Tarragona Ràdio.
Temps de cinema i videojocs al matí de Tarragona Ràdio.
Temps per comentar l'actualitat d'aquests sectors.
Avui a l'estudi ens acompanyen en David Serra i en Juanjo Ferrer.
Senyors, bon dia i bona hora.
Hola, bon dia.
Bon dia.
El Víctor l'hem de saludar telefònicament perquè el tenim a Saragossa fent uns cursos d'una d'aquestes històries.
Víctor, bon dia i bona hora.
Molt bon dia.
Quin temps fa per aquí?
Doncs molt bon temps.
Avui, bueno, una miqueta pitjor que ahir, però en general bon temps.
Les màquines de l'Expo funcionen, continuen a funcionar a tot ritme?
Arribaran o no arribaran d'aquí tres setmanes?
Jo diria que no arriba, però potser soc massa pessimista, però...
No va massa bé, eh?
Tot a Saragossa no obres.
Què tal s'està per mi, Pueblo?
Muy bien, muy bien.
Saludos a todos por ahí.
Pues que et portin pastes o alguna cosa.
Senyor, si us sembla, entrem en matèria, comencem parlant de cinema, com de costum.
Tenim moltes ganes de parlar d'Indiana Jones, ara sabem ja en el pre-debat.
La pel·lícula, òbviament, l'estrena de dijous passat d'aquesta pel·lícula va ser un fenomen.
A taquilla ha funcionat molt i molt bé als Estats Units.
I aquí en parlem d'aquí uns instants, però vam parlant de les estrenes d'aquesta setmana.
Hi ha un nom que sobressurt especialment de la resta, és La niebla, una pel·lícula que adapta una novel·la de Stephen King.
El director és Frank Darabont, el senyor que va fer aquella pel·lícula que es deia Cadena Perpètua, entre d'altres.
i hem escollit un tros al tràiler perquè ens en fem una idea.
Però què passa?
És la mort.
Hi ha alguna cosa en la niebla!
Cerrad les portes! Cerrad les portes!
L'únic útil que podem fer és anar a buscar ajuda.
Hàtate esto a la cintura.
¿Para qué?
Para saber al menos si has avanzado a cien metros.
Ahí fuera no hay nada, no hay nada en la niebla.
¿Y si te equivocas?
Me imagino que...
...las consecuencias las sufriré.
Ha llegado el momento de posicionarse.
Lea en la Biblia, exige sacrificio.
¡Ey!
Estoy oyendo algo.
¿Eso son bichos?
Nunca había visto nada parecido.
Queda clar pel to de la película.
A més, tenint en compte l'autor Stephen King, que estem parlant d'una pel·lícula de terror.
Però una pel·lícula de terror, David, que en principi té molt bona pinta.
Doncs sí, la veritat és que tot i aquest regús de sèrie B, ben feta.
O sigui, recuperar una altra vegada el que podríem dir el cinema, fet amb pocs recursos, però amb molta imaginació i amb capacitat de sorpresa.
Jo pensava, de fet, jo penso que el del grup ha sigut l'últim que l'he vist i la veritat és que m'ha sorprès perquè compleix perfectament les expectatives de lo millor que teníem els episodis de la dimensió desconocida ampliat, treballat, a petits espais, etc.
I després estic molt d'acord amb un comentari que suposo que el Víctor i el Juanjo m'ho afirmaran, que és que té un dels finals més desassossegants dels darrers anys del cinema.
Sí, crec que és un final excesivament cruel.
No l'havia vist mai en una pel·lícula, de veritat.
És brutal, és brutal.
Sí, sí, potser el final més cruel que recordo ara, eh?
Bueno, jo quería decir un poco, para que se oriente la gente, la pel·lícula va de un padre con su hijo que está en el supermercado.
Y aparece una niebla muy espesa y un hombre corriendo que huye de la niebla y se mete en el supermercado.
Y les explica que iba con un amigo que les ha cogido la niebla y ha desaparecido el amigo, entre gritos y todo.
Entonces parece ser que la niebla era ahí algo.
Para mí la película, y para mucha gente, acaba a los diez minutos, ¿vale?
