Ferran Aguilar, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
L'altre dia vam fer una passejada curta,
perquè sempre fem cura en aquest espai,
pel que és tota la zona del passeig arqueològic
i la zona del Camp de Mar,
i avui anem cap al Parc del Miracle.
I per anar-hi al primer que hem de parlar,
doncs a veure el transport, com podem arribar.
Agafaríem els autobusos de les línies 1, 3, 9, 10, 16, 61 i 97
amb parada via Augusta.
Anem a fer aquest recorregut per les tres zones
enjardinades del Miracle.
Comencem des del fortí de Sant Jordi, no?
Seria el punt de partida?
Sí, hem de parlar que justament aquesta part de la façana marítima
hi ha dos fortins del segle XVIII força coneguts.
Un és el de Sant Jordi, que és el que primer trobem,
i després el de la reina.
Tot ells, com el nom indica,
amb una missió militar de defensa d'aquesta zona costanera.
En tota aquesta zona, al voltant, podem observar plantes,
algunes d'elles aromàtiques, com ara l'espígol,
que és una planta que dona una alegria, no?,
al que és l'entorn natural de les ciutats.
Sí, a més, hi ha tota una modalitat de jardineria,
que es diu xero-jardineria,
que són espècies que estan acostumades a passar set,
bàsicament, i que no necessiten aigua,
el qual és molt adient per les nostres terres,
i a més que aporten aroma i que aporten flor.
Tot això fa que aquests jardins tinguin una biodiversitat molt més alta,
que molts insectes i moltes papillones s'apropin,
i a més estem comptant amb espècies que són autòctones,
o sigui que estem aportant una diversitat totalment natural.
Justament a Tarragona, i jo podia explicar que la meva àvia,
amb el tema de l'espígol, els avis, que són uns grans avis, quasi tots,
doncs saben moltes coses sobre plantes,
i la meva àvia feia, bueno, i fa,
una espècie d'ungüent que es diu esperit d'herbes,
i la base està feta amb espígol.
Amb alcohol, alcohol i les herbes.
I amb alcohol, amb herbes, amb macerat,
amb una fórmula secreta que encara no ens ha explicat.
Més secreta que la del xartrés.
Segurament, i que, bueno, ja té una salut formidable,
ja ha passat els 80 anys llargs,
i, bueno, és una espècie, com ja et dic,
com d'ungüent, com si fos una, no sé, un bàlsam,
no sé quin nom donar-li.
Hi ha, el que tu dius,
aviam, jo també tinc coneixement de fer, per exemple,
alcohol de romaní, és a dir, barrejar el romaní l'alcohol,
després per fer fregues en determinats moments,
és fantàstic.
Parlàvem de l'espígol, que és, aviam, és molt personal,
però l'olor de l'espígol és de les olors més bones,
més penetrants que hi ha, però també és una zona que hi ha sàlvia, no?
Sí, aquí les sàlvies, a veure, estem parlant d'una zona que és un jardí.
Clar, clar, estan plantades, no surten d'una manera espontània.
Sí, totes aquestes plantes aromàtiques tenen propietats medicinals, curatives,
però, a banda d'això, torno a comentar que és molt interessant,
perquè no suposen un rec constant, perquè estan molt ben adaptades,
i, a més, realment sobta, no?, perquè en anys en què hi ha molta sequera,
doncs ens apropa aquests endents.
Aquí pots veure la fotografia, no?
Sí, sí.
Com està tan esponeros i amb aquests colors lilosos,
realment són aromes autènticament mediterranis, no?
És el que està més de l'aloe vera, que molta gent ha redescobert
en temes de cosmètica i remeis casolans,
que també se'n troben, moltes plantes d'aloe vera,
perquè és una planta molt resistent, que necessita poc rec, no?
Sí, aquí estem parlant d'una planta que s'ha ficat molt de moda
pel tema de les propietats que tenen a nivell cutani,
també perquè cicatritza.
Hi ha un parell d'espècies, hi ha una, especialment,
hem de parlar que són aquestes plantes grasses o suculentes,
que es diuen, no?, que tenen aquestes fulles que estan...
