Sintonia de Tertúlia, matí de divendres,
temps per comentar algunes de les notícies de la jornada.
Avui tenim quatre convidats, bé, de fet tenim dos i mig,
ara arriba la tercera convidada i esperem que arribi el quart,
encara que no sabem res del quart convidat.
Però de moment saludem els que ja tenim aquí,
que són l'historiador i professor de la Universitat de Rovira i Vergili
i Josep Maria Sabatebos. Josep Maria, bon dia.
Bon dia, Tarragona.
També ens acompanya la professora de música Teresa Valls.
Teresa, bon dia.
Bon dia.
La mitja que ja és sencera perquè acaba d'arribar
és la botiguera Carme Pedrol.
Carme, bon dia.
Bon dia.
I el que no és res de moment, perquè no ha arribat,
en fi, esperem que s'incorpori.
Ens havia confirmat que vindria a la Tertúlia
és l'advocat en Xavier Soler Poblet.
Vells 4, volem comentar algunes de les notícies del dia i de la setmana.
En aquesta primera setmana del mes de setembre,
represa de l'activitat quotidiana.
Avui que tenim gent relacionada amb el món del comerç i de l'educació,
suposo que és setmana allò de, no?
Teresa?
De reentrer.
De reentrer, no?
A més típica i tòpica per vosaltres,
la gent que us dediqueu a l'ensenyament.
Sí, bueno, comencem el dia 15 a les classes,
però tot el mes de setembre i final d'agost,
ja n'hi ha molts que treballem.
I el Josep Maria, suposo que a la universitat també, no?
El Josep Maria no ha fet vacances.
Ja fa molts anys que no en faig,
gairebé et diria que no n'he fet mai.
Per què? Per militància?
No, sí.
Perquè l'ha fet tot l'any.
En part, sí.
En part, sí.
Perquè fas la feina que t'agrada,
continues fent la feina amb un altre ritme diferent,
però així no et trobes després amb això que la gent diu
ai, he de tornar a treballar...
La síndrome post-vacacional, no?
Que abans no es tenia això.
És una malaltia moderna.
Vull dir que ara tot són estrès i síndrome és d'aquesta mena, no?
Però, en fi, però bé, bé.
I la Carme?
Jo tampoc no tinc síndrome vacacional.
Per què ha de treballar tot l'estiu?
Perquè jo de vacances faig la setmana dels autònoms.
I quina és la setmana dels autònoms?
Que no ho cobreu!
No, és la setmana que va de la Mare de Déu d'agost a Sant Magí.
És la setmana que més o menys la majoria d'autònoms,
i si som sols encara més,
doncs és que aprofitem aquests dies.
Si són 10 dies, si són 8, oi, els que siguin.
Molt bé.
Doncs aquestes les vacances meves.
I hàstima que no li puguem preguntar a l'advocat
que no ha arribat, el nostre advocat de la tertúlia,
perquè segur que ell ha fet més vacances,
perquè sempre en el món de la justícia,
els jutjats i tal, aquests sí que fan vacances.
Aquests sí que fan vacances.
A veure si s'incorpora.
O potser està treballant, perquè tenen molta feina.
En fi, ja saben que aquesta setmana,
primera de setembre, tenim un tema estrella
en l'actualitat local,
que és el tema del pàrquing Jaume I.
Ja saben que a finals de la setmana passada
l'alcalde anunciava la reconversió del projecte
en un pàrquing convencional,
després dels anys i anys que portem
amb aquest polèmic projecte.
I en fi, el primer que els hi pregunto,
aquests dies els convidats a la tertúlia,
és que em pensen d'aquesta reconversió
anunciada ara de fer un pàrquing convencional
amb 350 places,
amb unes obres que encara trigaran
com a mínim un parell d'anys
a estar enllestides.
Què els sembla?
És la millor solució, Teresa?
Et sembla a tu?
No ho sé.
Jo no soc tècnica,
però que l'acabin i facin alguna cosa.
Perquè fa tant de temps que allò està d'aquella manera.
I quan arribes allà en aquella plaça
veus allò que sembla una mole allà,
que he pensat que, mira,
voldríem fer un auditori.
perquè per Setmana Santa
allà ja s'hi posa la gent així sentada
i mira.
Doncs ja aprofitem-ho
i fem-ho diferent, no?
Perquè de debò que trobo
panós tot plegat, no?
