El temps de tertúlia, amb aquesta sintonia obrim el temps d'opinió i d'anàlisi
que cada dia dediquem al matí de Tarraona Ràdio per comentar l'actualitat de la jornada.
Avui tenim quatre persones relacionades amb quatre formacions polítiques.
Avui ens acompanya el regidor del PSC a l'Ajuntament de Tarraona, Carles Castillo.
Carles, bon dia.
Bon dia.
Al seu costat s'ha assegut Arga Sentís, portaveu d'iniciativa per Catalunya vers Tarraona.
Arga, bon dia.
Bon dia.
També a l'altra banda de la taula tenim Jordi Roca, regidor del grup municipal del Partit de Poblare a l'Ajuntament.
Jordi, bon dia.
Hola, bon dia.
I Santi Pallàs, president comarcal de Convergència Democràtica aquí al Tarragonès.
Santi, també bon dia.
Bon dia.
Doncs amb aquestes quatre persones, quatre convidats, comentarem aspectes de l'actualitat.
La veritat, una actualitat força tranquil·la a nivell local.
Tenim avui com a notícia el nou pas que s'ha fet, com a mínim la reunió que va haver-hi a l'Ajuntament
entre els alcaldes de la Canonga i Tarragona amb el conseller de Governació
pel tema de la segregació.
Ja té la Generalitat una mena d'estudi, la memòria econòmica per tirar endavant la segregació
i molta prudència a les declaracions dels responsables polítics pel que fa al calendari.
Tothom està convençut que això s'anirà fent, però molta prudència perquè, en fi,
això de posar calendari als processos potser és millor ser prudent i no crear moltes expectatives.
En qualsevol cas, el procés de segregació de la Canonga ho veuen bé, creuen que es podrà fer efectiu
com a mínim, diuen, al llarg d'aquest mandat.
Què en pensen? Va, aquí arrenca.
Jo he de parlar de la Canonga?
D'entrada ja dic que això de la Canonga em sembla absolutament surrealista
i sé que aquesta és una postura políticament incorrecta, però m'és igual.
A veure, que fa 40 anys, no 43, perquè era el 64,
el procés d'integració de la Canonga a Tarragona va ser una cacicada
i va ser absolutament impresentable, d'acord, absolutament d'acord.
Però en aquests 40 anys diguéssim que han passat moltes coses.
Intentar corregir els errors que es van produir fa molt de temps,
amb criteris de fa molt de temps.
Avui en dia, a mi em sembla bastant surrealista.
Evidentment que els Canongens tenen dret a triar com volen ser governats,
evidentment, i evidentment que si es volen segregar, que se segreguin.
Això és inqüestionable, però a mi em continua semblant surrealista.
Perquè en una realitat actual que tendeix més cap a la concentració
i cap a la mancomunitat de municipis,
i que a més en el camp de Tarragona, en realitat,
el que s'està creant més aviat, o el que s'hauria de crear,
és una mena de realitat metropolitana,
que aquí, en comptes de discutir això,
estiguem discutint una segregació,
a mi em sembla, com a mínim, estrany.
Ho respecto profundament, només faltaria.
A més, en les circumstàncies que es va produir,
que em sembla que va ser com una mena d'oferiment,
no va sortir de la població de la Canonga,
va ser com una mena d'oferiment de Nadal,
no, Santi, em corregirà si m'equivoco,
però jo diria que va ser un oferiment
molt amable del senyor Nadal.
No ho dic perquè ha sonat com si fos un oferiment
de les festes de Nadal.
No, era d'eleccions.
Jo crec que va ser de festes de Nadal.
Una nadalada.
I això com a manera de funcionar d'un polític,
en un moment donat,
en comptes de preocupar-te que la gent que forma part
del teu municipi,
i estigui a gust, i estigui bé, se senti bé,
vagis allà i els diguis,
què, us voleu segregar?
Doncs vinga, segregueu-vos.
A mi m'al·lucina.
Ja deia l'Arga que seria una postura políticament incorrecta.
En fi, què en pensen els altres?
Santi?
No, a mi em sembla que la postura larga,
en tot el respecte que li tingui, ho sap,
doncs està molt enllunyada de la realitat
i del coneixement de la canonja, no?
En realitat no va ser una proposta alegre del senyor Nadal,
sinó que va ser una proposta
que provenia d'un sentiment del poble de la canonja
de voler autogovernar-se per si mateix.
I això, els que coneixem la canonja de fa molts anys,
ho sabem, perquè malgrat que va haver aquesta fusió
dintre de Tarragona,
doncs el sentiment de poble l'han mantingut.
Prova d'això és que ja en l'època de l'alcalde Requesens
es va veure obligat a crear l'entitat municipal descentralitzada
i que, per tant, això tenia que tindre una continuïtat
amb un procés de reconeixement de la canonja
com un municipi propi.
