Com cada dimarts, a aquesta hora aproximadament,
iniciem aquest temps dedicat a conèixer,
abordar alguns aspectes relacionats amb el món del dret
i l'administració de justícia.
L'objectiu d'aquest espai que fem en col·laboració
amb el Col·legi d'Advocats no és tant fer, diríem,
un curset de dret, sinó més aviat aproximar-los
a quins són els moviments, les evolucions, els aspectes
més destacats i que puguin tenir a veure,
poc o molt, amb la nostra vida quotidiana.
Saludem, Víctor Roca. Bon dia, Víctor.
Molt bon dia.
Tenies una miqueta abandonats i estem encantats que estiguis aquí.
Gràcies.
Benvingut. El Víctor no ve sol.
La veritat és que tenim avui un especialista en dret laboral
molt experimentat. Albert Núñez, bon dia.
Bon dia.
Gràcies per venir.
Víctor, vinga, va, una miqueta de presentació de l'Albert.
Bé, l'Albert és, com jo l'he dit a ell personalment,
no un gran laboralista, sinó un crac del dret laboral.
És una persona que domina molt, molt la matèria,
a més amb una capacitat d'exposició i duratòria
que complementa absolutament els seus coneixements.
I, a veure, més que tirar-li flors,
crec que la millor manera, i el millor pels oients,
no és que jo li faci grans presentacions,
sinó donar-li amb ell la paraula.
A més, avui l'Albert ens volia parlar
de qüestions generals sobre el dret laboral,
que seria marcar una miqueta o delimitar les matèries marc
d'aquesta interessantíssima matèria,
doncs afecta pràcticament a tothom,
perquè, excepte la gent que malauradament no té en aquest moment
una posició laboral còmode,
doncs pràcticament a tothom li afecta.
Amb la qual cosa, Albert, et cedeixo la paraula
i agrair-te d'en Tuvi la teva presència entre nosaltres,
la qual, francament, ja et dic, és d'agrair.
Jo el veig com un candidat a ser enredat per aquest programa
perquè vingui més vegades.
Està claríssim, està claríssim.
Està claríssim.
Estàs encantat d'accedir a les vostres invitacions.
Víctor, moltíssimes gràcies.
Crec que ha sigut excessiu els teus elogis.
Vinc amb tota la disposició
i encantat de poder estar aquí
i de donar el meu punt de vista
en tot allò que em vulgueu preguntar,
que es pugui ser bé
i que pugui ser d'interès per l'audiència.
El Víctor deia un aspecte importantíssim.
Jo diria que un aspecte que a la vegada parlem del dret de família,
del codi penal, del codi civil,
però al final el món laboral
és el que ens ocupa bona part de la nostra jornada,
de la nostra vida
i que motiva sovint les nostres relacions personals
i fins i tot familiars.
Per tant, estem parlant d'un àmbit del dret
que ha de regular moltes accions de les persones.
I aquí cal distingir jurisdicció social i jurisdicció laboral?
És el mateix, no és el mateix?
Sí, és el mateix.
La jurisdicció social o laboral són termes sinònims.
Justament, per al que comentaves,
l'àmbit del dret laboral és un àmbit que ens afecta absolutament a tothom
perquè la majoria de la població treballa
i, evidentment, dins del treball,
en el que treballem en què hi estem una gran part de la nostra vida,
sorgeixen conflictes.
els conflictes entre empresaris, treballadors i viceversa,
es resolen a través d'una jurisdicció específica,
que és la jurisdicció social o també dita laboral.
És a dir, hi ha diverses jurisdiccions en l'àmbit del dret.
Jurisdiccions vol dir organitzacions pròpies per la matèria,
des de la civil, la penal, la condensió administrativa,
per exemple, per posar en alguns casos,
i la laboral.
Els jutjats del social, el que s'entenia
o el que es coneix per magistratures de treball antigament,
actualment jutjats del social,
és la pròpia jurisdicció social.
I és allí on es porten les demandes
i on es ventilen els conflictes
i es resolen els conflictes entre les parts.