Vull dir, que facin alguna cosa,
que l'acabin ja i que facin alguna cosa.
Josep Maria?
Políticament i correctament
faré servir un mot d'una cançoneta popular
que deia que els excrements de la muntanya
no fan pudor,
encara que les remenis amb un bastó.
Els remenis amb un bastó.
Jo has dit ben dit.
Ben dit.
Això fa...
Sí, finamente.
Primer, clar,
per molt que aquest pàrquing estigui
en un dels punts més alçats de la ciutat,
no és una muntanya, allò.
I en Pic Serramena
el cert és que fa pudor.
Fa pudor
perquè, d'alguna manera,
escolta'm, no ens aclarim.
Avui la notícia és que es veu que sí,
que hi podrien haver 600 places,
que van fer les coses mal fetes i tot això.
Si es van fer mal fetes,
demanar responsabilitats,
però el que no es pot fer
és que amb el diner públic
dels tarragonins,
de tots els tarragonins,
doncs es facin aquestes coses.
Però el Josep Maria de Pusat què faria?
Jo, què faria?
Mira, moltes coses.
La colla xiquès del Serrallo,
per exemple, no té local.
Estem amb una xabola,
que així surt el programa de festes de Santa Tegla,
i allà, doncs,
que es deixessin un raconet
per posar,
per fer castells
i estar a sopluts quan plou.
Allà es poden fer 40.000 coses,
però fer-les vol dir temps.
i el temps és or,
i el temps és paga,
i totes aquestes coses.
Si es pot fer el pàrquing,
allà es necessita un pàrquing.
A la part alta es necessita,
d'alguna forma.
I buscar noves solucions,
allò que deia l'Associació de Veïns
a altre temps del passeig de Sant Antoni,
que també hauria estat possible.
Doncs no es va fer.
Doncs no es va fer,
però aprofiteu la forma,
els tècnics,
qui sigui,
que trobi la solució més idònea
per tirar endavant això.
El que no es pot ser
és que tingui l'Ajuntament
tot aquest seguit de patates calentes,
que algú ha sembrat les patateres,
que algú les ha regat
durant un munt de temps,
mentre s'ha regat,
doncs si es gastaven
no sé quants metres cúbics d'aigua,
potser s'han facturat
més metres cúbics d'aigua
per regar aquestes patateres,
i ara el que està fet tothom
és posar al forn aquesta patata,
que potser amb el temps
aquesta patata no estarà allò
ben duradeta
i per posar-la en bol i sal
i menjar-se-la bé
i tindre un bon àpat,
sinó que aquesta patata
potser quedarà podrida allà dintre,
quedarà rostida, cremada allà dintre.
M'ha sap molt de greu,
però la veritat és que
solució, solució,
jo no em veig cap.
Carme, a veure, tu què?
Jo un pàrquing.
Tu faries el pàrquing.
No va estar creat per un pàrquing.
A veure, jo d'entrada no entenc
el per què es triga tant de temps.
No ho entenc.
Suposo que és això que va bé,
políticament va bé.
El Josep Maria ha dit una cosa
que jo també és la que penso,
que jo ho diré més bastó.
Allò que dèiem,
la merda de la muntanya no fa pudor
encara que la remenis amb un bastó.
Això ja es remena per mi una miqueta massa.
De totes maneres,
si jo fos de l'equip de govern anterior,
pensaria, home,
aquesta i l'altra patata calenta que també hi ha,
si en 20 anys és això el que hem fet malament,
doncs mira,
quasi que ens podem donar per satisfets,
que en 20 anys s'hagin fet dues coses,
doncs que no estan bé.
Jo reconec que aquí hi deu haver algun fallo.
Una de les coses que diuen
és que la maquinària està oxidada.
Home, és que potser en dos anys
no hi hem fet res.
I jo, com que soc del serrallo,
i encara que molta gent ho saben,
que les peces s'han d'anar engraçant, no?
Si hi ha aquella cosa
i ningú toca i ningú fa res,
evidentment que es rovellarà.
Vull dir, a veure,
és el que també deia el Josep Maria,
aquí més que res
és perquè s'està jugant amb diners públics,
perquè si no,
al serrallo hi ha un pàrquing
que fa dos anys que està fet
i no es pot utilitzar adequadament.
I d'això se'n parla molt poquet.
Per què?
Perquè políticament no interessa ningú
perquè no és cosa de política.
