12 del migdia, 9 minuts a temps per al món audiovisual al matí de Tarragona Ràdio.
Ens acompanya Víctor Navarro. Víctor, bon dia.
Molt bon dia, Yolanda.
Benvingut al Juanjo. No el tenim avui? Està a Madrid?
Avui el tenim a Madrid.
Fem demà de negocis?
Sí, esperem que fent negocis.
I que esperem que el proper divendres estigui entre nosaltres i porti bones notícies.
I el David Serra és un home del seu temps que no s'arronsa davant de les dificultats
i no explicarem ara aquí una història de per què el David està a l'altre costat del fil telefònic inventada,
sinó que direm una història real, la qual cosa li honora la seva filla,
està malaltona d'aquestes coses de virus, i diu no, doncs jo la filla està malalta, l'he de cuidar.
David, bon dia.
Bon dia, com esteu?
Molt bé.
Hola, David.
Home, em sap greu, primer que la nena no es trobi bé, però sobretot que no puguis estar aquí
perquè avui el Víctor ha vingut amb tota l'artilleria preparada, eh?
Ho sé, ho sé. I la veritat és que tenia moltes ganes de comptar amb la seva presència física al costat meu
per fer una partida que qualsevol dels jocs ens aporti, perquè diu que avui venia farcint, no?
Doncs sí, hi ha coses molt interessants i intentarem, els oients, que prenguin una miqueta de paciència,
perquè intentarem equilibrar aquest espai.
D'una banda, el comentari de les pel·lícules que es projecten a les sales tarragonines,
però d'altra també fer una passejada pel món del videojoc en totes les seves modalitats.
equilibrar la passejada entre aquells que ja estan immersos i coneixen aquest món perquè sigui útil també aquest programa
i combinar-ho per als no iniciats és un exercici que pot costar una mica.
Per tant, demanem paciència fins que acabem. Agafem aquest punt d'equilibri, no, Víctor?
Anirem poquet a poquet, sí, sí.
Perquè la voluntat no és fer només un espai, diguem-ne, per a novatos com a servidora,
sinó intentar combinar totes les modalitats i els diferents nivells de joc que poden tenir els oients.
Per on voleu començar? Una miqueta comencem les pel·lis o comencem per aquí, Víctor?
Sí, pel cinema, però primer, si em permets el caprici, felicitaré la meva germana que avui fa anys.
Home, felicitats, eh?
Ja que estem aquí...
Ja que hem entrat en el rotllo domèstic...
Sí, sí, per això, ja que estem amb el David amb la nena, el Juanjo de viatge...
Avui també jo tindré un gust.
No sé si Lluís i Joan Maria volen fer alguna cosa personal per antena, també els deixaríem, no?
No hi ha cap... Després? D'acord, després.
Superat aquest punt, parlem de cinema.
Parlem de cinema i de les pel·lícules que s'estrenen.
Hi ha una pel·lícula que s'estrena que deu ser terrible, pel que diuen,
però a més, Déu-n'hi-do, la campanya que estan fent de pel·lícula
que no es pot suportar, que la gent vomita al cinema, literalment,
ho hem llegit avui als diaris nacionals,
que fins i tot els metges recomanen que es prenguin alguna cosa abans d'anar a veure-la.
Estem parlant, clar, de Monstruoso.
Mi nombre es Robert Hawkins. Hace siete horas, más o menos, algo ha atacado la ciudad.
Si encuentra esto, si lo está viendo, ya sabe más que yo.
¿Sabéis qué es eso?
Sea lo que sea, nos gana.
¿Sabéis de qué se trata? Me da igual lo que sea.
Ella se está muriendo. Apaga la cámara.
¿Qué era eso?
¡Corre, corre, corre, corre!
¿Aún grabas?
Sí, la gente va a querer saber, en fin, cómo pasó todo.
¿Qué ha pasado?
¡Cuánto caos!
¡Oh! Dius, home, por, ¿no? Que te vala una mica, sí, ¿no?
Sí, no.
Cloverfield, Monstruoso, que té un títol monstruós en castellà,
i ara explicarem per què.
És una pel·lícula que pertany a aquesta nova corrent de terror semidocumental
que intenta una miqueta trencar aquesta barrera amb l'espectador
que té el cinema de credibilitat
i implicar directament a l'espectador com un personatge més,
al darrere d'una càmera, que és part de la història, és una càmera real.
I aquest caos i aquest nàusia que parla el...
Sí, el país, concretament.
ve donada per aquesta imatge cacera.
O sigui, és totalment una càmera...
S'aproxima molt, eh?
És a dir, no parlem de 3D, sinó d'una aproximació absolutament a l'espectador, no?
Exacte, és com veure un fals...
Bueno, és un documental.
Arrotllo la bruja de Blair...
Exacte, exacte.
És que jo recordava alguna pel·lícula d'aquest estil.
David, tu l'has vista, tu, que t'agrada tant el gènere?
No, no, no, malauradament tot va condicionat,
perquè no s'ha fet la preestrena aquí a Tarragona.
No s'ha fet la preestrena.
Que és una de les coses absolutament...
