Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
per exemple, l'any 1496 a Castella per defensar-se davant dels reis
sobre les crítiques que li feien.
L'agost de 1500 va ser detingut i va tornar una altra vegada a la península ibèrica,
però ja no va recuperar mai més els seus poders.
Se li va concedir fer un darrer viatge d'exploració al maig del 1502
i el nou governador de l'Espanyola no el va deixar entrar a Santo Domingo
i Coloma es va dedicar a explorar la costa d'Amèrica Central.
a Honduras, Panamà, etc.
I de tornada va perdre bona part de les seves naus.
Això el va obligar a estar més d'un any a Jamaica,
on sembla que ho va passar força malament.
Després de sortir de Jamaica, el juny de 1504
i de restar una breu temporada a Santo Domingo,
va tornar definitivament a Castella
i posteriorment arribava a la fe de la seva vida
reivindicant les prerrogatives perdudes del Mirai i de Virrey.
I no deixem el segle XVI, perquè això era a finals del XV, 1500.
Sí, sí.
Perquè també un 25 de novembre de l'any 1562
naixia a Madrid el poeta i dramaturg Lope de Vega.
Ostres!
El senyor Félix Lope de Vega i Carpio
és un dels més grans poetes i dramaturgs
de l'anomenat segle d'or espanyol
i un dels més prolífics autors de la literatura universal.
Miguel de Cervantes l'anomenava, de fet,
el monstru de la naturaleza
o Fènix de los ingenios.
És un home que va renovar les fórmules del teatre espanyol
en un moment en què
aquesta manifestació cultural
començava a ser un fenomen de masses.
Màxim exponent del teatre barroc espanyol
juntament amb Tirso de Molina i Calderón de la Barca,
les seues obres encara representen avui en dia
i constitueixen una de les cotes més altes
aconseguides per la literatura i les arts castellanes.
També fó un dels grans lírics de la llengua castellana
i autor d'unes quantes novel·les.
Se li atribueixen uns 3.000 sonets,
3 novel·les, 4 novel·les curtes,
9 epopelles, 3 poemes didàctics
i diversos centenars de comèdies.
Fins i tot hi ha alguns investigadors
que parlen de 1.800,
o sigui que prolífic sí que ho era.
El monstruo.
No en vinguis amb històries, el monogràfic.
Jordi, sorprèn-nos,
perquè això de la illa que hi és,
però no hi és.
Per començar, un petit apunt que m'oblidava.
Puc saludar?
Sí, clar.
Sí?
És que avui segur que tenim un oient.
Es diu Sebastià Ferran i viu a Reus.
Bueno, Sebastià, benvingut.
Deu tenir 14 anys, crec que aproximadament.
Doncs bones, Sebastià.
Doncs bé, el monogràfic.
Quin nom t'agrada més, Manel?
Ia Graham, Ia Ferdinandea o Ia Júlia?
Potser jo em quedaria en la de Júlia.
Júlia, no?
Sí, queda més.
Doncs bé, expliquem una mica.
Aquests tres noms són el nom d'una mateixa illa,
però ficada per diferents nacions de l'època,
o territoris de l'època.
i retrocedim el temps a l'any 1831, en concret el 28 de juny de l'any 31.
I és que per aquelles dates les aigües del canal de Sicília van ser testimoni d'un fet excepcional,
el naixement d'una illa, una nova illa sense nom en aquell moment,
però noms no li faltarien.
I que va despertar l'interès de britànics, sicilians, francesos i espanyols.
Fixeu-vos que diem sicilians, perquè Sicília l'any 1831,
o la península itàlica, no estava unificada i eren territoris diferents.
Tot i que no era la primera vegada que emergia de les aigües,
possiblement va ser el cop que més va aguantar per damunt de les aigües de la mar Mediterrània.
Una illa situada entre Sicília, Tunísia i Malta,
una illa justament a l'estret de Sicília.
Tot va començar un 28 de juny del 31,
quan el sol va començar, el terra va començar a tremolar fortament a la ciutat siciliana de Siaca,
unes tremolors que es van fer notar inclús a Palermo, a 100 quilòmetres de distància,
i es van anar repetint durant diferents dies i van causar danys importants.
Però aquests tremolors no eren tremolors estranyes,
ja que la zona ja havia patit terratrèmols importants al llarg de la seva història.
