Temps de tertúlia en aquest matí de Tarragona Ràdio,
matí de dijous.
Avui una tertúlia amb tres convidats.
Ens acompanya Núria Palahir,
que és secretària de la Federació de Transport del Sindicat UGT.
Núria, bon dia.
Bon dia.
He encertat el càrrec, la feina, no?
És més fàcil dir que també ens acompanya Montse Cardanya,
perquè és companya periodista del diari El Punt a Tarragona.
Montse, bon dia.
Bon dia.
També ens acompanya l'exregidor de l'Ajuntament, Pere Valls.
Pere, bon dia.
Bon dia.
Un dels impulsors de la candidatura dels Jocs del Mediterrani 2017.
Amb ells tres farem tertúlia.
Ara dèiem fa un moment en el sumari del programa,
que avui és l'últim dia del curs escolar.
És un dia segurament especial per a milers de famílies.
Nosaltres parlarem del final del curs escolar avui
des de diferents perspectives.
A més a més farem una part del programa
des del centre escolar que hi ha dins de la presó de Tarragona,
que és una manera diferent i singular d'acabar la temporada,
d'acabar el curs.
Però em permetran justament una d'aquelles qüestions
que segurament avui en parla molta gent,
d'això, sobretot la gent que té canalla,
avui aprofitant a més que tenim la Montse,
que és una periodista especialitzada en temes d'ensenyament,
si això de què comencen ja les vacances els nens
i no tornin fins al 15 de setembre,
que és un debat d'aquells que milers de famílies
segur que avui es plantegen,
si té sentit o no aquestes vacances tan llargues a l'estiu.
Com ho veus?
Què et sembla a tu?
Això probablement avui hi ha molts pares
que estan intentant quadrar agendes,
que ja fa dies que estan intentant quadrar agendes,
perquè per ells, la veritat,
els comença una època bastant problemàtica
per la majoria, sobretot quan treballen els dos membres de la parella.
Jo, precisament avui,
també faré un experiment d'aquests,
perquè me n'aniré a passar l'última hora en una escola
i també per parlar amb pares a veure què faran a partir d'ara.
Però això,
i al pròxim dia us comentaré a veure què em diuen,
però sí que conec pares que ho comenten,
que, clar, cada vegada sí que és veritat
que des dels ajuntaments
i des de diferents entitats privades
es munten molts casals d'estiu,
tallers,
històries vàries esportives d'oci
per poder tenir ocupats els nens
durant aquests dos mesos llargs,
perquè pràcticament són dos mesos i mig.
Pràcticament tres, eh?
Tres.
89 dies.
Sí, i dins les mateixes escoles
cada vegada també es van muntant actes ja per l'estiu,
tot i que no es munten des de les de la mateixa escola,
sinó que ho fan des dels ajuntaments.
Sí que hi ha molts països
que han intentat racionalitzar aquestes vacances
i les divideixen de diferent manera
perquè es puguin adaptar als horaris dels pares.
Realment, en aquests moments,
estan molt lluny les vacances escolars
del que un pare, una mare, una família
pot compaginar amb els seus fills.
No hi ha cap família,
a no ser que els pares siguin mestres,
que llavors més o menys tenen les mateixes vacances,
que puguin compaginar les seves vacances amb la dels nens.
Llavors, hi ha moltes famílies
que un dia com avui se'ls planteja un problema important.
Jo no estic afectada en aquest cas per això,
però sí que ho veig amb el meu entorn
i realment jo crec que sí que s'hauria de buscar
alguna fórmula,
no és que és molt difícil,
perquè aquí es barregen molts interessos
i el debat, de fet, fa molts anys que es fa
i no s'ha trobat una solució al contrari.
I no s'ha acabat de trobar mai una solució.
Aquest any acaba abans,
perquè també va començar uns dies abans,
o sigui, abans de Sant Joan,
els nens ja estaran al carrer.
No acabem de trobar aquesta racionalització dels horaris
per poder compaginar entre les famílies i els seus fills.
És difícil, jo crec que alguna cosa,
per això s'hauria de fer perquè no és plan
que una família hagi de veure el fill
com un objecte a on col·locar,
perquè no és normal això.
S'hauria de trobar una manera
en què els pares i els fills
poguessin compaginar els seus horaris
tenint en compte la feina que fan a casa seva.
Què més? El Pere, que és pare?
Sí.
Amb una filla amb edat...
Sí, sí, 11 anys.
No, això és veritat.
El que passa és que quan érem petits ja passava això.
El que passa és que llavors moltes...
És que això no s'ha canviat, eh?
No, no.
El que passa és que abans les mares,
moltes mares no treballaven.
La meva mare sí que treballava,
però moltes mares no treballaven.
Llavors això no era problema.
I avui en dia, doncs, és un problema.
