d'Aragona Ràdio.
Són les 12 del migdia, 7 minuts.
Ja saludem Juanjo Ferrer. Bon dia, Juanjo.
Bon dia.
Benvingut. D'aquí una estoneta contactarem amb David Serra.
Està al Festival de Cinema de Catalunya,
a Sitges, seguint la tradició de cada any.
Intentarem contactar sempre i quan no estigui dins d'una sala.
Li hem dit, escolta, si estàs en una sala, surts una estoneta
i ens agafes el telèfon i ens expliques quin és el panorama que hi ha
d'un festival que, ja ens ho dirà el David,
però que, com sempre, es presenta esplèndid.
Hi ha les seves estrelles, lògicament,
però esplèndid en quant a pel·lícules,
perquè a vegades sembla que els festivals només siguin les estrelles
i s'obliden les pel·lícules, no?
Jo no sé si tens aquesta percepció, Juanjo.
Sí, la verdad es que a veces sí.
Lo que pasa es que en este caso, en Sitges, este año,
tiene algo bastante gracioso que me hubiese gustado ver.
Que es que invitan a que la gente
se vista y se disfraze de zombi.
Pero esto lo suelen hacer, esto de que la gente se vista.
¿Por qué? ¿Qué fue? ¿El año pasado lo de
la Guerra de las Galaxias o hace dos años?
No, no, pero esto tiene gracia porque es ir
por la calle vestidos, disfrazados de zombi,
haciendo el zombi,
caminando por la calle simplemente haciendo un recorrido
que además el pistoletazo de salida lo da
George Romero, que es el creador de...
Sí, sí, sí, la noche de los muertos vivientes.
Y bueno, tiene su gracia.
Es decir, yo mañana me voy a Sitges
caracterizada como una zombi.
Era un día en concreto, no sé.
Bueno, el día que es caracterizada de zombi
me planto allí y voy de desfile de zombi.
Sí, y a pasear de zombi por la calle.
Y me voy a cenar y me voy al cine
y hago mi vida como de zombi.
Imagínate que tú no sabes de qué va la cosa.
Y vas a Sitges.
Vas paseando por Sitges
y te encuentras a 500 o 600 zombis,
que además suelen ser muy puñeteros,
que esto ya se ha hecho alguna vez.
De repente perseguir a alguien
que no sabe de qué va la cosa.
Es que a ver,
quien se dedica a caracterizarse,
a vestirse y ir a esto
es que va a interpretar también.
Por lo tanto,
no creo que se queden tranquilamente
sentados tomando un café en una terraza,
sino seguro que actúan como tales.
He visto vídeos en YouTube
que de repente se pueden perseguir a alguien
que no sabe de qué va la cosa.
No sé, no sé.
Ahora a ver si contactamos con David
y nos explica si sabe alguna cosa
de los zombis estos.
¿Et sembla, Juanjo,
si comencem a comentar
alguna de les pel·lícules
que s'estrenen?
No totes,
en tot cas algunes
que t'ha cridat l'atenció,
però clar,
se parlen molt,
nosaltres probablement
no som els més indicats
i tot el que vulguis,
però en un espai de cinema
per modest que sigui,
no podem obviar
que realment
ens ha deixat
un d'aquells actors
que, a veure,
que tots dèiem
el dia que es mori Paul Newman,
el món serà diferent.
Com a mínim,
el món del cinema.
I és veritat.
Estoy de acuerdo.
Sí.
Aparte de lo guapo que era,
hay que reconocerlo.
Guapo por dentro
y guapo por fuera, ¿no?
Sí, sí.
Pedazo de actor,
pedazo de persona,
muy buen director,
que esto se conoce menos,
y bueno,
pues nos ha dejado
uno de los grandes,
que además ha sabido
mantenerse grande
hasta el final.
La última película que hizo
fue Camino a la perdición,
no como, por ejemplo,
Robert De Niro
y el Pacino,
que yo no sé
qué están haciendo con su...
Veig tan tocat
amb aquest tema.
Sí, porque además
Robert De Niro
era mi actor preferido,
bueno, lo sigue siendo,
pero se está hundiendo,
se está hundiendo
la miseria.
