Tarragona Ràdio.
Matí de Tarragona Ràdio.
Com cada dimarts dediquem una estoneta
a conèixer alguns aspectes relacionats amb tot el món jurídic,
des del que és el procediment en un tribunal de justícia
fins a la tasca que desenvolupen els advocats,
perquè és un espai que fem en col·laboració
amb el Col·legi d'Advocats de Tarragona.
En aquesta ocasió ens acompanya Víctor Roca. Bon dia.
Teniu també com una mena de torn de guàrdia de la ràdio.
Entre el Pepe, la Noguera, Laura Picó i tu.
Teniu un torn d'ofici de ràdio.
Estic de guàrdia avui.
Estàs de guàrdia a la ràdio de tu campania,
amb la qual cosa estem encantats i, a més, molt ben acompanyat,
perquè ens acompanya Francesc García. Francesc, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Ell és en l'actualitat el president dels Joves Advocats.
Jo la primera pregunta que li plantejaria,
que sembla molt evident, però no es pensi en què és tant,
ser jove advocat vol dir que ets jove d'edat,
que ets jove en exercici.
És com el carnet del supertres, has de tenir una edat determinada.
Com funciona?
Home, per començar, no tenim carnet nosaltres.
I hi ha dues formes, per dir-ho així,
que es denomina els abogats joves de Tarragona.
Jove ho pot ser aquell col·legiat,
és a dir, que es col·legia i durant els cinc primers anys d'exercici,
englobant qualsevol tipus d'edat que tinguis.
És a dir, pot sorprendre els nostres oients
que una persona de 65 anys que es col·legia i és abogat
també es denomina abogat jove.
Durant cinc anys serà abogat jove.
Durant cinc anys serà abogat jove.
Naturalment, és a la perspectiva de cinc anys d'exercici,
perquè no acabes de ser jove, és veritat.
Una altra cosa és la cosa d'edat.
Jo me'n recordo que quan just els col·legiats es col·legiaven
o els nous col·legiats rebien el seu carnet,
nosaltres com a abogats joves alguna vegada havíem estat presents
i amb un home que tenia això,
amb cadells blancs, amb una barba,
li vam dir que és que vostè és membre del grup d'abogats joves.
Diu que va ser la gran il·lusió que va rebre en un moment de col·legiars.
Té menys efectes secundaris que un lifting
i més econòmic, també és veritat, no?
Vull dir, rejoveneixes només per fet de col·legiar-te.
Obre, més a banda, semblava una pregunta evident, però no,
perquè jo imagino que la gent que no estem en aquest àmbit
de seguida...
Abogat jove, doncs mira, una jove que ha acabat la carrera
i quan ja fa compleix uns anys ja deixa de ser jove.
No té res a veure amb l'edat cronològica,
sinó amb el temps d'exercici professional.
Aquesta seria la primera.
La segona, és a dir, aquella persona que ha passat els cinc primers anys
i que té menys de 35 anys, ho segueix sent fins als 35 anys.
Això és un tema purament estatutari
i era una manera que vam regular-ho.
A Tarragona, a diferència d'altres col·legis d'abogats de Catalunya
i inclús d'Espanya, no cal pagar una quota ni cal donar-te d'alta.
Ho és de ple dret, només per els cinc primers anys d'exercici
o bé si ets menor de 35 anys.
Això també és una cosa que s'ha de destacar perquè s'afavoreix
que hi hagi una identitat de grup, no?
Perquè no cal que tu mateix tingui qualsevol persona
que sigui col·legiat a Tarragona,
per el mero fet que tingui menys de 5 anys o menys de 35 anys,
doncs és abogat jove,
amb la qual cosa disposem de molta gent.
I és una pregunta que us llançaria a tots dos.
Víctor Roca també en el seu dia, i ho sento, va ser advocat jove,
ara ja...
Oh, bueno, i president.
I president dels advocats joves.
Això d'ho sento no sé per què va.
No, han passat els cinc anys d'exercici,
però en paral·lel l'edat cronològica també ha passat.
És que havia arribat a pensar que en feies algun any que altre...
No, no, en absolut.
No, és una pregunta que us plantejaria a tots dos.