El curiós estava per arribar,
i és que de sobte a la mar va començar a aparèixer un bombollet estrany.
Va començar a bullir el mar.
A bullir les aigües, sí, van començar a bullir,
i aproximadament a uns 30 quilòmetres al sud de Sicília.
Aquest va ser un primer avís,
que després es va veure constatat per una gran columna de fum visible des de terra,
que gent de l'època inclús creia que es devia algun baixer de vapor,
però que posteriorment va ser desmentit aquesta segona teoria.
Dies més tard, els pescadors d'Esquiana van advertir de la presència de peixos morts
a la zona de la columna de fum,
i cada vegada sortien amb més força,
o amb més quantitat,
i hi havia més quantitat de peixos morts,
hi havia més quantitat de fum,
i també hi havia més...
l'aigua cada vegada estava més calenta.
L'erupció no es feia esperar i els pocs dies la lava i les cendres van començar a caure sobre el mar,
i va ser aleshores quan una illa sense nom va néixer.
Era el dia 17 de juliol,
quan ja es podia contemplar un iot d'uns 8 metres d'alçada,
que creixia amb certa rapidesa.
Aquest iot va despertar les ambicions
d'anglesos, sicilians, francesos i també espanyols.
Els britànics no van trigar a mostrar la seva predilecció
per una illa que es trobava en la seva ruta cap a Malta,
que per aquella època estava sota domini britànic,
i va ser el capità Sennhaus, de la Marina Britànica,
el primer en col·locar l'Union Jack sobre la illa,
la vanera anglesa sobre la illa,
a la que els anglesos van anomenar Graham,
Illa Graham,
en honor a un polític anglès que havia ajudat a redactar
la Constitució Siciliana del 1812,
i van reclamar la possessió d'aquest territori
per l'imperi britànic.
Com era d'esperar,
els sicilians no van estar massa contents
perquè els britànics comencesin a clavar banderes
en un territori tan proper a Sicília,
i no van trigar a enviar també un vaixell
per treure la bandera britànica
i reclamar aquesta illa
per al regne borbó de les dues Sicílies.
Ells van anomenar la illa Illa Ferdinandea,
en honor al rei Ferran II de l'època.
Rei de dos Sicílies,
que suposa Granàpols i Sicília.
Sí, sí.
Espanya també va mostrar el seu interès
per aquell iot,
però no sé si és qüestió de caràcter espanyol,
mai van arribar a desembarcar en l'illa.
Inclús es diu que els nobles de la Casa de Borbó
havien planejat instal·lar un luxós balneari
a les platges de l'illa.
És a dir, ja comencem en plan de turisme d'elit
per a aquella època.
Els francesos, però,
sí que es van prendre aquesta molèstia
de desembarcar a l'illa,
inclús van enviar un geòleg,
el professor Prebost,
que va col·locar la bandera francesa
al punt més alt de l'illa
i la va anomenar Illa Júlia,
ja que havia nascut a mes de...
Júliol.
Júliol.
O sigui, naix una illa l'any 1831,
al mig entre Sicília i Túnes, diguéssim,
i en qüestió de pocs mesos,
primer britànic,
després els propis sicilians,
després els espanyols,
després els francesos,
tots s'interessen per aquell
munticle de cendra i de lava
que acaba de naixer.
Sí, sí, sí.
Bé, hem de pensar que, bé,
el segle XIX és el segle de l'imperi britànic,
bàsicament.
Sicília s'interessa per proximitat,
França, doncs,
sí que té una sortida al Mediterrani important,
i Espanya també té una sortida important
aquí, bé, a la costa mediterrània,
i també mirant cap a Sicília.
El que és curiós és que Tunísia...
Tunísia en aquell moment
era l'imperi otomà.
Sí, no sé si potser
els pescadors de Tunísia...
Està més a prop de Sicília
i penso que també és un moment
en què l'imperi otomà
també va de baixa
i que les potències emergents
són les europees.
Sí, això sí.
Potser per això no hi ha interès
per part de...
Bé, de la part àrabe, no?,
de la part dels turcs.
Sí, sí.
Doncs bé, tornant enrere,
doncs diem que els francesos
que sí que es van interessar,
van enviar un geòleg
que va batejar l'aïlla com a illa Júlia
i després de dur a terme
un reconeixement exhaustiu de l'aïlla,
el professor Prebós va concloure
que l'aïlla no tenia una base ferma
i podia desapareixer de forma subita
per l'acció erosiva de les onades del mar.
