¡Ya sí!
Este año todos nos vamos a la playa con Viajes Ecuador.
Ven del 15 al 30 de abril, reserva tus vacaciones en la playa
y paga hasta un 25% menos con tu visa Ecuador.
Andalucía, Levante, Cantábrico, elige tu playa favorita.
Viajes Ecuador, la garantía de una gran marca.
Almatida Tarragona Radio.
Són dos quarts d'una del migdia, 100 minuts és l'Espai Evoluciona,
l'Espai Setmanal que fem en col·laboració amb l'IPES,
l'Institut de Paleocologia Humana i Evolució Social.
Avui arriba carregat de temes.
Volem parlar com es restauren les restes de mamuts d'un milió d'anys,
com els trobats a la Boella, a la Canonja.
Ens ho explicaran els tècnics, arqueòlegs, que tenim avui.
Jaume Vilalta, Àlex Soler, molt bon dia.
Bon dia.
Benvinguts. Saludem d'altra banda Amèlia Bergalló.
Amèlia, bon dia.
Bon dia.
Ella juntament amb l'Àlex, però també amb el Jaume.
Ara ho explicarem.
Són codirectors, l'Àles i l'Amèlia,
del jaciment de vinyes grans a Puig d'Alfí.
Si se'n recorden, la passada setmana ens van fer ressò,
tots els mitjans, allí unes obres de l'AVE,
en un jaciment de Puig d'Alfí.
Han permès la troballada de més de 2.500 eines prehistòriques
en un campament de Neardentals.
I avui sí que podrem complir amb la promesa que els dèiem
i coneixen, i que sigui breument,
que és la traciologia de la mà de Kenneth Martínez.
Serà en la recta final de l'Espai Evoluciona.
Neardentals, Mamuts, això ja comença a tenir forma,
així com una miqueta més de còmic o de pel·lícula, no?
Perquè a vegades, sovint ho parlem en aquest espai,
la feina que feu vosaltres és una feina
que per la seva metodologia,
per la manera de treballar que ha de ser així,
sembla que quedi una miqueta allunyada,
però quan parleu de Mamut, Neandertal,
hem trobat el no sé què,
ja sembla que a tots ens desperta una miqueta
les ganes d'aprendre coses, no?
Una mica estem parlant de les dues icones
més famoses de la prehistòria, no?
Els Mamuts i els Neandertals.
Però més enllà d'això,
intentem establir la cronologia
i els modes de vida
de les comunitats al Camp de Tarragona.
Estem parlant de dos jaciments
de les comarques de Tarragona
i una mica els treballs en aquests últims anys
estan permetent
o caminen cap a l'adaptació
de l'utilització de les noves tècniques
en jaciments l'aire lliure,
estem parlant de jaciments força antics
que ens han de permetre situar cronològicament
les primeres ocupacions
de les comarques de Tarragona.
A veure, de la boella en general en parlarem
perquè de fet han estat uns dies
de moltíssima activitat
a nivell d'assignatura de protocols,
de presentació de projectes
a mig i llarg termini,
en parlarem en un altre programa.
En tot cas, si parlem de la boella
ens centrem en els mamuts, us sembla?
A mi em costa imaginar-me un mamut
per aquí transitant,
per prop de la canonja.
Com eren els mamuts aquests
que vivien en aquesta zona
que ara coneixem com el Camp de Tarragona?
Com eren, Jaume?
Bé, això són provocidis
que són elefants.
Elefants grossos, grossos, no?
Sí, que tenen uns 3 metres,
3 metres i mig d'alçada,
o sigui més grossos que els elefants actuals
i es caracteritzen bàsicament
pels ullals,
que són dues defenses,
que les que hem trobat a la boella
n'hi ha dues pràcticament senceres
que fan dos metres de llarg.
La defensa de dos metres,
no sé què deu fer,
la d'un elefant estàndard actual,
però vaja,
deu ser bastant més gran, no?
Sí, sí, són bastant més grans.
Sabem les característiques dels mamuts?
