.
Obrim una finestra al món.
Una trobada setmanal amb el programa de ràdio escolar
elaborat pels centres educatius de Sant Salvador, a Tarragona Ràdio.
Són quatre alumnes de Sant Salvador que portem els castells al cor.
Presentarem les nostres colles, els xiquets i la jove.
Ho fan els petits i els vells, tothom apren a fer castells.
Us direm com el castell és corona i les actuacions més importants a Tarragona.
Les colles fan activitats, gincames, opció i dinars.
Entrevistarem a dos castellers, l'ocaña de la jove i el conesa dels xiquets.
Their destination unknown.
No, no, no, no, no, no, no, no.
Bon dia, em dic Natàlia Vidal, tinc 16 anys i he nascut a Tarragona.
Ara estic fent quart d'ESO a l'Institut de Sant Salvador.
Explicaré més o menys com vaig entrar a la colla jove dels xiquets de Tarragona.
No me'n recordo gaire, perquè tenia tres anys, quasi quatre,
però sé que va ser el 6 de febrer del 1996.
Va ser gràcies al meu pare, que em va portar a mi
i des de llavors sóc a la jove i pujo enrere any.
Hola, bon dia, em dic Santos Junior Quintero, tinc 15 anys, sóc venezolà i faig tercer d'ESO.
Sóc dels xiquets de Tarragona i vaig entrar als castells als 10 anys.
Vaig entrar per un veí.
Jo sóc el Richi, sóc el germà del Santos Junior i vaig entrar amb ell als 9 anys.
Hem dit Lluís Subeda, tinc 13 anys i vaig néixer a Tarragona.
Vaig entrar als 9 anys als castells, reig als meus companys d'escola, el Junior i el Richi.
I ara tots tres som del xiquet de Tarragona.
Junior, com vas aprendre a fer castells?
Fent pila a les barres que tenien al local.
Les barres tallen aguantar-te. I tu, Richi?
Jo vaig començar pujant en un minús que teníem a la colla que eren dos.
També feien castells petits de 5 o 6 pisos. I tu, Natàlia, com vas aprendre?
Amb 4 anys poc te'n pots en recordar, però els que m'ensenyaven eren l'equip de canalla.
Feien pilars, columnes i m'ensenyaven a fer l'acotxadora.
Els castells no són difícils de fer ni d'aprendre. Això sí, t'han d'agradar i no tenir foc.
Lluís, què és el més important?
Sempre has de pujar i mirar cap a dalt i has de tenir molta confiança amb els que t'aguanten.
Si no confies en els teus companys, no anirà bé. És com un equip.
Hem de confiar tots de tots i sempre pensar que el castell es descarregarà.
Quines són les diades més importants a Tarragona?
Comencem per Sant Jordi, després Sant Joan, Sant Magí, la Diada Nacional, Santa Tecla
i la Mercè que es fa al Pilar caminant des de la catedral fins a la plaça de la Font que arriben a l'Ajuntament.
Per Santa Tecla es fan dos diades, la de Sembra amb les colles de Tarragona
i la de Festa Major que actuen les dues colles grans de la ciutat i venen.
La Franca, la Vella, de Valls i alguna vegada han vingut Minyons de Terrassa.
Per a mi les diades més importants són Sant Magí i Santa Tecla
i la Diada de l'Esperidió que és una diada que fa la colla jove al final de temporada.
Són diades espectaculars i més si fem bons castells.
Els xiquets també hem fet una diada al final de temporada i aquest any hem fet bons castells.
I cada dos anys es fa el concurs de castells.
Pel concurs venen 19 o 20 colles.
Solen ser les que passen d'un castell mínim que el decideix aixer un jurat.
És molt important perquè hi ha molta rivalitat i molta gent.
Venen totes les televisions i has de quedar bé davant el públic de Tarragona.
Aquell dia es poden veure les colles més grans a la mateixa plaça.
Al concurs podem veure el castell de Gama Estra, com el 3 de 10,
que és un castell molt difícil perquè fa falta molta gent per fer el forre i les manilles.
