Aquesta és la sintonia habitual de la tertúlia del matí de Tarragona Ràdio.
Matí de dimecres, temps per comentar,
per analitzar algunes de les notícies més destacades
que us estem explicant des de primera hora del matí
aquí a la sintonia de la ràdio de la ciutat.
Una tertúlia avui convertida en un cara a cara
perquè hem tingut una baixa d'última hora.
Ara ho dèiem en el sumari del programa.
Havíem convidat el regidor de Convergència i Unió
a l'Ajuntament de Tarragona i vicepresident de la Diputació,
Albert Ballbé.
Al final, però, ens ha trucat fa pocs minuts
la seva secretària dient que tenia un judici d'última hora.
Albert Ballbé és advocat i, per tant, per motius professionals
no pot assistir a la tertúlia.
Així que farem un cara a cara amb els altres convidats
que ja havíem previst.
Pere Valls, exregidor del grup municipal socialista de l'Ajuntament
i membre de l'executiva local del PSC.
Pere, bon dia.
Bon dia.
I també ens acompanya Josep Sementer,
president local d'Iniciativa per Catalunya aquí a la ciutat de Tarragona.
Bon dia, Josep, també.
Bon dia.
Doncs amb ells comentarem algunes de les notícies de la jornada.
Encara tenim la ressaca, entre cometes, podríem dir,
de la notícia del Fortí de la Reina,
de l'inici ahir dels treballs preparatoris ja de l'enderroquament,
del desmuntatge del restaurant del Fortí.
Ahir, especialment, al llarg de tot el matí,
vam estar pendents a través de la unitat mòbil
d'aquest inici dels treballs
amb els operaris de l'empresa
encarregada de fer el desmuntatge.
Unes feines que se suposa
que duraran aproximadament uns tres mesos.
Més enllà del que suposa o no suposa
el desmuntatge del restaurant,
és a dir, el compliment d'una sentència
del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya,
ara tenim el tema també del cos.
L'Ajuntament, a través de la seva portaveu,
Begoña Florí, ha reiterat una altra vegada
el que ja ve dient des de fa temps,
que ara paga, paga els 643.000 euros
que suposarà el cos d'aquests treballs
de desmuntatge del restaurant,
però que la propietat de l'establiment
els haurà de retornar.
Aquesta manera de fer,
des del punt de vista econòmic,
pel que fa a les arcades municipals,
com la veuen?
Pere.
Bé, jo no hi entenc gaire amb això,
però jo em penso que,
si ho diuen deu ser així,
el que deu fer l'Ajuntament
és avançar els diners
perquè les obres aquestes tirin endavant
i perquè, si no, el jutge aquí
podia cridar l'atenció a algú
que havia passat temps enrere,
i amb alguna multa,
l'alcalde i això, l'Ajuntament.
Vaja, llavors, bueno,
així és com la manera més ràpida i segura,
perquè no oblidem que una cosa
és desmuntar el restaurant
i una altra cosa és que quedi preservat
el que és l'edificació del fortí,
que és el que s'ha de fer,
que per això hi ha hagut aquest projecte
que ha intervingut Patrimoni,
ha sigut més lent,
això només és tirar una casa a terra.
Llavors, bueno,
si això és així i s'ha de fer d'aquesta manera,
doncs jo no tinc res a dir.
Ara, però s'ho hem d'anar a cobrar.
Clar, després hi haurà el tema.
Veurem si la propietat de l'establiment
accepta les condicions a l'Ajuntament.
Josep.
Jo crec que el fortí
és un altre dels exemples
que a Tarragona els problemes s'eternitzen.
Per nosaltres, jo crec que la sentència s'havia de complir
i ja feia temps que s'havia de fer.
Vull dir, quan una sentència
en un estat democràtic es fa
i es veien esgotat tots els mitjans,
jo crec que per un cert populisme
s'ha volgut allargar la situació.
Hem arribat a aquest extrem
que l'Ajuntament ha d'avançar aquests diners,
que entrem a un altre procés judicial
perquè el Catà, el responsable, ja ho he dit,
Enric Catà,
Enric Catà, voldrà alegar
i ens trobarem a un altre problema
dels que s'allargui.
Jo crec que hauríem de trencar aquest esquema
i quan hi ha una sentència complir-la.
Jo crec que si això s'hagués fet al seu temps,
ens hauria de ser evitats aquests problemes.
De totes maneres, segurament,
també, si s'hagués fet en els seus temps,
potser hauria hagut d'avançar igualment
els diners a l'Ajuntament, no?
Potser la situació econòmica era una altra.
que el que no podem fer és eternitzar problemes.
El que passa és que tota sentència
té dret a uns recursos
i no sé què.
Aquí s'ha escoltat tot fins a l'última gota.
Però jo crec que es va jugar amb un cert populisme.
