Tres minuts, un quart de dotze del migdia, ens curem en salut.
Ja us ho deia que, sortosament, els nostres col·laboradors no s'ho han repensat
i aquest any, en 2008, també ens acompanyaran, en aquest cas, al matí de Tarragona Ràdio.
Parlem de col·laboradors que es materialitzen, persones,
però parlem d'una institució de la ciutat de Tarragona,
que és la xarxa social i sanitària de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.
Saludem el seu director, Gerent, doctor Joan Marietzserà. Bon dia.
Hola, molt bon dia.
Veig que han tornat, la qual cosa, doncs, m'alegra molt, no?
Calla, que potser...
Almenys no ens convidin i no ens cansin de nosaltres.
Jo, encantada la vida que vinguin.
Encantada que ens acompanyi avui també el doctor Josep Mercadés,
el director de l'Hospital.
Josep, bon dia. Bon dia.
Bon any a tots dos, per cert.
Gràcies.
Cortesia obliga i el desig també és que el tinguin.
Tot i que hem començat l'any, que tot són crítiques cap als serveis d'urgències.
Parlem en general, arreu de Catalunya, que és el nostre territori més proper.
El que passa, que jo m'imagino que s'ha de particularitzar
i s'han d'explicar les coses, no?
Bé, jo no sé, ja deu ser un clàssic de les èpoques aquestes d'hivern,
perquè si no recordo malament, bueno, d'anys enrere,
també va haver-hi no sé quants escarafalls a l'època d'aquestes.
Jo crec que en poques notícies, llavors quan surt alguna notícia,
alguna anècdota, que a més és una mica així,
que pot generar, doncs, un paper, diaris i notícies,
doncs això surt, surt, surt i la bola es fa grossa.
Jo, sincerament, penso que, bueno, sincerament, penso i sabem
que el que sí que és cert és que aquests dies de Nadal passen dues coses.
La primera és que som a l'hivern ja, i com que som a l'hivern ja,
hi ha una major demanda de patologia banal,
de petites patologies, com que són els virus, les viracis aquestes,
que amb aquests canvis de temperatura,
sobretot amb els canvis sobtats de temperatura,
doncs tenen el seu... es troben còmodes
i provoquen les seves infeccions que es donen en aquesta època d'hivern.
Existeixo que això no és la grip, eh?
La grip ja vindrà, però hi ha moltes problemes virals
que es donen en aquesta època.
Una. I dos, que la majoria d'aquests dies
hi ha molta gent desplaçada,
gent que va d'una ciutat a una altra
perquè van a veure les famílies i estan de vacances, etcètera, etcètera,
i aquesta gent desplaçada, majoritàriament,
com que no té un lloc fix on anar,
perquè quan ets a casa teva, doncs ja tens el teu canal,
el teu metge, el teu centre,
tothom va a l'hospital,
perquè és el que...
que quan estàs fora de casa teva
i te'n vas a una ciutat i no et trobes bé,
dius, home, a què està?
Quin és l'hospital més proper
i te'n vas a urgències a l'hospital.
Per tant, hi ha una major demanda
en els serveis d'urgències,
no de complexa,
sinó una major demanda
i molta d'elles gent desplaçada,
justament perquè està fora de casa.
Això, en casa nostra,
el més ho vivim és el Vendrell,
que és una zona turística molt important,
de segones residències
i la pic de pressió més important que tenim
són en èpoques com ara,
que són èpoques de gent desplaçada.
Això vol dir que l'atenció primària no funciona,
com algú ha dit aquest...
Home, jo em penso que és passar-se una mica, no?
Jo diria que...
Generalitzes molt perillós...
Bueno, i a més és que aquestes persones
no hi han anat.
Dius, si hi van, també seran ateses.
Però, esclar, si no hi van,
doncs, clar, no poden ser ateses.
Hi ha les dades, per una banda,
que poden facilitar les propies organitzacions.
La subjectivitat de l'usuari,
la subjectivitat d'aquell professional
que està treballant en un determinat centre,
que potser hi ha més pressió de la població,
que probablement hi hagi més o menys personal.
Per tant, jo m'imagino que no es pot generalitzar en aquest cas
i que cada centre, cada àrea,
no és el mateix el clínic de Barcelona
que un petit hospital,
que pot haver-hi a Torre d'en Barra, per exemple,
que també hi ha un servei d'urgències,
tot una xarxa d'atenció primària.
Per tant, és una miqueta compromès, no?,
parlar en general de com funcionen les urgències.