A los diez minutos te desvelan que hay en la niebla, pero si le das otra oportunidad empieza otra vez la película.
Claro.
¿Vale? Y entonces ya te encuentras con el marrón que tienen montado dentro del supermercado.
La veritat és que, abans que entri Víctor, jo el que diré és que aquesta pel·lícula és, sobretot és una pel·lícula que enganya molt,
perquè realment està treballada des del punt de vista dels personatges.
tot el que diríem que és la part més, jo no diria maldestra, perquè dintre de tot els efectes especials estan ben aconseguits i tenim un nivell que potser no és molt espectacular,
no hi ha una aposta per l'espectacularitat, però el que crida l'atenció és realment les veritables bèsties,
que realment és la, bueno, diguem-ne, però no desveleré tampoc res, que és la realitat de l'ésser humà,
dintre del que realment fa por és l'ésser humà en si mateix.
Tinc que dir que la pel·lícula, doncs, és una gran reivindicació de Frank Darabon com un director de gènere amb una gran capacitat,
que ha tornat a adaptar Stephen King i que Stephen King està encantat del tema.
Jo penso que Víctor ens dona algun detall sorprenent d'aquesta pel·lícula.
Jo diré primer que estic d'acord que és una pel·lícula d'atmosfera i, com tota pel·lícula aquesta és John Carpenterianes,
funciona millor quan no saps què hi ha al darrere.
O sigui, sí que el que diu el Juanjo és veritat, que quan es trenca aquest misteri de la boira, doncs per una miqueta.
Escolta'm, un incís, Víctor, i per què ens fan els trailers que ens fan, que ens veig a mitja pel·lícula, perquè aquest és un altre tema?
Aquest tema dona per molt. No sé qui hi ha al darrere dels trailers americans,
però no té gaire bon criteri.
No, perquè et fiquen en un trailer de dos minuts, encara que no sàpigues, veus el trailer i ja veus tres quartes parts de la pel·lícula.
Aquest trailer és volentíssim, però igualment no desveia gaire de la pel·lícula, no desveia tant com sembla,
i sobretot això que dic, que és una pel·lícula d'atmosfera, de fet és una llàstima que no s'hagi estrenat en blanc i negre,
ja que el seu director volia fer-la en blanc i negre. Jo l'he vist en blanc i negre, que és el DVD americà,
i guanya moltíssim. O sigui, és una pel·lícula que captura, que et deixa, et sica dins d'aquesta boira
i, bueno, et deixa el cos destrossat de tanta tensió que passa.
Sobretot destacar la bona feina dels actors, que ho tenen fàcil, perquè els papers estan molt ben escrits.
De fet, el pare és un pare real, el nen és un nen real. I aquest final que hem dit, ja...
I, bueno, aquest punt de vista tan ben treballat, que deia el David, que està escrit des del punt de vista dels céssars humans.
I és com, gairebé, aquestes sèries noves com 24, que et posen com aquesta de Xil, que estan fent ara el 33,
res, que t'acosten moltíssim a l'acció i estàs dins del supermercat i ho estàs passant malament
i sembla que siguis un mes del supermercat. O sigui, és una pel·li que val la pena veure, una bona experiència de terror.
Doncs els recomanem aquesta niebla, aquesta boira, una de les pel·lícules més estimulants d'aquesta setmana.
Sí, però atentos porque tiene secuencias que no son para niños, eh?
Sí, pero...
Excesivamente fuertes y, en cuanto a guión, excesivamente cruel.
Tinc que dir una cosa, abans d'acabar dir que Fran D'Aragon va participar precisament en desenvolupar la sèrie de Xil,
que era aquesta sèrie que em visse a TV3 amb el nom de Nymaki.
Sí, exacte, el Nymaki.
I realment és una nota que té capacitat per dirigir històries humanes.
Què passa que aquest gust que té pel cinema fantàstic no ho té que perdre mai,
perquè pot elevar molt el gestor del gènere.
Aparece una actriz muy interesante, no tengo apuntado cómo se llama,
pero es la... salía en Mystic River, era la que hacía de mujer de Tim Robbins.
