A Tarragona Ràdio es parla de l'Espanyol.
Tarragona en blanc i blau.
Amb la bandera, blanc de cor i blau d'esprit.
Són colors forjats en la noblesa, amb un or portant per tot el món.
Com un camp de molt a la nostra terra, la terra de l'Espanyol.
Jo t'estimo, Espanyol.
Salvadors per la campana.
Podria ser perfectament el titular que després de dues setmanes sense fer...
Perdó, d'una setmana dilluns passat, com tots sabeu, no va haver Tarragona en blanc i blau per motiu de la Setmana Santa.
Estem parlant del diumenge anterior, del diumenge de Rams, Espanyol 2, Mallorca 1.
Com he dit abans, el titular d'aquest partit seria Salvats per la campana.
Pràcticament no farem més menció en aquest partit.
L'opositiu van ser els tres punts que van caure dins del serró de l'equip blanqui i blau.
Tota la premsa va coincidir en que Mallorca, per joc i per oportunitat, sobretot de gol, va mereixer els tres punts.
Bé, com en tot això del futbol, els amics Aïdós ho sabran, el futbol et treu coses però també te'n dona, te'n regala.
En aquest cas, mal partit espanyolista, però el més important, torno a repetir, els tres punts van caure dins del sac blanqui i blau.
Bé, el que hagués pogut representar simplement un accident, doncs bé, la debacle total, el ridícul espantós, la presa de pèl d'alguns jugadors,
per no dir de tots els jugadors, diumenge passat al camp de la condomina de Múrcia, van provocar la indignació general de l'afició blanqui i blau.
Nomex, amics Aïdós del Tarragona en blanc i blau, cal que mireu fòrus d'internet dedicats exclusivament a l'espanyol.
Bé, crec que s'obren les paraules, indignació, Carles Albiol, bona nit.
Bona nit.
Indignació, doncs, total per la derrota. No hi ha de la derrota en si, perquè al cap no deixen de ser tres punts, importants tres punts,
tenint en compte, Carles, que el Múrcia portava exactament, tenim la dada aquí, deu partits sense guanyar, dels quals vuit perduts i dos empatats.
Bona nit, això és Tarragona en blanc i blau, parlarem d'aquest partit i també parlarem dels possibles efectes col·latorals que han provocat o que estan provocant dins del club
un equip que lluitava fa poc temps, Carles, per la Champions, per entrar a la Lliga Champions, el propient, recordeu que estrenarem segons el nostre president a estadi.
Bé, què ha passat amb aquest equip? Que són els mateixos jugadors, el mateix entrenador, malauradament el mateix president.
Bé, sembla el que diu el Dani, no? El que avui és blanc, demà pot ser negre.
I malauradament el negre, el negre, Europa s'està escapant, la UEFA s'està escapant, la Champions s'està escapant.
Bé, sembla que estem en aquesta època negra.
Comentarem això i molt més aquesta nit aquí al Tarragona en blanc i blau, després d'una setmana que els nostres vídeos han estat sense escoltar-nos,
tornem de nou, Sílvia García, el control tècnic, i que us està parlant Manel Sant-Romà.
Molt bona nit i periques nits també, per suposat.
De la gastronomía más tradicional, embutidos Quad Sabor, los de Talamanca.
Sabores y aromas de ayer y de hoy.
La más exquisita calidad gastronómica con la que podrás comprobar la magia que los artesanos de Quad Sabor elaboran
para que tú y los tuyos disfrutéis de lo bueno y auténtico.
Quad Sabor, los auténticos embutidos de Talamanca.
Encuéntralos en la sección de charcutería al corte de los mejores establecimientos.
Al restaurant Les Moles, d'Ull de Kona, hi trobaràs una cuina d'autor, original i innovadosa,
on podràs gaudir d'un àpat amb tranquil·litat, intimitat i un servei molt acurat.
I si has de celebrar el teu casament o la comunió del teu fill, ho pots fer al nou Saló de Banquets, per més de 350 convidats.
Si vols marcar la diferència i que tothom recordi la teva celebració, ara ja tens el que estaves buscant, restaurant Les Moles, d'Ull de Kona.
Per a reserves pots trucar al 977-5732-24 o visitar la pàgina web lesmoles.com.
Restaurant Les Moles, d'Ull de Kona, patrocina Tarragona en blanc i blau.
Tarragona en blanc i blau, el programa de l'Espanyol a Tarragona Ràdio.
