Víctor, bon dia i bona hora.
Molt bon dia.
Avui, espai d'advocats, avui, segona part, podríem dir,
d'un programa que vam avançar la setmana passada, dimarts passat.
Vam començar parlant de les proves,
de les proves que es poden presentar en un judici.
És un capítol molt ampli.
El primer llorament el vam estirar, però va donar fins on va arribar.
I avui anem de continuar parlant, focalitzant molt especialment
en un àmbit força ampli, també, que és el de les proves pericials.
Si et sembla, fem un repàs, Víctor, del que vam parlar dimarts passat,
per posar en antecedents els oients i també per posar al dia
aquells que no van poder seguir l'espai dimarts passat.
Efectivament. A veure, els mitjans de prova,
sigui quina sigui la branca des del que ens la mirem,
perquè ja sabem que hi ha molts tipus de procediments,
de l'abesant laboral, que s'en diu jurisdicció social,
basant administrativa, basant civil, basant penal,
me'n deixaré, però moltes basants.
Malgrat aquesta esdiferenciació, els mitjans de prova, malgrat que envien,
i es valoren o s'aprecien d'una manera diferent,
d'un prisma diferent, depenent de la jurisdicció amb la que ens trobem,
però no acostumen a variar gaire.
I ja vam anticipar l'altre dia, vam parlar de l'interrogatori de les parts,
el que tradicionalment es deia i segueix dient, crec que amb alguna branca,
encara confessió amb judici, l'interrogatori de la contrapart.
El que hem vist tantes i tantes vegades en sèries, pel·lícules, etcètera.
Sí, és a dir, demandant-demandat, doncs l'interrogatori mutu.
Encabats tindríem la prova documental, tot tipus de documents, públics, privats,
de tot tipus, prova testifical, testimonis, gent, terceres persones,
que ha pogut comprovar, veure, sentir, tenir coneixement d'alguna notícia
que pugui afectar en major o menor mesura el procediment,
i vam parlar, crec que d'una manera, dintre de la limitació del programa,
bastant abastament, perquè vam fins i tot valorar els paràmetres
que segueixen els jutges a l'hora de veure o de seguir aquesta prova,
i vam comprometre'ns la setmana passada, i així ho farem,
lo prometidors deuda, a tractar una miqueta...
Queda gravat, Víctor.
Queda gravat, no ens podem escaquejar.
A tractar una miqueta el tema de la prova pericial,
els pèrits, els pèritos, que bàsicament, d'entrada diré
que pot ser de dues maneres.
Bé, jo em fonamentaré en aquest moment amb la jurisdicció civil.
Per què? Perquè dintre del...
Des del punt de vista penal, del dret penal,
dintre de l'àmbit civil també es pot fer servir,
però s'utilitzen molt peritatges forences,
peritatges de proves caligràfiques,
peritatges de proves dactilars...
peritatges per la policia, etcètera, etcètera,
perquè no oblidem que el cos de la policia,
o la policia judicial, la policia científica,
té el departament corresponent
a l'hora de realitzar proves analítiques,
tot tipus de proves pericials.
En definitiva, una prova pericial,
per definició, és aquella amb la qual intervé
alguna persona, cos o organisme,
amb una capacitat científica, tècnica,
amb el que se'n diu l'Alex Artis,
és a dir, fa un dictamen o un informe tècnic,
que, òbviament, té que contribuir a trobar les causes
o els motius de...
Per exemple, és que clar, exemples n'hi ha moltíssims,
vicis de la construcció.
Un arquitecte, un arquitecte tècnic, un professional, un enginyer,
depèn de quin tipus de patologia es tracti,
és el que té que no només fer una inspecció ocular
de la humitat que, per exemple, estem patint,
sinó de les causes tècniques,
perquè d'on provengui...
Sembla el cas pràctic, no?