Vam, és que jo penso que és una de les carences fortes que tenim a la nostra ciutat,
perquè hauria sigut molt bonic fer una preestrena en condicions d'una pel·lícula
que realment és la pel·lícula de temporada.
Però tan terrible deu ser?
O això forma part del...
Jo tinc que dir-te una cosa.
Estem en una...
És el que deia Víctor abans, i ho hem comentat moltes vegades,
hi ha tot una corrent,
que és el tema de la càmera domèstica,
del món de les gravacions pels mòbils.
O sigui, pel·lícules com El Rec, La bruja de Blair...
Precisament estan treballant amb aquesta línia
que apropa molt més la sensació de què és algo quotidià,
i que realment aquests horrors són versemblants.
I que per això donen tanta por.
O sigui, la força que tenia Rec, la pel·lícula,
que ha sigut un èxit tan brutal,
que inclús els nord-americans l'estan ja plantejant,
de fet ja s'està fent...
Sí, s'està fent el remei.
...la versió americana,
doncs es potencia precisament perquè és un document perdut
que es troba a la ciutat de Nova York
i que dona fer que ha passat una cosa terrible,
que és la que ens narra la pel·lícula.
Més enllà del contingut i d'aquestes imatges
que poden impactar des del punt de vista
de tècnica cinematogràfica, de guió,
aquesta manera de representar, en aquest cas,
un paisatge de terror,
en vista de les altres?
És, per mi, jo la comporo en una atracció d'un part d'atraccions,
en una casa del terror,
com era, per exemple, el que deia David de Rec.
És una experiència que no compta tant,
no té tanta importància a la història,
sinó la vivència de l'espectador dins de la pel·lícula.
És una mena de muntanya russa o aquest passatge del terror
i és el sentit de realitat,
sobretot gira al voltant de la realitat.
Et sembla, Víctor, després tornarem al cinema,
però fem un breu parèntesi per apuntar una qüestió relacionada
amb el món del videojoc,
perquè, aprofitant aquesta estrena,
volies comentar també un videojoc que ha sortit ara,
que és novetat, no?
Sí, és que aquesta pel·lícula està produïda per el J.J. Abrams,
que és una de les grans figures del cinema
i la televisió americana avui en dia,
que és un tio que no para
i aquesta setmana ha estrenat aquí Cloverfield,
monstruoso,
a Estats Units s'ha estrenat la quarta temporada de Perdidos,
amb un èxit exagerat ahir a la nit,
i d'aquí a poquet sortirà a la venda
el videojoc de Perdidos, també.
Home, aquest ho he pot estar...
És un tio que està guanyant pasta...
Molt bé.
Doncs, escolta,
s'hi proporciona bones estones de cinema
i de joc, en aquest cas.
Home, un videojoc de Perdidos,
ho està bé, eh?
Això espero.
No les tinc totes, eh?
Ja en parlarem quan el tinguem entre les mans.
Continuem amb cinema, David.
Et sembla que ets aquí encara, no?
Sí, sí, no, no, no.
T'he costat la vida.
Hi ha un personatge que,
potser m'equivoco,
però jo crec que a tu sempre t'ha agradat molt.
Es diu Rambo.
He vist un mito de guerra.
Un soldado sin patria.
Ya saben cómo se llama.
Y ya saben
de qué es capaz.
Llevas la guerra en la sangre.
Cuando te empujan,
matar es tan fácil como respirar,
vivir por nada
o morir
por algo.
tú decides.
Més caos.
Però és el mateix doblador
de tota la vida de Rambo.
O algú que l'imita molt bé, no?
No, no, no.
És el doblador de Rambo.
És el doblador de Rambo
de tota la vida.
I, clar, un Rambo,
un actor,
un Sylvester Stallone
amb 61 anys.
I més en forma que mai.
I moltes hores de gimnàs.
Perquè això natural no pot ser.
No, no, no.
Amb 61 anys
tenia aquesta energia
d'anar a matar gent pel món.
Tu ja saps que
van agafar
l'actor Sylvester Stallone
quan va fer la presentació
de la pel·lícula
Nova Zelanda.
van agafar
amb un càrregament
de tot tipus d'hormones
de creixement muscular.
Perquè, clar,
ell necessita això
per donar aquesta versemblança
que a moltes hores de gimnàs
és molt complicat
tindre aquesta musculatura
absolutament bestial
que té l'actor
el Sylvester Stallone.
Que dolenta és l'enveja, David.
L'estàs acusant
de prendre a nebulitzar-nos.
Aquest home
que ha passat 10 hores
al gimnàs, eh?
El reconeix
que només
pren un imprescindible.
Más que ara són dos Rambos.
Dos.
Dos per dos.
Sí, sí.
És un armari robé, eh?
Aquest home.
No, no, és impressionant.
De totes maneres
jo penso que estàs d'acord amb mi
que si hi ha una icona
del 50
a banda del Rocky Balboa
la icona
del personatge fascista
aquest militar
és John Rambo.
I ara per no es mou
amb aquesta pel·li?
Quins territoris
va conquerir?
Torno als orígens.
Al sud-est asiàtic.