La primera cosa, diria, és aquesta.
De la mateixa manera que tots sabem
que el dilluns que van obrir
les rebaixes, les botigues estarien plenes,
oi que ho sabia tothom, això?
Les botigues estarien plenes?
I la botiga no ha fet, no ha obert,
no ha posat coses per la Rambla,
perquè sabia que vindrien no sé quanta gent més,
perquè té el que té,
i la gent s'ha esperat una mica més,
però ha estat ben atesa.
Doncs això també ens passa a nosaltres, la primera.
Per tant, que hi ha dies a l'any que hi ha més gent, sí.
Sí, sí, sí, sí, clar que sí.
Que això fa que aquests dies a l'any
que hi hagi més gent porti conflicte,
anem, si volem, parlem-ne de com ho gestionem,
i veurem que el conflicte està,
probablement, si és conflicte,
un major temps d'espera,
a aquestes patologies més lleus.
Allò que un cop a la porta de l'hospital
has preguntat, has detectat i has diagnosticat
que és una urgència menor, de baixa intensitat.
Però aquella urgència que en el moment en què arriba,
o bé perquè s'avisa prèviament des del que el deriva,
sigui un centre de salut, una ambulància,
sigui d'un altre hospital,
o que quan arriba urgència i se detecta
que és una urgència major,
ja ni tan sols fa cua,
no passa ni per aquest circuit,
i se'n va en un altre circuit d'accés automàtic.
Per tant, anem a identificar,
fins i tot dins els propis obres d'urgències,
què està passant.
Jo he de dir que jo estic content
de com ha anat tota aquesta campanya d'hivern
i de vacances, molt content,
perquè se'n resol.
No hem tingut greus problemes,
no n'hem tingut,
no és que no hagi vingut gent,
no hem tingut problemes...
Parlem del vendrell, parlem de la tecla,
parlem de llevant, de tots els centres
que pertanyen a la xarxa.
Sí, sí, no hem tingut greus problemes
amb unes puntes del vendell
de més de 400 urgències.
Quan al clínic parlaven de 300 i escaig,
nosaltres hem tingut puntes
de més de 400 urgències.
Tia, per què?
Superior al clínic?
Sí, perquè és molt diferent,
perquè hi havia probablement
més urgències d'aquestes banals
i menys, a la millor,
al clínic hi van més urgències,
més dirigides.
Però els circuits dels serveis d'urgències
avui que s'estan imposant
són circuits de redirecció
d'aquestes persones
dins el propi àrea d'urgències
o dins el propi hospital,
que el doctor Marcadé
ens ho explicarà amb més cura,
on aquestes persones
de baixa intensitat
doncs van a un altre lloc,
se'ls atén d'una altra manera
i nosaltres avui
estem,
i un programa que ens està funcionant
molt bé des de fa dos o tres anys,
que és amb la participació
de la gent de l'atenció primària.
Alguns de les centres de salut
de la nostra organització
que no tenen atenció continuada,
perquè no en tenen,
perquè en una ciutat
no cal que tothom en tingui,
aquests professionals,
diem-ne,
no es desentenen
de l'atenció continuada
i venen a fer,
tant al Vendrell
com a Santa Tecla,
a Tarragona,
venen a fer l'atenció continuada
a l'hospital,
en un espai diferent,
on després d'haver filtrat
aquesta urgència,
quan és,
diem-ne,
entre cometes,
més competència
d'una atenció de família,
d'una atenció continuada,
va en aquest lloc
i té un altre ritme,
una altra situació
i una consulta
de més velocitat
i feta d'una altra manera.
I quan és una urgència major
va al servei d'urgències.
Per tant,
jo crec
que el que hem de felicitar,
primer,
felicitar
a les persones
que el dia d'anà
han estat treballant,
perquè els altres
estaven menjant torrons.
I el dia de cap d'any
mentre es prenien el raïm
també estaven treballant.
Després,
que la gent
que sent estiuejant
i trobant-se
en aquests dies
que tots celebren malament
han trobat
persones
que estaven amatents
a ajudar-les
i a curar-los
de la seva salut
amb tot el carinyo
del món,
doncs,
molta felicitat.
I després,
doncs,
agrair a les persones
que venen per aquí
que quan se troben malament
confin en les nostres
omissions
i ens vinguin a veure.
Per tant,
les crítiques,
doctor,
et serà
que les assumeixi
qui pensi
que les mereix?
