Tarragona en blanc i blau, el programa de l'Espanyol a Tarragona Ràdio.
La bandera, blanc de cor i blau d'esprit, són colors forjats en la noblesa, amb honor portant per tot el món, com un camp d'amor a la nostra terra, la terra de l'Espanyol, jo t'estimo espanyol.
Eliminats, com tots sabeu ja, de la Copa del Rei, derrota Almeria per 1 a 0 fa un parell de setmanes i 0 de 6 punts que es podien aconseguir a la Lliga.
L'Espanyol, l'equip blanc i blau d'aquesta temporada, no para debatre rècords, en aquest darrer cas negatius.
Tots recordem la primera part de la Lliga, fins i tot el partit abans de l'Almeria, 17 partits imbatuts entre guanyar, aconseguir els 3 punts i empats.
Per tant, aquesta dinàmica negativa que sembla que està entrant l'equip, esperem i desitgem que es pari el més aviat possible.
I si aquesta desfeta a nivell esportiu d'aquesta darrera setmana tràgica la podíem qualificar per l'equip blanc i blau,
si això estem dient que si no fos poc, la lesió sabuda ja i comentada dilluns passat, com saben els nostres idors del Dani Jarque,
vam afegir el diumenge passat la lesió del porter suplent, en aquest cas del Carlos Cameni, la Fuente,
que en tindrà per un mes i mig, en aquest cas també, sense poder trepitjar la porteria espanyolista.
I si això encara no fos poc, torno a repetir, aquesta setmana sembla que no hem xafat merda, per dir-ho vulgarment,
hem d'afegir, com tot sabreu ja, la lesió del Raúl Tamudo.
Ahir a l'entrenament, abans d'ahir millor, va xocar contra el Javi Xica de forma fortuita
i el bo del capità espanyolista sembla, sembla ser que en tindrà per dos mesos.
Per tranquil·litat de tots els pericos i de la seva família, consuposo que també sabrà,
aquest dematí ha estat operat el bravo delanter espanyolista i operat, com he dit, amb èxit.
Per tant, debut a la porteria d'un jugador tarragoní, concretament del cobert de la comarca del Baix Camp,
el Quico Casilla va debutar diumenge passat a Valladolid, no amb molt bon peu,
perquè com tots sabeu ja, l'equip blanquiblau va caure derrotat al camp del Neuva Zorrilla per dos a un.
Rècord, com deia abans, també de gol.
En aquest cas, el jugador Llorente del Valladolid va aconseguir el rècord de la Lliga
a anotar el gol més ràpid, exactament 8 segons.
L'equip blanquiblau, després d'aquesta desfeta, encara es manté cinquè,
encara estem cinquè a la Lliga, en aquest cas han perdut les places que donen lloc
a la classificació per la màxima competició europea per la Lliga Champions,
però bé, sembla que la UEFA encara està dins de les possibilitats,
sense descartar ni molt menys, també la possibilitat d'alcançar una plaça a la Champions.
Cinquè, com he dit abans, 36 punts.
I bé, la bona notícia és que, passada aquestes dues derrotes i la desfeta de la Copa del Rei,
encara estem a nou punts del setè i del vuitè, concretament dels equips del Valladolid i del València.
Malgrat aquests tres encisos, sembla que l'entrenador, l'Ernesto Valverde,
amb unes declaracions que ha fet avui, doncs bé, vol cridar a l'optimisme,
no solament a l'equip, donar ànims als jugadors després d'aquesta mala ratxa,
com hem comentat ara d'aquesta darrera setmana,
i donar un crit a l'afició per mantenir l'optimisme.
Esperem que el bo de l'Ernesto Valverde no s'equivoqui, doncs, amb aquesta predicció.
Darrer fitxatge, també, d'última hora a la porteria espanyolista,
tot sabeu ja que el bo del Carlos Cameni està en aquests moments competint a la Copa d'Àfrica,
malauradament va perdre el Camerun per 4-2 davant de l'Egipte,
va engeixar, per tant, 4 gols.