Passant amb aquests moments 35 minuts de les 9 de la nit, encara tenim una bona estona, molt bona estona,
per parlar, com sempre aquí al Tarragona, en blanc i blau, de la darrera actualitat del nostre club, del Real Club Deportiu Espanyol.
Carles Albiol, bona nit una altra vegada de nou.
Bona nit.
Per dir alguna cosa, no?
Bueno, sí, per dir alguna cosa, exacte.
És de lloc que no és una bona setmana, no?, pels pericots.
No és una bona setmana.
No, però bueno.
Suposo que hauràs mirat també, com han dit abans a la introducció,
diferents fòrots d'internet que parlen de l'Espanyol,
on l'afeccionat ha pogut, bé, desaugar-se d'alguna manera, no?,
perquè jo crec que el ridícul va ser, lògicament, espantós, per dir-ho d'alguna...
Per qualificar-ho amb algun qualificatiu i valgui la redundància, no?
Jo t'ho dic una cosa, Manel, que realment aquesta setmana no he mirat res,
però perquè saps que de vegades...
No t'espadu res, eh?
No, no, no, tampoc acostumo a mirar ja foros ni opinions de gent, no?,
perquè jo crec que ja tenim una línia molt marcada d'opinió, no?
Tampoc he volgut cremar-me perquè trobo que perdre...
Tu pots perdre el camp del Múrcia, pràcticament, que és el QE o el penúltim.
10 partits sense guanyar, Carles.
I pots perdre, no?
Però el que no entenc és com pots perdre 4-0.
La forma, exacte, no?
Llavors, no, de sencís, potser és la paraula, una mica de passotisme, no?,
de dir què està passant amb aquest club, amb aquest equip, no?
Sobretot amb aquest club, ja, que arriba un moment que...
que quan no és una cosa és l'altra i se't treuen les ganes d'estar al peu del canó, no?, de vegades.
Follejant pàgines de diaris, avui estem a dijous, des del dilluns fins aquí, fins dijous,
doncs bé, està el propi Restou al Verde, jo crec que està perdent, està perdent una miqueta,
una miqueta els papers, no?, està allí tot, no ho sé, un entredó en principi,
a part de coincidir amb això, Carles, ha de ser un psicòleg, o sigui, ha d'animar els jugadors,
suposo que els devia animar, perquè tot recordem que el dilluns després del partit,
doncs bé, va estar 40-45 minuts de xerrada amb els jugadors.
Jo no sé si els ho devia explicar el cuento de la Capero Sita Roja o el de la Blanqueria,
però ell mateix amb unes declaracions, suposo que ho haurà sentit, se'l veu?
La traducció que podem fer d'aquestes declaracions és que ell també està decepcionat,
està sense arguments, pràcticament, doncs, per demostrar-ho o per defensar els jugadors
davant d'aquesta debacle, no?
És que jo, Manel, trobo dues coses, no?
I poder estar equivocat, és la meva opinió, vull dir que cada pericu opini el que vulgui, no?
Lògicament.
Però trobo que aquest equip, quan vam estar, va semblar, 15 jornades sense perdre,
14, jo ja ho deia aquí a la ràdio, i us ho deia, que aquest equip no és tan bo,
no estem guanyant els partits amb una solvència, amb una eficiència, amb una superioritat
davant dels altres rivals, o sigui, estem traient els partits amb un pèl de sort,
molts partits vam guanyar, bueno, no guanyàvem un partit amb dos gols de diferència,
vull dir, els traiem rescats, dic, aquest equip no era tan bo, i sempre vaig dir,
dic, aquest equip és, tant com estem, que estàvem molt bé,
crec que som capaços de lo millor i de lo pitjor, o sigui, d'estar 12 setmanes sense,
o 14 setmanes sense perdre, som capaços també d'estar 10 setmanes sense guanyar, no?
I trobo que abans n'érem tan bons, ni ara som tan dolents,
però trobo que aquest equip és un equip limitat, amb un bon 11,
quan està motivat, però en poca cosa més, i vull dir, i després poder,
això punt número 1, no?, i punt número 2,
poder, i és la meva opinió, repeteixo, però, poder estar tan en forma també,
hem sigut l'equip de moda del futbol espanyol, volíem agafar,
s'ha parlat que si érem el nou Sevilla, el nou equip que es posava de moda,
i als jugadors això els fa mal, nosaltres som un equip que si la gent curre,
si la gent està amb les piles posades, tirem, però sí,
si ja s'ho comencem a creure, i que si Valverde marxarà,
i si l'altre té cap a la selecció, i l'altre marxarà, té ofertes d'aquí, d'allà,
l'altre no el renoven i tal, la liem, la caguem, com se diu, no?
