Cintoria de Tertúlia, matí de Tarragona Ràdio, matí de divendres,
com estem dient des de primera hora del matí,
des de les set, un divendres especial,
es nota en el carrer, en els carrers i les places de la ciutat
i en general de tot el país.
Avui és un dia mig de pont, o de pont per a un mig país,
podríem dir, una part de la població fa festa,
però d'altres no, d'altres treballen,
perquè oficialment avui és un dia feiner.
En fi, nosaltres avui fem el programa pràcticament
amb les característiques i l'estructura habitual,
així que tenim Tertúlia, saludem l'Àngel Cunès,
exsecretari general de Caixa Tarragona, Ângel, bon dia.
Hola, bon dia.
També saludem la Marce Ribé, periodista,
directora del diari El Punt a Tarragona.
Marce, bon dia.
Bon dia.
I també saludem Josep Maria Boqueres, arquitecta tècnic.
Josep Maria, també bon dia.
Molt bon dia.
Gràcies als tres per venir avui especialment,
perquè, en fi, en un dia de pont sembla que costi més,
perquè això del pont cada dia, o dels ponts en general,
cada vegada tinc la sensació, no sé si ho trobaran també vostès,
que quan hi ha realment un pont, una festa, un dijous o un dimarts,
si es pot fer el pont amb dilluns o amb divendres,
cada vegada hi ha la sensació que hi ha més gent que fa pont
i que s'atura més tota l'activitat econòmica.
El normal és fer pont, eh?
Quan dius que treballes, t'aminen com un raro.
Treballo, és un dia elaborable.
Que hi ha arribat un moment, pràcticament molts funcionaris,
escoles, quasi tothom està de pont.
Quan hi deies, no, no, és que jo demà treballo.
Demà treballes?
I et miren amb una cara rara i dius, no, no,
el món continua funcionant.
I això és bo o és dolent?
Per mi, dolent.
Em agradaria a mi poder fer pont.
A veure, avui dia suposo que amb xifres macroeconòmiques de país
aquests ponts deuen costar els seus diners.
Perquè d'això se'n parla molt sempre que hi ha els ponts
de la Puríssima i de la Constitució al desembre.
Però, en fi, aquest any que tenim aquest altre
i alguns que hi han passat o que vindran,
no sé si troben que és bo.
Però estem instal·lats molt en la societat, això dels ponts festius, Àngel?
Ara que tu pots mirar tu des de la jubilació?
Sí, a veure, des de la meva perspectiva, realment els ponts poden servir-me
per fer alguna reunió familiar d'aquests altres que aquest dia fan festa, no?
Però des del punt de vista econòmic, com deia la Mercè,
potser sí que trenquen una mica el ritme de treball, no?
Jo, en aquest sentit, seria més partidari d'aquesta teoria
d'anar acumulant les festes en funció de diumenge, dilluns, etcètera.
Perquè em penso que realment no és el problema del dia de festa,
sinó que és el problema de la planificació anterior,
vull dir, una mica de la ressaca de després,
i em penso que això sí que realment trenca el ritme de vida, no?
Josep Maria.
Home, jo crec que...
A veure, jo crec que les vacances,
ja també s'ha marxat del...
d'agafar-les a l'agost i tot un 20 dies seguits, un mes seguit,
no sé si algú fa vacances un mes seguit, suposo que sí que hi ha alguns,
però jo crec que poca gent cada vegada s'ha anat perdent això.
I en canvi, això de la cultura aquesta dels ponts,
també a vegades anar contracorrent, en certa manera,
d'anar a vegades a viatges o inclús a restaurants, al teatre,
o el que sigui, doncs també jo crec que...
L'únic que passa és que des del punt de vista del món laboral
i de la tema d'optimització dels recursos, del treball, etcètera, etcètera,
potser s'haurien de racionalitzar, no?
Perquè ara, per exemple, aquí a Tarragona també tots sabem
que per a l'agost, aprofitant la mare de Déu d'agost i Sant Magí,
molta gent fa les seves vacances, els 10 dies o 12 dies,
inclús sobretot potser estic parlant d'incluses provacions i verals
i sobretot empresaris que són ells els jefes, autònoms o el que sigui,
perquè també...
I també moltes empreses tanquen ara avui dia,
aquests dies, per exemple, del mes d'agost que estic dient,
o per Nadal, quantes empreses coneixem ara,
cosa que abans, potser fa 20 anys, era impensable, no?
És a dir, que els ponts van bé,
l'únic que passa és que també es tenen que racionalitzar,
perquè, esclar, el fet que, per exemple, avui n'hi hagi escoles,
que això, quan el Consell Escolar,
la primera setmana o les primeres quinzenes del setembre,
quan comencen els cursos, ja es planifiquen amb els Consells Escolars
i amb els pares o el que sigui,
les festes que agafaran de lliure elecció o el que sigui,
a part, doncs, ja veuen,
a veure, la Immaculada com queda?