La veritat és que
la primera pel·lícula
Acorralado
Però si ara estem bé, no?
Amb el món asiàtic
amb això de la globalització econòmica
no ens hem de barallar
ens barallem al parquet
com diuen els experts.
És molt pacífica.
No, no, però penso una cosa
que aquesta pel·lícula
el que té
el que realment potència
és tota aquella
essència
salvatge
de Desenguin
que destil·lava
la primera pel·lícula
l'Acorralado.
Després, si això
suposo que el Víctor
estarà d'acord
que van fer dues pel·lícules
Són caricatures
molt més de soroll
que en una pel·lícula
que realment
funcionava
o sigui, funcionava.
Sí, jo crec que
l'Estalon
ha recuperat
el to cru
i directe
i realista
i dolorós
de la primera
Acorralado
i crec que el David
està d'acord amb mi
que podem esperar
una bona pel·lícula
i una experiència
desagradable
i bona a la vegada.
A veure, que si vas a veure Rambo
vols veure un Rambo
en condicions
i aquestes en condicions
no com les anteriors.
Exacte, i dur.
O sigui, violència
que ja no veiem al cinema
i que ha de tornar
per dir que la violència és dura
fa mal.
I és això, eh?
Nens, no feu això
ni jugueu a aquestes coses.
No és un Matrix.
Hi ha una altra pel·lícula
Sí, perquè això del Matrix
ja en parlarem un altre dia.
Un altre dia, un altre dia.
Hi ha una altra pel·lícula
que ve avalada
per una crítica excepcional
parlem d'un tema realment difícil,
un tema preocupant
i que el realitzador
té la gosadia
i l'habilitat
i la intel·ligència
de tractar-la
en to de comèdia.
Ens referim a Juno, no?
Sí.
Hola, hola.
¿Cómo va eso?
Estoy embarazada.
¿Qué?
¿Lo juras por el blog?
Me he hecho como tres pruebas de embarazo
y está clarinete.
Estoy inseminada.
¿Cómo has producido suficiente pipí
para tres pruebas de embarazo?
Te estoy diciendo
que estoy embarazada
y tú alucinantemente
como si nada.
¿Pero de verdad?
Sí.
¡Joder!
No es ninguna pizarra mágica.
Ese no es un garabato
que se pueda borrar, socia.
Creo que es mejor
que se lo pillas directamente.
Estoy embarazada.
¿Quién es el chaval?
Es Paul Lieblicher.
Nunca pensé que fuera capaz.
No, ¿verdad?
Això sí que es un lío
y no monstruoso Rambo, ¿eh?
No, no, eso es real.
Eso sí que es un lío
i en segons quines circumstàncies fa poc.
¿Sabeu alguna cosa d'aquesta peli?
Home, el director és el que va fer
la Gràcies per fumar,
que va ser una pel·lícula molt atrevida,
molt àcida,
amb un humor molt corrosiu
i espero que estigui en línia.
Tu, David?
A veure, jo penso que l'han comparat
a la pequeña Miss Sainz,
com una de les novetats,
les pel·lícules que parlen d'un món real,
no d'un món fantàstic,
i que a mi em fa molta gràcia
perquè realment
és aquelles petites pel·lícules
que saben trobar aquest joc,
perquè l'acadèmia, pensem que,
ja la té nominada,
estan totes les candidates
a la millor pel·lícula,
que això és molt.
Sí.
Una pel·lícula que no té
ni grans dosis d'efectes especials
ni treballa melògames
passats fa quatre segles.
És una pel·lícula actual,
una petita comèdia, com deies abans,
i que té molt bona pinta.
I d'un tema molt atrevit.
Molt atrevit,
com és un embaràs d'un adolescent,
no desitjat, inesperat,
com era aquella Miss Sainz,
fantàstica pel·lícula
d'aquesta nena
que anava als concursos de bellesa.
I a vegades tenim la temptació
de pensar que,
fins i tot en la vida real,
segons el tarannac de cada persona,
aquelles situacions dramàtiques
també se'ls pot donar la volta
i girar-les.
No només ho pot fer el cinema, no?
No tot ha de ser drama.
Des d'aquest punt de vista
una mica lliçonador.
Temes domèstics,
em penso que piquen a la porta, David.
Sí, no, no,
és una realitat.
És una realitat,
han picat a la porta.
Volíeu comentar
alguna de les pel·lícules
que s'estrenaven
la passada setmana?
Sí,
recomanem
la de Hacia Ruta Salvajes.
Per tant,
no em vaig equivocar jo
quan vaig fer-ho
amb els ulls envenats, no?
No, no, no,
anaves per bon camí.
Molt bona,
una pel·lícula molt intensa,
commovadora.
Jo vaig sortir
commogut del cinema,
amb llàgrimes.
La firma Sean Penn es veu.
Sí,
i la personalitat
Sean Penn ja està
i la personalitat
del cas real
jo crec que també està molt...
Allò que parlàvem
que no volíem
una visió romantitzada
de la història
sinó tota la cruessa
d'un tio
que se'n va a l'Asca
i, bueno...
I que és molt dur.
Sí, sí,
que la natura
no és un càmping.
