Un minut i mig, un quart de dotze del migdia.
Ja tenim entre nosaltres Esteve Massalles. Bon dia, Esteve.
Hola, bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos perquè els oients no ho notaran gaire,
però sí una mica, és una de les moltes mostres de les afeccions gripals que hi ha a Tarragona
i a tots els llocs fa fred, que és normal i és natural, no?
Sí, és clar.
Vas recuperant ja una mica, no? Has estat allò...
Una mica, sí.
Però de mica en mica. Has pogut llegir tot i així d'estar malaltor?
Sí, sí, sí.
Home, això sempre es pot fer, no?
En baixa la febre, dius, calla, que agafaré un llibre.
Ja saben que el que ens visiti de la Biblioteca Pública,
l'Esteve és sinònim, sobretot i fonamentalment, d'autors locals
i avui justament és el que dedicarem al nostre temps
i comencem amb una ruta literària amb Puig i Ferreter
sobre la selva del camp. És una novetat, no?, aquesta?
Sí.
Com gairebé tot el que portes avui.
Sí, tot són novetats, llibres recentment editats, de temàtica local.
Aleshores, aquesta és la ruta literària amb Puig i Ferreter,
a la selva del camp, com bé has dit.
És una ruta que es va fer fa, si no m'equivoco, fa dos o tres anys
per quan, amb la tardor literària, es va anar a la selva del camp
i es va recórrer als diferents indrets del poble
que tenien alguna descripció dintre de l'obra de Puig i Ferreter.
Val a dir que aquesta mena de rutes literàries és una modalitat.
Primer va ser la ruta i ara és el llibre, guia.
Sí, sí, diguéssim.
A més, el format és així amb espiral com de llibreta,
vull dir que és molt pràctic per portar-la amb la moxilla.
Precisament, en el moment que estàs,
és un llibre per l'aire lliure.
Ja hi ha una ruta de Blader de Zumbila,
hi ha també la ruta Mir, l'Aixà.
L'última vegada que vaig venir
també hi havien hagut les rutes literàries pel Baix Camp.
Ja comencem a tenir unes quantes rutes literàries.
Sí, sí, és una nova modalitat d'interrelacionar
paisatge i literatura, indrets, llocs, pobles...
I una eina també de difusió turística,
que em val la pena d'allò que parlen de potenciar el turisme cultural
aquí a les nostres comarques, més enllà de la platja,
són treballs que s'estan fent en aquest sentit.
Anem cap al Delta, aquest llibre se veu força atractiu.
Memòries del Delta, de qui és?
De César Pastor Díez, que és un senyor que havia nascut a Castella
i que després de la guerra va, per aquestes coses de la vida,
va anar a parar al Delta i es va trobar amb el català,
el va aprendre i l'ha estat estudiant durant força temps.
Ell també va estudiar filosofia a la Universitat de Barcelona
i després ha treballat de periodista al diari espanyol en el seu moment,
després en el diari de Tarragona
i va ser dels primers que va treballar de corrector de català, precisament.
I ara ens explica una novel·la, una novel·la d'amor.
Ah, és una novel·la, no és una història personal.
No, és una... bé, però més o menys per la referència.
Però és una novel·la.
Sí, sí, ell ho presenta com una novel·la, per tant és ficció.
Però és una novel·la d'amor plena de detalls, molt minuciós,
i recrea una mica el Delta de l'Ebre dels anys 40 i 50.
Sí, perquè ja ho diu, hi ha un petit títol que diu
aquells camins d'argila i una fotografia amb un carro
tirat per una mula o un cavall,
amb perdó, no sabem si és mula o cavall.
I a veure, doncs, home, és d'aquelles novel·les
que semblen molt lligades al territori, no?
Sí.
Aquella cosa...
Memòries del Delta.
Era un... crida l'atenció, aquest llibre.
Per cert, que cridava l'atenció,
i tot i que diuen que no és de lectura excessivament senzilla,
molt interessant, i en van parlant al seu dia,
ho recordo, en Magí Sonyer,
els contes menestrals de Josep Anton Baixeres.
Sí, bé, doncs, és un...
També, doncs, si ja n'heu parlat,
amb el Magí Sonyer,
que és precisament la persona que fa el pròleg del llibre,
doncs, ja queda clar.
No, però vaig a recordar aquest títol, no?
Sí, no, no, vull dir que és el recull
d'una sèrie d'obres d'en Baixenes
que, doncs, va morir el mes d'agost passat.
Sí, jo dic a...
Els preguntés a qualsevol
què és un gambairot,
no m'ho sabria dir jo tampoc,
jo ho sé dir perquè tinc el llibre davant.
Un gambairot és un núvol escampat
i no consistent, que en general du vent.
