Comencem el temps de tertúlia al matí de Tarragona Ràdio.
Avui convertim aquest temps d'opinió en tres convidats.
Ja n'ha arribat, ja fa uns minuts que són aquí.
D'una banda, la regidora del grup municipal de Convergència i Unió,
Victoria Forns.
Victoria, bon dia.
Hola, bon dia.
D'altra banda, l'exregidor del Partit dels Socialistes de Catalunya
i futur director de l'Institut Municipal de l'Educació,
en Carles C. Peró.
Carles, bon dia i bon hora.
I el tercer convidat és el Pitu Rovira,
president del gremi de llibretes de Tarragona.
Pitu, bon dia, benvingut.
Molt bon dia.
Tenim diferents qüestions damunt de la taula.
Jo us proposo, però, començar aquest debat,
començar aquesta tertúlia parlant d'una proposta,
de fet una iniciativa ja que ha llançat el Conseller d'Educació
de la Generalitat de Catalunya, el senyor Ernest Maragall.
La seva intenció és posar marxa, ja per al proper curs,
ja per al proper mes de setembre, en algunes ciutats.
Reus sembla que seria una d'elles,
unes escoles per a immigrants,
perquè a mesura que els nouvinguts arribin a les nostres comarques,
per no trencar o per no dificultar el ritme normal de classe
en la majoria de centres escolars,
els nens que arribin estiguin un temps temporal,
sense definir en uns centres específics per a aquest col·lectiu.
Insistim, de moment es posaria a marxa com a prova pilot
en algunes poblacions concretes.
Vicky Reus sembla que són dues d'aquestes poblacions.
Què els sembla, Carles?
Bé, gràcies per donar la paraula.
Vull dir, tots podem expressar la nostra opinió, evidentment, no?
D'entrada, segurament, s'obte una notícia d'aquestes, diria jo,
a la població en general, no?
El ciutadà que rep diversos missatges respecte a tot el tema
de l'arribada de famílies i de nens nouvinguts, no?
Que és el terme en què s'utilitza, més que d'immigrants, no?
D'entrada, diria això, s'obte, però des del meu punt de vista, no?
I des del punt de vista també de professional de l'educació,
que permanentment o constantment veus que el nombre d'alumnat
d'altres països, doncs, que s'apropa Catalunya
s'incrementa notablement, i no en les etapes, diguem-li,
inicials de l'escolarització, de 3, 4, 5 anys,
sinó també en totes les franges d'edat, no?
Ho dic, hi ha com una introducció,
i tendré a saber-ho que tots puguem parlar, no?,
que la problemàtica també varia moltíssim
de si un nen no ha vingut, doncs, és d'infantil,
és de primària o és de secundària, això és evident, no?
I en segon lloc, també, o factor tenint en compte que,
i ara realment, doncs, arribo a la conclusió,
és que aquesta entrada es produeix al llarg del curs.
Si ens poséssim d'acord, o tots es poséssim d'acord,
diguéssim, mira, comencen l'escolarització,
doncs, al setembre, i tal,
i el que arribi entremig del curs,
doncs, s'espera que torni a començar el curs escolar,
com que això, evidentment, no pot ser així,
ni amb els nouvinguts, ni amb les famílies del país,
que van d'un lloc a l'altre, se'ls ha d'atendre,
es planteja com acollir-los.
Fins ara, a banda de la bona voluntat
i de la bona professionalitat
de tots els mestres i professorat,
hi havia les aules d'acollida.
Bé, perfecte,
però ja ha arribat un moment en què
aquesta arribada és tan alta
que fins i tot les aules d'acollida
comencen a tindre dificultats
d'atenció a l'alumnat.
Els centres ja no només en tenen una,
n'hi ha molts que en tenen dues d'aules d'acollida,
i fins i tot ja n'hi ha que reclamem més.
Clar, la cosa podria arribar a tal greu de complicitat
que jo trobo que hi acabo.
Perdó.
Perquè
s'experimenti
o s'ensagi
una cosa que també es fa en altres països,
que és un centre dedicat exclusivament
a la recepció
durant el curs escolar,
quan es produeixi durant el curs escolar,
d'aquest tipus d'alumnat.
