Tres minuts i mig, un quart d'una del migdia,
temps per l'escola oficial d'idiomes.
Ja saben que aquesta escola, la nostra, la de tots,
podríem dir-ho així, compleix el seu 20è aniversari.
Déu-n'hi-do la quantitat d'activitats que estan fent a nivell inter,
però també cara a la ciutadania,
actes que s'aniran multiplicant al llarg de l'any
i dels que ens farem en ressò.
Actes que tenen a veure directament amb l'àmbit acadèmic
i altres que estan relacionats amb el lleure.
I mig de tot plegat, des del matí de Tarragona Ràdio,
vam pensar en la direcció de l'escola,
que era un bon moment per conèixer,
per entrar en cadascun dels departaments
i conèixer la tasca que realitzen.
Avui, per exemple, volem fixar la nostra mirada
en els estudis d'alemany
i per això ens acompanya Anya Molletmaia.
Bon dia, Anya.
El curset intensiu que hem fet ara
per dir el teu nom correctament ha sortit.
Sí, sí, molt bé.
És molt bona professora, perquè només en 30 segons
més o menys m'ha ensenyat a dir dignament
el seu nom sense ofendre-la.
Gràcies, Anya.
Ens acompanya Rosa Maria Oliver,
coordinadora pedagògica de l'escola,
membre del departament més antiga.
Rosa Maria, bon dia.
Hola, bon dia.
Amb tu ho tinc més fàcil, Rosa Maria.
Sí, exacte.
Parlarem immediatament de com es treballa
el departament d'alemany, dels estudis d'alemany,
però perquè no se'ns oblidi,
és important assenyalar una proposta
que feu a tots els ciutadans aquesta setmana, no, Rosa Maria?
Sí, exactament.
Aquest divendres, a partir de tres quarts de sis,
fem una jornada de portes obertes,
per dir-ho d'alguna manera,
en la qual convidem a tots els ciutadans
que vulguin participar en una classe zero
de qualsevol dels idiomes que oferim.
És a dir, un pot preguntar-se
com sona l'alemany, com sona l'àrab, el rus,
o m'agradaria fer aquest idioma,
m'agradaria estudiar-lo.
Doncs aquest divendres té aquesta possibilitat
perquè tindrem diferents professors de cada idioma
oferint una classe zero,
és a dir, una primera classe
en la qual un pot aprendre
doncs potser un primer contacte amb l'idioma,
potser pot aprendre com a dir el seu nom en aquell idioma,
fer alguna pregunta bàsica,
conèixer potser l'alfabet,
bueno, dependrà una mica
de les característiques de cada idioma.
I més enllà de com sona
que pot ser molt atractiu les perspectives, no?,
a l'hora d'estudiar,
de conèixer el grau de dificultat
que pot tenir una llengua,
que a vegades em sembla molt més complicada
o al contrari molt més fàcil
i després és més complexa.
Sí, però no només això,
sinó també tot el que pot aportar aquesta llengua,
els professors una mica també transmetran
doncs curiositats d'aquesta llengua,
de la cultura que l'acompanya
i coses que pot ser interessant també
a l'hora de voler estudiar una llengua.
Ara comentàvem amb l'Anja i amb la Rosa Maria
els diferents processos d'aprenentatge
que es fan en funció de l'idioma.
Ara dèiem amb l'anglès, per exemple,
comences molt bàsic, oh, que fàcil,
i quan arribes ja a un cert nivell
la cosa es comença a complicar d'una manera mai no vista.
Exacte.
I dèiem que amb l'alemany probablement passa al procés contrari, no?
Anja, ens ho podries explicar això?
Sembla molt complexa que ho és,
però després diguem-ne que et vas estimulant
perquè resulta més fàcil.
Sí, jo diria que els primers tres anys
són els més complicats,
perquè tu més o menys fas tota la gramàtica
i què hi és,
i després a quart i cinquè són més coses del vocabulari
i de profunditzar les coses d'abans,
però una vegada que ja hagis arribat a aquest nivell,
em sembla que quart i cinquè ja no és tan difícil,
però al principi pot assustar una mica, suposo.
Sí, jo diria que fins i tot abans,
per les característiques de l'idioma,
que hi ha paraules compostes,
doncs jo sempre els dic als alumnes
que aprenem una paraula,
n'aprenem una altra
i potser ja en tenim tres, no?