A veure,
jo em sembla que ha arribat un moment
que se suposa que la gent que està en dalt
és per prendre solucions ja
i des del primer dia que hi són.
I en canvi aquestes solucions no les veig.
I s'ho faran durar, eh?
S'ho faran durar fins a l'any de les eleccions, segur.
Jo em sembla que això ja dura una miqueta massa.
I la Teresa, en canvi, pel que deia,
no preferia fer altres coses que no pàrquing?
A veure, jo no soc tècnica
en aquestes coses i no hi entenc,
però la meva lògica
em diu que, bueno, que evidentment a la part alta
es necessita un pàrquing perquè no n'hi ha i tal,
però jo no m'imagino 600 cotxes,
600 places que diu que havia de tenir aquest pàrquing
passant pel portal de Sant Antoni.
No m'ho imagino.
Perquè és que allò no estava fet per passar cotxes.
Aleshores, no sé si aquest pàrquing
ha de ser a dintre de la part alta
o pot ser fora del passeig de Sant Antoni
o es pot aprofitar el de Torroja
o no sé què.
Tinc els meus dubtes
que ell hi hagi de fer un pàrquing.
Ara, evidentment, allò està creat per un pàrquing
i no acabem-lo com un pàrquing
perquè, mira, ja estem posats, no?
Però jo tinc els meus dubtes
sobre si realment és el lloc.
Recordem que ja fa anys es va plantejar
de fer un pàrquing al passeig de Sant Antoni
i que ara, fins i tot, una de les propostes
que es vol recuperar és la possibilitat
de fer aquest passeig de Sant Antoni.
Amb això estaria d'acord?
Que millor fora que dins?
O que ja que està projectat dins,
que el fem dins de muralles?
Però tornem al mateix.
Allí s'hi han gastat no sé quants milions...
25 milions d'euros.
De euros.
Doncs a aquests milions
se'ls ha de treure una rendibilitat
i una rendibilitat que sí.
El pàrquing donarà aquesta rendibilitat.
No, no, evidentment.
Qualsevol pàrquing la dona.
I un estudi econòmic suposa de dir
bé, se fa una inversió,
és una inversió pública
i se li ha de treure un rendiment.
posar allí tot un seguit de coses
que no donin rendiment...
No, és clar.
Encara que siguin equipaments culturals
o el local dels cegats del Serraio.
Sí, equipaments culturals, sí.
El problema és aquest,
que la cultura...
No dona diners.
Sí, que no dona...
Sí que en podria donar,
però no en dona.
En pot donar molts,
perquè s'estalvien els diners.
Vull dir que d'alguna forma s'estalvien.
Mira, jo he vist,
davant de la facultat,
aquí a la plaça Imperial Tàrraco,
ara estan repintant els bancs.
Si hi ha cultura,
els bancs potser no caldria repintar-los tan seguit.
Per què?
Perquè la gent s'asseu on s'ha de seure
i posa els peus en terra.
No s'asseu el respoller dels bancs
i posa els peus on tenim el lliure on acaba l'esquena.
Doncs, aleshores,
la cultura també a la llarga dona diners,
però es veu que costa molt
posar la cultura aquí.
Els mestres hi tenim molt a dir,
també els pares hi tenen molt a dir,
tothom té molt a dir,
però la cosa funciona d'aquesta manera.
Tema d'incivisme.
Clar.
Carme.
Sempre ho he dit el mateix.
Clar, el Josep Maria deixa això dels bancs
i té tota la raó.
N'hi ha, doncs,
que serà perquè hi toca molt el sol i tot això,
però la majoria de vegades és per l'incivisme.
Clar,
jo ja estic conforme que es parla tant
del pàrquing del Jaume I,
però ara en aquests moments
jo trobo que Tarragona,
i cuidado,
i que sempre penso que és més culpa de la gent
que no pas de l'administració,
en aquest cas de l'Ajuntament,
no?
Però està brutíssima,
brutíssima, brutíssima.
En aquests moments
està fatal.
Jo que m'apateixo bastant,
que va ser que és, diguéssim,
de la meitat de la Rambla a Navall,
però em pateixo bastant a Tarragona,
està d'una brutícia fatal.
Clar, això també...
Això que és més culpa dels ciutadans, dius.
Jo dic que és més culpa dels ciutadans.
Papereres n'hem posat,
papereres n'hem posat a dojo, eh?
És culpa del ciutadà.
Tindrà la seva part de culpa, potser...
