...
Arriba l'alta velocitat de la ciutat.
Cada dijous de 6 a 7 de la tarda, el tren a Tarragona Ràdio.
Vagin pujant, vagin agafant lloc,
perquè en uns segons el tren de Tarragona Ràdio
començarà a primer viatge de temporada.
Doncs així començava el passat 6 de març
el primer programa de la quarta temporada del tren.
Un magasín juvenil i cultural portat a terme
pels alumnes dels estudis de comunicació
de la Universitat Rovira i Virgili.
Amb Joan Rafael Mellado com a conductor del programa,
l'edició d'aquest any del tren va tenir un aclaparador equip femení
format per Júlia Escofet i Isabel Zuazquita,
responsables de la secció d'actualitat que obria el programa.
La Júlia ja són molt apanyades.
Marta Alcolea, encarregada, entre altres coses, del tema del dia,
també va assumir moltes tasques de producció,
algunes exitoses i d'altres no tant.
El tren també es va voler posar en contacte amb Pereza,
que el dissabte feia consell a Reus,
i realment van ser molt amables amb nosaltres.
Molt amables?
Els hi tenim preparats una dedicatòria?
Sí.
Bàsicament ens van tindre dues hores esperant.
Teníem feina, estaven ocupats, sabeu?
Ah, clar, és que aquests grups ja se sap.
Clar, sort que tenien que assajar i tot,
i la feina de cantant és molt dura.
Meritxell Meia i Montse Aparicio,
que van fer d'una secció sobre televisió,
alguna cosa més...
Som la Meri.
I la Montse.
I us presentem.
Física o química.
Adriana Monclús i Aida Testón,
encarregades d'una secció de cultura més viscuda que guionada,
però amb grans entrevistes.
I tant, és que treballar a la ràdio té les seves coses bones, eh?
Anna Tomàs i Cristina González, amb la secció de cinema,
també han viscut intensament estrenes, festivals i entrevistes de tota mena.
Ningú com elles, per resumir l'actualitat cinematogràfica.
Cristina, estàs preparada?
Preparadíssima.
3, 2, 1...
I finalment, la Laia Batlla i la Mònica Pérez
van iniciar el tren amb una secció que es titulava
I tu d'aquest queixes?
De què tracta aquesta secció, noies?
Bé, doncs, és una secció que es tracta
que volem saber de què es queixen la gent.
Ens agrada molt saber de què es queixen
i nosaltres, que també som gent de què ens queixem bastant,
doncs, ens interessa això, saber-ho.
Tot i que després, aquest espai del programa
es va convertir en una mena de veu del poble,
un calaix de sastre divertit
on els tarragonins han tingut veu i vot.
Tot i que aquesta secció, cada vegada més,
va amb de menys queixes, no, Mònica i Laia?
Però t'agrada més.
Això, molt resumidament,
era la quarta temporada del tren.
Us convidem a fer una repassada
dels seus millors moments,
des dels més entranyables fins als més hilarants,
durant els propers minuts de programa.
El tren començava el seu camí, com cada any, amb un padrí.
En aquest cas, va ser el músic Josep Tió,
exmembre de Sopa de Cabra,
que va donar la seva benedicció al primer programa.
Estic encantat d'haver donat el xiulet de sortida d'aquest tren
i espero que sigui un tren d'allà recorregut.
Però les benediccions i els consells
han anat arribant a través de la multiplicitat d'artistes i músics
que han anat passant per davant dels nostres micròfons.
En Santi Balmés, el cantant dels Love of Lesbian, ens donava aquest consell.
nois, un missatge a part dels lesbians que no perdeu el tren de la vida, ¿vale?
Vinga, un pató.
Ciao.
Helena Miquel, de Facto de la fe i les flores azules,
ens encoratjava a ser sempre uns entusiastes.
Seguiu fent el que us agrada i el que sentiu,
perquè el món és dels aficionats.
I l'artista Lídia Pérez, responsable de l'exposició
en defensa de l'homosexualitat titulada
Mira lo que ha hecho la guarra de tu hija,
ens adreçava unes valuoses paraules.
Jo respecto totalment, hi ha gent que m'ha dit
no vindrem a veure a l'exposició i dic
doncs molt bé, doncs sí, correcte, ho trobo perfecte,
perquè tinta contra les meves creences, ho trobo superbé,
vale, correcte, cap problema, i tant amics.
No, però com a mínim que em deixen expressar-me.
Jo també sento a vegades barbaritats
i si no vull sentir-les apago la tele.
O no llegeixo el diari que estic llegint
o no agafo el llibre que vull llegir, no?
Però com a mínim la gent té dret a expressar-se
que això és el que fa créixer la persona,
la llibertat d'expressió.
I Juan Luis Buñuel, cineasta, fotògraf i fill
del gran Luis Buñuel, també ens adreçava
a algun que altre consell.
I ara li vull pedir que mande un mensaje
para los jóvenes que hacemos el tren.
Ser libres, pensar libremente
y no creer en Dios.
Pues muchas gracias.
Te doy a Teo, gracias a Dios.
Te doy a Teo, gracias a Dios.
Pilla, así seguro que pilla.
Però a banda de totes aquestes
interessantíssimes entrevistes i consells
hi ha converses que ens quedaran per sempre
enregistrades a la memòria.
Aquest és el cas de la boja, surrealista
i divertidíssima entrevista
que la gent del tren va fer als Putilàtex,
una formació d'albacete
que practiquen un electropop
gamberro i reverent, amb temes com aquest
que estem escoltant, Mira, una moderna.
Recuérdeme que està en revista.
Puti, puti.
Látex.
Puti, puti, látex.
Puti, látex.
Yo soy Frankie, el gordo marica.
¿Puedo presentar yo?
Soy Jema.
La zorra.
Él es Javi.
Y Luis, que no quiere hablar
porque es muy tímida ella.
Bueno, el álbum recopila un poco
todo lo que han sido los seis años
de Putilàtex
y bueno, lleva desde las primeras canciones
con el sonido de ahora
hasta las últimas
que ya eso suena a gloria bendita.
Siempre llevas botines
son tacones
las papas planas
ya nunca te las pones.
Bueno, cómpralo,
luego lo copias,
se lo regalas a tu mejor amiga
a cambio de sex
o cualquier historia de amigo
y bueno,
la manager me ha mirado fatal,
hay que comprarlo
porque
otras cosas así
en el mercado
no vas a encontrar,
te lo digo ya.
