Com cada dimecres, aquí és Tora, aproximadament ens curem en salut.
Ja saben que és un espai dels veterans del matí de Tarragona Ràdio,
la qual cosa, doncs, de tant en tant, ens agrada dir que estem molt contents,
que dediquem a parlar de temes relacionats amb la salut
en col·laboració amb la xarxa social i sanitària de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.
Ens acompanya una setmana més el seu director gerent, el doctor Joan Maria Etzerà.
Bon dia, doctor Etzerà.
Hola, molt bon dia.
Tot i que m'ha dit que ha estat a punt de no venir avui,
perquè diu que tenim tantes expertes que jo no sé aquí què faré, home.
Home, m'estràïca, això.
Això ho havia dit a aquest micrófono.
Vostè ja sap que no se'n pot dir res.
No, no, té raó.
La veritat és que avui és un dia que ho fem, com sempre,
que intentem, si hi ha algun esdeveniment, doncs, informar-lo.
El dia 4 va ser el Dia Mundial del Càncer
i quasi tots els anys,
quan l'OMS focalitza d'una malaltia el Dia Mundial,
no vol parlar de tot, sinó focalitza amb alguna anècdota concreta
o intentant donar èmfasi en alguna cosa.
A mi la d'avui m'és molt sensible,
perquè la d'enguany focalitza sobre els fumadors passius
o el que ara se'n diu fumadors de segona mà,
que són la gent que no sent fumadora pateixen el fum
o la intoxicació per fum de la gent fumadora
i, a més, en guany s'esfocalitza amb els nens.
Jo, els que alguna vegada tenen l'amabilitat d'escoltar-nos en aquest programa,
m'agrada explicar les barbaritats que veus a vegades amb el cotxe,
quan veus que t'atures en un semàfor i veus el cotxe del costat,
cada cop menys però es veu,
doncs un cotxe amb nens que van a l'escola
i veus que el cotxe carregat de fum amb una mica de finestreta
i anant sortint el fum per allà com si fos la refineria.
I a vegades ni la finestreta oberta, que això ja és.
I a vegades ni la finestreta.
I veus fumant amb pares i persones grans...
I mares.
I mares dins un vehicle i dins el vehicle,
que és una caixa tancada, tancadíssima,
doncs amb els crios per anar a l'escola.
Això és una absoluta barbaritat, jo crec que és per...
Això sí que hauria de parar la policia i prohibir-ho,
en tot cas, a més, fumar dins d'un cotxe està prohibit,
perquè això passa.
Llavors, avui ens acompanya en la Cinta d'Alfí,
que també ens acompanya moltes vegades,
amb la seva qualitat d'epidemiòloga, la doctora d'Alfí,
i l'Ester Martí, que és el cap de servei d'anatomia patològica,
que són les persones que diagnostiquen el càncer.
Per això deia que avui tinc ja poques coses a dir,
perquè amb tanta expertesa ja no sabré què aportar.
N'aprendrem moltíssim, segur.
Ester Cinta, molt bon dia.
Gràcies per venir.
Comencem allò per les dades, quatre dades,
ens centrem en la malaltia i tornem a les dades
i anem establint així una miqueta de col·loqui, us sembla?
Les dades allò que diu, ui, quina por.
Les dades que posen la por al cos, per exemple?
Bé, tampoc s'hi tracta de posar molta por.
Ja, ja, però...
Tu ja saps que sempre que parlem de temes de tabac
intentem de fugir a aquests missatges terrorífics,
de dir, oh, te moriràs,
més que res perquè tampoc tenen massa impacte.
Apel·lar a la por.
L'ideal seria apel·lar al sentit comú de la gent, no?
Llavors, si voleu, comentarem,
per començar amb alguns números o algunes dades,
un estudi que s'ha publicat recentment l'any 2007
i que ha estat fet per investigadors espanyols
i que a través de tota una sèrie de dades
i posant en marxa tota la maquinària estadística i epidemiològica,
han estimat els morts que es produeixen a l'estat espanyol
cada any com a resultes entre els fumadors passius.
És a dir, gent que no ha fumat mai,
que són no fumadors,
però que estan exposats al fum del tabac ambiental.