Quan algú va al despatx d'un advocat laboralista,
generalment m'imagino que és perquè té un conflicte,
però a tall preventiu,
l'advocat laboralista també pot respondre a moltes preguntes
i donar resposta en aquest cas també
a moltes situacions que es plantegen, no?
Efectivament.
Bé, no tan sols, això és com anar al metge, no?
No tan sols vas al metge quan la malaltia està avançada,
moltes vegades vas al metge perquè tens els primers símptomes
o simplement perquè tens curiositat.
la medicina preventiva o en aquest cas la consulta preventiva,
que és el que a tots els professionals ens agradaria que fos sempre.
Moltes vegades quan s'arriba el conflicte està massa avançat
i no demà faltar aquella curiositat per part del client
de no haver vingut a consultar abans.
Què o quins són els temes més habituals?
En fi, en el cas d'una consulta d'un advocat
que porti temes laborals,
pot venir des d'obviament el treballador, l'empleat,
el propi empresari, perquè les dues parts entren en un conflicte
que és bilateral.
Per part d'un treballador,
les consultes són amplíssimes,
des de quins drets li assisteixen,
des de la interpretació de la pròpia norma,
que és evident que és amplíssima la legislació laboral
en aquest país, es legisla moltíssim,
tant en dret laboral pròpiament,
com en dret de la seguretat social,
que és un camp bastíssim i que és de difícil coneixement.
És necessari que es legisli tant, crear tantes normes,
no fa que sigui encara més complexa,
o és imprescindible fer-ho així?
Perquè, clar, tants caps, tants barrets.
Bé, s'ha de legislar perquè la jurisdicció
i la legislació social o laboral
és la que està més a peu de carrer,
de tal manera que, així com el Codi Civil,
és un codi que pot haver tingut gairebé 100 anys,
o el penal, etcètera,
les recents modificacions,
en el cas del dret laboral,
té de variar i està adequat
a la realitat vigent en cada moment,
fins i tot, ja no diria la realitat política,
però sí les inquietuds socials
i les relacions entre les persones,
els canvis sociològics, etcètera.
En aquest sentit, és necessari llegisla tant?
Bé, hi ha països que no ho fan,
tant bastament com nosaltres,
però Espanya és un país tradicionalment molt llegislador,
molt reglamentista,
i, sobretot en aquesta matèria,
fa que tinguis d'estar absolutament
i permanentment al corrent
perquè, en qüestió de mesos,
canvien les ordres, els reglaments
que desenvolupen aquelles altres lleis,
insisteixo, i sobretot en tema de seguretat social,
que és un bosc absolutament difícil de conèixer.
A més a més, imagino, Albert,
que en matèria laboral, social,
no només, com potser,
a diferència d'altres matèries,
el legislador,
òbviament, amb la consulta,
amb elements socials,
elabora la normativa,
especialment amb dret laboral,
imagino que la pressió o la influència
del món sindical,
és a dir, el món representatiu del treballador
i del món empresarial,
d'aquestes corporacions d'empresaris,
m'imagino que tindrà molt a veure
amb la constant adaptació,
amb la constant influència
que exerceix damunt del legislador,
imagino, imagino.
Efectivament, els pactes,
els pactes denominats o coneguts com interconfederals,
a instàncies dels governs,
en els últims, en els darrers anys,
només s'han adonat que,
abans d'impulsar polítiques de gran abans,
és important comptar amb la quiescència
dels interlocutors socials,
i en aquest sentit es provoquen que hi hagi impactes
a nivell de les cúpules empresarials
i també dels sindicats més representatius.
De tal manera que, prèviament pactat o consensuat
aquella norma que després ha de tenir
incidència en les empreses,
és, òbviament, molt més fàcil
que la norma tingui èxit, entre cometes,
per el fet d'estar consensuat
i, d'aquesta manera, evitar també
la indesitjable conflictivitat social
que podria derivar-se de normes imposades
que poguessin no agradar
amb alguna de les parts.