Sí, és veritat. Està molt bé la pel·lícula.
I en La niebla tiene uno de los papeles más importantes de la pel·lícula.
Sí.
Doncs, recomanem aquesta pel·lícula.
De fet, és la pel·lícula que més sobresurt de la cartellera aquesta setmana, de les estrenes.
L'altre nom, el podem dir que és La boda de mi nòvia, no tant amb la pel·lícula en sí.
La pel·lícula podríem dir que té dos atractius.
Una és la presència de Patrick Dempsey, és aquest actor de moda, el galant d'Anatomia de Grell,
aquesta sèrie que es veu a Espanya a través de quatre.
I podríem dir que també és atractiva perquè és l'últim paper de Sidney Pollack,
que apareix a la pel·lícula com a actor, una figura, el director de Memories d'Àfrica,
entre moltes altres pel·lícules, que ha perdut la vida aquesta setmana.
Òbviament, quan es mor un personatge, aquestes característiques, toca fer-ne balanç.
I quin és el teu, David?
A veure, el meu balanç és que és un dels realment dels més grans directors.
A més, és un personatge que ha post...
O sigui, a banda de la seva carrera,
ha anat molt de la mà de les grans figures del cinema nord-americà,
tant del Robert Redford com del Paul Newman.
Va créixer en una època daurada des del punt de vista cinematogràfic
i que jo destacaria, més enllà de la seva pel·lícula més loada,
que és Memories d'Àfrica,
o sigui, el Danzat, Danzat, Malditos,
pel·lícules com, per exemple, la d'Intèrprete, que estava molt bé,
i que són pel·lícules de Fuste.
És l'última, una de les més recents amb la Nicole Kidman com a protagonista.
O ha jugat, David, també, va ser un gran paper.
Sí, sí, ahí va també...
Veus, és una cosa que a mi sempre m'ha agradat molt,
perquè, de fet, el personatge...
O sigui, és un director que sempre se li ha volgut
deixar una mica de banda el seu paper com a actor,
però sempre ha sigut un bon actor,
perquè, precisament, els seus inicis a la seva càrrega
va ser com a actor, va estudiar en les millors escoles d'interpretació,
i sempre ha sigut un director que els seus intèrpretes
han destacat que se sentien...
Sí, normalment, els actors solen ser bons directors,
perquè, principalment, la funció d'un director
és fer que l'actor actue com ell el vol.
Exacte.
Entonces, se saben todas las técnicas,
se saben lo que quiere, lo que necesita un actor, saber,
y entonces, pues eso, dan como resultado muy buenos directores,
como, por ejemplo, Clint Eastwood.
Sí, sí, es veritat.
I amb això coincidiríem,
seria un d'aquests actors-directors
que han s'ha pogut desenvolupar,
o sigui, treballar dins la indústria,
fent contents a uns,
tant per el seu paper com a actor i com a director.
Realment és una gran pèrdua,
perquè s'ha mort jove, realment,
i penso que és una de les figures
que a la festa dels Oscars d'aquest any,
necrològiques, que fa molta ràbia,
doncs hablaran parlant d'ell
i realment s'ho mereix tot
perquè ha escrit en lletres daurades
grans pel·lícules de la història del cinema.
Doncs, digues, Jordi,
l'actriu aquesta que tinc a l'ordinador davant
que deia el Juanjo
és la Marcia Gay Harden,
que basta també aquella pel·lícula
que vam recomanar tant de Hacia Tierras Salvajes,
o sigui, a dos de les milles pel·lícules del 2007
basta aquesta dona.
A més, nominada un parell de vegades
crec que els Oscars com a actriu secundària,
crec fins i tot que per Missy Kriber,
crec que ara ens ho comentava.
Parlarem de novetats de DVD d'aquí uns instants,
que hi ha diferents novetats interessants
que ens voleu comentar,
però és inevitable parla d'Indiana Jones,
perquè la pel·lícula,
ara ens ho comentàvem, David,
a taquilla ha funcionat perfectament.
Molt bé, molt bé, molt bé.