Durant els cinc propers mesos
l'aïlla va resistir
i el conflicte diplomàtic
entre les diferents nacions
va arribar a les pàgines dels diaris.
L'aïlla traïa turistes i curiosos
que s'apropaven a contemplar
aquesta illa
i la seva forma, etcètera.
Va arribar a tenir alguns llacs interiors.
Sí, i un parell de llacs interiors.
Ja pel mes de setembre
feia uns cinc quilòmetres de circunferència
i teníem 60 metres d'alçada.
Déu-n'hi-do, va arribar a ser una illa considerable.
Sí, sí, inclús hi havia alguns turistes
que està datat per l'època
que inclús s'aventuraven a pujar
a aquests 60 metres
rodejats de fums de gasos nocius,
ja que és una illa d'origen volcànic.
També van ser numerosos els científics
que la van visitar durant aquest temps
i es diu que inclús
l'illa Ferdinandea,
i a Rájamo i a Júlia
va servir d'inspiració
a escriptors com Júlio Berne
o Alejandro Dumas.
Aquí hem comentat abans
que la caça de Bourbó
havia planejat instal·lar
un luxus balneari a les seves platges,
però el professor Prebost,
el francès,
no es va equivocar.
Tots els plans urbanístics,
podríem dir,
tots els conflictes diplomàtics,
van desaparèixer
al mateix ritme
que l'illa anava desapareixent
a poc a poc.
El 7 de novembre
ja només l'illa tenia
un perímetre
de menys de mig quilòmetre
i finalment el 17 de desembre
del mateix any 1831,
és a dir,
l'illa va viure
aproximadament uns sis mesos,
dos oficials napolitans
van constatar
que l'illa Júlia Ferdinandea
o Graham
havia desaparegut
ja del tot.
Així s'havia complert
el pronòstic francès,
l'illa sabem
que estava composta
de materials expulsats
per un volcà,
un volcà que porta
per nom
Empedocles
i l'escassa consistència
del material volcànic
va fer que l'illa
fos ràpidament erosionada
per les onades
del mar.
L'any 1863
aquesta illa
va...
Bueno,
noves erupcions volcàniques
van fer ressorgir
l'illa
i també hi va haver
certa tensió
diplomàtica
i avui en dia
a partir de finals del 19
i fins avui en dia
sí que hi ha hagut
alguns intents
de la naturalesa
per fer reaparèixer
aquesta illa
però...
Sembla ser que l'últim
va ser fa poc, no?
L'últim va ser l'any 2002.
L'any 2002, crec.
Sí, l'any...
No, sí, 2002.
El que és curiós
és una història...
Bé,
la illa Ferdinandrea
va protagonitzar
una història curiosa
amb les forces aèries
nord-americanes
i és que l'any 1987
la illa va ser
protagonista
d'un nou capítol
quan un bombarder
de les forces aèries
nord-americanes
en el seu camí
cap a bombardejar
a Líbia
la va confondre
amb un submarí
i va deixar caure
una de les seves bombes
sobre ella.
Pobre illa.
Sí, pobra illa.
Anys més tard,
l'any 95,
una sèrie de terratrèmols
o temblors
a la costa sigiliana
també van ser atribuïts
a la reaparició
suposada reaparició
d'aquesta illa
i bé,
any 2000,
de nou,
etcètera, etcètera.
Crec que va arribar
a punt de sortir
a la superfície, no?
Sí, a punt de sortir.
A 4 o 5 metres
de la superfície
i que els inglesos
ja estaven fregant-se
les mans, no?
Sí, sí.
A 5 metres,
es va quedar a 5 metres
de la superfície
del mar
l'any 2002
i doncs
va reaparèixer
la disputa,
la polèmica,
la premsa italiana
i britànica
en un to
gairebé no
sensacionalista.
Inclús
un diari
britànic
va
titular
el seu article
amb el seu...
bé,
amb les següents paraules.
Un tros
desaparegut
de l'emperi britànic
està a punt
de ressorgir.
és a dir,
que...
bé,
no sé si algun dia
torna a ressentir...
Que més val que aquesta illa
es quedi el fons del mar
per evitar problema.
