense una feina
d'hores de seure, d'hores d'escriure,
d'hores de discutir, d'hores de posar-se d'acord,
i a partir d'aquí anar tots a la una
amb els mateixos instruments.
I aquest és el que he convidat amb el Jordi Maixer,
que és una mica un líder d'aquesta unitat,
i que ens ho expliqui.
L'asma és una malaltia inflamatòria,
és una malaltia de caràcter crònic,
no és invalidant,
això ho explicarem més endavant, suposo,
i el que sí és cert també és que té una prevalença important
entre els menors de 10-12 anys,
si no vaig a Rada, no?
Sí, a veure, nosaltres ens movem
en un estudi internacional
en el qual hi va participar l'estat espanyol,
i s'ha fet en dos grups d'edat,
dels 6 als 7 anys,
i de nanos més grans de 13-14,
si no recordo malament,
i a diferents ciutats de l'estat espanyol
s'ha fet aquest estudi implementat a diverses fases,
i es va concloure que a la nostra zona,
quan dir la nostra zona em refereixo no exactament a Tarragona,
sinó ciutats semblants a Tarragona,
com podria ser, per exemple, Barcelona,
com podria ser, per exemple, Cartagena,
són ciutats portuàries,
són ciutats industrials,
i són ciutats mediterrànies.
Aleshores, s'ha pogut veure que la prevalença actual de l'asma
està voltant entre el 8 i 10%.
El que s'ha pogut comprovar és que el grup d'edat més petit en l'estudi,
que inicialment estava endarrerit,
en el nivell del percentatge aquest,
en l'última fase s'ha vist que pràcticament ha igualat el grup de nens més grans.
De qual cosa estem parlant d'una prevalença aproximada
entre el 8 i el 10% de nens,
que realment és molt.
Doncs és una...
Per tant, es deu factors ambientals, d'una banda,
factors de la pròpia naturalesa de l'entorn mediterrani,
que poden ser des de determinades espècies,
vegetals, plantes, la pròpia indústria,
la proximitat del mar,
vull dir que els factors són múltiples, segurament.
Sí, diuen que són multifactorials.
Jo el que concloco una miqueta del per què aquest grup de nens més petits
s'ha començat a igualar en els grans
és que són els nens que estan creixent
en un clima i en un ambient diferent.
Aquest clima, evidentment, i aquest ambient han pitjorat
i aleshores estem veient que aquests nens també s'afecten.
I què vol dir això?
Jo crec que això vol dir que a partir d'ara
això serà un avançament sense tirar d'enrere,
perquè aquests nens que estan naixent ara
tenen el mateix clima o pitjor
i aquests nens que han passat en el grup del 10%
seguiran tirant a dalt.
Per tant, jo crec que acabarem parlant
del 10% a totes les edats
i, evidentment, el clima, la indústria, la contaminació
tenen molt a dir.
Els primers símptomes, els més comuns,
ja no parlem de casos així com més aguts,
però els més comuns, quines edats, per general,
es comencen a manifestar i de quina manera?
Qualsevol edat, actualment, pel que s'està entenent
ni s'està parlant, qualsevol edat pot tenir asma,
a diferència d'abans.
Abans es diferencieva com moltíssim
la paraula bronquitis de la paraula asma
i avui dia el que s'està intentant és
parlar únicament d'una paraula,
que aquesta paraula és asma,
i que ja pots començar a tenir-lo de molt petit.
Que el nen petit, quan sigui gran,
tindrà símptomes o no, això no se sap,
no ho sap ningú.
El que està clar és que hi ha un percentatge important
d'aquests nens petits, petits, petits,
que a partir dels 3 o 4 anys
disminueixen els seus símptomes
i poden estar lliures de símptomes
o tota la vida,
o uns pocs anys o molts anys.
Però ja, des del principi de la vida,
al cap de pocs mesos,
aquest nen pot tenir les seves crisis.