I els autors ja diuen que han fet una estimació a la mínima,
perquè, clar, metodològicament,
això faria una sèrie de problemes,
i els càlculs que han fet,
i ells mateixos diuen que això seria el mínim,
és que cada any a l'estat espanyol
moren 1.228 persones no fumadors
moren com a conseqüència dels efectes del tabac.
Se sap amb certesa que el càncer que els ha provocat la mort
és com a conseqüència del tabac?
No, perquè no és només per càncer.
Els fumadors passius pateixen els mateixos efectes
que produeix el tabac amb els fumadors.
Càncer, però també malalties cardiovasculars.
De totes maneres, l'efecte del fumador passiu,
quan parlem de persones que estan sotmeses
a un ambient de tabac,
parlem de persones que estan sotmeses quotidianament,
anava a dir al lloc de treball,
avui dia no és permès fumar els llocs de treball,
lògicament, esporàdicament,
en un establiment públic,
o persones que dins de la seva vida quotidiana,
a casa seva, constantment estan sotmesos al fum.
Perquè, clar, si parlem d'ambient,
jo puc anar pel carrer,
o puc estar un dia en un restaurant que fumen,
però després la resta del dia...
Quan parlem de fumadors passius,
potser també...
Mira que no hi hagi trampes, eh?
Faig una miqueta d'advocat del diable,
que és el meu paper.
No, no, aquest és un dels problemes metodològics
que sempre s'ha trobat
a l'hora d'estudiar l'exposició passiva
al fum del tabac.
Perquè a un fumador,
és relativament fàcil,
dius quants paquets fumés al dia
i des de quant temps.
I amb això ja tens una idea.
Però, clar, amb un fumador passiu
és relativament complex
arribar a estimar quantes hores,
en quin ambient,
quants metres quadrats
hi ha a l'oficina en què estàs, no?
També hem de dir
que hi ha procediments analítics,
es poden fer analítiques
a una persona no fumadora
i detectar metabolits del tabac,
tant en sang com en orina.
Ja, ja.
I amb això s'esperen
t'ha anat avançant la recerca
amb el tabacisme.
Hi ha una cosa
que vam poder comprovar nosaltres
en una de les jornades
que vam fer molt clares,
que era amb gent nanos
de 8 o 10 anys
fer-los la demostració
de la coximetria
que era calcular
la carbòximoglobina
que expiraven
quan bufen
i aquells
que la tenien alta
els hi preguntaves
i a casa fumaven.
Per tant,
aquests nens,
contra els de la mateixa edat
en casa de pares no fumadors,
aquests nens
donaven una taxa alta
de carbòximoglobina en sang.
Això ho hem comprovat nosaltres
en algunes d'aquestes sessions
que vam fer.
Doctora Martí,
Esther,
com actua el tabac?
Perquè diem fum,
però hi ha molta cosa allà.
Fem que el fum
conté
molts components,
molts components
que serien
químics,
entre ells
els hidrocarburs policíclics,
que són dels més importants.
Llavors,
de tots aquests components
que em sembla que són milers,
el que sí que està clar
és que n'hi ha al voltant
d'uns 60 components
que s'han aïllat
i que s'han demostrat
que són agents
químics
carcinogenètics.
Carcinogenètics
vol dir
que són capaços
d'actuar
dins de la cèl·lula,
d'una cèl·lula normal,
entren dintre
dels gens,
o sigui,
de l'estructura molecular
d'aquesta cèl·lula
i llavors
alteren,
fan unes mutacions
que a la millor
no provoquen res,
però aquestes mutacions,
o sigui,
seria com un procés
d'iniciació
d'aquesta cèl·lula,
que no és del tot normal
però encara no és maligna.
Em caldria pensar
que aquella persona
pot tenir
per la seva,
diguem-ne,
constitució genètica
una certa predisposició
i que si no fumés,
potser també
podria contraure càncer
o no?
Això s'ha comprovat
en certs tumors,
no?
Sí que hi pot haver
gent que tingui
una certa predisposició genètica
inclús hi ha càncers
que són hereditaris,
però són els mínims.
El que està clar
és que el càncer
està associat
al medi ambient
i dins del medi ambient
el que mengem,
el que respirem
i el que estem en contacte,
no?
Amb líquids i tal.
Bé,
llavors,
és clar,
aquest component del fum
entra dins de la cèl·lula,
dins del gen,
que és un component
del nucli
i fa una alteració
que a la millor
no té cap conseqüència.
Però aquesta alteració
el que sí que té
és irreversible
i té memòria,
o sigui,
se queda allí.
Llavors,
aquest efecte
és additiu,
llavors pot ser
que, bueno,
que des de petits,
ara que parlem dels nens,
estiguis en un ambient
carregat d'això
i allò va sumant,
va sumant.
Si a més a més
li sumes
a altres carcinogenètics
que no tenen per què ser
només del tabac,
però que pot ser
de la pol·lució,
pot ser de la química,
jo què sé,
de la indústria
de múltiples,
doncs això
és sumar,
sumar,
sumar,
fins que es troba
amb un altre
factor químic
carcinogenètic,
llavors ja
se diu
co-carcinogenètic,
que fa
que aquella cèl·lula
que ja està tocada
se dispari,
no?
I llavors aquesta cèl·lula
comença a perdre el control
i ja no
se regeix
per les lleis
normals,
no?
Que una cèl·lula
creix,
bueno,
neix
o es reprodueix,
després creix
i després
ella mateixa mora.
Altera el procés
completament.
Altera totalment,
aquella cèl·lula
no creu
a les pròpies
normes
que regeixen
la vida
d'aquella cèl·lula
i a més a més
a mesura que va creixent
va adquirint
més mutacions,
o sigui,
més descontrolada
cada vegada,
fent-se cada vegada
més agressiva
i amb més capacitat
d'invasió
afectant
les cèl·lules normals
i aquí és quan ja es produeix
el que és el càncer,
no?
que és agressiu,
que el càncer
mata
no perquè estigui
en un orga concret,
sinó mata
perquè pot invadir
i l'invadir
afecta
a òrgans vitals
i que ja és irreversible.
Aquest seria una mica
el procés, no?
Hi ha un aspecte
molt interessant
quan ha comentat
el tema
de la memòria genètica
que tenen les cèl·lules,
ara s'estimen
moltíssimes campanyes
i una sensibilització social
respecte
al tabac
importantíssimes
d'un temps cap aquí.
Si girem la vista enrere
30-40 anys,
el tabac
no era dolent
socialment
i tots tenim
la imatge
del metge
fumant a la consulta,
el pare
que fumava,
les dones no,
perquè era una cosa
així com a mal vista,
per tant jo diria
que la nostra generació
ha pujat
exhalant fum,
independentment
que després
haguéssim vendre
la decisió
de fumar o no,
però hem fumat
des que vam néixer
pràcticament
aquesta generació nostra,
no?
Tot el meu vaixell
per exemple
a classe
els professors
fumaven
i jo recordo
que...
I els alumnes
als exàmens
ens deixaven fumar
i a partir de quart
deien
canviàvem
de zona
i era el tall
on
els 14 anys
deien
bueno,
doncs ara ja
doncs que esteu
ja pots fumar
i recordo
que el treball
que va fer
a cou
un treball
de final
d'allò
que es feia
de final d'estudis
un company meu
va fer un treball
de recerca
dedicat
al càncer
i al tabac
i tota la classe
diu
escolta
això és veritat
vols dir
que això és veritat
va home
va, tira, tira
que sí, que sí
que ho he llegit
mira tu
que vas sortir
d'una revista
i va fer
el treball
de recerca
dedicat
a informar
sobre el càncer
i el tabac
i això era
el meu cou
vull dir que
jo tinc ara 50 anys
doncs tira
la pel·lícula enrere
Ahir m'ha cridat
molt
no sé si
és correcte
aquesta mena
d'anarquia cel·lular
que explicava
que experimenta
l'organisme
perquè clar
dius
home
i per què
hi ha diferents
tipus de càncer
que podem atribuir
al tabac
alguns molt virulents
que poden provocar
un procés de metàstasi
altres doncs
que a través de la cirurgia
o alguna quimioteràpia
o el que sigui
doncs
es poden retenir
vull dir
cada cèl·lula
diguem-ne que va a la seva
en aquest sentit
en quant a la virulència
amb la qual pot actuar el càncer
no sé si m'explico bé
però segur que vostè pot
redreçar la pregunta
perfectament
clar
la teoria és
que primer
és una cèl·lula sola
llavors aquesta cèl·lula
és inofensiva
i ella va fent
va fent
va fent
però clar
a mesura que aquesta cèl·lula
va creixent
i es va reproduint
arriba un punt
en què cada una
d'aquestes cèl·lules
pot agafar
un altre tipus
de mutació
llavors
el que en principi
era controlable
que podia ser
doncs
un clon
que es diu
que tots són monoclonals
que puguin respondre
a un tractament específic
llavors no s'expliquen
perquè hi ha un tipus
que no
dins del mateix càncer
no tenen per què
ser càncers diferents
i això és
degut a que
cada cèl·lula
a mesura que es va
fent
es va dividint
va agafant més
més més alteracions
això és el que es diu
la progressió tumoral
per tant
per tant
davant del mateix agent
agressor
el pacient
reacciona
al seu organisme
d'una manera
o d'altra
sí
perquè llavors
el pacient
des que s'afica
diríem
aquesta cèl·lula
o aquesta cèl·lula
la detecta alterada
el pacient
pot respondre
amb més o menys
eficàcia
el sistema immunitari
que pot actuar
de seguida
eliminant
aquestes
cèl·lules
o pot ser
el mateix mecanisme
de reparació
del DNA
que es diu
que pot actuar
reparant automàticament
la fallada aquesta
i no passar res
que això passa cada dia
en qualsevol cèl·lula
i en qualsevol agressió
del nostre cos
o pot ser
que aquesta mutació
deguda al tabac
hagi actuat
precisament
amb el mecanisme
de reparació
no sé si m'estic liant
molt
no, no, no
s'entén perfectament
molt complex
o sigui
que
dintre del càncer
hi ha molts gens
bueno, dintre del càncer
dintre de la cèl·lula
hi ha molts gens
uns que promouen
que la cèl·lula creixi
uns altres
que vigilen
que la cèl·lula
no creixi massa
els altres
que estan fent productes
perquè ajudin
a reparar aquesta cèl·lula
quan està danyada
clar, són molts mecanismes
que interactuen
llavors
el nostre sistema immunològic
que és absolutament personal
i a més a més
l'immunològic
que seria ja
la defensa dels linfocits
bueno, tot és un tema
molt complex
molt trist
molt greu
perquè estem parlant
d'una malaltia
però apassionant
d'altra banda
no, a veure
tota la teràpia
va encaminada
a la genètica
a actuar ja
no quan ja s'establera
el càncer
amb les metàstasis
i tot
sinó
entrar ja dintre
d'aquesta cèl·lula
anar a veure
quina fallada té
dintre del seu sistema genètic
i buscar un fàrmac
que actui
directament
dintre d'aquest motor
una mica
Déu-n'hi-do
que és tot el que es diu
ara de la teràpia molecular
i ja comença a haver
algun tractament
però clar
això és molt lent
això és lent
i això que deies
que cada tipus de càncer
és totalment diferent
allò que deien
no hi ha càncer
sinó malalts de càncer
sí, sí, sí
és completament diferent
l'evolució
Cinta, que et veig aquí
amb uns papers
i unes coses
la dona dels papers
que sempre porta coses interessants
No, jo volia comentar una cosa
afegint a el que comentava l'Ester
que abans ha dit
que quan apareix un càncer
la cèl·lula cancerosa
és com si trenqués completament
la comunicació que té
amb la resta de sistemes
de l'organisme
no veeix cap ordre
i senzillament
va per lliure
i comença a créixer
d'una manera descontrolada
sempre m'ha agradat molt
aquesta imatge
del càncer
com un trencament
de la comunicació
entre les cèl·lules
vull dir
com una manera
que hi ha una sèrie
de cèl·lules
que no es comuniquen
per a res
amb la resta
són rebels
i fan
i fan la guerra
pel seu compte
de fet això són
les cèl·lules canceroses
no veixen per a res
la resta
de sistemes
de l'organisme
que tenen una
manera de regular-se
molt fina
i van per lliure
per tant el càncer
que poden provocar
és a qualsevol
òrgan vital
o no vital
l'efecte del tabac
d'entrada
el tabac
tu inhales
o respires
un fum
per tant els llavis
ja comencem
els llavis
els llavis per contacte
o sigui
tindríem l'efecte
que seria
aquest component
del fum
en contacte directe
amb el teixit
o sigui
llavors ja comencem
pel càncer de llavi
que seria més
dels fumadors de pipa
que apoien
contínuament
la pipa
a llavi
després tindríem
la boca
o l'arínge
després
entraríem ja
dintre de tot
el que és el bronqui
pulmó
i després
l'adeno
carcinoma
que és un
que és més perifèric
que abans
no s'associava
tan directament
al tabac
ara s'ha vist
que també
està associat al tabac
perquè
tots aquests components
del fum
també passen a la sang
es disolen
a la sang
i llavors poden anar
qualsevol teixit
encara que no estigui
en contacte
amb el fum
llavors tenim
el càncer de bufeta
urinària
que n'hi ha moltíssim
eliminar tot allò
també
perquè s'elimina
per orina
últimament
ja comença a sortir
algun
algun treball
amb rates
que tenen càncer
de mama
també seria
pel mateix mecanisme
bueno
i càncer
inclús linfomes
o càncer gàstric
o sigui
qualsevol fluid
que es derivi
de la sang
o sigui
que se secreti
pot tenir
aquests components
es pot associar
a l'efecte del tabac
que són cancerígens
perquè es queden
dissolts a la sang
llavors clar
hi arriba un moment
en què estàs regada
per dir alguna cosa
per aquests components
amb aquest poder
jo estic d'acord
amb la Cinta
posar la por al cos
no explicar
el que passa a ser
perquè això sí
que et provoca pànic
no no
però ben entès
em refereixo
vull dir
d'explicar tal
i com va
i fa el seu itinerari
a veure
perdó
jo el que diria
és que clar
estem parlant
tot el rato
d'uns components
que sí que estan al tabac
també poden estar
al costat
d'una fàbrica
o d'una tuberia
de cotxe
però si ens ho posessin
en un plat
o en un got
oi que no ens ho vendríem
exacte
i com que és
i hem de pensar
que això és editiu
clar
o sigui que tu
ja pel sol fet
de viure aquí
ja tens tot un munt
de cancerígens
al teu voltant
per tant
és com comprar números
no?
jo volia dir
una comparança
perquè se'ns entengui
la gran capacitat
d'absorció
que té
el pulmó
o sigui
quan estem dient
això
que passa a la sang
és perquè
hi ha un instrument
que és el pulmó
que moltes vegades
la gent interpreta
que allò és com un globo
que s'unfla i es desunfla
però que no entra
dins l'organisme
i és tot el contrari
el pulmó
si el separeixis
i l'estiressis
acabaria sent
gairebé com un cap de futbol
totes les laminetes
que té
la gran meravella
la gran meravella
d'un pulmó
que és una meravella
de la permeabilitat
i de la bioenginyeria
és exactament aquesta
que ens deix
passar aire
i carbonic
i oxigen
amb una meravellosa capacitat
de permeabilitat
perquè nosaltres
visquem
que és el que fem
per poder sobreviure
expulsant carbonic
i incorporant oxigen
aquesta membrana
tan meravellosa
que deix passar això
i que el que fa
és que ho deixi passar
a la sang
és la que
lògicament
que quan nosaltres
fumem
i incorporem
aquest fum
dins els pulmons
doncs
totes aquestes substàncies
químiques
també poden
aquest instrument
fa que puguin passar
amb moltíssima facilitat
a la sang
a més
de dipositar-se
en aquests sacs
que és un altre
d'aquests elements
i aquest torrent
circulatori
és aquest torrent
circulatori
que aporta
alegria i vida
que és l'oxigen
està escampant
tots aquests productes
carcinògiques
per tota l'economia humana
aquesta meravella
que tenim
doncs
l'estem fent servir
justament per
provocar
el mal
allà on no arribaria
si no fos
a través de la sang
aquestes substàncies
químiques
jo ara voldria afegir
que
el que ara ja se sap
ja hi ha evidència
que és així
és que tots aquests
carcinogens
que estan
en el fum
i que se passa
al fumador
també estan
amb el fum
de segona mà
és a dir
el fum
que queda
en l'ambient
quan té exactament
els mateixos carcinogens
i les mateixes substàncies
que està aspirant
un fumador
per tant
aquells nens
que deia el doctor
és com si tinguessin
una segureta a la mà
i tant
ara ho comentarem
aquest any
l'OMS
ha focalitzat molt
el tema
amb els infants
amb els infants
com a fumadors passius
per què?
perquè de fet
són els que estan
més desprotegits
davant del fum
ambiental
un adult
pot decidir
o no
entrar a un restaurant
o a un local
on hi ha molta fum
i si està a cert punt
allò li molesta
se'n pot anar
o pot dir
el que té al costat
sisplau
deixa de fumar
també una cosa
que com entén
tota aquesta documentació
que ha estudiat
els efectes
del fum de segona mà
diu
és que el fum
de segona mà
no és una molèstia
és un perill
per a la salut
no és que
el molesta el fum
no no
el fum de segona mà
m'està perjudicant
en la mateixa mesura
que perjudica
el fumador
llavors
els nens
respirant aquest fum
passa exactament
igual que amb un fumador
totes aquestes substàncies
s'incorporen
al seu
al seu organisme
tenint en compte
que un nen
està en procés
de creixement
és a dir
que certes funcions
estàs a punt
certes funcions cel·lulars
poden ser més sensibles
que no té un sistema
immunològic
totalment desenvolupat
com un adult
i per tant
està molt més indefens
davant de totes
aquestes agressions
a data d'avui
el que se sap segur
que hi ha una associació
entre
el tabaquisme passiu
dels nens
i
la mort sobtada
del lactant
la mort és
això
sí, sí, se l'ha trobat
relacionat això?
sí
està relacionat
vull dir
coses en què avui en dia
s'ha trobat
que hi ha relació
és a dir
un nen
això passa en nens
de menys d'un any
són aquests nens
que apareixen morts
normalment al seu bressolet
sense motiu aparent
la mort sobtada del lactant
la mort sobtada del lactant
a data d'avui
hi ha evidència
que els nens
que viuen
en un ambient
evidentment és a la família
això
perquè un nen
de menys d'un any
no tria l'allar
o que no tria l'allar
ni tria si els seus pares
fumaran o no fumaran
normalment l'exposició
és més a l'allar
tenen molt més risc
que un nen
que visca en un ambient
lliure de fum
de patir
aquest síndrome
de la mort sobtada del lactant
també s'ha estudiat
amb aquests nens
el que s'ha estudiat
és a la seva sang
i a la seva orina
si hi havia
el que se'n diu
els metabolits
del tabac
el resultat
que la nostra sang
i que el nostre organisme
metabolitza tot això
i se n'ha trobat
molt més
del que cabria esperar
una altra patologia
que s'ha vist
que també està
fortament associada
amb els nens
fills de pares fumadors
o exposats a l'hum
és l'asma
els fills de pares fumadors
tenen molt més risc
de tenir asma
i si són asmàtics
tindran
atacs més greus
i més freqüents
i una altra patologia
que també s'ha vist
que està associada
és l'autitis
el molt d'orella
això també és molt més freqüent
en fills de fumadors
de totes maneres
el que comentava
la doctora Martí
de la capacitat addictiva
que té el tabac
és evident
perquè un pare
i una mare
normal
com som la majoria
mai posaria en perill
la vida dels seus fills
i el fet de fumar
estant-hi
la criatura davant
evidentment
és una qüestió
de la gran addicció
perquè conscientment
en general
la majoria de pares i mares
mai posarien en perill
la salut dels seus fills
és un acte
reflexe
inconscient
per això ja està bé
que ho comentem una mica
perquè a vegades
pot ser un motiu més
i no és qüestió de sentir-se culpable
senzillament de fer una mica
de reflexió
de pensar-hi
és un motiu més
perquè potser
algun adult
dius
mira jo potser per mi
no ho faria
però potser
una bona motivació
potser fer-ho
per la salut dels fills
hi ha una frase
que moltes vegades
se sent al carrer
que és a dir
jo durant tot l'embaràs
no he fumat
per no fer mal
perquè això perjudica
potser l'embaràs
i l'acabar l'embaràs
doncs he tornat a fumar
aquesta persona
que sàpiga
que ja va fer molt bé
no fumar
durant l'embaràs
però que sàpiga
que si l'acabar
torna a fumar
doncs
per un altre mecanisme
però allò
que va voler estalviar
doncs ara ho està provocant
que és
malmetre la salut
d'aquest nano
jo crec que això
s'emmarca
amb
el
el bo
d'aquest any
d'aquest dia
és amb els nens
però s'emmarca
amb tota aquesta cosa
que va corrent
cada cop més
del
perjudici a tercers
per la mala
bueno
per l'abús
d'una persona
que és el que fuma
i també hi ha un afegitor
que no
que jo no voldria deixar
que avui corres
de dir-lo
que és aquelles persones
que en el seu espai laboral
encara que no són els nens
però són els adults
en el seu espai laboral
doncs és un lloc
on fuma
i parlo dels bars
dels restaurants
i parlo del cambrer
d'aquella persona
que hi ha tot un món
que és
que lògicament
gràcies a tots
ha anat avançant
que és la protecció
dels riscos de la malaltia
els riscos laborals
vinculats a la malaltia
tot allò
que has de fer
t'has de posar un enganxo
quan estàs en un endami
perquè no caiguis
si has de portar proteccions
als ulls
si és que fas una soldadura
perquè les persones
quan treballen
fruit del treball
no tinc una malaltia
i jo no puc entendre
no sóc incapaç
d'entendre
com això
que és cada cop
més rígid
a les empreses
i està bé
que sigui així
perquè estem estalviant
accidents i malalties
aquí no fuma ningú
doctor Atgerà
el recinte laboral
ja li asseguro
no però
la llei de Maldellons
es escolta
els llocs de treball
no
i els restaurants
que és que no hi ha treballadors
com és que
no es pot entendre
que els restaurants
i aquell senyor
està 8 hores allí treballant
i aquells bars
què passa
que no tenen drets laborals
aquestes persones
els drets laborals
són per uns quants
i pels altres no
hi ha una certa
il·lògica
en la permissivitat
que jo crec
que el que fa mal
és que llavors
provoca
la manca
de valentia política
perquè s'ha de dir
les coses com són
perquè hi ha països que ho han fet
com Itàlia
i com Irlanda
i no ha passat absolutament res
la manca de valentia
i de coratge polític
de dir les coses com són
que és així
això provoca
desconfiança en el ciutadà
a incredulitat
i llavors
quan diem tot el que estem dient
aquí amb els infants
aquí o allà
la gent no ens creu
perquè
no hi ha qui li toca
exercir la seva responsabilitat
i dir prou
quan no ho proveixen
és que no n'hi ha per tant
segurament és la reflexió
és increïble
que se saltin les regles
quan no sé
quan hi ha vots
per entre mig
o hi ha alguna cosa estranya
no hi ha dubte
que fumar és un acte
lliure de la persona
que decideix fer-ho
però per sobretot
està la llibertat
d'aquell que no vol fumar
això està claríssim
digues, digues Esther
no, jo volia dir
que per acabar
d'arreglar
aquesta cèl·lula
aquesta cèl·lula
que en el seu moment
va tenir aquest contacte
amb aquest carcino genètic
i va tenir
aquesta mutació
o aquesta alteració genètica
i no ha provocat
en aquell moment càncer
això queda allí
això té memòria
i això vol dir
que poden passar
anys i anys
bueno
com més anys millor
però que poden passar anys
i provocar
que ha anat el càncer
o sigui
que aquesta gent
que diu
oh és que jo ja fa
dos anys que no fumo
cinc anys que no fumo
o deu anys que no fumo
no vol dir
que ja no ho tinguin
vull dir que sap greu dir això
però el dany aquell
a nivell d'aquella cèl·lula
en un moment donat
es troba
amb algun altre
que li fa costat
per dir
per parlar-ho així
d'una manera més clara
allò es desenvoluparà
continues tenint números
pel sorteig
però menys
perquè això té memòria
o sigui
es queda allí a guardadet
i en un moment donat
es troba el company
perfecte
i llavors és quan
pot donar allò que
no fa res tornar
a parlar del tabac
un altre dia
enguany
l'OMS
com deia
ho posava l'accent
en els nens
del nostre entorn
més immediat
d'aquest món cultural
desenvolupat
però jo recordo
que algun altre any
tenint en compte
aquest gir comercial
que feien les tabaqueres
de dir
ui
als països del primer món
hi ha massa campanyes
molta gent que està deixant
de fumar
anem cap als països
del tercer món
que allà
escolta
ho tenim perfecte
perquè es pot fumar
i es pot vendre tabac
a tot arreu
i precisament
aquí és on està causant
el tabac
en aquests moments
tot i que no sigui
el lema de l'OMS
però realment està causant
estralls a nivell de salut
dels menuts
que no és que siguin
fumadors passius
sinó que s'han llançat
al consum del tabac
d'una manera desaforada
i problemes sociolaborals
també
perquè són economies
molt baixes
molt precàries
i el tabac està per sobre
del litre de llet
a les cases
i de què li agafa
aquesta dona
és que és així
i a vegades
és una realitat
que quan es parla del tabac
no s'explica
això vosaltres ho sabeu
que funciona així també
que bueno
això potser seria
objecte d'una
jo ja ara deixava
oberta la porta
perquè vingueu un altre dia
i fem una altra mirada
l'impacte que està tenint
el tabaquisme
en els països del tercer món
on realment
també no pensem
que el preu
d'un paquet de cigarrets
allí és
és més barat
no
no no no
i clar
i els recursos
de les famílies
són limitats
i en el mateix
pressupost
que abans compraven
l'arròs
el pa
la llet
doncs ara
a més a més
han de comprar
el tabac
un altre tema
un altre argument
doctor
no no no
jo segueixo dient
que ja
crec
que hi ha
poc coratge polític
per posar
en cintura
a la indústria
tabaquera
quan
amb les seves
campanyes mediàtiques
i
li agafo el fill
del que estava
vostè dient
han focalitzat
sí
al tercer món
però també aquí
la seva
campanya
publicitària
cap als nostres
infants
i els nostres
adolescents
l'edat
en què comencen
a fumar
a les escoles
cada cop
és més aviat
i és perquè
són gent
amb menys criteri
diguem-ne
més capaços
de ser convençuts
que aquí no passa res
que tot això
que estem dient
del càncer
i la mort
amb ells ho veuen
lluny
no els importa per res
amb ells
el que els preocupa
és quedar bé
del costat
i probablement
les imatges
que les dents
et seran negres
i l'altre no
o que faràs pudor
i l'altre no
els hi són
més
el poden provocar
més
que no fumi
que no pas que fumi
que no parlar
de les morts
que estem dient aquí
però que es deixi
fer aquesta campanya
publicitària
i que es deixi
fer
que tots la veiem
i la veiem
on la veiem
això
és gràcies
o sigui això
l'administració
és permissiva
i des d'un punt
de vista
absolutament
il·lògic
es tracta de fer
una creuada
però sens dubte
des d'aquestes campanyes
diguem-ne
de conscienciació
i d'informació
es n'he de contracorrent
quan la realitat
està fent una altra cosa
justament
diguem-ne
per aquesta laxitud
que a vegades
tenen les institucions
d'això
no hi ha dubte
doncs hi havia
fa quants dies fa
que van fer
tot un estiu
d'un grup musical
han parat
amb no sé quantes coses
que era el concert
educados
sí
fa un parell d'estius
no?
això
és topa
és topa
això
vull dir concert educados
que no sé si fumen
pobres eh
que escolta
però com
com
com
com
com
com
com
com
com
com
com
com
com
com
com
com
com
com
com
com
com
com
com
com
com
com
i escolta
en aquest concert
que jo el vaig veure
hi havia
doncs el primer que sortia
era una mega pantalla
educados
i davant el grup de música
ho dic perquè és que està clar
i això
l'autoritat sanitària
ho ha de prohibir
o sigui això
està prohibit
perquè
no no
i torna a ser allò
que estem dient
mentre no s'actuï
d'una contundència
amb aquestes coses
no ens creuran
el veig en forma eh
doctor Azzerà
la setmana que ve
l'espero un altre cop
moltes gràcies
moltíssimes gràcies
doctora Martí
doctora Daufí
un plaer
ja saben les portes obertes
per quan ho desitgin
moltíssimes gràcies
adeu-siau
jo me'n recordo
que una vegada