A tu, David,
què et va semblar?
Doncs una pel·lícula grandiosa
des del punt de vista
que no només és l'estètica
sinó és
entrar en l'interior
d'un personatge
en la seva capacitat
de trencar
amb la comoditat
i endinsar-se
al territori
de les tibes
que deia el Joseph Conrad
que és aquello
de perdre
en aquells valors
del buen salvatge
però que realment
és una natura
que si no estàs preparat
en qüestió d'ànima
te pot inclús
de favocitar.
És una pel·lícula
que anava
en la línia aquella
que dèiem
del Werner Herzog
que va fer el documental
de Grisley Mann.
o sigui,
si hem de saber
que vivim moltes trampes
però a vegades
ser unes amb tu mateix
significa indissar-te
amb això que et fa por.
Doncs escolta,
tenim un menú prou variadet.
Voleu recomanar
alguna pel·li més
o passem ja
al món del videojoc?
Passem al món del videojoc?
Doncs vinga.
Fiquem-me la vella entesa
que tenim
que té moltes novetats.
Ha portat la Nintendo
i ho insisteixo
en un terme.
Estem, diguem-ne,
reajustant aquest espai
i ja ens perduren
els oients
perquè volem trobar-li
el punt
que tingui interès
per als que no s'han acostat
mai al món del videojoc
però que també tingui interès
a aquells que ja són
veterans i experts.
El Víctor,
el Juanjo també
quan estigui aquí
i el David
fan l'esforç
d'intentar
equilibrar aquest aspecte.
De moment,
tenim aquí
una magnífica Nintendo.
Sí, avui
en aquestes classes
parlarem de la Nintendo DS
que és la consola líder
del mercat,
la portàtil.
És una portàtil
amb dues pantalles,
una d'elles tàctil
i té un micròfon.
És molt interactiva.
Tu jugues molt, eh?
Es veu.
No tot el que pugui.
T'ho dic perquè està allò
que dius la pantalleta.
Me la vaig comprar
quan va sortir,
fa tres anys
que va sortir al mercat
i ja ha tingut
un recorregut brillant.
Aquest és el model antic,
de fet.
Ara és un més nou.
Sí, jo quan te l'he vist
dic, mira que xula és aquesta.
Més petit.
I mira,
començarem ensenyant-te
perquè vegis una miqueta
tres jocs de la consola
i els provaràs tu,
com van dir la Santmana passada.
Molt bé.
Comprim i...
A veure,
si busquem algú
que no té experiència
per animar la gent
i que vegin que no és tan difícil,
jo crec que puc ser
un bon exemple.
Quan parlis ja
coses més avançades,
no, però avui sí que...
Avui la Iolanda
és el conillet d'índies.
Vinga.
Comencem amb el Brain Training,
que és el joc més venut
d'aquesta consola,
que és un joc
d'entrenador mental,
entrenador cerebral,
de fer càlculs,
jocs de rapidesa mental
i entrenar una miqueta...
Tu vols buscar-me la ruïna
avui a mi, no?
No et preocupis.
Que començarem
amb l'Animal Proci,
que fan allò
i van anar amb les valles
a comprar cosetes
a les botigues
i ja em van i havia animat,
però clar,
em posa un joc d'intel·ligència,
Déu-n'hi-do.
No, no és tant d'intel·ligència
com d'entrenar una miqueta...
Aquest és un joc
que es recomana moltíssim
als adults,
es publicita molt
i a vegades
sents comentaris
de gent que diu
això segur que no serveix per res.
Tu què diries, Víctor?
Sí que serveix.
Jo he entrenat una miqueta...
No només entrenament,
sinó que serveix per mantenir
és divertit
i mantens el servei àgil, exacte.
Sudoku jo no, eh?
Sudoku no farem.
Sudoku no farem.
Jo ho volia dir,
a la gent que li ha agradat el sudoku
és igual.
O sigui, són jocs,
no és per fer un test
de nivell d'intel·ligència
i treure un 180,
o sigui, no creix
el nivell d'intel·ligència,
sinó que estàs entrenat
i estàs àgil.
Bueno, i...
On vas, per exemple?
Aquí tens el menú
i vas a la prova.
Farem una prova, sí.
Vinga, prova.
Prova, anem a la prova.
A veure què diu.
Test sencillo de edat cerebral.
Aquí tenim el doctor japonès,
el doctor Kawashima.
Kawashima?
Sempre es diu Kawashima?
Sí, és un home...
No li pots canviar el nom,
perquè a vegades pots fer personatges tu
i posar-los...
No, no, aquest és un home real
que és el que ha dissenyat
tot el sistema,
per això dic que sí que té
certs fonaments científics.
Pelín megalòmen
des del moment que es posa
ell com a personatge
també a la pantalla,
però sí, que té les seves febleses.
Li hem de veure el careto.
Farem un test
per calcular la teva edat cerebral.
No et desanimis.
Jo la primera vegada
vaig treure una edat
de 60 i escaig o anys.
La meva mare em va dir
que em retirés.
Li vaig fer un test
a ella i tenia 74.