Davant d'aquestes crisis
hi ha algun tipus de medicaments,
tractaments que...
alleujadors, podríem dir, de les crisis,
perquè el nen curar no en té, ja ho sabem, això.
Sí, jo crec que ha dit la paraula clau,
la paraula és alleujador,
en cap moment és curatiu,
perquè realment és una malaltia crònica.
Però alleujadors, evidentment, sí,
i realment eficaços.
I preventivament es pot fer alguna cosa
perquè aquests atacs,
no que no existeixin,
però que no siguin en alguns casos tan virulents?
A veure,
el que sí que nosaltres podem fer
amb aquesta medicació és,
primer, evitar que aquesta crisi
intenti avançar excessivament.
A nivell de prevenció,
actualment hi ha veus discordants
amb el tema de la prevenció de les crisis,
hi ha escoles que parlen
que és absolutament impossible
modificar l'evolució de la malaltia,
depèn més del propi nen
que de rement del medicament
que nosaltres donem.
Hi ha nens que amb medicació preventiva van bé
i n'hi ha d'altres que no van bé.
Per tant, jo penso que ens hem d'esmerçar moltíssim
en tractar la crisi quan arribi,
però sobretot evitant el possible
que aquesta crisi succeeixi.
Home, tot no hi ha malaltia sinó malalts, no?
Que ho diem sempre,
cada nen en aquest cas
presenta el seu quadre sintomàtic,
que és lògic.
En guany,
l'OMS,
com sempre expliquem,
clar,
parla d'una malaltia
que se diu molt bé
que és vella,
no és una malaltia nova,
i per tant
semblaria que està tot dit.
Amb el qual
on se planteja
per quin motiu?
Doncs,
l'Organització Mundial de la Salut,
que tampoc fa un dia mundial
per cada una de les malalties,
perquè evidentment hi ha,
només en la literatura
es considera que hi ha uns 18.000 diagnòstics,
per tant,
no hi haurien dies a l'any, no?
A veure'ns,
on se pregunta
el motiu,
és que com és que aquesta
ja és una constant
que així com també d'altres,
com la de la sida,
com tal,
que surten i surten
i surten i surten
allí.
Enguany focalitza
l'atenció,
l'Organització Mundial de la Salut,
amb un eslògan
que jo crec que està mal traduït
de l'anglès,
però el que ve a dir
és
prepara't tu mateix,
vol dir,
el que està intentant dir
és
un enguany,
un dels agents importants
en el tractament,
sobretot de les crisis en l'asma,
és el malalt.
I és una malaltia
que
com que la gent
la té tota la vida,
l'han tingut de petitons,
te trobes amb totes les...
el ventall.
Hi ha persones
que li han perdut el respecte,
vol dir,
ah, sí, sí,
jo no,
jo soc es mat,
no passa res,
i a vegades
abandona la medicació,
no l'abandona,
té,
i té desinterès,
li ha perdut la por
i d'altres,
que és tot el contrari,
ho han passat molt malament
en certs moments
perquè han tingut una crisi
una crisi important
de broncospasma
i amb dificultat respiratòria greu
i llavors estan atemorits
i projecten la seva vida
atemorida
perquè,
com a limitació
de les seves activitats
de la vida,
no?
Clar,
del 0 al 10
i d'un cantó a l'altre
de la pel·lícula
tots dos són dolents,
o sigui,
és tan dolent el senyor
que la persona,
que el pacient
que li ha perdut el respecte
perquè un dia tindrà un problema
i li haurà de s'actuar
ell en primer moment,
això és el que s'aconsella,
que sàpiga què ha de fer,
com es reconèixer
la sintomatologia,
sobretot quan comença a ser greu
ell i el seu entorn
per començar a posar
a l'inici del tractament
abans que vagi
a un servei d'urgències,
com aquella persona
que està atemorida,
atemorida, atemorida,
s'hi permedica,
que tampoc cal
i després que no,
ben plantejat,
ben portat,
ben controlat,
sabent quines són,
en alguns casos,
quan són extínsec,
un gran component extínsec,
a on li pot provocar
aquesta crisi
i com ho ha d'evitar,
doncs que no tindria,
perquè tindrà cap limitació
en la seva vida,
en la seva vida,
ni tampoc
en la seva vida laboral.