Primer, el que podem fer
és oblidar el problema fonamental.
En un espai verd no s'hi pot fer res.
I això té els seus problemes.
Quan incompleixis una llei,
tard o d'hora, aquesta legalitat surt.
Llavors, aquí hi ha un primer temps
que ara oblidem.
Allí es va fer una cosa que no es podia fer
perquè allà era una zona verda.
Segona qüestió.
Una vegada està el procés judicial,
deixem de recollir firmes per dir
no, es va fer tot un moviment
que semblava que Tarragona depenia del fortí de la reina.
Semblava que Tarragona
perquè hi ha una visió de ciutat, etc.
Aquest és un dels altres errors.
I tercer, quan tu veus ja un procés judicial
i ja veus, perquè hi ha experts ja,
que això es perdrà,
sisplau, executem la sentència,
tenim exemple democràtic de complir les sentències
i ara, en una situació de crisi econòmica,
allargar aquests 600.000 euros és complicat
perquè això pot durar 4 o 5 anys més.
De tota manera,
la decisió de fer-li un restaurant
va venir avalada.
Aquestes decisions no es prenen de qualsevol manera.
Si els informes tècnics et diuen
que allí s'hi pot fer una cosa,
si l'Ajuntament diu que no,
aquí entres en un altre litigi
que l'Ajuntament també podria ser part afectada.
això funciona així,
si un particular demana fer obres on sigui
i les pot fer,
i els tècnics i les ordinances municipals
i tot plegat diuen que sí,
que és el que va passar,
llavors per unanimitat l'Ajuntament
va dir tireu endavant,
perquè també s'ha d'explicar tot.
Això va fa molts anys,
no sé si l'any 80, no sé quan.
Entremig ha passat moltes més coses.
També hi ha hagut, i no ho oblidem,
a banda del tema judicial,
aquí hi ha altres temes que s'hi han barrejat,
i tots n'hi sabem,
a banda que les persones que van posar l'Ajuntament
tinguin raó,
jo no les discutiré,
i menys quan hi ha una sentència pel mig,
que jo no soc jurista ni res,
però aquí hi ha hagut més coses,
i tots n'hi sabem.
Sí, a veure,
ara torni a voler un debat que ja ha passat.
No, no, però de quants n'hi ha vol fet,
però crec que s'ha d'entrar ensenyant-se,
de quants n'hi ha vol fet
poden treure batalles polítiques,
això estic d'acord.
Pots dir que s'hi ha personals.
De quants n'hi ha vol fet,
però el que jo crec que no és de rebut
és que els problemes de Tarragona
s'eternitzen.
Doncs aquí hi ha alguna cosa que falla,
i que aquí hi ha d'haver
una actitud democràtica
amb les institucions,
i quan hi ha una sentència,
complir-la.
Hem de donar exemple.
Sobre això de l'allargament del procés,
amb tots els recursos presentats
per l'Ajuntament,
recordem, ahir, per exemple,
en parlàvem amb el metge Tarragona,
Jaume Fontanet,
que l'any 2001,
i estem parlant, per tant, de set anys,
era el portaveu d'una plataforma,
que es va crear una plataforma ciutadana,
que va recollir firmes...
Sí que és evident que es va crear
un clima ciutadà,
però salvar el fortí,
que no sé,
el Josep Samant deia,
queda clar que no hi estava gaire d'acord,
el Pere, de totes maneres...
Més que estaria d'acord o no...
No crec que el problema fonamental
de Tarragona sigui salvar el fortí.
No, i quan es va fer això,
ja era que es veia que estava perdut.
Però estem parlant de l'any 2001, eh?
Sí, sí.
Déu-n'hi-do, com passen els anys,
i s'allarguen els litigis.
Es va buscar altres advocats,
no sé què,
i això també ha costat molts diners,
i no sé què,
i recursos...
Però tan fàcil,
no és una institució democràtica
com l'Ajuntament,
reconeixer que hi ha una sentència
que això s'ha de fer i feu?
Bueno, ara ja es fa, no?
No, però explicant a la gent,
no, no,
però explicant a la gent,
a la plató,
tot i a dir,
mira, això s'ha de fer,
és una sentència,
com a cada cop...
Les lleis són per ocupar...
Però a la vida personal passa això, no?
Sí, sí.
I després,
el fet, a veure, vull dir,
els ajuntaments,
hi ha molts advertiments
de legalitat que fan els tècnics
i l'ésitament no em fan cas.
Vull dir que això...
Però en aquest cas penso
que no n'hi va haver d'altres.
Això dic que d'aquest punt de vista
jo crec que el problema...
No, però en aquest cas,
en aquest cas,
que quedi clar que no hi ha...
Sí, no, no,
però ara el marge...
Perquè si n'hi hagués hagut algú,
perdona,
ara hi hauria responsables...