Això ha fet moure ràpidament el que és la comissió tècnica espanyolista,
i darrer fitxatge d'última hora, Javi Ruiz,
procedent de l'àdra de tercera divisió, en aquest cas,
per defensar la porteria de l'equip filial de l'Espanyol B.
El Javi Ruiz és porter i exjugador, entre altres equips, del Nàstic de Tarragona.
Avui tindrem aquí el Tarragona en blanc i blau, en directe, per fil telefònic,
un vell conegut, un vell amic del nostre programa, com és el Moïsès Llorenç.
D'ell parlarem de tota aquesta setmana tràgica,
torno a repetir pel que fa al conjunt blanc i blau,
i com veu les perspectives de l'equip pel que resta de temporada.
I sense més, ja espera, passa aquest moment 36 minuts de les 9 de l'any,
comencem el Tarragona en blanc i blau d'avui.
Aquest és el menú que us han preparat, esperem que sigui del vostre gust.
Al control tècnic, com sempre, Sílvia García,
i que us està parlant, Manel Sant Romà.
Molt bones i periques nits a tots.
Prueba los nuevos sabores de los embutidos.
Cuat sabor, naturales y artesanos, de Talamanca.
Embutidos tradicionales, elaborados con las tecnologías más avanzadas,
con nuevas ideas, para que tu paladar sepa lo que es saborear nuevos gustos
y disfrutar de nuevas sensaciones.
Cuat sabor, los auténticos embutidos de Talamanca.
Encuéntralos en la sección de charcutería al corte de los mejores establecimientos.
Al restaurant Les Moles, d'Ull de Kona,
hi trobaràs una cuina d'autor, original i novedosa,
on podràs gaudir d'un àpat amb tranquil·litat, intimitat i un servei molt acurat.
I si has de celebrar el teu casament o la comunió del teu fill,
ho pots fer al nou Saló de Banquets, per més de 350 convidats.
Si vols marcar la diferència i que tothom recordi la teva celebració,
ara ja tens el que estaves buscant, restaurant Les Moles, d'Ull de Kona.
Per a reserves pots trucar al 977 57 32 24
o visitar la pàgina web lesmoles.com.
Restaurant Les Moles, d'Ull de Kona, patrocina Tarragona en blanc i blau.
A Tarragona Ràdio es parla de l'espanyol.
Tarragona en blanc i blau.
Espanyol no és d'aquí, espanyol no és d'aquí, espanyol no és d'aquí.
Doncs Moïssès Llorenç, molt bona nit.
Bona nit.
Com els nostres oïdors ja saben i ja he dit abans a la presentació,
Moïssès Llorenç, amic del programa del Tarragona en blanc i blau,
és redactor del diari AS i una persona, com tots saben ja també,
doncs bé, que viu dia a dia l'actualitat espanyolista.
Moïssès, com deia abans al comentari, ja per entrar una miqueta en tema,
sembla que aquesta darrera setmana, doncs, merda precisament no hem xafat, no?
Em refereixo als resultats esportius, no?
Eliminació de la Copa del Rei, dos derrotes consecutives a la Lliga,
després d'una bona ratxa, diré jo, que brillant ratxa que portava l'equip,
a tot això hem d'anyadir les lesions del bo de la Fuente i potser la més greu,
la del Raül Temudo, no?
I ara això, i ara li afegim al Temudo.
Evidentment, el que no es pot fer és, abans pensar que l'Espanya era el millor equip del món
i que ara, per haver quedat eliminat a la Copa i haver perdut dos partits de la Copa al Rei,
pensar que és un desastre.
Això és molt llarg, això és tranquil·litat, aquí s'ha de tenir el camp molt fred en tot moment
i, bueno, i esperar, o sigui, és que és lo normal.
I el que no és normal és que guanyis 14 o 15 partits seguits
o estiguis 14 o 15 partits seguits sense guanyar
i el que tampoc és normal és que estiguis 14 o 15 partits seguits sense pedra.