Està funcionant molt bé,
no té pinta de baixar.
De fet, a veure,
hi ha una invasió d'Indiana Jones
a totes les salades cinematogràfiques.
vull dir que això que està molt bé
des del punt de vista de la taquilla,
de tindre l'oportunitat de no perdre't
a la icona d'Indiana,
però per un altre costat
resta possibilitat d'altres pel·lícules
que jo crec que són molt millors.
Tot i que jo,
tots ho sabeu,
jo soc un fan d'Indiana Jones
i que jo estava predisposat
a donar una crítica positiva
de la pel·lícula,
no ho faig des del punt de vista
que m'ha decebut veure
que realment la mà de George Lucas
és massa allargada
i que no ha tremolat
a l'hora de reduir el personatge
a uns paràmetres
que en alguns moments
s'ha apropat molt a la caricatura
i això a mi m'ha dolgut.
M'ha dolgut molt
perquè tenim grans moments
i aquí està la mà mestra
d'Steven Spielberg
que és un geni
i que sap dirigir de meravella,
doncs la pel·lícula
no brilla a l'alçada de la resta.
I això fa mal.
A pesar de George Lucas,
la pel·lícula sigue siendo muy recomendable.
Sí.
Para los seguidores de Indiana Jones
es imprescindible.
Sempre.
Home, és una pel·lícula
que passes dues hores
de manera molt distesa,
et passen dues hores volant,
que això és molt complicat
al cine avui en dia.
Jo ja lo dije,
que si no existieran las antiguas,
esta seria una de las mejores
pel·lículas d'aventures,
però existen las antiguas
que le dan, bueno,
són muchísimo mejor,
doncs bueno.
Exacte.
Allà cada uno.
No és tan fascinant
com la resta d'Indiana Jones,
però sí que és molt divertida
i això és retornar al cinema
d'aventures
com fa temps que no veien.
O sigui, és d'agrair.
No és l'indie de fa 20 anys,
però és indie
i indie el trobàvem a faltar.
Jo crec que a George Lucas
s'obsessiona...
Se li met una idea en la cabeza
i s'obsessiona.
Se li metiu la idea
a la cabeza
de los extraterrestres,
los metía en las
de Star Wars nuevas
con calzador
i ahora con estas
pues tenía...
Bueno, yo de hecho
creo que es más fan
de los extraterrestres
Spielberg.
Recordemos que
siempre quiso hacer
d'Indiana Jones
un enlace con
encuentros
en la tercera fase.
Sí, pero el tema
de bichardos
y cosas de estas...
En qualsevol cas
s'ha parlat molt...
Home, no es tracta
d'esvallar-lo,
però sí que s'ha parlat
que segurament al final
desllueix una miqueta
bastant el que és
el conjunt de la pel·lícula.
Al final
és la part dolenta.
Hi ha un moment
ufològic,
podríem dir,
que desllueix una miqueta
el conjunt de la pel·lícula.
En qualsevol cas,
David,
funciona molt bé.
Els cinemes,
Òscars de les Gavarres
encara ho fan en sis
de les setze sales.
Es manté, per cert,
la possibilitat
de veure-ho en català
en versió original
subtitulada
i en castellà.
Com a mínim,
de les sis sales
tenim oposions
per escollir
i, vaja,
tenim Indiana Jones
per estona.
Sí, la veritat
és que sí.
El que passa
és que a mi m'ha fet mal.
Jo ja ho dic
i ho dic amb reflexió.
Què hauria pogut ser
aquesta pel·lícula
si realment
la relació
entre Marion
i Indiana Jones
no hauria sigut
una excusa
per desvelar
una cosa que és cantada.
O sigui, vull dir,
és massa utilitarista
i cau masses vegades
en una caricatura
massa senzilla.
El guió original
que estava escrit
pel Fran Darabont
i ho deia,
el Fran Darabont
feia poc
en una entrevista
doncs l'havia encantat
a Steven Spielberg
perquè, segons ell,
realment treballava
a les claus
del personatge
en madur
en un punt d'ombra
etcètera
però que es va posar
finalment
no ho va desestimar
directament
Josh Lucas
que per això
posava la pasta
o part d'ella
i finalment
hi ha coses
a la pel·lícula
que fan molt de mal.