Sí, sí, sí.
Ara podríem senyalar mal dit
a algú de l'època.
Però veus que jo no senyalo.
No, és que no n'hi ha.
Que el factor és,
democràticament,
fer les coses quan toquen
per no allargar...
Clar, clar, això està clar.
En fi, i ara què?
Perquè, en fi,
tenim tres mesos per davant.
Sembla que duraran
tres mesos les tasques.
I després,
què creuen que ha de passar
en aquella zona?
Recordem, a més,
que estem parlant
del desmuntatge,
en fi,
d'unes obres que es van fer
a l'interior del fortí
i, per tant,
el fortí no desapareix,
tot i que pugui haver-hi
encara algú que pensi
que el fortí desapareixerà.
Però per això,
per això hi ha hagut
tot aquest procés ara.
Perquè no es faci mal bé
l'edifici,
que és el que s'ha de preservar.
Com a ciutadans de Tarragona,
què creuen que hi hauria d'anar?
Si és que hi ha d'anar alguna cosa?
O simplement preservar
el monument com a tal?
Jo et diré molt clar
el que penso,
jo particularment,
i això és un pensament
que cadascú pot tenir el seu.
És a dir,
si allí no s'hi fa res,
que és el que passava abans,
malament res.
Allí,
jo no sé si hi pots fer
un altre restaurant,
que no ho sé,
perquè ara jo no desconec
què s'hi pot fer.
Però diuen,
no, no,
allò serà un monument,
una zona verda...
Mira, escolta,
allí,
que està apartat
del centre de Tarragona.
Per molta gent
que hi vagi passejar
els diumenges
o anar amb bicicleta
o a córrer,
jo soc un dels que a vegades
ho faig.
És a dir,
si allí no hi ha una activitat,
passarà com l'altre fortí.
Mira,
passarà això.
L'il·luminaran o no,
quedarà bonic,
però si allí no s'hi fa res,
allò serà,
doncs,
un cau de porqueria,
perquè se n'ha d'estar
molt al damunt,
perquè la gent som com som.
I què s'hi ha de fer?
Un equipament públic o...?
Alguna activitat
s'hi ha de fer,
coses relacionades amb el mar,
no ho sé,
ara parlo de coses
que no sé jo,
o coses relacionades
amb la ciutat,
que pugui també...
Home,
allí és una part
de la història
de la ciutat important,
no només és romana,
de raó,
no?
Doncs potser es podia fer,
doncs,
un...
Musealitzar
aquells dos fortins.
I que sigui atractiu
per anar-hi,
perquè clar,
si tu un museu és una cosa,
però quan passes per allà davant
no t'acaba de fer el pes
i passes una vegada
i no hi tornes.
Això és així també.
Josep,
tu també creus
que s'hi ha de donar-li algun ús?
Jo crec que en principi
preservar-ho com a espai verd
em sembla important.
Després,
no em semblaria negatiu,
hi havia un procés
de consulta
a la gent.
Però això també seria molt llarg, eh?
Però a veure,
jo crec que s'ha d'educar la gent
a mantindre.
Vull dir,
a veure,
aquí tenim el parc de la ciutat,
que està molt brut també
a vegades ja està,
no?
Perquè la gent,
bueno,
la gent se l'ha d'educar,
però jo crec que mantindre espais verds
pel simple fet de ser espais verds,
que la gent hi pugui anar a passejar
i mirar el que s'hi pot fer,
a mi no em sembla negatiu.
Si l'Ajuntament s'ha de gastar diners,
que s'hi gasti.
Vull dir,
a veure,
durant molts anys
l'Ajuntament aquest,
els Ajuntaments,
perdó,
l'Ajuntament de Tarragona,
no que era l'anterior,
aquest enganx,
quan jutja,
ha fet la política del totxo.
Jo crec que no està malament
que ara fem la política
als espais verds,
d'espais en què la gent
pugui anar a passejar a caminar.
Hi ha tot el tema
de la façana marítima
també s'ha d'arreglar.
Llavors,
jo crec que tot aquest projecte,
deixar tot aquest espai obert
perquè la gent vagi cap allà
no em sembla malament.
En principi,
si hi ha d'invertir diners,
que s'inverteixin,
que es cuidin,
que es cuidin,
i després obrir un procés
de projectes,
que la gent pugui inventar
projectes,
entitats,
de què es podria fer.
Això s'hauria de fer ràpid,
però.
Bé,
jo soc conscient
quan diem tot això
que el moment aquest
és delicat
per l'està de la ciutat econòmica,
però jo crec que
fer una...
vull dir,
si parlem tal
de l'Alla Verda,
comencem a exemplaritzar
en llocs petits.