Bé, doncs crec que, Carles, l'opinió que acabes de donar,
que és el teu criteri, com a dir, cadascú pot opinar el que vulgui, no?
El que està clar és que el mateix Valverde volia una plantilla reduïda,
té una plantilla reduïda, però clar, sense Gorca, sense Pandiani,
que són exactament els llocs on més...
On més fa falta, en aquest cas, els dos jugadors contrastats,
com era el Gorca i el Bo del Pandiani, no?
Exacte, hi ha guanyguan...
I porten Evertons, i porten gent d'aquesta que realment no està donant.
La gran política de fitxatges de la nostra estimada directiva, no?
Don Pedro Tomàs, don Pac Urrera, i el màxim responsable, don Daniel Sánchez.
I ja que he nombrat el president, Carles,
m'agradaria també que fessis una mica de valoració sobre el que va dir aquesta setmana
amb una reunió que va fer a Sitges amb gent diferent, gent del món del futbol.
Cito, amics i dos, paraules textuals del nostre president, don Daniel Sánchez Llibre.
Textualment, no ens ha arribat cap oferta per cap jugador.
Bueno...
Encara no he acabat.
Mentida.
I si bé, això vol dir que encara no n'hi ha cap segons el nostre president,
demostra una altra, que no s'entera absolutament del que està passant amb aquest club,
continuo, i si bé alguna oferta, en refereixo,
no seria ni per discutir-la, atenció aquí,
a no ser que el club interessat pagués tota la clàusula.
Mentida.
Recordem el cas del teu amic Luis García,
que el club a Corre Cuita li va tindre d'adquirir els drets a un senyor particular,
Sebastián, don Sebastián Javier.
Bé, avui és 27 de març, Carles, de l'any 2008.
Suposo que vull creure encara una mica en el que acaba de dir textualment el nostre president.
I volia llegar això una miqueta, després de donar la teva opinió, amb el cas de Coro.
Tots sabeu que el Coro ha renovat fins a l'any 2012.
Això dona una mica de mala senyal, Carles.
Sí, sí, sí.
Ho hem estat comentant amb els marxellers,
que els hi comentessis als nostres idors, al nostre punt de vista, sobre aquest cas.
Lligar-ho una miqueta a les dues corres, no?
Les declaracions aquestes del Dani, que et repeteixo,
li prenem nota avui, perdona Dani,
però és que no te'n podem perdurar ja ni una,
perquè això s'està acabant ja.
Sí, sí.
No, bueno, jo content pel fet que un jugador com el Coro,
que s'ha identificat amb l'escut, amb els colors,
doncs el renovi, no?
I més amb el rendiment que ens ha donat, perquè si realment...
Jo no trobo que sigui un jugador, potser per estar de titular indiscutible,
però sí...
Si no juga!
No juga ni juga molt poquet,
però trobo que el que ha fet ell per l'Espanyol
i el que ha sent ell per l'Espanyol,
pocs jugadors trobaràs al mercat per aquest preu, no?
Llavors, xapó en el lloc que estigui renovat,
però si està renovat,
quan pràcticament l'entrada no compta amb ell,
quan pràcticament tenia un preacord,
encara que el seu mànager digui que no,
és perquè hi hauran fugues, hi hauran marxes,
i a això som conscients tots,
o sigui, jo crec que...
Tots els que ho volen veure.
No, jo crec que després surti un senyor,
en aquest cas el president,
i digui que d'aquí no marxarà ningú,
que no ha arribat cap oferta,
crec que sincerament ens pren per tontos.
O sigui, així de clar, perquè...
Una més.
Una vegada més.
Vull dir, tots sabem qui té ofertes amb aquest club,
i mira, ja no és per la premsa,
o sigui, a través de contactes,
o fins i tot de...
Carles, procurem estar...
Els nostres uïdors ho saben.
Alguna vegada soltem algun rumor,
però fundat.