Jo és que
criticar
que en un hospital
hi va molta gent,
doncs,
benvingut,
escolti,
nosaltres estem
per atendre la gent.
No hi ha ningú,
no?
Tant de bo no.
Bueno,
si hi ha algú malalt,
que vingui.
Millor que vingui,
que no pas que es quedi a casa
i estigui malalt,
que vingui.
Nosaltres hem d'organitzar-nos
a veure com els podem atendre
i ho fem.
I ho fem,
jo crec,
que força bé,
donada la situació
dels dies en què estem parlant
i de la botiga
que està plena.
Però tenim la botiga plena.
Benvinguda a la botiga plena
i hem de veure com la resolem.
I la resolem,
jo crec que força bé,
això és el que hem de dir.
A veure,
jo sí,
si algú vol fer
algun comentari
a través del telèfon
que ens truqui.
L'experiència personal,
i clar,
jo demano disculpes
per experiència personal,
és que les,
afortunadament,
poques vegades
que hi necessitat
d'urgències,
concretament
a l'Hospital de Santa Tecla,
tema de canalla,
a mi m'ha anat des de seguida.
Bueno,
o potser hi haurà
un dia que no tant.
I un dia,
potser no.
i soc d'aquelles persones
que critiquen.
Si algú
vol fer algun comentari
al voltant d'aquesta qüestió,
ja sap que el telèfon
del directe del matí
està obert,
977 24 47 67.
De totes maneres,
cada centre
és autònom
a l'hora d'establir
els seus protocols
en l'atenció d'urgències
en funció del coneixement
que té
de la seva població potencial.
Doctor Marcadé,
com organitzen
les urgències a la xarxa?
Nosaltres a la xarxa
tenim,
diguéssim,
una manera de funcionar
bastant similar,
intentem aplicar
un mateix criteri
i una mateixa organització
als nostres dos centres
on tenim urgències
hospitalàries,
a Tarragona,
l'Hospital de Santa Tegla
i al Vendrell
l'Hospital Comarca de la Vendrell.
Després,
també tenim
els centres
d'atenció primària,
els CAPs,
de Torra d'Embarra,
de Vilaseca,
de Calafell,
de Vendrell,
de Llevant,
però bàsicament
nosaltres intentem
establir una metòdica general
que l'ha explicat
el doctor Zerà,
que és
arribar a urgències,
intentar esbrinar
quines són
urgències
importants
i per tant
susceptibles
de ser
ateses
de manera immediata
i quines,
doncs...
Qui aplica aquest criteri?
Jo arribo,
per exemple,
a la Santa Tegla,
arribo i el primer que faig
és anar al taulell
que hi ha,
em demanen
les meves dades,
dades administratives,
em pregunten
què em passa
i aleshores
a partir d'aquí
qui veu,
qui mira,
quin criteri se segueix?
professional d'infermeria.
D'infermeria.
Una professional d'infermeria
amb el suport del metge
que lògicament
està a la paret del costat,
no?
I quan aquesta professional
té algun dubte
ho comenta
amb el metge,
però aquesta professional
d'infermeria
és qui estableix
si aquesta persona
ha d'entrar directament
a un nivell
amb un altre.
I aleshores internament,
i perdoni,
doctor,
és que clar,
això a vegades dius
que jo he arribat primer
i resulta que tenen un altre.
Això és bo
que ens aturem
un moment
en explicar-ho.
diguem-ne que aquesta professional
de la infermeria
diu,
doncs,
és un nen,
és una persona gran,
és una fractura
que té una persona adulta
i això jo m'imagino
que hi ha com una mena
de verem
i s'estableix un ordre
en funció de la gravetat
de la patologia.
Hi ha un mecanisme
ja que està estructurat
i que hi ha diferents
maneres de fer-ho.
Nosaltres en vam triar una
que ens va semblar
que era la que tenia
més experiència
en altres països
i vam dir,
doncs,
bueno,
apliquem aquests criteris.
Hi ha una sèrie de criteris
que són els que porten
a catalogar
en uns determinats grups.
Jo volia remarcar
que no és subjectiu,
o sigui,
una de les crítiques,
o sigui,
el triatge,
que això diu triatge,
és una cosa
que està inventada
des de fa molts anys,
10, 15 o 20 anys,
els hospitals ja ho feien
i sempre havia patit
d'alguna crítica
pel qual alguns hospitals
ho havien desaconsellat
o no ho aplicaven
que era la subjectivitat.