Està clar, Moisés. Està clar, doncs bé, que aquesta primera derrota
doncs bé, havia d'arribar alguna vegada, no?
I, malauradament, això és el que dèiem també dijous passat, no?
Quan comentàvem, abans de saber també el resultat de Valladolid, no?
Dèiem, malauradament, continuem seguint l'Espanyol, no?
Continuem seguint l'Espanyol i vam viure un moment i bé, però bé,
com dius tu mateix, no? O sigui, no s'acaba tot aquí, ni molt menys, no?
No, no, és que l'Espanyol és l'Espanyol i l'Espanyol té l'aspiració de fer una molt bona temporada,
ho està fent, té l'aspiració de lluitar per jocs europeus
i si continua el València fotent a l'idiota i si continuen equips amb possibilitats o amb pressupostos molt més fortes de l'Espanyol,
fotent a l'Espanyol, doncs si tens l'opció d'entrar a Champions, doncs de meravella,
i si no entres a Champions o a la UEFA, i si no entres a la UEFA, escolta,
l'estil del pericol és patir, doncs si no pateixes tu, endavant, no passa res, tu,
però això aquí del que es tracta és de disfrutar, tu.
Ara, també et diré una cosa, aquest matí tenia una xerrada amb un pericol d'aquests a Pedegri,
de tota la vida, no el facis dir el nom, i el tio em veia, amb tot el criteri del món,
diu, aquí tot ha anat bé fins que ha sortit a parlar al president.
En quan el president ha pronunciat Champions, va pronunciar UEFA, cagada, tu, i és veritat.
Va pronunciar Champions, va pronunciar UEFA, va pronunciar Copa del Rei,
i també, darrerament, i ho vam comentar també aquí al Tarragona,
amb en què va dir, és pesat, carregant tintes contra l'àrbit,
que vam dir des d'aquí que això, bé, un president com a representant,
màxim representant d'un club amb la història de l'Espanyol,
potser no hauria d'haver baixat amb aquesta sintonia, no?
Jo, personalment, estic d'acord que el Dani digués això,
perquè, si no, surt el Calderón plorant, surt el Laporta plorant,
surt l'Opera plorant, o sigui, surten tots plorant,
i l'Espanyol sembla que vagi realment bufetades i que ningú plori.
Collons, a plorar.
Escolta, però vam dir aquí també, doncs, que bé,
hi ha un director esportiu, en aquest cas el senyor Pedro Tomàs,
hi ha uns responsables de premsa, hi ha uns responsables de comunicació.
Jo crec que, a veure, no denuncià, però no vam trobar bé que el nostre president,
doncs bé, tots en recordem, i l'han criticat, i em sembla que tu també vas criticar,
tots recordem les declaracions també, i potser els fets que va tenir el Collet,
el Collet també, doncs, contra un àrbit que, bé, doncs, no el va calentar,
es veu que de milagre, no?
Per tant, jo crec que són actuacions no poc dignes, poc dignes d'un president,
sempre ha de mantenir la calma i, sobretot, fer aquestes declaracions amb talent,
les considerem, doncs, bastant desagradables, no?
M'agrada, escolta'm una cosa, també és lògic que el Dani és dels pocs presidents,
perdó, el Constipat, és que el Constipat m'està fent moltes grans.
Estan tots dos iguals, Moisés. Endavant, endavant.
Sí, que el Dani és dels pocs presidents, jo no sé, o sigui, jo,
pel que he viatjat pels camps d'Espanya, jo no he vist que els hi ha després
a una zona mixta, o sigui, jo, al Dani li pot agradar la fotografia
com li pot agradar a tothom, que faci la foto, m'entens?
Però tu veure una foto cada dia del mateix tio, al mateix lloc,
doncs, no, una vegada vale, però 15, no?
Per tant, penso que el Dani, si va a la zona mixta,
després de cada partit, és per donar i valorar, des de la perspectiva,
com ha funcionat el partit, com s'ha vist el partit,
des de la llotja i tal.