Perquè ja sabem
que hi ha espanyols,
hi ha britànics,
hi ha italians
en aquest cas,
ja avui en dia
hi ha francesos
que reclamen
doncs
la titularitat
d'aquest territori
vist i no vist.
avui en dia
doncs
ja no queda
res més
i
hi hauria d'aquí.
Hauries d'encaixar-ho
en allò de...
Això és una altra història.
El futur
el futur
no ho sabem.
No sap què passarà
en la famosa illa
Ferdinandea
però tot això
ja és una altra història.
Avui fa cent anys
a Tarragona
Avui fa cent anys
a Tarragona
passaven coses
com avui en dia
coses curioses
La Sílvia diu que sí.
Sí.
Avui parlarem
una miqueta
d'espectacles
i també
de ciència
que Déu-n'hi-do
i a més a més
tenim un patrocinador
Jordi
molt potent.
Molt potent.
Molt bé.
La nostra química ja.
Sí.
No, no
però veuràs tu
que avui tocarem pasta.
Diu el següent
notícia apareguda
25 de novembre
de l'any 1908
no m'equivoco
oi que no?
No, no.
Al diari de Tarragona.
Perdó.
Estàs fotut, eh?
La gola, sí.
Ja se sap
arriba el fred
i la meva gola
pateix.
Diu el següent
en el teatre principal
Ateneu de Tarragona
s'està ensenyant
una comèdia
en quatre actors
titulada
Rafles
que llamarà
poderosament
a l'atenció
la noche
de su estreno.
I també
en el cinematógrafo
les novedades
s'exhibiran
esta noche
las siguientes películas
Corrida de toros
por gallo
machaco
y bomba
El mejor día
de la vida
Malditos suegros
y aventura
y aventura galante
Machaco
y bomba
Gallo
machaco
y bomba
Toreros
de fa
60 anys
Según esper
en Tauroma
que segurament
los coneixería
I també
diu el següent
El sábado
visitaron
el observatorio
de física
de física
cósmica
y el laboratorio
de química
química
de l'Ebro
los doctores
Tarazona
profesor
de astronomía
y Bermejo
catedrático
de química
ambos
de la Universitat
de València
Recordem que
feia tres anys
que s'havia inaugurat
l'observatori
de l'Ebre
a Roquetes
que era
per l'època
un dels més
avançats
sobretot
en l'observació
de tot el món
segur
Estos ilustres
catedráticos
visitaron
aquellos dos
notables
establecimientos
con el fin
de estudiar
en ellos
los principales
aparatos
modernos
y la organización
que en ambos
establecimientos
se observa
para implantar
en la ciudad
del Turia
a ser posible
establecimientos
análogos
los doctores
Tarazona
y Vermejo
según tenemos
entendido
quedaron
embelesados
de la amabilidad
y profundos
conocimientos
científicos
de los padres
Cirera
y Vitoria
con quienes
celebraron
detenida conferencia
Sí Jordi
no te enfotigues
pero el observatorio
de l'Ebre
era un dels principals
observatorios
del món
en quant a
l'observació
del sol
del sol
molt bé
molt bé
vinga
i patrocini
a veure què ens explica
la Sílvia
i després
ens repartim
al Calaram
vinga
La Unión
y el Fénix
Español
Compañía
de Seguros
Contra Incendios
y Sobre la Vida
fundada
en 1864
Capital y Reservas
más de 67 millones
de pesetas efectivas
Siniestros
Incendios
Pagados
Más de 126
millones de pesetas
Agente en Tarragona
Luis Suñé
de Bofarull
Conde de Rius
11 primero
La Unión
y el Fénix
Español
Compañía
de Seguros
Contra Incendios
y Sobre la Vida
Patrocina
el Nom Vinguis
a Vistòries
Veus com avui
t'he dit
que cobrarem
I tant
sí
però
les companyies
d'assegurances
a vegades
triguen molt
a pagar
Bueno
això sí
i parla
del capital
que tenia
que avui en dia
no se sap
el capital
que tenen
perquè clar
tenen invertit
amb la crisi financera