Per què un col·legi professional té la necessitat
de crear dins del seu propi col·legi
un òrgan que representi els joves advocats?
Quina necessitat n'hi ha?
És important.
Com molt bé has dit, sentint-ho molt,
jo veig aquí el Sisko, el Quico, García...
Ara se'm posa sentimental, no li tenia que haver fet cap comentari.
No, simplement, doncs...
No, simplement em congratula, lògicament,
però té un cert to de nostàlgia,
el fet que fa uns 10 anys aproximadament
jo estava amb la seva condició, que òbviament és una situació que s'enyora.
En quant al grup, actualment ha canviat una miqueta la cosa.
Jo recordo fa 10 anys que l'edat per deixar de ser advocat jove
era 45, no 35.
Crec que nosaltres vam reduir-ho a 40 i s'ha anat reduint a 35
per motius obvis, que ara diré.
Actualment hi ha molt més advocat, abans n'hi havia menys,
i aquesta actitud o actuació proteccionista del grup,
perquè al cap i a la fi se'n fa una tasca d'aquest caire,
entre d'altres, no?
Proteccionisme en un sentit positiu, clar.
Efectivament, es comença l'exercici de la professió,
costa molt tirar endavant.
La majoria d'advocats joves, per exemple,
s'apunten al tort d'ofici, cosa que molts van deixant amb el temps,
perquè el tort d'ofici ajuda molt en molts aspectes i a nivell econòmic.
Però pregunta, que sempre sorgeixen preguntes,
s'apunten al tort d'ofici, però primer han de passar
per l'escola de pràctica jurídica,
amb la qual cosa no és que acaben la carrera
i es col·legien i s'apunten al tort d'ofici.
Això és el que molts pensen, però no.
I què són, 3 anys?
No, l'escola de pràctica jurídica són 2 anys,
i ara aquí a Tarragona es fa amb 1.
Ah, amb 1 any ja es pot fer.
És l'última modificació, perquè van agrupar les dues escoles de pràctica jurídica.
I quan parlem de passantia,
sí que es referim als 3 anys que bé anomenaves,
llavors sí que una persona dins d'aquest règim
ha d'estar 3 anys, llavors ja se li permet
accedir al tort d'ofici,
que és precisament una de les nostres grans reivindicacions,
per dir-ho així.
Són les de sempre.
És que sempre estigui.
Però escolta, com a reivindicació del tort d'ofici,
els advocats, veteran, els hi direm,
perquè no s'ofengui, que ja saps que el Víctor és molt sensible,
el tort d'ofici ha millorat moltíssim
en els últims anys,
però en els últims 3-4 anys,
des de la consideració,
des del punt de vista professional,
fins a la remuneració econòmica,
que també ha millorat.
Podria ser millor, com tota la vida,
però també ha millorat.
Hores d'ara, el tort d'ofici també té alguna resta,
alguna cosa que cal modificar,
que cal canviar des de la perspectiva dels joves advocats?
Sempre en tenim des de la perspectiva nosaltres.
El grup, o el sentit identitari del grup,
precisament, si no és reivindicatiu,
és que directament ja no tindria cap sentit,
avui en dia, aquest grup.
El que sí que és cert,
que potser antigament tenia molt més sentit que ara.
Això no ho discutirem.
Però sempre hi ha possibilitats,
en quant a el que són el període de retribució,
aconseguir que es pagui més aviat,
en quant a principis que han de regir,
entenem l'últim congrés que nosaltres vam fer,
precisament ara, els dies 19, 20 i 21,
es va fer el Congrés de la Confederació Espanyola
d'Abogados Jóvenes.
És a dir, que no és una cosa que tinguem només aquí a Tarragona,
sinó que a nivell d'Espanya,
tots els col·legis d'abogats tenen un grup de joves abogats.
I precisament el tema que es va tractar com a ponència central
era el del torn d'ofici.
Es van treure moltes conclusions,
que consten a la pàgina web del Consejo,
però bàsicament moltes de les que reivindicàvem
eren que els honoraris fossin equitatius
i que s'actualitzin,
perquè moltes vegades aquests honoraris
havien quedat una mica que no estaven actualitzats.