En canvi els elements necessiten
tres o quatre paraules diferents pel mateix terme
i ens han d'aprendre tant en català com en castellà.
I en alemany no, no?
És una mica una inversió de futur.
Ara aprens una mica
i arribarà un moment en què
el significat de la paraula ja et saltarà, no?
A la vista.
Podria ser proporcionalment
la dificultat que tu has pogut tenir
per aprendre català?
No, perquè jo abans ja havia estudiat castellà
i sembla molt.
No, jo penso que és diferent.
A veure, l'estructura ja de català, castellà, francès
o fins i tot anglès ve és la mateixa.
En alemany, gramaticalment, com funciona?
És una llengua que sembla complexa
precisament perquè té una estructura gramatical
diferent a la nostra, romànica, no?
Sí, és diferent. Jo sempre dic que en alemany
la dificultat és tot el que és el substantiu,
la declinació, la declinació de l'adjectiu,
tot el que és el grup del substantiu.
Mentre en castellà o en català és el verb.
Els verbs en alemany són molt fàcils, per exemple.
Bé, més o menys.
Sí, sí.
És que en castellà deu-n'hi-do, eh?
Perquè nosaltres diguem que és la nostra llengua català-castellà,
però els verbs són complexos, eh?
Són molt complexos.
En francès, en català, en castellà...
Són molt, molt complexos pels estrangers.
I a nosaltres ens costa molt la diferència entre, no sé,
els verbs temporals i el subjuntiu i totes aquestes coses,
és difícil perquè no ho tenim.
I avui en dia encara em costa entendre la diferència.
L'Ània el parla molt bé, no?
L'Ània parla en català...
Però podem recordar, jo què sé, gent important com el Johan Cruyff
o altres, recordar com parlen el castellà, no?
És realment...
Clar, utilitzen sobretot els infinitius, no?
Sí.
No poden conjugar els verbs.
Sí.
Bé, com parlem els altres idiomes,
que també parlem així, eh?
D'aquella manera, vull dir que ningú llenci la primera peda.
No, però és el que diu l'Ània, no?
Que els verbs en alemany són molt fàcils,
vull dir, només amb el present pots parlar de present,
pots parlar de futur, pots dir que faràs l'any que ve...
I de temps passats, només sabent-ne un,
doncs te pots dir-ho pràcticament tot, no?
I abans, clar, això en català, en castellà o en francès no passa.
Has de distingir si és un passat indefinit,
si és un passat pretèrit, és molt més difícil.
Quan la fonètica també és completament diferent, no?
La tonalitat que tenen les llengües romàniques,
les que poden tenir les anglo-germàniques,
és completament distint, també, no?
Sí, és distinta, però penso que la gent catalana
té molt més facilitat d'aprendre l'alemany,
perquè la llengua catalana és més rica en la fonètica
que la castellana, per exemple.
Tot amb les vocals.
Té més vocals, clar.
Sí, més vocals, i també les xx, i coses així,
que és més fàcil per la gent d'aquí que la gent, no ho sé,
jo abans vaig viure dos anys a Santander,
i allà la gent té més problemes amb la fonètica,
perquè només parlant el castellà,
i és, bueno, tenen cinc vocals i ja està.
Quantes vocals són els diferents teniu a l'alemany, així?
Són deu, em sembla, no? Són deu.
Sí, sí, potser.
Sí, bueno, tenim la diferència entre vocals llars i curtes,
que és la...
Bueno, això també és un problema...
D'aquí tenim oberta, tancada, sorda, sonora,
i vosaltres llars i curtes.
Sí, llars i curtes, i a més a més la diferència també
entre oberta i tancada, sí.
I, bueno, el que es diu l'humlaut,
que és la diferència entre o i ö,
o de u i ö, i això sí que és difícil.
Però, per una altra banda, és més fàcil de llegir que l'anglès,
per exemple, que no saps mai com ho has de pronunciar,
i l'alemany, vull dir, una persona de primer pot agafar un diari
i llegir-lo, i algú es pensarà que té moltíssim nivell, no?
Perquè no fas tantes errades.
Hi ha unes regles de fonètica bastant fixes
que no estan en l'anglès i que tu saps com has de llegir una paraula.
És que l'anglès és una llengua d'excepcions,
pràcticament, pel que fa a la pronunciació.
Exacte.
Quan preguntes és...