Aquell dia hi ha molts nervis al matí, pensant, com sortiran els castells avui?
Què faran els matalassers?
Bé!
Costa parar els nervis, però un cop a plaça t'agafa la cosa de dir,
avui és el dia i anem a fer castells de veritat, encara que després surti malament.
També anem a fer castells fora de Catalunya.
Els xiquets van anar a l'Ugronya.
Van anar a un hotel, van deixar les coses i van sortir a conèixer la ciutat.
Van fer castells petits.
Amb la jove he anat a Holanda, París i Mallorca,
que és l'últim viatge que hem realitzat.
Són experiències divertides perquè vas amb la teva colla a passar-ho bé
i a fer castells, que és el que ens agrada.
Va molt bé, va molt bé.
A Conxador i Enseneta en aquests moments a l'esquena de Dosos.
A Castellà s'ha de mantenir molt a mida.
Ja gairebé ho tenen.
Està a punt de col·locar-se l'Aconxador.
Natàlia, no és el castell que més recordes?
El 4 de 9 en Folra, que feia de Dosos, va ser un castell molt estimat per mi.
De Pilar, recordo el de 7, que feia d'Enseneta.
El primer en descarregar va ser a la plaça de la Font.
Escoltar un post a la pell de gallina, perquè em donen ganes de pujar.
I tu què, Júnior? Tens alguna cosa per explicar-nos?
Jo recordo el 3 de 9 en Folra, que feia de Dosos, de l'any passat.
Feia molt de temps que els xiquets no feien aquest castell i la gent estava emocionada.
En una situació que no hi hagi accés d'eufòria, Aconxador col·locat, el poden carregar bé, el poden carregar bé, el poden carregar bé.
Una, dues, tres passes, 3 de 9 en Folra carregat.
Ara una mica amb la llet, ara una mica amb la bava, ara una mica de puteria, ara una mica de categoria.
Enseneta i Aconxador ja s'enfora, aguantant quins, aguantant sisens, aquí ha d'aguantar tothom.
Aquell dia vaig plorar molt, perquè nosaltres també el podíem haver fet, però la canalla va tirar avall.
Després vaig pujar el 4 de 8 plorant. I tu, Ritzi?
Jo me'n recordo molt bé del 4 de 8 en l'agulla de la plaça de la Font, perquè va caure i em va posar 4 punts a la barbeta.
I el 5 de 8 de l'any passat de la nostra diada, perquè feia molts anys que anaven darrere i sempre queien.
I tu, Lluís?
Un dels castells que més recordo va ser el 5 de 8 del concurs del 2004,
perquè ja anava a la regla, l'engeneta es va liar i va baixar per mig.
I el castell no va valdre.
L'altre castell que més recordo és el 4 de 8 amb l'agulla, a la plaça de la Font,
perquè els xiquets feien molts anys que no el feien i es movia molt.
Va ser molt treballat per tota la colla.
Gran, gran, gran, gran, gran, gran, gran, gran, gran, gran, gran, gran 3 de Nova Forra, descarregat, pujaria la pasta.
Com és la rivalitat entre els xiquets i la jove?
La rivalitat és molt divertida per a la jove. Vosaltres sou els matalassers i per als xiquets nosaltres som els velletes.
Són coses que fan gràcia, però també fan emprenyar.
Nosaltres som amics, cadascú a la seva colla, però quan parlem dels castells fa ràbia.
Que hi hagi rivalitat entre les colles de la ciutat és el que fa que sigui tot més interessant.
Nosaltres pensem el mateix, però la gent gran explica més, perquè no pensen com nosaltres.
A més de fer castells fa altres activitats.
A la colla jove fem gincames amb altres colles, anem de colònies, fem calçotades i dinars.
Els xiquets també fem dinars, fem el bingo, els reis, sortides a esquiar, a portaventura i gincames.
I també anem de colònia i a la platja.
Quasi que fem el mateix.
Bon dia.
Ens acompanyen dos castells tarragonins, Jordi Conesa, dels xiquets, i Joan Ramon Ocanya, de la jove.