Ha evolucionado Putilàtes
en cuanto a calidad musical,
una barbaridad
que nos hace falta.
Ya con los cuerpos
no nos vendíamos solo,
ya necesitábamos un apoyo
por detrás, ¿sabes?
Algo así.
De momento te llevamos
dos personejas más
que son el alma del grupo,
¿vale?
Y nos han hecho
que por fin dejemos...
De ser unos cutres.
De ser unos cutres
con un deep man.
¿Qué que hay de nuevo
en Mira una moderna?
Pues que básicamente
era una canción mala
de los aficionados
y ahora es una canción
profesional de una banda seria.
Una moderna, de verdad.
de las de verdad.
Una persona muy adelantada
a su tiempo,
como dijo Gigoto Trask.
Su tiempo.
Más que adelantada
a su tiempo
que recicla
lo que ha visto
por ahí por la calle,
lo que le han contado
a sus abuelos.
Y dice,
bueno, esto mola
y lo hacen.
Y como hay cuatro gilipollas
que lo hacen luego
después también,
pues, oye,
fantástico, ¿no?
A mí me parece genial.
A mí no.
Has pasado
de tus amigos
rurales
para hacerte el amigo
siempre que sale.
Cuando odiara
a mi Winehouse
ya no eres moderna.
Y no sé,
hay una especie
de revival
del morbo
yonki
y bueno,
pues,
ahora los guayes
pues ir un poco
de ese palo, ¿no?
Aunque no te atrevas
a serlo,
pero digamos que,
¿cómo decir?
Los proyectas,
tu cobardía
llevar una vida decente
en los demás.
entonces por eso
adoras a gente
como a mi Winehouse
que en realidad
es solo una tía
con tatuajes
que fuma caca
en el supermercado.
Se supone que hacemos
electropunk, ¿no?
Pero,
di algo, puti.
Pues,
un esperpento.
Un esperpento de música.
Gracias a Javi
y a las letras de Frankie.
Joder.
Cuando tengas
la duda
entre ir
a Zara
o a Mango
¿optarás?
por Almacenes Navarro
Almacenes Navarro
existen
y están en Albacete
y allí
nos hemos comprado
todos los modelitos
de Modernas
de nuestra juventud,
puti.
Entonces,
hay que decirlo,
yo ahora llevo
mis zapotillas
de Almacenes Navarro,
guardo las bolsas
de Almacenes Navarro
porque eso algún día
va a valer dinero
y ahí están.
Una moderna,
vida,
una moderna,
vida,
una moderna.
Yo estaba viendo
Telemadrid tan tranquilo
y vi la operación
de cambio de sexo
de una transsexual
y dije yo,
fantástico,
travesti cubano.
Igual que monja,
salió también
de Telemadrid,
Telemadrid es una inspiración
constante,
hay que ver Telemadrid.
Salen por ahí monjas
diciendo que se clavan
cosas
para sentirse
más cerca de Dios
y tal,
pues hay que escribir
una canción de eso.
La verdad es que
todo lo tenemos
bastante,
todos los temas
que tocamos,
aunque suenen raros,
pero son reales.
La última vez que estuvimos aquí
la gente estaba muy...
ahí tenía ganas,
o llevaba mucho tiempo
sin follar,
o se había levantado
con mucha energía
esa mañana,
pero muy bien,
muy bien.
Pero no os penseu
que nos quedemos
nomás
en entrevistas divertidas,
también hemos hecho
entrevistas
a grandes personajes
de la escena teatral
catalana,
y aproveitando
precisamente
el montaje
Stalin,
que va tardar
per uns días
a Tarragona,
el tren
va entrevistar
un de sus actors,
en Pep Sais,
perquè ens parlés
d'una de les seves
vessants professionals
més interessants
i desconegudes,
el doblatge.
Ens podries dir
el número de pel·lícules
i sèries que has doblat?
Quantes,
no ho sé,
és dificilíssim,
perquè n'he fet moltíssimes,
porto des de l'any 82
o 83 doblant,
però he fet sèries
tan conegudes
com Radio Cincinnati,
L'Escursor Negra,
Alo,
aló,
bueno,
no ho sé,
és que n'he fet
tantes i tantes pel·lícules.
He doblat
Hèrcules,
La vella i la bèstia,
Toy Story,
però jo,
molta gent em coneix
per Toy Story,
que soc el dinosaure
i, bueno,
diverteix molt
fer dibuixos animats.
Com t'agraden
les pel·lícules?
Veig bastant
cine subtitulat,
però perquè tinc
el tema
que com que conec
gairebé tots els dobladors,
quan veig el cine
em costa molt,
esclar,
els reconec a tots
i a vegades
em despistan
una mica de la pel·lícula.
De totes maneres
depèn del tipus
de pel·lícula.
Si és una pel·lícula tipus
Buscada que perdida
o
El senyor de dos anillos
o Harry Potter
m'és igual,
perquè són pel·lícules
que m'agrada veure
l'espectacle,
l'espectacularitat i tal.
Ara,
són pel·lícules més
vegades amb la interpretació
i això,
sobretot,
ja et dic,
perquè em despisto
coneguent
oh,
és fulanitos,
venga nitos,
saps?
I aleshores
sol una veritat
amb pel·lícules subtitulades.
Tens algun referent
al món del doblatge?
A tot el doblatge
n'hi ha molts fantàstics
a Barcelona,
n'hi ha,
bueno,
des del Ricard Solans,
el Jordi Brau,
bueno,
és que van deixaré
molts,
el Manolo García,
bueno,
és que hi ha
el Salvador Vidal,
són extraordinaris,
tenen unes veus
fantàstiques
i són molt bons.
I actrius
n'hi ha fantàstiques,
la Marilisa Solà,
la Marta Angelat,
la Rosa Guinyón,
n'hi ha moltes.
què és el que creus
que porta el doblatge
al món del cinema?
Bé,
aquí a Espanya
hi ha una tradició
de molts anys
que les pel·lícules
facin doblades
i aleshores
ara s'estrenen
pel·lícules doblades
i subtitulades
i la gent
té una tendència
a veure les pel·lícules
doblades.
Hi ha molta gent
que en diu
que ells
s'hi posen
de començar a llegir,
que els distreu
molt de la pel·lícula
i que se'ls hi fa
aleshores
no aprecien
anar bé
la pel·lícula.
Aleshores,
clar,
això és una cosa
de gustos.