Sovint normes que no es compleixen,
no ens enganyem,
i d'aquí ve la conflictivitat moltes vegades,
perquè dius, home, allò que diuen
les normes està per no complir-les.
Sembla que aquesta màxima
a vegades les portem al límit en aquest país.
Sí, en el cas dels grans trets
de la política o de la normativa laboral
això no passa tant.
Per exemple, dins dels acords
entre la gran patronal i els sindicats
poden estar quins seran els increments
mitjans dels convenis, no?,
o com tenen d'afectar
la nova regulació sobre els funcionaris.
Tots aquests aspectes, un cop consensuats,
o què es té de fer amb les pensions, no?
El tema de les pensions
podria ser un tema
d'una gran conflictivitat social
perquè afecta a milions de ciutadans,
però si ja s'ha arribat
amb un consens amb els sindicats,
amb la patronal,
per fer que les pressions,
o per dir que les pressions,
pues, pujaran d'una determinada manera,
que hi haurà una regulació,
que hi haurà una lluita contra el frau,
però tot això de la mà dels propis sindicats
és evitant que ja d'entubi
ja s'elimina tota una conflictivitat.
El que són els temes estructurals,
sembla que els tenim ben resolts
des d'aquest punt de vista
de complir la norma
i de ser molt exhaustius.
Després, si entrem en el terreny del dia a dia,
en l'àmbit laboral,
i lluny d'aquestes macroestructures laborals
que poden ser les grans empreses,
entrem en la petita, la mitjana empresa,
aquí ja comencem
en què aquestes normes
que es van incorporar mica en mica
al que és la legislació laboral,
s'incompleixen.
Sobretot, abans parlàvem
del tema de la llei d'igualtat,
que des del punt de vista laboral
contempla molts canvis
dins de les dones,
equiparació salarial,
les hores parella també,
reducció de jornada,
per l'home també,
que pot exercir el seu dret com a pare
i també ocupar-se de la família.
Tot això m'imagino
que és on es crea
una miqueta més de conflicte, no?
Sí, si no es crea conflicte,
si més no,
es crea una gran curiositat.
Els mitjans de comunicacions,
qui més qui menys,
sent a través dels mitjans
escrits, radiofònics,
visuals,
sap que hi ha noves lleis,
se sent per la de casos
i a tothom li pica la curiositat
perquè diu,
bueno, aquest podria ser el meu cas,
no?
Tothom,
o gairebé tothom,
a mà detectiva,
és treballador
i, per tant,
té la curiositat de saber
si aquell dret que ha sentit
o que ha llegit
li afecta a ell o no.
A partir d'aquesta curiositat,
doncs, bueno,
com que això és un fet viu,
no és com el desnonament,
a millor un punt no el té a desnonar mai,
però en canvi sí que un vol saber
si té dret a agafar
més dies de permís,
menys dies de permís,
què li suposarà
la recent paternitat,
en el sentit parlar
que el permís de paternitat,
per exemple,
s'ha ampliat,
què suposarà per la mare,
té dret a una reducció de jornada,
com li afectarà això en el sou,
en la futura indemnització,
si plegués de l'empresa,
etcètera.
Tota aquesta sèrie de qüestions
ja són la microespecialitat
o la microlaboralitat
de la norma,
la micro posta en el moment,
el dia a dia,
la pregunta,
la curiositat.
Aquesta situació,
com dèiem abans,
normalment no es planteja
per curiositat,
ningú va a fer una consulta...
A mi no sé què fer,
vaig a veure de com va la llei.
Exactament,
sinó que és a partir del moment
que li sorgeix la situació.
Però, clar,
aquestes situacions són amplíssimes.
Hi ha gent que es troba sense voler
acomiadar
o amb una possibilitat
de ser acomiadat,
i aleshores és com aquell bus
que ja de repent
ja li apareix la febre.
A moció de la teva experiència personal,
últimament has vist
que hi ha moltes consultes
en aquest sentit
respecte a la llei d'igualtat,
tot aquest tipus de coses,
aquesta micro quotidianitat laboral
que deies.
