Jordi Bertran, bon dia.
Bon dia i bona hora.
Avui no el tenim físicament,
però el tenim en esperit i per telèfon.
Ja és prou útil.
A més, arribes molt bé.
Sí, bueno, mira, estem així de focs i...
És el que t'anava a dir, que deus estar...
D'aquí una estoneta vindrà el Lluís Comas i el Joan López,
que també han de fer l'espai dels focs, eh?
Sí, sí, estem aquí tots distribuïts al carrer aquests dies.
Estava tothom molt content, no?, ahir a la nit,
després dels focs d'aquesta companyia nòrdica,
va sorprendre molt.
Sí, no van portar geló, sinó que van portar calor,
i això sempre ajuda, vull dir que és interessant
que l'arrencada sigui molt potent.
Ahir quan parlàvem amb el responsable de la companyia,
jo ho comentàvem amb el Lluís Comas també,
que parlés que feien molt de soroll
perquè digues que són els tòpics, no?,
que ens movem tots, però jo pensava que serien
com a molt freds, molt silenciosos, molt austers,
però es veu que no, eh?, que la cosa era...
No, no van fer els arrebatos valencians característics
per remarcar cada secció,
però en canvi tots els focs eren d'una gran potència
i realment ens van agradar molt,
el públic s'ho va passar molt bé.
De focs ja en parlem cada dia al matí de Tarragona Ràdio,
avui Jordi Bertran, generós, com és?
Ens parla de Santets, aquest territori
que tenim una miqueta abandonat,
però Santets en general, Santets en particular,
hem de celebrar alguna cosa?
Cada dia se celebren coses, però...
Si un vol pot celebrar cada dia i a cada hora,
només faltaria,
però dic, hi ha algun sant així específic,
o és que dius, calla,
que com que l'Holanda està empesada,
que sempre em diu que parli de sants,
doncs parlaré de sants.
Aquesta setmana hi ha sants d'aquestos
als quals no els hi fem massa cas,
i per tant és bo de quan en quan recordar-se
d'aquests sants que no són dels més coneguts,
doncs que no són Sant Jordi, Sant Joan i Sant Josep,
aquests sants que tenen un segon paper.
I aquesta setmana, doncs, bueno,
aquí a la setmana vinent tenim un parell de sants interessants,
un molt raro, molt raro, molt raro.
Com es diu?
Demà, que és demà 9 de juliol,
doncs demà és Sant Zenó,
amb zeta, Zenó.
És un sant real, no és cap broma,
és un sant amb gojos, amb temple, amb retaula,
un sant, per exemple,
doncs que surt amb literatures diverses,
doncs de diferents literats catalans,
com a advocat de diferents malalties
i diferents gremis d'aquestes del treball, no?
Però té vida ejemplar o no té vida ejemplar?
Bueno, és un personatge curiós,
és un personatge que s'ha d'ara...
viu una mica solet, podríem dir d'una manera o altra,
perquè, curiosament,
doncs en aquests dos martiriològics antics,
per exemple, un del segle XV,
el dia 1 de juliol, no?,
és un dels que ha agafat avui, doncs,
una relació de martirisme que es diu
Hieronimanium,
que és un d'aquestos més coneguts, no?,
dins del món dels martiris,
lògicament, doncs, el dia 9 està ell solet, no?,
és un sant, doncs, que d'una manera o altra,
no ha anat mai massa acompanyat, no?,
d'altres personatges,
sinó que ha sigut una tradició una mica aïllada,
i tampoc té una gran devoció a moltes poblacions.
A Catalunya, doncs, jo l'he registrat,
la més important, que per això en parlem avui,
Arenys de Mar, per una banda,
i després també amb un petit nucli poblacional,
que seria Claravalls,
depenent de l'Ajuntament de Tàrrega.
Però realment el més important és Arenys de Mar,
on, per exemple, la seva església perruquial,
hi ha un retaule del segle XVIII,
no?, de certa importància,
i que, a més, el patronatge,
doncs, més fonamental.
