Jordi Bertran, molt bon dia.
Bon dia i bona hora.
Que bé que estiguis aquí. Que bé que ens ho vam passar la setmana passada
amb Quico Alcelio, eh?
Sí, està bé, no?
Va estar bé, va estar molt curiós.
Avui no serem tan musicals.
Jo el tema aquell de... Com era el del tren?
Lo...
Lo banyero.
Lo banyero, anava a dir lo banyero.
Lo banyero.
Però era lo banyero. Escolta, l'hem posat algun dia, eh?
Perquè és d'aquelles...
Te va agradar el compact, eh?
Em va agradar molt aquell compact i val la pena parlar-ne.
Escolta, potser m'equivoco.
És molt possible.
Avui a Santa Marta.
Sí.
I he llegit que no ho sabia, que és la patrona dels hostalers.
Bé, dels hostalers tenen bastants patrons, també em sembla.
Home, si no fan mai festa, els hostalers sempre estan oberts.
Els juliol devia ser els hostalers d'interior.
M'ho imagina, de com poden fer festa els hostalers al juliol.
Però m'ha cridat l'atenció perquè no ho sabia.
M'has agafat allò que venia preparat de santets, però no de Santa Marta.
Que no té més, que no té més.
És que m'ha cridat l'atenció perquè no sabia que fos patrona, entre d'altres, dels hostalers.
Ja està, no té més, Jordi.
Saps Santa Marta?
Santa Marta té tren, però no té tramvia.
Això era una cançoneta...
Santa Marta té tren, però no té tramvia.
No havia sentit mai aquesta cançó.
Ets que és massa jove.
Un dia farem un programa...
És molt jove, Jordi.
Aquí a la ràdio, els oients no sé si ho saben, però hi ha unes quantes noies que se dediquen a fer cantants.
I llavors això és una faceta que tenen amagada, però hi ha un...
Jo crec que Tarragona Ràdio podria fer una inversió.
i dedicar-se...
No, no, hi ha alguna que altra professional, des del punt de vista que s'hi dedica, com és Núria Cartanyà.
Els tecnis de so ja els teniu.
I que a més a més canta molt i molt bé.
La resta, diguem-ne, que fem bromes de tant en tant.
I deixem-ho aquí i anem a parlar dels santets del dia, eh?
Si ets tan amable, Jordi.
Del dia no, del dia no.
Avancem, ens avancem.
Avui, dia 29 de juliol, dia de Santa Marta, que va ser engolida per la Cuca Fera, segons quins llocs.
Explica, explica la història.
Sí, sí, Santa Marta.
Jo no portava això, però com vas tret el Santa Marta.
Santa Marta és una de les dues santes que la tradició de la llegenda àurea del Santiago Laboràgina
i la tradició popular explica que se la va menjar a la Cuca Fera.
Quina és l'altra santa?
Santa Margarida.
Margarida i Marta.
També és del juliol.
Va ser l'altre dia.
I resulta que això ve donat perquè hi ha diferents tipus de dracs medievals.
Llavors, la Cuca Fera és un drac que neix a partir del seu intent de menjar-se una santa.
És a dir, la Cuca Fera...
Havia de ser santa, si no, no se la menjava.
No, no, sí, no.
Bueno, no se la va poder...
I aquí tenim el que menja, santes i verges.
Res més, no?
Home, sí, sí.
A veure si algú me la interpretarà.
En temps de necessitat, jo crec que alguna que no fos tan virtuosa també se'n venjaria, però en fi.
Sí, un dia has de convidar, jo he de convidar-me a mi, has de convidar aquesta noia que fa les llegendes per Santa Tegla, la Jordina Biosca, que t'expliqui la llegenda de Santa Tegla.
Ah, doncs sí, encantats de la vida.
Que els oients ho passaran millor que amb mi i a més està molt bé.
No siguis modest.
No, no, però està molt bé.
Veniu tots dos.
Veniu tots dos.
Fa molt bé aquesta noia.
Molt bé.
Fa molt bé.
Bé, total, jo explico la llegenda aquesta de la santa, que és que els oients hauran vist que la Cuca Fera,
a les terres espanyoles o castellanes, anomenada Tarasca, la Cuca Fera és grossa.
Això és una cosa que va sorgir a partir del sant.
És a dir, la Cuca Fera, un drac, com tots els dracs.
Més o menys gros, però era un drac.
Un rèptil, vaja.
Poc elegant.
El drac-drac és més elegant que la Cuca Fera.