Aquella persona
que m'està atenent
està prou preparada
per fer això,
tindré problemes,
és el criteri
aquest del punt de vista...
Que només se'n miren
metges de pràctiques,
que és una altra llegenda,
o no,
no ho sé.
Llavors,
el que ell estava comentant ara
és que hi ha un protocol
que és un protocol
que s'ha traslladat
en un programa informàtic,
que és una sèrie
de preguntes clau
per aparells,
per tal i per qual,
i que aquest protocol
ha estandarditzat
i molt tastat
i n'hi ha diferents
en el món,
però el que nosaltres
utilitzem
s'hi diu d'Andorra
perquè el van adaptar allà
i nosaltres l'hem tornat
a adaptar,
aquest protocol
acaba dient
escolta,
això és un semàforo vermell,
un semàforo groc,
un semàforo verd.
Què vol dir això?
Vol dir que el semàforo vermell,
probablement ja,
si és tan vermell,
després s'omple
i ni tan sols passa
per aquesta consulta,
però això és una consulta,
és un despatx,
que es pretén
que tothom que arribi
en menys de 10 minuts
sigui atès en aquest despatx,
se senti en una cadira
i expliqui això,
no al taulell
sinó en una persona
que entra a aquestes dades
i amb aquestes dades
doncs
el que es pretén
és que sigui
objectiu,
no segons el coneixement
d'aquesta persona
més o menys
o l'experiència,
sinó que el protocol fixa
que tots aquests variables
són,
demostren
una intensitat
molt important
o menys important
no de l'urgència
perquè un mal de queixar-lo,
jo sempre dic
un mal de queixar-lo molt potent
és una urgència,
clar que és una urgència,
a aquella persona li fa mal,
el que no li va a la vida
hem d'atendre
aquella urgència
però no li va a la vida
i per nosaltres
és diferent
a quan li va a la vida
a quan li fa molt mal
en cap cas
volem dir
que no sigui urgència
jo no,
quan algú fa
diu
és que això
la gent no va a urgències
no escolti
doncs trobi si vostè
molt mal de mal
veure si va a urgències
igual
és molt fàcil dir-los als altres
i no a tu
el que sí que hem de fer
i insisteixo
que s'estan posant mesures
per fer
i crec que
funciona força bé
en general
a quasi tot arreu
i com tot hi ha dies punt
i com tot arreu
hi ha anècdotes
és instruments com aquell
que facin
el que hem de fer nosaltres
que és atendre primer
el que li va a la vida
i si aquell
que té mal de queixar
en lloc d'un
n'hi ha cinc
en aquell moment
doncs aquell s'hauran d'esperar
una miqueta més
es parla d'uïdes
però clar
la imatge
parlo de la imatge
que es dona
en determinants
macro centres sanitaris
és que allò
és com un enrenou
i és com un caos
tremendo
és la imatge
que dona
aquestes imatges
que hem vist aquests dies
gent pels passaguisos
jo això no ho he vist
aquí
jo crec que això
aquí
a la nostra
ambit
no es dona
jo crec que
amb aquest sistema
que nosaltres tenim
no es dona
en aquestes situacions
i que nosaltres
vam tindre
una punta
de feina
parlant
de l'Hospital de Santa Tecla
en concret
aquí
ciutat de Tarragona
vam tindre
una punta de feina
doncs a final d'any
a final d'any
Nadal
Sant Esteve
Cap d'any
vam tindre una punta
amb un increment
important de feina
que vam solventar
tal com ha dit
el doctor Zarà
doncs bueno
amb una certa
jo diria
com una certa agilitat
però sí
van dir
virus, grips
i coses d'aquests
tots aquests factors
que hem dit
vull dir
que hi ha un increment
de les infeccions
respiratòries
per aquests canvis
de temperatura
hi ha una població
externa
que ve
passant
aquestes vacances
i que està desubicada
i que va
en un centre
també d'urgències
i hi ha gent
que són d'aquí
i que
també
hi ha una miqueta
d'esgavell
d'horaris
i de tal
i qual
opten per anar
al més pràctic
que és anar
al centre sanitari
però que en tot moment
hi ha hagut
una solvència
per a nosaltres
jo crec que és l'imatge
que surt
a vegades
per a la televisió
deu ser real
no és un muntatge
el que passa
que es donen
determinats llocs
la immensa majoria
de les vegades
que aquest sí que és
un problema agobiant
quan ens passa
que tant en tant
en algun moment
ens passa
és quan no tens llits
o sigui
el problema
d'això
sol ser menys
o sigui
sol ser menys
el que el servei