I en un temps,
sis, vuit, deu,
un curs escolar
o mig curs escolar
que suposo jo aquest alumnat
ja estigui en condicions mínimes
de coneixement de la llengua,
de coneixements culturals, etcètera,
doncs passi on s'han tornat.
I per tant,
conclusió,
jo ho trobo encertat.
I que es comenci d'una manera
progressivament
a experimentar-ho ara.
Coincideixes, Victòria?
Bé, jo crec que amb la filosofia,
totes les reflexions que ha fet a l'inici,
jo entenc que les persones
que s'enfrenten en el dia a dia
en el tema de l'educació,
jo en conec molta gent
que es dedica també al tema de l'educació,
sí que és veritat
que hi ha una certa dificultat
en l'abordatge
d'aquestos nenos
que s'incorporen a la meitat de curs,
que tenen una dificultat
amb l'aprenentatge de la llengua,
sobretot en determinats orígens culturals,
que a la llengua també hi ha
una distància molt més gran de la nostra.
Quan parlem de nouvinguts,
sempre m'agradaria saber
exactament a qui ens referim,
perquè, clar,
sempre parlem dels estrangers,
però també podem parlar de nouvinguts
que poden venir d'extremadura, no ho sé,
i llavors segurament,
si parlem del tema de la llengua,
també hi ha una certa dificultat.
No sé en qui aglutinaria
es conec exactament.
Jo crec que com a pilot
pot ser interessant,
però, clar,
no sé exactament com es pensa articular.
Jo l'única por que puc tenir
és que quin serà,
no concretem exactament,
quin serà el període
que aquests nenos romandran
en aquesta escola.
I, aleshores, clar,
l'escola també
sí que és un centre d'ensenyament,
però també és un espai d'integració.
clar,
el perill que existeix
és que si es prolonga excessivament
aquesta estada
amb aquesta escola
específica només
per a nouvinguts,
el que podem crear són guetos
i les possibilitats
que aquest nano s'integri,
tingui amics
més enllà d'aquells nanos
que també són
del seu mateix origen cultural,
perquè els que
ens acabarà succeint
és que tots
comencen a tenir
les seves relacions socials,
es constranyeixen
amb els nanos
que siguin
de la seva pròpia
origen cultural.
Crec que amb això
hem d'anar al tanto,
no?
Crec que és un dels perills.
de quina manera
pensem subsanar
la possible dificultat
o el perill
que aquests nanos
estiguin en escoles
que puguin ser
una mica guetos,
que no siguin integradores.
Hi haurà,
jo què sé,
connexions amb l'escola
ordinària,
no aquesta escola especial,
perquè és una escola especial.
Hi haurà
alguns punts d'inflexió,
algunes matèries
que es poguessin compartir,
que hi hagi espais físics
en els que els nanos
puguin estar junts
o això es pensa fer
des d'altres iniciatives,
des del Lleure
o a través dels centres cívics.
No ho sé,
si això s'ha pensat,
més enllà
de donar una resposta real
que jo entenc
que la gent que se dedica
al camp de l'educació
en aquest moment
s'enfrenten a un problema real.
És veritat.
I a més a més,
el percentatge
de persones immigrades
que tenim,
no només a Catalunya,
sinó tot l'estat,
s'està incrementant.
Avui llegia una dada,
no ho recordo molt ben quin any,
però de 40 milions
aviat serem 4 milions
de persones immigrades.
Jo crec que és un tema
que l'hem d'abordar.
I abans d'iniciar la tertúlia
fins i tot dèiem
ojalà i aquesta
sigui una bona solució.
És una prova pilot,
veurem a veure
quins són els resultats,
però sí que és cert
que fins ara
tots els governs
que hem anat passant,
que han tingut responsabilitzats
en aquest tema,
no sé si en la gestió
de la immigració
fins ara l'hem encertat.
És un tema complex
que no només ens afecta a nosaltres,
arreu d'Europa
també és un tema
que amb diferents models,
més segregacionistes,
més integradors,
més assimilacionistes
i no acabem de trobar la manera.
Parlem, si us sembla,
li demanem al Pitu l'opinió
sobre aquesta proposta
més concreta,
sobre aquesta prova pilot
i després, si voleu,
assenem el debat
en un canvi general.
Pitu, sobre aquesta proposta
concreta d'escoles pilotes,
recollint les opinions
del Carles, la Victòria...