Molt carnoses.
Molt carnoses, amb moltes substàncies nutritives,
perquè hem de pensar que són espècies al·lòctones,
que no són espècies d'aquí, sinó que estan...
L'aloe, si no recordo malament, és unidinària de la part...
És de Sud-amèrica, però més entre Argentina i Xile,
o sigui que viuen en llocs molt secs.
I el més curiós és que, especialment al mes de maig, maig-juny,
és quan fan aquesta afloració, que fan una inflorescència,
que és un grup de flors, petits, de color, taronja, carbassa,
intents, i que també dona color a tota aquesta zona d'aquí.
Les zones que estan així més a prop del mar,
parlaves del bosc de la Marquesa,
però en aquest cas, el parc, l'itinerari, el parc del Miraclar,
diguem-ne que tocant, tocant el mar, no hi ha arbres, no hi ha pins,
però si seguim aquesta ruta, partint del Fortí de Sant Jordi,
ens endinsem en aquest bosc, sí que trobem arbres i moltes escultures, també.
Sí, nosaltres l'hem anomenat, aquest itinerari, que és el número 6,
com a part del Miracle, però hauríem també d'explicar que hi ha tres zones, no?
Hi ha la zona, la primera que trobem on està el Fortí de Sant Jordi,
i després aquesta que tu parles, on em trena amb una pineda,
que hi ha unes escultures molt curioses semblant a tòtems.
També trobaríem, doncs, és una zona que hi ha també, doncs, gronxadors,
que hi ha bancs, que és molt adient per anar amb els nanos,
perquè podem fer una mica de tot.
Trobaríem també molts margallons, o sigui que, bueno,
tenim una barreja entre el que seria un jardí, doncs,
de plantes aromàtiques, allardinat, amb una mica de llespa,
i després una zona forestal, litoral, amb la qual trobaríem, doncs, això,
plantes típiques, que seria...
A més espontània, en aquest cas, no?
Més...
Desconec... Jo penso que sí, jo penso que sí, però...
Els pins i tot això, eh?, no per altra...
Sí, per els pins, perquè, bueno, hi ha un manteniment,
però no es veu realment que sigui, doncs, això,
un jardí estrictament treballat,
en el sentit que, realment, doncs, veus una zona forestal,
però no veus un parcel·lament més típic
que podíem veure en qualsevol jardí.
I, escolta, Ferran, si l'altre dia,
quan passejàvem pel parc del Camp de Mar,
parlàvem de la merla negra,
parlàvem del mussol aquell que tenia les plomes,
que semblava orelles,
en aquesta zona, de quin tipus d'ocell o de fauna podem parlar?
Sí, aquí jo destacaria un ocell que és força comú,
però jo penso que, com sempre, el que tenim més a l'abast
és el més desconegut,
que és el falciot.
El falciot és un ocell que ens ve de l'Àfrica,
que nidifica aquí, nidifica als forats o a les parets
o als penyassegats,
que és molt semblant a una uraneta,
el que passa és que volen en grups,
són molt ràpids,
són uns ocells petits que tenen forma de ballesta,
fins i tot ja el parent més gran es diu ballester,
perquè et facis una mica la idea,
però són ocells molt ràpids
que poden agafar velocitats entre els 120 i 150 km per hora
en picat,
o sigui que es veu realment que van molt ràpid,
són molt aerodinàmics.
Amb això que dius,
hi ha una fotografia, aquesta guia,
que se li veu,
doncs una expressió, aquest ocell,
com a molt contundent,
molt enèrgic,
amb un pèl d'agressivitat,
fins i tot, no?,
d'allò de concentració.
Sí, perquè realment hem de pensar
que són ocells que s'alimenten,
a veure,
tot és una curiositat, no?,
envers aquest ocell,
hem de pensar que té unes putetes
molt petites, molt petites,
evolutivament,
el que li ha passat és que és un ocell
que mai toca el terra,
o sigui,
dorm a l'aire,
s'aparella a l'aire
i només descansa
quan para amb algun peny assegat,
amb alguna paret
o quan està cubant.