Hi ha grans seqüències
o sigui,
no és una pel·lícula
que me la vulgui carregar
ni de bon tros
però he de destacar
que és veritat
o sigui,
que caiem en una preqüela
de T
directament
que és gairebé
una apologia
de lo pitjor
de l'Expediente X
tot i que m'agrada
la sèrie
pels que me coneguin
hi ha coses
que no es mereixia
com una revisitació
al Jors de la Jungla
o sigui,
veus el tràiler
de la mòmia
de la nova de la mòmia
i dius
ostres,
és que me crec més aquest
ara mateix
com a Indiana Jones
en certs moments
que a l'Indiana Jones
de la pel·lícula.
O sigui,
hi ha moltes coses
que fan mal
a un amant
declarat del cinema.
Per això
vull reivindicar
l'altra pel·lícula
que està passant
desapercebuda
que li està fent ombra
que és
el diablo
antes de que el diablo
sepa que has muerto.
Aquesta pel·lícula
la hem de recomanar
com a bojos.
Estàs d'acord amb mi,
Víctor?
Sí, sí, home,
si de fet jo vaig estar
parlant molt i molt bé
fa ja un pari de mesos
quan semblava que s'estrenava
finalment s'ha estrenat
en un suïcidi comercial
a la vegada
a Indiana Jones
i bueno,
ha aguantat una setmana
que ja és més del que jo esperava
o sigui que
l'hem de defensar moltíssim.
És el millor
Sidney Lómez
que hem tingut
en décades.
Jo no l'he vist
però té ganes de veure-la
només per el significat
del títol.
Sí, sí, sí.
Si ho pots explicar
tens un...
Dígues, digues, digues,
tu, Víctor.
No, el títol
està tret d'un proverb
crec que és irlandès
que és
ve a dir
aprofita tot el que puguis
abans que la vida
es vagi a la merda
directament.
Sí, sí.
I és una manera
molt pobra de dir.
Por lo visto viene
de la creencia
de que cuando mueres
aunque tengas que ir al infierno
pasas 5 minutos
en el cielo,
en el paraíso
hasta que el diablo
se entera que has muerto
y te viene a recoger.
A veure,
la pel·lícula
tenim que dir-ho,
o sigui,
és una pel·lícula
molt tràgica,
parlàvem abans
de la niebla
i té dos punts forts
que realment
són els actors
i no volgui jo.
O sigui,
una pel·lícula
extraordinària
perquè tot desapareix
amb una història
que realment marca
una experiència
molt dura
de veure
que tot va encaixant
i a vegades
que va encaixant
dius
aquí la llet,
l'hòstia és inevitable
amb tot el perdó de Deus.
Home, estem parlant
de tres actors
que mai han estat dolents,
mai han sortit
malament d'una pel·lícula
i que aquí estan
sota les ordres
de Sidney Lómez,
que és un director
que sap treure
el millor de cada actor.
És un cas
que no es pot perdre.
Doncs aprofitem-la,
que com a mínim
una setmana més
la tenim en cartellera
a Tarragona.
Molt ràpidament
perquè anem fatal de temps
per variar.
El Víctor
ens volia comentar
espaciament
novetats en DVD,
que, vaja,
és òbviament
un format
que atreu moltíssim
i aquesta setmana
es publica
en pel·lícules
ben interessants.
Sí, recuperem algunes
de les pel·lícules
que més ens han agradat
d'aquest any passat,
com són Rec,
que el David
estarà d'acord amb mi
que la va veure Sitges
i me la va recomanar
moltíssim
i es va quedar curta
encara,
sigui perfecta.
Una pel·lícula de terror
com poques s'han fet,
molt intensa,
molt directa,
més que res
una experiència immersiva.
Que per cert,
que aquesta setmana
deien que no es descartava
fer una segona part
de la pel·lícula, eh?
Ai, espero que no.
I un remake
en Estats Units.
Sí, sí.