en dipòsits ninja
i ja està
Molt bé
Avui parlem
a les curiositats
sobre l'origen
dels senyals horaris
a la ràdio
i és que hem de dir
que la primera emissió
dels serveis horaris
a la ràdio
va ser el 5 de febrer
de l'any 1924
per la BBC
Com no
Aquestes es van introduir
després de l'èxit
de la retransmissió
de les campanades
del Big Ben
a l'inaugurar
l'any 9
de l'any 1924
I és que
Molt bé
Aquestes
3
4
Molt bé
I l'última
molt més llarga
Ara sabreu per què
A la fi
de l'any 1923
Frank Disson
astrònom reial
de la Royal Greenwich Observatory
havia visitat
el senyor John Raid
director general
de la BBC
per a debatre
la idea
d'emetre uns senyals acústics
per a indicar
les hores en punt
Aquest pitus
serien per als segons
55, 56, 57, 58, 59
i 0, 0
L'idea original
va ser elaborada
pel propi Disson
en col·laboració
amb Frank Hope Jones
inventor del rellotge
del pèndol lliure
La idea d'aquest últim
del senyor Hope Jones
eren 5 pitus
coincidint
amb els 5 últims segons
a cada hora
Disson li va afegir
l'última pitada
una mica més llarga
com heu pogut escoltar
i segurament
com ja sabeu
que havia d'identificar
el primer segon
de la nova hora
L'Observatori Reial
de Greenwich
veia per l'hora
oficial del país
cosa molt important
per a sincronitzar
la navegació dels veixells
i el retransmetre
els senyals horaris
va facilitar
moltíssim
aquesta feina
A partir de la Segona Guerra Mundial
aquest costum
es va estendre
a la majoria
d'emissores desplegades
de tot el món
i inclús
aterrar una ràdio
increïble
Sí, doncs veus
m'ha deixat sorprès
jo no sabia per què
Doncs sí
Els britànics
Britànic
puntualitat britànica
Sí, això diuen
Notícies
Tu coneixes a Herodes, Jordi?
A Herodes?
No
No el coneixes
però te sona
el rei Herodes
Sí, sí
Doncs fa un any i mig
un grup d'arqueòlegs
de la Universitat Hebrea
de Jerusalem
Sempre s'ha d'agafar
en pinzetes
tot el que ve
d'arqueòlegs
de Jerusalén
Israel
perquè allí
s'ha mesclat molt
el que és política
i religió
Però bé
Doncs bé
Un grup de
com dic
de la Universitat Hebrea
de Jerusalem
d'arqueòlegs
van informar
del descobriment
del que semblava ser
la tomba del rei Herodes
Ara, després d'aquest any i mig
les excavacions
han continuat
aportant dades
que semblen confirmar
aquesta teoria
tot i que no hi ha
una constatació
del 100%
no ha aparegut
cap prova definitiva
com podria ser
per exemple
una inscripció
Però tots els indicis
apunten
a que efectivament
és la tomba
del senyor Herodes
i part de la seva família
I això
com ho han deduït
Doncs bé
Per la extraordinària
suntuositat
de les restes descobertes
Les restes d'esta tomba
semblen indicar
que es tractava
d'una construcció
d'uns 25 metres d'alçada
amb dos pisos
i sumament decorada
Una construcció
de tal magnitud
només pot encaixar
amb una figura
de màxima importància
com ser el rei Herodes
a més a més
conegut
per la seva
megalomania
Són uns grans
projectes monumentals
com la construcció
del Temple Sagrat
de Jerusalén
el Palau de Macedà
el Port
i la ciutat de Cesària
o l'anomenat
Herodion
que és
on ha aparegut
aquesta tomba
l'Herodion
era un gran palau
fortalesa
que havia construït
a uns 15 quilòmetres
al sur
de Jerusalén
Herodes
va arreglar
entre el 37
i el 4 abans
de la nostra era
per ubicar-ho
temporalment
Ah, per això
no l'havia conegut
Clar, no et sonava
no?
No, no
Tu no havies nascut encara?