Ara bé, no és un sant que poguéssim dir dos d'aquestes,
que ara m'explicaràs 400 malifetes que li van fer,
no, la història ve d'una altra banda,
d'un altre estil, no?
Aquest senyor era un soldat,
un soldat romà, no?,
que, evidentment, és màrtir,
i, per tant, va tenir un màrtir important,
va ser decapitat,
això és el que explica la tradició,
però, precisament perquè,
com altres personatges de l'època romana,
sabeu que hi havia alguns que renunciaven, no?,
en el seu exèrcit,
en els seus cultes, doncs, més pagants, no?
Home, Pau va ser soldat, no?
Hi ha bastants que van...
I, de fet, allò que va tenir Saulo,
Saulo perquè me persigués,
era allò que, no?
Sí, van uns quants que van estar vinculats,
una manera o altra,
i que van tenir una relació més o menys estreta
amb el poder romà, no?
Alguns com a soldats,
d'altres com a servidors,
i en cada cas,
cadascú va anar fent una mica el que va poder,
en aquest cas, aquest era un militar,
en totes les paraules.
Per encàrrec?
Sí, sí, sí.
Vull dir, no era un soldat de peu?
Bueno, era un que manava una mica, eh?
Ah, ja.
Home, era un soldat,
però vull dir que no era un...
Tampoc era un centurió, però vull dir...
No era un xusquero, que es deia abans, eh?
No, no, no, no,
no, tampoc això, tampoc.
Però era un personatge vinculat a l'exèrcit romà.
En tot cas, la vinculació entre Roma i Catalunya,
i en aquest cas, concretament,
arenys de mar, no?
No és una vinculació de...
Perquè aquest senyor, doncs,
aquí fos decapitat en l'època de l'imperi romà,
la província, doncs, Hispània, no?
No va anar per aquí, no?
Sinó que, diu la tradició,
que al segle XVI, al 1583,
un clergue va obtenir, doncs,
diguéssim que l'exclusiva,
per portar amunt i avall,
a veure qui trobava,
que li comprés les relíquies de Sant Senó.
Llavors, això és una exclusiva que donava Roma,
eh?
Roma, doncs, quan havia de fer calaix,
bueno, en aquest cas, no l'imperi romà,
sinó el Vaticà, per entendre's,
quan havia de fer una mica de diners,
el que feia era posar a la venda,
diguéssim, relíquies.
I l'un d'aquest senyor que es dedicava
a aquest ofici, que era un clergue,
va tenir l'oportunitat de comercialitzar
les relíquies de Sant Senó.
Resulta que en el seu camí pel món,
doncs, va fer cap arenys de mar
a la costa catalana, no?
Però allà no és que ningú l'hi comprés,
ningú estava pensant en Sant Senó
com un sant de gran devoció.
Res, sinó que aquest senyor es va posar malalt.
I resulta que la seva malaltia
no la va curar Sant Senó,
sinó que la va curar els bons tractes,
els bons afers dels metges
d'arenys de mar.
I aquest senyor va dir,
què he de fer?
Doncs mira, hi ha qui m'ho han curat,
jo deixaré alguna cosa perquè curi en el futur, no?
I va cedir alguna part de les relíquies
de Sant Senó,
i des d'aleshores,
doncs, des de l'any 1583,
Sant Senó és considerat,
doncs, amb gojos, amb temples,
amb retaules,
doncs, a aquesta població,
arenys de mar,
allò que els literats han parlat,
doncs, de cinera, no?
Aquella canvia d'això,
doncs, ha estat considerat
el sant patró d'aquesta població.
I escolta una cosa, Jordi,
sabem quina mena de relíquia ens va quedar?
Doncs mira, aquest detall no el tinc.
No.
No, no, no, no, no te'l sabria dir.
No és un detall fàcil.
Estic mirant per aquí, però no el trobo.
Jo, com que avui tenim distància,
dic, calla,
que jo miraré també una miqueta per posar-hi.