I això està clar.
I hi ha tots els canals d'estiu
i totes les colònies,
i això està molt bé,
que comencen el dia 1,
com a molt aviat,
de juliol,
i només parlem del juliol i l'agost,
però els primers 15 dies de setembre,
otro tanto.
Perquè aquells 15 dies
que tothom ja treballa,
la canalla encara no.
I després aquí a Tarragona
tenim l'agravant
que comencen a col·legi el dia 15
i el dia 16 comença la festa major.
Amb la qual cosa,
els primers 15 dies s'han avorrit
i després els 10 dies següents,
que és quan es fan coses per la canalla,
de tota la que aquells dies
o van adormir tard
o el que sigui,
perquè si vols seguir les coses,
això està molt mal muntat,
diguem-ho així.
Ara, jo no sé quina és la solució,
perquè se'n parla, se'n parla
i no se'n troba,
perquè ara és veritat
que els col·legis comencen abans,
però també acaben abans.
És a dir,
o pel cap o per la cua,
vull dir...
I el proper curs ja començaran igual,
perquè com que hi haurà el pont
de l'11 de setembre,
les classes començaran el dia 15.
Però l'any que ve ja serà diferent,
però això és encara pel tema
dels dies aquests,
però tota aquella polèmica
que hi va haver,
no, és que comencin abans els col·legis,
però si després acaben abans
o tenen més dies de festa entremig,
que ve ser el mateix...
Però l'ideal no seria escursar
les vacances escolars d'estiu
i potser repartir-les més al llarg de l'any?
Clar, que si les repartim
tampoc coincideren amb els pares, no?
Això, el problema sempre és el mateix,
perquè, per exemple,
aquí les vacances més estranyes
que hi ha són les de Setmana Santa,
que són per Setmana Santa,
i en guany van ser al març,
molt aviat,
hi ha anys que són a l'abril,
vull dir, a veure,
sempre estan...
Les de Nadal, ja saps quan són.
Les d'estiu, també,
hi ha un dia amunt, un dia avall,
però aquestes estan a expenses del calendari,
amb la qual cosa tens uns trimestres
llarguíssims o curtíssims, no?
I això fa que tot sigui un desgavell.
Em sembla absurd
que acabin els col·legis a Montijous.
Sí, així, perquè també la pregunta és
per què no acaben demà, no?
Per què no acaben demà?
Per què no acaben demà?
No crec que tinguin tanta necessitat
d'anar a comprar coets
o començar a revetlles.
Per què no formar part
de convenis d'entre sindicats, no?
Això és que els treballadors
de l'ensenyament
tenen unes hores anuals, no?
Com els treballadors dels autobusos,
per entendre's?
Sí, sí, clar.
I d'aquí no ho treus, això.
A veure, no culpabilitzem
els treballadors d'ensenyament, eh?
No, no, no.
Culpabilitzem qui fa els calendaris
i qui els està repartint.
Sí, però la gent té unes hores
l'any de treball.
Sí.
Les pots dividir com vulguis,
però també t'hi has de posar d'acord, amb això.
Sí, clar.
I clar, si tu dius, miri,
ho allarguem dos dies...
No és qüestió de les hores de treball,
que és perfectament assumible
com dividir, com d'això.
Jo crec que és més de concepte, no?
Que agafem i anem al fàcil,
quadrem els calendaris
sense pensar el més mínim, no?
Sí, sí, això és veritat.
Doncs acabem amb dijous.
Per què?
L'altra situació.
Són 89 dies
que tenen de vacances la canalla.
Els pares, a tot estirant,
tenen 22, 23,
posem 30 de naturals.
A tot estirant.
Posem 30 de naturals,
sempre i quan els puguis acumular
tots seguits a l'estiu.
A més, perdona, Núria,
la tendència és cada cop
que les vacances de les famílies
les vagis més repartides.
I no siguin tan llargues a l'estiu.
Per tant, ens queden amb el millor de la situació,
que tinguis 30 dies seguits.
Jo conec gent que el que s'ha plantejat
i ja va fer l'any passat
és dir, jo, pare, m'agafo el juriol,
tu, mare, t'agafes l'agost.
Per tant, no tenim cap dia
per compartir vacances amb família,
per anar tots 3, tots 4, tots 10,
els que siguem,
a qualsevol lloc,
sinó que jo em quedo el juriol amb la canalla
i tu t'hi quedes a l'agost.
Per tant, em sembla que això
no és el concepte de vacances que tenim tots.
Tampoc és lògic, això.
I l'altra situació que d'això
és que jo tinc, també,
parlant aquests dies,
que se'n parla molt, això que dèiem,
el dineral que arriba a costar
col·locar, com deia la Montse,
la canalla a l'estiu.