Sí, sí, per això dic,
crec que ens prenen per tontos,
o sigui, i més sapiguent,
aquest senyor, el senyor Dani,
el president,
es deu pensar que som burros,
perquè, vull dir,
i més sapiguent com està l'economia,
amb el Josep Prost,
profitem per saludar-lo,
amb ell en record,
però sempre estem parlant
del tema econòmic del club,
i fa esgarrifar,
vull dir,
tenim que anar a un camp nou,
i l'única font d'ingressos
que podem tenir extraordinària
és jugar a la Champions
o jugar a la UEFA,
cosa impensable a hores d'ara,
ja estem fora d'Europa,
i no anirem a Europa,
jo crec que quedarem vuitens o novents,
porto bastant de temps dient.
Llavors,
molts jugadors voldran marxar,
perquè si nosaltres ens cremem, Manel,
com vols que no es cremi un jugador
que és un professional,
que el que vol és guanyar calé i títols,
hi ha qui no pot fer ni una cosa ni l'altra,
doncs aquests jugadors marxaran,
i això és inevitable,
i després veient el panorama
que hi ha a la cantera,
doncs jo l'any que ve
és que tremolo,
perquè com ens marxin
tres o quatre jugadors importants,
no sé qui pujarà,
i jo l'any,
ojalà m'equivoqui,
ojalà m'equivoqui,
però l'any que ve
pot ser un any dur, eh?
Podem ser crítics,
lògicament,
però com hem dit moltes vegades,
els nostres fidels oïdors ho saben,
no volem res més
que el bé del nostre club,
és que simplement és això,
i veiem que les persones
que estan ara davant,
doncs bé,
fan al revés,
més malament,
més malament que bé, no?
Volia que comentés això,
m'ha agradat bastant molt,
per dir-ho d'una altra manera,
Carles Albiol,
perquè bé,
això de la renovació de Coro
fins a l'any 2012,
pensa que ha sigut a Corre Cuita.
Té, com tot,
parxes.
Ofertes a Mallorca,
ofertes s'havia sumat
darrerament també
al Racing de Santander,
bé,
no és que diguéssim,
són equips bastant punters,
però bé,
el Coro estava a disgust aquí,
ell mateix,
si no directament,
el seu representant
ho va dir un munt de vegades,
no?
Va fer declaracions
dient que bé,
la seva prioritat
sempre seria l'Espanyol,
però clar,
ell no estava a gust aquí
perquè pràcticament
el resto Valverde
no ha comptat
res amb ell,
no?
I per què dic
que això fa mala olor,
amics uïdors?
Perquè
això,
com has dit tu molt bé,
Carles,
demostra que a final de temporada
aquí hi haurà
una desbandada
i el Coro,
per suposat,
és Perico,
un jugador molt volgut
per l'afició,
no cal dir-ho,
és un professional,
ha crescut,
ha creat,
millor dit,
alguna divisió també
dins de l'afició,
però bé,
això és normal,
som futbolistes,
som gent pública,
etcètera,
etcètera.
Per tant,
hem de fitxar,
Carles,
traiem la conclusió,
ens quedem en Coro Minas,
això què vol dir?
Que estan pensant ja
que Jark,
Ries,
Sabaleta,
Lluís García,
Sabaleta,
Kameni,
Tamudo té 30 anys
i li desitgem una vida
molt llarga futbolísticament
i de la penya,
però ja veiem com està el tema.
De la penya també en té
per 3 setmanes més
i vull dir,
i cada vegada juguen menys
i és un tema
que en guanyo ho hem vist,
quan l'equip estava funcionant
Kameni ha marxat a la Copa Àfrica,
Moïse s'ha estat lesionat,
Harjia s'ha estat lesionat,
Tamudo també s'ha lesionat,
ara estan tots ja.
Quan la columna vertebral
d'aquest equip falla,
aquest equip
és un equip molt vulgar,
ens ha fet 4 gols al Múrcia,
tu pots anar al camp del Múrcia
i perdre,
vull dir que tampoc és un entrenador
que diguis...
Això el Carles fent una miqueta
el tot d'humor,
perquè bé que aquesta nit
també ens han de perdre
una miqueta la cosa d'humor.
Recordem,
el Múrcia és equip de segona.
És equip de segona.
Ho sento pels nostres amics del Nàstic,
que se'n van fotre 4 cada dia,
ens van fotre un repàs,
igual que se'n van fotre.
I ho parlàvem ara
amb els companys del Nàstic.
I igual que se'n va fotre a Múrcia,
ho sento pels bons aficionats,
la gent de Múrcia
cau perfectament
i si algú t'està escoltant...
Són molt bona gent, home.
Bé, xavals,
esteu sentenciats.
No, i...