Jo seria partidari
que hi hagués
sempre la possibilitat
que la gent
pogués triar,
que tu cada pel·lícula
poguessis veure doblada
o subtitulada
i que cadascú
pogués triar
és l'opció
que a ell li convé més.
Què és el que et manté
en aquesta professió?
Bé,
doncs que fa molts anys
que li dic
que jo soc llicenciat
en Dret
i en Psicologia
i en canvi
em dedico a això
per vocació.
O sigui,
el que em diverteix
i el que m'ho passo bé
fent això,
que abans era el meu hobby
i des de fa molts anys
és la meva professió
guanyar-te la vida
amb el que a tu t'agradava
com a hobby
és fantàstic.
Doncs com podeu comprovar
el tren ha aprofitat
i ha estat atent
a l'actualitat
de la ciutat de Tarragona.
Nosaltres som molt iniciatius.
Després escoltarem
alguna entrevista més
en aquest aspecte
però també hem estat
molt atents
a l'actualitat internacional.
en anglès
no come to flow man.
bé, ja sabem que tu
domines bastant bé.
Guanyadora de 4 Òscars.
És molt interessant.
És molt interessant.
Hem estat atents
també
a l'actualitat esportiva
especialment
el nostre conductor
Joan Rafa Elmejado.
De què parlarà
la gent pel carrer?
Del Barça.
Si no m'ho dius
no m'ho crec.
Vaig veure les notícies
després dels esports.
Quina por!
Però tot i estar
molt atents
a tot tipus d'actualitat
de quan en quan
ens descomptàvem
i no sabíem
quants escons
hi havia al Parlament.
Per fer majoria absoluta
quants escons
escons eren?
Ui, jo
no en tinc ni idea.
Joan, et mors de ganes
de dir-ho.
Va.
Va, 172.
És que ho sabia.
Si ho sabia que vosaltres
no ho sabíeu
jo ho havia de dir.
Per cert,
abans de tot
voldria
fer-te una petita rectificació.
Són 176 escons
per aconseguir la majoria.
Jo ja els he dit
ho deia per a veure
si ho havíeu acertat.
Sí, sí, clar, clar, Joan.
Jo ja sabia.
Estava segur que tu ho diries.
Has quedat bé,
has quedat bé.
Molt bé.
Cristina, t'he de corregir.
T'he de corregir
perquè no és Spider Week.
És Spider Week.
Spider Week.
Escolta,
no parlis de correccions
perquè a mi m'han dit
que abans t'has equivocat.
Qui t'ha dit això?
Amb els escons.
Però ho he fet expressament.
Se sap tot, Joan.
Ho he fet expressament.
Sí, sí, sí.
Ho he fet expressament.
perquè tenim el cap
en altres llocs.
La Raquel de Rosario.
Està molt bona.
Joan, controla't.
Jennifer Lojigui.
Que està bona.
Jennifer Lojigui.
Sempre igual.
Els seus protagonistes
són la Maya Salamanca
i el Miguel Ángel Silvestre.
El Miguel Ángel Silvestre
està molt més bo.
Hem veiat com la Belén Esteban
al Carnaval de Tenerife.
Està bona.
Però no només el Joan Rafael Meliado
ha perdut els papers
en aquest sentit.
Les noies
també han viscut
algun flirteig,
per dir-ho d'alguna manera,
amb el nostre conductor.
Especialment
la Mònica i la Laia.
Avui, Joan,
et farem un home.
El macho alfa de la manada.
Aquell home
que totes voldríem tenir
a casa nostra.
Que fuerte nos parece.
T'estimem, Joan.
T'estimem, Joan.
T'estimem, Joan.
Jo no.
Però nosaltres, Joan,
et seguim estimant.
Però val a dir
que en Joan Rafael
també provocava
aquest tipus de situacions
amb els idiomes,
per exemple.
A més, Julia,
a les coses com siguin
els italians
estan per sucapar
i l'accent que tenen
quan intenten
parlar castellà.
Què cosa fa, eh?
Què cosa fa, eh?
A mi no em fa falta
per la italiana
per ser sexual.
També, també,
provocava aquestes situacions
amb la roba interior.
Si pago 20 euros
per uns calçotets
o no,
doncs m'agrada ensenyar-los.
Bueno, i tu,
si tu no ensenyes res, eh?
A tu no.
Si ell ja ens ho havia dit
la setmana passada
que si es gastava 20 euros
en uns calçotets
era per alguna cosa.
A veure,
no és per fer propaganda,
però és que són o no.
Joan, prou.
Sí, Joan, prou.
O no,
Joan,
potser no n'hi ha prou.
Ja hem vist
algunes de les obsessions
del nostre coctor,
però n'hi va haver
una especialment recordada.
No sabem
si en Joan
Rafael Mellado
li paga alguna cosa
a l'ambaixada
de Gran Bretanya
per fer publicitat,
però durant tot el tren
es va declarar
superfan
de Londres.
Doncs,
jo me'n vaig a Londres.
Sí!
I què?
Què fas a la setmana santa?
Doncs, no ho sé,
a part de treballar,
algun dia la festa caurà.
Doncs pensaré en tu
quan estigui a Londres,
d'acord?
Sí!
Saps on vaig jo?
Jo vaig a Londres.
Sí!
Vale,
doncs jo vaig a Londres,
vale?
Sí!
Doncs jo potser vaig al cinema,
però a Londres.
Sí!
Mira,
Joan,
ja ho sabem
que te'n vas a Londres.
Home,
però és que era una sorpresa.
Ja ho sabem.
doncs...
Sí,
me'n vaig a Londres.
Sí!
Molt parlada a Londres
i moltes promeses.
Doncs si us portaré
algun souvenir,
vale?
Va,
us portaré un regalet,
vale?
Va,
va,
què voleu que us porti?
Però després de tant parlar,
res de res,
i les nostres noies
no s'han cansat
de reivindicar-ho.
Sí,
us he portat regalets,
després us en som,
eh?
Sí?
Sí?
No t'ho creus ni tu.
No,
no,
la veritat és que no.
Estem una mica enfadades amb tu.
Una mica,
només?
Una mica.
Cada setmana igual.
Te'n recordes
quan per setmana
s'entaves marxar a Londres?
Ah,
sí?
No me'n recordes.
Que no te'n recordes?
O sigui,
no vas fer altra cosa
que repetir-ho.
Total.
Ens vas prometre
que ens portaries un regalet
i nosaltres ens pensàvem
que et recordaries
de les teves nenes.
