TARRAGONA RÀDIO
O bé a través del correu electrònic
al matí arroba tarragonaradio.cat
Dijous, 10 de juliol,
al matí de Tarragona Ràdio,
línia directa amb l'alcalde
a la sintonia de la Ràdio de la Ciutat.
Què sé? Festival de Músiques del Món.
Noves tendències i fusió de Tarragona.
Vine del 13 al 20 de juliol.
Per fer-te amb el programa
i conèixer les bases del concurs
Què sé, jo què sé?
Entra a www.myspace.com
barra QS Festival.
Regalem dues consoles avui.
Tarragona es connecta amb la cultura.
Què sé?
Tarragona es규 a la gu 하나.
Qualme, garσε la gu ofert outer late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late.
Tarragona es close to the explodee at the front right late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late late Diamond op残 ol divertido e vậy pancладado tool.
Música
Demà se celebra el castell de Montesquiu, a la comarca d'Osona,
una trobada de dos tipus d'activitats dins el món de la sardana força actius,
el de l'ensenyament i el dels informadors.
Tant en un cas com en l'altre, es tracta de posar al dia les tasques pròpies
amb debat i presentació de novetats inclosos.
En el primer, el de l'ensenyament, que es fa a nivell de representants d'entitats
que es dediquen precisament a aquesta tasca d'ensenyament a la gent jove,
es donarà a conèixer un nou innovador material de suport als cursos de sardanes.
És evident que l'ensenyament és bàsic, encara que a vegades pugui semblar
que es realitza una tasca estèril.
La veritat és que no és així, tot i que també és clar que calen tècniques
i la coordinació dels esforços per treure'n un major rendiment.
Benvingudes, doncs, trobades com aquestes, sobretot si ja d'entrada aporten novetats.
Els informadors, per la nostra banda, entre altres coses,
parlarem de la sardana de l'any, un muntatge polèmic, però que molts creiem útil,
sobretot per la difusió de les noves composicions, més que res.
Segur que cal millorar el sistema i tot el que per la seva mateixa naturalesa
mai no serà a gust de tothom.
Tampoc aquí els responsables han adormit o han acomodat
i han pensat maneres per fer el concurs menys procliu a les situacions sospitoses.
Caldrà veure, és clar, quines són aquestes modificacions per jutjar-les,
però també, en aquest cas, pinta bé que els convocants no hi vagin sense oferir res.
Molt bon dia, nova edició de l'1, 2 i seguit.
El temps de sedanes, esbars i música per acablar.
Bon dia a tothom.
És que no ens deus parlar.
Apa.
S'ha de començar per alguna cosa, no?
Sí, home, però...
Molt bon dia.
Digue-la, seriosament.
És que tenia ganes, tu, tot una setmana sense parlar-me, sense fer ràdio.
Avui, programa número 613.
13.
I ja està, escolta'm, i ja està ple de notícies i de...
Tot això ho diràs ara al sumari.
I us recordo, per a aquells que vulgueu,
que qui vulgui posar-se en contacte amb nosaltres
ho pot fer-ho mitjançant el telèfon al 977.
Ja ho dius ara, tu.
Ho dic ara, perquè si no, el meu espai em queda tan reduït
que quasi la gent, clar...
Angela, això és una queixa.
Sí, home, no.
No, no.
És un suggeriment, no?
Bé, jo et dic el telèfon, que és el 977.
Vol que el truquin, podeu posar-vos, clar, se li mengi al mig programa.
Clar, després me deixeu amb cinc minutets del meu espai
i no pot ser això.
Doncs això, si voleu dir-hi la vostra, vinga.
Podeu fer-ho des d'allà.
Des d'allà, exactament.
Ja mateix, al 977 24 47 67.
I ja sabeu, qualsevol suggeriment, pregunta, queixa i...
jo què sé, el que vulgueu.
El que us suggeri el tema del nostre programa.
Sardanes, es bars, música, bracol, volà.
Anem a fer això que deies, el resum del que tenim preparat pel programa d'avui.
I hem començat amb aquest ímpetu, aquestes ganes de dir alguna cosa
que no ens han presentat, home.