Estem sentenciats.
I tu ho vam comentar,
tu i jo ho vam comentar
abans del partit.
El Múrcia no guanyarà
cap partit més,
però a nosaltres ens la fotrà
i ens la va fotre.
I no ens vam equivocar.
L'equip aspirina,
l'equip rehabilitació,
són tots els qualificatius
que tenim.
Bé, passa en aquest moment
46 minuts de les 9 de la nit.
Ens queden 14 minuts
prop de 13 ja
per acabar el programa d'avui.
Però bé, Carles,
encara tenim moltes,
moltes més coses
que comentar, no?
Parlem una miqueta,
tots introduït també el tema
el B, l'Espanyol B.
Estem tots fixant-se
en el primer equip.
Les noies, també,
de l'equip femenè.
Fia temps que no parlàvem
del futbol base,
això que ens enorgullim,
que tenim la millor cantera
d'Espanya.
El nostre president
fa la boca ampla,
tenim la millor cantera
d'Espanya.
També la tenia
el Barça l'any passat
i ara està jugant
a tercera divisió,
l'equip del Barça B.
Un Espanyol B,
que si no m'equivoco,
Carles Corregeixem,
està ocupant actualment
el penúltim lloc
de la classificació
de segona B.
Bé,
i sembla que bé,
l'equip campió,
campió d'Espanya,
campió de la Copa del Rei,
de la Reina, perdó,
l'equip femení,
sembla que tampoc
les coses
li estan anant,
li estan anant massa bé, no?
No,
realment,
anem divuitens,
baixant quatre,
promocionant un,
31 punts,
a cinc punts de la salvació,
sis punts.
Vull dir,
jo l'altre dia
vam tenir l'oportunitat,
ara feia temps
que no anava al camp
a veure'ls
i vaig veure per la tele
i és un partit,
tampoc puc fer valoracions,
però vaig veure
un equip bloquejat,
un equip,
no sé què els hi deu passar,
però que tampoc
tens explicació,
perquè amb jugadors
de qualitat
com el Pedraza,
com el Palanca,
com el Riera,
vull dir,
l'Hèctor Simón mateix,
no?
Però no sé,
és que jo crec
que és una mica
la tònica d'aquest club,
no?
d'anar fent les coses
i és com el primer equip,
el primer equip
ja tenim 45 punts,
ja estem salvats,
doncs ara si guanyem
el camp dels altres,
doncs, bueno,
festa major
i hasta l'any que viene
i hasta luego Lucas
i això hem de canviar
perquè això no pot ser.
Està clar, Carles,
està bastant clar,
no?
Volia parlar també,
com he comentat abans,
a l'entro,
això que he fet,
volia que també
els nostres oïdors,
els oïdors del Tarragona
en blanc i blau,
es fessin una miqueta
cinc cèntims
de quins poden ser,
si ho podíem titular
d'alguna manera, Carles,
els efectes col·laterals
en aquest cas
d'aquesta pèssima
segona volta.
En concret,
la dada és la següent,
tornem al primer equip,
11 partits,
un total de 33 punts,
en aquest cas,
sumarien 9,
només se n'ha aconseguit
9 punts.
Actualment,
a la segona volta,
l'Espanyol ocuparia
el penúltim lloc
de la classificació.
Carles,
això per què?
Jo he estat aquesta tarda,
bé,
treballant una mica,
fent una mica l'esquema,
el guió del programa,
va ser que després el solteu,
però bé,
perquè la gent no diu,
perquè després el Junà Pro
diu que no treballem,
eh?
Perquè no treballem.
I he estat fent,
com us comentava ara,
amics uïdors,
bé,
he pres nota
de 4 o 5 efectes
col·laterals,
en aquest cas,
podríem titular-ho així,
de per què l'equip,
un equip que ha estat
lluitant fins i tot
per lluitar
pel títol de Lliga,
no ho oblidem,
hem estat a pocs punts
del Real Madrid,
en aquest cas,
i per contra
ha fet aquesta segona
pèssima volta.
Carles,
primer,
el que hem comentat abans,
no?