Ara a l'estiu és que és molt difícil,
jo ho entenc,
però, per exemple,
el barri del Serrallo,
que tothom diu que ha quedat tan maco,
jo ja sé que això és antipopular,
però la part del darrere,
no hi passis,
a part per les males olors,
a veure,
s'han fet moltes edificacions noves,
que això també dignifica el barri,
però les males olors que arriben a haver,
allà hi ha un cartell
de quan s'han de buscar les escombraries,
amb aquells que són movibles,
els que són aquests soterrats, no.
Home, llamça les escombraries a les 8 del matí,
a l'estiu mateix,
amb la fruita que fa molta olor.
Home, per favor, per favor.
Els soterrats,
l'orgànica,
hi ha un que no funciona,
el meu barri que no funciona,
que està molt amunt.
No, no, no,
no funciona cap.
L'orgànica està espatllada.
Ja?
O sigui, no,
des del primer dia que no funciona cap orgànica.
No, no,
doncs això és un altre problema.
Perquè passes per...
A Sant Pere i Sant Pau, m'assembla,
però en cap més lloc de Tarragona,
ni dels barris, eh?
Però llavors passes per allí,
fillot,
les olors que deies tu
és una cosa tremenda,
perquè allà sota no sé què s'hi deu fer,
però hi deu haver estant soterrats allà dintre.
Per tant,
sí que la gent embruta
i a l'estiu és molt difícil de controlar,
perquè, bueno,
tot és diferent,
però...
Hi ha un munt de porqueria
a la can...
Bueno, hi ha una cantonada de la Rambla,
que és igual,
amb un carrer que travessa la Rambla,
que dona la Rambla,
que és que durant tot el dia
hi ha brossa al carrer.
Durant tot el dia.
Passi l'hora que vulguis.
I no una mica, eh?
Un munt de bosses
i cartrons
i fustes
i cadires
i mobles vells
de no sé qui.
Home,
la gent és...
I m'agrada que diguis això
de la cantonada de la Rambla,
perquè, clar,
al Serrallo sempre diuen,
clar,
com que fa baixada,
tot baixa aquí baix.
Llavors,
està d'aquesta carrera.
Carrer Fortuny,
cantonada de la Rambla,
ja t'ho he dit,
els contenidors
que hi ha soterrats allí
tot el dia
i hi ha brossa al carrer.
Fora dels contenidors,
vol dir?
Fora dels contenidors,
clar.
En fi,
es parla molt de l'incivisme,
això ho lligava
amb el que deia abans
el Josep Maria
del tema dels bancs
i de les destrosses,
les petites destrosses
que es fan
en el mobiliari urbà
i que això suposen,
a més,
després unes despeses econòmiques
per l'Ajuntament
considerables.
En fi,
deixem el tema aquest
i el del pàrquing
que suposo que
encara ens donarà
molt de sí.
Jo els hi volia preguntar també,
és una altra qüestió
que aquests dies
ho parlem
amb tots els tertulians
perquè aquesta primera setmana
al mes de setembre
continuem tenint
un allau
de dades econòmiques
tan negatives
que dona la sensació
aquesta
que estem en una crisi
realment profunda.
Vull que la Carme
ens ve com a botiguera.
Has dit crisi.
Crisi,
crisi,
sí,
crisi,
que ara ja pràcticament
tothom en parla de crisi.
El comerç es nota la crisi,
el consum ha baixat,
això que es diu tothom
que s'ha baixat,
per exemple,
el consum en restaurants,
bars,
hotels
durant l'estiu,
també es nota
en el sector comercial?
És el que es parla
entre els comerciants
de la ciutat
o no?
A veure,
és que depèn
del comerç.
I jo puc dir
que,
per exemple,
jo no ho he notat,
però clar,
jo et dic una cosa,
a veure,
que pot venir
totes les clientes
que vulguin,
eh?
Cuidado.
Però les meves clientes,
per l'edat,
no tenen hipoteques
i no tenen canalla
del col·legi.
I això,
ells tenen la seva pensió
cada mes,
saben amb el que compten
i jo,
la veritat,
puc dir que no ho he notat.
Potser,
abans s'emprava
una miqueta més
alegrament
i ara potser es mira
una miqueta més.
De totes maneres,
clar,
també el Josep
li ha dit la crisi,
això era una paraula
prohibida
i ara sembla ser
que ja l'anem dient,
no?