Jo no sé a qui t'arraona,
els que me'n parlaven,
afectats vivien a Barcelona,
em deien, és que hem hagut d'agafar
dos dies de suntes propis
per anar a fer cua
i barallar-nos a les 6 del matí
perquè el xiquet pugui anar
a fer no sé quina activitat.
I la primera quinzena de juliol
fa no sé quina activitat
i la segona fa no sé quina
perquè no he pogut trobar no sé quina.
Total, un em costa 400 euros,
l'altre me'n costa 300 no sé quants.
M'he gastat, només per tindre el col·locat,
el juliol,
doncs 700-800 euros.
A més, he de buscar un cangur
que me'l vagi a recollir perquè no sé què.
I he col·locat el juliol.
Què em faia el juny?
Què em faia el setembre?
Què em faia l'agost?
Penso que és qüestió de racionalitzar-ho.
És que és curiós que ara que has parlat
d'intentar racionalitzar els horaris laborals
durant tot l'any...
En el fons, això que acabes de dir és veritat.
Però també, diguem-ho tot,
hi ha una part d'egoisme.
Perquè què em faia que no sé què...
A veure tu,
tenir canalla a vegades comporta algunes coses.
I sense treure raó amb el que acabes de dir,
és veritat que a l'estiu ja ho sabem que és així també.
Però és que sèrrega que em faig.
Llavors, el que hem de fer...
Sí, sí, el que hem de trobar
també és acomodar-nos a tots,
o sigui, adaptar-nos una mica.
Primer els de casa.
Com fas?
El que passa és que és difícil l'adaptació.
Sí, sí, el que passa és que, en tot cas,
se'ls demana que s'adaptin uns,
els altres no.
perquè, clar, no, sí, home, és molt fàcil.
Totes aquestes activitats extraescolars que es fan a l'estiu,
això va de més a més,
però va de més a més per a tothom.
I jo crec que, a veure,
no hi ha gaires llocs on tothom es pugui...
Ja ho explico d'una altra manera.
És a dir, si tu vas a una escola al mes de juliol,
allò es paga de mes a més,
i la gent cobra de mes a més,
compta.
I al mes de juliol,
els mestres a l'escola hi han de ser.
És l'agost que no hi han de ser.
Són activitats que organitzen els AMPA.
Allò es paga de mes a més.
I l'altre cobra de mes a més.
I hi havia de ser igual.
Perquè, clar, tot això en careix.
És a dir, ningú vol renunciar a res.
Això és el que ho volia dir.
Ningú vol renunciar a res.
I al final, perdona, no es podrà pagar això.
En un any hi haurà gent que no ho podrà pagar.
I l'any que ve, tampoc.
Sí, llavors...
Siguem clars.
Llavors, on n'hi ha de parar?
L'Ajuntament.
Què en fem de la canalla, llavors?
No, no, jo dic que al final
haurà d'arreglar l'Ajuntament
o haurà d'arreglar la Generalitat
o haurà d'arreglar la Diputació
o qui sigui, no?
Perquè, clar, aquí ningú vol fer res més
del que li toca.
I aquí...
I això va per tothom, eh?
Però vostès creuen que és viable
escurçar les vacances de l'estiu,
com deia abans?
És a dir, seria possible?
Hi ha països que ho fan, eh?
Sí, no, no.
És que, clar, comparat amb Europa...
Es divideixen les vacances
de manera molt diferent
perquè no hi hagi aquesta acumulació
de mesos seguits
que, com a mínim,
tu pots convainçar.
Si no hi ha errada,
comencen el 14 de juliol.
Sí, sí.
I llavors, les vacances,
perquè, clar,
si això vol dir
que aquests dies de vacances
seran al maig,
per dir, o al setembre,
o a l'octubre,
o al mes que toqui.
Com s'ho fan aquells dies els pares?
Perquè el problema és el mateix.
Clar, el tema és que els dies de vacances
en total han de ser els mateixos.
El problema és el mateix.
Perquè ningú...
O sigui, és que no volem ningú
afluixar en res.
Perquè aquí hauríem d'afluixar tots.
Els pares, els mestres,
les escoles, l'administració...
I aquí no, aquí ningú es belluga del...
Quan ja tens una cosa,
d'aquí no ens belluguem.
I clar, això és complicat.
És a dir, drets adquirits,
hi ha gent que diu privilegis, o?
Però tu el que estàs demanant
és que els professors assumeixin
que per amor a l'art
anem més a estona
perquè per trobar el problema
als pares que els hi hauríem de vacances.
No, no, jo no ho estic demanant això.
Estic demanant que si no...
La funció de l'escola és educar, eh?
Perdona, si la gent...
Si la gent...
És ensenyar.
Si no ho fulixem tots,
perquè aquí ha de fulixar...