Potser el rumor
sobre aquests canvis d'aires
per part d'alguns jugadors
a final de temporada,
creus que afecta
en aquest cas
el rendiment general
de l'equip,
per no dir en concret
d'aquests jugadors,
en el sentit que,
bé,
apel·lar una miqueta allà
al passotisme,
el passotisme
que poden tenir,
doncs bé,
pensant,
bé,
com ara nosaltres marxarem d'aquí,
l'Espanyol és un equip trampolit,
d'aquí malauradament
encara no hem sortit,
pot ser aquesta també
una de les causes,
que els jugadors
estiguin més pendents
el pròxim any que no,
bé,
porten una samarreta històrica
i saben que representa
molt pels aficionats,
perquè els jugadors passen
i nosaltres continuem.
Pot ser aquesta una?
Depós en nombrarem
si ens dona temps.
Jo crec que sí,
que pot ser una.
Més efectes d'aquests col·laterals,
per dir-ho d'alguna manera,
insisteixo.
Jo crec que sí,
o sigui,
el jugador
és un professional
i ell no té els sentiments
cap a l'escut
com el podem tenir nosaltres,
tret d'alguns jugadors
que s'impliquen,
com pot ser el Zabaleta,
com pot ser el Lluís García,
per anomenar algú,
jugadors de la casa
com el Tamudo,
però realment
ells no senten els colors,
ells no van a les oficines
com n'hem naltros
i ells no pateixen
ni ploren
ni d'alegria
o de pena
per l'equip
com naltros,
pel club.
Llavors jo crec que pot ser,
o sigui,
realment els hi queden
deu partits,
hi ha gent que canviarà d'aires,
el grau d'implicació
no és el mateix,
jo no dic que sigui passotisme,
però dic que
en una lliga professional
com la nostra,
que les forces
estan superigualades,
que hi ha equips
que mosseguen,
que hi ha equips
que van a mort.
Et pots guanyar qualsevol
i pots guanyar qualsevol.
Exacte,
o estàs al 100%
tan física
com mentalment
o aquí
ja ho hem vist
que arriba el Levante
o el Murphy
que són els pitjors equips
a la classificació
i em remeteixo
i de la Rian.
Molt bé,
segona opció
en aquest cas
podria ser
aquest estiu
la Lliga acaba abans
i hi ha una Eurocopa
i bé,
no sé si malauradament
o per bé del club
hi ha dos,
tres jugadors
que tots semblen
indicar
que formaran part
de la selecció
espanyola
per jugar
aquesta Eurocopa
d'Europa.
Carles,
també se'ls ha criticat
amb aquests jugadors
alguna vegada
no foten la cama
per no lesionar-se.
Pot ser inconscientment
que ho facin,
jo també no ho dubto.
Jo crec que el Riera...
Veig que coincidim tu jo,
eh?
Sí, sí, sí.
Jo t'ho dic
aquesta tarda
i estàs fent una miqueta aquí.
Perquè el millor també
ho veiem cada dimensi
el partit junts,
però vull dir,
jo també el Riera
crec que gran part
de culpa
que estiguem
on hem estat
és gràcies a ell
o al Lluís García,
no?
Els pilars
i Tamudo,
no?
Però trobo que inconscientment
també la manera de jugar.
El Lluís García
és un jugador que hi va.
El Lluís García
jo crec que és dels pocs
que se salva amb implicació,
no?
I des d'aquí xapó per ell,
no?
Però, per exemple,
el Riera
és un jugador
que no es caracteritza
ni ara ni abans
per ser un jugador
que posi molt la cama,
no?
És un jugador tècnic,
és un jugador de màgia,
no?
Però poder també,
tot afecta, sí.
Molt bé.
Continuem?
De totes maneres,
sembla que t'estigui fent aquí
un temps.
De totes maneres,
jo sempre ho he dit,
que també,
una empresa,
ens agradi més
o ens agradi menys,
no?
I vull dir,
el que es veu
al terreny de joc,
per mi,
és molt el reflexe
del que es viu
en club,
el model de club,
no?
Jo crec que aquests jugadors
no es poden motivar
de la mateixa manera
perquè no tenen cap pressió.
O sigui,
si des del club...
És el que estàvem parlant.
Mira,
precisament,
m'has tret de la punta de la llengua,
Carles.
Què fan?
Ja ho has introduït tu mateix,
no?
Una mica
el conformisme històric,
que ja de sent habitual,
d'en els cent i pico anys
d'història que portem
del club.
En tenim ja
45 punts.
Sembla ser...
Ja estem salvats.
Inaugurarem l'estàdio
a primera divisió,
aquí,
a dormir.
No sé si l'inaugurarem...
Bé,
sí,
sí.
Esperem que sí,
no?
Per tant...