De fet, els col·lectius
implicats ja han parlat.
Ens ocupa la notícia
de la qüestió de l'escola,
però és clar,
és que l'àmbit aquí
ens porta
i enllaço
amb el que deia
últimament la Victòria,
ens enllaça
amb aquest fenomen
que també és cert
que ens l'hem trobat
de cop i volta
amb els darrers
5-7 anys
d'aquest allau
d'aquest allau
de nou vinguts,
de gent que ens venen de fora,
majoritàriament
de fora de l'estat espanyol,
han vingut
amb onades,
primer van ser els magravís
i ara són de països de l'est
per les obertures
de les fronteres
i és clar,
això és una cosa
que és cert
que tots els governs,
sobretot els estatals
que són els que entenen
les competències d'això,
jo vull pensar
que s'han trobat
en aquesta història
i entre que no
han sabut gestionar bé
i tampoc
han sabut ben bé
el que fer,
no?
L'escola és un problema
perquè et venen els nens
allò,
podríem dir,
col·loquialment verges,
no?
Ni idea de res,
no?
Es va aprovar,
abans de les aules
de collins
se n'hi havia una cosa
que se'n deia
els EAPs
o...
I segueixen sent,
sí, sí.
Sí, que també
volíem fer
aquest servei
de...
a veure,
d'agafar la canalla
i passar-los una pàtina
pel damunt
i recol·locar-los
en un ambient,
tot això
jo ja entenc
pel...
I suposo que
això també ve
per una problemàtica
dels professionals
de l'assallament,
els mestres
i els professors
que es troben
amb uns problemes
gravíssims.
On és el problema
més greu?
No tan sols
que et vinguin
el mes de setembre
a la canalla.
És igual
que et vinguin
el mes de setembre
que el mes de maig.
I la problemàtica
continua sent igual,
no?
Alguna cosa
s'ha de fer.
Jo a les aules
d'integració
estan bé,
però jo les considero
insuficients
l'aula d'integració.
Quan et reps
una criatura
que d'entrada
no coneix l'idioma,
no coneix les costums.
Sí que a l'escola
hi passen moltes hores,
però més hores
hi passen
amb la família.
Sí,
aprenen ràpid
però no tant.
Sempre s'ha dit
que es menys
com una esponja
però no tant.
Escolta'm,
col·locar-me un criat...
O sigui,
és veritat,
també és cert
que les criatures
són una esponja
i el que els adults
tardem dos o tres anys
en aprendre
les criatures
en una setmana
ho tenen assumit
i treballat.
És complicat,
certament és complicat.
Ara,
aquesta experiència
és un pas més,
una prova més
a veure què en fem d'això.
Però tampoc
ens podem encantar,
perquè és cert
que la previsió
d'entrada
de nova gent
és tan gran
que no ens passi
per sobre.
És a dir,
encara no estiguem
en proves pilots
a veure què fem.
s'ha de prendre
una decisió,
una decisió important,
una previsió
que ens condiciona
el futur
i que,
escolta'm,
no ens podem estar
encantant en debats
que si ens agrada
no ens agrada
és un problema
a veure què.
No té altra...
No,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
potser com s'organitzaran,
quins professionals ho atendran,
quant temps,
etcètera,
però jo diria que una de les dificultats
en les que es troben els centres educatius
actualment és de veritat
és més l'arribada
al degoteig
durant el curs d'escolar
que no a l'inici
el que deia abans,
no,
perquè el degoteig obliga
els professors
a sempre anar retrocedint.
Tot,
molt bé,
has de reordenar una mica
tota la teva activitat
en el grup
perquè evidentment
no es treballa individualment
sinó que tens grups
més reduïts o més grans,
no,
i això
doncs vulguis o no
requereix una readaptació
i per tant
doncs una readacuació
de tot,
dels continguts,
del treball que estàs fent,
etcètera,
no?
I de la manera de treballar
de les pròpies escoles,
també.
I depèn on estiguin col·locades
les escoles,
no oblidem que la immigració
sigui pel que sigui,
quan arriba
sempre a parar
a determinats barris
o localitzacions
de les ciutats,
no?
Mira,
volia dir,
si em permets amb això
dos punts un més,
Pito,
una d'aquest,
no que dius
quan el perill
de gueto
o de concentració
ja hi és ara,
no hi ha perill amb això,
sí, sí, sí.