I me'n vaig a recordar
perquè...
No,
no,
no.
Us vaig portar molt d'amor.
que no.
El fet que el nostre conductor
no els portés regals de Londres
ha provocat alguna fricció.
Qui es queixa de què?
Què es queixa de qui?
I és que no tot han estat
flors i violes
entre onze noies
i un noi.
Algunes vegades
l'hem corregit.
Els skaters són els que?
Els que vam a l'esquate.
Allò dels quatre rodes?
Sí.
Vale.
Vale?
Vinga.
Són raperos?
No.
Skaters.
Són skaters.
Bonito.
Vale?
Vale.
Vale.
D'altres vegades
ens hem enfadat
perquè no recordava
els noms
d'algunes companyes.
També hi estan amb nosaltres
la Mónica Pérez
i la...
Ara me'n recordo el nom.
Perdona.
Escolta.
Se m'ha anat al cap.
Anna Tomara.
Perdona, Anna.
Perdona, Anna.
Ai, Déu meu.
Que abans m'has dit
que anava amb dues enes
al teu nom.
Ai, sí, m'agrada.
Que veus que me'n recordo.
Anna, me'n recordo de tu?
Anna Tomàs.
Hombre, només faltaria.
Amb dues enes.
I bona tarda, Anna.
Ah, pensava que avui
tampoc te'n recordaves de mi.
No sé si aquesta setmana
ha sigut el mateix
amb l'Aida i la...
I avui amb els noms
estic fatal, Adriana.
Adriana.
Amb l'Aida i l'Adriana.
D'altres vegades, però,
ens hem enfadat
perquè ens ha agafat
com una venada feminista.
I qui renta els plats,
i qui passa l'escombra,
i qui fa el dinar.
Ui, jo tinc un arte paeso
que demasiau.
i d'altres hem muntat
tot tipus de drames.
Joan.
Què?
Què passa?
Què passa?
No.
Que ja no puc més, Joan.
Estic farta.
Ja no puc més.
Però, Cristina...
Què li passa amb aquesta, ara?
Home, Joan,
és que no te n'adones.
No, perquè li passa
que...
Què és això?
És que ens explotes.
Jo?
De què?
Sí, ets un explotador, Joan.
Ja no puc més.
Espera't un moment,
perquè...
Ja estàs.
Atenció, Anna està trista.
O sigui, cada setmana
em muntem un drama.
És que tu, perquè treus l'altre.
Tu, tu, tu, ens dónes pas i ja està.
No treguis aquest tema,
els escabrosos.
I després d'aquests drames,
esclar,
després no han tingut cap importància.
Avui estàs més tranquil·la?
No ploraràs, avui?
No.
Ai, és veritat que vaig plorar,
no me'n recordava, no.
I esclar,
el pobre Joan Rafel
s'ho ha agafat tot
amb molta esportivitat.
Marxeu abans
que em fico més a caldo, encara.
Tot i això...
Nosaltres...
Et seguim estimant.
Exactament.
En aquest resum
del que ha donat de si
la quarta temporada
del tren a Tarragona Ràdio
estem veient
com hem fet molta feina,
entrevistes,
reportatges,
seccions.
I si hi ha una secció
que ens ha fet riure de valent
aquesta ha estat
la de televisió,
que a més que una secció informativa
ha estat una mena de telenovela
amb guions
absolutament surrealistes.
Aquella noix
era més oscura
de l'habitual.
No brillava ni una estrella.
En medio del callejón
aparecía una sombra
y poco a poco
se descubrió
que Perucita Roja
con su pastel en la mano
y un ramo de flores
en la otra.
S'acababa de enfrentar
a Peter Pan
y a su fiel espadachín
Pocahontas.
De repente hizo un salto mortal
cayendo delante
de Jack Sparrow
y mucho enrojada
le dijo
I love you Jack
pero él con una mirada
traidora
se abrazó encima de ella
y le quitó su capa.
Prou, prou, prou, prou, prou.
Es que nadie piensa en los niños.
En fi, entre fantasmas
ens ensenya
a no amagar-nos
sota els llençols
perquè si el malo de la peli
ens ve a atacar
el llençol no ens farà d'escut.
Amigos, que no es llacero.
És veritat,
tampoc serveix de res
penjar els aïs
al voltant del llit
perquè els vampirs no t'ataquin.
És millor menjar-se'ls tots
així quan et vingui
xuclar la sang
que haurà tombat
de terra de la pudor.
Sí, com tampoc serveix de res
amagar-se l'armari
perquè allà normalment
està al dolent.
El primer consell de la setmana
és que et miris
unes quantes pel·lis
d'aquestes de lluita
per defensar-te
en cas d'atac fantasmal
com per exemple
les del Rambo
o del Bruce Lee
o la del Jackie Chan
o de l'estalón.
El segon consell que donem
és que quan vagis un fantasma
sisplau
posa't al corre
i crida una mica, home.
Sí, sisplau
no facis com la Melinda
d'entre fantasmes
que es queda ja quieta
esperant que algun d'aquests fantasmes
la convidi a sopar.
Sí, aquesta el que vol
és l'única fantasma
a la catxonda aquesta.
Ja veus, ja.
I és que amb surrealisme
o no
les noies de televisió
la Meritxell i la Montse
han fet unes repassades
per pèntica
a les sèries i programes
més famosos de la temporada.
Los Serrano
Escenes de matrimoni
Entre fantasmes
Sintetas
No hay paraíso
La família mata
Qui mata de l'avorrimiento
Los hombres de paca
Fama
El bailar
El síndrome de Ulisses
El internado
Els dibuixos de la nostra infància
Hem pogut escoltar
fragments de sèries
amb un alt nivell intel·lectual
No sé si pides un autògrafo
o arrancarme la camiseta
Mejor cogete un taso de pisana
I amb tant de nivell
és lògic que a les nostres noies
els agafets veritables
atacs
en aquests casos musicals
Ete
l'extraterrestre
Ete
l'extraterrestre
Ete
ella en su casa
ha regresat
La Billy Billy One
de Billy One
de Billy One
de Billy One
como los gorilas
Ay, macarrones con quesito
Ay, qué bueno está todo apañadito
Ay, arroz blandito
con tomatita
y qué gustico
Ay, qué buena está la fabada
de mi abuelita
que luego me hace ir al bañito
¿no?