En quant a bèstia, no dic en quant a bestiari popular, que s'haurà el seguissis i tot això.
Sí, llavors va haver un drac que es va voler cruspir a Santa Marta o a Santa Margarida.
Llavors se la va cruspir, se la va engolir cap a dins.
A diferència del Sant Jordi, no tenies pas.
No, no, hi era una dona, ja se sap, més feble, no es podia defensar.
Se la va menjar.
Total, que el problema va vindre en que la Santa no era comestible.
Llavors, la Santa...
Això és que no duia codi de barres i la Cuca Fera no va poder llegir la composició.
El seu cos es va recobrir de tota una pàtina especial
que va impedir que els àcids de l'estómac de la Cuca Fera la desfessin.
Llavors, el que va passar és que li va agafar un mal d'estómac terrible a la Cuca Fera,
tant, tant, tant, que es va començar a omflar, omflar, omflar, omflar, omflar.
I per això el drac que es va convertir en Cuca Fera,
amb aquesta cuca tan grossa i tan rodona que veiem cada any per Santa Tecla o per la Cinta Tortosa.
I la...
Santa Marta va sortir o no va sortir? Es va desfer?
Clar, llavors, la iconografia el que fa és representar el moment en què la bèstia està a punt d'explotar.
És a dir, la bèstia acaba morta, però no amb una espada, sinó des de dins,
explotant des de dins la bèstia.
No tenia ni idea d'aquesta llegenda.
Ha quedat claríssim que les santes no són comestibles,
però que sí són objecte de celebració i de festes majors.
Les santes i els sants, naturalment.
Avui tenim una beata i una mare de Déu.
Veus que bé.
I dos santets.
Avui ben sembrat, eh?
Avui tenim... No sé on arribarem, eh?
Però en tot cas ens centraem primer en una beata
i després farem una punta a la mare de Déu
i després a dos sants que són així populars.
La beata és una santa mallorquina
que se celebra precisament la darrera setmana de juliol,
és aquesta setmana que estem,
amb una vila que es diu, de Mallorca,
Vilafranca de Bonany.
De Bonany, de Bonany.
Llavors aquesta beata,
que alguna vegada hem parlat,
perquè té una festa també que se celebra a la ciutat de Mallorca,
però no ens hem referit massa a aquesta petita població,
se celebra concretament el dia de la Santa,
és ahir, dia 28 de juliol,
que és Santa Catalina Tomàs.
I que era un període que antigament,
doncs ho dic antigament perquè ara poc ho fan allà a vaja,
com a mínim,
finalitzava les feines de cega i del batre.
I per tant es va posar aquesta beata Santa Catalina Tomàs.
No explicaré la història de la santa...
Home!
No, no, no.
Per què no?
Bueno, primer perquè té una...
Eh, curteta.
O és una vida...
No, ja ho vam explicar una mica.
Si té una vida exemplar, explica-la.
Si té una vida avorrida, no cal.
El més interessant és que aquesta beateta
es pot veure encara en un convent de Mallorca,
que jo ara no recordo el nom,
però encara hi ha un dia...
Per una estàtua.
No, no, la...
El cos incorrupte.
El cos incorrupte de la beateta.
Això ho vam explicar un dia, eh?
Però això es veu al novembre,
em sembla que és,
que fan la festa de la beateta,
i a Mallorca.
Llavors es pot anar a veure,
i hi ha unes hores que les monges
deixen entrar tothom a veure,
darrere un vidre,
el sepulcre de la beateta.
És que s'ha de caminar mumificada.
Sí, sí.
Però és digne de veure, eh?
I la gent ballar, eh?
Digne de veure, què vols que et digui?
No, és curiós, és curiós.
És anar a veure amb molts, Jordi.
No em poso amb la devoció de ningú,
però és anar a veure amb nens i nenes.
No, no, no, pot anar a qui vulguis, clar.
Abans la relació amb la mort era molt diferent, eh?
Vull dir que...
Això, jo ets una cosa d'aquelles
que és curiosa de veure, de veritat.
Bueno, en tot cas,
el més interessant de la beateta
no és la seva vida,
que no ho explicarem avui,
només diem que es diu Catalina Tomàs,
i que és un...
El més important és la festa.
Per què és la festa?
Doncs en aquesta festa de Vilafranca de Bonany
surt al carrer un personatge
que és el dimoni,
un personatge molt característic de les festes populars,
especialment de Mallorca, també.
Molt de Mallorca,
però té importància,
i he volgut destacar-ho,
per el fet que la careta actual d'aquest dimoni
és una careta molt antiga,
que és de les més antigues de Mallorca.