Però no totes les escoles
no en la mateixa proporció.
No, però hi ha
a Tarragona mateixa.
No, no, sí,
és cert,
és cert.
Si fas un tomb...
Es concentren una mica
en relació amb el que deia el Pito.
Però escoles fins i tot
amb un 80%.
Sí, no, no,
i si que fem el Baix Penedès
potser segurament
encara tenim percentatges...
Hi ha escoles
que estan amb un 60-40,
la qual cosa també
creu-sos.
És a dir,
bueno,
això crec que inclús
aquest fet que es van...
perquè la família
també hi va
espontàniament,
és a dir,
tu vas a un altre país
i anies on hi hagués
fills d'anants catalans,
no què diem?
Buscaríem també
la proximitat cultural.
I això es vulgui o no es vulgui,
per molt que fins i tot
l'administració,
i tu has dit
governs anteriors,
tots han intentat...
Sí, no, no, no,
no ens en sortim, no.
No pots tampoc classificar,
distribuir territorialment,
en qui fas aquí,
en qui fas allà, no?
Això per una banda,
és a dir,
el problema aquest
jo crec que no existirà.
I en quant al temps,
actualment
a les aules d'acollida
ja són unes hores,
un temps el que hi passen,
però als instituts,
almenys fa uns anys,
a les aules de...
que no es diuen
esdament d'acollida,
però que feien
aquesta atenció,
alumne no vingut,
sí que ja estaven allà
durant tot el dia
durant dos mesos
o tres.
I de poques activitats
participaven
de la resta de l'institut.
Els centres de primària
és diferent,
és una integració més,
com deies tu,
Victòria,
més espontània,
més del cada dia,
tal i qual, no?
Per tant,
jo crec que,
malgrat els riscos
que es pot córrer
sempre en proves pilot
o tal,
jo crec que és bo
que anem mirant
de resoldre
una mica
o d'encaixar
tots aquests equilibris
tan delicats
i tan complicats,
no?,
que són a la vegada
per poder
rebre
o poder compartir
amb immigrants
i gent d'altres cultures
la nostra pròpia, no?
Jo entenc que és una qüestió
molt delicada,
sobretot per la població
de la que parlem,
que són menors, no?
Són infants
o són adolescents
i per tant
estan en una època
importantíssima
de la seva vida
i tu que t'has dedicat
a l'ensenyament
i jo amb un altre nivell
també,
tots ho sabem, no?
I per tant,
jo crec que s'ha de...
Bueno,
tinc una mica la sensació
que anem experimentant coses,
eh?
i segurament,
doncs, bueno,
potser al final
acabarem trobant la fórmula,
no sé si exacta,
però la més aproximada
a el que seria idoni,
no?
Però tinc una mica
aquesta sensació.
Fent un recorregut, eh?
Fent un recorregut històric.
És cert que anem experimentant,
eh?
Però sí que és cert, eh?
Però és clar,
jo,
aquesta experimentació
no és una justificació, eh?
Però també entenc
que és un fenomen
que és tan ràpid
que quan encara no has començat
l'experiment
que aquell experiment
ja et serveix.
És una realitat molt dinàmica,
és veritat.
És que és una problema.
No, i com tu deies abans,
és una cosa
que jo crec que ens ha ocupat,
jo diria,
els últims 10 anys,
no?
Sí que hem viscut
un boom important
en aquest sentit.
I que també el perfil
de l'immigrant ha variat
i això també ha obligat
que haguéssim d'anar
modificant les estratègies
de gestió de l'immigració.
Sí, però estem parlant
del món de l'ensenyament
i del món de la garalla, no?
Però en el món laboral,
en el món laboral
passa exactament el medit
sinó més.
No, és que això
es pot extrapolar tots els dents.
Perquè estem parlant de gent adulta,
de gent que necessita treballar
per tindre recursos econòmics
i que també es produeixen
aquest...
Em sembla que a tothom,
sense dir-ho,
tothom estem parlant
amb això,
que alguna vegada ha sortit,
l'Udolgueta, no?
El perill és aquest.
Sí.
El perill és aquest, no?
Amb el món laboral
també es produeix
aquest perill
de que, doncs mira,
els magravis
els veus molt
al món de la pagesia
i de la construcció.