És veritat, és veritat.
El Lluís, el control de so, el David.
Jo mateix, la Maria Rosa.
Hola.
I on serveix l'Àngel?
L'Àngel.
Au, al final no em presentàveu, eh, m'ho he hagut de dir.
Estava així tan contents.
Anem a començar.
I avui parlarem a l'agenda, com sempre en aquesta època de l'any, força propostes,
però ens agrada destacar els cicles d'estiu que comencen.
Alguns ja han començat, com el de Reus ahir.
Avui ho farà el de Salou i demà el del Vendrell.
A Terrona encara haurem d'esperar una miqueta més, fins d'aquí uns 15 dies,
bé, 14, divendres, no el proper, sinó l'altre, ja en parlarem.
El dia 18.
Farem la nostra habitual repassada per l'actualitat pel país,
així començarem viatjant a Vic, on ahir es va presentar la Cobla, ciutat de Vic.
Amb una notícia que, ja ho veurem, després ho comentarem,
els seus components ens han cridat molt l'atenció.
Ja ho veureu, ja ho veureu.
Els que per poc que conegueu els músics de Cobla,
us sonaran molts d'aquells noms que hi apareixen.
Demà, a Castell de Montesquieu, ja ho comentava,
hem començat el programa, després a les notícies en parlarem una miqueta més,
com una altra trobada, un altre punt de debat que hi haurà demà a Sitges,
en aquest cas el Congrés de Taneus,
evidentment inclosos en algunes ocasions amb la temàtica que ocupa el nostre programa.
I un centenari, el que possiblement sigui l'esbar més veterà
dels actualment en actiu, l'esbar català de Densaires,
continua celebrant activitats en aquest centenari,
parlarem de la campanya que sobretot han promogut molts dansaires del Penedès
per tal de demanar que la Santana sigui qualificada com a dansa nacional de Catalunya.
Busquen adhesions i hi ha la segona adhesió d'un municipi a nivell oficial,
el de Calafell.
El concurs de planes.
La setmana passada, atenció senyors,
dos primers de la colla veterana terrenyina Tocs de Dança.
Enhorabona als toqueros que estan que se salen.
Estan que es menjen el món.
Bueno, aquest any, pòdium, pòdium, eh?
I ja ho veurem.
Mirarem de lligar-ho amb les cefarderies perquè també n'hi ha alguna de curiosa.
En tens alguna així remarcable?
No, remarcable no, però bé, ja ho sabreu.
Et fa por remarcar-la perquè potser no hi ha temps.
Exacte, jo, per si de cas, més val prevenir.
Doncs anem per feina, començem amb música i amb la primera de les cerdanes.
I l'any 1982, amb motiu del centenari de Pablo Picasso,
la Cobra Municipal Ciutat de Barcelona per iniciativa d'Oreli Vila,
aleshores el seu director,
va encarregar sis músics de prestigi a altres tantes cerdanes
que havien d'estar inspirades en obres picasianes de tema cerdanístic
que foren estrenades a la plaça del rei de Barcelona el dia 10 de juliol del 1982.
Un d'aquests autors escollits fa un Narcís Paulís,
qui va escollir la cerdana de la Pau,
un dibuix fet en tinta xinesa, que va donar-li forma de cerdana.
Aquesta cara escoltarem interpretada per la Cobla Sant Jordi,
ciutat de Barcelona, dirigida per Xavier Pagès, la cerdana de la Pau.
La Cerdana de la Pau
La Cerdana de la Pau
La Cerdana de la Pau
La Cerdana de la Pau
La Cerdana de la Pau
La Cerdana de la Pau
La Cerdana de la Pau
La Cerdana de la Pau
La Cerdana de la Pau
La Cerdana de la Pau
La Cerdana de la Pau
La Cerdana de la Pau
La Cerdana de la Pau
La Cerdana de la Pau
La Cerdana de la Pau
La Cerdana de la Pau
La Cerdana de la Pau
La Cerdana de la Pau
La Cerdana de la Pau
La Cerdana de la Pau
La Cerdana de la Pau
La Cerdana de la Pau
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...