No és un pàrquing, una escola.
Però aquí ha de fulixar, aquí.
Aquí la clau és tant
que les activitats que es fan...
Hi ha de fulixar.
Extrascolars, diríem,
en horari de fora,
que no sigui horari lectiu,
o sigui l'horari de quan representa
que es tenien en època de vacances,
estiguin finançades.
Clar, aquesta és la clau.
Molt bé.
Però qui les hauria de finançar?
Doncs s'ha de finançar el govern.
El govern.
Llavors, en el moment...
El govern ho té la gent, eh?
Sí, sí.
En el moment en què el govern
posi com a prioritat
que una part d'aquest...
Sí, sí.
Es financien, ja hi ha beques,
pels casals, d'estiu,
però no arriben a tothom ni molt menys.
Aquestes beques arriben
a una part de població
bastant petita.
El dia que es digui,
doncs, les vacances d'estiu
seran un mes,
per Setmana Santa un mes
i per Nadal un mes.
Però d'aquest mes,
15 dies, hi haurà activitats
a l'escola que seran públiques,
seran finançades,
que no seran dins l'horari lectiu,
però finançades.
Això es veurà d'una altra manera
molt diferent
i això és el que fan
a molts països.
Hi ha activitats extraescolars
totalment finançades.
Tu pots portar el nen a escola,
potser no a les mateixes hores,
però una bona part d'hores
i a tu no et costa ni un duro.
Llavors aquí la cosa ja canvia.
I és aquesta la cosa,
perquè els dies de vacància...
Per arribar aquí encara ens falta
perquè potser s'enterran altres coses,
però és veritat.
Però aquí hi ha hagut
algú ha d'afluixar, no?
Hi ha hagut tothom.
Això és posar-nos d'acord tots.
I hi ha gent que no...
Vull dir, aquí ha rebut
que comencem les escoles
dos dies abans,
però acabem dos dies abans també.
És com no sabeix...
Al final, tot és el mateix.
que digui, és que ara hi ha dos dies més de classe.
No, no, hi ha els mateixos dies.
Hi ha els mateixos dies de classe.
Home, doncs no passaria res
perquè hi hagués dos dies més de classe.
Tu deies, Montse,
que avui compartiràs l'última hora
en una escola...
Sí, ho explicaràs.
I ens ho explicaràs.
I aleshores suposo que parlaràs amb pares.
Però pels teus contactes
amb directors, professors,
el sí de la comunitat educativa,
l'opinió majoritària
és de deixar les coses tal com estan...
Pel que fa als horaris,
clar, és que la comunitat educativa
no ho troba malament, evidentment.
I a més a més,
la comunitat educativa
que suposo que hi ha el concepte aquest
de tres mesos de vacances
i és veritat,
a vegades quan no parles amb ell
o quan no estàs dins
o quan no coneixes algú,
tens aquest concepte de
tres mesos de vacances
que bé que viuen
i no és veritat.
I a més a més,
la comunitat educativa
en aquest moment
té debats interns
molt més seriosos
i molt més profuns
que no pas el de...
Perquè amb ells
representa que l'horari,
tot i que la majoria tenen fills,
però amb ells en aquests moments,
en aquests mesos que estan allà
perquè també han de fer formació continuada,
tenen un juliol per fer punts,
per poder sumar punts,
o sigui,
no s'estan tres mesos de vacances,
tot i que en tenen...
Això és veritat.
Més que nosaltres.
Això també s'ha de dir.
Tenen molts problemes
pel que fa a la gestió,
les lleis que els canvien,
els horaris que s'han d'adaptar,
a la sisena hora que s'implica,
els currículums
que els canvien les coses
cada dos dies,
tenen molts problemes.
La comunitat educativa
més enllà de l'horari.
Amb ells l'horari
en aquest moment
no els hi està malament.
Però també és molt fàcil
a vegades per molts pares,
i sobretot quan no coneixes
la dinàmica d'una escola,
dir, mira,
avui se'ns els enxufen a casa
i ara d'aquí fins al 15 d'estembre
no els hi veurem el pèl.
Dins la comunitat educativa
segur que hi haurà algun mestre
que s'ho pot prendre així
a partir de demà,
no faig res,
però la gran majoria
demà els hi continua la feina
i bona part dels tíos
faran feina per ells,
a més a més,
pels fills dels que
ara els tenen a casa.
Formació.
Hi hauria un últim aspecte
per comentar si creuen
que pel que saben,
pel que coneixen,
hi ha prou oferta extra escolar
per aquestes setmanes
o, com apuntava abans la Núria,
cal fins i tot fer cues
i aixecar-se a les 4 del matí
perquè l'oferta
és relativament limitada.
