Dos minuts i mig, tres quarts de dotze del migdia.
Esteve Massalles, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Benvingut temps per a la Biblioteca Pública.
Aquí, com queda dilluns a la ciutat de Tarragona,
la biblioteca que no s'atura,
que continua fent activitats a l'estiu,
baixant una miqueta el ritme,
sobretot per la canalla, clubs de lectura...
Tranquil·litat.
Clubs de lectura al setembre, ja els heu donat els llibres,
ells van llegint, heu fet contes.
Ara a l'agost també us calmeu una mica més,
preparant allò per agafar impuls,
que ara la propera temporada, que també Déu-n'hi-do,
la que teniu prevista.
Sí, sí, al setembre tornarà, diguéssim, una mica a la normalitat,
tornarà una altra vegada a fer l'horari normal.
Ara, doncs, està bé de recordar que,
a diferència de l'any passat,
obrim també les tardes del dilluns,
per tant, hi haurà dues tardes que estaran obertes,
la de dilluns i la de dijous,
i, doncs bé, esperant tornar cap al setembre una altra vegada.
Però fer horari ininterromput?
No, fer el dilluns i dijous, sí.
Per això t'ho dic, aquests dos dies que esteu a veure a la tarda,
és que no tanqueu el migdia.
No tanqueu el migdia.
Molt bé.
Això dona temps, doncs, d'anar incorporant més fons
i anar fitxant nous llibres que s'incorporen a la biblioteca.
Avui, amb l'Esteve,
parlem d'alguns llibres que tenen molt a veure amb el territori.
Llibres de diferents temàtiques,
que són novetats editorials i que ja hi són a la biblioteca.
Ja són a la biblioteca, sí, sí.
Vull dir, per exemple, el primer que tinc és d'un periodista, doncs,
d'aquí, de les nostres terres, que és Toni Orensant.
Sí, va estar l'altre dia aquí a la ràdio per presentar aquest llibre.
Doncs és un llibre que ha tret, doncs, en l'editorial de Barcelona,
que és ara Llibres,
que és l'òmnibus de la mort, parada falset,
en el qual, doncs, una mica fa...
Ell explica, doncs, la seva recerca
sobre un, doncs, un autobús
de qui era, doncs, de militants, doncs, de la FAI, de la CNT,
doncs, de que, doncs, als primers temps de la Guerra Civil,
doncs, van, doncs, prendre's, diguéssim, la justícia per la seva mà, no?
I explica en concret, doncs,
el que va passar, doncs, a falset, no?
Perquè van arribar, es van ajusticiar, doncs, a 27 persones.
Llavors, bé, explica una mica, no només el que ha fet,
sinó també la seva investigació, no?
És curiós que últimament estem assistint a llibres
que contemplen aquest col·lectiu i aquest període històric
que fins ara, doncs, estava bastant silenciat,
tot el que va ser el moviment anarquista al nostre país
en el període de la Guerra Civil.
Recordem que una de les novetats del passat Sant Jordi
va ser els fets de la federella de Josep Gironés.
Sí, també d'Andreu.
Que també, doncs, una miqueta li donava un valor
a aquests fets que estaven oblidats.
Sembla que comencen a sortir moltes publicacions
amb aquests elements històrics, no?
Amb aquests elements històrics.
No només aquest, el del Josep Gironés,
sinó també el d'Andreu Claret.
També.
Vull dir que, aleshores, també,
des d'un altre punt de vista, doncs,
explica, narra una mica la memòria del seu pare, no?
Que va anar, doncs, a la federella delegat una mica
per la Generalitat, doncs, a posar una mica d'ordre.
i el fill, l'Andreu Claret, doncs, explica, doncs,
els fets de la fraterina, no?
Doncs, és això.
Té molt bona cara, aquest llibre.
Té molt bona cara.
A més, també estan fent crítiques a nivell de tot Catalunya,
molt interessants, eh?
Sí, sí, perquè se n'ha fet molta difusió.
Ha sortit a molts suplements culturals
i, doncs, vaja, sembla que sigui un bon llibre, no?