A casa nostra es detecten humitats,
humitats greus, això ens provoquen desperfectes,
molèsties en la nostra vida quotidiana,
i vaja, el tema tira endavant,
arriba a judici i es demana,
ara direm qui ho demana, com ho demana
i com es demana, ara entrarem en això,
es demana, doncs això, un pèrit.
Un dictamen.
I aquest professional, doncs, emet un informe, un dictamen.
Aplicant els seus coneixements,
perquè, a diferència del testimoni,
perquè el testimoni és el que veu les humitats.
Clar, nosaltres podrem dir
no, no, hi ha humitats al menjador de casa meva
i aquest professional podria emetre un informe
que les humitats són d'aquest tipus,
poden provenir per això, etcètera, etcètera.
A més, un tècnic té que valorar
o intentar valorar, a vegades és complicat,
les causes, per exemple, d'aquella patologia.
El cas de les humitats, doncs, és bastant...
crec que serveix bastant bé d'exemple.
moltes vegades no és suficient
el valorar les causes,
doncs, si això ve d'una fuita d'aigua
d'una canonada,
si ve d'un poro que hi havia
amb una tela asfàltica, etcètera, etcètera.
No és suficient moltes vegades,
sinó que el pèrit normalment també quantifica.
De totes maneres, potser el concepte de paritatge,
encara que, òbviament, estem aquí per explicar-lo
i exposar-lo una miqueta, per diferenciar-lo,
però li preguntes a vegades a la gent del carrer
més o menys entén el que és un pèrit, no?
Sí, un expert en la matèria, no?
I hi ha pèrits de totes les vessants
que se'ns puguin acudir.
Fins i tot hi ha uns cursos de pèrit,
de pèrit d'assegurances, de pèrit judicial,
hi ha uns cursos específics
per dintre de la teva professió,
metge, arquitecte, enginyer,
poder quantificar.
I pensem que hi ha gent que és pèrit professional
que es dedica a quantificar-ho pràcticament tot.
És curiós, a vegades, la capacitat que té...
Clar, per això et prepares, no?
Però has de saber una miqueta de tot
i, bé, fins i tot la prova pericial...
Ara explicarem breument les maneres de practicar-la
i de proposar-la,
però, bé, els pèrits, doncs,
a vegades han de saber una miqueta, doncs,
de mecànica, òbviament,
amb algunes branques ja no s'hi fiquen.
No li demanis un pèrit judicial,
un pèrit de carrera,
perquè ens entenguem que et faci una valoració metge.
Perquè, a més, per la valoració metge
estan els metges, pèrits metges,
experts en valoració del dany corporal,
perquè estem parlant de valorar.
I, aleshores, hi ha també el tema dels forenses
que, entre cometes, s'assimila
a la tasca que du a terme del pèrit,
forense, a part de la seva tasca
a l'hora de realitzar autòpsia,
si potser és la més coneguda i reconeguda,
pel gran públic, que dic jo,
però també es dedica a fer valoracions de dany corporal,
pel jutjat amb determinats procediments judicials.
Aleshores, el que volem, el que vull exposar aquí
és que, a l'hora de plantejar un procediment judicial
en el qual tu hagis de valorar,
en certa manera, d'una manera tècnica o científica,
l'objecte, la qüestió, el plantejament,
bé, et venen a veure l'advocat,
escolti, miri, tinc humitats a casa meva,
què faig? Doncs molt bé, reclami,
però no és suficient en dir,
escolti, miri, tinc humitats,
sinó que per a la quadratura del círculo,
que es diu en castellà,
és a dir, per arrodonir una miqueta més el tema,
dic, escolti, hem de recórrer a un pèrit,
perquè, si no, vostè demanarà
a qui tingui que demanar,
i aquest ha sigut un tema que hem tocat
ja en diverses ocasions, arquitectes,
arquitectes tècnics, promotors, constructors,
però, esclar, primer,
a l'hora de saber exactament a qui hauríem de demanar,
un pèrit el pot ajudar,
perquè detectant...