La sensació és que segurament
és que l'oferta ha augmentat molt
en els últims anys,
cada cop hi ha més casals d'estiu,
activitats de tota mena,
colònies, campaments,
però suposo que potser
no arriba a tothom
tenint en compte que és una societat
en la que ara ja
la incorporació de la dona
al món del treball
és pràcticament ja normal,
efectiva i per tant
cada cop hi ha més demanda també.
Tenen aquesta sensació
de que falta?
Jo em penso que pel mes de juliol
està molt cobert,
pel mes d'agost no tant,
perquè també la gent
vol fer festa.
I pel mes de setembre,
els 15 dies aquests,
no sé si és nul·la,
però vaja,
és molt poc,
és molt poc.
Està repartida,
a veure,
tothom vol fer festa
quan vol fer festa
i els que ensenyen
o els que estan amb la canalla
també tenen d'estar
amb els de casa seva,
això és molt complicat.
Sí, sí, sí.
I a l'agost potser és el mes
que potser la gent...
Que hi ha més gent
que fa vacances.
Més gent que fa vacances
i llavors pots estar més
amb la canalla i aquestes coses.
O que se suposa
que els pares també en fan
quan ja no és cert.
Sí, sí, sí.
Sí, això també és veritat.
I baixa l'oferta
perquè es considera
que hi ha menys demanda.
Baixa l'oferta, sí.
I a més a més,
perquè si un pot triar,
triar les vacances a l'agost.
Bé, a veure,
hi ha de tot, eh?
Però la majoria,
o hi ha molta gent
que pels 15 dies d'agost primers
potser són els dies
que hi ha menys gent de vacances.
No sé si està ben dit això, no?
Però almenys fins ara, no?
Sí, jo a més també tinc
la sensació
que els pares van tan desesperats
per saber on col·loco
en aquests dos mesos
que tant els hi fot
que en què és el que els ofereixin.
Aquest és un tema...
No busques,
no tens la capacitat
de dir
busc una cosa,
doncs,
vull que el meu xiquet,
doncs,
aquest mes,
doncs,
treballi uns valors
o que faci uns coneixements
o que...
És apalcar la canalla, això.
Del que sigui, no?
Vull dir...
No, no,
és que és el que trobis, no?
Tant et fa que...
Però això durant l'any
algú també ho fa, eh?
També passa.
Sí, sí.
De la 5 a la 7?
Sí, sí, però...
O a la 5, però...
L'activitat extrasolar de l'Arda.
Això, diguem-ho de tot.
I a més a més,
hi ha una cosa
que afegeix,
que és la gent
que no viu al mig de les ciutats,
que tens aquelles dues hores
que quan són petits
els has de col·locar de seguida,
però quan són més grandets,
si en tens 3 o 4
i els has d'anar a recollir,
doncs, a veure,
què fan?
Perquè si vius amb un xalet
i has d'anar i venir,
no, no,
fins a dos quarts de 8,
doncs, mira,
aquí o allà el que fos,
també, això també
és una cosa afegida
d'uns anys cap aquí.
Jo em refereixo més a això,
la falta de poder triar
amb què vols donar-li
d'oferta a la criatura,
sinó que acabes agafant
el que hi hagi, no?
Dius,
doncs aquí un curs
tot un mes
que faran macarrons,
vinga,
cap al macarró, no?
I dius,
però si el meu nen
és salí,
aquí el que ha de fer
és no menjar macarrons,
sinó que ha de menjar macarrons,
però...
Dels altres.
Dels altres, no?
Llavors,
tinc una mica aquesta sensació,
que és allò
de treure's l'anguaixa
i dir,
el xiquet aquest
que vagi on sigui.
En fi,
avui és un dia
d'aquells marcats
en el calendari
de moltes famílies,
com deia,
com una data negra.
La canalla,
doncs esperen
aquests 80 dies.
No, clar,
és evident.
Tots ho esperàvem,
també diguem-ne.
Perdona,
ahir el meu fillol
tornava de viatge
final de curs
una setmana
a Tenerife
i arriba la nit
a les 11
tot cansat
i em diu,
ostres,
només tinc 90 dies
per descansar.
Dius,
vens una setmana
de viatge
final de curs,
avui ja no veus
a col·legi
perquè hem de descansar
i després et queixes
que només te'n queden 89,
no?
Dius,
mare de Déu,
senyor.
Això és la cultura
de l'esforç.
Sí, sí,
mare meva.
En fi,
avui,
com dèiem,
és allò,
una d'aquelles dates
marcades en el calendari
i moltes famílies,
com el final
de les classes
al curs escolar.