És un ocell estressadíssim, Ferran,
perdona que t'ho digui,
aquest ocell de l'estat...
potser no, eh?
Hi ha molts casos,
hi ha molts casos com aquest?
No.
En general?
És que em crida molt l'atenció, no?
El seu nom científic és apusapus,
apus vol dir sense potes,
a més és molt curiós
perquè són ocells que
jo moltes vegades
me'ls he trobat
tant pollets com adults
que si toquen el terra
no són capaços
de poder aixecar el vol.
Llavors has d'agafar-los,
simplement deixar-los caure
i llavors ells
amb aquest metre i mig
d'alçada que els hi donem
ja poden remuntar.
Això passa normalment
quan arriben
perquè són els ocells
que més aviat arriben
i que més tard marxen
perquè el que busquen
és aprofitar el màxim
de calor
perquè és quan hi ha més insectes
a l'aire.
Hem de pensar
si t'hi fixes
en aquesta fotografia
que tenen un bec molt petit
però la boca
si t'hi fixes
hi ha una comissura,
una línia
que arriba fins al...
O sigui que té un bec molt petit
però la boca és enorme.
Per què?
perquè això passa una mica
com passa amb les balenes
o amb altres animals
que el que necessiten
és molta superfície
per poder caçar animals molt petits.
Aquests animals
ens fan un favor terrible
perquè menyen mosques i mosquits.
Hem de pensar que
un falciot amb un estiu
pot menjar
fins a 5 quilos de mosquits.
O sigui,
jo no sé quant pesa un mosquit
però...
però amb volum...
Amb volum
són molts mosquits.
5 quilos són molts mosquits?
Són molts mosquits,
clar,
perquè està constantment menjant,
perquè està constantment volant,
perquè està constantment...
Una despesa d'energia.
Clar,
perquè està constantment
gastant energia
el qual li provoca
que estigui
fins a quasi ben bé
la nit menjant.
Llavors després
el que fa és agafar
corrents tèrmiques
i ell descansa,
bueno,
descansa
o dorm.
Jo penso que
el terme
dormir és un terme molt humà
i que en molts animals
un dia en parlarem d'això
però que és molt relatiu.
Jo m'he quedat
absolutament fascinada
perquè, clar,
un falciot,
ah, molt bé,
un falciot,
però, clar,
ara me'ls miraré
amb una altra cara,
no hi ha dubte, no?
Seran com una mena
de superherois
perquè això
de fer-ho tot
fins i tot
a parellar-se
a l'aire
i volant
a mi em sembla
molt meritori
que vols que et digui.
I més et podia explicar
perquè
de molt petit
amb el meu germà
doncs
vam trobar una zona
que quellen molts pollets
i vam estar
criant aquests pollets
i el més curiós
de tot
és l'instint
que tenen
perquè hem de pensar
que quan un poll
de falciot
salta
vol dir que se la juga
només a una moneda.
O sigui,
està amb un penya segat
i el primer dia
que decideix...
El primer dia de vol.
El primer dia de vol
aquell dia
aprèn a volar.
Aprèn
o no aprèn
i llavors
si toca a terra
aquest animal
està mort.
Llavors, clar,
el més curiós
era veure
com aquests pollets
anaven creixent
i un dia
decidien volar
i volaven
perfectament, no?
s'ajuntaven
amb un grup
d'altres falciots
i jo recordo
tindre'ls en una capsa
amb un forat
on ell traia el cap
i li anaven donant
de menjar
i un dia deia
avui toca volar
i llavors saltava
i clar,
et quedaves
totalment sorprès
perquè dius
però com és possible
que avui digui
volo
i vola realment, no?
Llavors aquell dia
doncs anàvem
jo recordo
que anàvem
doncs molt a vora
d'aquí
el Martí Franqués
que hi havia
unes volades impressionants
el deixaves volar
i ràpidament
s'ajuntaven
tota la colla
que estava volant
i marxaven.