Llavors és un dimoni que fa diferents sortides,
acompanyat dels xeremies,
dels músics aquests de gait,
o sigui, del que seria el sac de GMX o Cornamusa aquí,
la gaita gallega a Galícia,
doncs acompanyat de xeremies,
la gaita Flavioli Tamborí,
pels carrers,
i va perseguint tota la canalla i tota la gent.
És important de tenir present aquesta figura
perquè és de les més antigues que es coneix.
I a més a més té un parentès molt clar d'imatge
amb d'altres elements,
per exemple,
si l'hem passat recorden a la Santa Tecla,
la mostra Folcoreviu,
el ball dels set pecats capitals,
va portar una mostra de representacions
molt basades en les màscares.
Hi havia els mamutones eiusadores de Corsa,
de la petita població,
llavors, en aquest cas,
a la Ia Corsa hi ha unes màscares molt semblants
amb aquesta màscara concreta del dimoni
de Vilafranca de Bonany de Mallorca.
És una peça de fusta,
una única peça tallada,
feta de fusta de metller,
i té una gran antiguitat.
Jo us diria que és una de les coses més interessants
a nivell d'iconografia festiva de Mallorca.
Després té una segona part.
Aquesta és la part més tradicional de la festa.
Jo els hi recomano, als nostres oients,
no ho fem massa,
però si entren a la web d'aquest ajuntament,
és les3doblesves.vilafrancaterrabona.com
Vilafrancaterrabona.com
És un bon lema per un ajuntament,
és un bon eslògan,
vilafrancaterrabona.com
Veuran una maquetació de programa magnífica,
que jo crec que val la pena
és una recomanació,
perquè té tota una estèdica anys 60,
que és molt divertida,
i en cada pàgina van passant coses així molt curioses.
Té una animació,
hi ha una sèrie imatges que surten des de la xica lleier
a l'inici de la tele,
els músics així tipus írex,
coses d'aquest tipus.
Jo crec que és molt interessant.
És una cosa que és iconografies modernes
per a un programa de festa major tradicional.
Recomanable.
Bé, l'altra part de la festa de Vilafranca de Bonany...
Fixa't, fan una cosa que es diu
Club d'Estiuòfils.
Sí, sí.
Per la cosa de dir,
bé, si anirem allà a fer un tomet,
per Mallorca.
Molt bé.
Això m'ho puc quedar?
Sí, si fa gràcia, sí.
Te vols quedar, sí, sí.
Però per la web es veu millor, eh?
Ja ho sé, ja, home, era broma.
L'altra part curiosa,
que no està en el programa oficial
que té la Yolanda en aquell moment,
és que l'últim dia de les festes,
que és el darrer diumenge,
és a dir, el diumenge vinent,
a banda de tot això de la festa tradicional,
hi ha una cosa que es diu
Sarravolta,
que és que en un moment determinat
una sèrie de camions d'aigua,
un dimoni específic que es diu
el dimoni de Sarravolta,
no el de la Beata,
perquè el dimoni que jo us parlava
era el dimoni de la Beata.
I una sèrie de caparrots
que representen, és a dir,
nanos que representen personatges del poble,
doncs fan el final de festes, no?
Això és una revolta, diguéssim.
I llançant aigua.
I llançant aigua, diguéssim,
d'una manera especial,
com una rebella remullada
i, bueno,
com aquests actes d'aigua, no?
Festa d'un petit municipi
que té característiques tradicionals,
característiques modernes.
Parlant d'una cosa molt semblant,
aquest cap de setmana,
no s'ho perdin,
molt a prop d'aquí,
en aquest cas, el Morell,
passa una cosa semblant,
no exactament amb el dimoni de la Beata,
sinó amb els dimonis,
els diables de Sant Nin
i Sant Non,
és a dir,
Sant Abdon i Sant Senent,
que són...
Aquests són patrons de la pagesia?
Exacte,
al costat de molts altres.
Bé,
Sant Isidre,
Espanyols,
Espanyol,
i Sant Abdon i Sant Senent,
Sant Galderic també és patron de la pagesia,
no?
Hi ha més, també.
Doncs quants patrons tenen?
No, no,
ja els hi calen pobres.
Hi ha uns quants, eh?
Festes de pagesos.
Amb els anys que porten,
ja els hi calen molts patrons,
els pagesos.
I mira, els ortolans a Tarragona,
si no m'equivoco,
tenien,
ara t'ho dic de memòria,
em sembla que tenien a Santa Marta
com a patrona també.