Perquè aquest és el sentiment de la gent de la canonja.
No és un regal que es fa des de Tarragona,
és el que vol la gent de la canonja
i que, per tant, nosaltres hem de respectar.
I el que ha passat en aquests anys
és un procés, diguem-ne, d'assimilació
per part de tots els grups polítics d'una realitat.
I aquesta realitat, penso que s'està allargant massa.
Jo recordo una tertúlia, no tertúlia,
un debat públic que va haver l'any 94-95 a la canonja,
al qual jo vaig representar a Convergència i Unió,
i es van manifestar ja en aquella època
clarament per la independència.
En aquell moment, l'any 94-95,
Convergència i Unió era l'únic grup que ho defensava,
però ho defensava perquè ho defensava
una part molt important de la gent de la canonja.
que ho havien mantingut.
I, per tant, el que hi ha és un reconeixement
d'aquest sentiment i d'aquesta voluntat.
Dir que el món global va per aquí,
no, a veure, hem de pensar globalment,
però hem d'actuar localment.
Per favor, sí.
No, no, per favor, no.
El que hem d'intentar comprendre
és que la gent de la canonja,
com qualsevol col·lectiu que tingui una personalitat pròpia,
té dret a tindre les seves pròpies festes,
la seva pròpia autogovern,
la seva pròpia recaptació d'impostos,
i que això, en un món com el que estem,
es pot coordinar.
Evidentment, ja hem encomunitat de serveis.
Per tant, no cal que un depengui d'un altre
per ser més efectiu
i més, diguem-ne, més eficaç
en els serveis que es donen a la població.
Per la canonja, està bé que s'autogoverni
i està bé que m'encomuni serveis
amb Tarragona i amb altres poblacions del seu entorn.
A veure, més opinions.
Un moment, Arga, no.
Que parli un moment el Carles i el Jordi
i després polomitgeu tot el que vulgueu.
Jo, sense que serveixi de massa precedent,
estic d'acord en aquest cas,
o bastant d'acord amb el representant
de la dreta catalana de competència i unió.
Crec que, efectivament,
és un sentiment de poble el que té...
És un sentiment de poble el que té...
Estem parlant de la canonja,
no estem fent campanya electoral.
Home, però ho dic per matitzar.
No, no, però és normal que ho digui
a un representant de l'esquerra espanyola.
No, jo crec que la canonja
té un sentiment de poble que s'ha d'entendre.
S'ha d'entendre i s'ha de vehicular.
Entenc també el que diu l'Arga,
ho entenc perfectament.
Crec que també és lògica aquesta apreciació.
Però crec que, en aquest cas,
ha d'estar per damunt aquest sentiment
que sé jo també i que conec
i que tenen la canonja que fa molts anys
i tenen aquesta aspiració que s'ha vehiculat.
També em sembla estrany
que fos la proposta en l'última etapa Nadal
i em sembla estrany
que després de tants anys governant,
tant a Catalunya com a Tarragona,
sigui justament després de sortir del govern
aquesta dreta catalana
quan es faci efectiva aquesta separació de la canonja.
S'havia fet abans.
Va ser que el Partit Socialista ho impedia.
A veure, has acabat, Carles?
O alguna cosa més?
Jordi, tema canonja.
Sí que és cert que s'ha de tenir cura
en moltes coses, per exemple,
en el transport públic,
perquè amb el marc legislatiu vigent,
si s'independitza l'EMT no arribarà a la canonja.
Sí.
Aleshores s'hauran de fer concessions.
Es podran consorciar, eh?
Es podran consorciar, sí,
però has de canviar la llei.
Són els bons serveis.
Has de canviar la llei.
Quina llei?
Perquè, bueno, sí, perquè...
Tu pots consorciar transports, eh?
Amb els municipis del costat.
Però has de fer canvis legals, legislatius,
perquè l'EMT no pot sortir...
Per exemple, les assegurances de l'EMT
les hauràs de canviar totes.
Bueno, passarà com passa amb el tafulla,
que no t'arribin els altres buss urbans a Tarragona.
No, jo et dic que s'ha de fer bé.
El tema legal és la guàrdia urbana.
La guàrdia urbana sí que no pot sortir
del territori municipal,
però una empresa municipal de transport...
Però la guàrdia urbana,
la canonja podrà contractar-se,
una guàrdia urbana.
Però ells no podran contractar-se un EMT, per exemple.
Per això dic que s'han de fer les coses amb cura
i no el tuntun,
perquè al tuntun després ens trobem problemes
i tenim que la gent s'ha estat
nou mesos sense autobús a la canonja.
Això no passarà.
Jo només ho dic,
que s'ha de ser molt curó,
sobretot amb els processos aquests,
que diem que són molt llargs,
són molt llargs, són molt llargs,
s'allarguen amb el temps,
perquè això fa anys que es remou,
allò de la canonja.