Sí, ara comencen a aparèixer,
tinguem en compte
que la llei té pocs mesos,
i per tant la gent
ho coneix molt poc,
a un nivell popular de carrer
es coneix poc,
i el que es coneix
és per això,
per el que diuen
un llegeix els diaris.
Ara comencen les consultes,
i evidentment
comencen les consultes
a un nivell individual
per aquell que s'hi troba,
però cada cop
hi haurà un coneixement superior
perquè també aquestes normes
s'aniran transposant
en els convenis col·lectius.
Aquest any,
per primera vegada,
en la negociació col·lectiva
dels diferents sectors,
per mandat de la pròpia llei d'igualtat,
s'inicien converses
entre els interlocutors
perquè apareguin
aquelles regulacions
en els propis convenis col·lectius,
que solen ser,
en molts casos,
el primer referent
de qualsevol treballador
a l'hora de conèixer
quins són els seus drets
més invadiats,
o anar als representants
que pugui tenir
en l'àmbit del centre de treball
per preguntar-li
què diu el nostre conveni
sobre aquesta matèria.
I si el conveni
no és prou explícit,
aleshores sí que
requereix una consulta
posterior o més àmpli.
En els convenis
es transposaran
totes aquestes qüestions
sobre la llei d'igualtat,
que és una llei
molt àmplia
amb una pretensió
molt exhaustiva
per abarcar
molts àmbits
i que,
òbviament,
també ha suposat
la modificació
de normes bàsiques,
com és l'Estatut dels treballadors,
que vindria a ser
el catecisme laboral
de tots els espanyols,
llei publicada
en l'any 80
i que ha tingut
diferents modificacions
des d'aleshores.
I que està per sobre
de qualsevol conveni
i per sobre de qualsevol cosa.
Aquesta és la norma necessària
només ja a la Constitució,
en aquest sentit,
des de la Constitució,
la llei,
la llei dels treballadors
seria aquesta mena
de catecisme
i a partir d'aquí
qualsevol conveni
pot millorar
l'Estatut dels treballadors,
no el pot reduir
ni minvar.
En tot cas,
podria millorar
allò que se'n diu
dret necessari,
per tant,
dret obligat,
dret de mínims.
Déu-n'hi-do,
això us obliga
a estar al dia
constantment.
De totes maneres,
aquesta incorporació
de la llei d'igualtat
a aquest marc
dels convenis col·lectius,
el vires que pot
portar una certa
conflictivitat?
Diguem que la societat
ho té bastant assumit
i que la norma
és ben clara.
Perdona,
jo diria que
la llei és tan ambiciosa
amb els seus objectius
i amb la seva dicció
que com ha passat
amb algunes altres lleis,
s'ha de dir que
al nostre país
Podem
això ha sigut
molt valent,
hi ha altres que pensen
que Podem
més que valent
ha sigut una mica
excessivament acusarat,
però les lleis
van per davant
moltes vegades
dels mateixos
canvis socials.
La pregunta
o el debat
estaria
les lleis
han de provocar
aquest canvi social
o han de ser
els canvis socials
que provoquin
el fet
que existeixin
les lleis
o que canvien
les lleis.
En aquest sentit,
la llei d'igualtat
hi ha molts aspectes
que,
sens dubte,
venen a reflectir
una demanda social
que ja era
inevitable
i que possiblement
ja fa temps
que s'hauria d'haver regulat.
I en molts altres aspectes,
la llei d'igualtat espanyola
va molt més enllà
que la majoria
de lleis europees
i en aquest sentit
i en aquest sentit
un país
quan s'adavanta
i està bé
a vegades
ja que m'hi poso
fem-ho bé.
Però els canvis socials
són més lents.
Hi ha un reflex
en l'àmbit laboral
molt clar
d'aquesta situació
que es va provocar
l'any 95
quan l'Estat
publica
la llei de prevenció
de riscos laborals.
I publica
la llei de prevenció
de riscos laborals
agafant
i fent una refusió
de les lleis
més
més obertes
o més ambicioses
a nivell europeu.