...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
I siguin, diem que la Federació Sardanista de Catalunya
ha convocat a les entitats dedicades a la promoció i ensenyament de la sardana
i als informadors sardanistes per tal de celebrar sessions de treball
sobre mètodes i formes d'ensenyament del ball de la sardana
i sobre temes de comunicació i divulgació d'aquesta dansa.
Les cites demà, domenja, al Castell de Montesquí.
D'altra banda, la part festiva de la jornada
constituirà la segona edició de la ple comarcal d'Osona
amb l'actuació de les cobles Sabadell, Blanes i Ciutat de Girona,
a més de gegants, les bar dançades de Castell de Tona
i els castellers nyeros de la plana de Manlleu.
Nyerros.
Nyerros, sí, sí.
L'actualització de la dinàmica d'ensenyament de la sardana
serà l'objectiu dels debats adreçats a les entitats federades
a través de les experiències i aportacions de diferents tècnics i pedagogs.
Destaca l'aportació de l'activista sardanista i mestre de professió, Javi Colón,
que presentarà un exhaustiu treball sobre la sardana
que, segons explica ell mateix, posa a l'abast de tothom,
sense pretensions i d'una manera amena i senzilla,
unes nocions bàsiques sobre la nostra dansa nacional,
tot aprofitant una sèrie de recursos informàtics d'ús habitual.
Parteix d'un curs informàtic de PowerPoint que es va fer anys enrere com a mestre
i companys de feina, sardanistes i el mateix president de la federació,
Bartomeu Durán, el van animar a ampliar-lo.
Aquesta ampliació li ha comportat cinc anys de feina
i assegura que no es tracta d'un treball tancat,
sinó que permet una actualització fàcil
i oberta a totes les modificacions i suggeriments que el puguin millorar.
El Javi Colón assegura que ha intentat aconseguir una presentació amena
i sobretot fàcil d'utilitzar partint d'imatges del seu arxiu personal,
a més d'altres fonts com llibres, enciclopèdies, internet, revistes, etc.
En la part musical s'han adorït d'enregistraments en directe,
en audicions i aplecs, concerts, discos, videoclips d'edició pròpia
i adaptats per la federació.
Cal recordar que Javi Colón,
juntament amb la seva esposa Mireia Bosch i Quim Massa,
són els autors d'esquadets que utilitzen la campanya de Sardana a l'Escola,
amb els quals van mereixer el reconeixement de l'obra del Ballet Popular
amb el Premi i les iniciatives pedagògiques l'any 2001.
I simultàniament, al Castell de Montesquiu,
els informadors sardanistes tractaran sobre les problemàtiques
de la seva tasca de difusió,
en una reunió on també es donaran a conèixer les bases
de la propera edició del Sardama en la Sardana de l'any,
que ha de començar el proper mes de setembre.
Alternativament, durant el matí,
també es podrà visitar una exposició de retrats de compositors sardanistes,
realitzada per Josep Borneol,
i també hi haurà jornada a portes obertes per visitar el castell.
Demà diumenge encara hi ha una altra trobada important a nivell associatiu.
A dos quarts d'una del migdia,
el Palau Maricel de Sitges acollirà la presentació
de les conclusions estretes
durant la primera fase del cinquè Congrés d'Ateneus de Catalunya.
Es tracta d'un procés participatiu
organitzat per la Federació d'Ateneus de Catalunya
per repensar el model associatiu
de les entitats socioculturals catalanes,
casals, casinos, centres, societats culturals, unions, Ateneus,
i aconseguir que puguin donar resposta
a les necessitats actuals de la societat del país
a través de la participació de les pròpies associacions.
Es preveu que assisteixin a aquest acte
més d'un centenar de representants
d'entitats socioculturals d'arreu de Catalunya.
El 8 de juliol de 1908
es va signar els primers estatuts
de l'Esbar Català de Dançaires,
entitat fundada per Rafael Tudó i Aureli Campany
amb el propòsit de fomentar la recerca,
la conservació i la divulgació
de la dansa tradicional catalana.