d'urgència
sigui capaç
de ser
resolutiu
suficientment
resolutiu
i àgil
sobretot
amb això
que estem dient
de discriminar
i sobretot
sobretot
sobretot
de poder atendre
immediatament
l'urgència
d'alta intensitat
i el problema
serà més o menys
temps de demora
els de baixa intensitat
però
sí que
en algun moment
ens hem trobat tots
i d'aquí s'han obert
els programes
aquests d'urgències
d'hivern
per patologies
un increment
de necessitat
de posar
en un llit
de posar
per la necessitat
de l'oxigen
per la necessitat
de la medicació
endovenosa
pel sèrum
sobretot
de l'increment
de persones grans
que es descompensen
si aquella persona
ja la tens
però
no la pots enviar
cap a casa
necessites unes hores
de llit
perquè
no pel llit
és perquè pugui
posar-se el suero
i perquè puguis
tindre una
objecció i una teràpia
unes horetes
i compensar-lo
que a vegades
és unes horetes
a vegades un dia
a vegades dos dies
no és molt greu
però
tens un cert risc
d'enviar-lo cap a casa
no risc per la vida
però
que no hagi de tornar
que no acabi d'anar bé
llavors
en aquests dies
en aquests moments
de pic
sobretot
el que pot vindre
doncs d'aquí dos setmanes
si hi ha el rebrot
de la grip
això
és el que
a vegades
dona aquestes imatges
jo he de dir
que des que hi ha
la vacuna
de la grip
això
cada cop
es veu menys
si s'hi fixa
aquestes imatges
que tots tenim
jo diria
fa 10 anys
eren
però
superhabituals
i en aquests moments
la
la vacunació
de la grip
que ha fet
retreçar molt
o disminuir molt
la incidència
de descompensacions
en gent gran
ens ajuda molt
a que no es produeixin
aquest allau
que ja no es dona
ara
certament
no hi ha un allau
però hi haurà
hi haurà la setmana que ve
hi haurà la propera
moltes d'aquestes
problemes descompensades
a més tenim programes
per fer això
també
tenim una reserva
de llits
mirem de tenir
una reserva de llits
perquè això se'ns prodirà
mirem que el soci sanitari
estigui més amatent
a poder
doncs coses com trauma
i tal
a lleugerir-les
perquè puguin ingressar
algun d'aquestes coses
però bueno
és com un restaurant
la cua vindrà
la que vindrà
clar
si continuem parlant
d'aquest funcionament intern
un cop hem superat
els colors del semàfor
quan hem anat a urgències
doncs
a lo millor
t'envien a una altra àrea
de l'hospital
t'atén un altre metge
vull dir
a partir d'aquell moment
com s'estructura
tota aquesta xarxa d'atenció
aquí a l'hospital de Santa Tegla
jo vendré també
la tensió continuada
el que seria el nivell
blau
que n'hi diem
perquè doncs
és de baixa intensitat
o sigui
pot posar algun exemple
d'alguna patologia
seria un mal de coll
una febre moderada
un mal de cap
sense cap més altre símptoma
aquest tipus de patologia
aquest mal que ve pel seu propi peu
i que doncs ve per una patologia
que n'hi diem banal
o de baixa intensitat
aquests són atesos
en un altre espai físic
de l'hospital
separat
de l'espai físic
on s'atenen
les urgències importants
les consultes
exacte
i llavors
aquestes són
aquestes consultes
que intentem resoldre
o que s'han de resoldre
amb mitja hora
tres quarts
perquè hi ha alguna
exploració complementària
o tal
però donar molta agilitat
a aquestes consultes
que són
més d'atenció continuada
que no urgència
pròpiament
consultes ateses
per especialistes
per metges
que tenen una especialitat
determinada
són metges
especialitzats
tot terreny
són metges
especialitzats
en urgències
el tema
de la
especialització
i de la titulació
en medicina
d'urgències
està
en fase
de polèmica
que caldria
crear aquesta especialitat
perquè altres països
hi és
sí
això s'està discutint
diguéssim
està en fase
de discussió
entre el ministeri
els governs
etc
però en aquests moments
qui atén
les urgències
són metges
preparats
per atendre
les urgències
i a darrere seu
tenen
un grup
d'especialistes
a darrere seu
nosaltres a l'hospital
tenim especialistes
de presència física
traumatòleg
ginecòleg
medicina interna
anestesista
cirurgià
pediatra
que estan
per quan aquest primer nivell
per quan ho requereix
aquest primer nivell
el segon nivell
quin seria?