La veritat és que...
Penso que és el moment, penso que és el moment,
en el qual se li ha de preguntar al president
com ha vist el partit, com ha vist l'actuació de l'àrbitre,
i penso que és el moment en el qual el Dani s'ha de mostrar
sincer i dient el que li dicta el cor.
I en aquell cas, doncs,
doncs, Rodríguez i Santiago,
jo penso que de manera molt correcta.
Bé, en tot cas, doncs bé, coincidim,
almenys hem coincidit tu i jo amb el que deies al principi, no?
Que sempre que sempre aquest home obre la boca,
doncs bé, passa alguna cosa, no?
Potser podríem convocar alguna assemblea la setmana que ve
perquè torni a repuntar l'equip.
Moïsès.
Moïsès, això ha sigut una miqueta ja
per trencar el gel d'aquesta conversa tan interessant,
crec, pels nostres idòs que tindrem aquesta nit, tu i jo.
Si te'n recordes la darrera vegada que vam estar parlant,
que van estar en directe aquí al Tarragona,
al Manquilou, ens vas deixar amb un interrogant.
Vas començar a parlar d'unes dimissions
que s'havien produït a l'executiva.
I bé, es va quedar aquí la cosa per manca de temps.
Aprofitem avui també que et tenim aquí,
posarem una miqueta la pistola al pit.
Què va passar exactament a la comissió executiva?
No, doncs que hi ha una sèrie de discrepàncies
per la col·locació, diguéssim, dins del club d'una noia
de nom Eva, de cognom Parera.
Abogada, correcte.
Abogada, el club era Anton, de cognom Parera.
No sé si us ressona en el Barça alguna cosa, Anton Parera.
Sí, sí, sí.
Vale.
Exgerent del Barça, perquè ho sapigueu.
Perquè la gent que no ho sàpiga, doncs, estigui a la White.
consideraven tres consellers,
o una, o sigui, diguéssim, un nucli de consellers
encapçalats per tres persones
que no era correcta la incorporació d'aquesta persona.
Simplement, simplement, perdona,
dius que no veien amb bons ulls la incorporació d'aquesta persona?
Per què? Per el seu passat barcelonista?
No, no, bueno, suposo perquè...
O per la poca valua, i no conec a la senyora amb tot el respecte,
la poca valua professional,
perquè serien dos coses diferents, no?
No, no, aviam, aviam.
Poca valua professional, no.
Perquè aquesta noia, per exemple,
és la que va batallar tot amb el Quique de Lucas,
per exemple, quan va marxar al Chelsea.
Correcte.
O sigui, és una noia que sap de què va la història, m'entens?
Una persona que, en perdó d'expressió,
ha mamat futbol, o ha mamat lleis,
o ha mamat historietes aquestes rares de futbol,
doncs, a casa seva des de ben petita, llavors...
Llavors, com a bona professional,
per què aquestes desavenències?
Jo crec, i crec, i la veritat és que
fa temps que anem rascant amb aquesta història,
jo crec que aquesta és la versió oficial.
Per tant, increïble, no?
I darrere de tot hi ha un trasfons, hi ha una altra història.
O sigui, la capadera, diguéssim, és la Eva Parera.
Però la pobra Eva Parera aquí no té res a veure.
I no em tinguis més a la llengua,
perquè no en puc parlar més, per toca.
Però la qüestió és que Sorita va dimitir,
i el Jorge Manet, em sembla que encara està,
però amb un peu i mig fora,
i el José Luis Perelló,
que també va amenaçar en el seu moment
d'abandonar l'executiva,
i inclús el Consell de l'Espanyol,
clar, a un any o menys d'un any vista
de la inauguració de Cornellà al Prat,
amb totes les fotografies que ha sortit
José Luis Perelló,
com una de les persones responsables
de la construcció de l'estadi,
marxar, o sigui,
serà tovallola així com així,
no ho sé, però bueno,
potser si es destapa tota la veritat del cas,
doncs igual no li queda altre remei que marxar.