En el centenari d'aquella data fundacional,
l'Esbar Català de Dançaires
ha organitzat una conferència-concert
que tindrà lloc precisament
el dia 8 de juliol de 2008, dimarts vinent,
a les 8 del vespre,
a la sala Jacint Verdaguer de l'Ateneu Barcelonès.
Aquest acte se centrarà, com no podia ser d'altra manera,
en entorn de la dansa i la música tradicional catalana
i la seva interrelació.
Intervindran Montserrat Guerric i Joan Gómez Soriano,
membres de l'Esbar Català de Dançaires
i especialistes en la matèria.
Lectuarà la formació de música tradicional al grupet,
que habitualment acompanya les actuacions
d'aquest històric esbar.
Prèviament, a l'acte acadèmic del 8 de juliol,
està prevista la inauguració d'una placa commemorativa
del centenari de Valmatí a Montserrat,
concretament al Camí dels Degotalls.
D'altra banda, cal remarcar
que l'Esbar Català dels Dançaires
acaba tornada a Damasc,
la capital de Síria,
on ha ofert una mossa de dansa i música tradicional catalana
en una expedició organitzada
pel Museu Opnològic de Barcelona
en el mar de Damasc 2008,
capital de la cultura àraba.
Seguim dins l'àmbit dels esbars.
Amb el Patrocina de Mediterrània,
Fira d'Espectacles de Real Tradicional de Manresa,
l'Agrupament d'Esbars Dançaires
organitza un taller de formació
per tal que aquests grups puguin treballar
amb una eina audiovisual força utilitzada
en el món de la dansa
i presentar-ne els resultats
a la propera Fira de Manresa.
Es tracta d'un taller sobre vídeo minut
de dansa tradicional.
La formació es traig impartida
per Núria Font i Jordi Lara
el dissabte 12 de juliol
en sessió teòrica de matí
de dos quarts d'onze a dos quarts de dues
i pràctica de tarda
de dos quarts de quatre a dos quarts de set
al Centre Cultural La Troca de Granollers.
La inscripció és gratuïta
pels socis de l'agrupament d'Esbars
i està limitada a 20 participants
per ordre d'arribada de les peticions,
una per Esbar en principi.
No cal experiència prèvia.
El material necessari per als participants
és càmera pròpia
o bé un mòbil de qualitat
o càmera de fotos apta per enregistrar vídeo.
El programa del matí
inclou visionar i analitzar treballs de videodansa,
parlar de la necessitat de construir amb idees,
preparar els moviments,
tenir presents la llum, el so, etc.
I a la tarda pràctiques de gravació,
plano-seqüència,
tallant per càmera,
moviment intern,
moviment extern, etc.
Trígits,
agafar confiança amb el mitjà
i controlar la càmera.
Segueix la campanya iniciada
per la colla sardanista
d'en Saïres del Penedès
per aconseguir que la sardana
sigui reconeguda
com a dansa nacional de Catalunya.
Un cop que l'Ajuntament de Vendrell
va significar-se
per ser el primer
en aprovar aquesta sol·licitud,
els d'en Saïres
van presentant la proposta
als ajuntaments
amb els quals mantenen
relacions de treball,
que són molts,
sobretot del Baix Penedès.
El següent municipi
adherit a la campanya
ha estat el de Calafell.
Va ser dijous de la setmana passada
en la Corporació Municipal
va aprovar la moció corresponent
per a unanimitat
de tots els grups.
Magnífic papel
que va fer diumenge passar
la colla de Tarragonina
veterana
toc de dansa
a Blanes.
S'hi va celebrar
un nou concurs
del bàsic d'honor
de colles veteranes
i a les dues sardanes
va aconseguir
imposar-se en primera posició.
A la primera
va obtenir 5 punts
seguida per la colla
Roques Blaves
de la Passió
d'Esparreguera
que li van correspondre
6 punts.
En tercer lloc
la colla Rassó
de Sabadill
amb 10 punts.
En quarta
Arrels de dintre al Bosc
de Manresa
amb 12 punts
i cinquè
d'Ensaires de Maig
amb 15 punts.