També.
Sí,
ara m'ha vingut al cap
perquè el gremi d'ortolans
jo diria que era de Santa Marta.
I vosaltres quin patró teniu
els que us dediqueu
a aquest mundillo
de la cultura popular?
Tots els sants, no?
Perquè com que els cuideu a tots.
Bé,
el codi és que nosaltres normalment
el patró que tenim
és el patró d'un poble veí
perquè com el dia del nostre patró
no podem fer festa.
El teu a Sant Pere, doncs?
No,
no, no.
No, no.
És igual, va.
Parlem del Morell, parlem del Morell.
Normalment nosaltres
sempre teniu un patró d'un altre.
Que sí, que sí.
No he dit res,
que no he dit res,
ja està,
les paraules se les han portat al vent.
Abans que estéssim ja
els que estem
ja tenien Sant Fèlix
els tècnics
perquè aquell dia fem festa
perquè és una festa a Sant Blanc
i llavors se va veure
els castells a Vilafranca.
És un dia que és festiu.
Però bueno.
Sant Nini, Sant Nón,
m'encanta.
Per cert,
de patrons,
has vist avui que surt una notícia
fantàstica del portal del carro
amb una façana...
Del Carles Arola.
Sí.
Preciós.
Preciós.
M'ha encantat.
I ho hem comentat aquí a la redacció.
Que bonic que ha quedat, sí senyor.
Anirem a veure-ho.
El Carles avui m'ha donat una notícia,
és a dir,
a partir de les famílies
que van passejar pel mercat
al voltant i tot això,
doncs a partir d'allà
comença a pintar
una de les façanes
que queda neta
els negritos,
els gegants i els gegants vells.
Molt bé.
Ho tindrem per Santa Té, clar.
Jo crec que sí.
Sí, home, sí.
Per això que dius del portal del carro
de Tarragona,
si era l'aquí o el mes,
un dels dos ja em perdonaran.
El mes.
El mes era.
És molt xulo.
I té uns colors
i dius, home,
és que és perfecte
i harmonitza amb el portal.
Veuen que no només ens queixem,
també diem les coses que ens agraden?
Bé, aquest dissabte,
a la tarda,
cap a les 5 de la tarda,
en lloc d'anar-se'n a la platja,
s'han de posar un banyador,
un biquini,
anar amb el que vulguin,
cap al Morell.
Els morellencs i morellenques
celebren la seva festa major d'estiu
amb Sant Nin i Sant Nón,
Sant Abdón i Sant Senent.
Aquests patrons,
doncs són patrons,
com deien,
de la pagesia,
però des de fa un cert temps
tenen una festa particular,
un acte particular,
que consisteix
en la batalla
de l'aigua
contra el cuc de l'Avellana.
Aquest és la seusera perilla.
Per això s'ho han inventat cap a aquí.
S'ho han inventat relativament modern.
Fa uns quants anys,
com bé saben,
els avellaners del Camp de Tarragona,
a banda de ser exterminats
per l'urbanisme,
també van tenir un visitant...
I per l'Avellana turca,
no ens enganyem.
A veure,
parlem clar, eh?
Bé, a part de l'Avellana turca...
Perdona, no estic dient cap cosa estranya.
Cert, cert.
A part de l'Avellana turca...
Tu treballes per la Unió Europea?
No, ni jo tampoc.
Doncs ho podem dir?
Cap problema?
El cuc de l'Avellana,
que es diu,
no és broma,
es diu Seusera Pirinja,
i...
Això no és...
En el Brasil.
No, no, no es diu així,
perquè és un nom...
És a dir,
com un fom.
És un nom científic,
clar, sí, sí.
Però això tenen, doncs...
Com la filoxera,
exacte.
El Seusera Pirinja
no és un combinat.
És a dir,
si van a un bar
i demanen una Seusera Pirinja,
no els hi posaran,
perquè...
És a dir,
que poden provar-ho.
Ens afecta la calor avui, eh, Jordi?
No sé,
està quedant un programa molt estrany,
no sé, no sé.
Bueno, en fi,
aquest dissabte,
doncs hi ha una plaga especial
que es munta cada dia.
I com ho assanifiquen, això?
Doncs surt la Seusera Pirinja
amb una bèstia,
així que és com una cuca.
Que és un bitxot,
un tipus cocafera.
Sí, sí.
No un flat, eh,
que en aquest cas
no es va menjar cap sant,
només es menjava l'avellaner.