Sí, no, no, també...
Ocupen determinats lintxos,
laborals i és difícil
que surtin d'aquestes.
Això és cert, eh?
I com ho muntes el...
Però també és veritat
que són feines
que en moltes ocasions,
no totes,
però en moltes ocasions
són feines aquestes
les que la població d'aquí
no està disposada a fer.
Sí, no, no, és veritat,
no ocupa en aquesta oferta.
No està disposada a fer
o ja no la sabem fer.
Jordi, cuidad-ho, eh?
També.
Mira't l'obra pública
i veuràs qui està treballant
a l'obra pública
i ves a buscar
un ciutadà
d'aquests d'aquí
de tota la vida
que et sàpiga fer
aquella feina, eh?
Vull dir, ja l'han deixat de fer
i ja no la sabem fer.
El tema està potser
una mica de futur
que estàvem parlant, eh?
Perquè evidentment
que té connotacions
i aspectes
que s'han de mirar
en tot el conjunt
de l'activitat social
i ciutadana,
no només escolar.
Però jo crec
que estem convençuts
d'alguna manera
i perquè ho veiem
per altres països
que els nanos,
els adolescents
aquests que arriben
no estaran
aquí al nostre país
per dos, tres, quatre, cinc anys.
Ah, no, no, no.
Jo crec que
treballem amb una perspectiva
de 15, 20 anys,
85,
gairebé
iniciar una altra generació
i això
s'ha d'atendre convenientment
si no vols
tindre conseqüències
complexes.
No, no, això és cert.
A veure,
que el projecte migratori
en un inici
pot ser temporal
però es converteix
en permanent
en la majoria dels casos, eh?
I més en aquest moment.
Sí que en un inici
quan algú projecta, no?
Clar, la família diu
aniré...
Aniré uns anys, no?
Això en determinats
orígens culturals
sí que és cert
però en la majoria
en el gruix
de la nostra immigració
acaba sent
una immigració permanent
i per tant
jo entenc que clar
que sí.
I aquest que hem de fer
a veure, que el que hem de projectar
és en perspectiva de futur
aquesta té tots els números
per ser, diguem-ne,
una immigració permanent
evidentment
de no retorn
al país d'origen
segur
perquè és un fenomen
que és nou
dintre de la història
de la història
de la humanitat
és nou
vull dir, mai
mai es havia produït
aquest traspàs
de gent
potser mai
potser fa molts anys
Home, no en aquest nivell
sí que hi ha hagut
sempre moviments migratoris
sempre
però potser no
amb aquesta intensitat
que hi ha produït això també
de la informació
els països
no del nord de l'Àfrica
d'això que en diem
de la zona
sub-sahariana
no els hi arribava
la informació
fa 40 anys
ja no s'ho plantejava
ara els hi està arribant
la informació
i veuen un primer món
ric
on tenen
nosaltres
diem que estem en crisi
però s'arriba
d'ells com estan
no han entrat mai
a la crisi
perquè ja no
és que no tenen
ni crisi
després nosaltres també
projectem una imatge
la que tenim
més favorable
del que en realitat és
perquè sí que és cert
que d'alguna manera
però des del seu punt de vista
però des del seu punt de vista
sí
però sí que és veritat
que quan arriben aquí
jo
això és un palau
això és la meravella
nosaltres fem un efecte crida
està claríssim
evident
això és indiscutible
i si a Feina
hi ha treball
i a ocupació
sí però veus
a mi em preocupa
aquest segon tema
que parlem ara
el tema de l'ocupació
com s'ocupen
on s'ocupen
quins nivells
d'explotació laboral
nosaltres tenim
en el tema de la immigració
que és així
és real
és un fet real
quines possibilitats
tenen de créixer
en aquest sentit
estàs d'acord
que mentre els necessitem
vindran?
