Com cada dilluns a aquesta hora, ja saben que ens encanta deixar-nos caure per la biblioteca pública.
Bé, de fet, és una manera de parlar perquè són els bibliotecaris i bibliotecàries
que s'atancen fins aquí als estudis de l'Avinguda Roma
per comentar-nos alguns aspectes que envolten la pròpia biblioteca,
informacions d'interès que ens remeten a les novetats a l'agenda
i al fons que hi ha a la biblioteca, que és ben ampli.
Si els dic que ens acompanya Esteve Massalles,
doncs poden imaginar que, en bona part, avui la nostra atenció anirà adreçada
a conversar al voltant de publicacions de caràcter local,
tot i que ens deixarem anar també amb algun que altre títol.
Esteve, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Benvingut. Comencem parlant d'art avui, no?
Sí, més o menys. Avui portem llibres relacionats amb art.
El primer és la història de la Conca de Barberà, una història de l'art,
que vol ser una síntesi de tot l'art que hi ha a la Conca de Barberà
i també d'autors de la Conca de Barberà
d'autors d'artistes, que seguir la seva obra a fora de l'àmbit geogràfic aquest.
És un projecte del Consell Comarcal, que vol fer una història de tota la Conca
i ha començat amb aquest primer volum dedicat a l'art.
i és un llibre molt ben editat, molt ben imprès, fotografies de tota la tapa dura.
Un llibre en condicions.
Un llibre en condicions, sí.
Hi ha una petita excepció, ja que el Monestir de Poblet li dedica una part,
com que hi ha molta bibliografia, està molt estudiat, doncs dóna les referències
i està una mica, perquè si no, doncs clar, ocuparia tot el volum només dedicat a Poblet.
Aquest seria un volum que formaria part d'aquesta història global de la Conca,
dedicat a l'art, després hi haurà altres volums que es dedicaran a altres aspectes.
Sí, a altres aspectes, sí.
Llavors, bé, és un llibre fet per especialistes,
té, no obstant, té un to didàctic, no és adreçat a la comunitat universitària
d'investigadors o així, sinó que té un to didàctic,
i potser l'únic que li trobo a faltar és un índex de noms.
A vegades això és...
Hi ha un índex, doncs, de toponímic, dels llocs,
però, doncs, falta, crec jo, un índex de noms.
Per singular que no tingui un índex de noms, no?
A vegades hi ha llibres que tenen tants índexs que dius
no cal, ja m'arreglo amb la mitja dotzena que m'heu posat d'índex,
no cal que em poseu la dotzena sencera, no?
Sí, sí, hi ha coses, doncs, el que dèiem,
vull dir, hi ha moltes il·lustracions, moltes fotografies,
val la pena, inclús, doncs, a vegades n'hi ha la informàtica,
doncs, ja permet, doncs, hi ha reconstruccions fotogràfiques,
doncs, de retaules, que un tros és el Museu Nacional d'Art de Catalunya,
l'altre ho té un senyor privat,
doncs, aquí hi ha fotografies que són reconstruccions,
del retaule original, per exemple.
És un llibre, de veritat, l'Estema Més ho ha portat fins a la ràdio,
d'aquells que dóna gust tenir-lo al prestatge per obrir-lo,
esclar, no?, i per mirar-s'ho.
Els llibres d'Història de l'Art poden ser un bon entreteniment,
són llibres que no agafes al llibre,
llegeixes la història de l'Art,
sinó que tens allò, mira, calla,
vaig a fer una miradeta, no?,
i te'l mires i el deixes i el tornes a agafar.
De fet, els llibres d'Història de l'Art t'agraden molt,
és un llibre que també s'utilitza molt com a regal,
i el que també és cert és que últimament,
en els darrers anys, els catàlegs,
els catàlegs d'art, tenen categoria de llibre,
hi ha catàlegs d'art que són autèntiques joies,
i ens vols parlar-ne de dos, no?
Sí, un és l'exposició que actualment hi ha aquí,
que fa la Fundació de Caixa de Tarragona,
que són Peixatges del Sud,
que és una antologia peixatgística
de fa aproximadament 100 anys.
Hi ha 27 artistes, entre els quals hi ha Picasso,
hi ha Miró, Fortuny, Mir, Jimeno, Casas, Rosignol, etc.