Cosa que trobem bastant difícil,
per no dir, impossible que se sàpigui
la veritat de moltes coses que estan passant
dins d'aquest club.
I he dit que afortunadament la piloteta entra,
també ho vas dir l'última vegada,
i bé, sembla que això,
com un article que abans em va estar
parlant tu i jo fora de micròfons,
un article que van llegir el dijous passat aquí,
també, el Tarragona Blanca i Blau del Sagarra,
un exmembre, membre destacat,
exmembre, perdó,
de la plataforma 3.0,
doncs bé, criticant que,
dient això, no?,
el mateix que estem denunciant des d'aquí
aquests micròfons,
des de fa molts anys, no?,
que mentre duri Tamudo,
mentre Tamudo continuï fent gols,
mentre continuï entrant la piloteta,
no oblidem que som l'Espanyol
i que hi ha moltes, moltes coses,
doncs bé,
que no funcionen, no?
No, no, no,
hi ha coses,
hi ha mecanismes, diguéssim,
dins del club,
doncs que estan, diguéssim,
com enquistats,
però és que, aviam,
aviam si m'explico,
hi ha una generació de gent nova
dins del club
que veu que està enquistat
i lluita per aixecar,
o sigui,
lluita per estripar
aquests tumors,
m'entens el que et vull dir?
Sí, sí, sí, perfectament,
Moisés, perfecte.
Per a més, hi ha gent
que potser està al club,
ja els hi va bé,
aquestes històries,
inclús ja n'hi ha afeccionats
que ja els hi va bé,
o sigui,
ja els hi va bé
que l'Espanyol estigui,
evidentment,
si està a la zona alta,
la classificació,
és meravellós,
però si és a la posició
16-17,
hi ha gent que ja li va bé,
perquè som l'Espanyol,
o sigui,
entén el que vull dir.
Això portem-ho també
un muntatge lluitat.
No, no, exacte.
pel conformisme,
i sembla que hi ha un membre,
en aquest cas destacat membre
del Consell,
estic parlant de l'Antonio Martín,
que sembla que és
de les poques persones,
per no dir l'única,
corregem-se,
si m'equivoco,
tens una opinió diferent,
que sembla que té una mica
el cap ben posat
en aquest sentit,
del que vol com a club,
i bé,
en definitiva,
doncs bé,
creiem que és l'única persona
o de les poques
que hi ha allà dintre,
com ara dius tu,
no és que sigui
veritablement jove,
una persona jove,
però bé,
vol canviar moltes coses,
així...
No, no,
i té una idea,
perdó,
té una idea d'empenta,
té una idea
de poder sortir endavant,
o sigui,
l'Antonio Martín
és una persona,
o millor dit,
el senyor Antonio Martín,
és una persona
a la qual el conformisme
és Manol Ibal,
o sigui,
ell no arrisca
part del seu patrimoni,
diguéssim,
per una història
que, bueno,
doncs sí,
l'Espanyol,
no, no, no,
no,
no,
ell arrisca
perquè veu possibilitats
que tothom
surti beneficiat,
i el primer
que surti beneficiat
d'aquesta moguda
és l'Espanyol,
i el que no pot fer el Pericu
sempre viure
ha complexat
el que faix el Barça,
que si el Ronaldinho
es tira un pet,
molesta,
escolta,
si és un pet
que es tira un pet,
i si a l'Eto
es fa,
es tanyeixi el cabell d'arròs,
que es tanyeixi el cabell d'arròs,
si no passa res,
si tu a la teva,
tu a lluitar la teva,
a batallar amb la teva,
i a aconseguir la teva,
i això és el que diu
l'Antonio Martín,
si ells creixen,
per què nosaltres no creixem?
Com el veuries a l'Antonio Martín
com a futur president de l'Espanyol?
Suposant que Dani plegui,
perquè aquesta és una altra.
Bueno, el Dani ja va dir...
Ell mai s'ha pronunciat, eh?