Ell, el pèrit, en aquest cas,
ens sabrà explicar què pot originar
aquestes humitats, i, clar,
quan siguin que les originen,
si és un desperfecte en la construcció
de l'habitatge, és un problema de canonnades,
etcètera, doncs ja sabrem
a qui hem d'adreçar la nostra demanda.
Ho pot facilitar. A vegades no és un element
suficient, perquè pensem que, esclar,
a més, és curiós
en algunes ocasions viure
en judicis, Jordi, francament, perquè
veus, i així és la
vida, i coses que són bastant
evidents, home, no pots...
Pràcticament, diria que, en un
procediment, diguem-li, estàndard,
doncs dos pèrits
no poden negar l'evidència que existeixin
humitats, perquè és una cosa evident, no?
Ni que sigui el pèrit que representa
la part, entre cometes,
hipotèticament responsable
d'aquella patologia.
Però el que sí que, a vegades,
bueno, jo com a advocat m'ho miro
com a advocat de
procediment, però, esclar,
hi ha discussions professionals,
com fem els advocats, no?
O dialèctiques, home, no entre pèrits,
perquè cadascú té el seu torn, i a vegades un no s'escolta
en l'altre, perquè van entrant
per etapes dintre de la
sala de vistes, però, bé,
em veus opinions totalment
divergents. Escolta, m'estan parlant
del mateix, jo m'estic tornant boig.
Efectivament, és al·lucinant
conclusions diferents, valoracions diferents, clar,
no hi ha...
Moltes vegades no ens enganyem,
majoritàriament s'assimilen
bastant, no? Però, per exemple,
esclar, òbviament, si tu t'interessa
reclamar el teu pèrit,
farà la... Jo sempre li dic a un pèrit
amb el qual se li encarregui una feina que faci la seva
feina professionalment i que s'ajusti a la realitat,
però, òbviament, no ens enganyem,
tothom és conscient que
si has de reclamar, reclamaràs una mica,
allò intentaràs apretar una miqueta més,
al contrari, el que té que pagar
el seu pèrit, possiblement, valori una miqueta més a vall.
Diguem-ho, a veure si ho fem bé,
diguem-ho d'aquesta
manera, el pèrit
en aquest cas sap
qui el contracta,
diguem-ho així.
Ho sap sempre, però entenem-nos.
No sento tant, sempre amatrà la seva
informe de manera professional,
però suposo que
es té en compte qui li demana,
si li demana una part o li demana una altra.
Ja es nota, ja es nota,
no ens enganyem, és el mateix.
De totes maneres, compte, no estem
ni insinuant
que hi hagi manca de professionalitat
pels pèrits, al contrari, estic dient
que els pèrits acostumen a ser
molt professionals, a més,
un pèrit és com un advocat o com un metge que té,
òbviament, una línia de treball,
una reputació professional i aquell informe
el tindrà que defensar davant d'un tribunal
a preguntes del jutge, de les parts,
dels advocats, home, i òbviament
no estem parlant ni d'enganyar ni de distorsionar,
al contrari, sinó que la gent sigui conscient
que amb dos informes pericials,
a més, és una cosa evident,
perquè la reparació d'una humitat
es pot fer, imagino,
de diverses maneres,
depenent de la causa, i la causa
moltes vegades pot ser complicada,
i estem parlant d'humitats, però, per exemple,
fa no massa vivia un cas de
males olors, a veure,
què genera aquelles males olors?
A veure, d'on venen aquelles males olors?
Del clavegaram,
de les cuines, d'una mala extracció
de fums, d'una
obturació d'una
canonada, d'una canyeria, és complicat.
Aleshores, clar,
un pèrit pot dir A, l'altre pèrit pot dir B,
moltes vegades
no es troba
no es troba la causa,
i és difícil de trobar una solució,
és a dir, pensem que les opinions
són moltes vegades divergents.
