El matí de Tarragona Ràdio comença l'aventura de la vida.
M'agradaria molt que veiessin l'estudi de l'Avinguda Roma avui.
El tenim ple de nois i noies, venen des de la floresta,
són alumnes del Seible Floresta, alumnes de Sisè,
que han treballat de valent per explicar-nos coses tan importants,
tan transcendents com la història del segle XX,
el que se'n va derivar.
Ens parlaran dels camps de concentració, del nazisme, del racisme,
de la xenofòbia, de la bondat, de la tendresa.
L'aventura de la vida que arriba, com cada setmana,
en col·laboració amb les àrees d'educació i salut de l'Ajuntament de Tarragona,
amb el suport de la Fundació Catalana de l'Esplai,
i naturalment amb la feina continuada, no només per venir a la ràdio,
sinó al llarg de tots els dies, dels mestres i les mestres
dels diferents centres educatius de la ciutat de Tarragona,
que treballen i aposta també per l'educació,
amb valors més enllà del que és el currículum acadèmic.
Els valors que ens mostraran avui aquests nois i noies
són realment extraordinaris.
I a mi m'agradaria destacar sobretot la feina que han fet a l'escola,
i això ho constata tot el material previ que ens han enviat a la ràdio.
Han treballat aquests valors, han treballat aquests temes
a partir de materials com la pel·lícula La vida és vella,
han treballat el diari d'Anna Frank,
han treballat una novel·la, que de fet és Supervendes,
El noi del pijama a ratlles,
i a més han conegut de prop experiències de persones
que van tenir aquesta experiència terrible.
Hi ha iniciatives com la d'una cadira molt especial
que ha servit per anar deixant també l'empremta de diferents testimonis.
Tot això ho han convertit en un programa de ràdio
que més generosament volen compartir amb tots vostès.
Per tant, jo els demano que prestin molta atenció
i que no es deixin perdre tot el que ens explicaran avui
la Sohaila, l'Adrián, la Jaisa, l'Aitor, Pablo, Abel, Jonathan, Laia, Belén, Cati,
Iptissam, Josra, Nicolàs, Lídia, Aitor, Moja i Kadra.
Tu he dit malament el nom, no? Doncs rectifica.
I a ti també? Doncs digues.
Moja.
Moja.
Jaisa.
T'he dit Nicolàs, però és Nico.
No, és Nicolàs.
I a tu t'he dit malament també.
Laila.
Laila, doncs comencem bé.
Entre que estàs lluny i el cartell així,
que jo no m'aclareixo amb els noms,
bé, rectificat, eh?
Rectificat, d'acord?
Comencem l'aventura de la vida?
Sí.
A veure, heu vist la pel·lícula La vida és vella, no?
Sí.
Posem una miqueta de musiqueta que ens ambienti.
Vinga, va.
Hola.
Hola.
L'avui heu vist anteriorment, La vida és vella?
O l'heu vist ara a l'escola?
L'heu vist ara a l'escola.
L'heu vist a l'escola.
Què us ha semblat així d'entrada?
A veure.
Trista.
Trista.
Cati.
Què t'ha semblat a tu?
Que l'han fet molt bé.
Està molt ben feta la pel·lícula.
Lídia.
Que hem aprengut a respectar els nens.
Molt bé.
Algú més vol així d'entrada, eh?
Ja anirem parlant.
Vosaltres coneixieu que eren els camps de concentració,
l'alemània nazi, l'extermini dels jueus,
la discriminació per raons d'ètnia, raça o cultura?
No.
No sabíeu res d'aquesta història?
No.
No.
Ni havíeu vist mai cap pel·lícula, ni ningú us n'havia parlat?
No.
I què vau pensar quan vau conèixer aquests fets?
Pensàveu que no podia ser veritat que hagués passat una cosa tan terrible?
Bueno.
Bueno, sí.
Sí.
Bé.
Parlem de la pel·lícula, que és el que més ens ajudarà a anar esbrinant,
a veure quina descoberta heu fet de la història.
per què Guido, el pare i el fill, els porten al camp de concentració?
Jo perquè, clar, la pel·lícula parteix de que el pare s'enamora d'una dona meravellosa,
tenen una història d'amor preciosa, tenen un fill,
i de cop i volta, doncs vinga, se'ls emporten al camp de concentració.
Per exemple, Adrián?
Perquè eren jueus.
Perquè eren jueus.
I què passa?
Perquè el fet de ser jueus els havien de portar a un camp de concentració, Pablo?
Perquè Hitler no volia només que només haguessin alemanys.
Aitor?
Perquè Hitler creia que la seva raça era més important.
Ah, pensava que la seva era una raça i que eren més importants.
Digues, Nico.
Perquè Hitler volia exterminar la raça jueva.
Cati?
No, que el mateix que ha dit Nico.
Bé, Dora era jueva, la seva dona, la dona de Guido?
No?
Per exemple, Abel.
Abel, que has aixecat la mà.
Ets tu, Abel?
Sí.
Dora era jueva?
No.
No era jueva.
Acosta't el micròfon, sisplau, Abel.
Dora no era jueva.
No.
I aleshores per què va al camp de concentració?
Perquè en Guido i el Josué eren jueus.
Però ella, si no era jueva, no tenia per què anar-hi, digues, Lídia.