I fa una mena
de compilació
de la llei italiana
la llei alemana
tenint en compte
que Alemanya
venia
o estava
en una situació
cultural
i una tradició
important
en aquest sentit
i tal
i els països
amb una altra potència
industrial.
Què va passar?
Si aquella llei
la llei
que ara ja
porta 13 anys
en el moment
que va entrar en vigor
es hagués tingut
d'aplicar
absolutament
des del primer article
fins a l'últim
haurien tancat
pràcticament
el 100%
de tot el parc
industrial espanyol.
En la llei d'igualtat
passarà una mica
també això
vull dir
si s'ha d'exigir
tot allò
que diu la llei
d'un dia per l'altre
farà que
les estructures
internes
tant de les empreses
com de la
de la pròpia
dels propis interlocutors
de la pròpia
relació laboral
grinyoli una mica
perquè
es podria entrar
d'una forma
una mica
no dirà
traumàtica
però una mica
excessivament
dolorosa.
Tota aplicació
de llei
implica una
despesa
importantíssima
per part
del propi estat
per tant
també hem de pensar
que a vegades
el ritme
el marca
el propi
pressupost
amb el qual
després es planteja
aplicar una llei.
Sí.
I clar,
això pot
significar
diners
lògicament
per les empreses
però també
per la pròpia
estructura de l'estat
aplicar aquesta llei.
Sens dubte.
Sens dubte.
Clar,
per el que és l'estat
és de suposar
que l'estat
quan
l'estat
en aquest cas
el govern
o el parlament
quan proclama una llei
tot això ho he tingut
en compte
i totes les lleis
van adjuntes
amb una dotació
pressupostària.
Preguntem als mestres
i a la gent
de l'escola
preguntem als metges
i al sistema sanitari
públic
a veure si va dotat
realment
d'una dotació
pressupostària.
Aquesta és la crítica
sempre
jo sento
dels polítics
dels que estan
a l'oposició
sempre a criticar
els que fan
les lleis
i dir
escolti-me
això està molt bé
vostè ho ha fet
per un aspecte
però com que tots
els polítics
d'aquest país
han tingut ocasió
de passar pel govern
els podem criticar tots
no cal distingir colors.
En el cas
de la llei
que estem comentant
no sé
si
a nivell
de l'administració
del que entenem
per estat
tindrà
recursos
per afrontar-la
certament
n'hi haurà
de posar moltíssims
però sobretot
la dificultat
moltes vegades
està en l'àmbit privat
aquesta llei
té una traducció
en l'àmbit privat
i en qualsevol empresa
i entenem
per empresa
la botiga
més elemental
i més petita
no?
Mentre
les lleis
i els objectius
de les lleis
no descarreguin
sobre cap part
del conglomerat
social
o cap part
de la desrelació
amb aquest gas
bilateral
de dues
empresari
treballador
les lleis
els objectius
que persegueixen
com és el cas
d'aquesta
són absolutament
aneuables
i em sembla
que tots
estarem d'acord
que el que es persegueix
està bé
l'altra cosa
és després
veure
en quins mitjans
o de quina manera
sobre qui es carrega
més l'espatlla
de l'aplicació
d'una norma
o d'un objectiu
que està bé
en el supòsit
en el supòsit
i parlo
des d'una perspectiva
el més escèptica
possible
que un objectiu
que sigui
interessant
positiu
i
recolzat
per al 100%
fins i tot
de la població
però que després
recaigui
sobre les espatlles
per exemple
de l'empresari
aquí començaria
a anar malament
per exemple
des d'una perspectiva
fins i tot
com a ciutadà
que jo
no tinc
la condició
d'empleat
però
que la podria tenir
sempre grinyolarà
per aquella part
que hi hagi un desequilibri
existeixo
que l'objectiu
està molt bé
però s'han de buscar
les maneres
que també
l'aplicació
sigui natural
i que
prèviament
estigui empapada
el cos social
té d'estar empapat
de les lleis