I han acabat.
Quan es fa,
ah, això no ho havíem previst,
ah, això no ho havíem previst,
anem als contenciosos administratius
i liem la troca.
Aquesta postura que ens està dient
el representant de la Política Popular,
mai tindríem endavant cap projecte
i mai faríem endavant.
No entenc jo tampoc la postura.
No, el que s'ha de fer és que...
Vaja, jo només dic que s'ha de fer bé.
Bueno, és que...
Evidentment...
O sigui, si per fer les coses
les hem de fer malament...
No, però és que evidentment
que s'ha de fer bé.
Estàs donant per suposar que es faran malament?
No, jo no ho dono per suposar.
Jo parto això de base
que tots els que estem implicats
i tots els grups polítics ho farem bé.
S'està fent bé,
s'està fent amb prudència.
Inclús he dit que, escolta,
ja portem molt de temps amb aquest tema
i el que s'ha de fer és en consens
i amb la voluntat del poble de la Canonja
que la voluntat del poble de la Canonja
amb un 95%
és de ser municipi propi.
Del poble de la Canonja
comptem amb una vista o no?
No, no.
A veure.
Si ho preguntes tu diré.
Comptem la Canonja
com la Canonja específica
que tal com s'està trecant ara.
Jo no he dit que no es conscienciuï.
Ja ho sé, que ja està pensat.
En el moment que s'ha proposat
no s'havia pensat això.
S'havia pensat, s'havia pensat en tots.
Ah, doncs s'havia pensat segons...
S'havia pensat, bé, una altra cosa
si els d'iniciativa no estan en el territori...
No, no, no, perdona.
Jo estic parlant de la meva opinió,
no de l'iniciativa.
Molt bé.
Això que quedi clar.
L'opinió és personal.
Però com és el portaveu d'iniciativa,
però això ho deia.
Aquí és la meva opinió.
La viabilitat econòmica de la Canonja
la veuen, ja que parlen ara de serveis...
I tant, i tant.
I tant, i tant, i tant, necessàvem.
Jo m'estic mirant un pis a la Canonja.
No només té viabilitat,
sinó que jo crec que serà un poble
bastant ric i potent,
pressupostàriament, com a ajuntament.
És que al fil d'això,
volia treure aquest tema
perquè considero que fins i tot
Tarragona ha estat excessivament,
podríem dir, generosa com a ciutat
respecte a la Canonja.
Potser sí.
O era el que tocava.
I la Generalitat
ho haurà de ser en Tarragona
per tirar endavant el procés,
perquè, clar, és evident.
Si tu sacrifiques determinades coses,
algú t'ha de compensar.
Jo penso que està parlat
i hi ha un pla previst en diferents anys
que hi ha...
Però t'està preguntant
si et sembla bé o no et sembla bé.
No, no, no.
És a dir, si la negociació
com ha anat fins ara,
si Tarragona...
A mi em sembla bé,
és justa,
és molt justa,
perquè la Canonja
ha perdut oportunitats
en els darrers anys
i si veiem com està la Canonja
i com estan altes poblacions
del seu entorn,
com pot ser la Polma Fomet,
el Morell o Constantí...
Sí, sí, sí.
Que són poblacions.
Constantí, per cert,
no té la força
que té altes poblacions
perquè no té els mitjans.
Sí, sí.
Però aquestes poblacions
que tenen indústria química,
com pot ser la Polma Fomet,
el Morell o Perefort
o Vilaseca,
doncs han tingut
un increment
de la qualitat de vida molt alta
que en aquest cas
la Canonja
no ha pogut gaudir.
Per tant, és just.
És just.
una responsabilitat
tindre a Tarragona
que administrava la Canonja
que no hagin pogut gaudir
d'aquest increment
de la qualitat de vida,
Santi.
Sí, sí.
No, però és just
que el reconeixement
ara que hi hagi
de financiació.
I per tant,
la Canonja
en un període
de 15 o 16 anys
es podrà posar
a un nivell similar
a altres poblacions.
Arga,
alguna cosa més
sobre aquest tema?
Ja que has començat tu.
Podríem continuar
però potser
podem parlar
d'altres coses.
De totes maneres,
a veure,
en el que ha dit el Santi
quan parla d'identitat
de la Canonja,
jo soc absolutament
respectuosa
amb la identitat
de tothom.
Però amb aquest tema
de construir
identitats municipals
hem d'anar
una miqueta al tanto
perquè les identitats
municipals
de fa 40 anys
no són les mateixes
que les identitats
municipals
del segle XXI
i intentar reconstruir
identitats
de fa molt de temps
jo no sé
on es pot portar.
Ja sé on estàs,
estàs amb el rotllo
aquell de l'autodeterminació
i tal.