El primer de maig? El total? Sant Jordi?
Bé, o altres festes o el que sigui?
O la Sauna Pascua o el que sigui?
Ara, però és que s'hauria d'optimitzar
per també el rendiment de tot el tema laboral,
perquè també això té un cos, no?
És evident que quan les escoles fan festa,
això també implica segurament que moltes famílies
directament, no?, t'obliguen a fer festa.
Digues que, a més a més,
n'hi ha molts que fan festa, eh?
Llavors, com a mínim, en una professió com a nostra,
els que treballem, treballem amb un ritme diferent.
És a dir, una empresa periodística,
els comercials que treballen,
la majoria d'empreses tancades,
comences a trucar a institucions,
comences a trucar a ulldi,
que els que es treballa,
que se suposa que treballes com un dia normal i corrent,
el ritme de treball també és diferent,
també és atípic en dies així.
Però també cal dir, potser,
que hi ha un moviment econòmic en un altre sentit,
és a dir, que les empreses de turisme, restauració,
llavors aquestes, avui, tenen un sobresforç, no?
I que, avui, una cosa a vegades compensa l'altra,
en tot cas que avui hi ha persones com,
avui, la rama de la periodística,
i totes aquestes empreses que, avui, llavors,
són els, no els perjudicats,
però que generen una altra activitat, no?
Perquè no hi havia crisi.
Que no hi havia crisi.
Aquesta seria la pregunta.
Sí, que de vegades dius coses d'aquestes i dius,
doncs ahir mateix, vull dir,
ahir era un dia de festa, era el dia del treballador,
i tu anaves per la part alta,
i la part alta estava ple, vull dir,
a mitja tarda, a l'hora de sopar,
llavors, tothom te parla de crisi,
tothom te parla de crisi.
Estava jo a la plaça de la Font
i t'arriben amb la pancarta
reivindicant per uns salaris justos,
per uns salaris dignes,
que la crisi no ens afecti els salaris,
i dius, jo aquí de crisi no em veig.
El fet d'això que comentava la Mercè
era precisament el que anava a portar
i a posar damunt de la taula de la tertulia,
això, el concepte aquest de la cultura del pont festiu,
amb el dia del treballador,
les reivindicacions sindicals,
i aquesta sensació de crisi,
que no sembla que es noti gaire de moment,
perquè cues a les autopistes i a les carreteres,
plenys a la platja i a la muntanya,
i tothom aprofita per escapar-se
uns dies de vacances.
Jo vaig passar ahir a les 11 i mitja del migdia
per damunt del pont de l'autopista de Sant Pé i Sant Pau
i realment la cua era impressionant,
el qual vol dir que la gent segueix...
Jo em penso que sí que hi ha crisis,
però que la gent no som conscients de la...
Passa una mica el mateix que amb l'aigua,
jo em penso que no som conscients
de la problemàtica de futur,
i això és una cosa, aquesta certa inconsciència
sí que és un tema per mi preocupant de la nostra societat.
És a dir, que s'està vivint el dia
i que no hi ha...
Per molt que es tingui aquesta sensació de crisi,
suposo que es pensa que hi ha arribat.
Ja vindrà i quan vingui...
Mentre es tinguis la cartera plena,
vull dir, no penses en què demà, vull dir...
Josep Maria, tu també tens aquesta sensació?
Bé, esclar, estem immersos ja fa molts anys
en una societat de consum
i per tant es viu molt al dia,
es tenen unes prestacions
doncs ja més o menys resoltes,
i llavors, bé, però jo suposo que sí,
que... A veure, jo per exemple
tinc tres filles que totes ja estan emancipades,
doncs esclar, a la hipoteca
totes estan hipotecades, no?
Inclús dues tenen parella,
però una altra que és single, no?
Ho dieu single, això de la joventut?
Single.
Single.
Doncs esclar, s'ho he de pagar a ella,
i esclar, i ara quan puja l'euro i el que sigui,
o sigui que també s'ho miren amb les despeses.
Ara també veig, no?
També, doncs...
També fan les seves coses, no?
Vull dir que...
A veure, estem immersos en una societat de consum,
vivim el dia,
i després, doncs, bueno,
ja la gent té recursos
i es busca la vida, no?
Vull dir, jo crec que...
El que passa que...
No sé jo fins quin punt arribarà el...
A veure,
la crisi existeix, no?
Però quina crisi existeix?
La del...
La del dia a dia
o la de capritxos, no?
I esclar, llavors potser algú dirà,
mira, en lloc d'anar de vacances
10 dies o 15 dies,
doncs dirà,
Únicament podria fer 4 dies
o un cap de setmana.
D'altres maneres, no?
Però...
Però la gent,
jo crec que...
El xip és que...
Gastem, gastem.
Gastem,
encara que tinguem menys diners
que fa uns mesos, no?