Perquè querien molt el seu fill i el seu marit.
Aleshores diu, si ells van allà, jo també.
Nico?
Perquè no els volia deixar sols.
Ahà.
Laila?
Perquè, com que s'estimaven molt, la Dora va decidir anar amb ells.
Ana?
I ella es podia haver lliurat perfectament, perquè si no era jueva, a més era d'una família
doncs benestant, que no havia de tenir cap problema.
Arriba en el camp de concentració, estem fent un resum, que la pel·lícula és llargueta.
I Guido, que és el pare, li fa viure la ficció a Josué, que és el nen, i li diu que tot
és un joc i que té com a premi un carro blindat.
Però, quin és el veritable premi que realment Guido fa guanyar a Dora i a Josué?
A veure, algú que no hagi...
Digues tu el nom, que no em vull equivocar un altre cop.
Jaisa.
Jaisa, ara.
Digues, per què?
Perquè el premi era regalar la vida, bueno, la seva vida.
És a dir, realment no era el carro blindat.
Pablo, vols afegir alguna cosa més a aquesta resposta?
No volia que Josué sàpiga la veritat.
És a dir, el fa viure una fantasia perquè no vegi una veritat tan terrible i tor?
La seva vida.
La seva vida és el que li regalava en lloc del carro blindat.
Hi havia moments divertits, no?
Sí.
Quan li explicava que allò era un concurs, que s'havia de quedar allà al llit
i que si tenia gana, doncs s'havia d'aguantar de no menjar perquè així guanyarien aquest premi, aquest carro blindat.
Quina història, no?
No us va impressionar?
Sí.
Hi ha un personatge que és el doctor Lessing, que surt abans que vagin al camp de concentració, no?
I en principi es mostra com una persona molt amable a l'hotel on treballava en Guido, perquè en Guido treballava a un hotel.
però després que se'l troba al camp de concentració i tot i que ajuda el Guido, l'ajuda una miqueta,
quan aquest li diu que la seva esposa també està al camp, el doctor té una reacció inesperada.
Vosaltres com creieu que és aquest doctor?
A veure, algú que no hagi intervingut encara, algú m'ho vol explicar?
Vols explicar-m'ho tu, Cadre?
Dolent.
Dolent.
Què en pensa la Shohaila?
És dolent?
Una miqueta, no?
Sí.
Una miqueta dolent.
Quin més vol parlar-me? Vinga, comencem per aquí, Aitor.
És egoista.
És egoista. Pablo, quins altres adjectius li posaríem al doctor?
Que només volia coses, que només volia fer xistes.
I volia aprofitar-se de tot el que sabia Guido, que era un tipus així molt divertit, no?
Abel?
Que només pensava per ell mateix.
Laila?
Era molt avar.
Molt avar.
Nico?
Que només volia que li digués una endivinalla.
És a dir, volia perquè li fes passar l'estona i passar-s'ho bé.
A veure, us he preguntat abans si coneixíeu aquests fets. Abans de veure la pel·lícula, vosaltres sabíeu el que era un camp de concentració?
No.
No n'havíeu sentit a parlar mai?
Mai.
I ara quan veieu a vegades les notícies de la tele, que es veuen persones que els desplacen d'un país a l'altre i estan en uns llocs així com a molt amb tendes de campanya de qualsevol manera,
us heu preguntat mai alguna vegada? Perquè hi ha grups de persones que els desplacen i els deixen en un lloc aixent unes condicions terribles?
O avui heu preguntat alguna cosa? Dic ara, eh? No el segle passat.
I què en venceu de tot això?
Creieu que és normal?
No.
Digues, Lídia.
Perquè per ser persones no les tenen d'eixar ni de treure-les de la seva casa.
Clar. Digues, Pablo.
Perquè es pensen que són més importants.
Avui dia passen coses iguals que aquestes que passaven?
Sí.
No.
A veure, qui diu que sí i qui diu que no? Laila.
No.
No passen.
Cati?
A vegades.
A vegades.
Oi que sí que passa a vegades?
A vegades, sí.
D'aquí 50-100 anys, potser els vostres fills, quan els ensenyin imatges de coses que passen ara,
potser les contemplen com vosaltres contempleu allò que va passar amb els camps de concentració, no?
Sí.
El que passa és que quan ho estem visquent, la realitat no la veiem tan bé com quan passa el temps, segurament.
No sé si teniu aquesta sensació.
Sí.
Sí?
A veure, no parlem només de camps de concentració.
Perquè a vegades no cal anar a un camp de concentració per veure que hi ha situacions injustes.
Oi que podem trobar situacions injustes en la nostra vida quotidiana?
Sí.
Vosaltres creieu que es margina la gent, a les persones, per la seva raça, per les creences religioses o, senzillament, pel seu aspecte físic?
Ara, cada dia, hi ha al nostre voltant?
Sí.
Parlem d'això?
Perquè la guerra aquesta ens queda una mica lluny, després hi tornarem a partir d'altra feina que heu fet.
Però parlem d'això? Si ara marginem o tractem malament altres persones pel seu aspecte, pel seu origen...
Qui vol començar a parlar d'això?
Aitor, vols parlar una miqueta d'això o de moment et mantens al marge?
Sí?
Qui vol parlar d'això?