Què penseu sobre els castells?
Qui comença? Bé, jo mateix.
Bé, els castells són una mostra de folclore, molt important a les nostres comarques,
perquè la veritat és que li donen, jo, sota el meu punt de vista, li donen una riquesa a les nostres festes majors molt important,
perquè és una activitat diferent de la majoria de les de folclore.
perquè el tema dels castells, doncs, hi ha el component aquest de la incertesa de si es farà o no un castell,
i de la emoció, etcètera.
O sigui, és una activitat molt maca que podem estar orgullosos de disfrutar-la a les nostres comarques.
Jo, per mi, és una activitat que et permet, a més a més, relacionar-te amb un ventall de gent de diferents edats.
És a dir, pots trobar des de nens que poden arribar a tenir 3, 4 anys, fins a persones que en poden tenir 80, no?
I el fet de poder-te relacionar amb tot aquest tipus de gent diferent, no?, és important, no?,
perquè el dia a dia, en la feina que fas i en els llocs on vas, no tens potser aquesta oportunitat, no?,
i els castells et donen l'oportunitat, doncs, de poder-ho fer.
Què? Quins carrers heu tingut a la colla?
Bé, jo vaig començar com a secretari, ara no recordo, l'any 90, potser, vaig estar dos o tres anys de secretari,
i després, casualitats de la vida, doncs, vaig arribar a ser cap de colla.
I bé, la veritat és que és una experiència molt maca i molt enriquidora.
Jo he passat per, bé, vaig ser cap, primer que vaig ser cap de pinyes,
després, l'any 99, 2000 vaig ser segon cap de colla,
i des de l'any 2004 al 2007 també et vaig compaginar el càrrec de segon cap de colla
amb el càrrec també d'encarregat de la canalla.
Joan Ramon, influeix molt a la vida ser cap de colla?
Doncs, la veritat és que sí.
Primer, perquè la responsabilitat que tens amb la pròpia colla, no?
Tota la colla una mica sempre està pendent del cap de colla,
perquè d'ell depèn una mica els èxits i els fracassos de la colla, no?
Llavors, ets el màxim responsable i una mica ets el centre d'atenció de la colla.
Per altra banda, també sí que és veritat que t'atorga una mica de popularitat,
perquè gràcies a ser cap de colla, doncs, ets més conegut,
tant a la mateixa colla com fora de la colla a la mateixa ciutat de Tarragona,
perquè, bé, les colles castelleres a Tarragona són molt importants,
i fins i tot a el que és tot l'àmbit del món casteller, no?
Ets més conegut i més popular, i, bé, això sempre agrada
i fa que, bé, que et sentis una mica millor.
Joan Ramon, quin va ser el millor castell que vau fer
quan estaves de cap de colla?
Ostres, ara això sí que és una pregunta ja una mica complicada,
perquè triar-ne un és difícil.
Però jo potser em quedaria, no ho sé, amb el 4 de 8 amb agulla.
4 de 8 amb agulla, que vam fer l'any 97,
amb la qual tu anaves d'en Xeneta del Pilar,
i aquell castell, doncs, la veritat,
perquè era la primera vegada que es descarregava a Tarragona,
i només l'havien fet dos colles més,
doncs, per mi, va omplir bastant de satisfacció.
Jordi, què penses de la canalla quan tira avall?
Aquestes preguntes no es fan.
és una barreja de...
Depèn del moment.
És una barreja de sentiments,
de ràbia,
d'impotència,
en calent, no?
És a dir, tu estàs treballant perquè això no passi.
Realment, un dels punts més importants
que intentem inculcar a la canalla quan assagem
és que, sobretot,
no es tinguin enrere amb un castell,
és a dir,
sempre que sigui abans de fer el castell,
sempre que sigui abans de fer el castell,
els diríem que ens ho diguin,
però que un cop estan damunt de la pinya,
no ho facin,
perquè si realment ens ho diuen abans,
sempre podem tenir una altra persona preparada,
o hem de tenir una altra persona preparada per fer allò,
però dalt del castell no pot ser res,
llavors hi ha un moment que,
que, bueno, que penses,
els mataria, no?