També es demanava alguna reivindicació
de tipus de caire de Seguretat Social,
és a dir, que els abogats,
tot i que som mutualistes,
poguessin tenir accés a la sanitat pública.
I també, en quant a mòduls,
i això ja és un terme potser més jurídic,
hi ha retribucions de coses que no es paguen,
coses que potser haurien de pagar una miqueta més,
algun torn que s'hauria de crear.
Més que res, són reivindicacions
a nivell de tots els grups que veiem que coincidim.
És allò que diem,
si convé, ens deia el Víctor,
els joves, a mesura que es van fent més grans,
entre cometes, el de més grans,
anem abandonant el torn d'ofici.
El que els interessa amb els abogats joves
o les reivindicacions és que,
com més ben regulat estigui,
ens convé reivindicar això a nosaltres.
Tenint en compte que, a més,
és un col·lectiu cada cop més ampli,
el professional liberal s'equipara
des d'aquest punt de vista jurídic.
Ui, parlar jo així de vendedors advocats
em fa vergonya i tot,
però, en fi,
jo suposo que m'explicaré
i, si no, em corregireu.
Clar, vosaltres,
des d'aquest punt de vista
de la vostra situació,
teniu reivindicacions,
com pot tenir qualsevol altre
professional liberal autònom,
en aquest cas, no?
Per tant, heu d'anar intentant
millorar les vostres condicions de vida.
Fa molts anys un senyor advocat
se relacionava amb una situació econòmica
benestant, amb un estatus social molt elevat.
Avui en dia, Déu n'hi do,
la competència és molt gran
i sou molts els advocats
que esteu exercint, no?
Això és veritat.
Hi ha molts que es queden al camí.
Ara no és moment aquí de plorar
ni de fer el màrtir
en nom dels companys,
però actualment el que està clar
és que els temps han fet canviar
el tema de la remuneració
en l'exercici de la professió.
Per un motiu obvi,
és el que esteu comentant,
potser fa 30, 40, 50 anys
els advocats que hi havia
es podien comptar amb els dits de la mà,
un tipus de professió
amb unes especificitats
dintre de l'època.
Actualment,
quants som?
800?
900?
Amb exercici a Tarragona?
Col·legiats a Tarragona?
Sí, sí.
Parleu de marcació?
De Col·legi d'Advocats de Tarragona.
De Col·legi d'Advocats.
Que engloba els partits judicials
de Tarragona, Valls i Vendrell.
Aleshores hi ha el Col·legi d'Advocats de Reus,
el de Tortosa,
que tenen la seva distribució comarcal
o de partits judicials determinats.
Però a Tarragona en són molts.
També és cert
que hi ha molts col·legiats,
alguns que són de Barcelona,
alguns exercents, no exercents.
Potser el nombre d'advocats
que estan a ple rendiment,
perquè ens entenguem,
bé sigui a nivell de jutjats
o a nivell d'assessorament,
potser en són la meitat,
per dir alguna cosa.
Però, esclar,
avui en dia hi ha més pastís a repartir
i és una qüestió de mercat.
Jo ho he sentit alguna vegada,
no sé si és cert,
si és una característica que tenim aquí,
però la ràdio d'advocats
a la resta d'Europa
no és tan elevada com aquí.
Jo tinc entès que l'estat espanyol
probablement sigui dels països,
i Catalunya en particular,
Barcelona,
es veu que hi ha un nombre
d'advocats extraordinaris
respecte a altres països d'Europa.
És cert això?
Sí, una dada.
I no només parlant de Barcelona,
que Barcelona i Madrid
van por ahí.
A Madrid hi ha més advocats,
on hi havia,
amb les últimes dades que tinc
de fa no massa temps,
més advocats que amb tota França.
Es va dir,
més advocats que aquí,
ens dic,
doncs anem fatal.
No més a Madrid,
hi havia més advocats
que amb tota França.
Que amb tota França.
Que amb tota França.
Jo recordo que és una dada
que ens va sobtar.
I això,
esclar,
és el que estem dient.
D'acord que la professió d'advocat,
com ara també ens pot comentar
el Quico,
per la gent que comença,
té moltes sortides.