el segon nivell
seria quan ja es requereix
la intervenció
d'un especialista
que és una patologia
seriosa
el segon nivell
ja seria patologia
que pot ser
per exemple
un dolor precordial
que pot ser un infart
i que no ho sabem
fins que no fem les proves
una pedra al ronyó
que provoca
un dolor
incapacitant
amb un malestar
general
important
una oclusió
intestinal
un senyor
que presenta
una patologia
més incapacitant
i aquí és quan entrem
en aquesta
llavors aquí
els metges
són els primers
són els mateixos
que són metges
d'urgències
però llavors
hi ha els especialistes
que ja intervenen
en aquest segon nivell
quan són requerits
pels metges d'urgència
nosaltres el que estem
intentant fomentar
i crec que ens en sortirem
una mica
cada vegada més
perquè doncs
conforme
hi ha un tema
també
que la gent
que no ho ha fet
doncs no
pots portar-lo
però les noves generacions
sí
és que en aquest
triatge
que en diem
després d'aquest triatge
l'atenció continuada
que és la gran majoria
d'aquesta
d'aquesta demanda
i participin
els que són especialistes
especialistes
amb metges de família
els metges de família
sobretot
perquè es dona
aquesta circumstància
que tots pensem
que hem de compartir
els recursos
els recursos sanitaris
són els que són
i hem dit moltes vegades
que fa uns anys
parlàvem de 6 milions
d'habitants
i ara estem a punt
de repartir
els 8 milions i pico
llargs ja
de cartilles sanitàries
per tant
no som un 50%
més de cartilles
però quasi
i és evident
que no hi ha
un 40% més
de dispositius sanitari
funcionant
ni un 40% més
de professionals
per tant
que la pressió
assistencial
i és de més
també s'han aconseguit
racionalitzar
moltes coses
però això fa
que els dispositius
estiguin
amb pressió
clar
entre la racionalitat
de moltes coses
intentar buscar
compartir
tots els recursos
està
en compartir
els recursos
de l'atenció primària
una
que en aquells dispositius
oberts
per la distància
Torrent Barra
per exemple
que parlàvem abans
doncs que sigui
el màxim autònom
possible
Torrent Barra
tenim un projecte
igual que Vilaseca
de canviar
el centre
d'atenció primària
per una cosa
que en diem
el CAR
el centre
d'alta resolució
ja
probablement
en aquest mateix
any 2008
començarà
a construir-se
el de Vilaseca
i ja estem
projectant
per
si no el 2008
començar
el 2009
el de Torrent Barra
que aquests centres
siguin més resolutius
encara que abans
perquè aquests
especialistes
ho poden fer
estan allà
físicament
que tinguin radiologia
que tinguin química seca
que tinguin
uns espais
més amples
que els havia previst
anys enrere
i siguin més resolutius
aquesta serà
una millora important
en els propers anys
perquè
la derivació
d'aquests centres
de l'hospital
serà menor
de tot això
d'urgències
vostès fan números
sí
i què diuen
els seus números
fem números a diari
a diari
i els seus números
què diuen
en quant a temps d'espera
urgències ateses
quina seria la mitjana
aproximadament
deu dependre
naturalment
com ja apuntava
en el començament
de l'època de l'any
és el mateix
ara el període
de vacances
que a qualsevol moment
de l'any
bé aquí a Tarragona
a l'hospital
nosaltres venim
a tindre
una mitjana
de 140
150 urgències diàries
diàries
només el que és
l'hospital
de Tarragona
l'hospital de Santa Tecla
sense comptar llavants
que també
el servei d'urgències
de Santa Tecla
venim a tindre
140
150 urgències diàries
i el Vendrell
que és més variable
també perquè va en funció
molt d'aquesta població
flotant
estiuejants
que hi ha en tota la zona
de la costa
doncs el Vendrell
acostumen a estar
al voltant
de les 250
visites
diguéssim
de promig
seria
però en pics
de 300
i pic o 400
i quan a les hores
jo he observat
una vegada
vaig anar a urgències
amb això que diu
el doctor
et serà un mal de caixal
horrorós
a les 7 del matí
estava sola
m'anà atendre immediatament
un diumenge
a les 7 del matí
les urgències
van condicionades
sí però jo pensava
a les 7
em fa mal
a l'una del migdia
també em fa mal