Et mataria, no?
Però, bueno, ràpidament,
com a responsable,
clar, t'has de posar la pell, no?
Jo no pujaria allà on pugeu vosaltres, no?
Llavors, bueno,
puc entendre que hi hagi un moment de por,
de dubte,
vosaltres veieu com va el castell
en un moment determinat,
diferent a com ho veiem nosaltres des de baix,
i sí que en un primer moment, ja et dic,
és ràbia i impotència,
però després, de seguida,
doncs, bueno, ho has d'entendre, no?
i, bueno,
has d'intentar fer veure al nen,
doncs, que el castell està bé,
però l'has de cuidar i l'has de mimar,
perquè el que no pots fer
tampoc és esbroncar-lo
i dir-li que ho ha fet malament,
i, bueno,
has de barrejar una mica el cuidar-lo
i fer-li veure, doncs,
que no ho va tornar a fer, no?
Jordi,
s'ha enganyat algun cop a la canalla?
Sí,
sí,
tinc que dir la veritat,
sí, la veritat és que sí,
a vegades són enganys,
i, bueno,
jo no,
enganyar és molt fort, no?
La paraula engany és molt fort,
però sí he intentat
convèncer
un nen
perquè fes una cosa,
potser,
sense jo tampoc,
potser,
no estar-ne del tot convençut, no?
No és enganyar.
A vegades m'ha sortit bé
i a vegades m'ha sortit malament,
però, bueno,
els castells tenen aquest component,
també, no?
Hi ha un moment que hem d'arriscar-nos,
potser,
no sempre,
però hi ha moments que t'has d'arriscar
i llavors has d'intentar,
és una de les teves feines,
jo crec que com a encarregat de canalla
convèncer els nens
perquè facin allò
que han estat entrenats
per fer, no?
Jo no diria engany,
engany...
És una paraula lletge,
a mi no m'acaba d'agradar.
Què penseu sobre la rivalitat?
Bueno, a veure,
és que, a veure,
rivalitat,
una persona que és un rival,
és una persona, doncs,
que hi competeixes contra ella,
no?,
per ser millor.
En el món dels castells,
això potser s'equipararia,
sobretot en colles
que estan al mateix nivell,
que fan la mateixa gama de castells,
doncs,
a intentar ser millors
dintre d'aquest grup de colles
que fan els mateixos castells que tu,
no?
però en clau tarragonina
i sent,
bueno,
jo penso,
suposo que el Joan Ramon
pensarà del mateix,
per mi rivalitat
vol dir sempre
quedar per davant
de la colla jove.
Llavors,
independentment
que tingui més,
menys relació
amb components
de la colla o no,
però a nivell,
és com un Barça-Madrid,
no?
El Barça sempre vol guanyar el Madrid
i el Madrid sempre vol guanyar el Barça,
no?
Doncs,
en aquest cas,
és el mateix,
no?
jo per mi,
quedar sempre davant d'ells,
no?
De la colla jove.
Sí,
la rivalitat és molt,
com bé ha dit el Jordi,
és molt important al món dels castells,
és el que et fa,
és la motivació que et fa
intentar fer millors castells,
perquè tu vols guanyar
a les altres colles,
evidentment,
primer als xiquets,
però després també,
a vegades,
mires colles de fora de Tarragona,
i la rivalitat és primordial
en el món dels castells,
perquè és el que el fa,
jo crec que és el que el fa evolucionar
i que els castells siguin millors.
Us heu enfadat algun cop,
per als castells?
Sí,
sí,
jo sí,
bastantes vegades,
sobretot quan,
quan no assoleixes algun objectiu
que has treballat molt,
algun castell que has estat tot l'any treballant
i pel que sigui,
no el fas,
doncs t'enfades,
t'enfades,
no amb ningú,
sinó potser amb tu mateix
o amb la colla,
no amb ningú especial,
però clar,
no te sents molt bé.