Sense embuts, sense problemes.
Algú de vosaltres alguna vegada s'ha sentit que l'han discriminat pel seu aspecte, pel seu origen, per alguna cosa?
Lídia.
Sí.
Per què?
Perquè em van dir que no...
Com es diu? Que no...
Jo t'ajudo. A veure, què vols expressar? Va.
Que quan vaig conèixer els nens, em van dir...
Tu vas venir de fora i et van dir que no...
No vaig venir de fora perquè em deien pija, coses aquestes.
I per què creus que t'ho deien això? Perquè es feien una idea equivocada de tu, perquè si no et coneixien, no?
Pel teu aspecte? Per què? Per què et deien pija? Perquè t'agrada vestir bé o perquè tenies un aspecte així...
No, perquè hablava...
Jo et deixo molt normal.
Perquè diuen que parlo una mica...
Pija.
Pija, per aquí també ho han... Bueno, doncs mira, a veure, cadascú parla com vol.
Abel, tu alguna vegada t'has sentit discriminat o rebutjat?
Sí, perquè porto ulleres.
Perquè portes ulleres.
Però això és molt tonto, no?
Sí.
Jo també les porto i avui, per presumida, no me les he posat i per això he dit malament alguns noms.
Sí, però algunes vegades em sento malament.
I com et sents d'aquella? I et venen ganes de contestar o què fas quan et sents així?
Algunes vegades contesto i algunes vegades em quedo callat.
I a tu, tu alguna vegada creus que has actuat de manera discriminatòria cap a un altre company?
Sí.
Sí? Per quina raó?
No ho recordes, però alguna vegada també has actuat igual, no?
Adrià, en digues.
Actuai malament perquè cada vegada li diuen Abelino.
Abelino, a qui? A qui li diuen Abelino?
A tu?
A l'Abelino.
A tu, clar. I a tu no t'agrada?
No.
Doncs si no li agrada que li deu Abelino, digueu-la...
A més, no és el mateix nom.
Algú més s'ha sentit alguna vegada marginat o discriminat?
O li han dit alguna cosa?
Tu? Jorra?
Mi amant Gorra.
Gorra.
Gorra?
Gorra, Gorra.
Ah, Gorra. Per què?
Perquè mi amant Jorra i Gorra.
Pel teu nom?
Sí.
Sí.
Però si el teu nom Jorra es pot dir perfectament i és molt bonic, a més a més.
I et molesta?
Sí.
I què fas?
És injust, no?
Clar.
Algú més?
Sí, per qui tinc la cadra?
Perquè mi amant Cabra.
Cabra, per què et dius Cadra?
De veritat, jo no vull discriminar ningú, però utilitzar els vostres noms, que són realment preciosos, justament per fer-los de menys, és que no ho entenc.
A veure, sense discriminar i sense carregar-me a ningú, molt espavilats, molt espavilats, aquests que us canvien el nom per enriure-se'n, no són les coses com siguin.
I no estic discriminant a ningú, eh? Lídia.
Ja, però és que l'ellament Cabra a la cadra perquè en Marroc Cadra és verd.
Ah.
I nosaltres, doncs, no els van dir la Jorra, no els va dir que en el seu país és verd.
I nosaltres l'ellament, algunes vegades Cadra i algunes, doncs, verd.
Sí, però Cabra no l'heu de dir, perquè ella no es diu Cabra, ella es diu Cadra, i un nom ben bonic que és.
A veure, algú més s'ha sentit alguna vegada discriminat, Aitor? Tu per què?
Que a la Jorra li diuen també xorra.
I per què? I vosaltres creieu que això li molesta, no? Això ens molesta.
Vaja, a mi em molesta quan diuen coses que...
Una cosa és que diguin, escolta, això que has fet no està bé, mira tu però que pel teu aspecte físic,
per la teva manera de parlar, pel teu origen.
Vosaltres creieu que aquí, afortunadament, estem persones de diferents llocs del món, no?
Sí.
Sohaila, tu d'on ets?
Del Marroc.
Del Marroc. Tu, Adrián?
De Girona.
De Girona. Tu?
De Badajoz.
Badajoz. Aitor?
De Tarragona.
De Tarragona.
Pablo?
De Tarragona.
Abel?
De Tarragona.
Jonathan?
De Colòmbia.
De Colòmbia.
Laila?
De Tarragona.
Tu, Belén?
De Tarragona.
Cati?
Tarragona.
I de Marroc.
Iptissam, jo no et discrimino, és que em costa dir el teu no i mira que és bonic.
Tu també ets del Marroc, Josra?
Del Marroc.
Del Marroc, Nico?
De Tarragona.
I tu, Lídia?
Marroc.
Del Marroc.
Veus?
Mai li haguessin dit a la Lili...
No, no, a veure, això té una explicació que ho explicarem als oients.
Per què riuen?
Sobretot riuen molt la Cati, la Itzisam i la Josa, perquè tant la Itzisam com la Jorra són del Marroc i tenen les faccions.
Són molt morenes i clar, si veiéssiu a la Lídia, la Lídia té una pell molt blanqueta, molt somrosada i per això riuen de dir, no, que la Lídia, tu del Marroc no és.
Entenc que t'agradés ser del Marroc perquè és un país preciós, però no ets marroquina, tu.