És a dir,
no només s'has de fer d'advocat,
la carrera de dret comporta,
doncs que és una carrera humanística
amb una formació determinada
que té un mercat bastant ampli,
però esclar,
arriba un moment que 800 cada any.
Quants companys comencen?
Quico,
uns 20,
25,
escolegien,
cada any.
I a la carrera,
doncs si ens ho parlem a pensar,
potser a primer de dret,
per dir-ho així,
els que som d'aquí,
de la Universitat de Riberi Virgili,
en podem parlar,
doncs a primera persona.
Hi havia molta gent
que volia accedir
a l'exercici de la professió,
per dir-ho així,
i després,
naturalment,
s'accomplica.
i aquest que deia
la Confederació Espanyola,
aquest congrés
que van fer amb els abogats
de tot Espanya,
amb el company de Barcelona,
que ells també hi eren presents,
em va comentar
que la mitjana d'edat a Barcelona,
en aquests moments,
és de 40 anys,
amb la qual cosa,
doncs els joves tenen un paper,
en aquest cas a Barcelona,
aquí a Tarragona,
no conec les dades,
també bastant,
però també estic convençut
que estaríem,
potser no els 40,
però més o menys
per aquestes edats,
amb la qual cosa,
el paper dels abogats joves
és molt important.
I en segon lloc,
que ara,
com a mínim,
a l'estat espanyol
sí que podem dir
que ens hem equiparat
una mica als estats europeus
perquè s'ha regulat
el que seria
una nova llei d'accés
a la professió,
amb la qual cosa,
entenem,
a veure,
nosaltres ara,
jo com a abogat jove
hauria de defensar
d'uns dels companys
que estan a la universitat
els darrers cursos,
però sí que és cert
que tindran més dificultats
que nosaltres
per accedir a la professió,
com a mínim
perquè se'ls farà un examen,
cosa que a nosaltres
acabaves,
eres licenciat en dret
i en el moment
que eres licenciat en dret
pagaves una quota col·legial
i ja eres col·legiat.
Ara serà més complicat.
Ara es hi haurà
un examen entre mig.
A més, tenim tots els canvis
que vindran
a partir de l'aplicació
de Bolònia
també canviarà
el que és la distribució,
les troncals,
les optatives,
els diferents ensenyaments
que parteixen
per estudiar dret,
no?
Per tant,
advocats que exerceixin
com a advocats,
tot i que tinguin estudis drets,
no hi haurà tants,
potser no?
S'anirà regulant
el propi sistema, segurament.
Potser haurem de tornar
a ampliar els estatuts
i fer que la data
sigui una miqueta més alta
si no ens quedem
sense advocats joves.
Hem d'aclarir un terme
que abans hem parlat
del torr d'ofici.
El torr d'ofici
és una miqueta,
és com una bossa
d'advocats
que defensen
o que se'ls atorguen clients
amb justícia gratuïta,
sense recursos.
Això és una cosa
que actualment
implica o comporta
la necessitat
de fer la passantia
o l'escola
de la pràctica jurídica.
Diferent és
la llei d'accés
en tant en quant
no és exclusivament
pel torr d'ofici
sinó per l'exercici
pur i dur de la professió.
Actualment
hi ha gent
que es col·legia
després de sortir
de la universitat
i per exercir
perquè ens entenguem
privada o particularment
no hi ha cap tipus
de requisit
i sí que existirà.
I això és una qüestió
que jo sempre
es pot defensar
més o menys,
òbviament la reivindicació
de l'advocat jove
sempre és que es donin
les màximes facilitats
possibles per accedir,
però parlant breument
d'Europa,
Europa pels advocats
que està molt bé
perquè a vegades
amb certs cursos
o certa preparació
pots accedir
als estrats
de les institucions
europees,
però de moment
l'advocacia
és una de les professions
en què és quasi,
bueno,
impossible,
vamos,
o molt difícil
poder exercir
amb altres estats
perquè un advocat
no pot anar a fer
advocat de França.