Sí, ho posen
bastant malament,
aquesta peli.
I, clar,
quan vam veure
Robert De Niro
i el Pacino junts,
que era des de Casino,
que no actuaban junts.
No, Hit.
Ah, des de Hit.
els dos junts,
sí, és veritat, sí.
Sí,
que además hubo
una especie de leyenda
que decía
que en Hit,
Robert De Niro
i el Pacino
no se habían visto nunca
porque se odian
y tal.
Això yo no me lo creo.
Se vieron un poco,
realmente,
hay secuencias
en las que salen juntos,
pero en realidad
no están en el rodaje
juntos,
pero que es normal,
es carísimo
mantener a dos pedazos
d'actores
en un mismo rodaje.
Aquesta película
es titula
Asesinato Justo.
Sí.
¿Y de quién es?
De John Abnett.
Sí,
bueno,
a ver,
que había dirigido
este señor.
Sí,
John Abnett
es el director
de Tomates Verdes Fritos,
que a mí me gustó
una gran película.
Y la última
que había hecho
era 88 minutos.
También amb el Pacino
y muy recient.
Esta no la pude ver.
Es muy recient,
esta.
Vamos,
hay que agradecerle
la de Tomates Verdes Fritos
del 92,
que es una película
que quien la haya visto
se acordará siempre.
Y bueno,
pues eso,
que a la gente
no le está gustando nada.
A tot arreu
la posen bastant
malament,
pero vaja,
también siempre
es el criteri personal,
ya la anirem a veure,
a ver a qué tenemos.
¿Qué más estrena
així que te hagi
cridat l'atenció,
Juanjo?
Reflejos
de terror.
Siempre se puede ir
a ver una de terror.
Vas al cine
no lo sabes que ver.
Home,
30 que estiguis a Sitges
i hagis estat a Sitges
que ya has acabat,
doncs.
Sí,
és un remake
d'una surcoreana,
és de Kiefer Sutherland,
que supongo que
todo el mundo lo conocerá
por 24.
I per ser el fill
de...
Sí,
de Dona Sutherland,
ha hecho línea mortal.
A mí me agrada
d'aquest actor,
la verdad es que
tiene carisma,
es un chico que no
tiene una cara así muy...
Bueno,
la cara es peculiar,
pero no es ni guapo
ni feo ni...
No,
es peculiar,
es peculiar.
Sí,
sí.
Una de por
i alguna altra més,
no?
Sangre de Mayo,
esta yo la quiero ir a ver.
Esta es de José Luis García
i la vols anar a veure,
Juanjo.
Sí,
la verdad es que
me parece bastante interesante.
No te veía yo,
no sé,
no em donabas el perfil
de que t'agradés
al cinema de García.
No especialmente,
pero sí el tema
de la película.
Ja,
claro,
son los fets
de 2 de maig,
no?
Sí,
de la rebelión
contra Napoleón
y tal,
es una historia romántica
que de repente
se ve envuelta
en todo este tema.
Continuem parlant,
però em penso
que tenim el David Serra
a l'altre costat
del fil telefònic.
David,
bon dia.
Bon dia.
I sou aquí o què?
Nosaltres sí,
tu que ets a Sitges,
no?
Estava fora de cobertura
perquè aquest festival
té zones
en les quals
deu haver
alguna dimensió
desconeguda
perquè no hi ha manera
de connectar telefònicament
amb ningú.
Si hi ha una secció
de fantàstic molt àmplia
de ser realment
de tenir fenòmens
així paranormals.
Doncs mira,
t'has perdut una declaració
que acaba de fer Juanjo,
se'n va veure
a la pel·li del Garci.
Doncs em sembla molt bé,
però...
Sí,
també a tu.
Home,
mira,
la veritat és que
ja suposo que
els oients
que em coneixen
saben que la meva opinió
del cinema de Garci
doncs no és dolenta...
Però és una mica
avorrit aquest home,
no?
És una mica avorridot,
no?
Garci té un problema.
Garci comença
a ser interessant
a partir de les converses,
però Garci
en petites dosis
pot ser fins i tot gratificant.
És a dir,
curtmetratges de Garci.
Jo faria
les seves pel·lícules
que es faria amb píndoles,
directament.