Pel que fa a la segona sardan
la toc de dansa
va tenir 5 punts i mig
seguida per la colla
Rassó amb 6 punts
quarta
Roques Blaves
de Passió
amb 6 punts i mig
cinquena
d'Ensaires de Maig
i sisena
Arrels de dintre al Bosc.
De moment
la colla de Tarragonina
encapçala la classificació general
tot i que de manera provisional
ja ha cavallat
un concurs menys
que a la seva més directa
competidora
Roques Blaves
de la Passió
que li correspon
descansar
al proper concurs
de Cunit
diumenge
de la setmana que vinent.
Avui
la secció de les relíquies
se situarà el mateix any
que la setmana passada
el 1965.
Aquesta vegada però
la peça que hem escollit
encara és més singular
perquè tot i tenir
cert aire de sardana
en realitat
la va popularitzar
un grup madrileny
de força impacte
en aquella època
i que precisament
va tenir el seu major èxit
amb aquest tema instrumental
que portava
el nom en català
Nit de Llampex.
El grup eren
los relámpagos
que s'havien constituït
l'any 1961
com a resultat
de la fusió
d'antic components
de los mórgans
i los tigres
i que van començar
a actuar
com a dic
i los relámpagos.
Escoltem-nos
amb aquesta nit de Llampex
que fa un gran
dels grans èxits
d'aquells anys.
Més endavant
van fer una versió
de la Santa Espina
però sense el ressò
d'aquella nit de Llampex.
Sonava d'aquesta manera.
de la Santa Espina
d'aquesta manera
amazon.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
És una bona hora perquè la gent que pugui passar i passejar per allí pugui veure que es fan sardanes.
Tot és respectable.
Per tant, ara estem 4 a 3.
4 vots a favor del canvi.
Jo no he votat. 4 a 4.
Nosaltres no podem votar, que si no fem anar malament la balança.
D'acord?
Aprofita el temps perquè si truquen...
Sí, sí, sí, recordeu, 967, 24, 47, 67.
I ara sí que els que truqueu us atendrem directament perquè és la secció.
vulgui'n o vulgui'n o vulgui'n o vulgui'n, us farem passar per aquí.
Escolta'm, primer de tot, Blanes, què s'ha de dir de Blanes?
T'ha de la Costa Lava, té platja, la sorra és molt gruixuda.
El domenatge passat va haver-hi un concurs importantíssim i un concurs que farà història, si més no, per alguns membres de la Toc de...
Toc de què? Ai, ara no me'n recordo.
A veure, un concurs en principi molt ben organitzat, però hi havia un presentador que, mira, es feia gràcia perquè tenia problemes a l'hora de pronunciar els meus toques.
Doncs que vagin tanto que el proper número de la revista Som sortirà criticat.
El crucificaran.
La Toc de dansa, per exemple, es va anunciar com a toc d'oració.
Mare de Déu Senyor!
Va rectificar immediatament, va rectificar immediatament.
Toc d'oració, home.
Home, però com s'ha d'acudir-te, home.
És una sardana clàssica, d'aquelles de Pep Ventura, imagina't.
Per favor.
I l'home el primer que jo veu.
Pobre, és dir que fos un monjos i monges.
Que era dins els actes de la Festa Major, que anava al darrere de la missa o alguna cosa.
M'han ballaçat en pàlium per la que feia.
Cal dir que no era l'única que es va equivocar, no era malament, però que, clar, ens va fer gràcia.
Déu-n'hi-do.
És que érem allà.
Déu-n'hi-do.
Mira, curiós.
Però dos primers, tu.
Dos primers.
És que això...
I no es borra tot.
Exacte, i puja la moral i ara, el dia 13...
Em sembla que és la primera vegada que una colla veterana de Tarragona va primer a la classificació.
Molt bé.
A veure si aconsegueixen aquest any guanyar i ser campions de Catalunya en categoria veterana.
Costarà perquè la competència és forta.
Bé, però també s'ho guanyen, eh?
Escolta'm, dijous passat va començar...
Trucada.
Una trucadeta.
S'emociona.
És que no ens fiquen el piticlin, piticlin, Lluís.