O sigui, jo vaig fer la prova
a la meva mare.
Doncs la màquina no va bé.
Juga.
Si t'agrada,
el portem a la Jolanda.
Em va dir que sí.
O sigui que...
És el cerebral.
És el cerebral.
Tenim una musiqueta
molt entretinguda.
Sí, que la podem sentir.
És el joc
que et posa una mica nerviós també.
Sí, sí, sí.
I aquesta prova
és la típica prova
de llegir una paraula
i llegir el color
en què està escrita la paraula.
I has de ser ràpida.
Per això aquí fem servir el micròfon.
És molt interactiva.
Ja veus que és un altre estil de jugar.
No és un joc
tan com un entreteniment intel·lectual.
No tinc res a fer.
Doncs mira, vaig a veure...
Tu, el micròfon està aquí.
En veu clara i forta.
Què he de fer?
Anirà sortint una paraula.
per exemple, amarillo,
però estarà escrita en negre
i tu has de dir negro.
D'acord.
No l'entenc, però és igual.
M'estan buscant la ruïna
a cada programa.
Espero que s'entengui els oients
i si no ja ens diran
per missatge.
Tenim quatre colors.
La Yolanda,
en directe,
ja girar el color.
Comencem.
A veure...
Empezar-te.
Vinga.
Ara, per exemple.
Tres, dos, uno...
Ara és d'allí.
Què és d'allí?
Azul?
Rojo.
Rojo.
Oh!
Rojo.
Rojo.
Rojo.
He dit rojo.
No em contesta.
Rojo.
Estàs fallada.
Estàs fallada.
Ara sí, ara sí.
Rojo.
Amarillo.
Ara surt amarillo.
Ara dic negro.
No, no, que és amarillo.
Que és amarillo.
La paraula que surt en pantalla
és negro,
però escrita en amarillo.
Vale, d'acord.
Ja l'he pascat.
Soc lenta.
Ara sí, ara sí.
Soc lenta.
Traballo a la radio.
També aquest micro
no és un micro d'alta qualitat.
Pruebem, pruebem.
Vinga, amarillo.
Amarillo.
Negro.
Azul.
Azul.
Azul.
Negro.
Negro.
Amarillo.
Uy, avui com sortiré.
Amarillo.
Però és la màquina que no va a haver.
Negro.
Aquí, aquí, aquí.
Aquí està el micrófono.
Aquí està el micrófono.
Negro.
Azul.
Mira, ara sí.
Rojo.
Rojo.
Negro.
Azul.
Ui, ui, ui.
Doncs azul.
Sí, azul.
Em sembla que pencarem avui, eh?
Azul.
I això dura molt, Víctor.
Azul.
No, no, no, ha d'acabar allà.
Mira, provem.
A veure quina edat celebrada tenim.
No surt l'edat, no surt l'edat.
És que no tenim ni edat celebrada.
Jo crec que hem suspès.
Bé, però ja veuen que és molt bonic
i que és xulo jugar amb un altre, eh?
Tot i que la Nintendo està pensat per jugar sol.
Quina inveja que té el David, eh?
Li encantaria, eh?
Són proves d'aquest estil.
Per exemple, anar comptant bitxos que van sortint ràpid,
anar fent càlculs de monedes.
Doncs està bé, està bé.
És divertit.
I està preparat per jugar cada dia,
cada dos dies, cinc minuts, deu minuts.
Ho portes a la bossa en un moment determinat.
Exacte.
Estàs en un temps d'espera i dius, calla,
però clar, si has de començar davant de gent en el metge,
per exemple, azul, verde, amarillo, és complicat.
Clar, també té aquest...
Molt bé.
Què més has portat?
Té portat, mira, aquest sí que és més divertit.
Ja veuràs, anem a fer una operació de cirurgia en directe.
Això és xulo.
A vida o mort.
Jo tenia aquell que anava a estrenyar amb unes pinces.
Aquest, aquest, l'has vist ja?
No, no, però jo manual.
Sí.
Ah, l'operació.
L'operació, clar.
Això diguem que és una versió tecnològica.
És la versió nova, tecnològica, dramàtica.
Com es diu aquest joc?
Trauma Center.
Trauma Center.
Aquest és xulo, eh?
Aquest és dramàtic.
Si tenim una música de tensió, tenim?
Tenim música de tensió, Lluís?
Vinga, va, que així ho ambientarem amb la DS.
Operació aquest, doctor tan guapo, aquí.
No és el doctor Gannon?
No.
Cirujano.
Cirujano.
I el house, que és el modern d'ara.
A veure, què hem de fer?
I comencem amb la primera, que és la facileta.
I aquí controlaràs tu.
I he d'operar.
I aquí ho però...
Has d'anar seguint.
Aquest és un pobre home.
On he de posar aquí?
Aquí.
Procedimiento estándar, que és la primera de totes.
A veure.
Piques...
Enforça, enforça.
Eixuga amb la sua, sisplau.
Ah, no, no.
Aquí, aquí.
Aquí al quiròfan.
Doctor, doctor.
Mira, tenim laceraciones y objetos extraños en brazo derecho.
Requiere eliminar los objetos extraños y suturas.