Ja, ja.
O episodis.
Llavors guanyaria molt, eh?
Guanyaria molt.
A veure...
És una opinió personal, eh?
David,
primera panoràmica
del Festival Internacional
de Catalunya.
Doncs, a veure...
La incursió
l'ha fet avui mateix,
el que passa
que ja he pogut
recuperar
certes pel·lícules.
Per exemple,
he pogut veure
el Santos,
la pel·lícula aquesta
que veia padrinada
pel Guillermo del Toro
i que sincerament
penso que
és nefasta.
Ah, sí?
No t'ha agradat?
Té un humor
molt particular.
T'hem de dir
que la pel·lícula
aquesta del Santos
és una pel·lícula
una mica...
Com t'ho diria?
Per a friquis.
Per a friquis
molt convençuts
del que són
i deixen de ser
però que en realitat
jo penso que ha decebut
molt
perquè és un humor...
A veure,
ser director,
el Nicolás López,
nosaltres vam poder
patir una pel·lícula
que en el seu moment
la va dirigir
que era
El promedio rojo
que era una pel·lícula
doncs, a veure...
que semblava
una miqueta feta
des d'un institut.
Tenia la seva gràcia
perquè era molt destroyer
però era una pel·lícula
insuficient.
Llavors,
aquesta pel·lícula
del nou superheroi
que és una mena
de paròdia
perversa
del Superman
doncs,
té moments
que realment
dius
molt bé
però en realitat
se fa massa llarga
per el que hagués pogut ser
un curt guanyador.
O sigui,
tornem una altra vegada.
A vegades
s'allarguen idees
que tenen gràcia
en petites dosis
el que dèiem abans
del Garfi,
d'aquesta
de dosificar
i que vistes en llarmetratge
acaben perdent
malauradament
tota la seva gràcia
i tota la seva força.
Doncs has començat bé
el festival,
has anat a veure
la que realment
no havies de veure.
A banda que també
ja he de dir
que a dos quarts
de nou del matí
anar a veure una pel·lícula
doncs és molt heavy.
Dos quarts de nou del matí,
veure't una pel·lícula
per bona que sigui
ha de ser dur.
Jo no sé...
És molt dur,
és molt dur.
Sí,
hi ha com una espècie
de mania
de fer
pel·lículas
para friquis
cuando de toda la vida
los friquis
han elegido
sus propias pel·lículas.
Eso se trata,
que de repente
te sorprendan
con que una cagada
de película
sea de culto
o sea famosa
no hacerles
una propósito.
Fas una pel·li
cadascú
que se la quedi o no.
Haces una cutrada
y de repente
resulta que
a 800.000 personas
le encanta
y es su preferida.
Jo no sé, David,
si has tingut oportunitat.
Espera que...
No em vull equivocar.
Em penso que era...
Si no me equivoco...
Sí, mira-vos,
el suplement
del periódico
de Catalunya
fa la seva selecció
i fa molt bona pinta
i...
Ah, no,
de Miros
has parlat tu abans, no?
Sí, un poco he dicho
de los actores.
Aquestes estrena aquí.
Jo em referia
al Festival Internacional.
Fan una tria
i per la selecció
que fan
i una miqueta
la sinopsi
es poden veure
pel·lícules
terriblement bones
pel que sembla
a priori, no?
Sí, sí.
Blinders
a ciegas,
una té una pinta
espantosa
Encarnassau
d'Odemónio.
Aquesta té una pinta
increïble, no sé,
hi ha tota una selecció
que dius, home,
a qui li agrada
sobretot
el gènere del fantàstic,
fan molt bona cara
aquestes pel·lis.
Jo no sé si tu
has mirat a veure
el panorama
i quines tens
intenció
d'anar a veure.
aquest any
serà una mica
serà una noteria
perquè
també hi ha
bona programació
de pel·lícules
de cinema fantàstic.
Sempre
n'hi ha que portem
anys
amb un festival
que té la mateixa
edat que tinc jo,
o sigui,
és un festival
que jo sóc una miqueta
més gran
que ell,
que va néixer també
al setembre
de l'any 67.