sinó d'altra manera
entren una mica
violentament
de totes maneres
sempre hi ha
conflictivitat
i més
fins que s'adapta
i em penso
que els advocats
especialistes
en el món laboral
us haurà de trobar
en molts casos
d'aquests
segurament
jo volia plantejar-te
una cosa
marxant una miqueta
o canviant de terça
és que hem centrat
molt l'atenció
en aquest tema
aquestes qüestions
macro
tu abans feies la diferència
entre macro i micro
i tornem una miqueta
a la micro
a la situació diària
tu abans parlaves
de prevenció
en quant a la tasca
d'un advocat
d'un professional
a l'hora de
plantejar
una situació
davant d'un futur problema
però
si no tinc mal entès
dintre del món laboral
moltes vegades
es produeixen
situacions reals
d'acomiadaments
de situacions
amb un cert conflicte
o conflictivitat
entre treballador
i empresa
i la qüestió
és cert
que els terminis
és a dir
la rapidesa
amb la que
ha d'actuar
aquella persona
que es ha d'assessorar
són bastant curts
i segona qüestió
és convenient
o consideres convenient
que el treballador
en aquest cas
centrant-nos
en aquest personatge
és convenient
que acudeixi
el professional
perquè moltes vegades
realment
les ofertes
les negociacions
poden ser millorables
en la intervenció
d'un professional
volia plantejar
aquesta qüestió
que es produeix
crec
molt dia a dia
sí
d'acord Víctor
tens tota la raó
a veure
el primer que ha de saber
qualsevol persona
amb la seva condició
de treballador
és que
qualsevol canvi
que li vingui imposat
per l'empresa
per l'empresa
o empresari
entenent com a empresa
el conjunt global
és un canvi
que afecta
els seus drets laborals
i que per tant
aquest canvi
en el suposi
que no hi estigui
inicialment d'acord
o totalment d'acord
la possibilitat
de reaccionar
davant d'aquest canvi
o fins i tot
per saber
si el canvi
que pugui afectar
amb aquest àmbit
dels seus drets
és correcte
i entre dins
de l'ú per més
de fer és reaccionar
amb rapidesa
la llei estableix
una sèrie de terminis
que en l'àmbit laboral
són molt curts
perquè la jurisdicció
i la regulació laboral
té la condició
d'immediatès
fins i tot
en el propi procediment
no és com
el procediment civil
s'acudeix ràpid
als tribunals
altra cosa
és que els tribunals
estiguin col·lapsats
i no s'enyalin
amb la diligència
que seria
seria desitjable
però sí que
la capacitat
o la necessitat
de reacció
del treballador
ha de ser molt ràpida
per exemple
posem un cas concret
el cas d'acomiadament
el cas d'acomiadament
com el cas d'una ascensió
com el cas d'un canvi
de funcions
de qualsevol treballador
els dies per reaccionar
són 20 dies hàbils
aquests 20 dies hàbils
s'entenen hàbils
aquells que no són
ni festius
ni diumenge
és un mes
a la pràctica
pràcticament
seria un mes
però en aquest mes
ha de tenir en compte
que ha de fer la consulta
ha de fer la consulta
s'haurien de preparar
en tots els papers
l'advocat
el que vagi a consultar
haurà de preparar la qüestió
i per tant
ha de reaccionar
amb una certa dirigència
fins i tot
fins i tot
si per part
per part de la persona
que el tingui d'assessorada
l'advocat
que l'assessori
si no està d'arribar
amb una acció legal
sí que com a mínim
o si més no
l'advocat podrà
ajudar-lo
amb una possible negociació
sigui
perquè ha hagut
aquest acomiadament
aquest canvi
etc
sent el propi
el propi advocat
que escolleixin les parts
els interlocutors
normalment idonis
perquè
els conflictes laborals
tenen la condició
que precisament
per ser un conflicte
que està massa
personalitzat
en la majoria