Però una cosa
són les nacions
i una altra cosa
són els municipis
i són coses
absolutament diferents.
Estàs negant
que a la Canonja
existeix aquest sentiment
de poble
i és molt respectable
però un sentiment
del poble
el seu propi ajuntament
però no necessàriament
comporta que hagis
de gestionar la grossa
i que hagis de gestionar
el transport.
Mira, a Gràcia
a Gràcia
ei, busquem exemples
a Gràcia
hi ha un sentiment
de Gràcia
de poble
i formen part de Barcelona
i no hi ha absolutament
cap problema.
Estàs parlant
del forat negre
del centralisme
del món.
que no hi ha res
més centralista
que a Barcelona.
No comparis Gràcia
que estan
al centre de Barcelona
que la Canonja
que encara
les cases de Tarragona
no han arribat
a la comunitat.
De totes maneres
la Canonja
Bonavista
i qualsevol lloc
de Tarragona
hauria de poder ser
el centre de Tarragona.
Si hem de solucionar
els problemes
d'estructuració territorial
de Tarragona
concedint segregacions
i hem treballat
i hem treballat
per fer serveis
al barri.
Jordi,
que m'havia demanat
la paraula.
Jo l'únic que sí
que volia recalcar
com a regidor
de l'Ajuntament
de Tarragona
és que Tarragona
haurà de ser compensada
des de la Generalitat
pel procés.
Perquè clar,
és que es diu
que els pobles
que tenen la química
al costat,
però és que a Tarragona
tenim química,
tenim el port,
tenim la nucleare
aquí al costat.
Tarragona
ha de rebre compensacions
i espero que el company
regidor de Consistori
em recolgi en aquest sentit.
Jo no estic en desacord,
però veig un cert sentiment
de poca confiança
en la ciutat.
Jo crec que la ciutat
per si mateixa
té moltes possibilitats
que estan poc treballades.
Jo crec que tenim
de veritat
molta matèria prima
a Tarragona
que, home,
que benvingut sigui
el recolzament
que vingui la Generalitat
naturalment,
però que tenim
moltes possibilitats
adormides
en la nostra ciutat
i que som nosaltres mateixos
qui les hem de despertar.
Home,
nosaltres vam triplicar
el número de visitants.
O sigui,
molt més.
Tenim per molt més.
Si tu veus altres ciutats
del voltant
o altres pobles del voltant
amb molta menys platja,
amb molt menys patrimoni cultural
que reben més visitants
que nosaltres,
doncs això no pot ser.
Per exemple,
és un tema
que hem de treballar
fortament
i és un tema
que hem de treballar
nosaltres mateixos.
Jo no crec
que necessitem
que vingui allà.
Dic benvingut sigui
tota l'ajuda que vingui,
però no crec
que necessitem
tampoc necessàriament
ajuda de fora.
Jo crec que ens hem
d'espavilar
i hem de construir
la ciutat del futur
i hem de cuidar
els barris.
Jo crec que
en aquesta legislatura
jo crec que
una de les coses
dels eixos centrals
és,
a banda de les coses petites,
és apropar
els barris
al centre
o al centre
als barris.
Aquest és un eix primordial
que hem de fer
entre tots junts.
S'ha de continuar fent
la feina
que s'ha fet
als darrers anys.
No, continuar no.
Sí, perquè
amb aquest tema s'ha fet.
No, continuar no,
perquè quan
quan Bonavista
es plantegen
anar-se'n amb la canonja
no crec que estigui
massa contenta
de la política
que s'ha fet
amb els barris.
Si tu has repassat
la política...
Quan tu des de Sant Pere
i Sant Pau
sense la gent parlar
vaig al Tarragona,
no diu
em vaig al centre,
em vaig a Tarragona,
algun problema
allà?
No, no, no,
no coneixes res.
No, no,
també es diu
des del Serrallo.
Bueno,
potser es podria
sagregar al Serrallo.
A veure,
la construcció
de Tarragona
als anys 60,
a veure,
no entrem a parlar,
va ser pèssima
i va ser nefasta
per construir
barris sense serveis.
I això s'ha anat
corregint progressivament.
I hem anat
apropant
els barris
cap al centre
i donant servei
a tothom.
I avui en dia
tenim polisportius,
tenim centres mèdics,
etcètera,
a tot arreu.
I col·legis,
per exemple,
a tots els barris.
Per tant,
no, clar,
això no és una política.
Això no és una política.
No, no,
i s'ha millorat
com mai
el transport públic
per apropar la gent
uns als altres.
Per tant,
aquesta política
d'aproximar
i d'unir Tarragona
barris i centres
s'ha fet
des de fa molts anys.
des de fa molts anys.
No crec que s'hagi fet
durant tots els anys 90.