I suturar.
Xulíssim, això.
És superdramàtic.
A veure, jo...
Passem tota la història, tota la introducció.
I tranquil·la, que et va donar instruccions al propi joc.
És a dir, que diguem que el joc està plantejant que estic fent una intervenció quirúrgica real.
Sí, sí.
El que faria un menjador de debò.
Inicio de operación.
Vinga, va.
On he de donar?
Aquí, aquí, a Inicio.
Aquí, a Inicio.
Aquí hi ha un braç.
I tenim una imatge del pobre home.
De l'home amb el braç.
I aquí una supuración, és horrible.
El llamar.
El llamar.
Has d'anar passant.
Aquí tens la pobra noia que et va donar instruccions.
Sí, a veure.
I vas passant aquí, aquí, aquí.
Aquí?
I ara has de...
Seleccione l'ícono de l'aguya para suturar las heridas.
Hem de suturar la herida.
Aquí està, l'agulla.
Aquesta, aquesta.
I ara has d'anar...
I jo he de suturar amb el llapis?
Sí, sí, en zigzag.
L'estic fet un costurón.
Ja està.
Bé, aquí.
Crec que el tens.
Has de seguir.
Sí, clar, perquè és que em penso que l'he deixat la ferida oberta, pobre home.
Tanca-la tu, eh?
Ara, ara, ara, ara, mira.
Tenim una altra.
Aquí.
Déu-n'hi-do, eh?
Pots anar fent...
I ara tenim cristalls clavats a sota de la pell.
Amb els forceps, traiem a la safata.
Ah, ja veus.
Estàs reproduint una operació quirúrgica amb el llapis i vas seguint i tens allà tots els estris.
Clar, i ara hem de netejar amb la pomada.
Aquí hem fet el més senzill del món, que és un braç, però aquí deuen haver-hi operacions a cor oberta i de tot, no?
Sí, sí, sí.
Bueno, i després ja, com és un videojoc exageren i...
Bé, bé, i aquest és?
Mira, ara, obrim.
Tenim el braç en primer pla.
Però el braç aquest ha quedat estupendo, eh?
El pobre home aquest morirà.
No creu, Víctor, no.
Esperem que no, no, el salvarem.
Aquí desinfectem.
Aquest joc té temps ja que està al mercat?
Té, sí.
És dels clàssics, no?
Porta temps, també ha sortit a l'avui, ara sortirà a una segona versió.
I és enganxa, és molt original, és divertit, no és...
És un estil de joc que tothom pot connectar.
No ha de parar a hipocondríacs, perquè es poden fer d'això, aquest com personal, no?
Quan veus el fet ja en primer pla i no és massa realista...
No, però fa el seu efecte.
I passem al següent joc, si veus.
Vinga, el següent.
David, què?
T'agrada aquest?
Estic disfrutant des de fora, que ho estic imaginant, perquè realment ha de ser divertit, eh?
No, no, ja tenia una ferida a aquest home, però l'hi hem deixat impecable.
El tercer joc.
Aquest és més lleuger i més divertit.
És un joc musical, que és un gènere que a mi m'encanta, que és de seguir el ritme de la música.
i en aquest cas ajudarem...
És un joc, t'explico primer, es diu Elite Beat Agents, i aquí sí que farem servir la música del joc.
Molt bé.
Són petites històries, com un còmic, en el que un grup d'agents internacionals supersecrets
ajuden a la gent que té problemes a animar-se i a treure endavant la seva...
Pugen la moral.
Sí, pujan la moral, pujan la moral.
L'objectiu és aquest, no?
És pujar la moral, dona molt bon rotllo, i en aquest cas viatgem al passat per anar a visitar el Leonardo da Vinci
a convèncer la Mona Lisa que li deixi pintar-la.
Ah, moment íntim.
Déu-n'hi-do la quantitat de literatura que s'ha fet imaginant, enfabulant, com seria aquell moment, no?
I ho farem a ritme de Queen.
Vinga.
Aquest home que surt amb aquests perrucots, que sembla el Sol Explosion, qui és aquest home?
Aquest és el protagonista, el líder del grup d'agents secrets.
Mira, pujaré la música, que és molt bona.
I ara anem a buscar la missió del...
Ara està fent una volta al món, acaba d'anar cap a Pisa.
I aquí, mira, ja entrem en aquesta societat, a prop de la Florència, la Toscana italiana.
Sí, sí, sí.
Tenim el pobre Leonardo da Vinci, rodejat de fans.
I té cara de còmic, Leonardo da Vinci, unes grupis darrere.
I ara què fa?
Leonardo da Vinci se suposa que ha d'anar a buscar la Mona Lisa.
Es troba la Mona Lisa, passem la història, es troba la Mona Lisa, la vol convèncer de pintar per fer-li un retrat,
però la Mona Lisa no es deixa convèncer tan fàcilment.
I nosaltres, com a jugadors, què hem de fer?
Van sortint una sèrie de números a la pantalla, un, dos, tres, amb uns dibuixos i una història molt rítmica,
i hem d'anar picant a la pantalla el ritme de la música.