No, no havia nascut
A part
a la tomba
han aparegut
restes de dos sarcòfags més
fet que porta a pensar
que no era una tomba
individual
sinó una
amb caràcter familiar
La tomba
conté també
interessants
restes de pintura
mural
Este Palau Fortalesa
d'Herodion
va ser utilitzat
pels rebels jueus
durant la revolta jueva
del 70
després de Cris
i ha arrasat
per les tropes romanes
un any després
Sembla ser però
que els propis jueus
ja haurien
esmicolat
el sarcòfag
del senyor Herodes
al considerar-lo
com un titella
com un rei titella
imposat pels romans
Això explicaria
estodi
que tenien cap a Herodes
fet que
ha aparegut
aquest sarcòfag
però completament
l'han hagut de muntar
com un trencaclosques
perquè està
completament destrossat
I tu ens parlaràs
d'una descoberta
important
a créixer
Sembla ser
a créixer
Sembla ser
No hi ha cap notícia
sobre Egipte
cap m'estava
cap piràmide
cap faraó
No
Molt bé
Dóna'ls una setmana
de descans
Sí, també
Ahir podíem llegir
el diari de Tarragona
de tal dia com ahir
però de l'any 2008
que s'han descobert
dos vaixells romans
i és que una escapació
arqueològica
a Creixell
podria haver posat
al descobert
almenys dos vaixells
d'època romana
i estructures
que podrien
pertanyer
a un port
es desconeix
la cronologia
dels vaixells
i dels murs
d'aquest port
també hem de dir
que a prop
de Creixell
Creixell està
aproximadament
a uns 12-13 quilòmetres
versó a Tarragona
ja s'havia trobat
ja s'havia trobat
una important
vila romana
un fort de producció
de ceràmica
una cantera
una petita necròpolis
i un tram
de la via romana
doncs ara
s'ha trobat això
doncs són restes
de dos vaixells
d'època romana
i estructures
del que sembla
ser un port
i podria ser
doncs també
un port important
relacionat
amb la ciutat
de Tàrraco
també hem de pensar
que en Roma
capital de l'imperi romà
tenia el seu port
més important
aproximadament
a uns 20 quilòmetres
de la ciutat
que és
el de la ciutat d'Hòstia
però tampoc
no seria estrany
que Tàrraco
en època romana
doncs tingués
un port secundari
sí
doncs
a una distància
més o menys prudencial
però sembla ser
que s'han trebat murs
d'uns 4 metres
d'amplau
o sigui
que ha de ser
considerable
sí
encara no hi ha
no tenim més informació
unes excavacions
que es van inicialment
a inicis
a principis d'estiu
s'han acabat
al setembre
han sigut més cates
sondejos
sí cates
cates sondejos
però sembla ser
que els arqueòlegs
de la Generalitat
i altres arqueòlegs
que estaven molt segurs
de l'existència
d'aquesta estructura
potser la sorpresa
sí que ha sigut
trobar
doncs
restes
de vaixells
romans d'època
també hem de dir
com ja
hi hem dit a l'inici
que es desconeix
la cronologia
no se sap ben bé
encara
a quina època
de l'imperi romà
pertanyen
però
jo trobo
que és un bon
és un
és una bona descoberta
que segurament
podria donar
sí sí
que ens
s'ajudarà
doncs molt
a competre molt millor
el que va ser
la Catalunya romana
i per acabar
també una notícia
que potser la setmana que ve
si la puc ampliar
l'ampliaré
tu et recordes
que havia comentat
alguna vegada
que era un jaciment romà
a Vitoria
a Irunya
Belé
havien trobat
un munt de
trossos de ceràmica
en inscripcions
en jeroglífics egipcis
en el que semblava ser
la imatge del calvari
més antiga
que s'havia trobat fins ara
inclús paraules
en eusquera
doncs sembla ser
que tot
és una gran falsificació
ens s'estranyava
era una mica
estrany
ara sembla ser
que s'ha fet públic
un informe
que
diu que això
ha estat una
aixecada de la camisa
brutal
el que farà faltar
averiguar
qui és l'autor
perquè s'ha fet
i a veure
què passa amb tot això
però Déu-n'hi-do
l'enrenou
al món de l'arqueologia
i per últim
quin és el gran perill
del patrimoni històric?
la negligència dels polítics?
sovint
molt relacionada
molt bé
al creixement
i l'especulació urbanística
i si no recordo malament
llegia aquest cap de setmana
al país
que
que Anomànsia
estava a punt de desaparèixer
degut a
a
això
a l'especulació urbanística
a projectes urbanístics
a projectes urbanístics
però tot això
ja ho explicarem
el proper
que no en vinguin semistòries
perquè la Sílvia
ens comença a fer senyals
ràpides
ha estat un plaer
la propera setmana
ho intentarem fer millor
si és que és possible
jo crec que sí
això t'ha quedat molt bé Jordi
i moltes gràcies a tothom
adeu Manel
adeu-siau
Tien
no
exactement
Fins demà!