Clar, però fixa't, fa aquest plantejament,
parlàvem del d'en Josep Gironés
i aquests dies també es presentava a Tarragona
un altre llibre que parla del fet anarquista,
però des d'una mirada diferent, eh?
Sí, sí, sí.
Des d'un punt de vista, diguem-ne, positiu, eh?
Podríem dir-ho així.
Sí, sí.
La història sempre té diverses mirades, ja ho sabem, no?
I els moviments socials els componen persones
i, bé, passa el que passa.
Hi ha de tot, no?
Aquest té un caràcter molt local.
Aquest té un caràcter, bé, doncs, local, sí.
Explica, doncs, l'estada a Tarragona
d'un militant anarquista que es deia Formós Plaja,
que va estar casat amb una tarragonina, en Carme Paredes,
i explica, doncs, l'etapa tarragonina
d'aquest militant anarquista, no?
Que va ser, doncs, el que va muntar la impremta a Gutenberg,
que estava, doncs, situada al que avui seria...
La baixada del toro, no?
La baixada del toro, sí, que abans era la Rambla Castellar, em sembla,
que en aquell temps...
Aleshores, doncs, explica, doncs, la militància d'aquest senyor, no?
El que feia.
Va entreure, ell, en un moment determinat,
diu que ell, com que és anarquista,
doncs, el seu compromís és amb la cultura, la cultura i la cultura, no?
Aleshores, doncs, va publicar llibres, va publicar revistes i diaris,
com aquest, la Cràcia, Fructidor, los Galeotes,
que, doncs, Consciencia Ferroviaria,
que, doncs, són capçaleres que, realment,
en tota la història de la premsa de la ciutat de Tarragona,
doncs, s'aciten, no?
I és gràcies, doncs, al formós Plaja.
Jo recordo que l'Auto ens explicava aquí, al matí de Tarragona Ràdio,
que bona part del que era la propaganda anarquista arreu de Catalunya,
que després es difonia, publicacions, pamflets,
es feia en aquesta impremta de Tarragona.
És a dir, des de Barcelona s'encarregava tot el material gràfic
per enviar-ho a la resta de Catalunya.
A la resta de Catalunya, sí.
Vull dir, era una impremta, a més a més era un negoci comercial,
perquè, a més a més, a la impremta Gutenberg es treia,
doncs, diguéssim, també els diaris de la, diguéssim, de la burgesia,
el diari del comercio.
Ah, havíem de viure d'alguna cosa, no?
El diari del comercio, doncs, també es feia a la impremta Gutenberg,
i, doncs, vaja, vull dir, és, doncs, un senyor interessant
i val la pena, doncs, recollir aquest llibre, no?
Si vostès confien en el nostre criteri,
pensen que són llibres que tracten de la història,
perquè són llibres molt aments, de lectura d'estiu.
No són llibres de talla acadèmic,
tot i que estan molt ben treballats en la seva recerca,
però són llibres de lectura amena per l'estiu, no?
Sí, sí, sí.
Si els agrada llegir temes locals, clar.
Indubtablement, l'Òmnibus de la mort,
pare de falset, doncs, està fet per un periodista,
doncs, té, ja ho porta.
I aquest altre, que l'autor és Ignacio Clemente Soriano Jiménez,
que és una part de la seva tesi doctoral,
però, vaja, ja...
Sí, també l'ha fet molt amè, eh?
Per les persones, doncs, que són de Tarragona,
trobaran moltes referències,
i, doncs, vaja, també és entretingut en aquest sentit.
Hem de dir que aquest llibre està fet
per el Cercle d'Estudis Històrics i Socials Guillem Oliver,
és el llibre que treuen, doncs, cada any treuen un llibre,
i en guany, doncs, l'han dedicat a la figura d'aquest anarquista.
Realment, el que m'agrada també, força, és la coberta.
Sí, home, té una força que realment és d'un dibuix
que em sembla que era coetani del moment, no?
Feies referència al Cercle d'Estudis en Guillem Oliver
i jo recordo que Ignacio Clemente Soriano Jiménez
va voler destacar el fet que una entitat com aquesta
publiqués el seu llibre perquè els treballs de recerca
que generalment aborden el tema de l'anarquisme a Espanya
i en particular a Catalunya
no són temes on se li doni molt de recolzament, deia ell.