Quarentine,
el remake,
a ver,
yo no la veo
tan perfecta
como vosotros,
le veo grandes fallos,
sobre todo
algunos de actuación
y lo que os decía ya
que busca,
en el tipo de grabación
busca el hiperrealismo
y lo pierde
con topicazos.
Sí,
ahí...
No puedes buscar
el hiperrealismo
y poner tópicos
del cine de terror.
Descoloca un montón
y luego hay actuaciones
que son bastante malas.
Por ejemplo,
el policía
que no para de repetir
que no le graben,
cuando repite
lo dos veces,
pero no diez.
Exacto.
Y es una película
que es gairebé perfecta.
Apuntávam al Víctor
cuando hablaban
de que realmente
sí que es una película
que ha secat
el guistó
del cinema
Fantastic Patri,
pero que realmente
tiene pequeños defectos.
O sea,
estoy de acuerdo
con todos los dos.
La empecé a ver
y dije
qué gran idea.
Sí,
¿no?
Es que...
Sí, sí,
eso que yo tenía
en la cabeza
hacer que no lo sabía.
Sí, sí.
Y de repente
alguien lo hace.
Pero el que sí
que estaré d'acord
és que la recta final
és antològica.
O sigui,
és inoblidable.
Sí, sí,
amb aquesta part sí que
és la que t'arrasta directament.
Què més, Víctor?
Vinga, va.
BioWolf.
Tenim BioWolf en DVD.
És una altra oportunitat
de veure-la
i d'entendre-la.
Sé que al seu moment
una pel·lícula
que era molt madura,
molt humana,
realment un drama humà
vestit de poema èpic,
es va vendre
com una pel·lícula
d'acció comercial
en 3D
per a joves...
Bueno,
no us va fer
un bon màrqueting,
la gent no la va entendre,
però hem de dir
que és una gran,
gran pel·lícula
i una...
revisió
de la figura
de l'heroi
com poc que s'han fet.
No sé si esteu d'acord.
Tinc entès
que la vas veure
en 3D,
a més a més a Nova York,
què tal una miqueta
l'experiència?
Doncs va ser genial.
O sigui,
és que jo pensava
que seria només
com una mena de reclam,
de dir,
hòstia,
quina gràcia al 3D,
però que al cap d'una estoneta
s'hauria oblidat.
I no, no,
realment dona
molta profunditat
a la pel·lícula,
t'implica més,
sembla que estiguis
dins de l'escenari.
i és com, bueno,
com el pas del blanc i negre
al color.
Jo li dono...
Jo era un descregut
del 3D,
pensava que era una estafa,
però l'experiència
va ser molt i molt bona.
Realment espero
que el 3D
de Quagy
i Altingham Abiat.
Sí,
jo li veu
un gran inconveniente comercial.
A mí la pel·lícula
me pareció maravillosa,
però és,
per la gran majoria
de adults,
bueno,
gran majoria,
per a molts adults,
el fet de que sea en 3D
creen que és per a nens,
però després
els nens la ven
i no és una pel·lícula
per a nens,
ni molt més.
No.
És una pel·lícula
duríssima,
és un drama,
una tragedia
i, bueno,
és bastant
poètica.
Una pel·lícula
sobre la tentació
i la incapacitat
de resistir-se,
que és una cosa
molt adulta.
I, a més,
que és sobre la tentació,
sobre la lujúria.
Carnal,
després de la vida...
Que no és ningún tema
per als nens.
No, no, no.
Va dur.
És una pel·lícula
molt interessant.
I una tercera recomanació,
Víctor,
xurem-up
en el punto de mira.
Doncs aquesta sí que és
per divertir-se
sense prejudicis,
ja que és aquest gènere
que jo li dic
hiperacció,
exagerat,
imaginatiu,
que sembla gairebé
un dibuix
animat vivent.
Animat vivent.
Tenim el Clive Owen,
que m'encanta aquest actor.
Cabellucci més guapa
que mai
i un dolent divertidíssim
que és el Pol Gemati.
En una pel·lícula
que jo definiria
com una barreja
del millor
del Sergio Leone,
del John Boo
i dels dibuixes animats
del Bugs Bunny.