Ens has de fer el piticlin.
Molt bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlem?
I ben alegre, amb la Margarita.
Amb la Margarita.
Una vella coneguda nostra.
Primer que tot us felicito pel programa.
Moltes gràcies.
Després opino sobre l'horari.
El canvi d'horari de les audicions.
Mira, pels jubilats, molt bé.
Sí.
Perquè si estem perdent la Rambla, doncs ja hi som, no?
Clar.
I el pen i tal.
Ara jo penso amb vosaltres, la joventut, que treballeu, i aleshores, doncs clar, no us va tan bé.
Que potser hauríem de, ni a les 9, ni a dos quarts d'11, no?
Hauríem de trobar una altra hora, a dos quarts de 10, o alguna cosa així.
Home, també és bonic, perquè si surt, al vespre fas un gelat.
Exacte.
No?
I escolta la sardana.
I tant.
I bueno, trobo que hauríem de canviar una miqueta.
Molt bé.
D'acord, doncs.
Mira, 4-4.
4-4.
Veus?
Molt alegres, eh?
Moltes gràcies, Margarita.
Jo estic aquí planxant i m'animeu al matí.
Passant calò, doncs, eh?
Ja està bé.
Perquè el que faig, eh?
Doncs ens alegrem.
Vinga, Margarita.
Que continuï el programa, eh?
Gràcies.
Sobretot, no ho fixeu.
Molt bé, gràcies.
Per a vosaltres no quedarà.
Bon dia.
Adéu, bon dia.
Doncs ja veieu, 4-4.
Això està la cosa que promet, que promet.
Seguim amb les xafarderies.
El dijous, dia 3, es va començar les obres per la col·locació del monument a la sardana.
que es posarà a Reus.
Concretament, el monument anirà a l'Avinguda de Països Catalans.
Molt cèntric, molt de trànsit.
Molt cèntric.
A més a més, també va sortir al diari una fotografia de la maqueta d'aquest monument.
I realment, a mi m'agrada.
També pot haver opinions de tota manera, però això ho farem al proper programa.
No tenim temps, aviam, aviam, deixa-ho veure.
Els a Reus que vinguin la seva.
A veure, diguéssim, l'escultor que està fent aquest monument és de Reus
i es diu Ramon Ferran, que també val la pena dir-ho, no?
I el monument consta de 4 barres que simbolitzen les 4 barres catalanes,
ben, diguéssim, de la base més gruixudes i s'enfilen 17 metres a dalt
i es van estranyant una miqueta.
I al voltant d'aquestes 4 barres hi ha una anella de sardanes.
I jo trobo que és així molt original, molt actual, molt modern
i trobo que farà goig.
A més a més, també citen aquí en el diari
que les barres arriben a una alçada de 17 metres
que és a la mateixa alçada dels edificis del costat.
De veritat.
Vull dir que serà un monument que es veurà.
Els ha costat tenir un monument, però al final...
I no ho has dit? Que aviat, aviat estarà?
Sí, a la inauguració, ells voldrien fer-la per Misericòrdia, al setembre.
Clar, per la festa major.
I també, doncs, més que arreu, ho fan també
perquè és el centenari de la primera vegada
que es va ballar una sardana a Reus.
I també feia molts anys que anaven al darrere
i ho han aconseguit i, la veritat, que a mi m'agrada força.
He vist un fotomuntatge on es veu una foto actual de la zona
i damunt n'hi han enganxat el monument, aquest dibuix, deu ser...
I de fer petxoca.
I fa efecte.
Molt bé, molt bé.
A veure si a Tarragona també ens inventem alguna cosa
per fer una escultura ben xula, així.
Més gran.
Sí, més gran.
Sí, perquè la que tenim és tan poqueta cosa, és tan discreta.
Més cosetes!
Parlant de les audicions...
Sí, és que començaria a enredar-me.
Parlant de les audicions, doncs,
ja que fem aquest canvi d'horari,
la gent que, diguéssim,
els responsables de les audicions d'estiu
han cregut, doncs, que aprofitant que serà més aviat,
doncs, fer unes audicions diferents,
aportar cada audició alguna coseta diferent.