La norma? No hi ha norma.
Tu has d'aprendre.
Exacte.
No hi ha norma.
Per tant, aquí no hi ha res a pelar, no?
Sí, doncs aquest problema en alemany no el tenim, no?
I en quant al que és l'accentuació,
perquè també és important en anglès,
la síl·laba tònica o àtona mai està accentuada gràficament.
En el cas de l'alemany, el que és la síl·laba tònica, àtona,
on va la força de la síl·laba dins de la paraula?
Com es regeix?
Home, normalment són planes les paraules.
Sí, sí, però tampoc tenim accentuació visual.
Gràfica, no.
Sí, no, no.
Això ha estat una dificultat per tu a l'hora d'aprendre català o castellà?
En castellà no, perquè són fàcils.
Però en català sí que és difícil.
Obert, tancat, eh?
Sí, sí, sí.
Déu-n'hi-do.
Sí, sí, és difícil.
Déu-n'hi-do.
Ens queixem dels altres, però tenim una llengua que per aprendre-la també...
Ui, sí, sí, és difícil, eh, el català.
És molt difícil, i més per algú que té, doncs, pels alemanys.
I jo tinc entès que Alemanya tradicionalment sempre ha estat dels països europeus
que han tingut a les facultats algun lector d'alemany, alguna aula d'alemany, no?
De català, vols dir.
Hi ha molta tradició, no?
Sí, la veritat és que l'Institut Ramon Llull allà és...
Però fins i tot anteriorment a Ramon Llull hi havia...
Se l'estimen molt, sí, sí.
I hi ha molta gent molt que li agrada molt el català i que el defensa.
Hi ha moltes universitats, fa molt de temps que està, sí.
Com esteu d'alumnes d'alemany a l'escola?
Bueno, doncs...
Té molta demanda?
Ara ens has enganxat, sí, però...
No, no, no, cac dir números, però...
No, dona, Iara, això dels números ho deixen pels economistes, eh?
Ja n'has atabalant prou amb xifres.
No, en quant a demanda, és a dir, cobriu la demanda de l'aprenentatge d'alemany
que pot tenir la ciutat en aquests moments?
Sí, sí que la cobrim.
El que passa és que, bueno, els horaris més demanats, que són de 7 a 9,
doncs, bueno, ja, com tu ja saps, estem limitats amb aules a l'escola
perquè són els horaris que més aviat li van bé a la gent
i llavors, bueno, aquests horaris sempre són els que són més problemàtics, no?
Però en les altres franges horàries no hi ha tant de problema.
En general, perquè, clar, no es pot particularitzar,
però en principi teniu un alumnat adult, joves estudiants, universitaris...
De tot, una mica.
De tot. I la motivació, en general, quina és per aprendre alemany?
Em sembla que ho fan per motius pràctics, una mica,
que sembla bé el currículum, que ja saben anglès
si pensen que està bé aprendre un altre idioma per la feina,
molta gent ho fa per la feina, i no tant per l'amor.
Costa d'acostar-s'hi a la llengua, perquè a vegades sí que, per exemple,
parlant amb les vostres companyes d'àrab, hi havia un interès sobretot cultural,
el que tenien molts alumnes d'acostar-se a aprendre àrab
perquè els cridava molt l'atenció a la cultura àraba,
perquè havien viatjat a països que es parla aquesta llengua.
En el cas d'alemany, potser és aquella imatge que teniu,
que sou molt pràctics, i dius, escolta, jo estudio alemany
perquè és molt pràctic, perquè vull posar el currículum.
Hi ha alumnes que s'ho vintegen, les dues llengües,
anglès i alemany, a l'hora, no?
Sí, hi ha molta gent, molta gent que està matriculada a les dues llengües.
I cada vegada més tenim més gent més jove.
Suposo perquè, doncs, a secundària s'ha implantat això de la segona llengua,
cada vegada pujan més força, i cada vegada hi ha més col·legis,
tipus Sant Pau o altres col·legis, doncs, que donen alemany.
i abans la gent vol venir a l'escola a reforçar-la.
I cada vegada ens trobem amb més gent jove, cosa que abans no passava.
Clar, en l'aprenentatge de l'anglès, els llibres de text
i els temes que es treballa en a classe,
determinats personatges, coneguts, populars,
quan fas referència a la literatura,
doncs són, diguem-ne, coses molt properes a tothom
perquè ens agradi més o ens agradi menys.