No et preguntaré
si tots van sobreviure
perquè no volem fer drames
a aquesta hora del migdia
deixem-ho aquí.
A veure
aquest és
l'ocell més característic
d'aquesta zona
on el podem trobar
a Tarragona
no com altres
que envolten
tota la ciutat.
No, però aquí
és molt característic
que especialment
molt a vora del mar
o sigui que si ens apropéssim
just passat
el Frutí de la Reina
totes aquelles zones
del que s'anomena
doncs la punta del Miracle
que hi ha una espècie
de cova
a sota
si ens quedem allà
a l'estiu
els veurem passar
a tota velocitat
realment són ocells
molt acrobàtics
i si parem cura
una estona
realment
que ens sorprendrà.
I com sobreviuen
ocells com aquest
amb altres ocells
que són absolutament invasius
com els estornells
que estan per tota la ciutat
jo no sé si van marcar
en territori
les aus
perquè clar
tenim aquests ocells
que poden venir
un estol important
però no serà tant
com per exemple
com coloms
estornells
aquest tipus d'aus
que setgen
les ciutats
no?
Literalment.
No, perquè ocupen
o sigui
perquè ocupen
espais aèris
totalment diferents
i perquè
les seves
necessitats
ecològiques
també són
totalment diferents
l'estornell
durant
quasi ben bé
tot l'any
viu
en petits grups
als terrats
o
a les taulades
de les cases
no
provoca
el que podríem dir
cap tipus
de plaga
perquè té
una funció
hem de pensar
que l'estornell
a veure
provoca problemes
perquè mengen
molts fruits
especialment
olives
això
hi ha una
hi ha una
llegenda
urbana
bueno
més que urbana
rural
que bueno
que eren uns ocells
que abans no n'hi havien
que els agents
rural
o que l'icona
els havia portat
i que baixaven
en estols
i que agafaven
les olives
amb les potes
i amb el bec
bueno
també deien això
que havien introduït merles
perquè es mengessin
les erugues
dels arbres
no?
Sí, això no és cert
o sigui
el que ha passat
és que
evidentment
fa anys
no hi havia
no hi havia
tants estornells
perquè hi havia
més caça
perquè hi havia
més rapinyaires
i perquè aquests animals
són molt gestos
l'estornell
és un dels pocs ocells
que sap comptar
una mica bruts
que ens deixen els cotxes
i les cases
bueno
però
saps per què és això?
bueno
a banda
perquè són molts
no tenen modals
Ferran
no tenen modals
però quan senten sorolls
una
una de
una de
de la seva
defensa
és
escretar
perquè no et fiquis
a prop on estan dormint
perquè el que fan
és crear dormides
és a dir
que no és només
una necessitat fisiològica
sinó que és un sistema
de defensa
sí
clar
tu em podries preguntar
i on dormien abans
aquests
aquests ocells
dormien
els canyissars
els canyissars
litorals
si ens hem carregat
els canyissars
en algun lloc
han de dormir
han de dormir
a més
hem vist
que tenen
que tenen
un xoll absolut
o sigui
les ciutats
són calentes
són segures
hi ha nabres grans
perquè
buscar-nos la vida
en un altre lloc
sí
però no són gaire
benvinguts
i es busquen sistemes
perquè marxin
aquí a la ciutat
de Tarragona
el sistema
d'aquestes alarmes
que imiten
el seu so
però dius
no
imiten sons
de
de rapinyaires
exacte
perquè fugin
perquè fugin
però s'adapten
de seguida
tot no?
són molt intel·ligents
són d'una tipologia
d'ocells
que són molt gestos
fins al punt
que saben comptar
què dius ara?
com els corbits
les garces
els corbs
els gats
saben comptar
hi ha vegades
que quan
quan anem a fer fotografies
i ens amaguem
amb una espècie
d'aguais
que són com
cabanes
doncs
ells
si estan a l'aguai
veuen que entren
dues persones
i surten un
diuen
ui
han entrat tres
i surten dos
i en el cas
de l'estornell
passa ben bé el mateix
o sigui que
quan a mi em pregunten
com a especialista
quina solució hi ha
perquè els estornells
no
no invaixin
les ciutats
doncs realment
no hi ha una
no hi ha una
una
una
una concreta
sinó que n'hi ha moltes
i hem d'anar canviant-les
perquè aprenen
molt ràpidament
el que funciona avui
demà és possible que no
per què?