Abans també
algú apuntava
dels nostres contartulis
que fins i tot
algunes famílies
aquest any
tindran més dificultats
potser de les habituals
per finançar
algunes d'aquestes
activitats extracolars
perquè diguem-ho tot
ja ha sortit aquí,
algunes costen
i Déu-n'hi-do
i aquest ambient
de crisi
que ens envolta
des de fa setmanes
i des de fa mesos
doncs pot contribuir
a que hi hagi
alguna, en fi,
problemàtiques
en determinades famílies
per assumir
les despeses
d'aquestes activitats
d'estiu.
Això em porta a parlar
d'economia
perquè avui tenim
un parell de notícies
relacionades amb economia,
les petites i mitjanes
empreses,
les Pimex de Tarragona,
ahir vam fer,
vam donar a conèixer
un estudi
sobre la situació econòmica
i la situació
d'aquestes empreses,
les Cambres de Comerç
també vam donar
a conèixer
les Cambres de Comerç
de la demarcació,
també vam parlar
de la situació econòmica
de la demarcació,
els dos estudis
o els dos informes
apunten
que a la demarcació
de Tarragona
les coses estan
anant relativament bé
o relativament millor
que en el conjunt
de Catalunya
i que en el conjunt
de l'Estat,
però en fi,
aquest és el punt de vista
bàsicament
que poden tenir
les empreses
i les Cambres de Comerç.
No sé, Núria,
si tu creus
que aquestes sensacions
són correctes
suposen analitzar
la conjuntura econòmica
millor
del que potser
estàvem parlant fins ara?
A veure,
evidentment,
jo el que no faré
serà contradir
els números,
les estadístiques,
el que està sortint.
El que sí que hi ha
un altre factor
que crec que no s'està analitzant
és la precarització
que cada vegada
està anant a més.
estem cada vegada
fent contractes
més precaris,
estem cada vegada
demanant
que tot el pes
de la crisi
vagi a espatlles
del treballador.
Jo l'altre dia
estava negociant
un conveni
i la posició
de la patronal
era
home,
és que
el gasoi
l'ha pujat molt.
dius
sí,
per tant,
no, no,
hauríem de fer
un conveni
amb negatiu,
ni l'IPC,
no hi ha?
I dius
a veure,
home,
arribem a l'IPC,
no?
I dius
bueno, va,
l'IPC,
però estem fent
el gran sacrifici
de la via.
I dius
escolta'm,
això no ho podem assumir
en aquests moments,
el gasoil
el pagues tant tu
com el treballador,
la va comprar
absolutament tothom
i el que sí
que estem tots d'acord
és que cada dia
el poder adquisitiu
és més baix.
Per tant,
jo crec que sí
que possiblement
la cosa
a la província
de Tarragona
hi va fent feina,
no s'està destruint
tant com se'ns havia
alarmat
llocs de treball,
però a costa
de la precarització
dels llocs de treball.
Més sensacions,
Montse,
què et sembla?
Una mica en aquest sentit
les cambres de comerç
que són les que hi van
fer la valoració
i les PIMEC
d'altra banda
es basaven en xifres,
en xifres estadístiques
i clar,
si tu mires
una estadística
sí que és veritat
és veritat
el que diuen
aquells números
que l'atur a les comarques
de Tarragona
no ha pujat tant
com en d'altres demarcacions
perquè aquí
ha compensat
els serveis,
la contractació amb serveis,
doncs s'ha equiparat
i fins i tot
dins del pitjor
no som els pitjors,
som els millors
dins dels pitjors,
que això
si ens ha de fer contents
o no
és en el sentit
que deia ella,
segurament
com si tu parles
en dades de macroeconomia
pots pensar
mira,
no estem tan malament
però a la butxaca
de cadascú
la crisi
és evident que es nota
i no només això,
els petits comerços,
la gent que coneixeu
o que pugueu parlar
amb comerciants
us ho diran,
o sigui,
les botigues
no van bé,
no van bé,
ha baixat el consum,
ha baixat el consum,
costa vendre,
la gent no compra
amb aquella alegria
que comprava abans,
per tant,
està molt bé
i és molt positiu
que aquí a Tarragona
la crisi en aquests moments
i a més a més
hem de tenir en compte
que estem parlant
del primer trimestre
que just això
sembla que està arrencant
i a la butxaca
del consumidor,
a la butxaca
de l'usuari,
de la persona
que cada dia surt
al carrer
ja pot ser de Tarragona,
de Barcelona,
de Lleida i de Girona
que evidentment
afecta
i ens afecta a tots
i ens afectarà
a tots més.