Moltes vegades els pèrits emeten opinions
professionals, però no sempre els pèrits
poden arribar a determinar la conclusió exacta,
per molt pèrits, per molt professionals que siguin,
simplement perquè és gairebé impossible
trobar la raó,
o l'origen exacte del problema en qüestió.
Dificilíssim.
Dificilíssim, perquè...
Si tot fos tan fàcil,
ja segurament no hi hauria tants problemes.
Efectivament, efectivament.
Aleshores, una miqueta
exposada la tasca,
portaria aquí
moltes hores
entrar per filar molt més
la tasca dels pèrits.
En general, hem parlat d'humitats,
però hem parlat de metges,
hem parlat de
tot el que es pugui imaginar,
perquè tot es pot valorar.
A vegades, un pèrit pot...
A més a més,
a vegades, un pèrit,
entre cometes,
no és un titulat com a pèrit.
Doncs, mentre sigui expert en una matèria,
es pot fer un veritatge.
A vegades,
si es té que valorar una peça de roba,
doncs es va amb una tenda de roba
i es porta un expert en roba.
Moltes vegades,
no és necessari intervenció de pèrit,
perquè potser una peça de roba
es pot també acreditar
o justificar amb una factura.
és que es poden tractar les temes
de moltes maneres.
Quan, com i qui proposa un pèrit?
Som-hi.
Parlant d'un procediment civil,
civil, reclamació de quantitat,
reclamació d'humitats,
reclamació que no hi hagi un delicte o una falta,
que també es pot fer així,
normalment hi ha dos tipus de peritatges,
el peritatge de part i el peritatge judicial.
El peritatge de part és un pèrit
que tu contractes,
que tu pagues,
i un informe pericial
que normalment, per llei,
has d'ajuntar a la teva demanda
i a la teva contesta a la demanda,
que són dues fases del procediment consecutiva,
és a dir, jo et demando
i tu em contestes,
amb la rèplica.
L'informe, per llei,
hauria de portar-se en aquest moment.
A vegades, excepcionalment,
es permet, per certs motius,
aportar-ho en un moment posterior del procediment,
però mai després,
del que s'anomena vista o audiència prèvia,
depèn del tipus de procediment que és,
per no generar indefensió a l'altra part.
En definitiva, l'esperit de la llei
és que l'altra part tingui temps de mirar-s'ho
i de tenir la possibilitat
per estar en un mateix nivell...
A nivellat de demanar-hi també el paritatge.
Efectivament.
L'esperit de la llei sempre és evitar,
utilitzant-me la paraula,
indefensió de l'altra part.
Has remarcat,
se'l paga cadascú, aquest paritatge.
Sí.
Hi ha vegades la discussió,
i això ho hem parlat a vegades amb companys,
que un procediment judicial
es pot,
diguem, guanyar o perdre.
No m'agradava massa utilitzar aquesta expressió,
però bueno,
et poden donar la raó o poden aturar-la.
És la que està al carrer, podríem dir.
Si et donen la raó
i guanyes el pleit,
em costes.
Costes són les despeses
que tu hagis tingut que tenir
per aquest procediment.
Advocat,
procurador,
pèrit judicial,
que ara parlarem,
aquestes són indiscutibles.
Però el paritatge de part
es discuteix.
Jo sempre el discuteixo.
Jo sempre prefereixo
dir-li al client,
i crec que ho fem bastanta part dels advocats,
que es mentalitzi que, com a mínim,
el paritatge se'l té que pagar ell.
Que després,
dintre del concepte de costes,
es pugui considerar,
perquè, a més a més,
pensem que les costes judicials,
i faré un brevís en parèntesi,
aquesta és una idea
en què sempre
incidim molt els advocats.
No vull discutir el terme de costes,
algun dia
portarem aquí companys
que discuteixin,
perquè no,
francament,
és un tema
que està causant
sempre discussió
dintre del gremi.