Un metge
o segons quin tipus
de professió,
un arquitecte
pot fer,
hi ha arquitectes
que dissenyen edificis
aquí i els dissenyen
a França.
però probablement
és perquè el sistema jurídic
és diferent.
No, clar, efectivament,
és una qüestió,
em diran,
una qüestió òbvia,
no és una queixa.
Un arquitecte, un metge, un fetge,
és un fetge aquí
i Anglaterra,
però clar,
les lleis són molt diferents.
Però el Codi Civil
no és el mateix a l'espanyol
que el francès.
És un comentari
que faig
perquè el dret
té moltes sortides
però el tema europeu
encara té traves.
També diré,
no és cap queixa,
són lògiques
pel tema d'ordenament jurídic,
diferent.
Només pots,
en teoria,
accedir a Brussel·les
o a Estrasburg
fent cursos
o exigències
de tipus lingüístic
i a l'hora de posar-te
al tanto
de les lleis europees.
A nivell europeu,
si em permeteu,
m'agradaria fer un comentari.
Parlàvem amb aquest congrés
una altra vegada
i perdó que sigui reivindicatiu.
Home, és el més recent
que s'ha parlat
i que inquieta
els advocats joves, no?
I ja et permet
parlar amb gent
que han estat fora,
a nivell europeu,
en concret una companya
que era de Galícia,
me'n recordo que comentava
això,
que havia estat a Brussel·les
i que a França
als advocats joves
se'ls donava
el cas mediàtic
amb ells al començar,
cosa que no deixes de sobtar.
Imaginem-nos aquí
un cas mediàtic
que sortia
a tots els mitjans de comunicació
que se li encarregués
a l'abocat més jove del col·legi.
Aquí la tendència
és tot el contrari.
Aquí tendeix el regi.
El més lateral,
que té més prestigi, no?
Que és una manera
de donar-se a conèixer
i d'allà potenciar
que aquest advocat jove,
perquè entenen
que com que disposen
de més temps,
doncs prendran el tema
molt més en sèrio.
Això també és una cosa
que des d'aquí
aprofito els micròfons
per reivindicar els advocats.
Sí, però és arriscat,
perquè, òbviament,
en un cas mediàtic,
el fet de tractar
els mitjans de comunicació...
No, a veure,
sempre ho comentem,
aquí no és cap crític
als mitjans,
però un advocat jove
el tenir que afrontar
segons què,
òbviament,
nosaltres tenim
unes normes
de tipus d'ontològic
que hem d'intentar
sempre complir
i, òbviament,
el fet que en un procediment
t'abordin
els mitjans de comunicació,
si no tens certa experiència
i dius el que pots dir...
Sí, però no entrem
en terrenys escabrosos,
Víctor,
perquè la televisió
la veiem tots
i hi ha tota una sèrie
d'advocats i juristes
que estan desitjant
que els hi posin
un micròfon davant
i, la veritat,
tenen molta experiència,
però més val
que no obrissin la boca.
Per tant,
jo no crec que la joventut...
Mal fet moltes vegades.
Jo no crec que la joventut
en això
sigui un desavantatge.
L'experiència és un grau,
això ara tampoc
ho hem de discutir nosaltres.
Però aquests senyors
que dius tu
amb experiència
ho fan d'una manera
diguéssim meditada
o segons quin tipus
de finalitat
que pot ser l'operativa.
Evidentment.
Òbviament,
però jo parlava
de l'experiència
de l'advocat jove.
Breument,
jo recordo un cas
que va haver-hi aquí a Tarragona
amb el que vam assistir
30 advocats,
més o menys,
perquè d'ofici,
i n'hi havia de totes edats
i jo particularment
doncs era encara
alguna cosa més jove que ara,
però fa uns 10 anys.
I estem donant el dia,
ja ho veus.
Però n'hi havia d'altres
que eren de la meva quinta.
I recordo aquella vista
que es va fer aquí
al Saló d'Actes
de Caixa a Tarragona,
perquè esclar,
no hi cabíem,
en una sala de vistes.
I a més,
va tenir un desenvolupament
bastant curiós.
Però esclar,
aquest cas era mediàtic
i recordo que a la sortida
ens van abordar...
Robert Mars,
era?
Perdó.