És que té curiositat, eh,
fins que parlem de la cocafera
i ara parlem del cuc aquest.
En fi,
que hi ha una batalla d'aigua
que passa, doncs,
quan fa calor,
a la tarda i tal,
entre els cucs,
aquests personatges
de l'imaginari festiu del Morell
i l'aigua.
Per tant...
Ha de ser divertit, això.
Un reinvent,
una mica també a veure
amb aquesta festa de la Beata,
és a dir,
també no es tracta
del final de festes,
però és interessant,
doncs,
que és com sa revolta
de la vila de Bonany
de Mallorca.
Per tant,
festes d'aigua.
I acabem,
acabem amb una festa
en què ja no és d'aigua,
sinó que és de tempesta,
no?
És a dir,
la setmana que ve,
però clar,
com el dimarts que ve,
si no m'equivoco,
serà la Mare Déu de les Neus
el dia 5 d'avost.
Ah, sí?
Llavors, clar,
farem un monogràfic,
segurament,
doncs,
de Vilanova i a l'Eix del Tru
amb el tema
de les seves festes majors
dedicats a la Mare Déu
de les Neus.
Aquesta és la previsió
del centet del dia.
Llavors,
ja explicarem una mica
de llegendes,
eh?,
de la setmana que ve
al voltant del tema aquest.
Però hi ha una població...
M'agrada molt això
de quan expliques històries, eh?
Doncs intentarem explicar
les històries de...
Saps com li diuen
els de Vilanova?
No.
A banda de vilanovins
i vilanovines?
Llunàtics.
Per què?
Perquè es veu que la lluna
sempre, doncs,
els ha afectat d'una manera
I són així, realment.
No ho saps?
No els ha tractat mai
amb lluna plena.
Però, bueno,
que és curiós aquest tema.
Bé, ja en parlarem
d'això,
de la Mare Déu
de les Neus
de Vilanova.
Però, en tot cas,
hi ha una altra població
que el cap de setmana,
doncs,
més proper al 5 d'agost,
fa, en aquest cas,
aquesta setmana,
la Festa de les Neus.
S'ha tractat d'una població
del Camp de Tarragona,
de l'Alcamp,
que és el Pla de Santa Maria,
que dedica,
des de fa molts anys,
per un vot del poble,
dedica aquesta festa
a la Mare de Déu
de les Neus.
La història ve
que va haver
tota una sèrie d'anys
en què hi havia
terribles padregades
que malmetien
les collites,
especialment de vinya,
de les afores,
dels camps
del Pla de Santa Maria.
Llavors,
es va dedicar
a aquesta festa votada,
el poble va
advocar
a la Mare de Déu
de les Neus
perquè la protegís,
no?
sobretot
de les calamarsades
que tenen lloc
a principis d'agost
quan el raïm
ja està bastant avançat.
Això de quan en quan
caldrà que ho anem explicant
perquè, clar,
com ja no convivim
en un àmbit...
O sigui,
només el raïm
ja només ens el mengem
o ens el veiem.
No, clar,
la Mare de Déu de les Neus
no ho relacionaríem mai
amb aquestes...
No ho deia
com un acudit
que ja és que no té gràcia,
però que no ho relacionaríem mai
amb aquesta època de l'any,
no?
Perquè no vivim
al costat
dels processos naturals
de la terra
i de la paixasia.
Però són les calamarsades aquestes
que sabeu que una calamarsada
doncs pot deixar...
No, no,
fa malbé tota la vinya
quan està a punt
de ser collida
i d'anar cap a les bodegues.
I té aquest aspecte blanc
també, no?
De neu.
Sí, sí.
Per tant,
té una certa relació, no?
Bé, en tot cas,
el Pla de Santa Maria
el dissabte a la tarda
té, doncs,
una pedregada especial
que li diuen
la pedregada dels caramels.
Hi ha un moment determinat,
això ja fa bastants anys
que ho fan,
que des d'algunes balconades
concretament
de balcons i terrats
de l'abadia,
del poble,
doncs,
a la plaça de l'Església
es llancen
multitud de caramels
a la gent que està baix
i la gent que està baix
no va amb bosses
del Prica
o del Carrefour
a recollir-los
com a la cavalcada
de Reis,
per exemple,
sinó que va
amb paraigües
que fan doble feina.
Una,
protegir-te,
clar.
Protegir-te
i segona,
recollir el caramel.
Per tant,
una pedregada especial
el dissabte a la tarda
dedicada a la Mare Déu
de les Neus
al Pla de Santa Maria.