Estaven coberts de pèl,
no estaven coberts de pèl,
quin color podien tenir,
o això, diguem-ne que el que ens arriba
és el que ens arriba
per poder tenir les dades.
Home, a partir de les restes fòssils,
clar, això no ho podem saber.
Per això.
Perquè en altres, bueno,
a més a més en aquest jaciment,
l'estat dels ossos
és bastant deficient,
estan molt deteriorats,
i, bueno,
l'únic que es defensa,
ai, que es conserva a fer bé,
són les defenses.
Aquestes que les vau trobar
en un bon estat.
Quan es troba una peça
d'aquestes característiques,
quins passos seguiu?
Home, en primer lloc,
cal destapar-la
i valorar la magnitud de l'objecte,
és a dir,
fins on arriba i...
Tu comences a llibre una coseta,
comences a treure terra, terra, terra...
Ui, ui, ui, això és enorme, no?
Es va fer gran,
i en aquell moment
es va anar fent gran,
es va anar fent gran,
i ens hem trobat el que ens vam trobar.
Llavors, clar,
arriba el moment de valorar
i de dissenyar una mica
un protocol
per extreure l'objecte
i portar-lo al laboratori.
Per això, en principi,
no vas i ho agafes,
vull dir,
de moment el que fas és mirar.
Exacte.
No toques res?
No es pot tocar res?
No es pot tocar res?
En principi,
s'ha de delimitar l'objecte.
Un cop delimitat,
es valora
quin és l'estat de conservació,
i si estructuralment,
l'objecte aguanta el seu propi pes.
Com ho feu, això?
Home, això és el moment de...
A mesura que es va destapant,
es van observant
si presenta fissures,
si presenta esquerdes,
si hi ha falta
una manca de cohesió superficial,
si l'os està molt porós,
si està alterat per les arrels
o per altres mecanismes.
Llavors, doncs,
arriba el moment de preparar l'extracció.
I se li aplica algun tractament,
alguna cosa?
En el cas de la boella,
clar, ens trobem en un cas excepcional
per nosaltres,
vull dir,
no és molt habitual
que sortin defenses
d'elefant,
no és habitual
que sortin
tan ben conservades
i en unes dimensions tan grans,
i això plantejava
un treball
d'aixecament
excepcional.
De fet,
el primer que vam poder observar,
estem parlant d'ibori,
no és os,
i el primer que vam poder observar
és que l'ibori
està format
per capes concèntriques,
com els arbres,
és a dir,
té una sèrie d'anells
que van creixent
de forma concèntrica.
Aquests anells
estan units
en vida
per col·làgen.
Col·làgen
és un adhesiu
natural,
és una proteïna
que fa que aquestes capes
estiguin unides.
L'ibori,
que es fa servir
comercialment
per desgràcia,
des d'Àfrica,
aquest, diguéssim,
que no és fòssil
perquè conserva
el col·làgen.
El col·làgen
s'asseca
al llarg
dels anys.
I després,
en canvi,
l'ibori
que recupera
l'estepa
eurosiberiana,
aquests famosos
mamuts
que apareixen
amb el pèl,
aquest ibori
està en més bon estat
de preservació
perquè el fred
fa que aquest col·làgen
també es preservi.
Què passa
en el cas de la boella?
En el cas de la boella,
aquest col·làgen
és orgànic,
en canvi,
els elements estructurals,
aquests anells,
estan formats
per dentina
i esmal,
com les nostres dents,
és un material
que es conserva molt bé,
però el col·làgen
es perd.
I, per tant,
aquests anells
concèntrics
que estaven tan ben lligats,
ara ens apareixen
totalment inflats,
separats entre ells,
de manera que
aquestes defenses
estaven totalment
vives, diguéssim.
Sí, allò que dius
com ho mogui
és que,
buf,
s'esveïria, no?
Pregunto una vaginada
i, clar,
no es pot fer un tractament
com les senyores
que van a les clíniques
aquestes estètiques
d'aplicar col·làgen
directament.