Digues, Jorra.
La Cati no és marroquina.
No, no, la Cati no, he dit que reia la Cati i la Itzisam, la Cati ja ens ha dit que és de Tarragona.
Jo m'he compost, soc de Tarragona.
De Tarragona, ai, tu d'on ets?
Tarragona.
I tu, Mohà?
Marroc.
Del Marroc. I Cadre?
Marroc.
També del Marroc.
Vosaltres creieu que els vostres companys que són de Colòmbia o del Marroc són diferents per alguna cosa?
No.
Teniu mai cap problema a la classe per aquests temes?
No.
Sí, alguna vegada sí.
Parlem-ne?
Voleu parlar?
Val.
Si us sentiu còmodes, parlem.
Sí?
Quina mena de problemes pot haver-hi per l'origen dels vostres companys?
Lídia.
Sí, perquè hi ha algunes vegades que no ens volem acercar a persones perquè no sé de...
Perquè són de fora i no els coneixeu.
Sí, perquè fa una poca de pudor, coses d'aquestes.
Però això d'aquesta pudor que dius tu, Lídia, segurament ho fan persones que no es renten.
I persones que no es renten i no es dutxen ja a tot arreu del món.
Que també poden ser nosaltres.
Jo conec uns quants autòctons, com si diguéssim que la dutxa de lluny, eh?
I hi ha gent que ve de fora que naturalment...
El tema de la higiene, jo m'imagino que és un tema personal i no d'origen.
Més problemes que es poden crear per l'origen?
Sí?
Vosaltres creieu que hi ha actituds racistes avui en dia, Aitor?
Sí.
Tu has assistit a algun episodi d'aquests? Alguna vegada? Ho has observat?
Sí.
Sí, ens ho pots explicar o tens ganes d'explicar-ho?
No, no gaires, no? La Aitora no té gaires ganes. Digues, Lídia.
Jo sí, jo reconozco que no m'agrada que la directora del Col·le de la Floresta
van comprar llibres i se'ls van donar a la gent d'aquí de classe.
I nosaltres vam dir que per què a ells i quan nosaltres ens oblidem els llibres
no podem posar-nos junts i tot això.
i van dir que això era per a la classe, però al final un altre cop els van donar els mateixos.
Nico?
És com van dir, van dir que si el sabem ningú se'l compra, si ens donen els llibres.
Pablo?
A vegades estem enfadats, però al final sempre acabem jugant.
Però vosaltres creieu que són tan diferents que vosaltres?
No.
I si vosaltres haguéssiu d'anar al seu país a viure, com us sentiríeu si us tractessin de la mateixa manera?
Malament.
Malament. Doncs penseu com se senten ells quan tenen algun episodi de rebuig. Digues, Aitor.
Que quasi tot el material s'ho donen a la gent de fora.
Això qui us ho ha dit? Això ho heu sentit a casa?
Nosaltres.
A veure, a veure, a Laila, a Laila, digues.
A nosaltres ens molesta perquè la directora ens va dir que si se'ns obliden els llibres, nosaltres també els podríem utilitzar, però al final va ser al revés.
El tema és que vosaltres, diguem que us podeu sentir discriminats perquè creieu que a les persones que venen de fora els donen més avantatges que a vosaltres.
Això és el que podeu pensar.
Home, és un tema que d'entrada, quan us expliquen aquestes coses, heu de pensar bé el que us expliquen.
I d'entrada hi ha persones, independentment d'on venen, que a vegades necessiten una ajuda material o econòmica.
Però aquesta ajuda, i això sí que és cert, es dona independentment de l'origen de les persones.
Hi ha persones nascudes a Tarragona que quan necessiten material o necessiten una ajuda perquè econòmicament les seves famílies no poden, se'ls ajuda exactament igual.
I això és un fet cert. S'ajuden a les famílies i a les persones que tenen necessitats materials, independentment, que siguin de Tarragona, que siguin d'allà on siguin.
Això és un motiu per discriminar els vostres companys?
No.
Hi ha un professor de la Floresta que vol parlar i jo crec que té tot el dret del món.
Hi ha una cosa que vam parlar a classe, i us ho vaig explicar bastant bé, que havia gent de fora i de dintre que no havien pagat el material.
I us vaig dir una cosa, que no m'amoïnava. Per tant, jutjar les coses, així tant a la lleugera, si voleu, un dia farem públics els noms dels que no han pagat material i dels que no han fet altres coses, de fora i de dintre.
Val.
Val.
D'acord, doncs ja parlarem.
Doncs vinga, continuem. Digues, Abel, tanquem aquesta qüestió i la deixem que la tracteu a l'aula, d'acord?
Digues, Abel.
Que no és que siguin diferents, però que parlen un altre idioma i els costa parlar en català, castellà, els marroquins i...
Home, però fa poc que han arribat. Han d'aprendre, no?
Si jo vaig als altres països, també em costarà i hauràs d'aprendre.
I hauràs d'aprendre la llengua i tan bon punt l'aprenguis podràs relacionar-te amb normalitat. Digues, Adrià.
La cadra i la Ipsan, a vegades, amb l'Asun, amb la directora, parlen en marroquí perquè no els entenguem de què parlen.
I estàs tu segur que ho fan per això?
Sí, perquè no...
Ha costat el micròfon.