Aquí hi ha una part
de tot això
que ara som a l'estiu
i hi ha tota una sèrie
de negocis
d'estiu
el que és la costa
i aquí sempre a l'estiu
inclús amb els anys
que hi va haver molt dolents
a l'estiu hi ha més feina
això es veurà
al novembre
quan tanquin
els hotels
i els restaurants
de Salou
i de Cambrils
i de la Pineda
però tot així
perdona
les últimes hores
de l'atur del mes de maig
que això potser
encara ho sap millor
la Núria
no van ser gaire positives
en relació
a altres anys
però ja veurem
potser la Clà de Llada
jo no hi entenc gens
amb això
en quant a lo del comerç
jo he sigut comerciant
fins fa 4 anys
i les botigues
no van bé
des de fa anys
el que passa
és que el botiguer
o el comerciant
no és com el pagès
que pot posar el tractor
al mig del carrer
ni té cap subvenció
de res
no estic parlant
en contra dels pagesos
estic constatant un fet
o els pescadors
o grups
o els transportistes
recordem que demà
hi ha una tracturada
per cert
tot això
anunciada pels pagesos
el comerç
ja fa temps
i les botigues
no és lo que era
de fa molts anys
totes les botigues petites
les franquicis
és un altre món
cada vegada
hi ha més franquicis
i menys botigues petites
també és cert això
mai han tingut
cap subvenció
ni cap ajuda
ni res
però res
tot cas
tenen un crèdit
que l'han de tornar
i sempre diuen
que és tou
i es garrifa
el que queda tou
és l'altre
el que el paga
tot això
sempre s'ha d'explicar
perquè és veritat
que ara potser
es veu més
perquè ara
perdona
quan hi ha crisis
és perquè ho diu la construcció
fins que la construcció
no ho diu
tu ja pots saber malament
que tot va bé
i la construcció
em perdó
ha estat molts anys
anant molt bé
molts més anys
de lo normal
oi?
vull dir
abans hi havia 4 o 5 anys
que es venien molts pisos
després tornava a baixar
ara potser n'hem portat
10 o 12
no era
no era normal
no era habitual
això
que parin
de fer pisos
pel que sigui
un moment determinat
es veia venir
aquí el problema
és el que
ha estirat més
del braç
que la màniga
el que paga el pis
paga el cotxe
paga no sé què
i a més a més
avui en dia
i això
no ho diem
però
tenim
moltes més despeses
mensuals
que fa 10 anys
si pot les podem enumerar
des del mòbil
a l'ADCL
o si tens la televisió
per cable
i el gimnàs
i les activitats
extracolars
tot això abans
no hi era
no?
i els sous
són semblants
i a més a més
tens la hipoteca del pis
i tens el gas
tens la llum
tens l'aigua
que això ho tens sempre
tu ara tens moltes més despeses
mensuals
que fa uns anys
quan tot era baratet
entre cometes
feies net
el moment que s'apuja alguna cosa
què passa?
el que té un pis buit
l'ha de vendre
quan es posen a la venda
200 pisos
de cop
és que ha de parar
és que
hi ha més pisos per vendre
i tothom el vol vendre car
i no en vens cap
a partir de l'any que ve
ja veuràs tu
com el que es volia comprar un pis
trobarà
de segona mà
trobarà pisos
no són gangues
això no ho trobarà
però segurament
això no ho dirà ningú
però aquell que en volia 30
al final van dar per 25
perquè també
els mateixos
les mateixes caixes
i els mateixos bancs
fa un parell d'anys
ja van dir que
els pisos
estaven un 30% sobrevalorats
i tothom anava bé
això perquè comentaves abans
de comparar alguns sectors
per exemple
pagesos
o transportistes
i botiguers
la capacitat
que ha tingut
de bloquejar
durant 3 o 4 dies
al país
un sector com el transport
i les dificultats
que atravesen
diferents sectors
però en fi
l'economia
se suposa
que va malament
per tothom
és comprensible
que hi hagi sectors
estratègis
que puguin
tenir aquesta capacitat
i fins i tot
de demanar
subvencions
ajudes
com en el cas
dels transportistes
que és el cas més recent
per la vaga
que van fer la setmana passada
fins a quin punt
en moments de crisi
s'ha de recórrer
els diners públics
perquè
ajudin
un sector
determinat
jo crec que ara tenim
aquí Tarragona
un cas paradoxal
que és el tema
de la pesca
en aquests moments
tenim 150 pescadors
de la llum
que se n'estan
anant
a casa seva
amb 200 euros
al mes
amb 200 euros
no et dona
ja no per la DCL
i el mòbil
i el no sé què
és que no et dona
per menjar
l'altre dia
un pescador em deia
és que els meus xiquets
no volen sardines
estan tips
de menjar
i sardines
ja estem parlant
de casos
molt greus
límits
i estan passant
aquí baix
al serrallo
quan tu agafes
i te'n vas a veure
a les administracions
et diuen
que no hi ha diners
llavors
plantejament
també
hem de buscar