la mitjana
jo crec que és així
quan no es necessiti
és quan se comença a generar
conflicte
tensió social
etc
sí però crec que amb això
hem de ser responsables
nosaltres en tant que
país d'acollida
crec que hem de ser responsables
i que la imatge
que a vegades projectem
som els països desenvolupats
i nosaltres
clar per la situació geogràfica
fa que evidentment
arribin molt més fàcil
sobretot a la banda de l'Àfrica
tot i que tenim
a veure uns fluxos migratoris
de la banda d'Amèrica
del Sud i de l'Amèrica Central
impressionants
i dels països de l'Est
ara ja
però sí que és veritat
que amb això jo crec
que la responsabilitat
que tenen
aquells
que governen
i els que estem a l'oposició
tothom
tothom que tenim responsabilitats
públiques
és també
cuidar-ho com fem les coses
en el sentit de dir
és cert que tenim gent aquí
que venen
la majoria és
per un motiu econòmic
la majoria de l'immigració
és motiu econòmic
però sí que és cert
que després arriba aquí
molta gent
que havia projectat coses
i que en aquest projecte
no els hi donem resposta
no els hi donem
i aleshores sí que estem creant
bosses de pobresa
s'han traslladat
vull dir
hi ha hagut un desplaçament
i això la gent que ens dedica
amb els serveis socials
ho sabem
i tu
i els que esteu amb l'educació
també
hi ha hagut un desplaçament
simplement hi ha un fenomen
que comentava-nos el vídeo
també
en el sentit
que és un fet
que en l'estat
de la humanitat
segurament
que també en altres
n'hi ha hagut flux
dels bàrbers
que anaven a ocupar
una promesa
una altra història
però vull dir
en aquest món global
els nouvinguts
exactament
en la definició
del nouvingut
qui ho serà
d'aquí no res hi ha
perquè en l'Europa
sense fronteres
és nouvingut
fins a on
el ciutadà
d'Itàlia
de Romania
d'Hombria
d'Alemanya
és un context cultural
molt bé
ara ho acabes a dir
per això
parlava d'integració
també cultural
s'ha de canviar
fins i tot
la perspectiva
que participes
d'una cultura
propera
jo no parlo
de la catalana
o de l'espanyol
parlo de l'europea
d'aquest continental
occidental
o judio-cristiana
en la que més o menys
hi participem tots
i som més generosos
a l'hora d'entendre
la diferència lingüística
la diferència de costums
etc.
en canvi
no ho som
en aquelles cultures
que no són d'aquesta tradició
que surten d'aquest espai
jo crec que moltes vegades
quan estem parlant
amb nou vinguts
jo diria
que més aviat
pensem en aquest segon
bloc
dels que no hi participem tant
és una mica
és evident
que tothom
en el seu imaginari
quan pensem
d'immigració
parlen
o ens preocupa
o li preocupa
al ciutadà de peu
una determinada immigració
no tot allà en general
una determinada
això és cert
queden 10 minuts
de tertulia
si els sembla
els proposo
deixar el tema
aparcat aquí
hem començat parlant
d'aquest projecte
pilot d'escoles
per a immigrants
per a no vinguts
i el tema
òbviament és amplíssim
i ens havíem anat
cap a d'altres àmbits
els proposo
parlar d'una altra qüestió
de l'any jubilar
que arrenca
aquest cap de setmana
aquest diumenge
és on el tret de sortida
als actes d'inauguració
de l'any jubilar
aquesta celebració
que s'allargarà
gairebé
durant tot el 2008
fins al gener
del 2009
no sé si
han anat seguint
els actes de preparació
d'aquesta celebració
com ho veuen
creuen que pot ser
beneficiosa
per la ciutat de Tarragona
des del punt de vista
turístic
des del punt de vista
religiós
Victoria per exemple
jo crec que en els dos àmbits
que tu has comentat
jo crec que això
és una forma de projectar
la ciutat
i crec que de manera important
jo els he seguit
però bueno
he participat en alguna cosa
però molt a veure
com a oient
no he participat
en l'organització
evidentment
per raons obvies
perquè això és quelcom
que ha deliderat
l'Arcabista de Tarragona
però si és cert
que jo crec que
en aquestes dues dimensions
la religiosa
que és veritat
que hi ha molts pelegrins
o esperem
que sigui així
perquè jo també
tinc una mica la sensació
que potser
la difusió
s'ha fet una mica tard