En fi,
veurem com evolucionen de moment
tots aquests treballs
de desmuntatge
del restaurant del Fortí de la Reina
que com a mínim
sembla que ens ocuparan
o ocuparan
a l'empresa encarregada
de fer aquestes tasques
uns tres mesos.
Avui també torna a ser notícia
el Pàrquing Jaume I
perquè precisament
Iniciativa per Catalunya
presentarà avui davant
del Tribunal de Comptes
una denúncia.
El Josep Sabantens
ho podrà explicar.
Ja ho he fet,
ho hem explicat
en els espais informatius
perquè d'alguna manera
volen aclarir,
en fi, suposo que iniciativa
i molts ciutadans
volen aclarir
què ha passat
amb els més de 24
o 25 milions d'euros
que s'han invertit
en el Pàrquing,
en el Pàrquing de Jaume I.
Per què porta iniciativa
aquest cas
al Tribunal de Comptes?
Mira, nosaltres
portem al Tribunal de Comptes
per responsabilitat política
i segon,
després d'analitzar la situació.
Nosaltres,
quan estàvem a l'Ajuntament,
ja vam estar en contra
que es fes el Pàrquing allí
perquè creiem
que pel model de ciutat
i el model de mobilitat
no era el lloc adequat
per fer el Pàrquing.
Vam estar en contra
però
vam acceptar la decisió.
A partir d'aquí,
quan estàvem
a les empreses municipals
hi ha un fet
que ens va començar
a obrir els ulls
i és que el 2006
l'Auditoria del Fabra
no la firma,
diu que no està,
que no pot firmar
els comptes
de l'empresa municipal.
Això ja va ser
un dels factors
el 2006
que ens va començar
a obrir els ulls.
I el tercer element,
vam esperar
que fes aquest Ajuntament.
L'Ajuntament aquest
ho ha ficat a Fiscalia.
La Sindicatura de Comptes
de Catalunya
només pot fiscalitzar
però no pot sancionar
econòmicament
i democràticament
només queda
el Tribunal de Comptes
que és el que pot
sancionar econòmicament.
Per tant,
és fruit d'aquesta qüestió
que nosaltres diem
que hi ha un instrument
que encara no s'ha utilitzat,
creiem que democràticament
l'administració
té suficients instruments
per valorar
què ha passat
i hi ha un altre factor
que és que ja portem
del 2001,
del 2001,
2008 anys,
el que deia abans,
vull dir,
el qual,
quan parles amb tothom
del conjunt de Catalunya
no ho entenen
i clar,
hi ha un cert,
un altre que no volem
és que quedi un fet més
i dir,
bueno,
doncs,
20 i 20 minuts
ja veurem el que passarà.
No,
volem utilitzar
un altre dels elements
que no s'ha fet
i que es faci.
Nosaltres això
ho presentarem
al Tribunal de Comptes
i aquest té poder
de sancionar
i pot investigar.
Com que creiem
que els arguments
que fiquem
són bastant objectius,
creiem que el Tribunal
podrà intervindre.
Què et sembla,
Pere,
aquesta decisió?
Jo em penso
que el desgavell
ve,
a veure,
jo això
faig sempre
l'exemple
de quan un fa obres
a casa
o fas el que sigui,
vull dir,
tu et fan un pressupost
i tu l'acceptes
però mai acceptaràs
que un pressupost
es multipliqui
per no sé quantes vegades
però és clar,
això no es multiplica
un dia per altre,
això va pujant
de miques i miques.
És a dir,
això un moment o altre
algú hauria hagut de parar-ho.
És a dir,
quan portaven
tres vegades
el pressupost inicial
i això potser
s'hauria hagut de fer
un pensament
a veure què passa aquí,
perquè és que això
no pot ser
i més enllà
de si el pàrquing
és intel·ligent
o és normal,
això al final
serà un pàrquing normal
que ens haurà costat
un ull de la cara
o dos,
però el fet real
és que
dels 4 milions
gairebé
d'euros inicials
arribar als 20 i tants milions,
és a dir,
quan n'aportaven gastats 15,
jo em penso
que havien de parar
o havien de dir alguna cosa.
Per què no es va fer això?
Per mi,
això és la mare dels ous.
Hi ha un moment o altre
que algú,
que és el que signa
el pagament
o la conformitat
del que es fa allí,
volia dir,
escolteu,
això no pot ser,
parem un moment,
què passa aquí?
Com que això no es va fer,
es va deixar,
i s'ha parat
on s'ha parat,
perquè al final
algú ha dit prou,
sinó que encara
potser estaríem als 35 ara,
jo què sé.
Però la sospita aquesta
que em plantés
l'iniciativa
que hi ha hagut irregularitats
en tot aquest procés?
jo no en tinc ni idea
d'això,
i vull dir,
si vosaltres
ho heu mirat bé
i teniu elements
de judici
com a mínim
perquè s'aclareixi.