Jo
sempre dic el mateix,
Sitges
ve a ser
com una mena
de selecció natural
de l'acogit
actual
del que hi ha
el fantàstic.
Aquest any
pinta molt bé,
tothom considereix.
Ara mateix
he estat amb el Jesús Palacios
que presentava
el seu llibre
que és un recull
i serà un llibre magnífic
editat per el Valdemar,
una editorial meravellosa
i amb aquest tema.
Què veurem
aquest any
de Sitges?
Doncs bueno,
ens deixarem portar
una miqueta
sobretot per al feedback.
La selecció del periòdic
l'he tingut ara
fa uns segons
a les mans.
Em sembla una bona elecció.
El que passa
és que jo sempre dic
que el festival també et permet
recuperar joves del cinema
i en aquest cas
el fet de veure...
A mi el que més m'atrau
és poder tornar a veure
2001 la edició de l'Espai
en pantalla gran.
Jo podria dir-te
que davant de tot
de les estrenes
que hi haurà moltes
i pel·lícules
com Transsiberian
que per cert
és una de les pel·lícules
que avui intentaré anar a veure
que surt
bueno,
l'Eduardo Noriega
el Ben Kingsley
diga'm.
Veo aquí una muy interesante
que en la lista
que és Rock and Roll
aquesta
la tienes prevista a veure
perquè...
No, no, no,
pinta molt bé aquesta.
És de Guy Ritchie
del director de Snatch
Cerdos y Diamantes
i té que ser
buena la fuerza.
Sable de protagonista
Gerard Butler
300
Leónidas
És veritat, eh?
Aquesta és una de les
que també tinc assenyalades.
Igual que tinc també
assenyalada una pel·lícula
que també me fa molta gràcia
de veure
perquè és una pel·lícula
de bandes
feta a la coreana
de Takashimi
de bona japonesa
el Takashimi
que és la pel·lícula
Kraus Zero
que és una pel·lícula
que recupera una miqueta
l'esperit
de Rebeldes sin causa
però ja amb bestial.
Jo no iria a veure
de Takashimi
voluntàriament.
No t'agrada?
No, no.
Per a mi és insoportable.
És una de les coses que...
Perdona, David.
Hi ha força cinema oriental
també, no?
Dins del Gènere del Fantàstic.
Pel·lícules coreanes
també, com normalment
que aquells també
deu-n'hi-do
si en fan de pel·lis, eh?
I si no,
hacen una pel·li
i hacen un remake.
Algún calça remake
també, segurament, no?
Sí, no, no.
Hi ha moltíssima cosa
i la veritat
és que
entre avui i demà
el que intentaré
serà pujar al dia
tot el que sigui
vers en blanc
per poder veure
aquelles pel·lícules
que realment
valen la pena
i a mi això
m'ajudaran molt
els companys
que ara estan aquí
fent una selecció.
Tinc aquí uns
companys periodistes
i algun cineasta
que es trena
la seva pel·lícula
com l'Anan Migolla
que m'he pogut fer una...
Almenys van conèixer
Sovendria Llorat
d'un festival
de guionatge
aquí a Tarragona
fa molts anys
i que es trena
la seva primera pel·lícula
que també promet
Soy un pelele
que també m'ha dit
que no me la perdi
perquè ell mateix
diu que és molt divertida.
A veure,
abans deies l'edat
veig que no estàs tan coqueto
com fa uns dies
tu fa molts anys
que vas al festival
de cinema
de Sitges
i jo recordo
sessions teves
maratonianes
que ens narraves
des de la ràdio
que arribaves a veure
potser
5-6 pel·lícules diàries.
T'has quedat curta
arriba de 8 a 9
pel·lícules diàries
Clar,
aquest ritme
s'ha de baixar
perquè si no
ja no tens criteri
al final.
Sí, sí,
arriba un moment
que
bueno,
jo ara mateix
penso que no arribaré
a aquesta dosi
tan massiva
però
calcula que jo
diàriament
estaré veient
entre 3 i 4 pel·lícules.
I una cosa
la caminata zombie
¿cuando es?