Però jo també considero
que això és una psicòsis.
Hi ha gent,
evidentment,
que no,
no?
Perquè quan hi ha tanta gent
al paro,
la gent aquesta del paro
és gent del carrer,
com naltros,
no?
Aquests que estan al paro,
els altres,
els de més amunt
no hi estan mai al paro.
I clar,
doncs aquesta gent
si estan al paro,
evidentment,
els ous no entren a casa
i va.
però que també
hi ha molta gent
que potser els hi fa
una miqueta de por.
Que no es compra per por.
Que no es compra per por.
Per una qüestió psicològica.
No ho sé
el que això pot durar.
Jo he fet
la meva quiniela,
no?
Jo estic segura,
a part del que pugui dir
aquest senyor de Madrid,
el senyor Solves,
aquell,
a part d'això,
que durarà l'hivern.
Que no durarà més
d'aquest hivern.
És a dir,
que la primavera
de l'any que ve...
Jo me fa l'efecte
així,
hablando,
així,
no?
De fet,
ja diuen
que tant de temps
sense comprar pesos
la gent no s'hi estirarà.
Que els bancs
t'han de limitar
les hipoteques
que no ho farà.
Jo,
jo em fa l'efecte,
no?
Que diguéssim això
de la gent
a peu com nosaltres.
Jo crec que aquest estiu
pot ser,
ai,
aquest hivern pot ser
molt dolent,
molt dolent,
però que després
les coses ja veuran,
bueno,
doncs no és tant,
no?
Bueno,
doncs també en puc gastar
50 euros
amb no sé què.
Amb qualsevol dels restaurants,
jo, per exemple,
el veig al serrallo,
el que és restaurant,
restaurant,
em refereixo
amb les tovalles,
amb...
Restaurant de qualitat.
Restaurant de qualitat.
Aquests,
doncs,
estan més fluixos
que fa,
inclús,
dos anys,
perquè l'any passat
també ja es notava.
Els xeringuitos
que estan allí
a peu de passeig,
home,
jo veig que treballen
bastant
i n'hi ha que estan
bastant contents
perquè les taules
fan dos i tres torns
durant la nit.
En fi,
hi ha de tot.
Josep Maria
i Teresa,
quina impressió teniu vosaltres
a això de la crisi?
Al serrallo,
al serrallo,
quants establiments
de restauració,
xeringuitos
o restaurants
s'hi han posat nous
en els dos últims anys.
Sí, sí.
Vull dir,
hi ha hagut
un augment proporcional
elevadíssim.
Clar,
coincidint amb la reforma
del passeig.
que hi ha desacceleració
accelerada,
això és evident.
que no vols dir la part de la crisi.
No, no,
vull dir,
és que,
a veure,
la gent normal,
la gent gran,
la gent gran
té la pensió,
a més,
la gent gran
té pagada
la hipoteca
com molt bé
has dit,
la gent gran
a l'hora de sopar
amb un iogurt
una peça de fruita
no té prou,
vull dir que
van portant
la seva videta
i porten
un ritme de vida,
allò que em diria
qui dia passa
any empenyo,
eh?
I pel que queda de vida
doncs ja es van
mitjanament.
Amb tot,
rebut de l'electre
ha pujat considerablement,
benzina
ha pujat considerablement,
vull dir,
hi ha tot un seguit de coses
i els sous
no han pujat
amb la mateixa proporció.
El poder adquisitiu
cada vegada
queda més reduït,
molt més reduït.
A més a més,
t'has acostumat
amb una sèrie de coses
que fer una passa enrere
costa molt.
costa moltíssim,
no?
Aleshores,
evidentment,
això es nota,
es nota a tot arreu
i aquesta cosa grossa
que és el totxo
que sempre arrossegava
tota l'economia del país
o de certa part del país,
això es nota
en tot arreu.
Mireu
quantes
empreses
grosses
comencen
a fer
la conversió,
a tirar personal
al carrer
i això
és un joc
de dominó,
cau una fitxa
i comencen a caure
pràcticament totes.
Cada dia es veu.
Jo tinc,
perdoneu,
però jo tinc dubtes
que aquests incendis
que hi ha últimament
siguin naturals.
En algunes fàbriques.
En algunes fàbriques.
Com a Bavéria i una
a Llorenç del Penedès.
Jo recordo
fa molts anys,
bastants anys,
que al tèxtil,
Terrassa,
Sabadell,
als estius
hi havia quantitat
d'incendis.
i aquells incendis
què provocaven?