Nosaltres no volem entrar
en qüestions,
no volem personalitzar el debat
perquè crec que
fora el negatiu.
Nosaltres,
el que volem és que...
Sí, però se manté
al final,
al final,
hi haurà un responsable.
Bueno,
sí, sí,
o uns.
No,
el que no pot ser
és que una institució democràtica...
Primer estem parlant
de diners públics.
Aquest és un factor
per nosaltres definitiu.
Diners públics
de tots.
Segona qüestió,
el que no pot ser
no és inexplicable
perquè durant nou anys
no puguem
aclarir el fet aquest.
I tercer,
a veure,
esperem
que aquesta comissió
que diu que va fer
l'Ajuntament
de Tècnics
resolgui el tema.
Ara,
la preocupació
vist des de fora,
home,
vull dir,
quan hi ha...
Crixis en una empresa
amb dos menys
relacionats els comptes,
eh?
Nosaltres el que ens preocupa
és que allarguem...
Bueno, és això, és això.
Bueno, però aquest Ajuntament
té instruments
per fer-ho, això.
A veure, vull dir,
nosaltres el que hem fet
ha sigut analitzar
tota la documentació
que tothom té.
Tothom té.
A veure, vull dir,
doncs davant d'aquests factors,
nosaltres el que ens preocupa
és que aquests fets,
que una obra
que dura nou anys,
que jo no sé si hi ha cap cas
en la història democràtica
d'obres així,
i que ara,
en el moment que estem aquí,
no es pugui fer.
I segon,
si tu fas prioritats polítiques,
molt bé,
si tu,
l'Ajuntament encara ha fet
una comissió de tècnics,
sisplau,
fiquem-los a treballar
a full time,
24 hores,
que no costa tant,
i diguin,
vinga,
jo crec que no costa tant,
o sigui,
el que és inexplicable
avui
és que a les altures
que estem ara
no sabem què ha passat,
i internament
jo crec que es pot saber què,
vull dir,
per passar de tres,
jo fa 15 anys
amb uns fills
vaig anar a Vigo
i vam veure
un parc intel·ligent,
i me'n recordo
que mons fills
van pujar allí,
el vaig veure,
o sigui que això
funcionava,
no és una obra extraterrestre,
funcionava,
doncs comencem a mirar
per què,
i el que diu Àl·lem,
vull dir,
el que no pot ser
és dir,
Sistemas Allen
diuen una cosa
i no s'aclareixi bé,
jo crec que això,
una comissió de tècnics
de l'Ajuntament,
en dos mesos o tres
es pot saber què,
bueno,
el que passa que si les coses
estan al jutjat,
potser el que hem de fer
és portar-les al jutjat,
perdona,
jo dic una cosa,
bueno,
però jo crec que hem de donar,
o sigui,
no,
millor per llei,
no,
inclús,
si tu vas a la Fiscalia
i els hi portes els papers
i tu segueixes investigant,
els primers papers
s'han de portar llarg.
Són diners públics,
jo crec que,
no, no,
però sí,
esclar que per això estàvem...
Ja, ja,
però portem un any i mig.
Ara,
què farem allí?
Nosaltres som partidaris
i que es consulti els veïns,
però allí portem 24 milions
en un forat d'enterrats.
El de 30,
diuen, no?
Bueno,
però és que ara ja fa un any i mig
que estem i no aclarim res,
encara.
I iniciativa que faria?
No faria el pàrquing?
Nosaltres,
en principi,
consultaríem els veïns,
sí,
consultaríem
i no,
diguem,
no ens trencaríem a cap posició.
Aquest debat sobre,
si donar-li una utilitat final,
si era pàrquing intel·ligent,
pàrquing normal
o fins i tot
donar-li una altra utilitat,
va sortir fa una setmana o dos mesos
quan es va encarregar
aquella auditoria.
No sé si el Pere
està convençut
que allà,
amb el que s'ha invertit,
ha d'anar definitivament
un pàrquing,
encara que sigui
un projecte molt diferent
a l'inicial.
Tot això és tan desgavell,
no?
Jo crec que sí que hi ha d'anar
un pàrquing.
El que passa és que
un pàrquing allí dins,
dins de la muralla,
és un error.
Doncs, Pere,
per què no...
Per què no acostumem a funcionar
i rectificar els errors?
I tal com queda tot allò,
amb aquelles escales,
que el bonic seria
tot això.
El que passa és que, esclar,
si ara has de començar
a desmuntar tot allò,
això és qüestió d'anar pagant, eh?
Pagant-se n'has feliç.
Jo crec que hi ha un factor...
I penso que no està l'època per això.
Jo crec que vivim
de massa errors històrics.
L'AVE.
Error històric.
Més repetim això.
Què treuen ara?
Els trens que vas per a Rural
no hi pots anar.