Nosaltres sempre hem estat envoltats d'una cultura
molt anglesa o molt nord-americana.
En el cas de l'alemany, quan aneu més enllà de la gramàtica,
lògicament, i intenteu acostar els alumnes a la cultura alemanya,
creus que hi ha un gran desconeixement?
Sí, jo penso que sí.
Sí, sí, sí.
A més a més, a l'escola també fem activitats culturals,
que són coses per això,
perquè realment a la classe sí que tu també intentes fer
una mica de la cultura, de coses del país,
però realment les activitats culturals
són per profunditzar una mica també, em sembla,
el coneixement que tenen de la cultura.
Sí, sí.
Per exemple, l'altre dia...
Què tipus d'activitats han fet?
Bé, l'an passat vam fer una tarda de la cervesa a Alemanya.
Aquesta seria plena.
Estava a tope, de la cervesa va ser un èxit.
I ara, la setmana passada era,
va venir un escritor a l'escola,
un escritor alemany,
que fa sobretot històries per gent que aprena l'alemany,
però són històries,
o sigui, sí que és un tipus de literatura,
i va fer una lectura de les seves històries.
Va molt interessant i tant.
Sí, sí, a més a més,
com ell ho fa d'una manera molt entretenida,
és una mica com un actor que utilitza molta mímica, gestos,
i sí, és entretenido.
Sí, sí, sí, està molt bé.
És curiós perquè des que tenim aquesta possibilitat de viatjar
d'una manera més senzilla i econòmica,
ens consta que des del Camp de Tarragona
hi ha moltíssims viatges de cap de setmana de tarragonins
que visiten Berlín.
És una ciutat que sempre ha tret molt.
Jo no sé si aquesta cosa de moure's més,
de viatjar més, també pot afavorir
que la gent s'animi a aprendre alemany, no?
Sí, sí, sense que ens dubte.
Jo, per exemple, ara al desembre,
he tingut alumnes de la meva classe de primer
que han fet escapades a Frankfurt, no?
Des d'aquí, des d'arreu, surt un vol cap a Frankfurt-Hahn.
Jo, per exemple, també vaig marxar al pont del desembre
i no vaig anar precisament a Frankfurt,
però des d'aquell aeroport pots tenir accés
a moltes ciutats molt importants d'Alemanya,
tipus Koblenz, Trier i altres.
És un país molt atractiu i que treu moltíssims visitants
d'aquí de Catalunya com a mínim, del nostre entorn,
i hi ha un gran interès per visitar Frankfurt,
o Berlín, que clar, Berlín ja se sap
que amb aquest pes històric i cultural que té.
Jo no sé quant de temps portes anys ja aquí a Tarragona
o a Espanya en general,
perquè vas dir que vas estar visquent a Santander un temps.
Ara, bueno, el mes de juliol ja seran 10 anys a Espanya,
bueno, dos anys a Santander i més o menys...
bueno, vuit, set anys a Catalunya.
I què tal?
Bé, estic bé.
Sí, sí, sí, estic bé.
No te'n tornaries a casa ara?
Bé, ara ja no, suposo.
Però vaja, què és el de sempre?
Tret de quatre detalls molt superficials, en principi?
Vull dir, hi ha més coses que ens uneixen
que no pas ens separen, no?
M'imagino jo.
Sí, jo penso que sí, que ara ja noto que quan la gent em pregunta
i què tal i quines són les diferències que no me'n recordo.
És una mica que ja estic tan acostumada o les diferències al final no són tan grans
que sí, que a vegades no sé què dir, clar, que hi ha coses com l'horrar i coses així que són diferents,
però no, jo penso que al final al nivell personal no hi ha diferències.
La comunicació el que fa al final és trencar els tòpics, el fet de conèixer una llengua
i viure en aquell país fa canviar de tòpics.
Jo no sé si els tòpics que podem tenir aquí dels alemanys són això,
tòpics com ells podien tenir dels catalans, no?
Bé, els tòpics sempre tenen algú de tòpic i algú d'una miqueta de veritat, no?
Però el que sí és cert és que aquesta proximitat que ens ofereix el viatjar
i ara el viatjar d'una manera més econòmica
fa que veiem que la gent no estem tan allunyats uns dels altres
i que en realitat tots ens agrada el mateix, tots estimem el mateix
i tots tenim les mateixes necessitats, no?