I, perdona,
hi havia una enquesta
d'un diari esportiu,
que també van comentar aquí,
doncs bé,
que sondejava
entre tota l'afició de Perica,
doncs a qui veurien
com a futur president del club,
i l'Antonio,
hi havia set o vuit noms,
i en aquest cas,
l'Antonio Martín,
ho van comentar,
no entrava dins dels números, no?
Mira, et dic una cosa,
i ara et vaig comprometre
amb el Morlanes
i vaig fallar.
Demà pel dematí truco
a l'Antonio Martín
i tanquem un dia
i venim ell i jo aquí a l'estudi.
Perfecte.
D'acord?
Perfecte, perfecte.
El que passa és que,
Moïse,
tu sembles una mica també l'espanyol,
no?
Per què?
Perquè quantes vegades has dit
que vindries aquí?
No, he dit...
No, no, però,
aviam,
dimarts, dimecres i dijous,
tinc altres compromisos professionals
i llavors m'ho he de lligar
tot molt ben lligat,
no entens?
Perfecte.
Però jo tancarem l'Antonio,
diré,
senyor Martín,
agafem la coxa
i anem a Tarragona Blanquiblau.
És que ara amb ell
també n'hi devem una.
Clar.
N'hi devem una.
No, jo crec,
jo crec que l'Antonio,
bueno,
m'estic comprometent
amb nom d'ell,
igual em diu,
però tu de què vas,
no?
o sigui,
que potser després
em fot la cavalleria per sort,
però bueno.
Segur que no.
Jo si puc,
si puc,
batallaré.
Però el que et deia,
jo penso que l'Antonio
té una filosofia
completament diferent
i aquí és on xoca
amb molta gent,
o sigui,
sobretot,
el posaré d'un exemple
amb el Pere i jo,
per posar-te una idea.
En què,
per exemple?
Per exemple,
l'Antonio té una idea
d'un club integrador.
Integrador de què?
De famílies.
o sigui,
aquí estem lluitant sempre,
ah,
és que la família,
no sé què,
la família,
no sé què,
eh,
les famílies,
tenim potencial,
o tenen les famílies
potencial d'econòmic
com per poder ajudar a l'Espanyol?
Sí,
les famílies cap a dins.
Aviam,
la immigració,
tenim un nucli important
d'immigrants
que poden maniar a Catalunya
i que poden recusar l'Espanyol.
Estem d'acord?
Sí,
els immigrants,
o sigui,
ja té com una filosofia
molt oberta
de veure les coses
i d'enfocar
el que és
un negoci,
el futbol actualment
és un negoci,
cert és que mana la pilota,
però tot,
tot el que mou darrere
és un negoci,
perquè d'un partit de futbol
viu fins a l'home
que fa el cartró
de les pizzas.
Exactament.
M'entens?
Sí, sí, sí.
Si t'ho pares a pensar,
d'un partit de futbol
viuen moltíssimes persones,
o sigui,
no només els futbolistes
i els periodistes,
no, no, no,
viu moltíssima gent
d'aquesta història.
Doncs això,
l'Antonio té una idea
molt clara,
molt integradora,
molt lluita,
jo penso que és una persona
amb un perfil molt apte
per ser el substitut
a Dani
com a president d'Espanyol.
Perfecte,
Moixés,
doncs bé,
ens comprometem.
Per part teva,
suposo que bé,
ens ho has dit,
no?
Ens ho has comentat,
que a veure si podem tenir
i tu també,
sisplau,
aquí t'estem,
t'estem esperant.
Antonio Martín
el tindrem aquí també
en directe
al Tarragona
amb la Quimnau.
Moixés,
parlem una...
Queden-hi a pocs minuts
pel punt just
de les 10 de la nit.
Vam parlar també aquí
algun tema,
no?
Temes lamentables,
lamentables,
com que alguns consellers,
és pel que deies tu ara,
no?