Els hi proposo
canviar de tema,
perquè hem començat
parlen de la carotxa,
però ja ens estàvem
desviant de debat
i els hi proposo
ara parlar
de dues qüestions,
de dos esdeveniments
que segurament
no tenen res a veure,
però d'alguna manera
que ens poden
promocionar com a ciutat
arreu del món.
Un,
que ja ha començat
i l'altre
que és a llarg termini.
Un,
és l'any jubilar
que ha arrencat
aquesta setmana,
l'altre
és el Jocs del Mediterrani
del 2017
que és notícia
aquests dies,
avui precisament
perquè la candidatura
es presenta
davant dels principals
organismes esportius
espanyols a Madrid
amb la presència
de l'alcalde
i d'una àmplia representació
de tots els partits
polítics del tema
dels Jocs del Mediterrani.
Si volen,
comencem per la realitat
ja present,
que és el tema
de l'any jubilar
que arrencava diumenge
amb una cerimònia religiosa
a la catedral
i del que s'ha parlat
bastant
sobre l'expectativa
de promoció
de la ciutat
que pot tenir
i de l'atractiu
com a turisme religiós
cap a la ciutat de Tarragona.
Com ho veuen?
Tenim oportunitats
amb l'any jubilar
o serà estrictament
un tema molt religiós
i que no tindrà incidència
turística,
per dir-ho d'alguna manera?
Oportunitats turístiques,
vol dir?
No ho sé.
Jo és que
aquesta mena d'indefinició
sobre quin projecte turístic
volem a Tarragona
sembla que dura molt de temps
perquè jo me'n recordo
quan el Nàstic
estava a primera
que una de les raons
que justificaven
que l'Ajuntament
invertís diners al Nàstic
és que això ens posava
en el mapa
diguéssim
del turisme futbolístic
que no sé exactament què és
però es veu que era un concepte
que econòmicament funcionava.
Jo no ho entenc
però la gent ho deia.
Ara sembla
que l'Ajuntament
s'ha d'involucrar
en una celebració religiosa
que és molt respectable
però que no veig
perquè s'hi han d'involucrar
el representant
de tots,
de tots,
els cristians
i els no cristians
i els que no tenim cap religió
d'aquesta ciutat
perquè entre altres coses
això suposarà
que obrim
no sé quin tipus
d'expectatives
en el sector
del turisme religiós.
Jo quan parlen
de turisme religiós
clar,
jo
diguéssim
que els centres
de turisme religiós
que conec
són Lourdes,
Fàtima,
què vols que et digui?
Jo no ho acabo d'entendre,
a mi no enquadra.
Potser algú
m'ho pot explicar.
Però com a especialització
turística,
bueno,
de fet hi ha més oportunitats
perquè ja posats
a especialitzar-te
en turisme religiós,
pots organitzar
una visita del Papa
que també porta molta gent
i ara que no el volen a la Universitat de Roma
el podem aprofitar
per portar-lo aquí.
De totes maneres
també al Palau de Congress
us podríem aprofitar
per celebrar
un congrés antiavortista,
són sugeriments
de turisme religiós
o de les teories
aquelles creacionistes
que ara sembla
que estan de moda,
no ho sé,
no sé si la cosa va per aquí.
Depenem a les respostes larga?
Sí, sí.
No, no, no.
Turisme religiós,
l'aprofitarem o no?
No, a veure,
jo discrepo
substancialment
de larga
amb el plantejament,
no en les creències,
sinó amb el plantejament
que ha fet.
A veure,
jo penso que l'any jubilar
no s'ha fet
per promocionar
el turisme de Tarragona.
A veure,
separem les coses,
no?
En primer lloc,
l'any jubilar
és una cosa...
Home,
però s'ha dit
que pot ser
una oportunitat important.
Evidentment,
i ho serà,
i ho serà.
Jo penso que el jubilar
és important
per a si mateix
i pels creients
i, per tant,
que a més a més
és important
per a la ciutat?
Evidentment.
Que a més a més
portarà gent?
Està clar que sí.
Que això ha de viure a Tarragona?
No.
Tarragona,
per sort,
té múltiples possibilitats.
Amb el mateix turisme
hem de conviure,
tenim unes platges,
tenim un patrimoni,
etcètera,
tenim moltes oportunitats
i, per tant,
l'any jubilar
no ha de ser
per promocionar
el turisme a Tarragona.
L'any jubilar
s'ha pot aprofitar.
Simplement és aquest.
De totes maneres,
amb aquest aspecte,
a mi el que m'hauria de recordar
és que estem en una societat
que estem passant
per moments històrics
en el qual a vegades
passem d'un clericalisme
a un anticlericalisme
molt fàcil.
I, per tant,
jo penso que el que ha d'haver
és més respecte
per les idees dels d'Avers.