Hi ha tres obres originals de Picasso,
naturalment són les que fan referència a Horta.
Després hi ha un que és a la costa de Salou,
que és de Fortuny,
i bé, hi ha 27 artistes, ja dic,
i abasten tots els estils realista,
noucentista,
inclús algun de postmodern.
Això és una exposició que estarà fins al dia 23 de novembre,
i vaja, el catàleg és el que deies,
és un catàleg d'aquests per guardar.
Macus, i vosaltres l'heu guardat a la biblioteca, esclar, no?
Sí, naturalment.
Això va complementat amb una activitat que és molt interessant,
que també ha fet la Fundació La Caixa,
que és una introducció,
un curset d'introducció a com mirar la pintura, no?
Vull dir, que em sembla que són tres dies,
i doncs és una activitat complementària
que em sembla que val la pena.
Home, sí, perquè a vegades dius,
és que a mi això de mirar quadres,
i quan t'ensenyen les claus i com interpretar-los,
dius, ui, tot el que m'he perdut, no?
Com llegir-los i gaudir-los.
La veritat és que val la pena.
Quan no coneixes algun codi,
que te'l tradueixin i te l'expliquin, no?
Que és aquest cas d'aquesta activitat de Caixa Tarragona.
Doncs, després hi ha un altre catàleg
que es va presentar el mes de maig passat,
que és una exposició també antològica
d'un grup de pintors, d'artistes locals de valls,
que precisament el que es van plantejar
era no ser locals,
vull dir, de voler-se projectar
més enllà de valls, no?
Llavors, entre aquests grups,
entre aquest grup hi ha el Jaume Soler,
hi ha el Pere Caral,
Joan Conillera, Joan Serafini,
i, doncs, d'altres persones
que han tingut certa relegància, no?
Aquest grup, doncs, es va formar l'any 73,
va durar 20 anys, fins al 84,
una cosa així,
i, bueno, i fa, doncs,
ara, doncs, s'ha celebrat aquesta antològica, no?
Aquest, doncs, ja dic que és...
El catàleg.
L'altre catàleg, no?
I després, també,
no relacionat, doncs, amb la pintura,
sinó, doncs, ara amb la literatura,
hi ha també un altre tipus, diguéssim, de paisatge,
que és el paisatge literari, no?
Que ha sortit en Editorial Proa,
amb la...
Un llibre que es diu
Rutes literàries pel Baix Camp,
que les han fet, doncs,
Dolors Raquena i Fina Masadeu, no?
Són, és un recull...
Són quatre rutes,
en la qual, doncs,
han recollit, doncs,
trossos, descripcions,
d'aquestes quatre rutes.
Les quatre rutes són Reus,
l'altra és la Ruta del Mar,
que agafa, doncs,
encara que no sigui el Baix Camp,
agafa en Salou,
perquè, doncs,
ha tingut molta relació amb Reus,
i Cambrils,
aquesta és la Ruta del Mar,
l'altra és la Ruta de l'Oest,
que, doncs,
s'enfila des de...
des de la Laixà fins a Prades,
i l'altra, doncs,
és l'altra Ruta,
la de l'Est,
que agafa...
Escorna el Bou,
i Hospitalet,
de l'Infant,
Prat Dip, etcètera.
Aquesta forma de rutes literàries
està donant molta sortida,
i és una manera diferent
d'organitzar en un llibre,
doncs,
el que és els itineraris,
no?,
de cadascun dels autors.
No,
i conjumina una mica el turisme,
no?
Vull dir,
no deixa de ser una excusa,
doncs,
per anar un dematí,
doncs,
a mirar,
anar per aquestes zones
que, a vegades,
doncs,
tothom creu que ja coneix,
que ja ha vist,
i és donar-nos una altra visió
de què ens han donat,
doncs,
la sèrie d'escriptors
que també han mirat allò.
Un llibre divulgatiu,
també,
no és un llibre
per erudits
ni experts,
és d'això,
vull dir,
el fa la Fina Masdeu,
és la coautora,
o coeditora literària,
doncs,
i vaja,
és...