Que uns sí que valen la pena,
uns arrisquen diners,
posen diners per a l'Espanyol,
sense, com dius tu,
bé,
buscant algun benefici,
però en aquest cas jo crec
que el senyor
Sebastián Javier
ha quedat bastant,
bastant retratat,
no?
Sí.
No només pel tema avion,
ni pel...
És el que van dir,
no?
Que tots lamentem
que no li vagi bé els negocis,
no amb ell,
sinó a tothom,
lògicament,
però clar,
està el club pel mig
i...
Moixés,
no sé com ho veus.
Parlo de Lluís García,
que s'ha dit
els drets del club,
parlo de l'avion,
que va sortir
amb una revista econòmica
de primera tirada nacional
que la companyia oficial
de vol de l'Espanyol
doncs havia quebrat.
No va sortir l'empresa
del senyor Sebastián Javier
ha quebrat.
Bueno,
això també el redactor
el redactor
que ho tira
o és molt culé
o està molt poc informat,
m'entens?
Bueno,
per això,
aclar-ho,
sisplau.
No,
o sigui,
el Sebastián Javier
té tres avions,
dos en circulació
per ús comercial,
amb un paralitzat
per un problema
de motor,
bueno,
no sé si ja l'haurà engegat
o no l'haurà engegat,
tenia molts problemes
per poder treure
rendibilitat
amb aquest avió,
per tant,
el projecte,
clar,
perquè són dos
i si li feia un,
doncs la rentabilitat
se li va pel terra.
Però te n'acordes
el bombo i platillo
que van anunciar
quan van inaugurar l'avió
a l'aeroport de Girona
allà fent-se fotos,
com si fos vamos,
tal,
i al final,
un bluff,
un bluff,
un bluff.
La història de l'avió,
de la contratació
de l'avió i tal,
la va treure el diariàs,
o sigui,
en principi volia
un projecte d'avió,
volia un bombardier
amb 25 o 28 places,
però se'l deien
que no podia ser,
llavors,
deien que,
si no,
l'avió que s'havia d'anar
a comprar a Canadà
o Sud-Àfrica,
o bueno,
un merder...
Impressionant,
total,
que l'avió és com
el de la saeta,
la segona mà,
remodelat,
llavors,
clar,
si tu compres una cosa
dolenta,
però com una cosa bona,
al final,
et surt cara,
o sigui,
no barato...
Al final,
passa el que passa,
Moixé,
és bé,
i lo lamentable
és el que diem,
no?
li puguin anar malament
als negocis,
cosa que mai desitja
a ningú,
a ningú del món,
sinó que surti
en nom de l'Espanyol.
Moixés,
parlem ja de futur,
diumenge que ve
tenim un partit,
com sempre ja,
estem acostumats,
importantíssim,
a camp de Montjuïc,
5 de la tarda,
Espanyol-Betis,
un partit que pot ser,
doncs bé,
la reafirmació
d'aquesta davallada,
davallada en el joc
de l'equip,
o bé,
doncs considerar,
doncs que aquests dos partits
han sigut simplement
un accident,
no?
Sí.
penses que és un partit
molt complicat,
per això,
pel que tu deies,
dos partits fora de casa,
dues derrotes,
en un joc,
al meu pare,
dolent,
a la Copa,
l'equip no tan massa
l'expulsió de Lluís García,
físicament potser fa falta
un plus de treball
o d'esforç.
Un altre dia en parlarem
d'això,
també,
l'estat físic de l'Espanyol.
El que passa és que
contra el Betis,
Valverde,
té un dilema,
un dilema,
més que dilema,
un drama.
Dilema seria
triar entre unes altres.
Per fer l'alineació,
no?
No, clar,
és que no té fixat.
Cameni a la Copa Àfrica.
Sí, sí, no.
Harke,
lesionat.
Moisés,
i si m'hi deixes de la penya...
De la penya,
dubte.
De la penya,
dubte.
Harke baixa,
segur, també.
Moisés sancionat
i Tamudo lesionat.
O sigui,
cap de quatre homes
de la columna vertebral
estaran diumenge
sobre la gespa.