Tenim molts deures pendents,
però, vaja,
ens apuntem a la llista.
Costes són
pagar els gastos,
les despeses de l'altre.
No tota sentència
favorable
o desfavorable,
segons
la part
o el prisma
amb el que es miri
o es valori,
comporta imposició de costes.
Pot o no aportar
imposició de costes.
Això també ho decideix
el jutge.
Però, clar,
el cercle complet
és que guanyés el ple
i imposin les costes,
els gastos,
a l'altra part.
Doncs,
el paritatge de part
dintre del concepte
de costes
és perillós.
S'ha de la frontera,
diguem-ho així.
Bé,
no hi ha dubte
amb el paritatge judicial.
El paritatge de part,
ja diem,
és un pèrit,
un expert,
un informe
que ajuda.
Moltes vegades,
jo també li dic
al client
que quan prepares
un plet,
depèn de quin plet,
té molta importància
el pèrit,
segons quin plet
en té menys.
Per exemple,
un plet per humitats
és el que digui el pèrit,
perquè les humitats
són evidents.
No anem a discutir
si no hi ha novitats,
sinó quina ha sigut la causa.
Si ha sigut causa
d'un factor extern,
si ha sigut causa
de la persona
que ha tirat aigua
i se l'ha causat
ella mateixa.
és normalment un tècnic
el que té d'obrir els ulls
al jutge
o tancar-li
si és l'altra part
i dir,
escolti,
vull dir,
és el pèrit
el que normalment
ajuda a decantar la balança.
És molt important,
ja dic,
la seva intervenció.
Aquest és el paritatge de part.
Aleshores,
normalment,
per acabar amb aquesta idea
de paritatge de part,
l'informe,
normalment no,
sempre,
i això ja ho anuncies
amb la teva demanda
o amb la contesta
de la demanda,
si és per escrit,
el dia del judici
vista
l'acte oral
davant del jutge,
el dia que tothom
es presenta
davant del jutge,
té que venir
a ratificar l'informe
i, tal com diu la llei,
efectuar qualsevol
aclariment,
correcció,
rectificació,
que sigui,
respecte d'aquell informe
a preguntes,
òbviament,
doncs,
de qualsevol de les parts,
fins i tot del jutge.
Els jutges pregunten
bastant els pèrits
perquè,
són els primers interessats
a conèixer
aquestes excepcions tècniques,
que els jutges
han de saber,
bueno,
una miqueta de tot,
a vegades,
però també és al·lucinant
la dificultat
que pot comportar,
doncs,
parlar de segons quins temes
tècnics.
Sí, sí,
en dos mesos
un jutge
ha fet un curs accelerat
en matèries
de les quals,
fins aleshores,
eren gairebé profans.
La veritat, Jordi,
és que, francament,
és una tasca complicada
per a un jutge
el fet de,
esclar,
estem parlant
molt per damunt
i d'una manera
bastant profana i planera.
Però el mateix món
de les humitats
pot arribar a ser
molt complex,
per entendre'ns,
i les humitats
només és un dels 25.000
exemples que podrien surgir.
O mecànica de cotxe
o el funcionament
d'una màquina
en concret
que té,
o, no ho sé,
vull dir,
has de saber
física, química,
mecànica,
vull dir,
Déu-n'hi-do.
Aquestes professions
és el que tenen.
No, esclar,
i des del punt de vista metge
ja no us dic res,
quan, per exemple,
tractem temes
per arribar,
avui mateix sentia
una sentència
de, crec que era
ja en fase del tribunal,
no sé si era
audiència provincial,
no sé,
una instància,
no recordo exactament,
potser l'Audiència Provincial
de Madrid,
el tema dels metges
de Madrid
que havien estat imputats
per un...
Sí, l'Hospital Severo Ochoa,
no era?
Molt bé, d'acord.