Inclús,
inclús,
els que no anem a missa,
jo penso que hem de tenir
un gran respecte
per les persones
que en un moment donat
tenen unes creències
i que jo penso
que en una societat
amb la qual
en Tarragona
històricament
ha estat molt important
tot el tema religiós,
històricament,
ve de Sant Fructuós,
evidentment,
però evidentment
portem més de 1.700 anys
sent una capital
eclesiàstica.
Jo penso que
Tarragona
en aquest aspecte
ha d'agrair molt
el que ha fet
l'Església
per la nostra ciutat.
I, per tant,
en aquest sentit,
nosaltres
hem de ser
molt respectuosos
i ajudar
en la mesura
que sigui possible
que aquest any
sigui un èxit.
Jordi, com ho veus?
Home,
el que a mi em sorprèn
perquè cada vegada
que el turisme
està més globalitzat
i que aquí
puja el nivell
de vida
has d'anar buscant.
Parlem només
de turisme.
Això que no hi ha
un turisme religiós
o no hi ha
un turisme
de sol i platja
o no hi ha
un turisme
que vingui algú
has d'anar buscant
nitxos
i et serveix
qualsevol
qualsevol nitxo.
I si Tarragona
té una història
i un llegat
vinculat
a l'Església catòlica
que pots explotar
doncs
ho has d'aprofitar.
i el problema
és que jo no sé
si l'actual
equip de govern
és el més adient
per portar
aquests temes
perquè clar
és que el delegat
del govern
de la Generalitat
escriu al seu bloc
contra l'Església catòlica
i aquest home
té unes certes responsabilitats
de govern
tant a la Generalitat
com a la ciutat.
A la ciutat.
Bé,
és del mateix partit.
Clar,
ningú s'imagina
escrivint
el delegat
del govern
de la Generalitat
de Catalunya
a Girona
contra l'islam.
és que
ens posaríem
les mans al cap.
Es parla molt
de pluralitat
de convivència
però després
es porten temes
que sorprenen
una mica
perquè
l'únic que fan
és violentar
molta gent
i hi ha molta gent
que se sent incòmoda
quan un representant
polític
parla...
Jo em sento incòmoda
quan un representant
d'aquesta ciutat
participa representant
la institució
en una festa
que respecto profundament
perquè no soc anticlerical
i no soc anticatòlica
que respecte...
Jo ja ho sé
que tu no vas anar
carinyo,
vas fer molt bé.
Quan hi va allà,
no perquè hi vagi
com a persona,
com a persona
em sembla molt bé
que la gent vagi
on li doni la gana
però representant
la ciutat,
participar en una celebració
religiosa d'aquest tipus
a mi no em sembla bé.
Jo també formo part
d'aquesta ciutat.
Carles.
A veure,
si em sé explicar una mica
perquè la meva postura
és una mica complexa
i entre mig.
Crec que aquesta mena
de turisme
sí que aporta
a la ciutat,
Arga.
Igual que crec
que ens agradi o no
i a mi el futbol
no m'agrada gens,
crec que sí que és important
que la ciutat
surti amb l'excusa
del nàstic.
Crec que sí que ens aporta
com a ciutat.
Igual que crec que sí que ens aporta
el tema de l'any jubilar.
Ara,
la meva postura,
jo ho sento,
jo respecto moltíssim
però crec que el respecte
d'anar en els dos sentits.
No només dels no creients
cap als creients,
sinó també dels creients
cap als no creients
i aquest és on crec
que està el problema.
Aquí és on crec
que no hi ha el respecte
necessari
perquè jo respecto moltíssim.
Jo debateixo
contínuament
amb molta gent
propera a l'església
fins i tot
a la que visbat de Tarragona
i m'encanta discutir
però la meva postura
jo ho sento
és d'un laïcisme
d'una separació
crec que era una separació
entre qualsevol església
i el poder civil
o l'estat.
Però, perdoni,
aleshores aquí el debat
estarien si les institucions públiques
com per exemple
en aquest cas
l'Ajuntament de Tarragona
i la Diputació
han de donar suport econòmic
a aquesta celebració
de l'any jubilar?
Estarien d'acord o no?
Sí, jo crec que sí
perquè aporta
la ciutat.
Ara,
la meva postura és
de respecte total
però de no anar-hi a certs actes
que no em trobo còmode.
L'Arga diu que no
que de cap manera
s'haurien de donar diners.
Jo crec que no.
S'ha de facilitar, evidentment
que qualsevol confessió religiosa
pugui desenvolupar
les seves activitats
amb total llibertat
i bé
però no crec
que s'hagin de desviar
diners
de tots
a les festes
d'una comunitat religiosa
en concret.
De totes maneres
estàvem parlant del turisme.
Perdona,
per dir-ho d'una altra manera
que l'Església s'ho pagui.
I per fer mesquites, sí.
Tampoc.
Tampoc, eh?