Era el del Robert Mars,
el vaixell aquell?
No,
era un tema d'un...
No, és igual.
Un bloc de difícil...
Bé,
una història.
Però en resum,
ens van venir,
clar,
amb els micròfons,
allí tothom,
i en aquell moment,
escolti,
com ha anat la cosa?
Què opina vostè
a això abans
d'haver-hi un resultat?
Perquè era un reces,
una aturada,
dintre de...
I clar,
tu havies d'anar amb compte
perquè encara faltava,
diguéssim,
l'última fase del judici,
de la vista,
i clar,
tu tens...
Encara que sigui vista pública,
òbviament crec que has d'anar
amb certa cautela.
Aleshores,
clar,
el ser jove,
sempre l'ímpetu
i la inexperiència.
Només ho comentava
arreu d'això.
Òbviament,
els advocats veteranos,
que de manera voluntària
allà ells,
que facin el que sigui,
però pots estar
més o menys disconforme.
Estem d'acord.
Va en la formació
de les persones,
també,
independentment
de l'experiència
i la dret.
És una opinió també.
I hi ha de tot,
dintre del col·lectiu,
com en tots els col·lectius.
A mi el que m'agradaria...
A veure,
si fossin capaços,
el tram i l'escol·legia,
l'escola de pràctica jurídica...
Aleshores,
ja té,
diguem-ne,
totes les seves autoritzacions
per exercir d'advocat.
Surt per la porta
del Col·legi d'Advocats
de Tarragona
i a partir d'aquell moment,
què?
El primer,
anar-se'n cap al despatx.
Busca un despatx.
D'entrada,
busca un lloc
on instal·lar el despatx.
I si no,
a veure,
també pots agafar una habitació
de casa teva
i adequar-la per a la tasca.
Quin és el següent pas?
Que, doncs,
diguéssim,
reacció de portar determinada gent,
no?,
perquè també els clients
que nosaltres tenim,
el potencial de client,
és el que diem.
Descartem la cosa francesa
de que et donen el cas mediàtic.
Ningú vindrà a oferir-te
un cas mediàtic.
Com ho fas?
Doncs mira,
els inicis,
i em sembla que amb això
coincidirem tots...
I parlem en general, eh?
Sí, sí,
amb això ens pot passar qualsevol,
doncs,
o bé és un amic
que ha tingut un accident
o la veïna que s'ha fotut de cap
al carrer
que et venen,
doncs,
a portar aquests temes.
És a dir,
no és fàcil començar
o bé et fiques en un despatx
on ja tens algú
que tingui una cartera muntada
amb el qual col·labores
i comences a fer temes,
no una passantia,
perquè aquí ja hi ha també
una llei que regula
com s'han de fer aquestes relacions,
sinó en el sentit de dir-te
o ja entres en un despatx
que tens una cartera
o bé si ets prou valent,
i dic-ho de prou valent
perquè s'ha de ser valent
per posar-te sol avui en dia
en un despatx,
doncs,
el que et trobaràs és això,
que els clients de pago,
aquests clients particulars
que comentàvem ara,
doncs o seran amics,
coneguts o algú
doncs que despistadament,
entre cometes lo despistadament,
agafa una guia
i veu que surts
o doncs passa pel carrer
i veu que tens la placa
i et pugen,
llavors et fan la consulta
o el procediment judicial
corresponent
i després,
naturalment,
l'abogat jove
doncs se nutreix molt
en quant a clients
i en quant a experiència
és el que dèiem del tor d'ofici.
D'aquí també molt
la importància nostra, no?
I, Quico,
m'assembla que et deixes
a una cosa molt important.
Ah, sí?
Jo diré molta ironia.
et comencen a sortir amics
per totes bases.
Ah, bueno, naturalment.
Però dels que no...
Dels que és un favor d'amics, no?
Ah, exacte.
Però ho dic a m'ironia
perquè...
Tu que ets advocat,
escolta, mira que tinc això,
no van al despatx,
van a casa de l'amics, no?
Un conegut que diu,
escolta, amic meu,
mira, mira,
tinc que reclamar...
Sí, amic meu, bé,
però...