dels casos
entre el que és
l'empresa
la direcció de l'empresa
i ja parlem
de centres més petits
encara més
els representants legals
els advocats
tenen la possibilitat
de tractar els conflictes
d'una forma
més desapassionada
que normalment
sempre comporta
una possibilitat
i un component emocional
important
i el component emocional
normalment bloqueja
les situacions
cosa que des de fora
es pot resoldre
amb més facilitat
jo ja sé que dic
que probablement
una cosa òbvia
però
quan hi ha conflictivitat
quan hi ha un canvi
en la situació
d'aquell treballador
que no necessàriament
ha de ser un acomiadament
i parleu de terminis
de 20 dies
posar-se en contacte
amb l'advocat
tot allò que suposi
un canvi
mentre jo no ho tingui
per escrit
verbalment
jo he de fer veure
que no he sentit res
no sempre
ah
si no ho tinc per escrit
vostè demà
farà una altra feina
que no li pertoca
però m'ho diuen verbalment
jo per escrit
no ho tinc
per tant
jo puc fer veure
no és que faci veure
és que puc exigir
que m'ho donin per escrit
i si no
no complia allò
que em diuen
bé
no exactament
en dret laboral
i això és una cosa
que gairebé tothom
sap intuïtivament
hi ha un principi
que traduït
el llatí
seria
primer compleix
i després reclama
aquest principi
suposa que
una ordre
que no sigui
vexatòria
i que no atenti
a drets fonamentals
de la persona
sempre en àmbit laboral
s'ha de complir
altra cosa
és que l'ordre
que m'han donat
jo crec que no està
dins de l'àmbit
del que són
les funcions pròpies
de la meva categoria
més que això
i perdona Albert
no em referia tant
a que diguem
que facis aquesta feina
que hi ha una altra
que aquí hi ha
un tema
de l'actitud
de la persona
un canvi d'horari
un dir
doncs
les vacances
no les fas
o coses
diguem-ne
com a més
del que és el contracte
marc
no tant allò
perquè aleshores
és molt subjectiu
d'interpretar
si és la teva feina
o no és la teva feina
que lleig allò de
això no és feina meva
no ho sé
no et parlava tant
en aquest sentit
sinó
d'una cosa
com a més
quan el treballador
no té clar
si l'ordre aquella verbal
després
per el fet
de no reclamar-hi
fins i tot
per part
de l'altra part
serà
serà duida
com ja t'ha passat
el termini
etcètera
el que sempre
recomanem als advocats
és dir
escolti'm
si vostè no té clar
si l'ordre aquesta verbal
es consolidarà
reclami-ho per escrit
però fins i tot
reclami-ho per escrit
a través d'un escrit
escolti'm
no sé si el que m'ha dit
vostè ahir verbalment
això va en sèrio
o no va en sèrio
diguem-ne
per tant
li demano
que m'ho posi per escrit
o d'altra manera
això que fa referència
a les vacances
d'aquí tres mesos
ho tindré per no dir
en el qual
es provoca necessàriament
que l'altra part
tingui de contestar
que reaccioni
que reaccioni
la conciliació
quina figura
més maca
i que funciona
no sempre
però funciona
eh
quants treballadors
no han arribat a un acord
i tant
conciliació
que existeix
en matèria laboral
per això
parlava en matèria laboral
però que
els advocats
que ens dediquem
més a altres matèries
també sempre lluitem
perquè també
en certa manera
s'apliqui
crec que l'altre dia
hi havia el company
Pau Tondo
parlant de mediació
en matèria matrimonial
en matèria civil
el que passa és que
en dret laboral
està normativament imposada
i en altres matèries
no
però jo
nosaltres
en general
Albert
parlem de que
en qualsevol matèria
aquesta conciliació
prèvia a un litigi
com a mínim
els professionals
hem de lluitar
perquè sigui
o que existeixin
conciliacions
de facto
no?