Potser pregunto una vaginada,
però, clar,
és el primer
que se m'acudeix.
Bé,
no, no,
no és una vaginada.
No apliquem col·làgen,
però sí que apliquem
un substitutiu
del col·làgen
que és un adhesiu
que, bueno,
bé, en forma,
és un adhesiu
que nosaltres
el comprem
en forma sòlida,
el diluïm
amb acetona
i l'anem injectant
sobre l'ibori aquest.
Clar,
això ho feu
allà mateix
a terra
on l'heu trobat?
No.
O primer l'heu traslladat?
No,
primer l'hem traslladat.
Per traslladar
el primer
es fa una caixa rígida
de poliuretà
que és com una espuma
i això
ho hem traslladat
amb unes dependències
de l'Ajuntament
de la Canonja
i allí hem procedit
a la restauració.
Per què s'ha conservat
en aquest estat
justament
a la Boella?
Clar,
tot aquest entorn
que és un espai
en què s'ha de
fer molta feina
encara,
quines característiques
té aquest espai
perquè s'hagi conservat
amb aquestes dimensions?
No sé si encara
esteu en fase
d'investigació
i les hipòtesis
ja s'elaboraran
i les teories.
Sabeu-hi alguna cosa
de per què?
Home,
la simple presència
de l'objecte
ja ens parla
i el seu continent,
l'ergila que les conté
ja ens diu,
ja ens dona informació
sobre les causes
que han permès
la preservació.
perquè un os
es preservi,
restes òssies,
ja sigui dent,
banya o os
en un jaciment,
doncs,
és força...
Són unes propietats
que ha de tenir
el lloc.
En primer lloc,
que hi hagi
un enterrament ràpid,
que no quedi
les restes exposades
molt de temps,
que aquest enterrament ràpid
no sigui molt violent,
és a dir,
que no sigui
una vinguda d'aigua
molt forta.
Després,
hauríem de parlar
de la granulometria
d'aquest sediment,
és a dir,
si és un sediment
en forma de rocs
o si és un sediment
d'argiles molt fines,
també alterarà
els ossos,
i després,
el que nosaltres diem
els processos
postdeposicionals,
és a dir,
què està passant
en aquell paquet
de sediment
un cop les restes
ja estan enterrades,
és a dir,
moviments de terra,
alteracions químiques,
precipitació
de carbonats,
tots aquests processos
poden alterar.
En el cas de la canonja
s'estan regeixen
estudis georqueològics
i en principi
podríem parlar
d'una,
potser no ens toca
a nosaltres,
però podríem parlar
d'un enterrament
força ràpid
i un medi
bàsic,
o sigui,
un medi àcid
també destrueix
els ossos.
A quina profunditat
més o menys
es van trobar
aquests ullals?
Es trobaven uns
tres metres
de la superfície actual,
dos,
tres metres
de la superfície actual.
Sí, digues,
Jaume.
Sí,
bueno,
hi ha dos nivells,
unes primeres restes
estaven a un metro i mig
i les altres,
això,
uns tres,
dos i mig,
tres,
més o menys.
Continuem parlant
de la boella
i dels ullals,
però de fet
també hem de parlar
d'aquest...
Clar,
jo quan vaig a veure
que eren
2.500 eines
prehistòriques,
aviam,
això és un menatge
de cocina
total,
no?,
dels neandertals?
Sí,
bueno,
el Vinyàs Grans
és un llacament
que es va començar
a excavar l'agost,
de l'1 d'agost
fins al 20 de setembre
i després,
el dia 7 d'abril,
vam reprendre
una altra vegada
les excavacions
i en teoria
s'han d'acabar
el 16 de maig,
però encara estem pendents.
I el que vam fer
és que vam excavar
una cala
de 150 metres quadrats
i vam baixar
amb una profunditat
de dos metres,
en alguns llocs
un metre i mig,
en alguns altres llocs
dos metres.
Clar,
la potència del llacament
és molt important
i per tant
és normal
que s'hagin recuperat
tantes restes.
A part,
s'han documentat
diferents eventualitats
d'ocupació.