Pensi que una de les malalties,
aquestes malalties respiratòries
en general,
o sigui,
de les poques coses
que venen a ser una constant
en la revisió d'empresa,
diguem-ne,
és l'espirometria,
que és un instrument
que es fa bufar
per poder detectar
des d'aquest instrument
si hi ha una obstrucció
de via petita o no,
que és en funció
de la curva d'aire
que nosaltres traiem
quan bufem,
aquest aparell
fa una curva,
una gràfica
i podem detectar
si hi ha una tendència
o no,
o què hi passa
amb aquesta persona.
Jo crec que
tots aquests elements
de prevenció
i de prediagnòstic
o de despistatge
de persones
que no ho saben
però que tenen
a vegades
un component
d'obstrucció
de petita via
i que poden ser
potencialment asmàtics
en funció
i que se'ls pot desencadar
en funció
també
de quin lloc
de treball
ocupen,
tots aquests components
jo crec que són
molt importants
a l'hora
d'evitar
el problema
però evitar
una altra cosa
important
que és
la sensibilització.
Hi ha una cosa
que s'està demostrant
que és
que nosaltres
d'alguna manera
incorporem
la informació
d'alguna cosa
que ens provoca
una crisi
quan és
sobretot
quan és estrínseca
i quan
la següent vegada
no és que digui
ah mira
ja el conec
i no passa res
no
la següent vegada
la reacció
és pitjor
que l'entera
clar
està fent referència
a la població
en general
als adults
però els nens
sempre estan
una miqueta
a les penses
del que diu
el metge
del que diu
el pare
la mare
i el mestre
en aquest sentit
ho hem comentat
alguna vegada
hi ha la creença
encara generalitzada
que els nens
i nenes
que pateixen asma
tenen determinades
limitacions
en la seva vida
quotidiana
com per exemple
el tema de l'esport
i miri
que s'insisteix a dir
que no només
no està prohibit
l'esport
sinó que
practicar d'una manera
acurada
pot ser beneficiós
fins i tot
d'aquí la necessitat
de crear un protocol
i crear
tot això
que hem estat parlant
fins ara
va una mica
amb la línia
del tema
que nosaltres
hem estat tractant
els últims mesos
que hem estat
parlant
discutint
i al final
acabant
plasmant en un document
del tema
de la famosa
diem nosaltres
Unitat d'Esmeti
famosa
perquè nosaltres mateixos
ens l'hem fet
una mica famosa
llavors
un dels punts
més importants
de la Unitat d'Asma
és el tema educatiu
el tema educatiu
precisament
per això
que dèiem fa un moment
de l'envalentament
excessiu
o la por excessiva
hem d'intentar
ensenyar
a tothom
què és això
què és aquesta malaltia
en què consisteix
quins símptomes té
tant els pares
com els nens
com els adolescents
com l'escola
l'escola
el professorat
el professorat en general
i el professorat d'esport
precisament per això
que dèiem ara
els nens amb asma
els adolescents amb asma
són persones
normals i corrents
que han de fer
absolutament
la seva vida normal
exactament igual
que qualsevol altre nen
encara
malauradament
hi ha
l'apartament
una mica
a nivell
esportiu
del nen
amb asma
que no faci
el mateix dels altres
està comprovat
que si un nen
està controlat
i això és el que nosaltres
intentaríem aconseguir
a la nostra unitat
aquest nen
farà la seva vida normal
si aquest nen
té un professor
que ha estat ensinistrat
que ha estat ensenyat
i que sap
què és això
i que sap
què ha de fer
per evitar
que aquest nen
tingui la crisi
farà que aquest nen
sigui igual
que els altres
que de fet ho és
i aquí està
una mica
la nostra feina educativa
que pensem dur a terme