tinc aquesta impressió
i no sé quina és
la vostra opinió
però no sé
si l'hem fet prou
i l'hem fet
en el temps
que s'havia de fer
independentment d'això
el que sí que és cert
és que des de l'Arcabista
ja han explicat
que han primat
els continguts
purament religiosos
podríeu dir
que no pas
els de gaire més espectacular
com si s'ha fet
en d'altres poblacions
des de la missió
i de l'estat espanyol
que han celebrat
recentment l'any lluny
jo només tinc aquest
dubte de si
s'ha fet la difusió
de la manera
que s'havia de fer
si ha tingut
tota la projectació
que havia de tenir
en aquest sentit
i després sí que
crec que és una oportunitat
per la ciutat de Tarragona
evidentment que és una oportunitat
i bueno
un pistoletazo de salida
el tenim aquest diumenge
i comencen els actes
i crec que els actes
molts dels actes
estan molt ben organitzats
i crec que poden
donar resposta
a veure
a moltes
i diferents sensibilitats
el que pot venir
per aquesta connexió
més religiosa
o aquesta dimensió
més religiosa
però jo crec que això
serà un pols d'atracció
també per a molta gent
que ve per l'interès cultural
de la ciutat
crec que s'havia d'haver
impulsat una mica més
jo potser crec que
s'ha fet amb un cert retard
jo tinc aquesta impressió
ara veurem
el diumenge comencem
tenim tot un any
per endavant
soc conscient
que també
progressivament
s'aniran fent altres accions
que també seguiran projectant
tota l'activitat
que durant l'any del jubileu
hi haurà
Carles
bueno
jo anava
anava a dir
passa a palavra
però
tampoc
Jordi
no
tranquils
amb tot el respecte
del món
i jo
de veritat
tampoc ha estat
un tema
en què hagi estat
especialment
motiu
del meu
interès
o de fer-li
el meu seguiment
però evidentment
com a ciutadà
de Tarragona
en tinc coneixement
tinc consciència
que es faran
una sèrie d'actes
que això comportarà
fluxos
de gent
que visitarà
la nostra ciutat
i que participarà
d'aquests actes
bàsicament
tinc entès això
i sí que
a mi em dóna garanties
que una mica
tot funcionarà bé
perquè al davant
i m'ho he apuntat
perquè conec
l'Andreu Muñoz
que és una gran persona
que dirigeix
el museu
el museu bíblic
perfecte
gràcies
i que per tant
jo crec que té
totes les garanties
que estigui
a punt
i muntat
tot
ara bé
en quant a la difusió
bueno
el que deia
no sé si és per
per interès o no
del propi tema
o que no
o que no se n'ha fet prou
perquè
a mi no em puc posar
d'exemple jo
perquè
si no digui
poca gent se n'ha assabentat
però
és possible
el que diu la Victòria
que potser el ressò
aquest mediàtic
que sempre convé fer
amb tots aquests actes
doncs sigui
o potser a partir del diumenge
que és quan se fa
a la catedral
tinc entès
els actes
d'arrencada
o sigui
una mica d'idea
sí que en tinc
doncs
a partir d'aquí
sí que
sent fàcil
el ressò
que ens interessa
a tots
com a ciutat
i suposo també
a l'església
com a tal
a mi
és més curiós
que un fet
religiós
com és aquest
perquè
a mi no menys
un fet religiós
traspassi
i se'n vagi
cap a l'àmbit
promocional
i turístic
això d'entrada
és curiosíssim
però és clar
això del jubileu
interessa
a un determinat
nucli de població
i a altra gent
no els interessa
per res
perquè siguin
d'una altra confessió
o perquè simplement
com se'n diu
passin de la qüestió
o del tema
jo suposo
que l'església
com a tal
té molt clar
de què serveix
un jubileu
de què els fidels
també ho saben perfectament
que ara
ara bé
que
paral·lelament amb això
la ciutat
que acull
o que ser interneuràgic
d'aquest
d'aquest any jubilar
doncs
aprofiti
per
suposadament
aquest allau
de gent
que al llarg d'un any
poden anar
a guanyar el jubileu
en aquesta ciutat
aprofiti
doncs
per
per
per
per fer-se veure
per proporcionar-se
doncs
escolta
m'assegut molt bé
que si ha sigut
molt tard
o molt aviat
home
jo em sembla
que la notícia
de la concessió
per part
del Papa
de Roma
de l'any jubilar
em sembla
que va ser
a l'estiu
a l'estiu
un poc abans
de Santa Tecla
vull dir
és que
a finals de juliol
va ser
clar
les coses
aquestes van com van
no?