Saps què acabo de trobar?
M'ha sorprès moltíssim.
Què acabes de trobar?
Diu la història que les relíquies d'aquest Sant Màrtir,
les van embarcar per ser traslladades
a l'antiga Imperial Tàrra,
que és a dir, a Tarragona.
Això no és veritat, ja t'ho dic jo.
Espera, espera.
I que mentre navegaven per la Mediterrània
un canvi de temps sobtat
va obligar Tocaterra
a anar a parar a les platges d'Arenys de Mar.
Bueno, això, doncs, aquesta és una altra versió.
Llegenda, una altra versió.
Els d'Arenys no la donen, aquesta.
Home, ja m'imagino que no, eh?
Això de ser plat de segona no li agrada a ningú.
No, no, això no li agrada a ningú.
De totes formes,
és una mica romàntica, aquesta, eh?
La realitat és que el senyor aquest
es veu que era un traficant.
Jo m'ho crec més, això, la teva versió, eh?
Que no passa aquesta tan romàtica, efectivament.
Ara, hi ha una cosa que sí que deu ser certa,
i a mi m'agradaria, si més no, que fos certa,
perquè és com a divertit i bonic,
que és el patró dels amants del vi.
Bé, aquest té diferents patronatges.
Aquest és un dels que està recollit.
De fet, en Arenys de Mar no té una vinculació directa,
però, bueno, vull dir que sí que és una de les relacions
que se li donen, no?
Concretament, a Arenys de Mar hi ha un,
podríem dir, hi ha un detall, no?
Que potser es relaciona amb aquest tema,
que és que uns dies abans, amb una altra festivitat,
ara m'agafes una mica així d'això,
però t'ho intentaré explicar, eh?
Amb motiu de la festa de Sant Pere,
a Arenys de Mar cremen, com a Tarragona per Carnaval,
una bota,
seguint una mica aquesta relació amb el vi, també, no?
I amb la relació que tenien els boters amb la festa, no?
Llavors, d'alguna manera o altra,
aquesta crema de la bota del vi de Sant Pere
ve a ser com l'avançala de la celebració de Sant Senó,
que té lloc el dia 9 de juliol.
Realment és que hem passat 10 dies, no?
I és com una mica, doncs, bueno, com una engegada, no?,
de la festa, no?
Se m'acudeix que potser té alguna relació per aquí
amb aquesta població, també, no?
En tot cas, l'acte més conegut d'aquesta festa,
de la pròpia mena de Sant Senó, Arenys de Mar,
és un acte que té lloc a la vigília,
que té lloc al cant de les completes.
Les completes és una cerimònia religiosa
que se celebra, i se celebra en molts municipis,
la vigília del sant.
És com si diguéssim el nom religiós
per anomenar la missa de vigília, no?
Actualment, per exemple, molt a prop nostre,
a Tarragona tenim Reus o Valls, que fan completes, no?
Sí.
És una mica...
A Tarragona, això fa molts anys va desaparèixer,
perquè el seguici no va a completes,
sinó que surt en cercavila.
Però hi ha altres poblacions,
el cas de Arenys de Mar és una clara,
doncs que s'ha mantingut, no?
Llavors, aquí, el que és curiós
és que ja les completes tenen diferents...
La cerimònia es diu completes, no?
Però una de les parts importants,
antigament, de les completes,
era el cant de completes, no?
I el cant de completes s'ha mantingut realment
d'una manera molt popular
en aquesta vila de Arenys de Mar, no?
Té lloc un cant multitudinari
a la plaça de l'Església,
és a dir, fora mateix
del temple parroquial de Sant Senó,
i jo crec que és molt important en aquest sentit
perquè sabeu que hi ha poques festes catalans
en què el cant sigui protagonista.
Alguna vegada hem parlat de la Santa Coloma
al voltant de la festa del Pi
els darrers dies de l'any,
doncs, en aquesta festa tan coneguda, no?
En què es canten els gojos
i es canta l'himne de Santa Coloma
a Sant Telles, no?