La veritat és que el tema de la crisi,
la sensació de crisi
o de s'acceleració econòmica,
que és com parlen
les institucions
i especialment
els responsables econòmics
del govern,
del govern català
i del govern espanyol,
la veritat és que la crisi
plana aquests dies,
d'una banda,
perquè això tenim milers de persones
de pont
aprofitant aquestes minivacances,
però una altra
perquè ahir va ser
el dia del treball
i el primer de maig
va tornar
a posar de manifest
que hi ha una sèrie
de manifestacions,
una sèrie de reivindicacions
que posen damunt
de la taula els sindicats
que no sé si canvien gaire.
Mercè,
no sé si tens la sensació
que han canviat gaire
aquest any
respecte a anys anteriors
precisament per això,
per la crisi.
Potser el principal missatge
és que venen a dir
en temps de crisi
no toqueu els salaris,
els treballadors
no han de ser els més perjudicats,
no?
Sí,
jo crec que encara que cada any
tinguin un lema diferent,
la manifestació de l'1 de maig,
vull dir més que el lema en sí,
que hi ha hagut alguns anys,
doncs perquè pot haver hagut
una crisi important
amb alguna empresa,
alguna història així,
el fons
és sempre el mateix,
vull dir,
és una festa reivindicativa,
però reivindicativa
per pocs,
en el sentit que
tots som treballadors
i a la manifestació
no sé quants n'hi havia,
però en...
500 persones.
vull dir que en guany tocava aquest lema
perquè és el que deies tu,
vull dir,
portem des de principis,
des de l'endemà de les eleccions,
perquè vull dir,
abans de les eleccions
tot això es va...
la crisi sí era,
però es va tapar
amb un superàvit,
portem parlant del mateix,
doncs en guany una mica
el lema havia de ser aquest,
jo crec que en el fons,
vull dir,
la manifestació de l'1 de maig,
més enllà del lema
que tu puguis portar cada any,
al fons n'és un altre,
doncs en guany tocava parlar
de la crisi,
però no masses diferències
amb altres anys,
no.
Àngel.
Jo em penso que
el 1 de maig,
almenys des de la perspectiva
d'una persona
que ho veu una mica ara
des de fora,
vull dir,
dona una mica
que caldria
una resituació
dels sindicats,
el paper dels sindicats,
és a dir,
jo,
una mica el que deia la Mercè,
avui sembla que s'hagi de portar
la pancarta del lema,
però jo em penso
que el que cal
és una resituació
del paper dels sindicats
en aquest moment,
perquè,
tornant una mica
al que parlàvem abans,
és a dir,
el tema de la crisi,
o no crisi,
tampoc cal exigerar,
potser,
però jo em penso
que és un tema seqüencial,
és a dir,
en aquests moments,
això,
entrem en la reducció
de despeses supèrfoles,
potser,
però,
evidentment,
hi ha algunes empreses
que estan tancant,
hi ha alguns treballadors,
sobretot immigrants
i gent de fora,
que es tancant sense fenya,
vull dir,
això si va avançant,
arribarà un moment
que la filla meva
o la teva o l'altra
no podrà pagar la hipoteca,
vull dir,
una mica la cosa va per aquí,
i llavors,
les reivindicacions sindicals,
vull dir,
s'ha de plantejar una mica
quin és el seu paper,
no sé si es tracta
de dir que no ens baixin
els salaris,
sinó que potser es tracta
de dir assegurem
els llocs de treball
o anem per la igualtat
de la dona
en el camp laboral
o coses d'aquest tipus.
Això que diu l'Àngel Puig
ens portaria també
a debatre,
si queda molt anacrònic
el sentit
del primer de maig actual,
tal com es fa,
amb aquesta manifestació
en la que hi van
500 persones,
en el cas de Tarragona,
amb una pancarta
que cada any
més o menys és similar,
no sé si també consideren això
una mica
al fil del que deia l'Àngel.
Només una petita puntualització
i agafant-me amb el que comentava l'Àngel,
és a dir,
si realment
hi hagués aquesta preocupació
que diu ell,
és que potser d'aquí dos dies
li tocarà a la meva filla
i li tocarà a l'altra,
la gent sortiria massivament
al carrer i diria
per un salari
i la gent és això,
vull dir,
bueno,
què és allò que hi ha allà?
Gent inclús allà
a la plaça de la Font,
qui són aquests?
No és que avui és l'o de matja,
vull dir que veuen arribar
dos empancartes
i no saben ni si es manifesten
però jo diria al revés,
ara imagina't que demà
ahir no haguessin sortit
ni a Madrid
el senyor Fidalgo
del Comissió Sobreras
ni Cândido Mendes
i tota la colla
que porten darrere
i a qui t'ara on haguessin sortit.
Ho trobaríem a faltar?
Doncs en certa manera sí.
A veure,
en certa manera,
o sigui,
a veure,
des de la classe treballadora,
des dels sindicats o el que sigui,
sempre hi ha coses
per reivindicar,
sempre.