Ah, te muerda que sencilla
Ay, que sencilla
Es más educativa
I aquests atacs
és bastant normal
que s'encomanessin
també al presentador
com heu pogut veure
que té una veritable obsessió
amb l'Abelino
el personatge
d'Escenes de Matrimoni
Pepa
Dime
Que hace mucho tiempo
que no hacemos el amor
Que sí
Que ja ho sabem
Pepa
Però per obsessions
l'obsessió de Montse Aparicio
per fama
Fama, fama
Fama
M'encanta, Meri
M'encanta
Sisplau
Posa en sèrie
Perquè aquesta tia està volada
que està pirada
No veus que se li em va al cap
La de la Cristina
és per les estrelles de cinema
A veure, com es nota
que no en sabeu res de cinema
i de lo dur
que és ser una noia jove
i maca
La del Joan Rafel
pels bolígrafs
Se m'ha caigut el bolí
La de la Júlia
per la dels castellers de Vilafranca
a la seva ciutat
Els castellers de Vilafranca
tenen aquest 2008
l'oportunitat de guanyar
el seu quart títol consecutiu
i hem de dir
que no hi ha dubte
que ho aconseguiran
O de la Laia i la Mònica
Aquesta sí que és obsessió
per fer una secció de queixes
que ha estat molt més que això
Però queixem-nos d'alguna cosa, no?
Què fem aquí si no?
I és que ara ens agradaria recordar
una de les peces més divertides
que van poder escoltar al tren
i que precisament van elaborar
la Laia i la Mònica
Elles van sortir
com cada setmana al carrer
perquè la gent reinventés
amb les seves pròpies paraules
la llegenda de Sant Jordi
Aquest va ser el resultat
La veritable i increïble
llegenda de Sant Jordi
Esto era una guapa doncella
de un país lejano
que es diu Montblanc
Això d'aquils de Montblanc
viuen que Sant Jordi
va néixer allí
Això és una fal·làcia
Això és una embosteria
que n'ha enganyat a tots
Que vivia un poble superfeliç
i tots vivien molt contents
i molt feliços
Entonces pues
tan seductora como era ella
Una dona així ben guapa
saps?
Tota mudada d'ella
La princesa la van raptar
o algo, no?
No sé
Se fijó en un príncipe
No, mujer
No, creo que era el gena
I això que un dia
va vindre un drac?
Deixar-li la famosa
el famoso cuento
del dragón i la princesa
no sé si
s'han hecho películas
de sobremesa
entre el cinco
I les torturava
i les amenaçava
El drac era dolent
que es menjava la gent
T'ho hay que decirlo
que echaba
poco de agua
y llevaba la bebida
Muy bebida
peligro
Però
Es van adonar
que tots els camps
estaven arrasats
les ovelles
i les cabres
estan totes mortes
Almenys
a la gent del poble
Llavors
arriben a un acord
perquè cada any
li donaran una persona
del poble
El primer dia
que van sortejar
la persona
que va sortir
va ser
la seva filla
la princesa
Como el bingo
I això
que l'un demà
va a drac
a buscar
la xiquita
I total
que dijo
el dragón
Nena
Llavors
han tastat
aquesta linda
muchacha
que m'ha tocat avui
I la princesa
¿Qué quieres?
I el rei
està en contra
i bueno
I dice ella
No quiero
que eres muy feo
Buscar un príncep
que vagi a matar
el drac
per salvar
la seva filla
Era súper
Sant Jordi
Súper sexy
i súper guapo
I Sant Jordi
era de la cava
I el príncipe
que lo vio
desde la torre
de Pachá
Bueno
no sé si la princesa
la van raptar
No
desde la torre
de su habitación
que estaba
ahí en el mes
senyor
Va anar
cap a
la cova del drac
que está en peligro
I va vindre
el seu cavall
que es deia
Capell
Total
Capell i Jordi
amb un llavall
fins que van arribar
a l'internet
i del tebre
i li van plantar
la cara al drac
I bueno
arriba el dia de la lluita
va matar el drac
i treuen
tota la gent
del poble
Toma
I la va salvar
Príncipe
eres un asqueroso
¿Cómo puede ser así?
Has matado a mi amor
Va agarrar
un espàs així
llarga que tenia
i li va llançar
directe
al col de drac
Llegó
al corazón
i de la sanca
de la raja
del drac
en surt
la rosa
Rosa
Rosa
Rosae
Rosa
Rosae
Rosas
no
Rosa
Rosam
era
i li va regalar
a la princesa
i conté
i conté contat
se finir
a la princesa
Rosam
Rosam
Rosam
Rosam
Rosam
Rosam
Rosam
Rosam
Rosam
Rosam
Rosam
Doncs hem fet molta feina
i molt ben feta
en aquesta quarta temporada
del tren
però tot i això
també ens hem equivocat
Segons l'últim informe de control de la contractació a Catalunya
elaborat pel col·lectiu de joves de la UEGT...
UEGT...
Com?
UEGT...
UGT o U-E-G-T, no només la Júlia s'ha equivocat al tren.
Aquí teniu una bateria de pífies per recordar.
I arribem al final del tren.
Perdó, ara...
Som-hi amb el programa, som-hi amb el programa.
Som-hi amb el programa.
Oi, oi.
Aquestes noies estan en blanc...
Per què no ho dius, això, tia?
Perquè ja l'he dit que no...
I si voleu més informació sobre els premis i tots els grups que hi ha, que són molts,
entreu a www.firacarrer.cat
Ja comencem a gravar?
Sí, sí.
Sí, és que estava tot a ben posada jo, ara.
Júlia, tranquil·la, que sí que tenim temps.
Doncs i tant, temps...
Només parleu en aquest tros que jo dic...
I un cop a dalt, tal.
O sigui, aquí no parla la Marta.
Hem de fer el tros final que parlen elles dos, les de cine,
perquè l'Anna s'ha entès que anar a l'examen d'anglès a les tres.
Bé, ara mateix i al final, però el d'ara ho pot dir ella.
El d'ara ho pot...
A veure, ahir...
Doncs ens quedem amb la paraula a la boca,
però això sí, el sentit crític i autocrític no ens ha fallat.
En el darrer programa, la setmana passada,
el tren us vol ferir un dramàtic que venia a ser
una mena de confessió sobre les interioritats del programa
i on tots vam sortir, tots vull dir, ben retratats.
Estimat diari, avui de 22 de maig és un dia especial.
Primer perquè he vist supermodelos a la tele
i després perquè m'he proposat fer una anàlisi del tren.