Sí,
sí,
hi ha moments,
doncs,
que les coses no funcionen
com tu voldries
i això és motiu d'enfadament,
independentment
que després puguis tenir
algun problema puntual
amb algun casteller o no,
però,
bueno,
això és mínim,
vull dir,
és més un enfado propi,
com deia el Joan Ramon,
que no pas amb la colla en general.
perquè tu penses,
intentes fer una manera,
o intentes buscar una manera de treballar
i a vegades no et surt
i llavors això provoca una mica d'enfadament en tu mateix.
En quin castell us heu emocionat més?
Difícil,
difícil,
n'hi ha molts,
n'hi ha molts.
A veure,
a veure,
jo,
evidentment,
recordo
amb molta alegria
el primer 5 de 8
que vam descarregar
per Sant Magí
el 99
i també el primer 3 de 9
descarregat,
no?
Perquè,
a més a més,
jo era segon cap de colla
i llavors suposo que la satisfacció
encara,
encara és més,
és més gran,
no?
Però també recordo
amb molta alegria
el primer 4 de 8
amb l'agulla
que vam carregar
i llavors castells
no tan importants
o no tan grans
però que també poden significar
el debut d'un nen
com a cotxador,
el debut d'un dosos
o d'una enxaneta
que quan ets responsable de canalla
i les coses surten
doncs també tens una alegria,
és diferent,
és una alegria diferent
però, ostres,
igual un 3 de 8
a mi m'ha emocionat
encara que no ho sembli
molt perquè,
no ho sé,
hi ha hagut,
hem pogut fer 3 canvis
i aquell nen ha fet
el primer castell de 8
després d'haver treballat moltíssim
i veus amb el nen mateix,
no?
i és una emoció diferent.
A nivell castell,
ja et dic,
el 5 de 8,
el 3 de 9
i a mi el 4 de 8
amb l'agulla
que és una espineta
que tenim clavada
que a mi és el castell
que més m'agrada
i que encara no hem pogut
no hem pogut descarregar.
Sí,
hi ha molts castells
com bé diu el Jordi
que t'emocionen,
però si n'hem de triar un,
jo m'he quedat
amb el primer 3 de 9
de la que vam fer
la colla jove descarregat
que va ser a Sant Magí
del 94
que era el primer castell de 9
que descarregàvem
una mica inesperat
perquè no
havíem carregat l'any passat
el 93
havíem carregat
un 4 de 9
però descarregar
el primer castell de 9
va ser
perquè a més
no ens ho acabàvem de creure
a mi em va emocionar molt
i creieu que fareu el concurs?
aquí podem ser optimistes
no passa res
com que tampoc m'anem ara
llavors
jo crec que quedarem tercers
tercers
per davant dels xiquets
evidentment
bueno
naltros
no ho sé
la veritat és que no ho sé
jo també puc dir
home
primers i segons
és super difícil
tercers
bueno
depèn
depèn
amb tripletes
per cada tercer
llavors
tripletes
3 de 9
4 de 9
5 de 8
són 3 castells
que nosaltres
per separats
els hem fet
i inclús el 3 de 9
i el 5 de 8
junts també
però el 4 de 9
no l'hem fet encara
llavors
la colla està en un moment
en el nostre cas
veient la temporada
l'any passat
amb moltes ganes
amb molta il·lusió
i penso que pot ser
un bon any
i que realment
ens ho mereixem també
Jordi
Joan Ramon
gràcies per haver vingut
gràcies a vosaltres
moltes gràcies a vosaltres
We will, we will
rock you
We will, we will
rock you
All right
Em s'agradaria
que la gent
s'anima a fer castells
Els xiquets
assallem els dimarts
a les 8 i mitja
i els divendres
a les 10
al carrer Sant Anna
i la jove
a les mateixes
hores i dies
però al carrer
cos del bou
Força
Equilibri
Valor
i seny
all right
feel relaxed
am
har
Hore
Ich
who
pel
am
am
am
am
am
am
am
am
am
am
am
am
am
am
am
am
a