Però estan ballant ara.
Estan ballant al ritme de I was born to love you, de Queen.
Jo soc molt fan de Queen, soc molt melòmano.
Un, dos, tres, quatre.
Un, dos, tres, quatre.
Un, dos, tres, quatre, cinc.
Veus el ritme? Un, dos, tres.
Què acabes d'aconseguir ara?
Ara, sobreviure.
Sobreviure, de moment, que ja és molt.
Li he comprat unes entrades a la Mona Lisa.
Oh, quina Mona Lisa, és una Mona Lisa despampanante.
Sí, sí, sí, ja veus que sí.
I Leonardo da Vinci va ballant, eh?
Va ballant, sí, tothom balla aquí.
Clar, és una història com de comèdia musical.
Sí, sí, és un to de comèdia lleugera, és un musical de Broadway.
Veus, ara estem fent malament i els pobres no ballen.
Ah, que ballem.
I aquí es tracta que a base d'aquestes jugades pugui convèncer la Mona Lisa.
Sí, sí, sí, clar, nosaltres ballem, el tio agafa cor i...
M'han matat.
Ja està, l'han matat.
Escolta, estàvem aquí amb la consola de la meitat i no tenim retrat de la Mona Lisa.
Però ja veus l'estil de joc.
I pots anar a qualsevol època de la història.
Tens històries de tot.
D'un pobre gos que s'ha perdut i ha de tornar a casa.
I a més recórrer el món perquè quan estaves buscant, doncs, Pisa,
ja anava sortint com el Globus Terracchi, amb els monuments característics de cada zona.
I música molt variada.
Tenim l'Abril la Vinc, per la gent moderneta.
El David li agradarà, tenim el David Bowie.
David?
Aquest sí que m'agrada.
Sí.
David Bowie, quina aventura es proposa amb el David Bowie?
El David Bowie és per animar un magnate del petroli a reconquistar la seva nòvia.
Què et sembla, David?
Te'l guardem per tu, aquest?
Sí, sisplau, a més tinc ganes ja de jugar.
Així que el Víctor ràpid vinga per casa meva.
La guardem.
Teniràs a casa del David a jugar.
Has portat un que jo el conec per allò de la...
Sí, ara ja continuem fent un repàs.
No s'engego que si no t'entrenes.
No, però l'Animal Crossing...
L'Animal Crossing és una mena de pola...
Tota la canalla el té, però no és només per canalla, perquè és divertidíssim.
No.
És molt bonic.
Aquest de gossets què és, exactament?
Aquest és el clàssic Nintendogs, que és una mena de simulador de gosset.
Va sortir al Japó, perquè allà no tenen espai, no tenen temps,
i no poden tenir mascotes, de veritat, i van treure aquest al Nintendogs.
I és res, tenir un gos a la pantalla, i l'has de netejar, l'has de passejar...
És una miqueta limitat.
És com el tamagotxi aquell que tenia.
Com un tamagotxi, però amb gossos, i una miqueta més evolucionat.
No està malament.
I el Lasting Blue?
I, clar, aquí portem ja un joc per gent experta.
És molt difícil, és d'una parella d'un noi i una noia,
que es perden a una llada certa, i han de sobreviure.
És molt exigent.
Molt japonès.
Sí, molt japonès.
Parlar la imatge és manga.
Sí, sí, sí.
Però és molt difícil, has de fer-te el menjar, has de caçar, has de buscar aigua...
O sigui, és desesperantment difícil.
Una mica reality show.
Sí, és com un...
Bueno, avui que parlem de perdidos...
Sí, sí.
És el dia perdidos, tenim el joc de perdidos.
Però només hi ha dos personatges.
Sí, i és una miqueta masclista, has de cuidar de la noia.
A veure, també estem parlant d'un joc, eh?
Nampoc no cal dramatitzar.
A partir de set anys, aquest.
Sí.
Complexa, però com que hi ha canalla que té una baterania impressionant amb aquests jocs,
ja poden jugar.
Sí, que veus que la Nintendo DS és fàcil de portar,
és molt assequible, és molt interactiva i té un catàleg molt variat.
Tenim jocs musicals, el simulador de les operacions,
tenim el joc d'entrenament mental, cerebral,
un joc ja per gent experimentada de sobreviure en aïlla perduda,
tenim el simulador de gosset, el simulador de poble, que és l'animal crossing,
o sigui, de tot, de tot.
Doncs, sí.
Us puc fer una pregunta?
Sí, home.
El Víctor, a mi, no?
Sí, Víctor, et volia preguntar per un joc que estic a punt d'agafar,
que és el Donkey Kong, el Jet Race.
Sí, ui.
És una mena de consultori, eh, això?
Rumia-t'ho ara, per no caure i no equivocar-me.
No, no te l'agafis.
El Donkey Kong va sortir, és un joc que estava preparat per la console anterior de Nintendo,
la GameCube, i es jugava amb uns bongos físics,
que eren preparats per un joc musical, que havies d'anar tocant la música,
i van treure-ho com un joc a part, que havies de fer carreres tocant els bongos.
Clar, la GameCube va tancar abans d'hora, el joc es va quedar penjat i l'han redissenyat per Wii.