Avui m'he vestit com és habitual,
però m'he deixat el cabell una mica afro
i a dins m'he amagat un micro.
Per uns moments m'he sentit com la Mercedes Milagran en mano.
Fins i tot el meu pentinat s'assemblava un dels seus.
Però anem al que anem.
Avui, estimat diari, coneixeràs la veritat de tren.
Un tren compost per l'Aida, la Mònica, l'Anna, la Isabel,
la Júlia, la Laia, la Montse, l'Adriana, la Marta, la Cristina
i l'únic home, el Joan.
Però encara en queden dues més, la Marta i la Núria.
Estimat diari, la Júlia i l'Isabel m'esperen abans al carrer.
Així que comença, diari de un dia al tren.
Hola. Hola, Meri.
Anem ràpid cap a la ràdio que no tenim temps.
Que sí, Júlia, que sí que tenim temps.
Doncs si tant temps tenim, per què no has menjat?
Que sí que he menjat, eh?
El pan de pipes de la universitat no és dinar.
Tia, però per què estàs tan estressada?
Avui al despertador m'ha sonat 10 minuts tard
i he hagut de córrer per agafar el tren.
He arribat a Sant Vicenç i m'he quedat allà tirada durant 40 minuts.
I quan m'estava prenent un cafè,
m'ha passat un escarabat per damunt del peu.
A més, quan he arribat a l'estació de Tarragona,
les portes del tren no s'obrien i m'he estat 10 minuts
allà intentant fer palanca amb un boli.
Mentre la Júlia s'hagués preocupada
perquè no ens donarà temps d'arribar a la reunió del tren,
que és a les 5 i són les 4 i mitja,
l'Isabel es comença a posar pàlida.
Pel camí, descobreixeu que aquest parell d'actualitats
sempre troben les notícies més friquis del món.
Però les seves fonts encara estan per revelar.
Traurà la informació de la Superpop?
Doncs sí, com pot ser que trebin una dada en el congelador?
T'imagines la situació?
El fill va buscar un gelat
i es troba allà l'àvia tota tiesa.
Abuela, què sabor me recomiendes?
Tia!
Que sí, o mira, o...
Mamà, ¿dónde está el helado de fresa?
Entre tu abuela y las barritas de pescado.
Isabel, que això és molt seriós, eh?
Que tu no saps el que la gent arriba a guardar al seu congelador.
Hola.
Estimat diari,
l'Aida, un personatge digne de contemplar
perquè ens apareixen unes ulleres de sol
que li ocupen tota la cara.
Qui amagarà a sota?
És per la llum del sol o...
por las ulleres de la fiesta de noche?
En tot cas, ella es dirigeix tota feix cap a nosaltres
mentre les altres dues segueixen discutint
sobre la vida social entre les gaves,
los palitos de pescado y la dona del congelador.
Hola, Aida.
Com vas?
Doncs cansada.
Ahir em va tocar anar a cobrir un concert
i entre pregunta i pregunta
vaig arribar a casa a les 5 del matí.
La feina de la ràdio, que treu molt de temps.
Sí, sí, la ràdio.
Però el concert va estar molt bé, eh?
Hola, noies.
Hola, Adriana.
Arribes just quan els explicava la feina que vam tenir ahir.
Uf, massa feina, eh?
Que si anem fins a la sala de 0
o que si els cansants encara no estàvem.
Sort que el cambrer, ell que és tan amable,
ens va convidar a una birra
perquè de tant d'esperar estàvem deshidratades.
Al final ens vam fer una mica de cas
i ens hi vam fer l'entrevista.
I ho vam fer tan bé
que al final ens vam convidar al concert.
I com que som unes professionals
ens vam quedar
i fins i tot ens vam posar allà a primera fila
perquè veiessin que nosaltres som grans fans.
I clar, entre una cosa i l'altra
a les 5 del matí.
Quan vam sortir hi havia tanta gent
que vam decidir fer més el treball del conte
i vam preguntar sobre el concert.
Total, que no hem tingut temps ni de fer el guió.
És que el nostre treball és molt dur.
La cosa no acaba aquí.
Això només és a principi, estimat diari.
Les dues fiesteres amb les maxolleres de sol
segueixen xerrant sobre la seva vida nocturna
mentre busquen idees improvisades
de com ampliar el guió.
Mentre la Júlia i l'Isabel saluden
l'Anna, la Marta, la Montse, la Cristina i la Laia
que arriben amb la calma.
I els dos segons acaben d'arribar la Mònica i el Joan.
I sí, ja són a 5.
Estem tots davant de la ràdio
i en 5 minuts pujarem cap a dalt
i petarem la xerrada
sobre què farem la setmana vinent.
Però atenció, silenciosament m'apropo.
O més ben dit, apropo el meu cap
al centre de la conversa.
Joan, t'estimem.
Mònica, això només li has de dir a la ràdio.
Sí, doncs porto tot el dia dient-li.
Primer hem de convertir-lo en un home.
En quin tipus d'home?
En un home com cal.
Però és que és tan guap.
Com l'Àlex.
Sembla un maniquí del Sara.
I tan simpàtic.
Com l'Àlex.
Igual que el llibre d'acudits
de Chiquito de la Calzada.
I és tan intel·ligent.
És que és igualet, igualet que l'Àlex.
Com...
No, sí, sí, això és veritat.
Igual d'intel·ligent que l'Àlex.
Per això hem de convertir-lo en un home com cal.
Si t'ho estic dient.
Joan, t'estimarem com siguis un home com cal.
No passa res, Joan.
Aquesta setmana he estat preparant un reportatge
sobre Supermodelo
per al tema de la setmana
i t'he matriculat al centre de formació
perquè ens puguis aportar el teu testimoni.
On dius que em vols internar?
Per cert, algú va mirar ahir l'internador?
Jo només miro l'internador
perquè surt la Marta Torné, que està molt bona.
Però m'agrada més la Pepa i l'Avelina.
Només t'agrada perquè el saps imitar.
Joan, sisplau, el pots imitar?
Bueno, perquè m'ho demanes tu, intentaré.
Però no sé si sortirà bé
perquè tinc la gola feta caldo de tan crida per Londres
perquè ja sabreu que vaig estar, no?
Que sí, que ja ho sabem.
Pepa!
Què, ja estàs amb lo de sempre?
Doncs és per aquí, doncs és per allà.
I al final ni un regalet ni res.