Un còctel,
un còctel explosiu.
De Clay Fowen
tengo gran admiración
porque ha conseguido
ya en varias pel·lícules
ser un salido sexy.
Normalmente
el adjetivo de salido
es repulsivo.
pero este chico
enamora a las mujeres
haciendo lo que haga
y si hace de salido
pues igual.
Y aquí hace de héroe perfecto.
No tinc comitats.
Un héroe carismático.
M'ho haig passat molt bé.
Estic d'acord
amb les recomanacions.
Doncs una mena de dibuix
entre dibuix
animat i videoclip
tenim més a la Shurem Up
i ja disponible
també en DVD.
Volem parlar
de videojocs
i vaja
hi ha una notícia
que sembla
que t'ha resbalçat
una miqueta
als fans
d'aquest sector.
Què m'heu de dir
d'aquest anunci
d'una segona part
d'un videojoc
que en el seu moment
va marcar una època
aquest Beyond Good
a nivell
allò més enllà
del bé i del mal.
Què anem de dir?
Víctor.
Doncs que al seu moment
es va anunciar
com a trilogia.
És sobre d'un creador francès
que es diu
Michel Ancel
un dels millors
que hi ha ara
però no va tenir
massa èxit comercial
i com sempre
van dir que no farien
la trilogia.
Ara l'han anunciat
de sobte
sembla que Michel Ancel
ha aplicat pressió
també estan dient
que el faran
més fàcil
més accessible
al gran públic
bueno
mentre no degeneri
amb una pèrdua
de qualitat
de la història
i del joc en si
no és res dolent
però bueno
més que res
hauríem d'explicar
què fa gran
a Villon-Gudanéville
és una història
que parla
d'una guerra
intergalàctica
un punt de partida
molt típic
però de sobte
la protagonista
que és una jove periodista
que cuida
d'un orfelinat
o sigui
no és una gran heroïna
ni res
rep pistes
traces
que indiquen
que el govern
està col·laborant
amb l'enemic
i que la guerra
és un muntatge
per anar fent experiments
i per anar
subjugant
a la població
doncs aquest periodista
agafa la seva càmera
i es va colant
per edificis federals
i va traient fotos
de coses compromeses
i és aquest infiltrar-se
i fer fotos
de coses
el que li donava
un top
que no hem vist
gairebé cap altre lloc
i una història
molt ben treballada
molt divertida
amb una estètica
de cómic francès
maravillosa
no sé
al Juanjo
també
l'ha vist una miqueta
també
pudrà de la seva
sí
bueno
no he podido probarlo
del todo
però
jo crec que era
una estètica
que aunque a ti
te guste
a mi me parece
que no correspondía
un poco
con la història
que contaba
no
la veías
y no te esperabas
algo tan profundo
yo creo que
eso hace perder ventas
sí
quizá fue
un obstáculo
pero
es parte
de l'encanto
una vez que profundizas
sí sí
pero es eso
el problema
es que puede hacer
que la gente
no se plantea
ni siquiera
profundizar
y bueno
yo creo que
eso hay que tenerlo en cuenta
antes de producir
un videojuego
o una película
doncs bé
el Billion Gooden Evil
encara es pot trobar
al mercat
o sea
que el recomanem
que la gente
jugui a la primera part
que hi haurà una segunda
y pocs llocs
es poden jugar
tan bons
com Billion Gooden Evil
doncs
estarem atents
a veure
quan realment
es materialitza
aquesta segunda part
parlem ràpidament
d'un nou canal
de la Wii
què ens permet
Víctor?