No,
per en guany sí,
perdona,
que ja arriba
tot allò del camp,
però sí,
és conformisme,
és no tenir model de club,
anar fent,
anar passant el dia a dia
i tirant,
i jo crec que al jugador
se l'he d'exigir.
O sigui,
tu a la teva feina,
jo a la meva,
Manel,
si no t'exigeixen,
tu rendeixes el mínim.
Està clar.
Bueno,
vull dir,
t'impliques,
però vull dir...
Exactament,
a veure,
t'impliques,
tu vas a treballar,
agafaràs la teva cartera,
estaràs al darrere de l'oficina
atenent a les persones,
no estaràs mal educat,
faràs la teva feina...
quan te pressionen
i quan te diuen objectius
és quan te poses les piles
i quan dius
tinc que fer això.
Per tant,
el jugador igual.
Ho aixaques també en aquest cas
al conformisme.
A la falta que surti un president,
tu imagines,
bueno,
anava a fer una comparació
i com sempre ha dit Carles,
i amics i dos,
les comparacions
doncs sempre resulten
una miqueta odioses,
no?
Algú comentava
per algun foro d'internet
que li agradaria
que l'Espanyol
sigués un president
com el José María del Nido
del Sevilla.
Potser com el José María del Nido,
no, o sigui,
ni tanto,
ni tanto,
ni tanto,
ni tanto,
ni tanto,
ni tanto.
Ni millor que el que tenim,
és que costa molt,
costa molt poc superar-ho.
A veure si és veritat,
i el que ens va dir aquí
a Mantena
el Sebastián Javier
que quan talli la cinta
el Dani marxarà,
que no s'ho creu,
que no tornem a dir
que no s'ho creu ni ell.
Com te'n recordes.
Però bueno.
Bé,
per tant també,
o sigui,
i bé,
i també,
bé,
un altre d'aquests
efectes col·laterals
que estem aquí comentant
per no justificar,
però bé,
doncs,
per donar
cosa clara,
veu clara
amb aquesta pèssima segona volta,
jo tenia també aquí notat
que Valverde va fer
amb el seu dia
unes declaracions
dient que bé,
que no volia
una plantilla
massa ampla.
Cansament,
jo crec que l'excusa
no és el cansament,
perquè recorda-te
que estem eliminats,
estem eliminats
de la Copa del Rei,
aquest any
no juguem
Copa de la UEFA,
juguem un partidet per setmana,
salvo dues o tres jornades
que hem jugat
entre dimecres,
per tant,
l'opció aquesta
del cansament,
que estaven cansats,
fixa't,
l'any passat sí que estarien cansats
i fixa't que van arribar
fins a la Copa de la UEFA.
Sí,
Manel,
però és que és el que tornem a estar,
o sigui,
jo crec que
aquí posem
a 200 pericus,
o 500,
o 1.000,
o 10,
és igual.
Aquí no acaben,
Carles.
No,
no acaben,
però s'ajuntem.
La taula és gran,
però aquí no acaben.
La Silvia ja m'està dient,
ni t'ho pensis.
Ni t'ho pensis.
Però vull dir,
endavant,
perdona.
I tots comencem a dir,
qui posaríem d'equip inicial,
sortirien,
jo crec que...
És que no hi ha més.
Amb un 98% de probabilitat
de no equivocar-me
sortiria a Tamudo,
sortiria a De La Penya,
podria sortir,
bueno,
Riera també,
però potser sortiria a Baldo,
sortiria a Rufete,
o sigui,
sortirien jugadors
que realment
tenen una edat...
El meu amic Rufete.
El meu amic Rufete.
Vull dir,
o jugadors que per lesions,
que tant de bo,
o sigui,
jo vull el Tamudo
el primer de tots,
però vull dir,
que De La Penya
cada vegada juga menys,
que Tamudo
cada vegada jugarà menys,
que Rufete
tampoc pot jugar,
No et fiquis amb el meu amic Rufete.
No, no, si no m'hi poso.
Saps que avui molt,
l'estima molt i la pressió molt.
Sí, no,
des d'aquí som fans d'ella.
I Carles,
finalment ja hi...
És el que hi ha,
no hi ha més.
Està clar, Carles.
I finalment ja
havia pensat ja
en rumors,
com sempre a vegades
diem aquí, no?
Però clar,
vols dir que cobren aquests tios?
Que sí, què?
Que se cobren calés.
Home, jo crec que sí.
Jo crec que sí.
No, no fotem.