Com, per exemple,
alguns diuen
amb el nacionalisme català o el que sigui,
dius
el moment que tinguem l'estat
o el que sigui,
sempre,
d'aquí 30, 50 anys
sempre hi haurà coses a reivindicar
perquè jo crec que
l'home,
la persona humana,
ha de sempre
reivindicar coses
pel seu benestar,
pels seus fills,
pel seu entorn,
per la societat,
etcètera, etcètera.
I a part que jo crec
que dintre de la vida
es fa molta gent,
tothom ha de fer
el seu teatre de la vida.
Que vull dir amb això,
és clar,
arriba el dia 1 de maig,
doncs els sindicalistes
han de sortir al carrer
per reivindicar,
ara l'únic que passa
és que depèn del que reivindiquen
es veu
que fan el periper
o fan la tonteria
o el que sigui
o no,
o que realment,
per exemple,
ahir vam sentir,
per exemple,
des dels sindicalistes
d'això que dic,
del Candido Mendes
i el Fidalgo
que deien,
fixa't,
hi ha molta crisi
però els bancs
se la traiem a ells,
em sembla que aquesta setmana
fa 24 hores o el que sigui,
la premsa,
beneficis primer trimestre
de la Caixa,
del BBV,
del Sant Ander,
Central i Spa,
doncs cada vegada
van augmentant
els seus beneficis
i per exemple
ells rebindiquen a dir
que a costa dels salaris
de les rejustes
dels treballadors
o el que sigui,
tenen que aquests
ser les víctimes
únicament,
doncs bueno,
a part que també
hi ha un sistema social
creat o el que sigui,
que tanquen una empresa
i aniran al carrer
20 persones,
14 persones,
doncs estaran a l'atur
d'un temps o el que sigui,
és una conquesta
que es va conquistar ja
amb altres reivindicacions
ja fa potser uns quants anys,
no?
Per tant,
o sigui que...
Segurament,
Josep Maria,
que el caire reivindicatiu
del primer de maig
no s'ha de perdre
i ni els perdrà,
això segur.
El que passa és que potser
l'Àngel el que plantejava
és que és una altra manera
potser de plantejar-se
altres maneres
de reivindicar,
i també sortien ahir alguns
en plan de festa,
en certa manera,
xarangues o el que sigui,
no?
Jo trobo que hi ha una certa inèrcia,
com en altres manifestacions
de la vida social...
Com a Catalunya,
podria ser l'11 de setembre,
que hi ha una sèrie de partits
que surten amb una pancarta...
Però a part d'això,
em penso que cal dir
una resituació...
Ah, bueno,
sí, sí, sí,
on estem ara
i què cal fer?
Segur que ja ho deuen fer també,
però jo crec que...
L'1 de maig,
és a dir,
el que és el dia,
l'1 de maig,
és el que comentaves,
vull dir,
als sindicats els hi toca
que surti a manifestar-se,
i de manifestacions
n'hi ha moltes,
i en principi,
és a dir,
i tornant amb el lema
d'enguany de la crisi,
i ho lligo amb l'aigua,
és a dir,
poden haver manifestacions
per l'aigua
i quan un se sent afectat,
és a dir,
jo puc dir,
jo no formo part
de la companyia de teatre,
per dir-ho d'alguna manera,
però quan jo em sento
molt identificat
amb el que aquesta gent
reivindiquen
o considero
que necessiten el meu suport,
jo surto
i dic,
escolta,
vull dir,
no formo part
de la companyia de teatre,
però sí que vinc a aplaudir,
i en aquest sentit,
doncs,
l'1 de maig
és una manifestació
que toca fer-la
i que no vull desmereixer
de cap manera
el paper
que han de fer els sindicats,
però no és una manifestació
que diguis,
ostres,
mira,
és que en funció
del lema que treguin,
jo sortiré al carrer
a donar-hi suport,
perquè la crisi segurament hi és,
però la gent,
vull dir,
que es manifestaven
perquè no tanqui la SEAT
o perquè es manifestin
sigui quin sigui lema,
jo crec que la companyia
sempre és la mateixa.
En aquests primers anys,
però,
del segle XXI,
coinciden que ha de canviar
una mica el paper dels sindicats
o la manera de fer dels sindicats,
que ja no estem
en els anys 70-80,
en què, en fi,
el país vivia
en la situació
en què vivia
i hi havia tota una sèrie
de reivindicacions laborals
i segurament també tenien
més presència
entre el món
dels propis treballadors,
ara el nivell de sindicació
és relativament baix,
igual que ja també
és molt baix
el nivell d'afiliació
a partits polítics.
Considera que d'alguna manera
han de canviar
el paper dels sindicats?
Com ho veuen?
Jo crec que ja està canviant,
ja està reubicant
quan se posen
en meses
de comitès d'empresa
a nivell d'empresaris,
a nivell de l'administració,
que sigui el Consell de Treball,
que sigui el que sigui,
jo crec que ja estan
buscant el seu lloc
per intentar
les millors prestacions
pels qui representen,
que és l'obligació dels...