Però que jo es porto molt d'amor.
Joan, l'últim cop que et porto al cinema,
no esperis que et torni a passar la tarda fent crispetes
perquè et puguis estalviar els dos tristos euros que et cobren, eh?
Ni tampoc et tornarem a deixar veure sèries amb ties bones,
ni partits de futbol abans de venir.
A partir d'ara, només l'embre i la Tierra.
Ni escoltaràs cap altra cosa que rock català.
No, Joan, no, que jo t'estimo.
Eh?
Vull dir que t'estimarem quan siguis un home com cal.
I què més?
T'estimarem quan siguis un home com cal
i només escolti rock català.
Ai, ai, té, Joan, el teu CD de la Amy Wynhouse,
que ja te pots quedar, eh?
Perquè prefereixo l'Àlex de fama.
Però què dius? Si l'Amy és la millor.
És molt millor el rock català.
No, Alex, te quiero.
Ets perquè canta.
Jo també canta.
Pretty woman.
Jo també cantaré.
Vamos todos.
Pereza.
Pereza.
Sí?
Però, què feu parlant de Pereza?
Em diuen que sí, que tenim una entrevista.
Després que sí, la farem per taller.
Fem un baig a la ràdio, una hora esperant.
Truco, ningú em contesta.
Passen 20 minuts.
Torno a trucar.
El mànager em diu que està assajant.
Ells mai assagen.
M'espero.
Són les 7 i mitja.
Encara no m'han dit res.
Torno a trucar.
El mànager em diu que estan cansats.
Però com pot ser?
M'espero fins a les 8 i al final marxo.
I el pitjor és que vaig al consell
amb la Creu Roja i els tinc d'escoltar tota la nit.
Així que no canto res de Pereza.
Vale, vale, però para, para,
que crec que la presió m'està marejant.
A mi la sang també em fa marejar.
Però si no n'hi ha de sang.
Ui, que cau a terra.
Sí, ha caigut.
Tranquil·les, tranquil·les totes.
Jo li faré el boca a boca.
Però si estic desperta.
Soc voluntària de la Creu Roja.
Deixeu-me espai.
Deixo que crec que estic millor, la Marta.
Sort que estava la Marta a prop.
Si no, no sé pas què podria haver passat.
Marta, t'estimem.
Sí.
Ah, molt bé, molt bé.
Ara estem a la Marta, no?
Joan, encara no ets un home com cal.
Jo tinc una crítica positiva
pel comportament de la Marta.
Ha estat molt adequat per la situació,
però podia haver canviat l'expressió de la cara
quan l'Isabel s'ha aixecat.
Vale, sí, bueno, ja ho intentaré.
Joan Rafel, a veure si avui te'n recordes dels nostres noms, eh?
Jo sempre me'n recordo dels vostres noms.
Doncs no ho sembla.
O sigui, la Cristina i la...
Ho veus?
Només te'n recordes de mi
quan dius alguna cosa sobre els jamponesos o els xinesos.
És que t'agrada molt això.
Joan, calla.
I prou.
Pujem cap a dalt?
Va.
I un cop a dalt apareixen la Marta Montagut i la Núria Cartanyà.
Nois, hem quedat molt aviat.
Anem a prendre alguna cosa?
Sí, sí, un moment.
És que només se m'ha copiat un CD.
Ai, això em recorda les tardes a Londres
quan anava a prendre alguna cosa.
És que els de Londres són els més fàcils,
perquè van a prendre alguna cosa, no?
Doncs ara hi anirem nosaltres.
Àlex, vols anar a prendre alguna cosa amb mi?
He passat tota la tarda practicant el plis.
Mira, un, dos...
Ei, hola, com esteu, nois?
Quin dia més bo que fa, no?
Com m'agraden les flors que surten a la primavera.
Va, fem una sentada que jo he portat la guitarra.
Tots junts, com balla.
Sí, però la sentada també l'està practicant.
Mira, mira, una, i dos, i un...
Noies, el programa d'avui sortirà molt bé.
M'agrada molt el rèpor i el tema de la setmana
i la secció de tele.
Ui, però si encara ens queden 5 minuts per entrar en directe.
Anem a prendre alguna cosa?
Sí, vinga, va, donem els CDs.
A veure, això és de cine, aquest és el de queixes...
És igual, posem-los tots dos a l'hora.
Però que xulo, com m'agrada el programa.
I vosaltres, que macos que sou, que bonic tot.
I per celebrar-ho, baixem i prenem alguna cosa.
Mentre la Marta li ensenia el Joan com s'agafa amb oli a les entrevistes
i abans de començar el programa, estimat diari,
et vull demostrar un fet únic que ningú coneix.
La setmana passada la Cristina no va venir a la ràdio
i l'Anna va dir que potser estava enfadada de meia
per culpa de l'Iron Man.
Alguna cosa va passar el dia del cine,
però el que no saben elles és que jo estava disposada a descobrir
que s'amaga darrere la secció de cinema.
Les vaig seguir fins a la sala on feien Iron Man.
Em vaig a seure a la filera de darrere
i mentre estaven distretes els hi vaig col·locar un micro
a la bossa de crispetes.
Ai, de veritat que hem de venir a veure això?
Sí, la setmana passada vam venir a veure casi 300
i no va ser idea meva.
Doncs a mi em va agradar.
Que et va agradar, però si els 10 minuts ja estava roncant.
Això no és veritat, eh?
Ja veuràs com t'agrada Iron Man.
Aquest sí que és un heroi de veritat.
Aquí l'únic heroi de veritat és Spider-Man.
Ai, on has vist un heroi amb malles, per favor?
I els moviments que fa que sembla que se'ls hagi...
que se'ls hagi après de l'Eivana Sarre.
Ah, sí? Doncs el teu estimat Iron Man
és com el Darth Vader, però en vermell.
És millor l'Iron Man.
Oh, mira, que és que estic a punt de plorar, eh?
I a mi ja em cau en les larmes, va bé?
Per prou ja, ostres, Spider-Man.
No cala ja.
Mira, per culpa teva, per la teva estúpida plorera,
no he escoltat el Trader de Batman Begins.
Ai, tu tranquil·la, si aquesta tampoc l'anirem a veure.
Com que no? Si el Batman és un clàssic.
Ja, però és que el que fa de Joker,
que aquí és el Hedlager i es va morir.
Perdona, el Batman sempre es carrega el dolent de la peli.
Que no, que no, que es va morir de veritat.