L'ençó la pregunta.
No, no fotem.
Jo pago dos carnets,
suposo que això va
per algun puesto.
Amb dos carnets
m'assembla que ells no...
Per un xiclent sí
que els arribarà.
Jo crec que sí.
Vols dir que cobren aquests tios?
Que estan a corrent del pare.
Home, jo no tinc...
Ja ens informarem.
Ja ens informarem.
Home, jo crec que sí, Manel,
no fotem.
Se'ns faltaria això
ja per acabar de rematar.
No ho sé,
perquè segur que més d'un
obre la caixa
i a part de les titaranyes
que està deuen estar ja a Florides.
Oh, Manel,
t'ho puc assegurar.
Jo crec que cobrar cobren
i t'ho puc assegurar.
M'hi fotria la mal joc
que també tenen
cistella de Nadal, eh?
Per mereixos
i tot això.
Segur que els hi cau.
I gratis, a més, no?
I gratis, a més.
Bé, doncs bé,
Carles, com diuen sempre,
no, i amics uïdors,
una mica d'humor
dins de la mala setmana
que portem,
doncs no va malament.
Proper diumenge,
5 de la tarda,
final anticipada,
ho podíem titular
d'aquesta manera,
Espanyol Racing de Santander,
un Racing de Santander
que ocupa en aquests moments
el cinquè lloc
a la classificació
admirable a la temporada
de l'equip Càntebre
en 47 punts,
per tant,
dos més
que el Real Club Deportiu
Espanyol.
Recordar també
els amics uïdors
que l'autocar
de la penya
espanyolista de Tarragona
sortirà, com és habitual,
a les 3 de la tarda
el diumenge
des de la plaça
Imperial Tarraco.
Valverde Carles
sembla que anuncia
canvis a l'11 inicial
i bé,
com ell mateix ha declarat,
és una final.
Malauradament,
estem acostumats
a jugar finals com aquestes,
no?
Jo és que,
cada partit és una final.
A lo millor...
Ràpidament, Carles,
sisplau,
perquè la Silva
ja m'està fent...
Jo a lo millor
com estic tan decebut
en guany
o aquesta temporada,
jo crec que una final
no serà perquè
crec que no hi anirem
a la UEFA,
ojalà m'equivoqui,
però ni UEFA,
ni Champions,
ni res.
Llavors,
de menys ja faci bon dia,
faci solet,
estarem allí
com a marquesos,
portarem el bocata,
i a veure què passa,
a veure si ens surt
la de Calo o la d'Arena,
tu,
jo ja no sé què dir-te.
Ja no hi confio,
t'apresures a fer...
No, no, no.
Home, sí, va.
Posa un triple d'aquí.
Abans teníem un pernil aquí
del primer any,
ja portem sis anys
fent el Tarragona
en blanc i blanc.
La Sílvia,
que es mulli la Sílvia.
Parece que folla,
però el pernil
que teníem el primer any
i fa sis anys
encara el tenim aquí redue.
Va, dos a zero, dos a zero.
Que deu estar flotint.
Dos a zero.
Que després ens diran
que no som optimistes.
Sobretot optimistes.
No, si tenim...
Tenim més modal que la Sílvia.
Realment no volem res més,
res més que...
Bé, això significaria també
doncs bé,
tornar a entrar
a zona UEFA.
Un Racing que bé,
sorprèn.
Insisteixo,
jo crec que el València
ve apretant,
el tenim a sis punts.
Ah, sis punts.
El Getafe ve apretant.
Jo no ho veig tan clar
que ens fotem a UEFA, eh?
Esperem per aquesta vegada,
Carles, que t'equivoquis.
Esperem, esperem.
Animant com sempre.
Sí, sempre.
Això sempre.
I bé, amics i idòs,
això està tot per avui.
No tenim ja més temps per més.
Teniu, com sempre sabeu,
una cita amb nosaltres
el proper dijous
de les 9 i mitja
aquí a Tarragona,
en Blanquirol,
sempre, sempre
amb les darreres notícies
de l'Espanyol.
Control, t'any,
Sílvia García,
bona nit, Carles Laviol,
fins i tot que ve.
I que ho està parlant,
Marell Sant Romà,
de pressa, de pressa,
molt bones i pàriques nits
a tots.
Tarragona en blanc i blau,
el programa de l'Espanyol
a Tarragona Ràdio.
Alcald Ràdio
I ll JOUND
L'Espanyol
ESPAÑOL