Ara parlem dels sindicats,
parlem dels col·legis professionals,
cada un,
el president del col·legi de metges
es reivindica
pels seus assalariats
i per la seva classe
professional o el que sigui
i així tots.
L'únic que passa
és que depèn
del que diguin
i cada situació,
doncs potser
tenen que ser a vegades
més agressius
o menys,
però jo crec que ja
estan en una línia
d'actualització
de les seves demandes
socials.
I tenint en compte
de totes maneres
que la nova immigració
és segurament
la que pot resultar
més perjudicada,
aquí segurament
els sindicats
encara han de jugar
un paper
o poden jugar
un paper
molt més gran,
perquè segurament
també el nivell
d'aquestes persones
immigrants
que han arribat
en els últims anys
al nostre país
que estan en sindicats
és molt baix, no?
Bé, jo trobo
que evidentment
s'han de fer passos.
Jo l'altre dia llegia
el tema aquest
que no se'n recordo
si era Unió de Pagesos
que feia una contractació
de treballadors
en origen
i trobo que aquest
per exemple
és una nova manera
de fer les coses
i penso que
hi ha coses d'aquest tipus
que és per on s'hauria d'anar,
és a dir,
agafar la responsabilitat
o sigui la realitat
d'un problema
i en responsabilitat
intentar atacar-lo
defensant els interessos
dels treballadors
en aquest cas
que és la tasca
dels sindicats.
Jo quan deia aquest
de resituar
em deia més
en gestions d'aquest tipus
jo em penso per exemple
que en aquest moment
els sindicats
que ja ho fan també
vull dir
han de fer més temes
de negociació
que no pas
i que quan sigui
un tema reivindicatiu
com deia una mica la Mercè
ha de ser un tema
molt contundent
és que vas
una mica
el discurs aquest
victimista
és el que comentava
una mica el Ricard
i ha passat una mica
a la història
i de vegades
insisteixo
sense deslegitimitzar
i creient
que el paper
dels sindicats
que han fet
al llarg de la història
i que continuen fent
és important
però de vegades
jo faig referència
al discurs
que vaig sentir
a la plaça de la Font
agafes un paper
massa victimista
que dius
home
tampoc cal
vull dir
és a dir
ens podem queixar
perquè ens podem queixar
ens hem de queixar
perquè segurament
és la nostra funció
però no queixar-se
per queixar-se
jo crec que el paper
del sindicat
avui en dia
és més això
un paper de conciliador
un paper de mediador
un paper
però no és el no per no
perquè de vegades
aquesta cultura del no
que està tan instal·lada
a la nostra societat
diguin el que diguin
no perquè
ara perquè governen
les esquerres no
abans perquè governaven
les dretes no
ara perquè no sé què no
ara perquè no sé quantos no
i la cultura del no
no porta enlloc
llavors segurament
si el paper del sindicat
és aquest
és un paper
de negociació
de conciliació
de reivindicació
però d'una reivindicació
controlada
hi ha un altre tema
que jo també el poso
sempre a nivell social
en general
però que en els sindicats
també es dona
i és per mi la farta
d'alguns líders carismàtics
és a dir
persones que tinguin
realment
la ment clara
i que sàpiguen
realment per on
i creus que això
falta ara al món sindical?
penso que sí
ara que has dit això
estava pensant
en els líders històrics
de comissions obreres
i d'UGT
a nivell de tot Espanya
Nicolás Redondo
Marcelino Camacho
que en fi són figures
que no sé si ara
serien irrepetibles
però jo això
no ho voldria concentrar
pas en el sindicat
perquè és una imatge
que jo tinc
en tots els terrenys
en el polític
en l'eclacial
en el filosòfic
trobo que falten
gent de categoria
Josep Maria
també estaries d'acord
amb això?