perquè se n'adonen que
sí
hi ha una repenyera
que crida
però aquí no passa res
o ens posen una sirena
o
o fan qualsevol activitat
però
ells s'aprenen
i aprenen ràpidament
la capacitat
per adaptar-se
al medi
del món animal
del món natural
en general
no té res a veure
amb la nostra
que som una mica
tiquis-miquis
a vegades
per adaptar-nos
a tot allò
que ens ha envolta
comentàvem
acabem de comentar
aquest itinerari
per la zona del parc
de la platja
del Miracle
i probablement
val la pena
cridar l'atenció
als nostres oients
quan facin la passejada
que no només
posin en marxa
el sentit de la vista
el sentit de l'oïda
sinó també
el de l'olfacte
no Ferran?
perquè són unes olors
que són molt penetrants
el mar
les plantes aromàtiques
que deies al començament
sí
i hi ha una zona
especialment
que jo recomano
una zona
que
tradicionalment
a Tarragona
molts fotògrafs
que feien casaments
utilitzaven
que és justament
el
el parc
del Miracle
eh
amb
amb aquesta quantitat
de plantes aromàtiques
amb aquestes palmeres
hi ha moltes palmeres
hi ha
palmeres de Canàries
de Tilíferes
eh
és un lloc interessant
eh
especialment
perquè aquí
les palmeres
doncs
s'han
s'han
s'han plantat
tradicionalment
i realment
tenen
tenen unes mides
unes mides grans
no
una de les coses
que si volia comentar
que no sé si vam comentar
amb algun programa passat
és que
les palmeres
ens pot donar
un aspecte d'arbre
però no ho són
és una herba
eh
és una herba
molt gran
és una herba
és una herba
sí
és
si mirem
el creixement
que té una palmera
és un creixement
totalment diferent
al que té un arbre
no té anells
de creixement
com
sabem que si tallem
un arbre
podem veure
que té uns anells
amb una palmera
aquí tens com un manat
de fibres
sí
és un manat
de fibres
i si
nosaltres
pensem una miqueta
veiem que cada any
el que fa és
renovar
les fulles
i cada cop
aquesta fulla
el que fa és anar creixent
sobre si mateix
no
o sigui
que no tindria
el mateix creixement
per tant
no està considerat
com un arbre
encara que té
una mida molt gran
jo moltes vegades
fico l'exemple
per exemple
de les falgueres
les falgueres
actualment
no tenen mides
molt grans
al Juràssic
les falgueres
podrien arribar
fins a 15-20 metres
i no en arbres
o sigui que
hem de veure
que a nivell botànic
aquestes curiositats
són molt interessants
jo no sé vostès
però jo a cada capítol
d'aquests itineraris
de la guia publicada
per l'àrea
de Medi Ambient
de l'Ajuntament
de Tarragona
n'aprem moltíssimes coses
les visites setmanals
del Ferran Aguilar
jo diria que no tenen preu
a partir d'ara
substituiré
en alguna amanida
la sal
buscaré aquestes floretes
es poden agafar
vull dir
per no fer
no
no
no
continuaré posant sal
a l'amanida
sempre fico la pota
és terrible
continuaré posant sal
a l'amanida
però com a mínim
sí que empararé
a observar-les
perquè criden
moltíssim l'atenció
i naturalment
si en un dels capítols
anteriors
vam començar
a mirar-nos
amb bons ulls
animalons
com les
sergantanes
doncs ara
aquests ocells
des dels estornells
fins a aquest personatge
que tenim al Parc del Miracle
ens ho mirarem
amb carinyo
i admiració
Ferran Aguilar
moltíssimes gràcies
de veritat
per la teva companyia
molt bé
moltes gràcies
adeu-siau
gràcies