Sí, perquè la cadra ho va dir una vegada.
I vosaltres intenteu entendre'ls o que us entenguin? Les ajudeu o els ajudeu a que parlin català?
Sí? Lídia?
Algunes vegades els diem que no parlin en marroquí, que intenten parlar en català i així els sigui més útil parlar en català.
De totes maneres, si parlen a la seva llengua, parlen entre elles perquè potser vosaltres no els parleu en català i no jugueu amb elles o així?
Ah, és que som tots molt estupendos, eh? Som tots molt fantàstics.
Oh, és que parlen en la seva llengua. Oh, si vosaltres no parleu amb elles, hauran de parlar entre elles, no?
Vinga, anem avançant en el tema. Ja veig que aquí hem de treballar tots molt. Digues, Aitor.
No? És que t'havia vist amb la matxacada. No aconseguiré que parli l'Aitor avui, l'altre Aitor, eh? Que n'hi ha dos.
A veure, anem avançant.
Què va ser la segona R mundial?
Qui m'ho diu? Pablo.
On van més països involcrats i van morir més gent civilitzada i més policies i...
Molt civilitzada no era la gent quan van muntar aquell desastre.
Nascisme. Què és el nascisme, Nico? No? Qui s'ha de dir que és el nascisme? Tu també, Pablo?
La gent que discriminava altres persones.
Que volien exterminar les altres rares. Només que volien que estigués els alemans.
Adolf Hitler, qui era?
Jo.
Vinga, Nico, digues.
Era un dictador d'Alemanya, que era austriàtic.
Austriàtic. Aitor?
Va ser una persona d'Àustria que va governar sobre Alemanya.
Benito Mussolini, qui era? Laila o algú que no hagi intervingut? Tu, Nico?
Era el dictador d'Itàlia.
I els camps de concentració? Abans ho hem dit una mica. Digues, Lídia.
On metien la gent per la seva raça.
I què feien allà?
Belén?
Treballaven.
Treballaven?
Cati?
Després els exterminaven.
Cati?
Els que els maltractaven.
Els maltractaven. Pablo?
I al final s'acabaven matant alguns.
Els posaven en unes cambres de gas, que li deien dutxes, i els posaven oxigen i es morien.
Ahí.
Pablo?
També les posaven al forn, però si hi havia una família, les posava un home de la família a un altre.
Digues, Adrià.
Els nens petits els posaven al forn per fer botons o coses així.
que si algú es volia escapar, hi havia les valles elèctriques perquè s'el·lectricutessin i es quedessin allí morts.
Sou conscients que això era veritat?
Sí.
Que no és un cuento, ni una pel·lícula, ni res d'això?
Algú sap què és el genocidi?
No és un examen, no patiu, eh?
No hi ha notes aquí.
Algú sap què és el genocidi?
Sí, Aitor?
És el fet de matar un col·lectiu de persones per causes d'ètnic, races...
És el que van fer, no? En la Segona Guerra Mundial, l'Alemanya nazi.
Algú sap qui és Joan Ciuraneta Filella?
A veure, a veure, algú que no hagi intervengut gaire.
Cati?
És l'avi d'una senyoreta que ens va parlar del camp de concentració.
Ah, sí? Va venir algú a visitar-vos?
Sí, la Laura.
I algú em pot explicar per què va venir? Què era el que us explicava?
Moha, que no has intervengut encara, home. Vinga.
Vull explicar que el seu avui estava en el camp de concentració.
I va explicar el que li va passar allà.
I li vau fer preguntes?
Sí.
Sí.
Cati, què li vau preguntar?
Que...
Bé, de Lídia, per exemple.
Que per què le van...
Per què le van agafar i el van posar en el camp de concentració.
Digues, Abel.
Que com he sentit a la Laura després de descobrir el seu avi, que va estar en un camp de concentració.
Hi ha una història que heu treballat a classe relacionada amb una cadira.
Sí.
A veure, qui m'explica en què consisteix? Laila, per exemple.
Llegim el llibre del pijama de ratlles i anem completant una cadira amb enganxines relacionades amb el llibre i Anna Frank i els camps de concentració.
Jo he vist una fotografia d'aquesta cadira i us està quedant molt xula, eh?
Ah, sí?
No, no, que us quedarà molt xula, dic, quan la tingueu feta.
Digues, Lídia.
Es diu la cadira sagrada.
Molt bé. I què feu en aquesta cadira? Aneu llegint?
Sí.
I heu portat algun fragment de lectura del que esteu fent?
Sí.
I us ve de gust llegir una mica?
Sí.
Ho teniu així organitzadets, eh?
Per anar llegint tots?
Qui comença?
A veure qui ha de començar.
S'es posen d'acord, eh? Els lectors comencen a tenir-ho tot a punt.
Vinga, doncs comença, Aitor.
El Fúrias.
Dos meses atrás.
Unos meses atrás, cuando el padre recibió el uniforme nuevo, que significaba que todos debían llamarlo comandante,
y poco antes de que Bruno llegara a casa y encontrara a María haciendo las maletas,
una noche el padre llegó a casa muy emocionado, lo cual era muy raro en él,
y entró en el salón donde madre, Bruno y Gretel estaban sentados leyendo sus libros.