en aquests propers mesos
i com es vol materialitzar
és a dir
quin seria el circuit
que seguiria
el nen
i el seu entorn
per poder
facilitar-los
tot aquest coneixement
a veure
la unitat d'asma
és un espai físic
amb el qual treballem
una infermera pediàtrica
un pediatre
i l'auxiliar
a cada cap
cada pediatre
i cada infermera
tindran la seva unitat
amb la qual cosa
nosaltres treballarem
primer a nivell del cap
ensenyant
què és això
facilitarem l'entrada
en el programa
a totes les escoles
de la zona
cadascú la seva zona
explicarem
d'entrada als directors
què és això
que volem fer
convidarem
el professorat
que estigui interessat
a que nosaltres
impartim educació
a ells
nosaltres
entregarem
un seguit de documents
informant
del que té el nen
del que hauria de fer
en cas
de quin tipus
d'asma és
per evitar
que aquest nen
se senti discriminat
respecte als altres
aleshores
això ho farem
començant
nosaltres al cap
però sobretot
paral·lelament
fent que les escoles
entrin amb nosaltres
que això pensem
que és fonamental
és on passen
els nens i les nenes
per cert
què diem nens i nenes
i vostè en més d'una ocasió
esmentat els adolescents
presenten una problemàtica
diferent
ja sigui per la pròpia malaltia
o perquè estan en un moment
de canvi
la seva pròpia biologia
és diferent
l'esment un nen
que en un adolescent
a veure
la unitat es diu
unitat d'atenció
al nen adolescent
amb asma
nosaltres
ensenyarem
o intentarem fer-ho
els pares
els nens
i els adolescents
l'adolescència
és un període
importantíssim
de la vida
de la persona
amb el qual
per la pròpia fase
que viuen
aquests adolescents
aquestes persones
són reacis a tot
són reacis
al consell
són reacis
al compromís
són reacis
a acceptar
les imposicions
les normes
en definitiva
les trinquen
forma part
de la seva naturalesa
clar
se senten
en ocasions
excessivament
segurs
del que no han de fer
i sobretot
deixen molt la medicació
aleshores
s'haurà de tractar
molt diferent
un nen
i la seva família
d'un adolescent
i la seva família
tot i que al fons
és el mateix
però s'haurà de tractar
amb
molta més vista
perquè realment
és una edat
dificilíssima
que no tothom
sap entrar-hi
amb facilitat
i aquí és vital
entrar
perquè
és vital
és l'edat
en què hi ha
més crisis greus
d'asma
per no voler
reconèixer
el que estan vivint
és a dir
no volen
es volen rebel·lar
contra la malaltia
del que estan veient
que realment
s'estan ofegant
i aleshores
doncs
rebutgen medicació
i deixen
moltíssimes vegades
la medicació
i a més
sobretot
aquest sentiment
això no va per mi
jo recordo
que una vegada
i d'aquí ve el valor
de l'ensenyant
recordo una vegada
per posar un exemple
estava donant una xerrada
parlant de la sida
i eren un grup d'adolescents
però important
uns docents
i allò que em van convidar
a més a més
al col·legi
em van fer-ho tot
allò
escolta i escolta
que avui hi ha una xerrada
i començava a haver-hi
allò del riu riu rau rau
un xerrava
l'altre cridava
l'altre no sé què
i jo
que bueno
que ja
no sé
que estic acostumat
a donar classes
però amb adults
fonamentalment
donava classes a la universitat
però clar
eren gent gran
veia això
anava posant nerviós
anava xerrar
i anava posant nerviós
i jo pensava
ostres aquests
però
clar
no podies fer un brot
allà
perquè quedava fatal
i a més
hi havia alguns pares
i els professors
i a més no portaven cap puesto
llavors no se'm va ocórrer
res més
que anar aixecant el to