Doncs bé,
a veure,
aquí hi ha hagut un tema
de negligència metge
que aquí hem tractat
moltes vegades.
Els pèrits metges
són els que normalment
discuteixen
si hi ha hagut o no
negligència o imprudència
dintre d'un terme
que hem utilitzat
en diversos programes
exposant-ho i explicant-ho
els que arriben a la conclusió o no
i els que tenen que fer
saber el jutge
si n'hi ha o no n'hi ha.
I el jutge saber-ne.
És complicat.
Bé.
Paritatge de part,
tu el proposes.
Paritatge judicial.
Paritatge judicial.
Bé, la llei t'ofereix
la possibilitat
de demanar
mitjançant al jutjat
que sigui un pèrit
amb unes llistes
que tenen els jutjats
utilitzant un sistema
normalment que es diu
inserculació
que és com un sorteig
perquè aquell pèrit
valori
des del punt de vista tècnic
fa la mateixa tasca
comparitatge de part
però te'l proporciona
el jutjat.
També se'l té que pagar.
És a dir,
el jutjat diu
molt bé
designem aquest senyor
com a pèrit.
D'acord?
Sigui de la branca
que sigui.
Metge, arquitecte,
que sigui.
Aleshores,
els jutjats tenen unes llistes
i toca qui toca
ha tocat
el senyor
X.
D'acord?
Llavors,
aquest senyor
li comuniquen.
normalment
està a les llistes
amb els mateixos pèrits
ja ho saben.
Ells s'apunten,
es donen a saber,
és a dir,
és tot un món
que ells ho coneixen.
Un dia portarem-hi un cas
un pèrit
perquè us ho expliqui millor
que jo.
Aleshores,
aquell pèrit
judicial
té que acceptar
el càrrec
i a partir d'aquí,
doncs bé,
moltes vegades
truca...
És un pèrit
entre cometes
que encara que el proposis tu
però és més imparcial
i neutral.
Jo no dic que el jutge...
Home, sí,
diguem que sí,
que se l'escolta més
perquè òbviament
no és el que jo fa
i el que jo porto
sinó és un tercer.
Aleshores,
doncs bé,
normalment
el pèrit judicial
insisteixo,
també cobra,
normalment cobra
una quantitat
de provisió de fons
i diu
escolta,
necessito tants diners
i treballem-hi.
I aquest sí que
diria que
quasi indiscutiblement
entra dintre del concepte
de costes judicials.
És a dir,
qui perd,
paga.
Si et condenen,
amb costes.
Una pregunta
superdifícil
de contestar
però la curiositat
és el que té.
Aquests informes,
aquests peritatges,
són cars?
El concepte
de car és molt
relatiu,
però
entenem-nos.
Home,
a veure,
són cars.
Tot això,
el terme car
i barat
és relatiu.
Bé,
però bé,
tampoc vull ser
massa diplomàtic.
Home,
poden ser cars.
i ara que em perdonin
els pèrits
perquè potser dic
una barbaritat,
però,
home,
és que depèn
del que valori
si pèrits,
no?
Però,
home,
un informe
d'un arquitecte,
vas amb un arquitecte,
arquitecte tècnic,
sigui judicial
o sigui de part,
hi ha lliure mercat.
I ara que em disculpin
els arquitectes
que també,
si no recordo malament,
han de visar
també el visat
també val,
perquè els informes
es visen,
eh?
Sí, sí.
etcètera.
Però no ho sé,
dependrà,
no?
Però,
què diré jo,
pot costar 1.000 euros,
pot costar 2.000 euros,
pot costar 3.000 euros,
pot costar 6.000 euros,
pot costar 12.000 euros,
és que esclar,
dependrà,
és una miqueta com
la tasca de l'advocat,
també,
ells deuen tenir
també les seves,
crec que tenen
les seves tarifes,
dependrà si es tenen
que desplaçar,
si es tenen
que treballar més,
si la quantia,
perquè la quantia
sempre s'utilitza
per els informes
pericials,
hi ha pèrits
que a vegades treballen,
ja ho comuniquen
a percentatge
del judici
i arriben
en una espècie
d'acord o pacte,
bé,
amb el client,
realment,
perquè no és en mi,
no?