El jueves por la noche, si tenemos algún plan para el jueves por la noche, ya puedes cancelarlo.
Tú puedes cambiar tus planes si quieres, pero yo he quedado para ir al teatro con...
El Fúrias quiere hablar de un asunto conmigo.
Acabo de recibir una llamada esta tarde. Solo le va bien el jueves por la noche y vendrá a cenar.
Madre abrió mucho los ojos y sus labios formaron una O.
Bruno se quedó mirándola y se preguntó si aquella era la cara que ponía.
Que ponía él cuando algo le sorprendía.
No lo dirás en serio. ¿Va a venir aquí, a nuestra casa?
Padre asintió con la cabeza.
A las siete. Así que será mejor que preparemos una cena especial.
¡Cielos!
Exclamó madre mirando de un lado a otro y empezando a pensar en todo lo que había que hacer.
¿Quién es el Fúrias?
Preguntó Bruno.
Lo pronuncias mal, dijo padre.
¿El Fúrias?
Volvió a decir Bruno intentando pronunciar bien, aunque sin conseguirlo.
No, dijo padre.
El... el... bueno, es igual.
¿Pero quién es?
Insistió Bruno.
Padre lo miró a tónito y dijo...
¿Sabe muy bien quién es el Fúrias?
No, dijo Bruno.
Dirige el país, idiota.
Terció Gretel con alternería como suelen hacer las hermanas.
Eran cosas como aquella a las que le convertían en una tonta de remate.
¿Es que no lees el periódico?
No llames idiota a tu hermano, por favor, intervinió madre.
¿Puedo llamarlo estúpido?
¿Qué?
Ya está.
Ya, ya, ya, ya, ya, ya, ya, ya, ya us he vist que va acabat a...
Us agrada aquest llibre?
Sí.
Algú l'ha acabat?
No.
Encara no.
Está muy entretengut.
I què ve a explicar?
Explicar la història de dos nens, no?
Sí.
Molt diferents.
Sí.
Molt diferents o la seva vida és molt diferent?
La seva vida.
Perquè un és alemany i l'altre és llueu.
I l'alemany on ets? On és físicament?
Alemany.
Està a casa amb els seus pares, que el seu pare és un militar, no?
I l'altre nen on està?
Al camp de concentració.
Al camp de concentració.
Al camp de concentració.
Al camp de concentració.
I com es poden fer amics?
I cadascú està en un lloc?
Laila?
Es van trobar perquè estaven jugant dins del camp de concentració i es van enfadar.
i un nen es va anar a un recó i com que Bruno estava explorant es van trobar i van començar a parlar.
I a partir d'allà es comuniquen a través de la tanca del camp, no?
Sí.
I comencen a fer una amistat.
Sí.
I el nen alemany no té molt clar el que està passant allà, oi que no?
No.
No direm res més perquè si no l'heu acabat, eh? Cal acabar el llibre.
I el diari d'Anna Frank? Heu treballat al diari d'Anna Frank, no?
Sí.
Què ens podeu explicar del diari d'Anna Frank? Què heu preparat per avui per la ràdio? A veure.
Tu, Lídia?
Un trosset del diari d'Anna Frank.
Doncs vinga.
L'11 d'abril del 1944 Anna Frank es va referir al valor.
No serà insignificant treballar pel món i per la gent.
i ara sé que el primer que ens fa falta és valor i alegria.
Lliberitat.
El 12 de febrer del 1944 l'Anna Frank parla de la llibreta.
Fa sol.
El cel és de color blau, fort.
Hi ha una bressa molt maca i jo tinc molts desitjos de de tot.
Desejo parlar, ser lleure, veure els meus amics estar sola.
Generositat.
El 26 de març del 1944 Anna Frank va escriure sobre la generositat.
Dona tot el que puguis perquè sempre es pot donar alguna cosa.
Encara que no segueix més que l'afecte per molt que en doni, ningú s'arruïna.
La qualitat d'una persona no és mesura per la seva riquesa, ni pel seu poder, sinó per la seva bondat.
A veure, a qui falta?
Humanitat.
El 11 d'abril del 1944 Anna Frank es va referir al seu diari al sentiment d'humanitat.
Algun dia tornarem a ser persones sinó solament jueus.
Mai podem ser solament holandeses o anglesos.
A més a més, sempre seguirem sent jueus i volem ser, seguir sent-ho.
El 6 de juliol del 1944 Anna Frank es va referir a la felicitat.
Tots vivim sense saber el per què ni per a què.
Tots vivim amb la mirada posada a la felicitat.
Tots vivim vides diferents i tot i així iguals.
Utilitat.
El 25 de març del 1944 escriu sobre el sentiment d'utilitat.
Vull ser d'utilitat i alegria per la gent.
I per això dono gràcies a Déu que m'hagi donat de talent per escriure.
O sigui, d'expressar el que porto dins.
Després de treballar tot això a la classe, vosaltres creieu que ha canviat alguna cosa dintre vostre?
Sí.
De veritat?
Sí.
Bueno, un poquito.
Ja va, siguem sincers.
Un poquito.
La Llaisa ha estat sincera, clar que sí.
Un poquito.
En quin sentit, Llaisa?
No sé.
Aitor, però de veritat, eh, que no vosaltres, nosaltres els grans també,
no podem canviar d'un dia per l'altre, però sí que hem de fer l'intent.