de la veu
de dir
a veure
escolta
que era així en positiu
ni caso
i després vaig començar
a dir
parlava del sida
i anava dient
escolti
és que es pot morir
anava posant coses
cada cop més dramàtic
es veia una mica telepredicador
a veure així
no tant
no tant de telepredicador
però intentava allò
això una mica més dramàtic
per veure si llavors
els hi captava l'atenció
si reaccionaven
i des alguna paraula
com l'home
un moment
una tensió
i al final
va acabar
bé
no passava res
però amb un escàndol
allà
jo crec que no m'escoltava
ningú
al final
a l'acabà amb els professors
els vaig dir
que escolta
no acabo d'entendre
com és que un tema
tant d'allò
i al final
un moment
em va dir
és que
amb ells
tot això
ho veuen tan lluny
que els és igual
fer-se gran
la mort
tot això
no està en el seu món
el meu missatge
no arribava
perquè per ells
el seu dia a dia
diuen
escolti
que quan sigui gran
no sé què em passarà
ui
el que li interessa
és què faràs ara
com aniràs a la tarda
i no sé què
jo rubrico
el 100%
el que hem començat
dient
el que dius ara
i felicito
la iniciativa vostra
perquè és un treball extra
a la feina
de cada dia que feu
perquè
és absolutament fonamental
la col·laboració
del que sap
com fer arribar
aquest missatge
i és el pedagog
i és l'ensenyant
nosaltres
podem dir
quin és el missatge
però per fer-lo arribar
necessitem
la col·laboració
de l'ensenyant
i del pedagog
si no
no arribarà
perquè farà com jo
faràs una preparació
amb diapositives
i hores
i expliques
no sé què
jo crec que li va importar
a cap dels que estaven allà
i se'm van riure
miserablement de mi
però sense menys tenir a ningú
la sort és que és un equip
multidisciplinar
en el que intervé
infermeria
infermeria té molta experiència
en el tracte amb adolescents
i a més estan fent
una feina extraordinària
o alguna vegada ho hem parlat
anant pels centres educatius
de la ciutat
i han creat un vincle
amb els adolescents
que déu-n'hi-do
el profit que se'n treu
d'aquest contacte diari
la feina d'infermeria
és bàsica
primordial
i insubstituïble
i fa un moment
que la unitat
la formem
infermeria pediàtrica
el pediatre
i l'auxiliar
sense els tres
això no pot tirar endavant
i això és una de les coses
més insistents
i repetitives
que he dit
en els últims mesos
la feina
d'infermera
és la feina
més important
potser
que realment
és ensenyar
és evidentment
els pediatres
també ho hem de fer
però
elles
tenen més facilitat
possiblement
per què?
doncs per això
perquè estan més acostumades
i és importantíssima
i jo crec que
infermeria
ja ho sap
i està
encantadíssima
del projecte
i entre tots
ho tirant endavant
seguríssim
doncs és una gran iniciativa
la veritat és que sí
els pares i mares
ensenyants
i sobretot
els nens i nenes
i adolescents
que pateixen asma
notaran
aquesta diferència
alguna vegada
que havíem parlat
l'altra vegada
es parlava
que s'estava a punt
de perfilar
ja vam quedar
que quan estigues en marxa
en parlaríem
i li agraïm moltíssim
tant el doctor Azzerà
com el doctor Maixer
que hagi vingut avui
a la ràdio
a explicar-nos-ho
i en fi
si ens ho permeten
de tant en tant
ja traurem el cap
a veure com està funcionant
aquest protocol
els sembla
i a veure els resultats
que segur que seran bons
esperem que siguin bons
i d'aquí a un any
s'ha de veure resultats
jo crec que clars
espero
vaja
gràcies doctor Maixer
doctor Azzerà
benvingut
moltes gràcies
adeu-siau