Però això no és el que piqueu.
Jo he dit alguna vegada...
Sí, home.
Nosaltres donem diners
per fer mesquites.
Aquí i Tarragona, no?
Però on governeu...
No, perdona.
Enlloc, eh?
Enlloc.
O per tots.
Enlloc.
És que la representació
va més a les creences.
La de Córdova
ja estava posada.
Estava feta.
Ja estava feta, eh?
Jo diria que...
I vam posar després
un a càrrec.
Jo diria que el suport
institucional i econòmic...
A veure, un moment.
Santi.
Jo diria que el suport
institucional i econòmic
s'ha de donar.
S'ha de donar en proporció
també a les creences
i al sentiment de la població
en què estem.
Per tant, el sentiment
i el sentiment
que hi ha a la nostra ciutat
culturalment
és un sentiment cristià.
Culturalment, eh?
I per tant,
jo penso que s'ha de donar suport
en un any com aquest.
Jo posaré un exemple
que alguns d'aquests
vosaltres potser coneixereu
o que molts regidors
han tingut l'oportunitat
de conèixer.
que és el cas de Pompeya.
Pompeya és conegut mundialment.
Vas a qualsevol lloc del món
i saben on està Pompeya.
I si tu vas a les ruïnes de Pompeya
veuràs que allà
hi ha més visitants
que possiblement Port Aventura.
O sigui, hi ha dos milions de persones
o tres milions de persones
que van a veure les ruïnes de Pompeya.
Doncs bé, d'aquesta gent
molt poca gent
per nota i menja
a Pompeya ciutat.
O sigui, la gent està de pas
o està a Nàpols o passa.
Però de què viu Pompeya?
Doncs Pompeya és un destí religiós.
O sigui, si tu vas per la ciutat de Pompeya
que està tocant a les ruïnes,
està tocant,
no hi ha un sentiment
de què viuen
de la ciutat antiga romana,
sinó que viuen precisament
com un destí religiós
molt important.
Molt important.
I tota la ciutat està abocada
turísticament en aquest sentit.
I per tant,
els hi aporta
aquest sentiment religiós,
aquest turisme religiós,
viuen d'això.
És un exemple.
Tarragona, evidentment,
no ha de viure d'això.
Simplement ha d'aprofitar
oportunitats.
No, jo he posat un exemple
de que...
És que jo també sé com funciona
Pompeya com a model.
Quasi que em quedo amb l'ordes, eh?
No, no, però que com a cas
d'un gran patrimoni històric,
no viuen d'això.
Precisament viuen de la part religiós.
Per tant, no és despreciable.
Això hauria de ser el que no
hauríem de fer naltros.
I te poso com a exemple
que no hem de despreciar
cap oportunitat.
Avui hi ha un article
molt important,
del senyor Bornyol,
que parla que a vegades
ens passem
amb l'anticlericalisme.
I penso que la societat civil
i la societat política
no ha de veure l'església
com a monolítica.
A vegades,
quan veiem aquests bisbes
que es veuen per Madrid...
Però el problema és aquest.
Jo no soc anticlerical.
No, no, no.
A vegades ens crea rebuig.
L'església, per sort,
i sobretot la catalana,
és diferent.
Sí, senyor.
I per tant...
Però el bisbe de Tarragona
està per Madrid, eh?
L'església hi ha diferents postures,
diferents visions.
I estic segur que a Catalunya
hi ha una església
amb la qual nosaltres
ens sentim molt més còmodes.
Sí, però a Tarragona no ho sé.
És molt més dialogant
i amb la qual ens podem entendre.
I històricament això s'ha demostrat.
A veure, estem ara
en una societat
cada cop més contraposada
entre clericals i anticlericals?
No, però és que jo no em considero...
No, no, anticlericals no.
Jo no soc anticlerical, eh?
En absolut.
No tinc res contra l'església catòlica
ni contra qualsevol església.
El problema és que tenim...
Estic d'acord amb el Santi.
Certs individus de l'església
d'aquest país
que ens estan posant
en un brete
dels anys 70-80.
Que si seguim en aquesta via
de plantejar-nos
determinats debats
que ja estaven passats
i que ja estaven
completament tancats,
acabarem plantejant-nos
com a Polònia
si el teletubi
de no sé quin color
és gai
i s'ha de treure
perquè fa mal als nens.
És que aquest és el següent pas.
És que aquest és el següent pas, Jordi.
Hi ha determinats individus
en aquesta església
que ho sento,
però ens estan plantejant
debats
que estan absolutament
tancats
per la nostra societat
del segle XXI.
Absolutament.
Si em podrà debatir
del que vulgui
o tu has de dir
quin debat està obert
i quin tancat.
És a dir,
si tu creus en Déu
no et pots manifestar al carrer.
Perquè és aquesta la postura
del Partit Socialista.