Per una raó,
no per una altra,
però bé,
és un problema
per Valverde
que aquí
és on ha de demostrar
que té un equip
capacitat
per aconseguir
fites importants
i aquí
és on es veurà
si el poc carinyo
i el poc mimo
que ofereix Valverde
als futbolistes,
ojo,
el que t'estic dient,
el poc mimo
i el poc carinyo
que ofereix Valverde
als futbolistes
que habitualment
no juguen,
aviam com responen
aquest sol a la gespa.
Creus que tirarà
de cantera obertament?
l'Ernesto Valverde?
Si tenen qualitat
no en tinc cap dubte.
Exactament.
Sí,
ara s'està parlant
de fitxar endavant
i també
mouen la possibilitat
o del Cito Riera,
del Marc Pedraza
o del Miquel Palanca.
El Miquel Palanca
està a la gina,
però bé,
si no troben res,
o sigui,
el club consideren
que del que tenen
al mercat
no hi ha res
que superi el Jonathan,
cosa que penso que,
o sigui,
que no,
per mi el Jonathan
davanté
indiscutible,
o sigui,
pel meu manera
de veure el futbol,
eh?
És que no hi ha ningú més
tampoc.
No, no, no,
però vull dir,
o sigui,
és que jo d'entrada
no aniria a buscar ningú.
Si vull buscar
un recanvi del Jonathan
i m'ofereixen un tio,
un negre d'aquells
de metre 80,
ràpid com una gacela,
que no hi ha res
de traspà de sessió
al seu equip
i que en costi
quatre adults,
molt bé.
Però si no,
alts a la padrera
i a córrer tu.
Jo crec que ara
més d'una
amb aquestes alçades
ja de campionat
i amb vista
de com està
el panorama,
malauradament,
Moisés,
molts en recordem
del Pandiani.
Molts en recordem,
suposo que sí.
Sí, clar, clar.
Moisés Llorenç,
no tenim ja més temps,
estem ja a les acaballes
del programa d'avui,
redactor del Diariàs,
amic del programa,
més que amic del programa,
suposo.
Ni que a vegades
t'aposem una miqueta
la pistola al pit.
Bé, aquesta vegada
suposo que sí,
que a la tercera
va l'avançuda
et prenem la paraula.
Vindràs tu aquí
amb l'Antonio.
Adéu, vindré.
Perquè els nostres oïdors
puguin conèixer
de primera mà
com penses
sobre el club,
quin ha de ser
el club que vol
en tot cas
aquest senyor,
l'Antonio.
Molt bé,
doncs demà parlo amb ell
i et truco
i et comento.
Quedem així.
Moisés Llorenç,
molt bona nit
i gràcies per atendre
una vegada més
la trucada
de Tarragona Ràdio,
de Tarragona
amb l'equip blu.
Adéu, bonics.
Bona nit.
Bona nit.
Adéu.
Bé, entrem ja
a la recta final del programa,
minutejos pel punt just
de les 10 de la nit.
Com hem dit abans,
diumenge
que ve 5 de la tarda
a Estadi de Montjuïc,
espanyol Betis.
El Betis actualment
és un equip
que està 16,
perdó,
amb 22 punts
a la classificació,
per tant,
un equip que vindrà
molt necessitat
de punts.
També és un equip
que sol portar
amb un judic
bastant afició,
per tant,
tots els pericors
que pugueu,
sense por al fred,
ni que nevi,
ni que plogui,
estarem tots allí
animant l'equip
blanquiblau.
L'autobús,
recordar,
per última hora
de la penya
de Tarragona,
sortirà a les 3,
com sempre,
com cada partit,
des de la plaça
Imperial Tarraco.
I bé,
amics joïdors,
això està tot,
el control tècnic
Sílvia García
i que us està parlant
Manel Sant Romà.
Molt bones
i periques nits
a tothom.
Espanyol,
nostre clit,
Espanyol,
surt del clit,
Espanyol,
Espanyol,
Espanyol,
sempre el teu rival.