Doncs que,
evidentment,
era una manera
de baixar
la persiana.
Baixar la persiana,
ja ho sabem,
això,
però m'estranya moltíssim
aquests incendis
que hi ha a l'estiu
i de forma sobtada.
Això es nota.
Jo perquè no et tanquin
a la presó,
jo també em baixo
opino com tu.
Teresa,
i tu què?
Quina sensació tens
de crisi?
No,
que hi ha una crisi
està clar.
El que passa
és que penso
que la gent
ha canviat
la manera
de consumir.
O sigui,
segurament la gent
la feia vacances
d'uns 15 dies
se'n anaven
a no sé on
i ara se n'hi van 5.
Però,
no sé,
jo m'he passat l'estiu
per raons familiars
davant d'un hotel
de Solou,
no?
I llavors,
t'ho prometo
que està així.
O sigui,
fins diumenge passat
que vaig tornar,
està així l'hotel,
està a tope.
Llavors penses,
bueno,
si hi ha tanta crisi
aquest hotel,
com molts,
ara t'ho dic un,
que és el que tinc jo
allà davant.
No hi seria aquesta gent.
Vas a un restaurant
i has de trucar
i dir,
escolta,
reserva'm una taula
perquè si no,
som 5,
no hi cabem.
No?
Vull dir que,
sí que hi ha coses
que ens hem d'estar
de segons què,
però hi ha unes coses
que el que dèiem abans
costa molt tirar-les enrere.
Si no tens diners
no te'n vas de vacances.
Què faré?
N'hi vaig menys dies,
però l'hotel
ha treballat cada dia
perquè n'hi ha molts
que hi van 3 dies
en comptes de 10.
No?
O sigui,
3 i canviar.
Què passa?
Que això és més gasto
per l'hotel
perquè hem de canviar
els llençols...
O sigui,
per les mateixes entrades
que suposo
que tenen de diners
tenen més despesa
perquè les habitacions
i tot consumeix més,
no?
Però la gent,
jo penso que s'ha bellugat
amunt i avall
i que hi va.
És veritat
que els xiringuitos
i de gent amb bocata
pel carrer també en veus.
Vull dir que
que també hi ha aquest turisme.
Però jo també penso
que n'hi ha molta part
de psicòsis,
no?
D'aquesta cosa
que per si un cas
que n'hi ha...
És que sí,
que la gent que està a la torre
evidentment els hi toca
directe.
Però n'hi ha molts
que no toca directe
però que hi ha el per si un cas
que també està bé
pensar el per si un cas.
És que totes les dades
que ens donen com a mínim
les administracions,
totes les dades oficials
són molt negatives.
Recordo,
ha augmentat l'atur
fins i tot al mes d'agost
que això és un fet
molt poc habitual.
La caiguda de venda de cotxes
que segurament és un producte
no prioritari.
No te'l canvies,
no te'l canvies en guany.
Doncs no te'l canvies.
Ha baixat gairebé el 50%
a Tarragona
respecte a l'any passat.
Totes les xifres
cada dia
pràcticament són totes negatives.
Jo treballava
amb un comerç
i llavors
va fer suspensió
de pagaments
l'any 93.
Amb la crisi del 93?
Sí.
L'última.
L'última crisi.
Jo me'n recordo
que aquell temps,
clar, potser
perquè em tocava a mi,
és com aquell
que s'enguiixi una cama
i tu també un bastó.
Sí, sí.
Llavors,
aquella temporada
hi van haver
però moltíssimes fàbriques
que van tancar.
Va ser quan va començar
el boom de la teva calera.
Que s'hi tancaven.
Va ser llavors
quan va començar.
I moltíssimes fàbriques
allò que trobaves
i nosaltres estem
que no sé
si tancarem
o no tancarem.
També va ser
un boom important.
Jo el que,
que no hi entenc gens,
potser des que va acabar
aquest boom,
que no me'n recordo
la veritat
el que va durar,
potser no es va ser
piguedo si fica bé.
Perquè tampoc no és normal
que cada 3 anys
t'ha canviïs el cotxe.
Potser el que era normal
era el que era abans d'això.
Home, segurament
és que hem viscut molt bé
en aquesta dècada llarga.
O sigui, jo trobo
que en aquesta dècada llarga
per damunt
de les possibilitats
de cadascú.