Altres vegades hem parlat dels gojos
de Sant Fèrix de Vilafranca del Penedès.
Aquest seria un...
Aquest cant de completes de Sant Senó
seria possiblement
una de les altres...
dels camps més destacats
a nivell multitudinari que té Catalunya
que no en té masses.
No en té masses.
i que és una de les coses curioses, no?
Doncs bé, aquells que el vulguin tenir,
aquells que els agradi el vi
i ho vulguin tenir com a patroa,
es veu que també diu aquí
de la gent dels cellers i tot això.
En fi, doncs, mira, Sant Senó.
El divendres.
Tu coneixes alguns Senó?
Jo no.
Jo tampoc.
No, no, fa gràcia.
Si hi ha alguns Senó
ens està escoltant que ens truqui
i el felicitarem.
No té més, però que fa gràcia.
No, però és un sant d'aquestos
que val la pena comentar-lo
perquè si no també queda
una mica un segon terme, no?
Doncs la veritat és que sí.
I quin altre sant tenim així al mes de...
I l'altre sant és un sant
que més que sant és àngel.
I t'explico.
Bueno, hi ha una aquesta setmana
que és el dia 10, que és Sant Cristòfol,
però aquest dia l'hem dedicat...
Home, molt, a patro dels automobilistes,
tot això, sí, sí, sí.
No, no, avui no en parlarem
perquè ja n'hem parlat.
Però hi ha un altre sant que és un àngel.
Nosaltres, de quan en quant,
parlem dels àngels.
També els àngels són uns personatges
molt variats, eh?
Estan vinculats tant al cel com a l'infern,
perquè els diables, en el fons,
són els àngels de l'infern, no?
En tot cas, avui parlem d'un altre àngel,
que és l'àngel que protegia les ciutats.
És un àngel que, en alguna vegada,
n'hem fet alguna referència puntual
perquè és un personatge que surt,
per exemple, a les esfilades del corpus.
És l'àngel custodi.
L'àngel custodi se celebra,
normalment, el dia 12 de juliol.
Jo pensava que era el 2 d'octubre,
el dia dels àngels custodis,
o aquest és un només?
Doncs no ho sé, aquest és el dels més importants.
Jo, mira, et puc dir...
El dia 12, dius?
Sí, als Països Catalans,
el 12 de juliol, eh?, no el d'octubre.
Sí, sí, sí.
El 12 d'octubre és una altra festa.
Més que una gudè inostrada, per segons què.
El 12 de juliol,
sabem que els diferents consellers
i ajuntaments de les ciutats de la Corona d'Aragó,
de tot conjunt de la Corona d'Aragó,
van coincidir a mitjans del segle XV.
Tinc, per exemple, notícies a Barcelona o a Girona
que la celebraven a la tardor
i la canvien en el segle XV,
estem parlant del 1400.
A Mallorca i Perpinyà també la celebraven,
en aquest cas, a la primavera
i la passen a l'edat aquesta del 12 de juliol.
O a València i Xaragossa
també es fan canvis
fins que, d'una manera o altra,
es consensua a mitjans d'aquest set,
de l'edat mitjana, mitjana segle XV,
doncs aquest àngel custodi,
com a mínim, en l'àmbit dels països catalans.
Després, posteriorment,
el papa Climent de Zé
va universalitzar aquesta celebració,
i fins i tot,
aquí, resseguint ara els detalls pontificis,
l'any 1969,
el papa Pau VI,
va ratificar aquesta decisió,
malgrat que, no a l'octubre,
sinó al 29 de setembre,
hi ha una altra comemoració d'arcàngels,
que correspon amb els arcàngels patronals,
que, per exemple,
tenen les policies locals,
si no m'equivoco.
Però jo,
per les dades que tinc aquí canòniques,
diguéssim,
que aquest àngel custodi,
correspon al 12 juliol,
està considerat el protector especial
de les comunitats urbanes,
és a dir, de les ciutats,
on ha de mantenir,
ha de vetllar per la Pau,
ha de ser guia i benefactor
dels ciutadans
davant d'amenaces imprevisibles, no?