Ens quedem a Cambril,
si et sembla,
perquè hi ha un llibre
d'aquells que t'hi criden l'atenció,
Les històries dels indianos,
que es deia,
que sempre ens han fascinat a tots,
i en aquest cas
ha sortit un llibre
que parla de la nissaga,
aquesta cubana
dels que van ser els amos
del Parc Samà.
Sí,
això és la...
És un llibre
fet per una
historiadora cubana
que es diu
Dolores Pérez Tarrau,
el llibre es diu
La saga cubana
de los Samà,
a les 1794
fins a 1933,
no?
És un llibre
que està coeditat
per l'Ajuntament
de Sant Boi de Llobregat
i l'Ajuntament de Cambrils,
no?
Que són dos llibres
que estan...
Ai, perdó,
dos ciutats
que estan agermenades
amb Marianau
a Cuba.
Ah, d'acord.
És que si no,
no s'entenia bé
aquesta relació escriptora
cubana,
Samboi,
Cambrils...
És a dir,
aquest senyor
és una saga,
un indiano
que era originari
de Vilanova
i la Geltrú,
la família,
doncs hi van anar a Cuba,
van fer
molts diners,
van fer I,
cap a finals del segle XIX,
aquests senyors
doncs van començar
a tornar
cap a aquí,
cap a Tarragona,
cap a Cambrils,
etcètera,
no?
I van ser doncs
els marquesos
de Marianau
i aquests marquesos
doncs, bueno,
entre moltes coses
van ser,
va ser diguéssim
el propietari
del diari de Tarragona,
aquest marques de Marianau.
Eren marquesos
ja de mena
o va ser a partir
que van fer quartos?
no, no,
en aquell moment
era a partir
de fer quartos
que donaven,
compraves el títol
i tot això.
Sí,
pràcticament,
vull dir,
aleshores aquests senyors
doncs, aquests senyors
doncs, eren...
Aquest, el marquès de Marianau
vivia pràcticament a Madrid
i venia doncs
de tant en tant
doncs aquí a Tarragona
doncs,
era un...
en l'Espanya
de la restauració
era el cap
del partit dinàstic
liberal,
vull dir,
per tant,
era una xarxa
clientelar
d'influència política
i de d'això
era un senyor
que es presenta
era qui deia
tu et presenta
a totes les eleccions
i sortiràs,
etc.
Clar, clar, clar,
era qui organitzava
la història
i aquest senyor
doncs, bueno,
entre moltes
de les seves coses
doncs,
tenia la casa
doncs,
va fer el parc
Samà
de Cambrils
i després
doncs,
també un altre parc
a Sant Boi
de Llobregat
també de l'estil
m'imagino
també de l'estil
aquest
i a Maria Nau
a Cuba
doncs,
també hi ha una casa
d'aquests
d'aquests senyors
Home,
ara està bé aquest llibre
perquè aquestes històries
agrada
Sí,
esclar,
ja té una
hi ha darrere
hi ha darrere
molta
hi ha molta història
aquí darrere
indubtablement
Pere Caldés
es podia haver
inspirat perfectament
en una enciaga
d'aquestes
per fer una de les seves obres
Sí,
perquè segur
segur que
tota aquesta història
que hauria portat
així
podríem
llegir-ho de forma
irònica
amb una ironia
molt
sempre tan
fina
com la de
Pere Caldés
ha sortit una novel·la
que diuen
que és una novel·la
inacabada
i en el llibre
en la coberta
hi surt novel·la
inèdita
és una novel·la
inacabada
això porta
una certa discussió
si
un senyor
si l'autor
no la va donar
perquè s'imprimís
com és
que els altres
s'abroguen
el dret
a publicar-ho
això ha passat
també
amb els primers relats
de Mercè Rodoreda
que també s'han publicat
en aquest any
en Rodoreda
uns relats
que ella
no volia publicar
i que ho han publicat
penso que
és l'Institut d'Estudis Catalans
que té
diguem-ne
els drets
de publicació
de l'obra
de la Mercè Rodoreda
i es veu
que ella
els considerava
uns relats menors
que no eren madurs
que no estaven bé
i els han publicat
tardanament
i aquí diu això
si no ho va voler publicar
en el seu moment
per alguna cosa seria
però
d'alguna manera
això sempre
és subjecte
de discussió
perquè en primer lloc
per la manera
he llegit
alguna referència
que diu
per la manera
que era Pere Caldés
potser ni se n'en recordava
que els tenia
aquest
que no hi havia
intenció
de no publicar
que en un moment
determinat
sí
va dir que volia
deixar-ho
perquè
està fet
l'any 54
feia novel·la
amb aquesta novel·la
hi va treballar
durant 8 anys
era un moment
que estava bastant
que no li veia
futur
que això
no tenia relació
massa relació
amb el públic
al qual ell pensava
adreçar-se
i va dir
que això
ho deixava estar
i que es dedicava
més aviat
al conte
que tenia
més bona sortida
i que permetia
una interrelació
més bona
amb el seu públic
en el seu moment
per circumstàncies
les circumstàncies
van fer
que ell digués
que això
abandonés
però
i després
doncs això
i després
possiblement
també
no se'n deuria
recordar
més
que tenir-ho
en un calaix
que això
va funcionar
i com es titula
Esteve?