Gambairot al Camp de Tarragona
vol dir poca solta, gairebé gamberro.
És un exemple dels moltíssims
que hi ha en aquest llibre,
que sembla deliciós,
els noms populars dels núvols boires
i vents de la conca de Barberà.
Sí, aquest és un llibre, doncs,
del Museu Arxiu de Montblanc i Comarca,
és d'Albert Manent,
és una persona molt vinculada
al Camp de Tarragona,
especialment al Baix Camp,
i, doncs, bé, ha fet un recull
de toponímia, en aquest cas, celestial.
És molt bonic aquest llibre, eh?
És bonic, és petitet...
És petitet...
Ve a ser com un diccionari,
a més, un format molt bàsic, eh?
I, sobretot, aquí, doncs,
es descobreix allò que, a vegades,
s'ha dit, no?,
el geni de la llengua, no?,
invents de...
el geni popular,
que dona uns noms,
uns noms molt...
molt simpàtics,
per exemple, aquest que has dit tu,
els gambairots...
I l'he triat a l'atzar, eh?
Per exemple, hi ha aquell de la peluda.
Què és la peluda?
La peluda,
la coneguda boira d'Urgell,
freda, espessa
i que gebre els arbres.
Es dona a l'hivern
i també és molt popular
al camp de Tarragona.
És que t'hi dius,
no, no, que ha vingut la peluda, eh?
Dius, home, no, no,
és la boira, aquesta espessa,
que no et deixa veure res.
O, per exemple,
o l'altra muntana
en un blanc li diuen
el vent del joanet de Prades.
O a vegades, doncs,
amb una altra,
amb una mica...
El joanillo, també.
Ah, el joanillo.
El joanillo o el joan de Prades.
Home, doncs, això a cavall
entre tots aquells
que són tan aficionats
a la meteorologia,
que n'hi ha molts,
n'hi ha ells que són aficionats
a la cultura popular,
és un llibre ben maco.
I aportem alguna altra novetat?
Un altre,
un relacionat també amb núvols,
que és el mestre de núvols
de l'Olga Txirinacs,
bueno, el maestro de...
Sí, perquè és en castellà.
I, doncs, aquí no ho situa...
L'acció no se situa
a la Conca de Barbarà,
a les nostres comarques,
sinó a la Bretanya.
Vull dir, és, doncs,
precisament uns nois joves
que, doncs, estan amb un mestre
i, doncs, van parlant de la vida
i...
I de la música i de l'art.
I contemplen els núvols, etcètera, etcètera.
Per cert, que la família Txirinacs
aquests dies està traient llibres.
L'altre dia l'Olga,
que ho presentava a la llibreria
La Capona i Sergi Txirinacs,
també ha traient un llibre
que, a més, és de teatre i ha guanyat un premi.
Sí, ha guanyat el premi,
el Premi de Teatre Principal
de Texts Dramàtics
de la Fundació Teatre Principal
de Palma.
Aleshores, s'ha editat
a Pollensa,
ho ha fet
el Gall Editor.
Aleshores, doncs, bé,
és l'obra que va guanyar
i, doncs, de què s'ha estat representant
aquí, doncs, al Teatre Magatzem
i també, doncs, es va presentar
el dimarts passat.
Doncs una de tot són novetats, eh?
Sí.
Per cert,
també en parlàvem l'altre dia,
però que ara,
sobretot aquestes festes de Nadal,
que sàpiguen
a qui vulgui, doncs,
fer una mica de recorregut
amb bicicleta pel territori,
però aquells també que pensin
en regalar una bona guia,
les guies Azimut de Cosetània
han presentat el número 100
i la teniu també a la biblioteca,
la del Josep Pinsa, no?
Sí, sí, la del Josep Pinsa,
que, doncs, precisament el mes de novembre del 1997
va escriure el primer,
el número 1 de la col·lisquió Azimut
i, uns anys després,
doncs, ha arribat el número 100
i és ell, precisament, el que també l'ha fet, no?
Són...
És la Volta a Catalunya
en BTT
i, doncs, dona referència
a 26 etapes
i a 1.300 quilòmetres, doncs,
que té referenciats i tal.
normalment, vaja, són unes guies
molt ben fetes.
Per cert, que aquells que utilitzen
la biblioteca pública normalment
i pujant a la primera planta
s'hauran adonat que els prestatges
amb guies de viatges i excursionisme
no dic que estiguin buits,
però que són dels llibres
que es donen més en préstec, no?
Sí, sí.
La gent els consulta molt.
Els consulta molt, vull dir,
tot i que es procura, doncs,
que el fons estigui doblat
perquè pugui, doncs, circular força
i, doncs, vaja,
i també se mata a l'estiu
i ara, doncs,
a les festes de Nadal,
doncs, també és un llibre que, diguéssim,
es demana, es demana molt.