doncs es diu
WiiWare
i es tracta
d'un canal
que estem esperant
de fer ja
bueno
és que va sortir la Wii
per descarregar
jocs senzillets
petits
a un preu
molt econòmic
per mi
aquesta és una via
que s'està obrint
a les consoles
de nova generació
que és
poder
la millor manera
d'entrar als jocs
si no has jugat mai
que són jocs
molt senzillets
molt accessibles
i també
la millor manera
que els petits
s'estudin
centrin el món del videojoc
i la creativitat
no perdi el seu joc
ja que
és com una mena
de terreny experimental
no sé si
en què prima més l'enginy
que
els mitjans
possibles
propostes innovadores
no són segones
i terceres parts
i remakes
sinó són coses noves
com aquest joc
que volem recomandar
que es diu
Lost Winds
que són plataformes
de tota la vida
en què tu
amb el comandament
de la Wii
controles el vent
i has d'anar creant
corrents de vent
i fent que el protagonista
pugi pel vent
i bueno
molt divertit
molt original
no sé
el Juanjo també
ha provat bastant
el Live Arcade
que és la versió
d'Xbox
i em consta
que és bastant
sí
la verdad
és que
no he comprado
ningún juego
però
todos
se pueden
probar
todos
te dan
un par
de pantallas
jo
lo recomiendo
desde aquí
echar un vistazo
perquè hi ha
juegos molt interessantes
i aparte
que
són arcade
són del tip
que es jugada
tota la vida
en les recreatives
en els salons
entonces
a veces
con la demo
ja és suficiente
però bueno
també hi ha
juegos molt interessants
que
no digo
que sean
muy baratos
però estan
bastant
ben de precio
i sobre todo
me gusta
que sea
para los que
empiezan
en la creación
de videojuegos
es como
una nueva oportunidad
porque ahora
subirse al tren
de las grandes
producciones
es muy difícil
y evidentemente
cinco amigos
en el garaje
no lo van a conseguir
pero sí que
se puede conseguir
producir un juego
de este tipo
sí
sí
exacto
i tanquem
si us sembla
Víctor
perquè anem fatal
de temps
per dir
això és
lamentable
la història
cada diventres
amb la consola
virtual
també de la Wii
que ens permet
descarregar
jocs clàssics
de consoles
antigues
ja és
un loop
amb la nostra
infantesa
podríem dir
sí
totalment
el que hem dit
abans
el WiiWare
és la versió
de jocs nous
la consola virtual
que aquesta xica
porta temps
és la versió
de recuperar el passat
doncs igual
qui no hagi jugat mai
té l'oportunitat
de descobrir
grans jocs
com van ser
els Mario's antics
grandíssims clàssics
de moltes
consoles antigues
i qui sí
que hagi jugat
com és el nostre cas
doncs podrà descobrir
allò que teniu
oblidat de la seva
infantesa
o que vol recuperar
i és un moment
de nostàlgia
meravellós
doncs amb els
comandaments
inalàmbrics
de l'avui
posem avui
al punt i final
senyors
David, Juanjo, Víctor
moltes gràcies
la setmana vinent més
i bon cinema
i bon cinema
bons videojocs
per cert Víctor
quan veuràs
l'última
l'últim capítol
de Perdidos
doncs l'estic descarregant
ja
espero que em doni temps
abans d'entrar al curs
que estic fent
perquè estic nerviosíssim
l'has vist tu ja o què?
encara no
encara no
a veure si
a veure si
quan acabem
o a veure
un dia
frensació monogràfica
de sèries
que segurament ja toca
això estaria bien
perquè s'estan convirtint
en algo más interesante
que el cine
i molt més fàcil
per cert
l'altre dia
6 en 80
una pel·lícula de cinema
però això és
és increïble
però l'inasi
tot l'inasi
o sigui
a partir d'ara
el que són
les sèries de televisió
marcaran
els espais cinematogràfics
seguríssim
seguríssim
pensa que el Maldà de Barcelona
que ha fracassat
amb el tema de Bollywood
bueno ha fracassat
ha tingut audiència
però tampoc ha sigut un èxit
ara
s'han plantejat
projectar sèries
fer eventos
i tot tipus de coses
que puguin
mostrar les seves sales
o sigui
els Maldà de Barcelona
acabaran convertits
en una sala
de veure sèries de televisió
Déu-n'hi-do
està bé
no no
Déu-n'hi-do
millor que veure-les
a la pantalla
del nostre ordinador
ben segur
senyors
moltes gràcies
tornem la setmana vinent
vinga
un abraçador
parla
confia