La ciutat cansada
és una ciutat
és un llibre
doncs bueno
és ple
de la ironia
del Pere Caldés
és d'una ciutat
que d'alguna manera
es va buidant
a poc a poc
perquè no creu
en ell mateixa
hi ha moments
hi ha moments
hi ha moments
és el típic
línia Pere Caldés
Pere Caldés
és que a més a més
coincideix
en que ell
escrivia aquesta novel·la
i les cròniques
de la veritat oculta
les que li han donat
també més
sí doncs
alguna cosa
deu tenir
aquesta novel·la
i acabem
amb un altre llibre
singular
s'ha editat recentment
que a l'entorn
de Carles Cardó
sí
que és un capellà
doncs
de Valls
nascut a Valls
va estudiar
al seminari
de Tarragona
i durant
els
1915
1925
doncs va estar
publicant bastant
en els diaris
d'aquí
de Tarragona
va ser
l'any 36
va haver de
marxar
aleshores
va estar a Turí
a Lausana
i a Friburg
i allà va coincidir
amb Vidal i Barraquer
i tal
va escriure
un llibre
que ha sigut
molt comentat
que és
les dues tradicions
i sobretot
l'últim capítol
el gran refús
que és un llibre
precisament
de refús
diguéssim
a la redundància
al nacional
catolicisme
del moment
un senyor
que
no li trobava
pas
cap sentit cristià
el que hi havia
i doncs
bé
va coincidir
amb el cordenal
Vidal i Barraquer
i a més a més
va tenir
una sèrie
de contactes
amb el comte
de Barcelona
amb el
Joan de Borbó
aleshores
aquest llibre
el que ens explica
és això
aquests contactes
i doncs
el diàleg
que hi va haver
doncs
representants
de Joan de Borbó
Déu-n'hi-do
és un llibre
que deu tenir
molt d'interès
sí
vull dir
a més a més
és això
vull dir
és de Valls
un personatge
doncs
relativament
poc conegut
però bueno
que també
tenia projecció
més enllà
no sé si és perquè
véns de tant en tant
i portes coses
molt interessants
però jo tinc la sensació
que el que és
la secció local
pel que fa a la publicació
de llibres
locals
no només de Tarragona
lògicament
sinó de tot el camp
estem en un bon moment
sí
sempre ho hem estat
probablement
o ara millor
que d'altres vegades
no
vull dir
ha canviat
vull dir
els actors
han canviat una mica
vull dir
hi ha dues
hi ha editorials
comercials
que aposten
d'una forma
molt clara
i molt forta
per llibres locals
és que hi ha demanda
també vol dir
sí
sí
esclar
perquè
quan apresta
hi ha moltes persones
que consulten aquesta secció
i no només per recerca
i no només per recerca
també n'hi ha
per plur
plaer
i per plur
oci
i lleure
jo d'entrada
m'aniré a tafanejar
la vida del marquès aquest
i del senyor Samar
aquests que van fer
la primera pel a Cuba
no preguntarem com
que això ja sabem
que va haver-hi de tot
i de veritat
que com sempre
ha estat un plaer
Esteve Massalles
bibliotecari
de la biblioteca pública
de Tarragona
és la persona encarregada
de l'àrea local
i ens ha acompanyat
quan fa de tant en tant
moltíssimes gràcies
i bona setmana
gràcies a vosaltres