Perquè, doncs,
i llavors,
que ja ho diuen ara,
els interessos
anaven al 14%,
van anar baixant,
clar, la gent,
si jo podia pagar
el 14%,
imagina't ara
si és el 12%
o si és el 10%
o si és el 8%
o si és el 4%.
Clar, si llavors
ho podia fer.
Després jo me'n recordo
que llavors
la gent feien
moltes hores extres,
però moltes
i les cobraven.
Clar, d'un temps
cap aquí,
qui fa els hores extres
és perquè vol,
entre cometes.
Vull dir que
llavors també va haver
una crisi molt important
i que a mi em sembla
que aquella crisi
que hi va haver
i després hi va haver
l'abonança,
potser no es va saber
dosificar prou,
no sé,
per culpa d'aquí,
potser tots una miqueta.
Aquell temps
vam convergir
cap a Europa,
la convergència famosa
cap al sistema
de menstric,
em sembla que era
i tot allò,
es vam apretar
bastant el cíntoro,
tots plegats,
jo recordo
que vam tindre
sous congelats
els funcionaris
durant dos anys,
dos anys,
l'administració
va,
l'entrada de l'euro
va suposar
entrar
en un,
vigilant
el cèntim
això
que s'hi pujava
un puntet
o mig puntet
o el que sigui
i es vigilava moltíssim.
Després,
quan vam arribar a l'euro,
doncs,
Anxes Castilla,
tu,
el cafè
que valia
100 pessetes
va costar
160 i...
Maria,
un euro.
Va valdre un euro
i tot això,
clar,
hi arriba un moment
que això
ha de petar
pel algun costat.
Per què?
Perquè el producte
interior brut
continua sent
el mateix
o fins i tot
va baixant
perquè s'hi tanquen
totes aquestes fàbriques
d'alguna forma.
I aquí,
a nivell estatal,
vull dir,
una empresa,
si el comercial
de l'empresa
no porta
comandes
a l'empresa,
la cosa no funciona.
quines comandes
té el país
en aquests moments?
Quines sortides
tenim?
Al contrari,
al contrari,
vull dir,
es van reduint
exportacions,
es van reduint
exportacions
i això
no té volta
de full.
Això està claríssim.
No sé si està en el cas
de la proposta
que va fer el ministre
de Treball,
Celestino Corbacho,
que ha aparegut
a la televisió
i a tots els diaris
sobre limitar
els contractes
en origen dels immigrants.
Clar,
recordem que 15 anys
després de l'última crisi
el país ha canviat molt.
Hem tingut una llau
d'immigrants
de milers,
de desenes
de milers d'immigrants
que segurament
seran els col·lectius
més afectats
per l'atur.
Sí,
a fer una feina
que els d'aquí
no volen fer.
Però per això
els hi pregunto,
què els sembla
això de limitar
d'alguna manera
l'entrada
d'immigrants
en contractes
en origen?
És a dir,
ara moltes vegades
es va als països
d'origen
amb aquests immigrants
perquè puguin venir
a treballar
al nostre país.
i el ministre
diu
en una situació
d'atur
abans que vingui
gent de fora
contractada
en el seu país
d'origen
donem feina
a la gent
que ja està
residint aquí.
Estan d'acord?
No estan d'acord?
Els que estan apuntats
a l'atur
s'estimen més
cobrar l'atur
que no pas
apuntar-se
a la varema
a la poma
a la pera
a l'oliva
a anar a fer
tots aquests fenyes
i la Unió de Pagesos
sap que
mà d'obra
per d'això
local
no en trobarà.
I que per tant
ha d'anar a buscar
i no solament local
no en trobarà.
Jo no sé
no m'he fixat
però tots aquests xeringuitos
que dius tu al Serratllo
qui hi ha allí
treballant?