Bueno, a vegades hi ha la picaresca
del venir...
Bueno, com suposo...
No, no, és una cosa...
Hi ha la tendència natural a fer-ho, sí.
Que comencen a sortir amistats,
entre cometes,
de gent que pots conèixer
que en el moment
que entra al teu despatx
no se't coneix de tota la vida, no?
Hi ha un altre aspecte.
El jove advocat
s'ha format
per ser capaç
d'afrontar
qualsevol cas,
qualsevol procediment,
però sempre,
i sobretot
a base dels anys,
nosaltres ho veiem
pels diferents advocats
que passen per aquest espai,
hi ha una tendència
a l'especialització.
En aquests primers anys,
no?
En aquests primers anys
pots portar temes relacionats
amb una indemnització de trànsit,
com deies,
un tema relacionat
amb el dret de família,
vull dir que, en principi,
treballes en tots els casos, no?
Com un metge de capçalera
comences, per dir-ho així.
El que passa és que després,
naturalment,
ja vas veient
quina és l'especialitat
del dret que t'agrada més
o amb la que pots guanyar la vida, no?
El que passa és que sí que és cert
que quan comences
potser te'n deixes més
intentar-ho tocar tot,
també per allò que dèiem
de la joventut
i les ganes de treballar, no?
Després ja te'n vas donant
que hi havia determinades facetes.
Suposo que a molts ens ha passat,
o a primera persona
i també amb alguns companys del grup,
que quan just et dones d'alta al col·legi
et dones d'alta
tota l'especialitat
del torn d'ofici.
Mica en mica,
llavors ja vas dient
bueno, doncs dret administratiu,
doncs ja no el toco tant,
prefereixo no portar aquests temes, no?
Però en un primer moment,
o com a mínim des de l'experiència,
podem comentar
que molts o quatre joves
ho toquen tot,
també tens més fresc
el que tens de la facultat,
el que t'han ensenyat, no?
Clar, de tota manera,
sempre recomana
que encara que comencis,
per exemple,
en el torn d'ofici,
no ho facis tot,
perquè, clar,
té que haver-hi un mínim,
és molt difícil,
és molt difícil englobar.
No ens enganyem,
qualsevol advocat
crec que està preparat
suficientment
per portar un tema
de qualsevol matèria,
però si són temes
amb segons quines matèries
que toques menys simples,
però, esclar,
et toca un tema,
com dius tu,
de dret administratiu,
si no ets especialista,
que es compliqui
i et pegues unes suades
que és massa.
De totes maneres,
el col·legi d'advocats,
actualment,
també amb la col·laboració del grup
en moltes ocasions,
des de ja fa bastants anys,
un pla de formació,
especialització d'advocats
constantment amb cursos
i trobades,
ara n'hi ha uns de prova,
hi ha uns cursos
que tracten els tipus de proves
que es poden portar
en un procediment
des de tots els punts
de vista civil, penal,
és a dir,
ara fan un de dret concursal,
m'assembla sempre,
intenta especialitzar.
Tinc que dir que Tarragona
és una plaça
amb la que l'advocat de capçalera
potser prolifera més
que a Barcelona,
per exemple,
que tens advocats
que només tracten...
Aquells grans bufets,
també mediàtics,
com dèiem,
que porten determinats casos.
Advocats que jo recordo
un cas d'un advocat
que només quan hi havia...
Ara és concurs,
el tema del concurs famós,
però fallida,
i només era un advocat
que s'encarregava
d'assumptos
de quiebre, fallida,
fraudulenta,
que són tres articles
del Codi
i prou,
i desenvolupar-los.
Doncs aquell advocat
era especialista
només en allò,
una part mínima
de dret penal
o mercantil.
Esclar,
això a Tarragona
passa poc,
som més de províncies
i això no vol dir
que tingui menys garanties,
també ho tinc que dir.
Ja per acabar,
Francesc,
si no vols,
no contestis.
Això ja és com un interrogatori.
No, ja veuràs que no,
que és molt inofensiu,
aquí som gent molt pacífica,
però fins i tot
per aquest espai
i en diferents circumstàncies,
tots els advocats
i fins i tot els més veterans,
a tall d'anècdota,
els hem preguntat
si recordaven
quin va ser
el primer cas
que van defensar
o que van treballar
en el tard ofici.