Jo,
als clients,
de totes maneres,
sempre els dic
que el recórrer
en un pèrit
no és una qüestió gratuïta,
no és una qüestió
capriciosa
de l'advocat
que diu,
sí,
no,
escolti,
vagi allí
perquè vostè pagui més,
no?
Al contrari,
jo,
encantat de donar-li feina
en un pèrit,
sempre ho dic,
perquè,
doncs,
tenen que existir
i ens tenen que ajudar
a tirar d'endavant
a vegades un procediment judicial,
però,
a veure,
perquè el client
no sigui mal pensat
o no es mal refiï,
ja li dius d'entrada,
escolti,
miri,
jo,
agüestament,
quan menys despeses externes
a mi tingui,
que no és caprició
és anar en un pèrit,
però que moltes vegades
la gent ha de comprendre
que es té que recórrer
en un pèrit.
Que és gaire indispensable.
Sí,
perquè anar a reclamar,
doncs segons què,
ja saps que
la part contrària,
si és una companyia,
per exemple,
d'assegurances
que té els pèrits
en plantilla
i que,
bé,
no té cap tipus
de problema inconvenient,
és que estàs perdut,
no?
I,
realment,
és,
diria que necessari,
com dius,
Jordi,
el fet de recórrer
en un pèrit.
Després,
la tasca del pèrit
també,
moltes vegades,
també dintre de la llei
de contracte
d'assegurança,
doncs,
parla de la necessitat,
de la possibilitat
de recórrer
en un pèrit
per evitar el procediment
judicial
com a tercer diriment
i designar-ne un
entre la companyia
i tu,
és a dir,
que el pèrit
no només intervé
als procediments judicials,
a més,
bueno,
la figura del pèrit
quan tenim un sinistre,
quan a casa
tenim una humitat
o tenim un,
se'ns crema
part de la cuina,
el primer que fa
la companyia
és enviar-te un pèrit.
Sí,
som vells coneguts,
sense arribar,
sense la necessitat
d'arribar
a l'administració
de la justícia.
No,
el que passa és que,
insisteixo,
avui estem plantejant-ho
des d'un punt de vista
de mitjà de prova
i al mitjà de la prova pericial,
doncs bé,
es té que utilitzar.
Moltes vegades
a la pràctica
també hem de dir
que,
esclar,
tu estàs intentant
plantejar
un problema,
per exemple,
en front d'una companyia
d'assegurances,
que no oblidem
que encara que avui en dia,
doncs,
també tenen moltes pèrdues,
però no deixa de ser
un monstre
al costat del pobre
i humil ciutadà.
És clar,
si tu has de lluitar
segons quin tipus
de tema,
li dius al client,
escolti,
mire,
té que va anar vostè
amb un pèrit,
a part dels organistes
d'advocat,
i quan costarà això?
Clar,
fas pressupost d'advocat,
fas pressupost de pèrit,
fas d'això,
escolti,
miri,
compti en que això
li costarà 3.000 euros.
Com 3.000 euros?
Escolti,
doncs miri,
600 de l'advocat,
600 del pèrit,
del procurador,
escolti,
vagi sumant,
que després ho recuperem,
ho recuperem,
o això és necessari,
a veure,
pensi que la gent
normalment,
insisteixo,
aquestes coses,
aquestes afirmacions
per part de l'advocat
que recomana
indescindible.
Clar,
jo sempre dic que,
a no ser que tinguis,
que tinguis la possibilitat
d'accedir a la justícia gratuïta,
amb el qual,
doncs,
bueno,
el tema del paritatge,
pots demanar paritatge judicial
i normalment
no l'has de pagar,
entra dintre del concepte
de justícia gratuïta,
el paga l'administració.