No, no, no.
Perdona.
El que no pots fer
és crear un lobby religiós
que intenti influir en política.
Perquè no es pot manifestar.
El problema és que
hi ha parts
i aquí se parlo, Santi.
I aquí se parlo.
Què voleu?
Si parlen tots alhora
la gent no us entendrà.
Hi ha parts de l'Església
d'aquest país
que estan atacant,
que s'estan ficant
en temes polítics
purs i durs.
Hi ha una extrema dreta
que està representada
per aquest sector
determinat
de l'Església Catòlica Espanyola.
Jordi.
Absolutament.
La pregunta és,
algú que creu en Déu
es pot manifestar
i pot dir la seva opinió
lliurement,
encara que per tu
sigui un debat tancat.
Naturalment que pot dir
la seva opinió
i la pot tenir.
El que no pot ser
és intentar imposar
la seva moral
a la majoria
perquè és la seva.
Jordi,
que jo crec que en Déu,
que el que no m'agrada
són les esglésies.
Ho vols més clar?
Però els debats
que em refereixo
és el debat de l'avortament,
per exemple.
Que s'està fent una creuada
i buscant
les noies
que han avortat
amb la Guàrdia Civil
a casa seva.
Això està passant
en aquest país.
Avui, al segle XXI.
És que quan jo tenia 20 anys
jo me'n recordo
que començava la lluita
per l'avortament
en aquest país
amb unes circumstàncies terribles.
Això si voleu
un dia parlem de l'avortament
perquè ara en dos minuts
no aclarirem.
Però la pregunta és,
tu pots treure el tema de l'avort
o és el PSOE
el que m'ha de dir?
És el PSOE
el que m'ha de dir
de què puc parlar
o de què no?
No, el que passa...
A mi, si em permeteu,
esteu parlant d'un debat
que a Tarragona
per sort...
Dona'ns llum, Santi.
No, no, jo no.
Jo simplement estic parlant
que aquí a Tarragona
per sort aquest debat
que esteu produint
no s'aproveix.
El veiem...
Quin debat?
Quin debat?
Perquè n'hi ha dos ara.
El debat que estàveu fent...
El de l'avortament?
No, el debat que estàveu fent...
Si, Convergència i Unió
està a favor de l'avortament
anticlericals.
Si, 100.000 avortaments
a l'any a Espanya...
No, jo estic...
Ningú no està a favor
de l'avortament.
S'està a favor del dret a avortar.
Cap noia que avorta
li agrada avortar, eh, Jordi?
Si volem juguem en paraules
parlem del dret a la vida.
No, no, escoltem-me.
Si me deixeu estar parlant
però no m'interrompeu, eh?
Si me fas una pregunta
te la respondré fàcilment, eh?
Vull dir, evidentment,
jo no crec que ningú
estigui a favor de l'avortament
i jo estic a favor
de la despenalització
de l'avortament
i aquest és el tema.
Per tant, hem de parlar clar
amb aquests temes.
Ara, jo el que et dic
és que el debat aquest religiós
per mi és un debat
que es produeix a Madrid,
es produeix allà a Espanya,
però que aquí a Tarragona,
per sort,
no el tenim aquest debat.
És aquesta la postura
de la presència i unió?
A Tarragona
no el tenim aquest debat,
per sort.
No el tenim.
I per sort tampoc
no tenim aquests bisbes
que jo penso
que fan política
errònia
en contra.
El bisbe de Tarragona
estava a Madrid, Santi.
Estava a Madrid
a la manifestació
de la família.
Però jo estic d'acord
amb el Santi.
Jo la posició...
Jo estic d'acord amb el Santi.
Una cosa és la gent de la COPE
i l'altra cosa
és l'església cap a l'alba.
Distingim-ho.
I dintre de l'església...
I dintre de l'església
hi ha diferents maneres
de pensar, per sort.
Com és que no heu tancat la COPE,
encara?
Com és que encara no l'heu tancat?
Aquestes preguntes absurdes...
Senyors, acabem.
M'agradaria també haver parlat
dels Jocs del Mediterrani.
Jo com a proposta de futur
això ens portaria a parlar
d'allò del turisme futbolístic
o esportiu
que deia abans l'Arga.
Però com que d'això
dels Jocs del Mediterrani
queda molts anys,
prefereixes el turisme esportiu,
no?
O futbolístic.
Tampoc és això.
M'agradaria que hi hagués
un projecte de turisme
i que no anéss aprofitant coses
que van sortint i que no creen.
Acabem.
Ara sí que no podem continuar
la tertúlia.
Arga Santís, Carles Castillo,
Santi Pallàs, Jordi Roca,
gràcies a tots quatre
per estar aquesta estona
amb nosaltres
i fins a la propera tertúlia.
Bon dia.
Bon dia.
Adéu.
Bon dia.