Aitor?
De tractar millor a les altres persones de races diferents.
Pablo?
Les amistats dels companys, que ara són més amics.
Són més amics.
Ha canviat la vostra relació amb els companys?
Sí.
No, alguns sí i altres no.
Clar, clar, cadascú fa el seu procés.
Jo no m'ajuntava amb la Ibtissam i ara, no sé, i amb la Jorra.
I ara sí?
Ara teniu una mica de relació.
i la Ibtissam i la Jorra que en pensen de tot això.
Ara comencen a ser des que heu treballat això.
Es relacionen més amb vosaltres, Ibtissam?
Vinga, va, no sigueu tímides, que sabeu perfectament el que penseu.
Què et sembla?
Tu creus que ara us porteu millor amb els vostres companys?
Sí, una mica.
Una miqueta.
Abans de treballar això no s'ajuntaven gaire amb vosaltres, no?
No.
I ara comencen?
Sí.
I per què creieu que no tenen tanta relació?
Perquè veniu d'un altre país?
Sí.
I fora de l'escola teniu relació amb altres nois i noies?
Bé, però vosaltres dues sou amigues.
Sí.
I tu i Jorra que em penses que han canviat una miqueta els companys respecte a vosaltres?
Sí.
Sí.
Doncs es tracta de continuar aquest camí i anar descobrint-vos vosaltres amb ells i ells a vosaltres.
I tu, Moha, tens bona relació amb els teus companys?
Sí.
Sí, i després de treballar el tema has notat una diferència o no?
Sí, sí.
Sí? Tens més relació? Tens amics també ja nascuts aquí, com si diguéssim?
Sí.
Sí? Bé.
Algú més vol afegir sobre aquesta qüestió de millor relació?
I a algú que li costi relacionar-se amb els amics o amb els companys i companyes que hagin vingut de fora, Abel?
A tu et costa?
Sí, a alguns.
Et costa. Però perquè és de fora o perquè no t'agrada com és?
No, perquè no l'entenc algunes vegades quan parla i llavors em costa.
Les dues parts, no? Han de fer una miqueta l'esforç, que aprenguin la llengua i vosaltres intentar ensenyar-la i entendre'ls.
Algú més té problemes per relacionar-se amb els nois i noies que han vingut d'altres llocs?
Tu tens una mica de problema, Cadre?
Sí.
Explica'ns per què.
Perquè em costa molt fer amics amb ells.
Però, per exemple, amb nois i noies que també siguin del Marroc també et costa o només amb els nois i noies que han nascut aquí?
Amb els nois i noies que han nascut aquí.
I a tu t'agradaria tenir més relació amb ells?
Sí.
Doncs home, a veure.
Què? Nois i noies que heu nascut aquí?
L'intentaré.
Sí?
Sí.
Jo, a veure, jo no tinc una bola de vidre, però per la poca experiència que puc tenir, us asseguro que quan ens relacionem amb persones que són d'altres cultures i altres països, tots sortim guanyant, eh?
S'aprenen moltíssimes coses.
És una experiència personal, ara, cadascú, que faci el que cregui convenient.
Us veig bé, eh? Tu, Adrià, què? Ho intentaràs també perquè em penso que tot costa una miqueta o no?
Sí.
Acosta't el micro.
Sí, em costa una miqueta.
I per què et costa? Ho has pensat?
No, no, no passa res, eh? Vull dir, cadascú és cadascú. Ho has pensat, per què et costa?
Perquè a vegades em penso quan parlen en marroquí que estan parlant de mi.
Eh? No saps de ser malpensat, potser parlen perquè estan parlant entre ells de les seves coses, no?
Eh? I tu, Sohaila, tens algun problema?
No.
No? Tu et relaciones amb les companyes? D'aquí?
Una miqueta.
Una miqueta.
A veure, algú vol dir alguna cosa per acabar? Lídia, et veig molt sèria, eh?
Et veig molt sèria. Ningú t'ha dit pija aquí, eh? És a dir, que no et posis sèria.
A tu et costa també relacionar-te amb els companys i companyes de fora?
Per què?
No, perquè...
No...
Em da una mica de ràbia quan parlen en marroquí perquè em passa el mateix que l'Adri,
que penso que estan parlant malament de mi.
Ah, però és normal que entre ells parlin, no? És normal, això ho faríem tots.
hi ha molta gent que també parla entre ell en castellà o en català,
quan el grup parla d'una altra llengua, vull dir que això és una cosa...
Jorra, volies dir alguna cosa, no?
Sí.
Digues.
No? T'ho has repensat.
Aitor?
A vegades quan parlen entre el seu idioma,
et miren i...
i s'ha reien.
A veure,
Ibtissam, Jorra, Moha, Kadra, Sohaila,
vosaltres quan parleu entre vosaltres us esteu en rient dels altres?
No, no.
Parleu de les vostres coses, no?
Sí.
I rieu perquè us fa gràcia el que dieu?
Sí.
A veure, senzillament pregunteu,
què us esteu rient de nosaltres?
No, doncs ja està.
Digues, Adriàn.
Però és que si parlen tant en marroquí no apreneren a parlar en català.
Però és que entre ells ho han de fer, però amb vosaltres parlen en català?