En el teu cas
deu estar més recent,
no sé si et ve de gust
comentar-ho,
no cal dir noms
ni circumstàncies,
però tot i perquè com a curiositat
i com a anècdota,
doncs...
Doncs mira,
la primera guàrdia
que vaig fer jo
la vaig fer un estiu
i al Partit Judicial
del Vendrell.
Aquest és d'orillo,
això ja indica una mica...
Hi ha il·lustres,
però anaven els tiros.
Jo em vaig donar d'alta,
doncs per dir-ho així,
vaig acabar la càrrea
amb convocatòria extraordinària
el gener o el febrer
i llavors ja el juliol
em va tocar la primera guàrdia,
el juny o el juliol,
ara no recordo exactament
quin mes era,
però sí que era l'estiu
que feia calor,
això segur.
I la primera que vaig tindre
va ser una alcoolàmia
d'un pobre home,
per dir-ho així,
que era el fill
d'un propietari d'un bar
que just acabava de tancar,
agafava la seva motocicleta
sense casco
i anava cap a casa.
I en el moment
que anava cap a casa
sense el casco
el paren per anar sense casco,
no per el fet
que anava begut.
Llavors, naturalment,
se'n donen compte
que té símptomes
d'embriaguesa
i la curiositat
d'aquesta primera guàrdia
ve perquè el citen
a les 10 del matí
no va aparèixer
a les 10 del matí
i em van cridar
i vaig arribar a les 10 del matí
amb tota la il·lusió
per fer el judici de l'àmbit.
També nervis, m'imagino.
Sí, no, també nervis.
La primera vegada
que és el debut.
Més d'ofici també
perquè tampoc coneixes la persona,
no saps com te reaccionarà.
També l'aparença
ara per als micròfons
no se'n veu
però en aquell moment
encara aparentava
més jove que ara, no?
I allò que se'm quedés
mirant aquest home
i a les 12 com va vindre
encara tenia símptomes
d'anar a bo, per dir-ho.
Era indefensable.
Vam pactar una conformitat
com vam poder.
Sense cas.
I encara a les 12
li durava l'efecte de l'alcohol
i, home, això ja...
Vinga, va, tira.
Doncs, escolta,
Francesc García
que és president, no?
President en funcions
del grup de joves advocats.
Esperem que els joves
també tinguin presència
en aquest espai dels dimarts.
Què et sembla?
Això esperem.
Agrair-vos la invitació.
L'hem d'enredar, eh, Víctor?
L'hem d'enredar
als joves advocats
que passin per aquí també.
Home, l'hem d'anar portant
que cada u expliqui
el seu primer judici
que així ho farem més distret, això.
Home, això sí.
Doncs, mira,
és una cosa que podia ser
com una mena de passi
per participar al programa.
Aquí us sembla.
Hem d'explicar
el seu primer judici.
Farem qüestió prèvia, no?
Aquí no fem exàmens,
però hem d'explicar
el seu primer judici.
El seu primer cas.
Moltíssimes gràcies, de veritat.
Moltíssimes gràcies a vosaltres
per la invitació.
I ara, enhorabona
perquè feu una tasca
molt important
que ara els joves
que es van incorporant
a aquesta professió
que, com totes,
és molt dura
i cal recordar
que no només els joves
i les joves
sinó també les famílies
esmercen
una gran inversió econòmica
perquè els seus fills
puguin fer uns estudis
i els joves esmercen
moltes hores de la seva vida.
Per tant,
val la pena
que hi hagi una entitat
que els recolzi
un cop intenten entrar
en el món laboral.
Víctor, gràcies.
Gràcies a vosaltres.
T'ho trobo molt sentimental avui.
Jo crec que la joventut del francès
t'ha deixat una mica tocar.
És que, òbviament...
Si estàs a la flau de la vida, home.
Moltes gràcies, Iolanda.
Em feia falta un ànima així.
Gràcies, Víctor.
Gràcies a vosaltres.
Adéu, bon dia.
Gràcies.