però vinc a les 7
perquè em fa mal
clar
hi ha hores
jo no crec que tothom
es posi d'acord
perquè li faci mal
a la mateixa hora
hi ha hores
que les urgències
doncs estan molt tranquil·les
i hi ha hores
que és tremendo
sí sí
les urgències
tenen també
unes hores punta
amb les quals
ja què es veu
bé
jo crec que hi ha
circumstàncies socials
político-econòmiques
deportives
quan juga el Barça
per exemple
doncs
els serveis d'urgències
tenen una baixa
afluència
fins que s'acaba el partit
Barça Madrid
exacte
m'ho crec
perquè vostè m'ho diu
i sé que és una persona
amb condicions
per poc costa
els dies que juga el Barça
hi ha un descens
i ho fan per la tele
ara com que ho fan poc
no tant
però jo recordo
un Barça-Madrid
d'aquests històrics
un vespre
que jo estava
que van veure
el partit d'urgències
no va vindre ningú
excepte un policia nacional
que es va infertar
perquè va guanyar el Barça
per dir-ho
no ho dic malament
ho dic perquè és veritat
o sigui que
la taxa de descens
amb algunes d'aquestes coses
i després
un allau de gent
a l'estiu
quan és hora
abans d'anar a la platja
doncs a les 9 del matí
entre les 8 i mitja
i les 10
i veus un cert nerviosisme
i dius
no, no, és que
potser llavors
no tinc temps
per anar a la platja
perquè dius
home, què passa
vaig a fer un cafè
i torni
no, no, home
però clar
és que si és al mig del matí
ja no tinc temps
d'anar a la platja
i dic
home, però llavors
no és que estigui tan malalt
no, hi ha dubte que
hi ha una sèrie de factors
que fan que
la gent
tingui tendència
a vindre unes hores
quan un es troba malament
necessita que la tinguin
i no hi ha dubte
que els serveis d'urgència
estan per això
però també
en un percentatge
no sé quan posaríem
aplicar una certa
racionalitat
per part dels usuaris
tenint en compte
que és un servei
que ens correspon
i que l'hem d'utilitzar
és això que dèiem
no, vas quan et fa mal
no, quan et convé
per horaris
i per coses
segurament seria
aquesta crítica
que ens hauríem d'aplicar
als usuaris
jo crec que s'ha establert
una miqueta la cultura
s'ha establert
una miqueta la cultura
que anem al metge
per qualsevol cosa
que no hauria de ser així
jo crec que
l'usuari
hauria d'establir
també una autodisciplina
d'abans d'anar
a un servei d'urgències
esgotar les possibilitats
que hi ha a casa
en un adult
unes dècimes de febre
i una mica de mal de colla
ja saps que són uns símptomes
que has de superar
doncs la pastilleta
i així
però clar
com que és molt subjectiu
i el dintell del dolor
i de la molèstia física
també és molt personal
de vegades no saps
on posar la línia
segurament
un error
jo crec que
jo estic d'acord
evidentment
amb que realment
l'abús
l'abús d'algú
que entre cometes
un interprete com a gratuït
perquè vas allà
i no pagues
i no és gratuït
això ho hem de recordar
moltes vegades
no és gratuït per ningú
és el gran perill
que tenim
l'abús
perquè
no és gratuït
totes aquestes persones
que treballen
cobren el seu jornal
i segurament poc
per la gran feina
que fan
però en tot cas
el cobren
i val diners
aquest és un gran risc
dit això
i passant pàgina d'això
que hem de seguir intentant
fer pedagogia sobre això
i seguint fent pedagogia
perquè s'utilitzin bé
els centres d'atenció primària
i continuar dotant
els centres d'atenció primària
perquè ho facin bé
perquè si no
el tenen mitjans
no el poden fer bé
dit això
al final de tot això
també hi ha
un mea culpa
dels hospitals
els hospitals
tot això que estem dient
és bastant novedor
jo recordo
que les primeres
fulles d'urgències
de quan
de l'any 90
90 i pico
dels manuals d'hospitals
ja ho posava això
triatge
durant el que agafaves
fulles del món
i dius
home mira triatge
això és una paraula francesa
què vol dir
això vol dir això
triatge vols dir
i qui el farà
deu ser una nova tècnica
de láser
clar
però és dir
entomar
que al final
si Mahoma no va a la muntanya
a la muntanya Mahoma
entomar-lo
i dir
escolta
però si al final
aquesta és la meva realitat
que ve la gent