sí
a vegades és important
tenir líders carismàtics
sí o no
a vegades
també s'ha sent
aquella frase
de dir
que els dirigents nostres
són
bastant mediocres
o bastant així
grisos
s'hauria de fer
una selecció de personal
no no
no no
l'únic que passa
no no
l'únic que passa
però esclar
però tampoc no tothom serveix
i ara que hem de recordar
per exemple
el senyor Pizarro
a veure
ho dic des del punt de vista
que a vegades també s'ha dit
a veure
no
jo ho dic en el sentit
que a vegades
hi ha bons professionals
i bons executius d'empresa
que van molt bé
i en canvi després
primer que acceptin
entrar en el món de la política
o en el món sindical
els que són treballadors
i podrien ser també
aquestes líders potencials
primer que ho acceptin
diguéssim
aquest paper
i després no vol dir
que el que ho accepta
i ha demostrat
dintre de l'empresa privada
per dir-ho d'alguna manera
doncs que és un líder
i en canvi després
potser la política
doncs és un fracàs
per la raó que sigui
perquè
però sí que és cert
doncs que
de totes maneres
tal com deia la Mercè
sí que
Mercè
també abans que deies tu
això dels
de quan surten
amb la pancarta
esclar
depèn dels continguts
se'ls veu
se'ls veu
el lleutor que diem
a vegades
en canvi
si són unes màximes
que són profundes
i estructurals
i conjunturals
a la vegada
perquè hi ha coses
que són de sempre
estructurals
encara que són
quan parlem d'estructurals
a vegades hem de pensar
en mig termini
o en llarg termini
en canvi
conjuntura són
el moment
i és clar
jo crec que
en dies com aquestos
es tenen que donar missatges
que no siguin
únicament pel dia 1 de maig
del 2008
sinó a vegades
doncs 2009
2010
del que sigui
això també a vegades
falta que la gent
únicament mira
a curt termini
en moltes coses aquestes
quan tu has dit també
l'Àngel
amb el tema
jo també volia apuntar
que per exemple
dins del sector
de la construcció
també s'han fet
a vegades
operatives
el mateix
que l'únic de pagesos
d'això
doncs a buscar
per exemple
també a origen
gent del Països Alès
passa que ara
ara és al revés
ara hi ha mancança
sobren treballadors
del sector
de la construcció
per acabar amb aquest capítol
i això
el fill de s'últim
de la construcció
preveuen una situació
complicada
els propers mesos
amb una davallada
encara més forta
en el sector
de la construcció
més aturats
més persones a l'atur
sobretot
del sector
de la construcció
dels quals
la majoria
poden ser
o seran
els nous immigrants
podem preveure
una situació
a pitjor
Mercè
jo no soc economista
però
només escoltant
els ítems
que
acabar sentint
això només
acaba de començar
sí perquè la caiguda
dels pisos
de la venda de pisos
ha estat espectacular
a Catalunya
més del 40%
en els últims mesos
i tot això
ho porta
amb molta més gent
a l'atur
Àngel
Això més ho deu
s'apirar
des del punt de vista
associada
més que el últim
que rebeu
els cartells
se vende
se alquil
es lloga
i realment
jo tinc
sensacions
i notícies
concretes
de persones
sobretot
d'immigrants
que estan
la meva relació
que he tingut
amb càlides
i coses d'aquestes
es nota
que realment
per això
ho deia
que podem tenir
uns mesos
una perspectiva
que sí
quan s'acabin
els recursos
a més a més
pot ser problemàtic
i a més a més
vull dir
ara estàs
a l'inici
d'una situació
que molta d'aquesta gent
que tenien contracte
continuen cobrant atur
però aquí arribarà un moment
que aquesta gent
se'ls haurà acabat
les prestacions d'atur
estaran al carrer
sense ni un duro
i l'altre dia
que sortirà l'informe
aquest bufil de pobresa
jo crec que
aquest informe
el comences a fer
a mitjans d'enguany
a finals d'any
vull que la situació
pot ser bastant més dramàtica
del que és ara
no
però el tema
esclar
passa que
jo anava a dir
ha faltat previsió
previsió
en quin sentit
aquesta abonança
ha durat molts anys
jo sempre dic el mateix
els anys 70
aquí a Tarragona
va durar
durant 3 anys
que la gent comprava
sobre el forat
sobre Plano
fruit de la primera immigració
fruit de la ubicació
a Tarragona
de la refineria de Catalunya
i tot el que això
implicava
que és
que va ser
quan va acabar la carrera
l'any 72
llavors
vam estar 3 anys
que la gent comprava
sobre Plano
i ara quants anys hem estat
que la gent no comprarà
sobre Plano
més del que els més optimistes
haguessin dit
ha durat quasi
alguns diuen 10-11 anys
però és veritat
que tothom deia
això no pot durar
això no pot durar
i la gent encara
es feia creus
i fruit ara
d'una segona immigració
la primera immigració
quan jo dic dels anys 70
de quina va ser
bàsicament
de gent espanyola
que venia d'altres regions
etcètera
en canvi ara ha sigut
una immigració
les primeres de tot
els magrebins
els marroquins
etcètera
després els sudamericans
i després els països de l'est
i això encara aquí
molt bé
estem com estem
però és clar
per tant
era previsible
que un dia o altre
això s'acabaria
però vols dir
que aquesta etapa
tan llarga
d'abonança econòmica
no l'hem sabut aprofitar
o que hi ha una part
o sí que s'ha aprofitat
molta gent
molta gent s'ha pogut
comprar un pis
que en altres situacions
no s'hauria pogut
comprar un pis
o el que sigui
fa 4 o 5 anys
o 3 anys
o el que sigui
per tant això era previsible
molta gent ha fet negoci
sense treballar
ah bueno
sí sí
i molta gent ha acabat
pagant pisos
i quantes agències
i mobiliàries