Bueno,
la caminata zombie
està prevista
pel dia 10
d'octubre 2008
L'altre cap de setmana
Exacte,
a les 7 de la tarda
a l'edifici Miramar
de Sitges
i bueno,
la veritat és
que promete ser
molt divertida
perquè hi ha
bueno,
calcula
que pot veure
més de 200 persones
caracteritzades
com a zombies
i cada dia
estan arribant
més peticions
per apuntar-se
i venen d'all d'arreu.
La gent s'ha d'inscriure
prèviament, no?
És a dir,
tornem-nos zombies
però amb ordre
que no sigui un caos.
A mi ha llegado
la ficha de inscripció.
Ah, que tu ets un friki també.
Sí, sí.
Bueno,
ara no especialment.
A veure,
si tot va bé,
si tot va bé,
Jolanda,
es podré veure a mi
al Juanjo vestit de zombies.
Molt bé,
doncs sí,
i s'haurà de penjar
la fotografia
a la web del programa.
Has comentat una cosa,
David,
el tema d'Stanley Kubrick
al festival
sempre té aquesta deferència
lògicament
cap a un mite del cinema.
a Stanley Kubrick
ho és.
Ara,
jo tinc una edat
que ja puc fer una confessió
que em moro de ganes de fer
i que no m'havia atrevit mai a dir.
Digues, digues.
Mai he pogut acabar de veure
2001,
Odisseia en l'Espacio,
perquè m'he avorrit molt.
Sé que quedo fatal,
sé que quedo com una persona
absolutament ignorant
i letrada,
però no l'he pogut acabar de veure mai.
Ho sento.
És que m'avorreixo.
No puc acabar-la de veure.
M'hauràs d'explicar al final un dia.
Jolanda,
hi ha molta gent
que no ha vist
2001 i...
Digue'm letrada,
digue'm ignorant,
digue'm el que vulguis,
però no la puc acabar.
Ahí em passa una miqueta
com el Quixot.
Jo me l'he llegit,
jo soc dels que puc dir
que he sigut patidor
i l'ho vi al principi, al final.
Hi ha pel·lis de Kubrick
que m'encanten,
que m'agraden molt,
però aquesta no, no, no.
Bueno, a veure,
¿saps què passa?
Jo penso que...
Digue'm, digue'm,
perdona.
No, que consiste
en coger-la i dir
bueno, la quiero ver.
No de repente que digas
va, que veo...
És que no la quiero ver, Juanjo,
és el problema,
és que no la quiero ver.
Hasta que no la quieras ver
no la vas a acabar.
Yo lo siento.
No, yo a mí tampoco
me gusta demasiado, ¿eh?
Bueno, yo tengo que dir
que...
Ara tampoco le agradará a David,
ja veurás.
Ell que ha fet l'anunci
que la veurá en pantalla gran
i entra un público entregado.
No, home, no.
Jo lo que pasa
que veurá en una pantalla gran
sí que es una película
que en el seu moment
té el seu valor.
Una altra cosa
està claríssima.
O sigui,
és una película
que va consagrar el gènere
i va donar
o sigui,
verosimilitud
al gènere
de la ciencia ficció.
A partir de 2001
de la decisió
de l'espai
s'ha considerat
la película
com el gènere
de la ciencia ficció
com algo realment positivo.
No, no,
jo parlo d'espectadora
d'aquestes com jo
de normal,
de carrer,
que al cinema
no hi entenc
ni hi entenc com vosaltres.
No, un espectador
no tiene que tener en cuenta
el pasado
o la història.
Això és cosa vostra,
vull dir,
com a espectadora
dius
m'agrada,
no m'agrada,
em diu algo,
no em diu algo,
m'avorreix,
em diverteix.

d'escriptors com
el Huckley,
sobretot el tema de...
Era un moment
que era el New Wave,
l'època del hipisme,
que en certa manera
se correspon
a l'època
en què estava el Godard,
estava el Trufó,
estava el Resner,
el Ken Racio,
que ara veus
les pel·lícules
fer un punt
de masoquisme,
el John Burma,
i va generar
tota una escola
de nou cinema
a partir d'aquesta pel·lícula.
O sigui,
per mi la importància
del 2001,
i ho dic aquí
i ho tornaré a dir
les vegades que fa falta,
és que va ser pionera.