què es pot fer més
amb això?
home
doncs a veure
per a veure
què passa
jo en soc
bastant
escèptic
amb aquesta qüestió
d'aquesta promoció
tan
tan
tan
no soc
molt escèptica
és que no
ho ve com un fet
d'una religió
la setmana santa
que també estem a prop
ja és diferent
perquè això
és una tradició
cultural
i una cosa
molt tradicional
i tot el que tu volies
ara un any jubilar
jo crec que
està l'esperem tots
de què serveix
un any jubilar
un jubilar
de què serveix
jo crec que de tota manera
hem posat moltes expectatives
no sé si
has de guanyar la indulgència
has d'anar a fer
tota una sèrie d'actes
per guanyar
la indulgència
primària
plenària
bé
és que si solta l'any jubilar
no és allò
escolta'm
a veure
faran una processó
aquest diumenge
com a inici
i obrir
la
la
la
la porta santa
perquè és el procediment
dintre
dintre del
del ritus
catòlic
de fer
de l'obertura
de l'any jubilar
com el trencament
que es farà
i ja està
evidentment
l'interès del que ho organitza
és aquest
l'interès de l'arcabisbat
és aquest
és aquest
sí sí
però sí que és veritat
i difondre
mira
paral·lelament
a l'any jubilar
aquest de Sant Fructú
que celebra Tarragona
se'n celebra
una Roma
un any jubilar
de Sant Pau
està clar
aquest és contundent
el tabor que hi ha
i això no ha sortit
però hi ha un cert amor
que és clar
un any jubilar
a Roma
i sobretot
de Sant Pau
agafi tot
un allau
important
de
de
de peregrins
no
a veure
però és que això
tampoc li importa
a l'església
penso jo
a l'església
que li importa
és que els seus fidels
vinguin a guanyar
l'any
a l'indulgència
plenària
com van anar
a Sant Oribe
i li van anar
fa un parell
o tres d'anys
etcètera
etcètera
però és que això
afecta
afecta
els creients
d'una determinada religió
torno
si les institucions
polítiques
i socials
de la ciutat
aprofiten
per difondre
això
és fantàstic
no bueno
és que va per aquí
jo crec que a veure
que la missió
de l'arcabisbat
l'objectiu
la pretensió
és que sigui
un conjunt d'actes religiosos
jo crec que no va més enllà
altra cosa
és que com que hi ha hagut
el recolzament
després
a determinades administracions
entre elles
del nostre ajuntament
que ha posat
totes
però bueno
jo conec l'ajuntament
totes
però l'ajuntament
ha posat a disposició
de dir
els tècnics
els mitjans
la coordinació
el que els hi calgui
això fa
que sí
tingui la possibilitat
de traspoar
més enllà
del que és
els actes religiosos
i convertir
en un pols d'atracció
de tipus cultural
a Tarragona
però evidentment
que la pretensió
de l'arcabisbat
és purament
un acte religiós
un conjunt d'actes religiosos
les expectatives
són d'altres
d'altres estaments
no de l'arcabisbat
que no ens disfressem
que no ens disfressem
un fet
que és el que és
en uns Jocs Olímpics
i vaig molt lluny
no eh
no és això
no ens n'hi anem d'aquí
no ens pensem
que això
ens pot omplir
els restaurants
que
no eh
sí
no
jo també he vist
algun anunci
en aquesta línia
que diu
la punta del Pito
i tampoc penso
que sigui tanta
la
no no
jo crec que s'han creat
unes expectatives
molt grans
en aquest sentit
però això dic
que no sé
a què ens resultaran
molta gent ha parlat
de l'arribada
de milers i milers
de paladrins
i potser no serà tant
potser en algun acte
puntual
i que és tot un any
i que això serà
també progressiu
i que veurem
a veure com engega
i amb quina força engega
temps en tindrem
per parlar-ne
per seguir-ne parlant
fins al 20 de gener
de 2009
fixeu-vos que hi ha temps
tanquem aquí la tertúlia
parlant de l'any jubilar
Victoria Forns
Carla Cepero
Pitu Rovira
moltes gràcies
per acompanyar-nos avui
bon cap de setmana
i fins la propera tertúlia
bon dia
bon dia
i gràcies