I estem perdent,
deixant l'estació de Tarragona,
doncs, lamentablement.
Llavors, tot ho diem.
Error històric.
Però no fem res.
Error històric.
No fem res, no.
Jo crec.
A veure, no fem lo suficient,
ho dic bé.
No fem lo suficient.
A veure, perdona, no, no.
Error històric.
Ahir treuen els autobusos,
el govern aquest,
que jo critico,
d'Arreus Valls per anar allí.
Per anar tu a Madrid,
per anar tu al nord,
ara no pots anar allí
des d'aquí a l'estació de Tarragona.
Però escolta'm una cosa.
No, no, perdona, perdona.
Però és l'única capital de província.
Això que estàs dient tu,
i algun mes passarà,
ja ho sabíem,
o ens ho havíem de...
El que passa,
el que passa aquí...
Doncs llavors què fem nosaltres?
No, no, perdona,
perdona un moment.
Un moment, un moment.
Jo estic d'acord amb tot això
que estàs dient,
i jo et diria on hem de firmar.
vol dir que així de clar.
Ara bé,
ara bé,
ara bé,
quan es va decidir
que l'estació es feia allà,
aquí,
molts dels cares queixant aplaudien.
No, jo no.
No, no, perdona't.
Però un moment,
jo no vaig llegir en aquell moment
cap editorial,
ni cap carta al director,
ni res
de pes.
De pes.
Nosaltres el pes que teníem
vam fer un model
de trens que no anava per aquí.
Jo, de la mateixa manera
que ara hem llegit
dues pàgines al diari d'això,
jo no les vaig llegir
fa 5 o 6 anys.
Ah, vale.
Ah, d'acord, no.
Ara és molt bonic dir això.
Un moment, un moment.
Llavors,
ara ja està fet això.
Tu et penses
que amb els diners
que ha costat aquella estació
i tota aquesta línia
no m'han de passar
i amb tots els trens que puguin?
És que és lògic?
No, però no, no.
No és lògic.
Sí, sí que és lògic.
Perdona un moment.
La lògica...
Perdona un moment.
El que és lògic
és que es fa una via
de tren nova.
La lògica
és el servei de les persones.
Es fa una via de tren nova
amb unes característiques úniques.
Més boges o pitjores.
No, pitjores, úniques.
Úniques que són
Lleida, Girona, Barcelona,
l'estació a la ciutat,
Tarragona no.
Perdona un moment.
Per la pugna absurda
de Tarragona-Reus.
Estem parlant
de la línia de l'AVE.
Sí, sí.
La línia de l'AVE
passi per on passi
és única.
no perquè no n'hi hagi cap més
sinó pel tipus
de construcció.
Però quanta gent
viatja a l'AVE
quan ja viatja a Barcelona.
El que estan fent
el que estan fent
a DIF
i a Renfe
les dues empreses
és treure'n rendiment econòmic
sobre aquestes vies de tren.
Com se fa això?
Passant-hi més trens.
O sigui, què?
El rendiment és aquest.
No, no, no.
Una empresa pública
és el rendiment
o és el servei públic?
Per les dues coses.
Els demanem les dues coses.
Perdona, perdona.
Jo no estic defensant-ho, això.
Estic dient el que passa.
Home, bueno, va ser
per visions
per visions
purament mercantilistes.
Però en el seu moment
jo no vaig veure
dues pàgines al diari
dient
perdrem aquest tren,
perdrem l'altre,
perdrem l'altre.
Ho veiem ara.
Ara és molt fàcil
per aquesta notícia.
Pere, jo parlo
per coherència política.
Jo no puc parlar dels demés.
Nosaltres vam estar
en desacord amb això.
I el que diem ara
és que les coses
el que poden fer
és basar-nos a Tarragona
en l'error polític.
Error polític del pàrquing,
error polític de l'estació.
Però l'estació aquesta
no la canviaràs d'allò.
No, jo no dic profe.
Però a veure,
el que no pot ser
és que la línia del Mediterrani
la passin per allà.
No, home,
ara els trens que venen
de València cap aquí
per anar a París
han de passar
per aquesta estació d'aquí,
de Tarragona.
No per allà.
Bueno,
doncs això hem de lluitar.
El que no podem quedar
és d'aquí d'aquí d'aquí anys
dir un altre...
Però ningú et diu
que no es lluiti ara.
El que passa
és que hi ha coses
que ja estan aprovades.
Hi ha coses
que estan aprovades.
Però es poden canviar, no?
que esteu governant vosaltres.
Home,
jo no sé si es pot canviar
totes les obres
que es fan
per aquí sota l'aeroport, eh?
Home,
hi ha coses...
Bueno,
també siguem realistes.
Hi ha coses...
Però el Mediterrani
no està fet encara.
Home, no,
però Déu-n'hi-do
el que està fet, eh?