Sí
la llei
en aquest sentit
o el legislador
ha sigut
ha sigut hàbil
diguem-ne
coneixent la naturalesa humana
perquè escolti
abans d'arribar
a posar en marxa
tot un mecanisme
proselós
difícil
costós
per a l'Estat
com és tot un plet
intentin
que intentin
les parts
intentar arribar a un acord
i regula un procediment
previ
que és
perceptiu
de tal manera
que has de justificar
que s'ha realitzat
per poder interposar la demanda
que és un procés
de conciliació
el procés de conciliació
les parts
sobretot el demandant
anuncia
a la part que serà demandada
quina és la seva intenció
i per què es queixa
diguem-ne
que és el que reclama
i és possible
que en aquesta fase prèvia
de reclamació
de reclamació
inicial
abans de la que seria
la judicial
les parts arribin
a un acord
si arriben a un acord
s'estalviat ja
diguem-ne
el conjunt
i les pròpies parts
en conflicte
s'han estalviat
al ple
bé
això és interessant
en l'àmbit laboral
la conciliació brevia
és tan coneguda
i és habitual
perquè és perceptiva
no es pot interposar
cap demanda
que no es justifiqui
a l'acte de l'administració
conforme no s'ha anat
a l'administració
les dues parts
s'han sigut citades
per l'administració
per intentar arribar
a un acord
hi ha moltes vegades
que quan les postures
estan tan separades
simplement és un procediment
que s'ha de seguir
encara que ni tan sols
es negocia
però en molts casos sí
sobretot
insisteixo
quan ja intervenen
en representació
de les parts
si s'han posat
pervers pel mig
i s'ha fet una demanda
de conciliació
és perquè hi ha professionals
pel mig
i normalment això
facilita les coses
l'enteniment
les parts
en l'àmbit laboral
com dèiem abans
sempre quan arriben
al conflicte
tenen unes postures
que s'han personalitzat molt
sobretot
el que és l'empresa
el centre de treball petit
i aquesta situació
personal
el distingeix
el conflicte
en l'àmbit laboral
del que serien
els conflictes civils
una persona pot tenir
un pleita
amb un demandat
que no el coneix
absolutament de res
però en l'àmbit laboral
no s'obseix mai així
sobretot en el cas
de treballadors
de relacions pròximes
però en l'àmbit civil
que ara comentes
encara que no s'hagi
imposat
en caràcter preceptiu
aquesta conciliació prèvia
sí que tinc que dir
que en aspectes
que afecten
el procediment civil
com el tema
de costes judicials
com el tema
de la temeritat
de la mala fe
d'acudir al jutjat
com a primera
via de solució
la judicatura
els jutges
els magistrats
estan moltes vegades
dient-li
amb el senyor
demandant
escolti
vostè
té la raó
amb aquest ple
però
les costes
les despeses judicials
no l'imposo
a la part
vençuda
o condemnada
perquè vostè
ha acudit
a la via judicial
imperativa
com a primera opció
abans
hauria vostè
d'haver intentat
conciliar
requerir
o arribar
o parlar
amb l'altra persona
és a dir
que s'està utilitzant
no com
via
perceptiva
o obligatòria
però molts jutges
molts magistrats
ho tenen en compte
tenen tendència
exactament
no a la conciliació
com a acte formal
com succeeix
amb el dret laboral
sinó
mecanismes
d'apropament
previs
al judici
per evitar aquesta via judicial
coactiva
perquè ens encanguem
que consta
que ho dèiem
al començament de l'espai
el dret laboral
és molt ampli
té moltes normes
no hi caben
en un espai de ràdio
de fet hem traspassat el temps
amb escreix
però considerem
que és prou útil
interessant el que explicaven avui
els nostres convidats
jo suposo
que l'Albert Núñez
tornarà
com a mínim
és que ens han quedat
moltes coses
per preguntar
encantat
sempre que m'hi inviteu
molt rebé
doncs d'això
se n'ocuparà
Víctor Roca
seguríssim
que juntament amb Laura Picó
saben que són els artífecs
d'aquest espai
ja
ho comentàvem abans
molt veterà
el matí de Tarragona Ràdio
trencarem rècords
dintre de poc
i serem el programa
més perpetuïtat
gairebé
de la cadena
estaré encantada
que sigui així
igualment
Víctor Roca
gràcies
bon dia
Gràcies a vosaltres
Gràcies
Adéu-siau