Llavors, si venim a veure aquesta peli,
potser ens passa el mateix que la noia de l'última llamada.
No, no crec que el Batman ens truqui,
però dona molt mal rotllo veure-la.
Ai, tens raó.
Si és que tu i jo, en realitat, formem un bon equip, eh?
Xxxt, que comença la pel·lícula.
Potser al final m'agradarà Iron Man i tot.
Passen les crispetes.
Tony Stark?
M'agrada més Peter Parker.
Ai, calla.
Són crispetes de colors.
Sí, què passa?
Que a mi m'agraden les normals.
Però si aquestes són les millors.
No, les blanques.
No, aquestes.
Les blanques.
Les de colors.
Calla d'una vegada.
Les de colors.
Ahà, aquesta és la veritat.
Ni Iron Man ni res, sinó Batman.
Però l'estimat diari fa tant uns segons per començar el programa,
així que només et diré que tots junts formem un gran equip.
Un bon equip.
Tot i així m'ha quedat moltes coses clares.
L'Eida i l'Adriana són les fiesteres del tren.
Allà hi ha una festa, allà estan elles,
amb el micro, grabant el que faci falta,
això sí, amb una cerveseta a la mà
i amb unes entrades VIP pel concert.
Pel que fa a la Isabel i la Júlia,
són les buscadores de notícies friquis
més apanyades de tota la ràdio.
Converteixen en actualitat el que sigui.
La Anna i la Cristina són unes viciades als superherois amb maies,
però tant una com l'altra són unes expertes amb palomites.
La Laia i la Mònica són capaces de perseguir un home per tota Tarragona
perquè aquest digui que no li agraden els pels de la banyera.
El Joan és únic.
Ningú té un somriure igual
i ningú et repeteix en un dia tants cops que va estar a Londres.
La Monsa és una àlexa, dicta.
Fama era el seu tresor,
però ara ha descobert que fora de quatre hi ha més canals.
La Marta Alcolea és com una xica de todo
que odia pereza i utilitza el seu nom,
el seu CD, com a pissar papeles.
I la Marta Montagut i la Núria Cartanyà
són com uns passets que ens miren a través del vidre de l'estudi de ràdio.
Estimat diari,
algun dia seguiré estudiant a tota aquesta gent.
Però ara et deixo que comença el programa.
Doncs això que acabeu d'escoltar
és la visió que la pròpia gent del tren té sobre el programa,
sobre el seu funcionament,
sobre com som cadascun
durant aquests darrers tres mesos que hem estat treballant plegats.
Però en lloc d'acabar aquesta repassada,
aquesta quarta temporada del programa amb pífies, amb autocrítiques,
també volem recordar la feina ben feta,
que ha estat molta,
i que ens han permès entrevistar, per exemple,
a Pablo Carbonell i que ens parlés sobre la seva tasca,
a caiga quien caiga.
I gracias a estar haciendo el loco durante seis años y medio,
la gente dijo, vale, está loco,
pero es profesional.
O sea, lo ha mandado a Brasil y está en Brasil.
Ahí va, mira, se ha ido a Yugoslavia,
está no sé dónde,
está en el aeropuerto cuando aterriza Solana,
se ha ido a Mostar,
ha hablado con Trillo.
En fin,
se demostró que soy un loco que funciona profesionalmente.
Sed buenos.
No sé,
siempre que me preguntan esto digo,
y como siempre me van a decir,
¿alguna cosa que aportar?
Pues,
pues,
pues,
pues,
sí.
Doncs ja el sentiu,
és en Pablo Carbonell que va venir a Tarragona
pel Festival Rec per la seva clausura.
També vam tenir l'oportunitat
d'entrevistar a Félix Pérez.
Ell és un jove actor vendrellent
que ha debutat aquest any
a un nou programa juvenil
que es diu Inconstrucción
i que emeten a la 2.
Per què et vas decidir a provar sort?
Ja t'havies pensat que volies fer tele?
Home,
jo me'n recordo
que em vaig proposar,
li deia a mon àvia un dia,
yo saldré por la tele
y eso te lo digo.
I va ser,
o sigui,
jo no ho tenia pensat
de fer,
de que fos ja,
perquè va ser d'un dia
per un altre
que em van dir
cim pam pam,
em van trucar,
em van dir
eres el elegido
i vaig estar a la tele ja.
No m'ho pensava
que fos tant d'hora,
però sí,
sí que m'agradava,
o sigui,
sempre ho havia pensat
de fer televisió,
tot i que el teatre
sempre agrada,
no?
I sempre se diu
que el teatre és molt millor,
però bueno,
a mi la televisió
m'agrada molt,
l'experiència ha estat
molt bona,
està sent molt bona
i espero que continuïn sent.
Doncs ja ho veieu,
a més a més,
també una de les primeres
entrevistes que vam fer
i que ens va fer
molta il·lusió
va ser a la gent de Sidoní,
que van venir
a un concert a Tarragona
i de fet,
els tarragonins
i tarragonines
i la gent d'en Tren
ens van deixar la merda.
Bueno,
el més comissatge,
jo als oients
del Tren de Tarragona
a ràdio,
els hi faria un comentari,
és que tots sou molt guapos,
us fan molt guapos aquí.
Sempre he pensat
que tant nois com noies,
o sigui,
és indiferent.
No sé si és la propenida
del mar o així,
però sou molt macos.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Han estat moltes hores de feina,
moltes hores de ràdio
i una colla de 12 alumnes
que t'han ofert el millor
que sabien fer
davant d'un micro.
Un aplaudiment per ells.
I és que ells són
en Joan Rafel Mellado,
Júlia Escofet,
Isabel Zuazquita,
Marta Alcolea,
Maritxell Meia,
Montse Aparicio,
Adriana Monclús,
Aida Testón,
Anna Tomàs,
Cristina González,
Laia Batllà
i Mònica Pérez.
I també moltes gràcies,
com cada any,
a Tarragona Ràdio
per l'oportunitat
que aquests alumnes
dels estudis de comunicació
participin activament
en el Pols Comunicatiu de la Ciutat
i el Núria Cartanyà,
un recolzament imprescindible
perquè aquest programa
tiri endavant cada any.
Ens retrobem l'any que ve
amb la cinquena edició del Tren.
Els ha parlat Marta Montagut,
però deixem que siguin
els propis alumnes
els que facin el comiat.
Espero que passeu una setmana
i que tingueu molta pau.
Adeu.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!