És a dir,
no tenim
un únic nivell
d'ocupació
sinó que han pogut
documentar
quatre nivells
d'ocupació
diferenciats
cronològicament,
no són sincrònics,
són diacrònics.
Llavors,
totes aquestes peces
s'han recuperat
perquè bàsicament
el que nosaltres
hem documentat
a l'escavar-ho
són campaments
a l'aire lliure
amb els primers
dos nivells
de l'època
del mesolític
i amb els dos nivells
més profuns
del paleolític mitjà.
i el que correspondrien
serien
campaments
com els índies
d'Amèrica
que anaven
amb les seves cabanes.
L'únic que no hem trobat
amb els forats
de les pròpies cabanes
però més o menys
per a cronologia
i sapiguem
que als voltants
no hi ha cap lloc
de...
Era temporal,
com si diguéssim,
que estaven de pas.
Suposo que anirien
darrere de la casa,
no sé,
això vosaltres
és a qui us pertoca...
Sí,
en aquesta època
són nòmades.
És a dir,
ells es col·loquen
amb ecotons
que siguin propis
a la seva ocupació
que en aquest cas
és al marge
dret
del riu
Francolí
on tenen
per almenys
l'aigua
on els animals
van a menjar
i a beure
l'aigua
d'allà al riu
per tant
són llocs
on poden produir-se
la casa
i a part
obtenen la matèria primera
per obtenir els gabinets
de sílex
que són el que nosaltres
recuperem al llaciment.
Per tant,
el llaciment
el que hem pogut documentar
és tant l'aprovisionament
de matèria primera
que són les roques
que recollien del riu
com la seva primera
explotació
com la configuració
posterior
d'artefactes.
Totes les eines
estan adreçades
a la pràctica
de la caça
i al seu posterior
tractament
de l'animal
per menjar-lo
o pel que fos?
O de moment
heu trobat
diferent material
i heu de classificar-ho
i mirar a veure
què pertanyia?
S'han trobat
diferents categories
i quan es configuren
els artefactes
n'hi ha molts
que poden estar
destinats
al descarnament
d'animals
però també n'hi ha
d'altres
que poden estar
destinats
a fer altres artefactes
ja siguin
amb fusta
o curt i pell
però tot això
és aquestes hipòtesis
es verificaran
quan s'hagin fet
els estudis funcionals.
La fusta, la pell
tots aquests materials
ja sabem que desapareixen
que difícilment es troben
que donarien tanta informació
i el que trobeu
és un tipus de material
que sigui com a més contundent
que parlem d'algun tipus
de mineral
parlem de...
No, el que passa
és que els fils
de les peces de sílex
al treballar la fusta
o la pell
que bueno
després ja ho explicarà
el Kenneth
produeix unes
unes marques
d'utilització
que mirades
pel microscopi electrònic
poden identificar
quin tipus de material
han estat treballant.
Llavors no tenim
l'evidència directa
és a dir
no s'han pogut recuperar
la fusta o la pell
però sí que tenim
l'evidència indirecta
que queda
els negatius
a les peces.
Això jo no em faig una idea
de volum físic
és no sé
que teniu allà
capses enormes
plenes de restes
trobades aquí
a Puig del Fi
és a dir
és que algú pot pensar
escolta
allà tenen un container
poden ser
coses minúscules
de fet no?
nosaltres les recuperem
des de peces
que tenen mig centímetre
o menys de mig centímetre
fins a peces
que poden arribar
a fer uns 15
a 10 centímetres.
I ara què feu
amb tot això?
Pintar ser un procés
llarguet, no?
O què?