O sigui,
ningú sabia
d'una forma seriosa
enfront del tema
de ciencia ficció
en ganes de fer
una pel·lícula
que volgués
abarcar tantes coses.
Realment,
és una pel·lícula
complexa.
Sí,
una pel·lícula complexa
que en la seva època
quan es va estrenar
i la gent sortia
del cinema
s'avergonyia
a dir que no s'havia enterat
de res,
i quan algun company
que en sabia molt
li deia
i l'escena aquella,
i deia
i deies
no tinc ni idea
de què m'està parlant.
Però era l'època
de l'energia,
era l'època
de...
Aquella pel·lícula
en certa manera
era una pel·lícula
del moment.
Jo ara veure 2001
a casa
representa un esforç notable.
A mi nunca
m'he acabat d'entrar,
ja...
Jo és que no entenc res
d'aquesta pel·lícula.
És que quan empeza,
clar,
jo lo veia així
de pequeño
i quan empeza ahí
con gente...
Tu ets molt jove,
mira,
la música ens inspira.
Compre,
tu diràs...
Con esa quadrilla
de tios disfrazados
de monetes.
I els astronautes
i el Zaratrusta.
Però exactament
què veia a dir?
Què veia a dir
la pel·lícula?
Sí,
aquí estava el tema
d'Issab Asimov,
el tema de un...
Bueno,
tot el que hi havia
darrere de la pel·lícula
eren masses coses
per intentar condensar-les
en un únic film.
A veure,
jo reconec
que som l'excessió,
el Juanjo i jo
per diferents motius
no vam entrar-hi,
la majoria de gent
i la gent que hi entén
considera que és
una gran pel·lícula,
com tu deies,
que ha marcat
un hito
en la història del cine,
però jo no la puc veure
i m'avorria.
I no la penso veure,
perquè no vull avorrir-me
en aquesta vida.
A mi és que me decían...
me decían de pequeño
te va a encantar
la primera secuencia
con los monos.
de muy pequeño, sí.
També la teva família.
No,
jo lo veía
i decía
pero soy el único
que se da cuenta
que es un disfraz de mono.
Que solo falta
que se le vea el velcro.
Escolta,
té un punt perverso,
eh?
Jo sí que me'ls creí.
Jo quan era petit
vaig veure això
i pensava
que ben fet està.
i després...
A mi me decían eso
que està superbió eso.
Per ensimistrar els micos
l'estona que han estat
perquè aquest mico
faci això, no?
I com diu el Juanjo
se'ls veia el velcro.
És que además
imagínate los ensayando
l'escena.
De fet,
ara me sembla
que los han ensayat
digitalment
i queden encara
més raonablement
versemblants.
Sí,
imagínate a Kubrick
que era superestricto.
Que además Kubrick
les voy a decir exactamente
que tenían que hacer
en cada momento
a los 50 monos.
Bueno,
que Kubrick
va a fer el culo,
a tu rompe un hueso.
Deia al seu assessor
a la rueda de premsa
d'ahir
que el Kubrick
feia de mono
en todas las secüències
que els ensenyava
exactament els gestos
perquè había un antropòleg,
bueno, no,
había una comisión
d'antropòlegs
i de paleontòlegs
que van assessorar
en tot moment
aquella secüència.
O sigui,
tu imagina't
el punt de corretat mental
d'aquest bon home
que la persona portava
a un punt
de perversió brutal.
De tots mots,
per a mi Kubrick
és de los mejores
directores
que ha habido
en la historia, eh?
A mi,
jo per això,
jo el respecto
moltíssim
i jo considero
que 2001
jo he dit abans
que hi ha pel·lícules
de Kubrick
que m'apassionen,
que les he vist
moltes vegades,
que reconec
que hi ha pel·lícules
no Kubrick,
sinó pel·lícules
que puc tenir
una certa mitomania,
però aquesta m'he avorrit.
I deixem el tema
perquè si no
em penso que et faran
fora del festival
perquè l'hi estan
dedicant a Kubrick.
Sí, sí, no,
a veure.
I si algú haig
de fer segons quins comentaris,
doncs hi ha aquest senyor
que et fa aquí, eh?
El plan que tens,
quin plan tens
per avui, David?