Però ara en Wii no té sentit, i és un joc que queda bastant avorridor, molt lent, molt...
No, és un experiment que mira.
Aprofitem la consulta del David per dir que si voleu en directe,
a través del 977 24 47 67 o a través del correu del matí,
al matí arroba tarragonaradio.cat, podeu fer qualsevol pregunta, comentari o suggeriment
al voltant dels temes que tracten el Víctor i el David.
Parlaves de la Wii i em penso que portes un joc que vols recomanar amb la Wii, no?
Sí, sí, m'agradaria recomanar cada setmana un joc.
Molt bé.
I el joc d'aquesta setmana és l'Endless Ocean,
Puixa Infinit, quin nom més suggeridor, no?
Que bonic, eh, sí, sí.
És un joc d'un simulador de submarinisme, molt relaxant, molt tranquil,
és un altre estil de joc, no és tan...
No és tan d'acció.
D'acció, guerra, no.
Home, dins de l'aigua sempre tot va més lentament.
Sí.
Flueix.
Els que hem fet submarinisme trobem que l'experiència està molt ben representada,
o sigui, és molt fresc.
És un joc, ja et dic, tranquil.
El Juanjo parlàvem del joc aquesta setmana i dubtava que sigui un joc.
No té un gran repte.
Es tracta d'anar descobrint el paisatge, anar buscant...
Una mica chill-out.
Sí, és un joc chill-out.
Un joc chill-out.
La música és molt chill-out.
Molt bé, doncs aquest el recomanem per a aquells que ja tinguin la seva avui.
Tens una altra notícia per aquí també relacionada amb el món dels jocs, no?
Sí, ens va semblar curiós que vam llegir que s'està preparant un joc basat en un dels jocs
que surten a la novel·la d'Orson Scott Card, el joc d'Ender.
Ah.
Joc, joc, joc, joc.
És una novel·la del 86, de ciència-ficció molt psicològica, de... David?
Extraordinària novel·la.
Perdona fer-ho d'això perquè la vaig llegir i és una de les obres capdals de la...
És que sabia que eres fan, si no t'estàvem sentint bé i dic...
Sí, sí.
Per tant, si la novel·la et va semblar magnífica, restaràs molt atent que el joc l'encertin.
Si no, t'enfadaràs moltíssim.
Evidentment.
La novel·la és una mena d'entrenament d'un líder, és la creació d'un gran líder militar des de la infantesa
i el van submetent a una sèrie de proves, de jocs, i és curiós que un joc que estava dissenyat a la novel·la el 86
es farà realitat.
O sigui, no faran una adaptació de la història de la novel·la, sinó aquest joc en concret,
un entrenament militar estratègic, es portarà a consola.
La formació d'un militar d'elit des de que neix, no?
Sí.
I va passant proves i les va superant.
I molt psicològica i molt punyetera.
Encara no hi és, al mercat, això?
No, no, no.
S'està fent ara?
Es comença a preparar ara.
Però com m'ens agrada a Ender, a David i a mi...
Molt bé, i a més, tots aquells que siguin aficionats a aquest tipus de jocs que sàpiguen que encara no,
però potser ho podran demanar pels reis d'aquest any.
Pel que fa a l'Enders Ocean, ja està al mercat?
Sí, està al mercat.
I a més, com és un tipus de joc diferent, està dins d'una sèrie que es diu la Touch Generations,
que és un joc que busca aquest mercat més ampli de gent que no està experimentada
i està més baratet de preu, que també és una cosa que s'ha de dir.
El preu dels jocs és bastant exagerat i...
El preu dels jocs pot ser exagerat.
El món dels jocs és molt ampli.
No tenim més temps, Déu-n'hi-do, tenim el Pep Calvet aquí, que espera amb una altra mena d'aventura.
Aquesta no és tan còmoda perquè no estàs assegur.
sinó que vas pel món i s'ha de combinar amb l'altre, naturalment.
S'ha de combinar, exacte.
David Serra, gràcies per estar aquí al telèfon i la setmana que ve
a veure si estàs aquí amb nosaltres als estudis i que es millori la teva filla.
Per suposat, moltes gràcies a vosaltres.
Una abraçada, David.
Fins divendres.
Adeu.
Víctor, què dir-te que ha estat un plaer, que moltíssimes gràcies per la teva col·laboració,
per tot el que ens heu ensenyat.
Moltes felicitats a la teva germana un altre cop, que compleixi molts més
i que nosaltres ho veiem.
i la propera setmana ens retrobarem.
Esperem que estigui aquí el David, també el Juanjo, que hagi tornat de Madrid
i de veritat que ha estat un plaer.
Jo no sé els ulls, ens ho he après moltíssim.
Espero que hagi estat una miqueta entenedor.
Home, jo que no tenia ni idea,
t'asseguro que fins i tot aquestes coses de gent ja iniciada
les heu entès i tot, eh?
Molt bé, molt bé.
Bon mestre, el Víctor.
Moltíssimes gràcies.
Bon cap de setmana.
Fem una petita pausa i saludem el Pep Calvet.