han tancat ara
el que sigui
inclús d'aquestes
que a vegades són cadenes
i són franquícies
o el que sigui
bueno per això
es veia vindre
això era previsible
ara el tema
quin és
ara el debat
que hi ha dintre
d'aquest sector
com hi ha molta part
que s'està oferint
i que això
que deia l'Àngel
doncs està venta
venta
i en canvi
també hi ha per part
de l'administració
que volen fer vivendes
de protecció oficial
perquè també hi ha dintre
dels mandats
de les eleccions
passades municipals
de fer tal lloc
tantes dos mil
l'altre mil
l'altre tot Catalunya
les que sigui
i en canvi
alguns estan dient
els promotors
ja diuen
potser a més que fer això
busquem maneres
que aquests pisos
que estan
que estan buit
aquests pisos
que no hi ha manera de vendre
ja hauríem de tindre
entregada les claus
o el que sigui
però el mercat
és el mercat
perquè fixeu-vos-ho
ara hi ha hagut
ajuts
o hi ha ajuts
ja des de fa 3 o 4 mesos
pel tema dels joguers
i els joguers
que abans eren
400, 500 euros
o el que sigui
han pujat els joguers
o sigui que la picaresca
per dir-ho d'una altra manera
també
o sigui les regles del mercat
són les que són
i llavors és qüestió
d'anar trampejant
de la millor manera possible
ara vull dir
passa que aquesta crisi
sí
passa que tothom ja preveu
que això no s'ha reactivat
fins l'últim trimestre
de l'any que ve
o hi ha inicis
ara estem parlant
d'una recessió
d'un parell d'anys
hem tingut una abonança
econòmica llarguíssima
Àngel
encara que també
amb algun sector immobiliari
vull dir
s'haurà de reubicar
amb obres civil
i amb obres i infraestructures
que també aquest
també sembla
molt escassos
i en canvi
jo crec que les inversions
que s'han fet últimament
malgrat que arriben
potser fora de temps
perquè
ja estan saturades
moltes carreteres
de les quals passem
el que sigui
però això sí que
aquí encara
amb el tema ferroviari
amb el tema d'autopistes
d'autovies
o el que sigui
també molta gent
del sector de la construcció
farà obra civil
més que obra urbana
i ja està
De totes maneres
Àngel
creus que això que deies tu
que tothom deia
que vindria la crisi
en un moment o altre
però no hem sabut
planificar-la
o preveure-la
o afrontar-la
o és que ha estat
més accentuada
del que es preveia
No, jo no ho sé
jo potser és que
la vida aquesta
porta una dinàmica
que és la que és
i que és difícil de parar-ho
jo quan deia això
a veure
tenim casos
sense criticar ningú
específicament
però
a veure
el constructor que fa una casa
vull dir
inverteix uns diners
corre un risc
etcètera
el que no pot ser
és que llavors
un senyor el compri
com deia ell
sobre el plano
i al cap d'un any
el vengui guanyant
3 o 4 milions de pesetes
sense fer absolutament res
és a dir
aquestes són les coses
que per mi
això s'haurien d'intentar controlar
jo estic a favor
que es faci negoci
amb el treball
però no que s'especuli
d'una manera tan descarada
vull dir
això ens ha passat
hi ha hagut gent
que ha fet diners
d'aquesta manera
a veure
això és legal
quan has dit 3 o 4 milions
jo crec que t'has quedat
molt cura
quan has dit 3 o 4 milions
ha quedat molt moderat
ha estat molt moderat
els primers pisos
que es van construir
a la rebessada
aquells primers pisos
i parlant amb milions
de les antigues pessetes
es venien a 17-18 milions
i fa dos anys
a la rebessada
per menys de 40 milions
no et podies mirar res
vull dir que
no parlem de 2 o 3 milions
sí la veritat és
que ha estat una dècada
de bonança econòmica
que ha fet que molta gent
hagi guanyat diners
d'una manera relativament fàcil
i sense gaires esforços
seguint una mica
l'argument de l'anxal
i ara pot tornar a passar el mateix
és a dir
perquè ara qui pot invertir
realment és aquella persona
que té uns diners
perquè ara és l'hora de comprar
però sempre s'ha dit
sempre plou sobre mullar
per parlar d'això
hi ha hagut gent
que ha guanyat diners
de manera molt fàcil
hi ha hagut gent
que s'ha hipotecat
i que s'ha posat amb l'aigua
fins al coll
pràcticament de per vida
perquè el que ha decidit
comprar el pis
per 40 milions
amb un sou de 1.200 euros
doncs aquesta persona
és el que les començarà
a veure no m'agressarà
en fi
hem parlat molt d'economia
i de temes laborals
perquè ahir era primer de maig
estem en aquest pont festiu
tot i que al principi
de la Tardulia
també parlàvem molt
d'això
de la cultura del pont
i de les vacances
repartides al llarg de l'any
la veritat és que hi ha gent
que aprofita el pont
per fer altres coses
tenim el cas de la fèria d'abril
que en fi
aquests dies reunirà
milers i milers de persones
com és habitual
al recinte de Bona Vista
també tenim la fira de Cunit
que d'unidor
és una de les més importants
de Catalunya
i tenim altres qüestions
un últim apunt
en la Tardulia
em sembla però interessant
que Tarragona aculli
aquest cap de setmana
la primera trobada
de famílies gais i lesbianes
del país
perquè segurament
des del punt de vista social
és un d'aquells avenços
que en poc temps
en fi
ha anat progressant més
i ara
no sé si podem dir
que ho podem trobar
amb tota naturalitat
però que sigui
una part molt important
de la societat
no Mercè
pot veure
doncs això
amb normalitat
que hi ha
famílies diferents
a les normals
entre cometes
i que això
s'ha visualitzat
en els últims anys
d'una manera clara
què et sembla
aquest fenomen?