A veure,
però jo d'entrada
avui
les pel·lícules
que vull anar a veure
sobretot
és la de Moriràs por ella,
que és aquesta pel·lícula
amb el Fernando Ramall
i tal,
més que res
perquè, bueno,
ja que es presenta
una pel·lícula espanyola,
una pel·lícula
de Miguel Martí
amb la Cadena Gómez
de la Lejos Auras,
que per cert diuen
que quan arribi
la Lejos Auras
això serà una bogeria,
ja l'han comentat.
Jo aniré a veure aquesta,
segurament aniré a veure
el Cross Zero,
el Transiberian
del Brant Anderson,
que aquest
és una pel·lícula
que jo crec
que respondrà
a totes les expectatives
i, evidentment,
el 2001
l'Audícia de l'Espacio
i amb això
penso que ja
hauré complert
sobre la vell.
Doncs fixa-t'hi bé
perquè quan tornis
ens ho has d'explicar tot,
però fixa-t'hi bé
en les pel·lícules
que és l'important
però també
tot el que embolca
allà les pel·lícules
i el festival.
Perquè tu el tema
del famoseo també,
perquè aquí no hi ha
tant de famoseo
com altres festivals,
és un festival
més a vostè
en quan estrelles
perquè també és el plantejament
del festival.
No, no, és així.
Per cert, Juanjo,
he vist una pel·lícula
d'animació
que es diu Terra
i que, Déu-n'hi-do,
està molt bé,
una pel·lícula canadenca
bastant interessant.
Suposo que l'estrena
i que ha sigut
una de les primeres
sorpreses agradables,
per cert,
perquè és la pel·lícula
que ha inaugurat
la secció d'Anímat
avui al Retiro
i que està molt bé.
¿Cuándo s'estrenarà?
Doncs és un misteri
perquè evidentment
no és de Pixar
i això
pot allargar molt
la seva estrenada.
però, vamos,
el que m'ha agradat molt
és una pel·lícula diferent
dins del gènere
de lo que és l'animació.
Bueno, pues es una alegria
saber lo que va saliendo
en nuevas películas.
David Serra,
moltíssimes gràcies.
Bon festival
i aquesta nit
quan vegis en pantalla gran
et retrovis
amb el 2001
Odissià en l'Espacio
on no te n'admiris
amb els perjudicis
que probablement
t'hem apropat
Juanjo i jo
que són absolutament subjectius.
Sí, los monos
en realidad son de verdad.
Son de verdad los monos.
Son entrenados.
Sí, sí, son de verdad.
són de verdad.
Gràcies, David.
Una abraçada.
Cuidat.
Molt gran.
Adéu-siau.
Deixem el cinema, Juanjo,
i fem una mirada
al món del vídeo.
Digues.
M'agradaria comentar
la de batalla en Seattle.
Ah, sí, és veritat
que no l'han comentat
i tenies molt d'interès
perquè pinta molt bé
aquesta pel·li.
Sí, no l'he vist
però és molt, molt interessant.
És de...
Trata d'alguna cosa
que passava en el 99
en Seattle,
lo digo ràpido.
És quan la Organització Mundial
de Comercio
se reúne
i entonces
bueno,
hi manifestacions
antiglobalitzacions,
s'acaba complicant la cosa
i se muntava
una batalla campana
en Seattle
amb l'estat d'excepció
i amb la policia cargant.
I amb l'exèrcit
i vinga, tira.
Sí, una animalada.
Entonces,
lo que me ha parecido
més interessant
és que està narrada
la visió
de tots els punts de vista.
La policia,
els manifestants,
la gent
de l'Organització Mundial
de Comercio...
La gent del carrer
que podia passar per allà també.
Sí, gent involucrada
involuntàriament
i la segona cosa
interessant
és que són els protagonistes.
Charlize Theron,
Woody Harrelson,
Ray Liotta
i Michelle Rodríguez.
Michelle Rodríguez
la gent la conocerà
per Ana Lucía
en Perdidos.
És la menos conocida
de tots aquests.
Ray Liotta,
uno de los nuestros,
el protagonista.
Charlize Theron
ja la coneix.