Per tant, agraïa moltíssim que el Cercle Guillem Oliver
hagués donat l'oportunitat de publicar aquest llibre.
I aquí també som olímpics a Tarragona,
el que és la demarcació, tenim personatges olímpics,
és any d'olimpiades,
i també n'hem parlat el matí de Tarragona a ràdio,
però està molt bé que he fet memòria d'aquest llibre.
Sí, aquest llibre es diu
Olímpics Tarragonins,
la història dels 28 esportistes del camp de Tarragona
i de les Terres de l'Ebre
que han participat en els llocs olímpics.
L'ha fet Cossetan i Edicions,
que és l'editor d'aquí de Valls.
L'autor és Francesc Joan i Matas,
i el títol ja explica ben bé el que hi trobarem.
Hi ha els 28 esportistes del camp de Tarragona
No, nosaltres no estem en aquest llibre, Esteve, ni tu ni jo.
No, no, no, jo...
Ni en aquest ni en cap, que sigui.
D'esport, home, tampoc.
D'esport dic.
D'esports van conèixer jo.
I aquí, doncs, bueno,
trobarem persones conegudes,
la Natàlia Rodríguez Martínez,
que és aquesta noia, doncs, de Torreforte.
Medalla de Plata Campionat d'Espanya aquest cap de setmana, eh?
Tot s'ha de dir.
Molt bé.
El Josep Elnrasni Serahi,
que és, doncs, de Torre d'Embarra.
El gaietà Cornet Pàmies,
vull dir...
De Reus.
De Reus,
que aquest, doncs, com dèiem, és un...
Aquest està al comitè olímpic, vull dir que ja és...
Ah, doncs, bé, doncs...
Vaja, i també, doncs, la Sílvia Fontana,
Pedro Gil Moreno...
La Sílvia Fontana és una icona en la natació,
aquí a la demarcació, eh?
Sí, i tant, i tant.
Molt bé.
Deixa'm aprofitar,
deixa'm aprofitar per dir als oients
que tan bon punt comencin els Jocs Olímpics de Pequín,
tindrem alguns exemplars d'aquest magnífic llibre
per regalar entre els oients.
Hauran de treballar una mica, eh?
Hauran de contestar alguna que altra pregunta,
però ja aprofitem l'avient entesa
que l'Esteve ha portat a aquest llibre
per dir que gràcies a la col·laboració de Cosetània,
com sempre, podrem obsequiar els oients
amb aquests llibres.
Molt bé.
Ja no cap a Torre d'Embarra, no?
Sí, a Torre d'Embarra.
És, doncs, un llibre, doncs, d'història local
que té la particularitat
que, doncs, no està ordenat, diguéssim, cronològicament,
sinó que ho ha fet a base, doncs, d'un diccionari, no?
Vull dir, de Torre d'Embarra, de l'A a la Zeta.
Aleshores, doncs, de l'A a la Zeta,
doncs, ens explica, doncs,
bé, és una història local, doncs,
de la Núria Gómez Granés
que ha fet editorial Escua, no?
A la col·lecció Arrels.
Aquesta escriptora de Torre d'Embarra,
doncs, vaja, és filla de Barcelona,
però, doncs, bueno, fa molts anys d'aquest, d'això.
Ha sigut corresponsal del diari de Tarragona,
a Torre d'Embarra i al Vendrell,
i, doncs, en fi, vull dir, és una altra.
De diverses novel·les i també publicacions
de caràcter local.
Què tens aquí, el catàleg d'aquesta magnífica exposició, no?
Sí, sí, sí.
De Valentí Canadell.
És una mica, també, és una...
Això, doncs,
apunta directament a la nostàlgia,
i, doncs, a vegades, doncs, això,
les exposicions és una cosa,
no efímera, però, doncs,
que queda sempre reflectida en el catàleg, no?
Els que ja han fet 40, ens fa molta gràcia, aquesta exposició.
Sí, sí, hi ha, hi ha...
Sí, doncs, és...
Ens veiem molt reflectits en aquella Tarragona de...
Sí, de l'època.