solució
per aquest sector
o com que
és un sector
més petit
i no té la capacitat
de posar-se
i bloquejar
el polígon
de Constantí
doncs no existeixen
en aquests moments
la situació
és molt greu
amb els pescadors
a Tarragona
i la ciutat
jo tinc la sensació
que o no és conscient
o no en vol ser conscient
aquí ens omplim
tots la boca
anem a menjar
peix al serrallo
escoltem
el peix del serrallo
jo no sé
d'on deu arribar
però és que els d'aquí
no estan pescant
de tota manera
compta amb aquests comentaris
vull dir
perquè tens raó
però
això és el mateix
que el que se'n va comprar
el Corte Inglés
a Barcelona
en comptes de comprar
en una botiga de Tarragona
la gent compra un vol
sí
és evident
no no
però és que el problema
el problema no és aquest
espera
aquí jo estic d'acord
amb això que estàs dient
però també hauríem de
saber
qui es queixa
si l'amo de la barca
o el treballador de la barca
no no
perdona
i no estàs parlant dels patrons
o dels armadors
estàs parlant del pescador
la cosa és el treballador
de la pesca
que evidentment
Déu-n'hi-do el que acabes d'explicar
evidentment
però una altra cosa
i és l'armador
se'n diu
vull dir
l'amo de la barca
que l'amo de la barca
perdona
quan fan paga els amos
no es diu vaga
es diu lockout
no no
això es diu
tancament patronal
i quan tots aquests dies
amb el transport
el transport no era una vaga
era un lockout
perquè eren els amos
el que passa és que aquí
s'ajunten
les grans empreses
amb els autònoms
que fins ara
els autònoms
eren no res
els autònoms
eren no res
no eren ni treballadors
ni empresaris
jo era autònom
jo no sabia on havia d'anar
ara com que n'hi ha tants
els sindicats
han dit
ep
que vinguin
fins fa 4 dies
compte també
perquè aquí
a molta gent
se'ls ha deixat
de la mà de Déu
diguem-ho així
fins que veritablement
han vist que podien
organitzar-se
i tenir una força
i ara ja hi som
amb tot això
hi ha molta gent
que treballa pel seu compte
i aquests són empresaris
no
aquests són treballadors
que s'aixequen
a les 7 del dematí
pera
tots els autònoms
que han estat promovent
la mal anomenada
vaga del transport
i ara
no però és diferent
aquí es tenen un problema gros
a veure un moment
no tenen
bueno
que no queden gaire
no queda gaire temps
són autònoms
la majoria
perquè les seves empreses
han agafat
i els han dit
xiquet
aquí tens un camión
acabes de pagar tu la lletra
et fas autònom
i jo ja et donaré feina
a partir d'aquí
és quan hem començat a rebentar
preus
i això no té res a veure
amb la situació de la pesca
la pesca
en aquests moments
estem
en un sector
on s'estan aplicant
uns usos i costums
de fa
cents d'anys
que no hi ha cap manera
d'articulació
on no hi ha un salari
mínim interprofessional
on no hi ha un dret
on hi ha vacances
per exemple
on
totes les subvencions
i ajudes
i no sé què
quan van sortint
i ajuda el sector
perquè van a l'armador
no van pas
al pescador
i la situació
és molt greu
en aquests moments
jo no t'ho discuteixo
però jo el que feia
era ampliar-ho més
és veritat
això que diuen
els autònoms
i evidentment
si tu tens un camión
tu no pots lluitar
perquè els teus interessos
no són el mateix
contra una flota
de 25 camions
perquè és diferent
tu tens un camión
que és el teu
transmitjà de vida
tu tens una empresa
però fins fa molt poc
els autònoms
no quets
doncs no estaven enlloc
no estaven enlloc
ha sigut al cap d'uns anys
que hem vist
que sí
que els autònoms
però no són els botiguers
perquè el botiguer
malgrat tot
és amo
i treballador
perquè no fa d'amo
fa de treballador
i en tot cas
lloga molt més
perquè l'ajudi
però aquests senyors
tota la vida
que ha existit
hem d'anar acabant
la veritat
és que no sé si
en fi
ara arriba l'època de vacances
i d'estí
no sé si les perspectives econòmiques
ens ajudaran a ser més optimistes
com a mínim
avui les notícies econòmiques
ens han ajudat una mica
a mirar-ho
amb una perspectiva
una mica millor
que en les últimes setmanes
després per exemple
de tota la setmana
passada
amb la vaga del transport
acabem aquí
la tertúlia
Montse
que vagi molt bé
aquesta hora
última hora del curs
ja us ho explicaré
tu ja fas vacances també
com els nens
no no
jo el contra els nens
al setembre
quan ells comencen
jo començaré vacances
molt bé
doncs Montse Cartanya
Núria Palai i Pera Valls
moltes gràcies
i fins la propera tertúlia
bon dia
bon dia
bon dia
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies