Tarragona Ràdio.
Sintonia de Tertúlia.
Ja hem escoltat els quatre anuncis,
així que és qüestió d'obrir aquest temps d'anàlisi,
de comentari, d'opinió.
Aquest temps de Tertúlia avui amb tres convidats.
El professor universitari
i responsable de la xarxa d'informàtica de Santa Tecla,
Manel Sant Romà.
Manel, bon dia.
També la professora d'universitat, periodista,
Nani Rodríguez.
Nani, bon dia.
Bon dia, Benora.
I també ens acompanya el llibreter Ramon Marrugat.
Ramon, bon dia.
Bon dia.
Amb aquests tres convidats analitzarem l'actualitat d'un dia,
un divendres, que ja té regust,
una mica de Nadal, no?
Avui s'encenen els llums,
ja s'ha obert el pessebre aquest immens del mercat central,
s'han obert les parades del mercat la setmana passada,
de la fira de Nadal,
avui s'obrirà la fira d'artesania,
s'encendran totes les llums, com dèiem,
tenim un cap de setmana d'aquests llargs
en què els comerços podran obrir.
Tenim ja aquest regust de Nadal.
No sé si els nostres contartulis també comencen a saborir,
a tenir aquesta sensació.
Mira, jo, si em permets,
com soc molt ridícula amb això del Nadal,
suposo que ells no estaran d'acord amb mi,
però a mi m'encanten totes aquestes parafernàries.
Vull dir, m'agraden les llumetes.
No m'agraden les llumetes de pobra,
aquella que ens posen últimament,
m'agradarien més les d'abans,
aquelles que eren impressionants,
semblava Manhattan.
M'agraden les botigues,
m'agrada el Nadal,
m'agraden els Reis,
m'agrada absolutament tot.
Vull dir, que ara m'imagino que ells me diran
que això són unes festes consumistes,
però jo de moment...
A veure, quan arriba Sant Esteve ja estic fins al gorro,
però aquesta període previ...
A la prèvia, a tu t'agrada la prèvia.
A mi m'agrada la prèvia.
M'agrada anar a buscar regals i tombar
i abocar-me al consumisme més radical.
Ho sento, però és així.
I ja què diu això del consumisme radical?
Serà tan consumista aquest Nadal,
creu la Nani,
tenint en compte el context de crisi,
o això per Nadal no es notarà?
No ho sé.
Jo diria que sí, evidentment, s'ha de notar.
I si abans compraves un regal de 60 euros,
doncs ara l'intentaràs comprar de 40.
Però el regal, com a mínim en el meu cas,
que torno a dir que soc absolutament ridícula
i tradicional amb això,
jo els faré exactament igual.
El que passa és que potser m'ho miraré més
a l'hora d'invertir, de no tant.
Vull dir, de dir, doncs calla,
que estem en crisi, 20 euros menys.
Però al final no es compleix,
perquè això ho penso cada any.
Cada any penso que aquest any no em passaré tant
i acabo passant-me.
Vull dir que no...
Amb això no soc objectiva.
Mís d'opinions.
Vinga, Manel i Ramon.
Sí, no, que és que em fa gràcia, precisament,
i perdona que personalitzi,
que és professors universitaris,
és que a la ciutat de Tarragona
hi ha un percentatge de gent
més superior a altres ciutats,
de gent al món de l'administració general.
La crisi no té un efecte.
En canvi, és una cosa psicològica,
està posada que hi ha crisi, no?
Si tu cobraràs el que havies de cobrar.
És a dir, la cosa, per tant,
el consum no se n'hauria de ressentir per aquest costat.
Però és veritat,
són coses psicològiques,
també és psicològic,
també, el de Nadal,
perquè s'ha de consumir més Nadal,
no ho sé.
Ara, jo estic d'acord amb això,
vull dir,
és que Nadal no solament el consum,
és que, esclar,
és tota la nostra vida,
la nostra història,
sents aquelles músiques
que senties de petit,
que les solies de resucitir...
Aquelles músiques estan fetes
perquè tu tinguis ganes de comprar
i d'anar pel carrer amb més ritme,
com que no?
Anava amb la Mare Déu,
quan era xiqueta,
anava a costura a prendre de lletra,
anava a l'embre,
o les cançons que preníem de petits,
que eren les cançons de Nadal,
no deien això.
Però les tens al subconscient associades
a una època de llumanetes,
de coses boniques...
Tu, perquè ets més jove,
jo això ja no...
És a dir,
el que recorda és el tió,
la bola del foc,
el fred,
perquè normalment Nadal
tenien parellos,
i sobretot,
això de la il·lusió
del gran gall
o el gran pollastre
que menjaves,
que dos dies a l'any
es menjava això obligat,
que era la festa major
i Nadal,
i això, esclar,
era un dia
que per això a Sant Esteve
menjaves el que sobrava,
però això era la idea
d'anar al gran dinar de Nadal,
i quan va començar
a venir migració
no enteníem
que celebressin el dia abans
el Nadal,
nosaltres Nadal,
era el...
És a dir,
la reunió familiar
era i és,
i és el dia 25,
el migdia,
és la gran trobada
de família
i tot això,
això sí que...
esclar,
potser el dia
que fa anys
això encara agrada més.
Manel,
tu què?
Jo encara que la nena
ja d'entrada
ha dit
que el que havíem de dir...
Jo no tinc res en contra...
Ella suposa
que deu pensar,
jo soc la rara,
no?
No,
jo no tinc res en contra
el Nadal,
tampoc és que em produeixi
res especial,
però,
l'únic és sobreviure
a les comilones
que estàs obligat
i sobreviure
a les reunions familiars
i...
I sobreviure
al consum excessiu?
Jo penso
consum igual,
estic fart de la crisi,
tu,
ja...
fins als bolets,
trobo un tema
que m'avorreix
i penso morir a matar,
o sigui,
que si hem de morir
de la crisi,
doncs que si,
com deia l'altre dia
el Mercè,
mujeres y vino,
no?
Vull dir que...
o sigui que...
i ho va dir Mercè,
eh,
no ho dic jo,
eh,
no,
no,
a veure si...
que algú...
el Mercè és un home
molt respectat
i tal per la intel·ligència
d'aquest país,
ho va dir Mercè,
no ho dic jo,
eh,
ho va dir ell,
diu que en què se va gastar
el dinero?
diuen mujeres y vino
i tothom passa un riure
i en canvi ho diu un altre
i li diu un matxista,
això és més val
caure en gràcia
que ser graciós.
No,
simplement,
doncs,
consumir,
passar-se el millor que possible
per si la crisi,
no?
Però...
rebentem-ho tot,
consumim,
perquè si no els botigues
ho han de tancar,
o sigui que...
Això és una conya,
al final,
al final on està el caler?
Tothom se guarda el caler,
el caler si no circula,
no serveix per res,
el caler ha de circular,
si circula sembla que tots el tinguem
i no el té ningú
i ara tothom el té amagat,
els bancs el tenen amagat,
o sigui que els bancs
tinguin amagat el caler
ja és la contradicció,
allò,
l'última contradicció,
si són els que han de fer
funcionar el caler,
tothom té amagat el caler,
tothom...
Home, va, va, va, va,
espapilem-se una mica tu
que no n'hi ha per tant.
Bueno, m'ha agradat
perquè els hi ha acabat convencent
i aquí, clar,
acabarem consumint tots, eh?
De fet,
estaria bé
perquè el fet del que comentaven
tant el Ramon com el Manel
és veritat
que molta gent,
encara que no tingui
com m'ho puc gastar, això?
I la gent ho està...
I llavors penses,
bueno, va, doncs...
És allò,
és un problema psicològic
que et fa sentir a tu això.
Escolta,
pensava en els botigues, tu,
o sigui,
que també mengem.
Mira, aquesta versió
no se m'havia plantejat.
Pensava en els botigues
que també mengem,
si no mengem per Nadal
ja em diràs com menjaran.
Però és una cosa psicològica, eh?
Per exemple,
una ciutat de la mida de terror,
més o menys,
Mataró, no?
A Mataró
que no hi ha percentatge
de gent administrativa, eh?
Vull dir,
pots pensar que la gent
jo treballo en aquella fàbrica
a veure si ara va malament
i plega.
És a dir,
que hi hagi una incertesa de futur,
però a Tarragona
bàsicament no existeix
aquesta cosa
amb un percentatge
molt important
de la població.
Aleshores,
això no té sentit.
És a dir,
no té sentit.
I jo penso
que la gent
gastarà
el que ha de gastar.
Probablement
és veritat
que alguna cosa inútil
en aquest moment
perquè també hi ha
un corrent de fons
i vosaltres
ho podeu detectar
més en els medis universitaris.
Hi ha un corrent de fons
de pensament
que és
per sentit
de l'inúltim.
Però hi ha pensament
en els medis universitaris?
Hi ha pensament
en els medis universitaris?
Ramon,
no ens sobrevaloris,
home,
si vull dir...
Hi ha màrqueting.
Exacte.
Però realment
la universitat
en aquests moments
va en un lloc de referència.
Jo estic d'acord
amb el Ramon
en que aquí hi ha
un percentatge alt
de funcionariat,
però també hi ha
molta gent
que les poden
passar magres.
Si ens limitem
al nucli
de Tarragona
potser sí,
però si vas a mirar
els barris
que l'envolten
hi ha moltíssima gent
que no tenen res
de funcionari
i que estan
amb l'ell al cor.
Tampoc frivolitzem
sobre la crisi.
Jo entenc
en sentit
estadístic,
proporcionalment
un tant percent
de la podria
respecte
d'altres ciutats.
A les capitals
de província
i a aquells llocs
percentualment
hi ha universitat,
hi ha molta administració,
segur que més
que Mataró
és cert.
Jo crec que sí.
La conclusió seria
que qui pugui
gasti,
que consumeixi.
Això és com allò,
a mi em diuen
com estàs?
Jo no sé
si estic bé
però em trobo bé.
Jo no sé
quin és el meu
estat econòmic
però em trobo bé.
Doncs tira milles,
home,
però no,
és que el millor,
clar,
si és que el millor
resulta que ens està
corruent un mal
per dintre,
et trobes bé,
doncs tira milles,
home,
no fotem,
no fotem.
És que de tot això
la crisi està molt amplificada.
A veure,
és una crisi profunda
amb unes arrels
molt profundes,
és una crisi
de valors,
fins i tot,
que no ha estat
produïda únicament
per quatre,
ara alguns
vol fer creure
que han sigut quatre
que han produït la crisi,
és una crisi
del sistema,
no?
Però, home,
però a la mort de Déu,
vull dir,
no es tracta de derrotxar
però tampoc es tracta
aquí de guardar.
És que si guardem
el calé
sota el d'això
prendrem mal,
ara en sèrio,
o sigui,
el calé és per bellugar-lo
i l'està guardant tothom,
hasta els bancs
l'estan guardant el calé,
si no hi ha calé,
ja em diràs tu
com funciona tot això.
Una clau bàsica
del sistema financer
és que precisament
es moguin els diners.
En fi,
amb aquesta invitació
a gastar i a consumir
tot el que es pugui
que ja ens feia l'anari,
hem començat la tertúlia.
Les notícies, però,
l'actualitat del dia
ens deixa altres aspectes,
segurament no sé
si dir-ne tan agradables o no,
però en fi,
avui, per exemple,
hem pogut veure els diaris
i ho hem explicat
àmpliament també
en els informatius
de la ràdio
que se'n fan balanços
dels dos anys
de l'arribada de l'AVE
al camp de Tarragona
i de l'any
que aviat farà
de l'accés
a Barcelona
a través de l'alta velocitat,
la Cambra de Comerç,
els ajuntaments
de Parafort i la Secuida,
en fi,
pràcticament tothom
coincideix
en les dificultats
que continua presentant
l'estació,
l'estació està on està
i no la canviarem
de lloc
i, en fi,
tot i que les dades
parlen de 450.000 passatgers
en aquest 2008
que és un 15%
més que l'any passat,
doncs, en fi,
tothom continua denunciant
la problemàtica
que hi ha
per accedir
a l'estació
que continua sent
un hàndicap
realment
molt difícil.
Li veuen alguna solució
amb això?
Home,
jo ara podria dir,
mira,
veus,
és que podríem ressuscitar
algú de Tartuli
que ha fet aquí
fa 4 anys
i 5 anys
i ressuscitar
que jo semblava
un profet
en el desert.
Jo deia
que fer
una estació
ferroviària
no urbana
era un fracàs
perquè,
en lloc del món,
es fan
les estacions ferroviàries
fora de les ciutats,
en lloc d'Europa,
baix almenys.
I
tothom me mirava
com un Averranis
i no sé què.
Ara ho celebro
que tothom,
ara tothom se n'adona.
Això,
els trens
s'hi ha d'anar
a peu a l'estació.
Si no,
el tren
perd la ciutat.
Si tu has d'agafar el cotxe
per anar a l'estació,
aquella cosa de ràpida
que tenim
és més.
quan pensàvem
a l'Ave,
a Tarragona,
el sentit que tenia,
ja sé que no cal,
però el sentit que tenia,
a Tarragona,
què és el viatge important
que fem,
Tarragona i Reus?
És anar a Barcelona.
Això és la necessitat.
Si no pots usar
aquesta línia
per anar a Barcelona,
l'altre és més escadosser.
És diferent
pels de Madrid.
Pels de Madrid
sí que els va de conya,
això,
però per nosaltres,
per nosaltres no.
Ara,
si un dia vas a París
o no sé què,
quan hi estigui muntat,
però això era
una aberració
i després hi ha una cosa
que ens hem de posar
a la culpa tots.
En part,
que hi ha la...
A part de què,
hi ha la tradició,
la tradició
d'aquesta ciutat
de que per anar a ballar
al mort
s'ha d'agafar un cotxe,
per exemple,
això ja hem de ser
que ha dit tot,
hi ha el problema
de Tarragona-Reus.
Qui era
la persona
en responsabilitat
a Reus?
La persona
en responsabilitat
a Tarragona
que era capaç
de dir
prefereixo que sigui a Reus
que no a Perefort.
Qui era el de Reus
que era capaç de dir
prefereixo que sigui a Tarragona
que no a Perefort.
Per què?
Perquè si hi estés a Reus,
els de Tarragona
ho tindrien millor
que a Perefort,
perquè amb Reus
sempre hi ha comunicació.
Si hi estés a Tarragona,
els de Reus també diuen.
Però a més a més,
és que jo crec
que hi podria haver estacions
als dos llocs.
Per què?
Perquè no tots els trens
cal que parin
de tot arreu,
tampoc.
És que hi podria haver
l'inie A
i la línia B,
l'uny part a Reus
i jo aquest absurd
de no veure
que una estació
ha de ser urbana,
això ens ha fet
molt de mal.
I segona,
aquest equilibri
de Tarragona-Reus
que això no...
Que n'hi ha ni bé, no?
S'està tornant a repetir
les baralles de Campanar
en les quals Tarragona
sempre té les de perdre
perquè la societat reussenca
és una societat molt més viva
i molt més articulada
que la de Tarragona
amb fills a fora
que treballen
per la seva ciutat,
cosa que aquí
no ha passat mai
i per tant
jo crec que el tema
de Perefort
és un tema ja passat
que n'haurien de prendre
una lliçó
però no l'hem après
perquè ara
d'aquí no gaire
tornarem a perdre
ara ja perdrem
fins i tot l'estació
de tota la vida.
Ara quedarà
també entre Reus
i Tarragona
l'estació aquesta del Camp
per on vindran
els trens d'alta velocitat
del corredor del Mediterrani.
Per tant,
jo francament
crec que tenim
el que ens mereixem
simplement.
Mira,
jo no sé,
potser per posar cullerada
a mi no em sembla
tan malament
que l'estació
estigui per a fort.
A veure,
si l'hagués de triar
jo no l'hagués triat
però ja que hi és
jo penso que
el que s'hauria de fer
és positivar
agafant-ho pel cantó bo
i de dir
està per a fort.
No costa tant
de posar un autobús
llançadera.
No costa tant.
A les grans ciutats
no pots anar caminant
a tot arreu.
Has d'agafar
transport públic.
Jo penso que l'important
és potenciar
el transport públic
que estigui ben senyalitzada
i que hi hagi
una bona xarxa
de transport públic
que t'hi acosti
fins a l'estació.
Si tu tens un autobús
a la plaça
em pari al Tarragona...
Pública on?
Jo estic parlant
de Tarragona
i els d'arreus
que es defensin
el seu.
I Salou i de Torre.
Cadascú que posi
els autobusos
que consideri
que necessita
la seva població.
Jo penso que
l'estació del Camp
la de Parafort
s'utilitza
i s'utilitza bastant.
La gent ha canviat
els hàbits.
La gent de Tarragona
que van a Madrid
que ni deu ni dos
si n'hi han
agafen l'AVE.
Ja no se'n van
a Barcelona
a agafar l'avió.
Això està claríssim.
Però si tu poses
un autobús llançadera
de la plaça
sempre hi ha el tàrrecó cap allà
i llançadera vull dir
que arriba i torna
i arriba i torna.
No crec jo
que sigui tant problema.
Ja que hi és allà
rentabilitzem-la
posem-la en positiu.
El que no pot ser
és que estigui allà
com un mar robat
deixada a la mà de Déu
i que per arribar-hi
no tens altres nassos
que agafar.
I la població
ha de pagar els autobusos.
Aquesta estació
les hem de pagar
pels que hi van.
És a dir,
per la minoria que hi va
la resta de la població
els hem de pagar
també has de pagar
els autobusos
que van a la platja
i a la millor
tu no els agafes.
Això és un servei públic
que els paguem entre tots.
Si els utilitzes bé
i si no també,
jo estic d'acord
en pagar autobusos
que no utilitzaré.
Aquesta estació
de cara a Barcelona
és morta.
Ningú utilitzarà
aquesta estació
de cara a Barcelona.
No s'utilitza
ni s'utilitzarà mai.
Punt número dos.
D'aquí cinc anys
Lleida i Girona
estaran
a menys de tres quarts
d'hora de Barcelona
mentre que Tarragona
continuarà estant
a una hora i mitja.
L'única possibilitat
és no perdre
el corredor del Mediterrani
perquè a través d'aquí
Tarragona pugui estar
a mitja hora de Barcelona.
Si no,
d'aquí deu anys
ho lamentarem
perquè tot Catalunya
estarà a mitja hora
de Barcelona
menys Tarragona.
Però què vols dir
amb no perdre
el corredor del Mediterrani?
Cony,
els trens ràpids
que vagin.
On són?
On estaran?
Els trens ràpids
que vagin a Barcelona?
Els trens que,
per exemple,
de Lleida,
si no apareixin a Tarragona
podrien estar a Barcelona
en 35 minuts,
35-40 minuts.
Que són aquests trens
abans
que ara ja funcionen?
I de Tarragona a Barcelona?
Jo els veig,
que jo hi vaig relativament
bastant a Madrid
i els van de Tarragona.
A Barcelona
no puja
una persona
alguna vegada,
no puja ningú,
és evident.
Qui va
a l'estació
de Perefort
per anar a Barcelona?
Tardes més
que agafen
un tramvia
d'aquests
que passen per aquí.
Jo el que dic
és que respecte
al transport
a Barcelona,
el corredor del Mediterrani
és fonamental.
Perquè algun dia
Tarragona
pugui estar
a menys de mitja hora.
A veure,
aquests trens van anar
a 350 per hora.
A Barcelona
hi ha 90 quilòmetres,
és física elemental.
Però els trens ràpids
entre Tarragona
i Barcelona
sempre passaran
per l'estació del Camp.
Per l'estació del Camp
passaran?
Sí?
Ah,
que passaran
per l'estació del Camp.
I mai passaran
per l'estació
convencional
de tota la vida
de Tarragona?
No,
jo dic
que els trens
ràpids
que en el seu dia
quan el govern
de Madrid decideixi
vinguin per la costa,
l'alta velocitat
de la costa,
on pararà
l'alta velocitat
de la costa?
Al sud de l'aeroport de Reus.
A l'intercanviador.
Sí, sí.
Doncs ja estem
al cap del carrer.
Ja estem al cap del carrer.
En les notícies
dels últims dies
hem explicat
que al llarg
de la setmana
i de fet
aquest mes de desembre
aniran desapareixent
alguns dels trens
que passen
tradicionalment
per l'estació
de tota la vida
de Tarragona.
Trens d'aquests
d'allà recorregut
que ens comuniquen
amb diverses zones
de la península.
I de fet,
ja se sap també
que quan hi hagi
el corredor del Mediterrani
aquest que comentava el Manel,
aquests trens
de tota la vida
que van cap a Andalusia,
Murcia i València
ja no passaran per aquí.
La meva pregunta seria
hi ha algú
amb noms i cognoms
que pensi
en el tren a Tarragona?
Hi ha algú que hi pensi?
A Madrid no hi pensen.
Per Madrid
Tarragona
és un punt en el mapa
que queda perfectament cobert
perquè està a l'estació
en el camp de Tarragona
i ja han posat una creueta.
I han dit
Tarragona ja té tren.
Ja ho han dit així.
Hi haurà tren...
O sigui,
Madrid ha dit
que hi haurà alta velocitat
a totes les capitals de província
i Tarragona ja en té.
Per tant,
ja no...
Problema solucionat.
Problema solucionat.
La meva pregunta,
insisteixo,
és,
hi ha algú
que es digui l'alcalde,
que es digui el president
de la Diputació,
que es digui un director general
que miri per Tarragona
a Madrid,
un diputat,
hi ha algú
que pensi
en el tren de Tarragona?
Jo estic segur que no.
El que està clar
és que el fill
del que comentava,
aquesta setmana,
per exemple,
també ha parlat
l'efecte
d'això del tren,
menys usuaris
a l'estació
de tota la vida,
a l'estació de Tarragona
i cada vegada
hi haurà més usuaris
que hauran d'anar
obligatòriament
a l'estació
de Parafort-la Secuida
que evidentment
cal potenciar
tot el tema de transport,
fins i tot
proposaven fer
com una mena
de carril
especial només
per a autobusos
en la línia
del que comentava
l'Anna abans
de fer una llançadera.
És que no hi ha
altra solució.
Cada vegada
el futur ens portarà
obligatòriament
a utilitzar més
l'estació de...
És que no pots agafar
a l'estació
i a espitzar-la.
Vull dir,
on està?
Doncs mirem-ho
pel cantó bo,
vull dir,
busquem-li solucions
al que tenim
i el que tenim
és que si tu poses
una bona xarxa
de transport públic
que vagi a Parafort
doncs ja està.
Però anar a Parafort
és que...
Per anar a Barcelona
és que nosaltres
és anar a Valens
i anar a Barcelona
el més important.
És que, clar,
si això vol dir
que anem d'utilitzar
l'altre
és que no entenc.
Però què vols fer ara?
Jo comprenc,
sí que hi ha gent
a Tarragona
que va a Madrid
però el 90%
de la població
de Tarragona
no va a Madrid.
És clar.
I aleshores,
clar,
jo trobo suïcida
que permetem
el segon error
que és
que la línia
que vingui de València
no ha de passar per dalt.
Ha de passar per Reus
i per Tarragona.
I això,
és a dir,
això ens ho hem de posar al cap
i si no és això
serà un fracàs.
Doncs no passarà
ni per Reus
ni per Tarragona.
Doncs jo jo trobo malament.
Ho trobo molt malament,
la veritat.
Jo estic totalment d'acord
amb el Ramon.
És a dir,
serà un altre error històric
recordant les paraules
de l'alcalde
dient allò
de l'estació de Parafort.
Tu, Nani,
no ho veus igual?
Creus que...
A veure,
és que em sembla...
Perdó,
ara de la futura estació.
Ja ho sé,
però em sembla una mica estèril
plantejar-nos ara
que s'ha de modificar.
No es modificarà,
allò està fet
i passarà pel sud de l'aeroport
i contra més a prop
de Tarragona
passi,
cruzem els dits
perquè jo diria
que no tenim possibilitat
de modificar
el que està establert,
ens agradi o no ens agradi.
No pots agafar l'estació
i dir
ara la volem a Tarragona
i ja no som a temps.
Això ja ha passat.
És el que deia ell
que no hi ha hagut ningú
que hagi defensat
els interessos de Tarragona
com d'Human.
Entre altres coses
perquè quan anaven a Madrid
t'hi deia
oiga,
jo soc Tarragona
i vull que passi el tren.
I el de Reus deia
oiga,
jo tinc el mateix peso econòmic
i també vull que passi.
Solució salmònica
que sempre és la pitjor
de les solucions,
ni per tu ni per ell,
pel mig.
Cagada a l'EMOS.
Però és el que tenim,
no tenim res més
i de fa anys
que està decidit
per on puja la via
i les finques expropiades
i el disseny fet.
Això no es modificarà.
Jo vull tenir esperança.
No,
però és cert
que en aquest nivell
i tenint en compte
la mobilització
de la societat tarragonina
és a dir,
zero.
Tenim el que ens mereixem.
L'intercanviador aquest
està fet
i d'at i ben ha dit.
Jo l'única esperança
que hi veig
és les rodalies
de Tarragona.
És a dir,
l'estació
que hi haurà a Tarragona
que només servirà
per enfocar cap a Barcelona
i que
aquest corredor
transferit
a la Generalitat
de Catalunya
algú pensi
en què Tarragona
al segle XXI
són rodalies
de Barcelona
i per tant
hi hagi trens
per aquest corredor
cada 20 minuts
que vagin
de Tarragona
a Barcelona
amb 35-40 minuts
com hi poden anar
avui en dia
els trens normalets,
no els trens
de l'habitació magnètica,
els trens normalets.
Ara,
gestionant-ho bé,
gestionant la via,
el corredor,
gestionant-ho bé.
I el propi trànsit,
i el propi forçarà
la connexió
d'aquesta estació
amb els altres jocs.
Per anar a Madrid
i per anar...
Sobretot per anar a Madrid
doncs ja farem això
el que fem ara,
estem millor que estàvem,
no?
Vull dir que...
Ara, jo, per mi,
la clau és Barcelona.
La clau és Barcelona.
Si oblidem
la connexió
entre Tarragona i Barcelona,
estem perdent el futur,
però de llarg.
En fi,
no es tracta
d'agafar o perdre el tren,
però és una de les qüestions
que volíem abordar
avui a la tertúlia.
També aquesta setmana,
encara que avui no siguin notícies
hem parlat a les tertúlies
i s'ha parlat molt
en els espais informatius
i en els diaris
del tema del furtí de la reina.
Un cop ja ha començat
el desmuntatge del restaurant,
suposo que els operaris
que van començar dimarts
doncs deuen continuar
ja treballant cada dia
en horari de matí i tarda.
Nani, a tu et sembla que,
en fi,
el que ha passat
és el que havia de passar.
El tema de la factura
ara és un altre tema de debat.
De moment paga l'Ajuntament.
L'Ajuntament insisteix
que la factura
li passarà al propietari
i que acabarà pagant el propietari.
Aquest sembla tot plegat.
El que no m'agradaria a mi
és pagar jo la factura
d'un error
que en qualsevol cas
cap dels ciutadans de Tarragona
ha comès absolutament.
És un error
d'aquells que s'arrosseguen
de fa temps
i que ens han portat
on estem.
Trobo que va ser un error
construir-lo allà
i també trobo que és una llàstima
perdre aquella infraestructura.
Em sembla que si no estava ben posada
l'havien de treure
i la justícia és la justícia
i aquí no hi ha res a comentar.
Però em sembla
que al final
acabem pagant
tots els errors
burocràtics, administratius
d'irresponsabilitat
dels polítics
i això sí que no.
Ja en tenim prou
amb el pàrquing
no ara tant de pagar
600.000 euros
o alguna cosa així era
la factura de Rocaro.
A veure que ho pagui
qui vulgui
però l'Ajuntament
penso que no.
Penso que s'hauria de posar
les piles.
Que també penso
que acabarà pagant-ho
l'Ajuntament.
Vull dir, manifesto
la meva oposició
més manifesta
però també penso
que acabarà pagant-ho l'Ajuntament
perquè el propietari
no, no ho crec.
Manel.
Bueno,
quina història.
Quina cara de resignació
poses?
Quina història aquesta al Fortín.
És a dir,
aquí la tabacalera
segueix on estava,
el Banc d'Espanya
segueix on estava,
perdem el tren
però es destrueix
diguem-ne
una infraestructura
evidentment il·legal
i evidentment
totes aquestes coses.
Realment
és per
estar optimista.
Per això que jo penso
gastar tot el que pugui
i gastar-m'ho
amb cava
i d'això
i celebrar la vida
perquè francament
aquesta ciutat
és com per sortir corrents.
O sigui que
però tu digues així
bé,
una història lamentable
no tinc gaire cosa a dir.
efectivament preferir...
Una història que ha estat
massa llarga, per cert.
Preferir...
Home, llarguíssima.
Perquè alguns
contartulis aquesta setmana
han dit que per arribar
a aquest punt
potser ho haurien d'haver
enllestit fa temps.