no a mi aquest fenomen
evidentment
m'assembla perfect
jo moltes vegades
però
fenomes d'aquests tipus
els associo
la meva condició
de dona treballadora
en faig un símil
és a dir
jo evidentment
considero que és normalíssim
que es facin congressos
de famílies
de gais i lesbianes
com es poden fer
congressos de malalts
de fibromialgia
com es poden fer
congressos
de 50.000 coses
ho trobo un fet
normalíssim
i de vegades
com que ho trobo
tan normal
no li vull donar
més importància
que a un altre congrés
perquè
si li dono
una condició
d'excepcionalitat
admeto en el fons
que no és normal
vull dir
a partir d'aquí
millor no parlar-ne
segons el debat
no, no
però t'entenc
és a dir
cada vegada
és donar-li
una excepcionalitat
segons quina cosa
per exemple
t'ho dic
com a dona treballadora
és que jo no vull celebrar
el dia de la dona treballadora
perquè no hi ha
el dia de l'immigrant treballador
no hi ha el dia
de l'home treballador
i hi ha molts col·lectius
que tenen problemes
per tant
jo li dono
una condició
de normalitat
no li vull donar
una condició
d'excepcionalitat
perquè donant-li
aquesta condició
d'excepcionalitat
admeto que no
que encara la situació
no està plenament normalitzada
algun comentari
Josep Maria i Àngel?
des del punt de vista
social
doncs
són coses
que estan aquí
i per tant
no podem amagar
a mà del cap
sota l'alt
o el que sigui
doncs
és una realitat
de la mateixa manera
que la gent jove
i m'enrefreixo
gent jove
crios
infants
de 8 anys
10 anys
12 anys
doncs
que a l'escola
deuen trobar
molts pares
que si són
que si són separats
i no estan separats
i ara
el meu pare
s'ha ajuntat
amb la meva mare
i té dos fills
de l'altre matrimoni
situacions familiars
molt diverses
situacions
aquestes
doncs
també
vull dir
amb aquest tema
de gai
lesbianes
doncs
també passarà el mateix
i està passant el mateix
vull dir
l'únic que passa
és que potser
per alguns sectors
de les socials
o el que sigui
és alguna cosa sorprenent
i va contra no sé què
i alguns principis
no sé què
no sé quantos
i en canvi
doncs
ho hem d'interpretar
tot plegat
com una normalitat
més del món
al qual vivim
i és una realitat
i per tant
tothom
intentar que tothom
sigui feliç
Àngel
home
jo el dubte
que se'm plantegen
aquests temes
que evidentment
per la meva formació
vull dir
a mi
per l'edat
sona una mica estrany
el que sí
està clar
és que no sé
si el problema
és que abans
hi era
i ara també
i ens ho havien amagat
aquest pot ser
una realitat
o realment
com deia la Mercè
que la vida
és així
i doncs
aquestes persones
s'organitzen
com s'organitzen
qualsevol altre tipus
de persones
i en aquest sentit
a mi em mereix
tots els respectes
vull dir
no tinc res més a dir
en qualsevol cas
sí que està clar
que s'ha produït
això un avenç
jo diria que espectacular
en els últims anys
al nostre país
sobre la visualització
d'aquestes famílies
d'aquests col·lectius
en general
en fi
pràcticament ja ho deixem aquí
s'acaba el temps
de la tertúlia
gràcies avui
a la Mercè Rebea
al Josep Maria Bugaràs
i a l'Àngel Conesa
especialment gràcies
per venir en un dia de pont
aquí qui més que venys
treballa
o està mig de festa
però en fi
gràcies per compartir
aquesta estona
Josep Maria
el dimensi
guanyarem
hem de guanyar
guanyarem l'Hèrcules
hem de guanyar
i estic salvada
totes totes
la categoria
que ara està ben encarlada
perquè mentalment
els jugadors
estan més forts
que fa cap a un mes
encara que sigui
com el dia del Celta
hem de guanyar
hem de guanyar
a la Barcelona li pregunto
que em sembla
que no li agrada
el gaire de futbol
en fi
que cadascú
disfruti el millor possible
d'aquest pont
o d'aquest cap de setmana
gràcies a tots tres
per compartir aquesta estona
de tertúlia
i fins la propera
bon dia
bon dia