Jo, amb tots vosaltres, amb totes aquestes companyes,
estic parlant en català, m'entenen i també s'expressen en català, no?
Nico?
Moltes vegades quan vaig pel carrer hi ha marroquins hablan
i tots em miren i estan parlant i em miren en cara de fàstic.
Això és la sensació que a tu et dona.
Y habla como si me estuvieran diciendo cosas a mí.
Jo crec que hi ha una mica de manía persecutoria aquí, eh?
Perquè jo crec que aquests senyors que dius tu, que no els coneixem,
i a lo millor sí,
però segurament tenen coses més importants de les que parlar
que mirar-te a tu amb cara de fàstic, segurament.
Al final és una qüestió que ens intentem conèixer tots, no?
I conviure, què us sembla?
Sí.
Us va millor ara l'escola, ara que teniu una mica de relacions?
Si no voleu ser amics, no sigueu.
Però fer l'intent d'entendre-us i sobretot conèixer-us?
Sí.
Us ha servit, doncs, treballar el tema de l'aventura de la vida.
Sí.
Vinga, la Jaisa i ja acabem, d'acord?
Jaisa.
Això mateix.
És que en català, la Z, ara que parlem de llengües i d'idiomes,
la Z és Jaisa.
El respecte, que dèiem abans, és que jo he dit Jaisa i Jaisa m'ha dit.
No, no se dice Jaisa, se dice Jaisa.
I jo l'he respectat i l'he dit Jaisa.
Veieu la diferència?
És una qüestió de respecte i de coneixement.
Jo no ho sabia, ell em rectifica i jo ho canvio, no?
Jaisa, què volies dir?
I pronuncia la Z en castellà.
Vinga, va.
Que el que ha dit abans la Lídia,
el que li deixa els llibres als altres.
No, però aquest tema ja l'hem tancat i és un tema que no té res a veure.
Esteu parlant d'un detall.
Ja, ja, però...
Si digues, ah, que vols afegir alguna cosa més.
Sí, però que no li deixen sols a ells,
perquè a mi l'any passat la Marina me va deixar una flauta.
I no sols...
És el que dèiem abans,
que es dona suport i ajuda a qui ho necessita en aquell moment,
no pel fet de l'origen.
Aquest tema queda aclarit que és un equívoc
i que em penso que algú de vosaltres ho havia interpretat malament
i ha valgut la pena que s'hagi aclarit
ni que sigui aquí a l'Aventura de la Vida.
Lídia.
Senyor, podem...
Jo no sóc senyor, senyor és la Marina.
Iolanda, podem saludar?
Bé, però si podeu saludar en un minut,
que és el que ens queda, cap problema.
A veure, tots voleu saludar?
Sí, sí.
Però de carrerilla, eh?
Vinga, va, tu vols saludar?
Tu no vols saludar.
A l'Adrien sí, no?
Tampoc no vols saludar.
Doncs vinga, fem via.
Ja hi fa.
Jo vull saludar als meus pares i a la meva família.
Doncs vinga.
I al meu pare que està enfermint.
Doncs que es recuperi ben aviat.
Jo saluda al meu pare i a la meva mare i al meu hàmster.
El hàmster que t'està escoltant atentament ara.
Pablo.
Jo saluto els meus pares i a la Laura, la nostra senyoreta, que ens ha ajudat molt en aquest tema.
Molt rebé.
Abel?
Jo a la meva família i gràcies a la Laura que ens ha parlat dels camps de concentració i ens hem enterat més.
Jonathan?
Jo al meu germà i als meus pares.
Molt bé.
Laila.
Jo vull saludar tots els que ens estan escoltant i a la meva família.
Perfecte.
Belén?
Jo a la meva família i a tot el col·legi nostre.
Molt bé.
Al col·legi La Floresta.
Clar que sí, que havíem d'enviar una salutació per tots.
Cati?
Jo a tots els que ens escolten i sobretot a la meva família i a la meva germana que està a Mangine.
Ui, doncs també que es millori.
Iptissam?
Jo, el meu pare, la meva mare i la meva família i tota l'escola.
I tota l'escola.
Josra?
A tothom ja està fent una bona salutació general.
Nico?
Jo.
A l'escola, als meus pares, a la meva germana i al meu gos.
Al gos també, que amb el hàster de l'Aitor faran un grup d'amics fantàstic.
No, no, no em saludis més que no tenim temps i la Lídia també vol saludar.
Vull saludar la meva àvia, que sigui valenta, que té d'afrontar les coses i a la Laura moltes gràcies per ajudar-nos.
I a la Marina.
Aitor?
Als meus pares, al meu canari i al meu col·legi.
És guai, m'encanta que saludeu a les mascotes.
Moja?
A la meva mare, al meu pare i a la senyora Marina.
Molt bé, i tu, Cadra?
A la meva família i al col·legi i a la senyoreta Marina.
Molt bé, tu també?
Al meu pare i a la meva mare i tot el col·legi.
Molt bé, Sohaila.
A veure, moltes gràcies i sobretot moltíssimes gràcies al hàmster, al canari i què més hi havia?
El gos.
I el gos, que han fet un paper com a oients magnífic en aquesta aventura de la vida.
Nois, noies, un aplaudiment, no tenim temps per vosaltres. Gràcies.
Gràcies.