I suposo que això també és el que ha descobert molta gent
de la que s'acosta a l'escola, no?
Que els agrada aprendre idiomes per estar, quan viatja,
una mica més en contacte amb la gent del país i poder connectar més.
Això és el que veig jo en els alumnes, que és la seva principal motivació, no?
Poguer anar allà i poder contactar més amb la zona
i no estar tant com un espectador o apartat una mica de la realitat d'aquell país,
sinó tindre aquesta oportunitat d'un contacte una mica més autèntic.
Que diuen que som tan oberts i vosaltres tan tancats
i jo trobo que ets molt oberta, que ets molt extrovertida.
Ho diria per allò dels tòpics, no?
Sí, no ho sé, jo he viscut a Alemanya.
Tu què, des d'aquí has viscut a Alemanya?
Com ho veus, això?
Jo he viscut a Alemanya diversos anys
i la veritat és que sempre he tingut ajuda de tot arreu,
ajuda que m'han ofert.
Jo recordo al començament que me va costar trobar una habitació
i amb un encer que es va muntar un moviment
a favor d'aquella noia que vivia al sòtan
i perquè li donessin una habitació en la residència.
Quan jo no havia demanat res, no?
Hi havia una gent superoberta i superentregada
i, bueno, i unes amistats magnífiques.
Quanta temps ve hi vas viure, Rosa Maria, a Alemanya?
Tres anys seguits.
Doncs Déu-n'hi-do, ja és per tenir una certa experiència.
No arribes al cas de l'Anya, que ja porta deu anys,
ja se'ns quedarà aquí, eh?
Sí, jo crec que sí.
Jo crec que ja se'ns queda aquí.
Com porteu el tema del 20è aniversari?
Pel que fa al Departament d'Anglès,
heu parlat d'un parell d'activitats,
no sé si teniu...
Ai, d'Anglès, d'Alemany, perdona.
No sé si teniu intenció de tirar endavant més activitats,
particularment, conjuntament l'escola sí que està fent moltes coses.
Sí, ara va haver aquest escriptor fent aquesta lectura
i llavors n'hem fet diverses fins ara.
El que va ser que ara està la gent una mica més centrada
en la preparació dels exàmens de cara a final de curs,
que potser els alumnes pensen que això no es fa fins a finals de maig,
però això ja fa unes quantes setmanes que va
i suposo que una mica quan estigui la cosa que està això encaminat
doncs tornarem a centrar en alguna activitat cultural.
Ai, la creu dels exàmens, eh?
Sí, sí, sí, és del més difícil de fer, eh?
Que són a l'abril?
No.
Al maig?
A finals de maig comencen i tot el juny.
Tot el mes de juny.
I exàmens que es fan en general exactament igual per tot Catalunya?
Sí, sobretot els de finals de tercer i finals de cinquè
són exactament els mateixos i al mateix dia i a la mateixa hora.
Tot sincronitzat, eh?
Tot.
Mentrestant, gaudim també de l'activitat que es fa per l'aniversari
i en tot cas agrair-vos moltíssim la vostra companyia
avui al matí de Tarragona Ràdio
i, home, donar-vos l'enhorabona per tota la tasca que feu,
no aquest any d'aniversari, sinó que esteu fent de sempre.
Recordem que la Rosa Maria és una de les veteranes
de l'Escola Oficial d'Idiomes.
Sí, sí, sí, fa molts anys que estem lluitant
sobretot aquest equip directiu que està encapçalat per la Iolanda
per tenir un nou edifici, un edifici saí digna
i que ens permeti tindre unes aules com es mereixen a l'alumnat de Tarragona.
Diuen que el projecte ja està.
Bé, nosaltres hem sentit moltes vegades que està un projecte,
hem vist desaparèixer diversos projectes,
no m'agrada ser pessimista, sóc una persona optimista per naturalesa,
però fins que no ho veiem no ens ho creurem.
Fixa't que jo conec algú que diu, saps què,
que suspendré aposta per poder estrenar les noves instal·lacions
d'aquí uns quants anys, perquè sembla que la cosa tira...
Doncs més val que no ho faci, que vagi endavant,
segueixi estudiant i llavors més enllà ja veurem què passarà.
Moltíssimes gràcies, de veritat, per venir avui a la ràdio.
Enhorabona.
Gràcies.
Gràcies.