Tu vés per aquí darrere
i veuràs el que està fet.
Bueno,
pots fer uns remals,
podem fer-ho.
El que no pots fer
és deixar l'estació de Tarragona
de aquesta forma.
Evidentment que sí,
per això s'està lluitant.
També és cert
que el Ministeri de Foment
no tenia cap escrit
de l'Ajuntament de Tarragona
reclamant tot això
que estem dient.
De mai.
Aquí s'havien dit coses
però allà no havia arribat mai res.
Deixi'm si tu un moment,
ho dic perquè és que
se m'han anat desviant
del pàrquing a l'estació.
Suposo que els ullets
han anat agafant el fil.
Estàvem parlant del debat
sobre l'ubicació,
evidentment,
de l'estació de l'AVE
a la zona de Perafort-la-Seqüita
i també de la desaparició
d'algunes línies de tren
d'allà recorregut
que connecten Tarragona
i Catalunya
amb la resta de la península
i que estan deixant de passar
per l'estació de Tarragona,
la de tota la vida,
la del centre de la ciutat.
De fet,
crec que és els propers dies
del mes de desembre
que desapareixen
un o dos trens
d'aquests que connecten
amb el nord de la península.
I per tant,
aquí el paper
sí que serà
un tema de debat interessant
veure en quin paper queda
l'estació de Tarragona-Ciutat.
És a dir,
simplement com una línia
de regionals,
entre cometes,
que ens connecti amb Barcelona,
tot i que també tenim
l'altra línia
amb els trens avant,
que són més ràpids
que surten
de l'estació de l'AVE
i que utilitzen
la línia
d'alta velocitat.
No sé si volen dir
alguna cosa més
del tema dels trens.
No, no, no.
Estaríem parlant
més d'estona
i diríem el mateix.
Jo, Ricard,
el que feia
era una línia
d'augmentació de fons
del tema
dels errors històrics.
Jo diria això,
crec que aquesta visió
és la que hem de trencar.
No podem basar-nos
sempre en els errors històrics
perquè això...
Però si està fet,
ja està fet.
Avui estem en una tertulia
en què parlem molt
de números,
de diners,
del que ens costa
el fortí de la reina,
de moment a l'Ajuntament
de Tarragona,
més de 600.000 euros.
Parlàvem del tema
del Parc I en Jaume I,
més de 24-25 milions d'euros
que ja s'han invertit
en aquesta obra.
Tot això en un context
de crisi
que també ha aparegut
per aquí
al temps de la tertulia.
Ahir, a aquesta hora,
ja a la tertulia
anunciàvem
les dades de l'atur.
En fi,
no cal dir
que són molt dolentes.
Tenim un augment
interanual
a la demarcació de Tarragona
del 60%,
que és molt més alt
que en el de la mitjana
de l'Estat.
15 punts, no?
15 punts,
o més fins i tot,
perquè em sembla
que la mitjana de l'Estat
és del 42%.
I en fi,
tot això sembla
que va a més.
No sé si
és per mostrar-se
realment molt preocupat,
si creuen que això
es notarà,
per exemple,
molt ara
que arriba aquest mes
de desembre,
que és especialment
una època
de molta activitat comercial,
que és l'activitat
de consum
o l'època de consum
més important de l'any.
Precisament el consum,
que és una de les dades,
un dels indicadors
que més ha baixat
en els últims mesos,
creuen que això
es notarà molt?
Jo crec, Ricard,
que hi ha dos factors.
Hi ha un sector de gent
que no té crisi.
I això jo crec
que fa
que
el tema
de consum
de
de gastos
de jugats i tal
no repercutirà tant
com
pot passar.
Però sobretot per això,
perquè hi ha un sector de gent
que no té crisi,
que té el seu sou
i llavors aquesta gent
funciona,
funcionarà
i per Nadal
aquest nivell de consum,
jo crec que funcionarà,
però perquè hi ha aquest sector
de crisi.
El que passa és que
per mi em preocupa
és tot
l'augment
de repercussions
familiars
que hi haurà,
que això sí que
potser ara
amb el tipus de consum
de Nadal
no ho veurem,
però ho veurem
amb coses
més fortes,
vull dir,
de gent que quedarà
molt desemparada.
Jo crec que aquí
el govern,
tant el de Catalunya
ha de fer un esforç especial
perquè una vegada
s'ha fet
la gran macroeconomia,
la gran discussió
de les empreses,
comencen a fer ajuda
a les persones
i l'inversió.
Des d'aquest punt de vista
jo crec que l'Ajuntament
pot fer un gran esforç
perquè aquests milions
que ara el govern ha anat
doncs ho porti a terme.
Jo crec que per aquí
s'ha de treballar.