Home, en principi,
ha de ser un sant i un àngel
així com a molt complet, perquè...
És com un àngel de la guarda,
però per tots.
L'àngel de la guarda és individual
i aquest és un àngel global.
Vull dir que...
Llavors, hi havia com una mena
de competició entre els àngels
d'una ciutat i d'una altra, no?
Doncs hi ha gent, doncs,
que l'ha arribat a convertir
en un mite patriòtic.
Per exemple, a la ciutat de València,
al costat d'altres s'entès,
com Sant Vicenç Màrtir,
o Sant Jordi,
o Sant Vicenç Ferrer, no?
Doncs València el va convertir
gairebé en el mite patriòtic
de la ciutat, no?
És a dir, molt important, no?
És a dir, que hi ha hagut ciutats
que han volgut donar-li grans importàncies.
Hi ha un llibre d'un literat català
del segle XIV,
que és Francesc Eiximenis,
que ja abans, fins i tot
que aconseguia aquesta universalitat,
doncs va escriure un llibre
dels Sants Àngels,
de manera que...
Bueno, Francesc Eiximenis
era un literat,
era un literat franciscà,
era un eclesiàstic, no?
I era un senyor que ja
va estar fent, doncs,
pedagogia entre els elements civils, no?
Per recordar que se constituïssin
capelles en honors dels diferents...
Bueno, d'aquest Àngel Custòdia
en diferents localitats, no?
És a dir, de manera que els ajuntaments
creessin una capella pròpia, no?
Bueno, en fi,
diferents coses d'aquest tipus, no?
És a dir, va haver tota una sèrie d'aliances
entre la part religiosa,
la part civil,
la part literària,
per fer potents els àngels
en l'edat mitjana, no?
És a dir, aquests àngels urbans.
Això és normal,
perquè en aquella època
encara estem en l'època de,
diguéssim,
d'urbanització.
Ja encara els preixos catalans
estan,
i la resta de l'Estat,
estan encara en una època de guerres,
i per tant el que es fa és
solidificar tot allò que sigui
poder urbà,
és a dir,
que refermi la importància
de viure en comunitat i en ciutat
com a nucli de protecció, no?
I cosa que és molt important, no?
Per tant, avui seria el dia
que les persones que se'n diuen
Àngel o Àngela farien el sant?
Ui, això ja, aquí em sembla
que hi ha diverses varietats, eh?
Oi que pregunto una que estic,
perdona, Jordi,
es m'ha de muntar el cap.
No, no, aquí hi ha diverses varietats, eh?
Jo és com...
M'ha de dir que avui el Jordi pobre
va sense papers,
que està en ple carrer,
i jo he de fer-li aquestes preguntes.
No, no, no, tinc una xuleta,
tinc una xuleta.
Ah!
No, no, no, no, home,
sense papers mai basques,
sinó...
De totes maneres, recordem...
No, no, no, jo crec que aquest
no correspon, eh?
Perquè això és l'Àngel Custodi
i té un valor més comunitari,
fixa't que ets el diferenciava dels anys.
Però potser algú sí que el celebra,
eh? Maixer sap aquestes coses.
No, no, no, si posa't-se a celebrar
el que convina.
Mira, jo te puc dir
que el meu nen, que es diu Nil,
té fins i tot cinc dates de celebració
a Europa, per tant diferents.
Perquè hi ha cinc sants diferents
que es diuen igual,
és a dir, que això passa molt també
amb altres sants.
No li diguis que voldressin regals a l'any?
No, no, no, només en teu...
Però, bueno, que és...
Hi ha diferències, eh?
Vull dir que...
Vull dir que no és estrany
que hi hagi diferents...
O sigui, hi ha vocacions,
diferents dates de l'any
que corresponguin
amb un únic nom propi, diguéssim,
però tot i així,
doncs és com allò que tu expliques a vegades,
o que expliquem aquí,
que clar, el dia Sant Antoni del Rucs
no és el dia del Sant Antoni de Pàdua.