En primer lloc
hi ha el treball
de registre de camp
on ja es prenen
unes dades
sobre
la posició
dels objectes
en base a una quadrícula
i de manera
que tenim referenciat
la distribució
especial
d'aquests objectes
això
quan podem
donar-li
una variable
a cada un
d'aquests objectes
i
situar
aquestes variables
en l'espai
això ens pot
aportar informació
de com està ocupat
en l'espai
és a dir
que
cada categoria
d'objecte lític
té una posició
dintre d'una cadena
d'explotació
és a dir
en primer lloc
tenim una base
natural
un còdul
d'un riu
un còdul
de sílex
del riu
el qual és colpejat
sistemàticament
per obtenir
diversos gabinets
això
representa una fase
inicial
d'aquest treball
de la pedra
hi ha
moltes fases
successives
fins a l'utilització
i el rebuig
d'aquests objectes
com podem saber
el rebuig
hi ha peces
que apareixen
cremades
i possiblement
s'ha pogut contrastar
arqueològicament
etnogràficament
que
el rebuig
el tiren al foc
perquè al foc
no hi camines
eren sostenibles
ja
és una manera
de netejar
el sílex
no es crema
no es crema pas
però si tu has de caminar
per un lloc
pel damunt del foc
segurament no hi caminaràs
i hem vist
que a vinyes grans
apareixen molts
concentracions
de sílex
que es troben cremats
és a dir
tenim tota la cadena operativa
i això
a nivell arqueològic
què vol dir?
doncs
possiblement
que ens trobem
en un campament
on
s'han produït
totes les fases
que coneixem
i escolteu
això
podria facilitar
amb el temps
saber per exemple
si era un grup
molt nombrós
si no ho era
no sé
us podria donar
aquesta informació
amb el temps
la presència
dels neandertals
en aquesta fase
aquí
al que ara entenem
com a comarques
de Tarragona
són informacions
que es poden
extreure
a partir d'aquesta
troballa
per exemple
de tots aquests materials?
sí
comparant
l'estudi
tecnològic
d'aquest llaciment
la seva distribució
especial
amb altres llaciments
com l'agro romaní
que està molt més
indocumentat
i sí que es preserva
totes les restes
arqueològiques
segurament que es pot fer
l'únic
el bo
un dels fets
més importants
d'excavar
Vinyes Grans
i posteriorment
Mas Blanc
és datar
aquestes ocupacions
prehistòriques
al camp de Tarragona
perquè normalment
aquests campaments
a l'aire lliure
sí que el doctor Vilaseca
ja els coneixia
a principis de segle
l'únic que no
s'havien datat
llavors el que ens interessa
sobretot
és saber
quina datació absoluta
té cada llaciment
i així sí que podrem
comparar-lo
amb altres llaciments
que estan molt més
ben conservats
i que tenen
totes les restes
arqueològiques
i podrem extreure
molta més informació
de la que arribem a extreure
només ara
les que van al camp
clar perquè dins del que és
el món dels neandertals
que tots sabem
doncs aquesta fascinació
que exerceix
no només entre
els professionals
i especialistes
sinó entre la gent
en general
el que heu trobat
a Puig del Fi
fa una aportació
transcendent
a veure
transcendent
tot és important
però prioritzar una miqueta
en aquest sentit
quan deies
això ens serveix
per fer una comparativa
de datació
quina importància
té aquesta troballa
de les 2.500 peces
primer documentar
un llaciment
a l'aire lliure
que d'aquesta època
tant del mesolític
com del paliolític mitjà
n'hi ha molt pocs documentats
normalment sempre
s'escaven abrics
o coves
que són zones
que estan ben delimitades
i tenen una preservació
molt més important
segon
en poder datar
aquestes terrasses
del riu Francolí
que no estaven datades
que també ens servirà
per poder
poder realitzar
altres estudis
com ja sigui
la restitució
paliambiental
de la zona
d'aquesta època
o saber com funcionava
el Francolí
i poder fer estudis
cartogràfics
molt més importants
dels que estan fets
ara
que n'hi ha alguns
que tenen
algunes jagunes
i després
a nivell
de conèixer
l'ocupació
del territori
dels Neandertals
també ens interessarà
haurem de tornar