Doncs aquesta pel·lícula
té molt bona cara,
eh?
Sí, sí.
Fa molt bona espanya.
Sí, jo la iré a ver, seguro.
Doncs ja ens ho explicaràs
la setmana vinent
a veure si t'ha agradat.
I escolta,
pel que fa a videojocs,
tenim alguna novetat
o alguna cosa interessant
per recomendar?
Sí, jo he podido,
bueno, la primera vez
que voy a recomendar
un juego de,
bueno, igual es la segunda vez,
no sé.
No portem els contes, eh?
Un juego de Nintendo DS
que este, digo,
merece la pena comprar,
el Sonic Chronicles.
es de, de unos pedazos
de programadores
que son Bioware
que hicieron Mass Effect
para Xbox,
un juego brutal.
Y bueno,
Sonic Chronicles
es un juego de rol
con los protagonistas
de Sonic
en el que va subiendo
de nivel,
las batallas son
tipo rol Final Fantasy,
por fin utilizan,
se dejan del 3D,
que yo creo que el 3D
en una consola
que no es potente
es absurdo,
es muy feo.
Entonces se hacen
todos los escenarios
vistos un poco
desde arriba,
en tres cuartos
desde arriba,
pintados como a mano.
Es muy bonito,
todo el juego
es precioso.
El argumento
es un poco infantil,
pero bueno,
en cuanto pasas
el principio,
pues ya ves
que el juego
se va complicando
y tal,
y es divertido
ya para todas las edades.
Se estrena también
los juegos de fútbol
que cada año
salen unos nuevos
porque hay que renovar
licencias,
intentan superar
hay dos principales
y entonces
cada año
se intentan superar
uno al otro.
Pero del que,
por ejemplo,
van treure el FIFA,
que desde los coneguts
en dos mil no sé qué,
dos mil dos,
al FIFA 2008
¿ya molta diferencia?
Pues,
de entrada
las licencias,
¿vale?
A banda
que cambian
los jugadores
y todo eso,
pero...
y sobre todo
gráficamente
intentan mejorar
y sobre todo
en cuanto a control.
Intentan
añadir
novedades,
hacerlo más realista.
La verdad es que
yo no soy muy aficionado
a estos juegos
y no podría
criticarlos bien.
Parece que
los que han salido
son FIFA 2009
y Pro Evolution Soccer 2009.
Parece ser
que gana FIFA.
Este año gana FIFA
y el anterior
creo que también.
Normalmente
había ganado el otro,
pero vamos...
Y afegimos al final
y algún periférico
¿no?
Para la Play.
Sí,
han sacado un periférico
que mucha gente
se queja
de que no se puede
jugar a juegos
de disparos
en la videoconsola
porque el mando
no está bien
adaptado para eso.
La gente dice
que lo mejor
es jugar
con el ordenador
con el ratón.
Es mucho más sencillo
apuntar
porque es básicamente
como clicar encima
de un...
Entonces es muy fácil
apuntar.
Pues se han sacado eso
para PlayStation 3
y PlayStation 2
que es
todo lo que tiene
un mando típico
de PlayStation
está adaptado
para usarlo
en una especie
de ratón.
O sea,
el periférico
es una mesita
con un mando
que lo coges
con la izquierda
que tiene
todos los botones
de PlayStation
y un ratón
que, bueno,
que dentro del ratón
están otros botones
que típicos
de PlayStation.
Amb això
podríem jugar a tot
i a més a més
els de disparar.
Sí,
sobretot
los de disparar.
Sobretot los de disparar.
Muy bien.
Y bueno,
esa es la excusa
ya que le faltaba
a mucha gente
para comprarse
una consola.
Costará
entre 60 y 30 euros.
Me parece razonable.
Muy bien,
Juanjo,
lo dejamos aquí
porque,
déu ni adiós,
entre sitges
els jocs
i aquest descantillament
que hem tingut
amb el tema
de Kubrick
se'ns han passat
de temps
però, en fi,
esperen que hagi estat
d'utilitat
jo crec que sí
als oients.
Ens retrobem
la propera setmana?
Si no,
hi ha novetat?
Sí, sí.
Gràcies, Juanjo.
Bon cap de setmana.
Gràcies.