Te trobes
sudamericans
te trobes
perquè molta gent d'aquí
no vol treballar
no vol treballar
amb uns horaris
dissabtes i diumenges
és una cosa
d'aquelles de dir
adaptar-se
a dir
feina
del que sigui
del que sigui
em posaré a treballar
el que sigui
perquè
no, no
mentre vagi rejant
això de l'atur
que també ho paguem
entre tots plegats
fins que
fins que la vaca
ja no
no pugui
digues Carme
segons hi s'han dit
a França
donen un plus
o sigui
el que té el paro
llavors si treballa
li donen un plus
perquè va
bueno
va dir una
que ella
no tenia per què treballar
perquè ella
el que cobrava del paro
ja li anava bé
en canvi
si ella es posava a treballar
i havia de pagar
les despeses
d'anar a vindre
de no sé què
no sé què
que encara hi sortia perdent
per tant
només s'estimava
no treballar
i creuen que aquí
hi ha gent
que està en aquesta situació
que prefereix continuar
cobrant de l'atur
a treballar
jo estic segura
sí
per això ha de canviar
però esclar
jo trobo molt bé
la decisió que ha estat
el ministre
de pensar que primer
la gent d'aquí
i després
si d'allò
si en sobre
que vinguin els de fora
que està molt bé
però esclar
si els d'aquí
anem pensant
que això no
perquè jo
m'in cobrant les anells
perquè fer no sé què
doncs bueno
mira llavors t'aguantes
llavors aguanta
passant menys
aguanten moltes coses
però clar
és que
és com
jo penso que aquests anys
s'ha malgastat
i no només
diners
sinó de manera
de fer
s'han menyspreat
moltes coses
hi ha oficis
que perquè sigui
són de segona
tercera
de quarta
o de cinquena categoria
i aquests són els que
s'han de fer
no sé qui
home
potser que comencem
a canviar el xip
perquè si no
això dura dos dies
home la prova d'això
que diem
per exemple
en el cas del serrallo
les barques
de l'encerclament
les que van en llum
van haver de vindre
tots aquells nens
de colors
perquè
del Senegal
no
de color
vull dir
no són de colors tots
matisos del mateix color
perquè hi ha
del negre
tirant cap al marronós
doncs hi ha
tots els matisos
un grup de senegalesos
precisament per això
precisament per això
no precisament per això
perquè
perquè clar
la gent d'aquí
primer doncs que potser
és una pesca
que és més complicada
que si no tires la salsa
i no guanyes
i així
però van haver de vindre
gent de fora
clar però és que hi ha gent
que no es vol dedicar a la pesca
hi ha gent que no es vol dedicar
a ser cambrer
en un restaurant
per horaris
hi ha gent
hi ha moltes botigues
en fi
Carme
que demanen
sempre dependents
i dependents
però clar
els horaris comercials
a molta gent no li agrada
perquè s'han de treballar dissabtes
i a vegades també molts festius
no sé
com ho veuen?
escolta'm tu
si ho veu
si ho veu
si ho veu bé
el lloc del sol
ves el del corbatxo
ja hi seria
algú de nosaltres
segur
ells estan allí
ells estan allí
l'única cosa bona
que han fet
per ara
el
el bono
em sembla
ha dit
que congelaran
el sol dels
dels polítics
dels diputats
que de moment
si comencen per dalt
ja comencen
amb unes mesures
que semblen
lògiques
en fi
estem a punt de començar
el curs educatiu
això serà el dia 15
no Teresa
sí
a les escoles
és el dia 15
i ja està
i després de 4
d'aquí dos dies
Santa Tegla
i després Santa Tegla
i que ja
torrem a trencar-ho tot
ja tenen ganes
que vinguin les festes
sí
Carme
no
jo anava
per acabar
ens queda un minut
anava a dir
quedarem dels cinc primers
del nàstic
estàs parlant
sí
que estem tranquils
que quedarem dels cinc
estàs convençuda
aquest missatge optimista
després del que ha passat
aquesta setmana
Déu-n'hi-do
Santa Tegla bé
Josep Maria
Santa Tegla bé
com sempre
és que no cal
no bé
molt bé
és una cosa
que ja
rutlla
i que no baixa més
no fa com el nàstic
que pugi i baixa
a l'inrevés
augmenta
perquè
amb tot la gent
té ganes de festa
té ganes de festa
i una festa al carrer
una festa participativa
una festa popular
amb un seguici preciós
amb un seguici preciós
jo em sembla
que està
la cosa funcionant
aquest any
Santa Tegla
ens ajudarà
a superar
aquesta cosa
de crisi econòmica
més
esperem
almenys
en l'últim minut
no ens clavaran cap gol
acabem
Teresa Valls
Josep Maria
Sabater
Bosch
Carme
Pedrol
amb l'absència
de Javier Soler Poblet
que no sabem res
d'ell
no ha pogut venir
en fi
acabem la tertúlia
gràcies i fins la propera
que vagi molt bé
bon dia
bon dia
bon dia