Però jo penso
que si vas sortint
els cines
o els restaurants
funcionen
perquè hi ha un nivell
de societat
que encara no
s'ha de la crisi.
i no funcionen tant.
I aquestes mesos
de anticrisi
anunciades la setmana passada
pel govern espanyol
i que ara
s'han d'aprofitar
a nivell
perquè a Tarragona
ens tocaria
uns 24 milions euros.
Es tracta d'activar
l'activitat
d'inversió pública?
Això s'ha d'explicar.
Això és per coses
que no estan dins
el pressupost
l'any que ve.
Són coses
de més a més.
I si en pots arreplegar
uns com a...
Però, l'amor de Déu,
clar que sí.
No, i amb gent
que estigui aturada...
A mi em consta
que des de dijous
o divendres
que es va sortir
amb els regidors
que jo conec
el divendres
en vaig trobar uns quants
i m'han dit
escolta,
el que passa
és que s'ha de presentar
tot en un mes.
Sí, sí.
En festes entre mig
vol dir que s'ha de córrer.
Això ho han de córrer
però, bueno,
per això...
Jo crec que s'ha de fer
és prioritar
i fer això
i puc resoldre el tema.
I si comeu un dia
que no hi hagi vacances
per algú
per això dir,
jo crec que s'ha de prioritar
aquests temes
i fer-ho.
Es notarà,
en general,
la crisi per Nadal
normalment no es nota
perquè,
a veure,
tothom que s'ha quedat
de l'atur
ara encara cobra.
El problema és
quan s'acabi l'atur
per molta gent.
Si és que això
arriba a passar.
Que això és el que preveuen
malauradament
moltes entitats
que treballen
amb persones...
Ara ens ho trobem.
Per Nadal
tothom farà
de més i de menys
per passar-nos-ho
el millor que puguem
perquè això passa cada any.
És una mica com a l'estiu
que potser no es faran
tantes vacances
però 3 o 4 dies...
Però no hi vols renunciar,
del tot, no?
Renunciarem a altres coses.
Però jo crec que pot ser...
Perquè l'escala de valors,
perdona,
ja fa anys que ha canviat, eh?
Abans primer...
Potser haurem de tornar amb allò,
però...
Ah!
Vale, vale.
Potser haurem de tornar
a l'escala d'abans, no?
Però ara
no podem deixar de fer
moltes coses.
Jo l'altre dia
vaig sentir
un senyor
per la televisió
que no sé qui és
que va dir
que potser ens haurem
de deixar d'anar al gimnàs
i ens haurem de fer càrrec d'això.
Això vol dir
que el gimnàs municipal,
públic,
qui pugui haver,
potser tindrà més gent.
I llavors
vol dir
que l'administració
haurà de donar
més bon servei.
Per dir,
a veure,
com a substitució.
Però potser ni això.
Potser no podem anar
ni aquí,
algú.
Però aquell ho deia
com a exemple,
això.
Aquí l'escala de valors
és molt diferent
que de fa uns anys.
Ara la gent
no vol deixar de sortir
a divertir-se.
No, no,
això ho fa i això.
Deixarem de fer altres coses.
Perdona,
la gent,
tothom té el cotxe nou.
Ja, Pere,
però això s'ha acabat.
Jo crec que l'escala de valors
haurà de canviar
i el mercat haurà de canviar
i el mercat haurà d'estar controlat
perquè a aquest nivell
i si no prenem de la situació...
I algun control
hi ha d'haver aquí,
perquè és clar,
si no passarà el que ha passat ara.
I si no prenem de la situació
d'aquí sis anys
ens passarà el mateix
i això no pot ser.
Jo crec que o aquesta vegada
l'esquerra
tenim uns valors...
Ara és la de la política,
diuen, eh?
Ja ho fem
o si no ho passarem malament.
Això ens portaria a debatre
sobre si les mesures anticrisi,
per exemple,
anuncies pel govern espanyol,
en fi,
són les adequades
i poden pal·liar
aquests efectes de la crisi,
però en fi,
ja veuen el rellotge,
s'acaba el temps de la tortuga.
Avui hem parlat molt de números,
de números que s'han de gastar
o que ens hem gastat
tots com a contribuents
d'aquesta ciutat de Tarragona
i dels efectes també
de la crisi econòmica
amb aquestes dades de l'atur
realment preocupants
que ja us avançàvem ahir
a aquesta hora.
Acabem aquesta tortuga.
Avui hem fet un cara a cara
amb Pere Valls i Josep Samanté
perquè recordem,
com dèiem al principi,
que hem tingut a última hora
la baixa d'Albert Vallbé,
advocat que per motius professionals
havia d'anar amb un judici.
En fi, Pere Valls,
Josep Samanté,
moltes gràcies per compartir
amb nosaltres la tertúlia
i fins la propera.
Que vagi bé.
Bon dia.
Gràcies.