Sí, bueno, però esclar
és que era una cosa
tan...
tan tètrica, no?
Que hagués de...
O sigui que al final
haguéssim de pagar
perquè acabarem pagant
és evident.
Bé, no tinc res a dir
una història lamentable
lamentable
des del començament
fins al final.
Ramon.
Sí, bé, són aquelles coses
que em pamo amb el tema
de Perefort, no?
És que és...
És que al final
són errors
que després...
Els acabem pagant, no?
Els puguem tots
i els hi hem d'assumir, no?
Perquè...
Perquè, doncs,
una mica...
Una mica...
Mira, mira,
el tema de la crisi, no?
El tema de la crisi
tan famós,
tan famós
que sí...
El Manel ha dit una cosa,
molt bé,
diu,
no eren quatre,
esclar,
és que érem tots.
Sí.
Els han...
Perdona, Ramon,
llenço la idea
que el restaurant
del Fortí de la Reina
s'instali la tabacalera,
a veure si així
s'esbelluga alguna cosa,
o que s'instal·li el Banc d'Espanya,
el Banc d'Espanya,
s'instal·li el Banc d'Espanya,
perquè així algú
bellugarà alguna cosa...
Però què vols dir?
El restaurant?
Sí, sí,
el restaurant al Banc d'Espanya.
I va haver...
Com que no soc polític,
i va haver-hi un polític
que va proposar
posar-hi una mesquita
i així es li va anar, no?
No, jo com que no soc polític
i no m'han de votar,
afortunadament,
però em votaria ni a ma mare,
jo proposo que el restaurant
del Fortí s'instal·li el Banc d'Espanya.
I veuríem les bodes,
les bodes que van...
A partir del qual
tindrem un moviment,
almenys es bellugarà alguna cosa.
Perdona, Ramon,
que t'he dit allà.
No, va,
i ara podíem fer una broma
perquè teníem en compte
que el Ramon té la llibreria
i al costat, no?
Exacte,
oi, t'aniria bé tu, Ramon,
entre boda i boda
compraríem algun llibre.
Segurament compraríem més llibres.
No, i passarem
que més productiu
fer-hi un túnel
quan funcionava, no?
Perquè suposo que ara
no sé si quedarà
algú al Calderilla, no?
Un calderilla per ells.
No, però la...
Mira,
als anys 60,
a l'època del Desarrollo
i tot això,
tot el país
va haver-hi l'enteniment.
Bueno, això no és
només cosa dirigente,
és tothom.
En el seu bebida privada,
hem toplegat.
La gent que treballava,
hi havia l'obsessió
de fer jornada intensiva
per després les tardes
poder anar a fer un plurimpleu.
És que...
la cosa...
Era per poder treballar més hores.
És una cosa...
Per treballar més calés.
Això encara està instal·lat
al cap de molta gent
que és millor
fer la jornada intensiva.
Estan equivocats.
La jornada bona
és la partida
per viure bé, no?
I aleshores
tot el país
ha de haver-hi l'enteniment.
Però llavors Tarragona,
que és una ciutat
que ja tenia uns problemes
d'estructura
per falta de classe mitja,
de falta de comerç potent,
Tarragona,
a Tarragona
el que va passar
a tot Catalunya
que es van destruir
les ciutats,
Tarragona
va ser molt més greu.
Aquestes van construir
barris a 3-7 quilòmetres
com Sant Salvador,
etcètera, etcètera.
Avui,
avui,
això encara,
la factura aquesta
encara l'estem pagant avui.
Amb transports,
amb etcètera, etcètera.
I, sobretot,
per desvertrabació
de la ciutat.
És a dir,
a la ciutat d'Otragona
li costa molt
ser vertebrada.
Per què?
Perquè no hi ha
els fluxos
socials,
familiars, etcètera.
Perquè no hi ha alguna voluntat, eh?
Sí, però
és que té una solució difícil
quan els nuclis de població
estan distanciats.
Clar, és que això
és molt difícil.
No hi ha cap ciutat a Catalunya
que tingui problema cap, eh?
Tenen problemes
socials
o el que vulguis.
Però
els problemes
de...
És a dir,
les ciutats
de Cent...
Terrassa,
vull dir,
que és la ciutat,
normalment,
la gent pot anar a peu,
si vol,
pot anar a peu a tot arreu.
A Tarragona
és impossible.
És impossible.
És la vida,
és la desvertrabació
i això és un...
Mani qui mani a Tarragona,
sempre hi haurà aquest problema.
I això
es va fer un moment
que tothom es va veure.
Tots ens van veure
l'enteriment.
Això, Ramon,
m'ho dius
perquè no volies parlar
del furtiu de la reina.
Perquè ja et diràs...
Home,
m'has agafat.
Sí, sí.
És un tema que...
No, no,
que em sembla,
és un tema molt interessant
que a vegades
hem parlat moltes vegades
en el temps de la tertúlia,
la problemàtica
de la desvertebració urbanística
amb totes les repercussions
socials que té per Tarragona.