El Club de Lectura
que portes tu particularment, Esteve,
heu llegit o ho esteu llegint encara?
No sé si l'heu acabat,
El viatge infinit.
El viatge infinit.
Llibre complexa.
Sí, sí, sí.
És un llibre de Claudio Magris
que va ser el Premi Príncep d'Històries
de les Lletres el 2004.
És un llibre, doncs, de viatges, no?
Vull dir, en un moment determinat,
doncs, li aboca un lloc,
aboca un temps que ell hi va ser
i això, doncs, li serveix d'excusa
per, doncs, parlar, doncs, de literatura,
per, doncs, contraposar, doncs, jo què sé.
O, a vegades, parlar de literatura
o explicar-nos realment la història
d'un determinat indret, no?
Recordo, per exemple, hi ha un...
Jo penso que és dels capítols millors
quan parla la vida de Lluís II de Baviera,
un Betelsbach que estava
i parla del castell aquell que hi ha a Baviera.
El de Sissí, vaja, per entendre'ns.
El que va servir...
El que teòricament era de Sissí, de la pel·li.
No és...
No és exactament aquest.
No, és el que va servir de model a Walt Disney
per fer el de la Ventafox.
Ah, el de la Ventafox o el de la Vella Adorment?
O el de la Vella Adorment, ara no t'ho sé.
Ara no ho sé, però tot són...
Sí, sí, amb les punxes aquelles, estupendes.
És aquest, les punxes així, tal, vull dir,
és realment un lloc...
Explica, doncs, és d'aquests episodis de la història,
el Lluís II de Baviera,
doncs, que és un enigma
i, doncs, és tot un personatge, no?
Vull dir que...
És un llibre complex, com dèiem,
que no vol dir que, quan diem complexa,
a vegades es busca...
Oh, pesat, no, pesat, no, complexa,
que necessita l'atenció del lector.
Que si el lector s'ho pren amb calma i amb voluntat,
hi pot treure moltes coses.
Sí, sí, sí.
Vull dir, és, a més, un lector...
Ai, perdó.
És un llibre que necessita una mica de nivell
i tranquil·litat per anar-lo llegint a poc a poc
i, potser, la recomanació seria llegir un capítol,
deixar-lo estar, deixar-lo reposar,
tornar-lo a agafar, etcètera.
Ja l'heu acabat, al Club de l'Actual?
L'hem de comentar, precisament, aquesta setmana.
L'heu de comentar, aquesta setmana.
Aquesta setmana, el dimecres i el dijous,
a dos quarts de set.
I atureu el club ja fins al gener?
I aturem el club fins al gener,
que llavors el reprenem amb els actes
de col·laboració amb el Museu Nacional Arqueològic.
amb l'exposició aquesta que tenen la dona,
la prehistòria,
doncs, un dels actes,
bueno, una de les activitats serà comentar
el clan...
De l'oscavernari, no?
De l'oscavernari, d'Auel.
Serà molt interessant aquest.
És un tot un...
Sí, però la lectura és molt més amena.
No té res a veure.
És un dels clàssics, no?,
de la literatura aquesta,
que es remet a la prehistòria, molt bé.
Sí, sí, tornarem a tenir el del Carbonell,
que també farà una conferència en relació a la prehistòria.
I, doncs, bé, ja ho anem.
Un canvi, eh?
Després d'aquest viatge per aquesta Europa antiga,
doncs, anem una miqueta més enrere
i ens morem per l'Europa prehistòrica.
No era Europa, aleshores.
Era una altra cosa.
Sí.
Però bé, per entendre'ns.
Esteve, s'estan fent obres a la sala de préstec de la biblioteca.
Els usuaris ja ho hauran vist.
Per tant, hi ha certes limitacions en quant a préstec.
Sí.
Però, vaja, que, en general,
el préstec està funcionant, més o menys, com sempre,
amb aquestes limitacions físiques, no?
Sí, amb limitacions, doncs, vaja,
que hi ha fons que, doncs, ara no es poden prestar.
Però bé, en la mesura del possible,
doncs, s'ha intentat de pal·liar-lo, no?
S'han tret llibres cap a fora,
vull dir, els dipòsits, doncs, si va, etcètera.
Vull dir que esperem que s'acabin aviat.
Esteve Massalles, moltíssimes gràcies
per ser-hi avui a la ràdio,
per l'esforç de venir i explicar-nos tot això,
malgrat les limitacions en aquest moment,
no d'espai, però sí de veu.
Hem passejat per la secció local.
La propera setmana, si no hi ha novetat,
ens aturarem a la sala infantil.
Esteve, gràcies.
I bones festes, per si no ens veiem.
Igualment.
Adéu-siau.
Adéu.