perquè com sempre
s'ha acabat
el temps
Déu-n'hi-do
qui els havia de dir
a aquests individus
en el sentit
més respectuosa
de la paraula
que passaria un ave
per allà
on estaven ells
amb els seus sílegs
el seu riuet
buscant la casa
en fi
és el preu
de l'evolució
oi que podrem parlar
un altre dia
haurem de tornar
a la boella
haurem de tornar
a Puig del Fí
hi ha moltíssima informació
i moltes coses
que ens tenen
encuriosits
però ara
el que hauríem de saber
exactament
és que és això
de la traciologia
que em penso
que vosaltres
teniu la mà trencada
i perdoneu l'expressió
justament per aquest tema
perquè és una tècnica
que apliqueu justament
per tirar endavant
el coneixement
quan trobeu aquestes restes
Jaume Vilalta
Alex Soler
Amèlia Bergalló
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
els deixem amb Jordi Sorinyà
que ens explica
amb Kenneth Martínez
què és
a veure la paraulota
d'avui
és
em fas els honors
Amèlia
la tornes a dir tu
per dir-la bé
la traciologia
traciologia
això mateix
gràcies
bon dia
moltes gràcies
vinga
anem
l'altra traciologia
és la disciplina científica
que ens permet
interpretar
els usos
de les eines
de pedra
prehistòriques
però abans de veure
com es du a terme
aquesta interpretació
hem de constatar
dues coses
primer lloc
que els nostres
avantpassat
feien servir eines
i d'altra banda
que en un primer moment
aquestes eren de pedra
ara bé
com eren
aquests primers estris
rudimentaris
ens explica
el Kenneth Martínez
doctor en prehistòria
i investigador
contractat per l'IPES
infinitat de formes
i d'usos
pràcticament com
els nostres
els nostres ganivets
tants ganivets
evidentment ara
de ferro
de metall
però doncs
en aquella època
el que acabariava
si vols
és a la matria primera
que estaven fet
els ganivets
però l'utilització
els usos
eren més aviat els mateixos
per tallar
per gratar
no totes les eines
eren iguals
i per tant
tampoc servien
per el mateix
la tasca de l'investigador
és precisament
aquesta
identificar les eines
i el seu ús
la clau per aconseguir-ho
es troba
en l'anàlisi
del tall
de l'eina
les eines de pedra
són roques
de cristalls
de quarts
té formes de cristalls
aquest cristall
de quarts
es deforma
depenent
de quin material
treballis
es deforma més
o es deforma d'una manera
és a dir
no és el mateix
que tu tallis car
es deformarà menys
que si talles
fusta
o talles un os
que és més dur
i per tant
es trencarà més
a la vora
i es deformarà més
aquells cristalls
i només per comparació
nosaltres el que fem
és experimentem
amb eines
fetes per nosaltres
per comprovar
quina deformació
quin tipus de trencament
dels cristalls
fa
quan tallem una car
quan gratem pell
quan tallem un os
comparem
aquesta deformació
que deixa
microscòpica
deformació microscòpica
que deixa
en les vores
de les eines
experimentals
és a dir
reproduïdes
per nosaltres mateixos
i les comparem
amb les deformacions
que mirem
o trobem
en els objectes
arqueològics
la identificació
d'aquestes eines
és molt més reveladora
del que ens podem imaginar
trobar un determinat utensili
en un jaciment prehistòric
pot ser un element
a tenir en compte
per fer una adaptació
de la seva antiguitat
sempre partint
d'una premissa
com més varietat d'eines
més possibilitats
hi ha
que aquest jaciment
sigui més modern
a mesura
a mesura que avancem
a mesura que avancem
en el temps
i a mesura que hi arribem
al paleòtic superior
sobretot
ja cada ús
té un tipus
una morfologia
una eina específica
precisament com nosaltres
el ganivet del pa
el ganivet del pernil
una cosa semblant
i això
veiem perfectament
aquesta evolució
de mica a mica
d'un habilitat
tecnològica
cada cop
la tecnologia
avança
en la especialització
morfològica
dels usos
de les eines
la tresologia
per tant
és una disciplina
que ens permet
conèixer més detalls
de la vida quotidiana
dels nostres avantpassats