Jo crec que el tema...
Proposo pels antropòlegs
una tesi doctoral
sobre el tema
del furtiu de la reina
és interessant.
És interessant.
Però...
Com a símbol d'una ciutat,
eh?
Com a símbol d'una ciutat
que no avança,
sinó que damunt
es menja a si mateixa,
no?
És una...
O sigui,
que l'única cosa
que passa en aquesta ciutat
és que va a terra...
I no dic que no hagi d'anar a terra,
eh?
Déu m'ho guard,
perquè la llei
és la llei
i tot això.
Però l'única cosa
que passa
és que va a terra
una infraestructura
social.
A veure,
qui no ha fet
un convit
al furtiu de la reina?
Qui no ha fet
un convit
al furtiu de la reina?
I de quina reina
és aquest furtiu?
De la reina
Estuarda,
no?
Això ja ens portaria
a parlar amb un historiador.
Però deixin preguntar-los
i aleshores
i vostès què farien,
doncs,
el furtiu de la reina?
Perquè aquesta setmana
les tertulies
també ha sortit.
Ara estan fent
el desmuntatge.
Acabaran d'aquí
tres mesos.
El furtiu quedarà
per fora
pràcticament igual.
Tindrem el furtiu
Sant Jordi
i el furtiu
de la reina.
Què hi fem allà?
Jo tinc una proposta.
Un museu
del surrealisme
català.
Un museu
del surrealisme.
Jo penso que
l'únic que després
aquí haurien de fer
allí,
posant-s'hi mirats,
seria assegurar
un subministre
d'un prell de sacs
d'ordi
o de patates
i mantenir
una bona població
de rates allí.
Jo sóc un bon símol.
Avui estan
d'una ironia
i d'un sarcasme
brutals, eh?
Nani, tu què hi posaries?
No, a mi m'agradaria
posar alguna cosa
com que hi poguéssim
anar tots,
potser un museu, no?
Tu a consumir, no?
Tu a consumir.
Doncs per què no
posar un xiringuito social
i que poguéssim
anar a fer el cafè?
A veure,
és un lloc molt bonic
per anar-hi.
Jo no vull
que estigui allà
una cosa elitista,
la unitat
de química
quàntica
o de ves a què,
no sé què.
No, jo vull
poder-hi anar.
Per un equipament públic
o un negoci privat?
Jo m'agradaria
un equipament públic
però aquesta és la millor garantia
per què no els hi regalem
a la ciutat d'Arreus?
Que segur que ho aprofitarien.
Tindrien sortida al mar
i segur que hi posarien
alguna cosa interessant.
No, no, rieu,
però amb la cara
dieu que és una bona idea.
Arreus ho aprofitarien.
Com ho aprofitarien, Arreus?
No ho sé.
Un centre comercial.
No ho sé,
però ja ho sé.
El que sigui, tu.
Però és com la mare de Salomón, tu.
Que l'hi donguin a algú
però que serà un neu de rates.
Potser si ho tingués
l'estació de tren
la posarien allí, potser.
Home, una mica.
l'estació de tren
una mica rebuscat
per anar a la llet, però bueno.
Ricard, que ve a Nadà
i hem de somriure sense ser.
Em sento incapaç gairebé
de moderar la tertúlia.
Sort que ja arribem al final.
Sí, eh?
Perquè això és una cosa...
Sort que demà
la Constitució la puríssima.
No ho sé com a mai.
També se'l diuen Constitució.
30 anys, eh, de Constitució.
30 anys de Constitució.
Algun comentari
sobre el tema de la Constitució?
Ara que ens queda un minut
de tertúlia.
Home, que ja...
I a veure si la canvien, no?
Que ja fa una mica de...
30 anys una Constitució
aviat el país de dalt a baix
i continuem tenint
la mateixa Constitució.
No està malament.
Nani, tu la canviaries?
Evidentment, evidentment.
Vull dir, la pobra ja fa figa
i ja està jubilada o prejubilada.
Ho digue-li quan vulguis.
Però a mi m'agrada recordar
el que intentes que...
Per almenys nosaltres
que estàvem a la universitat
a llabar-nos
quan es va anar a votar
la Constitució.
Te'n recordes?
Exacte.
D'aquella data.
Jo canviaria l'article primer.
Posaria
Espanya és una república
de treballadores.
En fi, avui ha estat
una tertúlia
amb una gran dosi
d'ironi i sarcasme,
cosa que agraeixo també
als contartulis.
Hem parlat una miqueta de tot.
Però, en fi,
així està bé començar
el cap de setmana
que, a més,
com que és consumista
i és llarg de festa,
doncs, en fi,
a disfrutar dels tres dies de festa
i del que calgui.
Ramon Marrugat,
Nani Rodríguez,
Manel Sant Romà,
gràcies a tots tres
per compartir aquesta estona
amb nosaltres
i que vagi molt bé.
Fins la propera.
Bon dia.
Adéu, bon dia.