És el fotògraf del carrer La Unió,
doncs, vaja,
s'ha fet un recull de les seves fotografies
i sempre, doncs, és una...
Això, doncs, és una crida a la nostàlgia
i, a més, a més,
l'exposició encara està tot el mes d'agost,
em sembla que és fins a finals del mes d'agost,
que està, doncs,
que està, doncs,
encara es pot visitar,
però, vaja, el...
Però el catàleg també el teniu a la biblioteca.
Sí, el tenim a la biblioteca
i, doncs, bé, vull dir,
també forma part d'aquesta revalorització de la fotografia
com a document històric, no?,
i testimoni de la vida quotidiana.
Hi ha un darrer llibre.
Se'n recorden que fa...
Ara em fallarà la memòria.
Un mes, mes i mig,
va venir el matí de Tarragona Ràdio,
Marc Pastor, que és un bon su d'esquadra,
que ha escrit el llibre La mala dona,
un llibre magnífic,
una novel·la d'aquelles terribles,
que està tenint molt d'èxit.
I una de les qüestions que li plantejaven
per la seva vessant d'escriptor,
però també de mosso d'esquadra,
era que un país perquè estigui normalitzat
ha de tenir de tot.
I li van preguntar si realment
nosaltres teníem una història del crim
i deia, mira, tenim una història del crim
que no ens l'acabem.
I el llibre que ens porta avui l'Esteva
realment confirma aquesta hipòtesi
o aquesta afirmació que feia Marc Pastor, no?
Sí, és un llibre de Manuel Bufarull i Terrades,
que és, doncs, també editat per Cossetània,
Crims a la Catalunya del segle XIX.
I, d'alguna manera,
és la continuació d'un altre llibre
que va fer l'autor fa cosa de quatre anys,
que eren Crims, però, doncs,
a la zona...
A la zona del Camp de Tarragona,
a la província, com si digues.
De la província, a l'Esterra,
a les comarques meridionals.
Em sembla que el títol era
Crims a les comarques meridionals.
Hi havia Crims a Constantí,
a Altafulla, a Tordambarra, a Tarragona.
Hi havia uns Crims terribles,
i deies, bueno, a veure,
no cal anar-se'n al Chicago dels anys 20
per trobar autèntiques barbaritats, no?
Sí, i després ara també recordo
aquell altre llibre del Sànchez Cervelló,
que precisament era
La violència al segle,
la violència a les Terres de l'Ebre,
que no només era la violència, doncs,
política o, doncs, provocada per la guerra,
sinó que també era, doncs,
violència, doncs, diguéssim,
particular o privada, no?
El primer el dedico a un parricidi,
això per animar-nos i alegrar-nos l'estiu.
Un parricidi, després que hi ha...
Després, un procés a uns trabucaires.
Molt bé, el crim de les vinyes del priorat.
El crim de les vinyes del priorat,
els lladres del pou,
segrest i mort d'en Gallifa,
crim a Sant Fruitós de Bages,
buit garrotats i la torna,
les noies de Folgaroles,
és a dir...
Quina alegria.
Això mateix.
Al final, l'últim també està per ordre cronològic,
diu, sang al santuari de Foix.
1.892.
Bé, doncs, si volen saber...
Folges d'aquí al costat, però doncs...
Si vols saber què hi ha darrere
de totes aquestes històries,
els crims a la Catalunya del segle XIX.
Està a la biblioteca
i és un llibre de Cosetània,
Manuel Bufarull i Terrades.
Que no se'n recorden, ho pregunten, no?
Sí, sí.
Aquell llibre que parla de crims
i de coses de sang i fetge de Catalunya,
doncs ja, amb aquestes indicacions,
no té pèrdua.
Ja, no té pèrdua.
Esteve Massalles,
moltíssimes gràcies per venir avui a la ràdio
i portar-nos aquest recull de publicacions
que estan molt a prop del territori.
Ja saben que des de l'espai
de la Biblioteca Pública
tenim una mirada molt àmplia,
però de tant en tant
ens agrada també quedar-nos una estoneta a casa.
Gràcies i que tinguis una bona setmana.
Molt bé.
Adéu-siau.
Igualment, adéu.