Però si algú vol fer-ho,
doncs que ho faci, no?
No hi ha cap problema.
A veure...
Escolta, llibertat absoluta.
Cap problema.
Deixa'm...
Quin dia has dit que és?
El dia 12 de juliol.
Ara t'ho explicaré
perquè acabo de trobar una cosa
que potser li fa gràcia als oients
i és que acabo de trobar
a la web de l'Arcabisbat
hi ha un cercador de sants.
Sí, sí, és molt interessant.
No ho sabia,
ho acabo de trobar
i dic, calla,
que ho podem dir als oients
si no ho sabien
i poso Àngel Custodi dia 12,
d'acord?
Et sembla, Jordi?
A veure què surt.
Si surt alguna cosa.
A veure, a veure,
dia 12 de juliol.
Ara no sortirà res.
Ara no sortirà res,
jo quedaré fatal.
No, no, no em surt res.
A veure,
d'Àngel Custodi
em sortia molta cosa
de Lleida
i de pobles de Lleida,
fins i tot uns gojos preciosos,
que hi havia de Sarós
i pobles així,
però per Àngel Custodi
no em ve res,
eh,
al centural de l'Arcabisbat.
Malament,
n'haurem de posar-los d'això.
Però ja t'asseguro jo
que aquest centural
del nostre programa
està molt ben documentat.
En absolut ho dubto.
Doncs escolta,
no està malament,
no,
ni Àngel Custodi.
A més,
a mi m'has tret
d'un problema que tenia
perquè estava convençut
que com que soc tan antiga
encara anàvem al centural
aquest del segle passat
que era el 2 d'octubre.
T'ho agraeixo moltíssim.
És un sant
que fins i tot reis
com Joan II
l'any 1459
doncs van
van defensar moltíssim
i van
fer que l'autoritat eclesiàstica
el tingués molt en compte.
Vull dir que
insisteix,
per exemple,
el rei Joan II
que totes les estàtues
d'Aragó,
Barcelona,
Mallorca,
Perpinyà i València
siguin, doncs,
comunes.
És a dir,
que hi hagi una iconografia
conjunta.
Per tant,
avui tots estem protegits.
La gent que vivim
a la ciutat,
sobretot,
és a dir,
avui,
per exemple,
que estan fent això
del lliurament
de les claus a tabacalera,
potser aquest any
ja el custodi
faci que el projecte
el tirin endavant
amb més agilitat.
Això no exclou
que després cadascú
tingui els seus propis patronatges.
Vull dir que no exclou.
Vull dir que
esteu tranquils.
Això és una protecció
que ja tenim
i aquesta ja la tenim,
Jordi.
Escolta una cosa,
hi ha un patró
dels focs artificials?
No.
Home,
i a Santa Bàrbara
que és de la ciutat.
Ah, però,
no, no,
perdona,
però això és cosa natural,
eh?
Això és un fenomen meteorològic.
No, no,
no s'hi diguis, eh?
Ah,
que és veritat,
que no t'ho acabes d'inventar.
No,
Santa Bàrbara és el...
Santa Bàrbara,
la que ens en recordem
quan trona?
Sí,
és la patrona
dels pirotècnics,
dels artificiers
i dels miners.
Perfecte.
Tota la gent
que atragina
amb coses
que fan molt de soroll
i llumetes,
no?,
en definitiva?
Més o menys,
sí,
sí,
sí,
Jordi Bertran,
gràcies.
La propera setmana,
si no hi ha novetat,
ens retrobem aquí a l'estudi.
I sense centets,
suposo,
no?
Home,
ja ha estat una sessió
massa dura per tu,
jo ara et deixaré descansar
una temporada de centets
i parlarem d'altres coses,
d'acord?
És broma,
és broma.
Una abraçada, Jordi.
Adéu.
Gràcies,
adéu.
Adéu.