Doncs clar,
si no tens justícia gratuïta,
moltes vegades
la desgràcia de la vida,
per dir-ho d'alguna manera,
és que el pobre ciutadà
es veu frenat,
clar,
a vegades la despesa
l'altre dia
venen uns clients
amb una possible reparació
d'un vehicle
que pot haver fet malament
un taller,
2.000 euros,
no?
Clar,
peritem-ho,
o quan m'acostarà el pèrit?
Qualsevol pèrit,
clar,
mínimament que faci la seva feina,
doncs,
300,
400,
500 euros
i ja te'ls cobra.
Oi,
l'advocat tal,
escolta-hi,
doncs,
si m'acosta més que reparar-ho.
A vegades és,
encara que facis de tripes corazón,
encara que el client
surti renegant,
dient això és una injustícia,
la justícia i tal,
però de moment,
com a mínim,
si jo tinc que ser honrat,
el tinc que dir a vostè,
escolti,
vostè compti amb una despesa,
òbviament l'objectiu és
recuperar-la,
recuperar,
doncs,
reivindicar un dret,
el qual vostè té,
doncs,
valgui la redundància,
el dret d'exercir,
exercitar una acció judicial
o una reclamació prèvia
extrajudicial
i posterior judicial,
però,
esclar,
pensem que a vegades
utilitzant aquest ergot
i aquesta paraula,
que utilitzem tant els advocats,
la injustícia de la vida
és que la despesa
que pot comportar
el risc
d'anar en un procediment judicial,
doncs,
amb la intervenció
d'advocats,
pèrits,
doncs,
aquesta despesa frena
a molts particulars,
clar,
també fa ràbia,
no per no portar l'assumpte
egoistament,
sinó perquè veus que
no es pot acabar fent justícia
perquè aquell particular
o aquell ciutadà
té que desembolsar
una quantitat
segurament molt important
per ell,
no?
Víctor,
ho hem d'anar deixant aquí,
el temps,
com és habitual,
se'ns acostuma a tirar sobre,
ens el retrobem dimarts
a la setmana vinent
i molt probablement
parlarem d'una notícia
d'actualitat
que ha estat
actualitat
aquests dies
on podem fer
un petit avançament,
segurament han llegit
o han vist
en diferents mitjans
de comunicació
aquesta notícia
d'un conductor
que va atropellar
i va matar
un jove
que anava
amb bicicleta
i això,
en el cas aquest
ja es va arreglar,
però ara el conductor
que va atropellar
el jove a la bicicleta
reclama
que li paguin
els desperfectes
que aquell atropellament
li va causar
en el seu cotxe.
Tot plegat
una mica embarassat,
tot plegat
en un primer moment
causa
com a sentiment
general
un sentiment
valgui la redundància
d'indignació
fins i tot
per la majoria
de la població civil,
de la població no entesa,
però el cas
és més complex,
Víctor,
del que podria semblar
en primer moment,
no?
Home,
és complex
i com sempre,
com sempre,
partint de la base
que en aquesta vida
per molt jurista
que siguis
es té que ser persona
i intentar
enaltir
els valors personals
i les relacions personals,
però
quan es tracta
un tema
es té que mirar
des d'una doble vessant,
la vessant ètica
i moral
i la vessant jurídica.
I no sempre coincideixen.
I no sempre coincideixen.
I ho hem de deixar
aquí.
Com diuen alguns,
està hipodoler
i la setmana que ve
si un cas ja tractarem el tema.
La setmana ve
ens reprendrem el temps,
aquest temps,
aquesta ecuació
amb en Víctor Roca
també ens acompanyarà
la Laura Picó.
Víctor,
moltíssimes gràcies.
A vosaltres.
I ens retrobem la setmana vinent.
Moltíssimes gràcies.