que ve
a mi puc fer dues coses
o seguir dient
que no vingui
estudieu
mireu-s'ho
aneu aquí
puc fer això
que està molt bé
ho he de fer
però a més a més
de fer això
he de fer-ne una altra
que és organitzar-me
de manera que
quan vinguin
doncs posar-hi un àrbitre
que miri
de conduir els fluxes
i conduir-ho
de manera
que si venen
doncs atendre'ls
però bueno
doncs miri
vostè primer
vostè segon
vostè tercer
i si vostè
es té que esperar
perquè en aquest moment
no li dic que no
i déu monguar
que no cal dir-li
a algú
que no vingui a urgències
perquè
tots hem viscut
amb pròpia carn
patologies
que
com hem dit abans
del dolor
que és molt subjectiu
passa amb tot
la febre també
és molt subjectiu
el mal de cap
també és molt subjectiu
i hi ha persones
que febre i mal de cap
ho banalitzen
i és greu
i persones febre i mal de cap
ho magnifiquen
i és lleu
per tant
com que això
ens ha passat a tots
crec que
el més intel·ligent
és
que utilitzi
tothom els seus dispositius
sanitaris
el més apropet
que tingui
que l'utilitzi bé
això sobretot
que si en té dubtes
que hi vagi
si en té dubtes
que hi vagi
que hi vagi
davant del dubte
que vinguin
i nosaltres
en els dispositius
aquests
i sobretot
en els hospitals
anem a pensar
que vindran de tot
i anem a veure
com ens organitzem
perquè el que
entre cometes
no toca
també l'hem d'atendre
sí, sí
això està claríssim
un dels col·lectius
per afegir
un dels col·lectius
que tenim
d'aquesta manera
molt espontània
són tots els
sense sostre
que tenim
i que venen
moltes vegades
per motius
poc urgents
però que
no per això
deixem d'atendre'ls
perquè creiem
que també fem
una tasca
social important
en aquest sentit
poc urgents
objectivament parlant
dins de la seva realitat
segurament necessiten
aquesta atenció
immediata
del servei
d'urgències
hem exaurit
el temps
amb escreix
com ens passa sempre
però bé
ja ens ho perdonarà
el Josep
que el tenim aquí
al parc de la ciutat
amb un tema
interessantíssim
sobre noves tecnologies
què m'han dit
que se m'ha quedat
que se m'ha quedat així
que d'aquí dues setmanes
arriba un repunt
de la grip
i tot això
o jo és que ho he interpretat
malament
sí segurament
l'habitual
habitual
habitual
de la grip
és sempre
a partir de la segona
quinzena
més o menys
de la segona
quinzena
de gener
fixi's que fem
la vacunació
fins a l'octubre
i sempre la vacunació
té un mes
per tant
el novembre
desembre
sempre preveiem
que és un mes
que no haurà arribat
si no hauríem
de començar a vacunar a l'agost
i l'habitual
del pic
de la grip
acaba sent
la segona quinzena
del mes de gener
per tant
el previsible
és que
en la propera setmana
i ha arribat
la primera setmana
i la setmana que ve
comencin a veure-hi
alguna patologia
és una grip convencional
de les de sempre
no hi ha cap novetat
i afortunadament
la taxa de vacunació
ha sigut molt alta
els que estem aquí
estem tots vacunats
jo també
podem parlar amb tranquil·litat
que no ens encomanarem res
per cert
i curiosament
a tall d'anècdota
i una mica
per desdramatitzar
hi llegien
unes pàgines de ciència
d'un diari
que havien fet
un estudi
que deien
que era
com a més contaminant
estrany a la mà
que fer-se un petó
imaginin-se
això ho deia el diari
no ho sé
el que sí que és cert
és que
la contaminació
més important
a nivell
de contagis manals
bacterians
són les mans
les mans
per exemple
el contagi
fecar oral
que és el gran
contagi universal
de les enteritis
dels crius
i de tot
és a través
de les mans
del contagi
de les mans
i un dels
obsessions
en els dispositius
sanitaris
i a tot arreu
és sobretot
sobretot
sobretot
la higiene
de mans
entre
un pacient
i un altre
entre una actitud
i una altra
perquè és en les mans
on hi ha el major
contagi
molt bé
doncs amb la vacuna
les mans netes
i tot plegat
podem superar
un altre grip
aquest any
com sempre
ha estat un plaer
doctor Joan Maria
et serà
doctor Josep Marcader
els espero un altre dia
d'acord
moltes gràcies
moltes gràcies
bon dia
Gràcies