Per començar, aquest any, novetat,
tindrem la Sardana Express.
Ah, m'heu de preguntar.
Què és això?
Què és això?
Què és la Sardana Express?
Doncs la Sardana Express serà un espai reservat...
Per ser un cafetó.
No, a totes aquelles persones que vulguin aprendre
d'una manera ràpida
els passos bàsics de la Sardana.
Els curs i els jazz.
Llavors, gent de les colles, de l'agrupació,
estaran allí ensenyant, doncs,
tota la gent que vulgui aprendre,
allò, en pocs minuts, a ballar la Sardana.
També val a dir que no ens estem inventant res,
perquè això ja s'ha fet amb les poblacions,
i els hi funciona amb els altres llocs que es fan, no?
I nosaltres, aquest any, ho volem portar a terme.
O sigui, que durant les set audicions
que durarà el cicle d'estiu,
tindrem un espai reservat,
Sardana Express es dirà,
i ensenyarem a aquelles persones
que passin per la Rambla a les 9, a les 10,
o a l'hora que vulguin passar,
a ballar, a aprendre els passos bàsics,
i així animar-los que es posin a ballar amb rotllana.
Més novetats.
Les quatre primeres audicions,
per donar una miqueta també d'expectació,
tindrem el privilegi,
o no,
ui, això pot portar repercussions,
però és broma,
que no saps que sempre estic de conya, jo.
Doncs hi haurà una exhibició cada divendres.
D'una colla.
D'una colla de Tarragona.
Això ja s'havia fet anys enrere.
Sí, com que són setmanes de set tirades,
que això també ho podem portar a debat un altre dia,
set, deu,
ara ens inventarem debats,
ja veuràs per donar-hi per vendre.
Doncs el dia 18,
que serà la primera audició,
l'exhibició anirà a càrrec
de les colles més petites de l'agrupació.
És a dir,
que si voleu veure ballar la colla Petits,
Terrona Dança,
i la colla Xerinola,
el dia 18 tindreu aquesta ocasió.
I llavors les altres colles aniran repartides.
El dia 18 comencen Petits Terrona Dança i Xerinola,
el dia 25 de juliol els tocs d'oració,
ai, els tocs de dansa vull dir,
el dia 1 de juliol la colla Essència
i el dia 8 d'agost la colla Tarragona Dança.
Molt bé.
Què us sembla?
Totes les colles de la ciutat donant la seva exhibició.
I llavors també ens queden tres divendres,
que són el 15 d'agost, el 22 d'agost i el 29 d'agost,
i només sabem que el dia 15 d'agost
hi haurà un concurs de colles improvisades.
D'acord?
I a més a més tindrem el dia 25 de juliol,
que és quan els toca ballar,
fer l'exhibició de la colla de toc de dansa,
que això potser ho podrem negociar.
Ai, què he dit ara?
Ara ho has dit bé.
Ah, d'acord, d'acord.
Doncs tindrem una estrena,
una serana estrena,
que en aquest cas l'ha fet l'Anna Abad
i que està dedicada a la colla Essència
i que...
Podem dir el nom o què?
Sí, no?
Sí, home, sí, ho vam dir.
Perquè es va presentar al concurs de planes de l'any passat.
És veritat, tens tota la raó.
On sopem aquesta nit?
D'Anna Abad l'estrenarem el dia 25 de juliol.
D'on ve que és el nom?
De, doncs això,
d'està dedicada a la colla Essència
perquè aquesta colla Essència,
doncs cada primer divendres de cada mes
es reuneixen per anar a sopar
i diguéssim que el lloc de sopar
és cada any, ai, cada dia diferent,
és itinerant, no?
I portes un embolic al final
que no saps mai on anem a sopar.
I doncs aquí se li va ocórrer el nom a l'Anna
per posar-li en aquesta...
Sordó el nom a l'Anna.
Exacte, exacte.
Doncs ja està.
Hi ha una xerxa que la vas dir en el seu moment,
però podríem recordar-ho,
que també ha canviat alguna avarició
pel que fa a les cobles.
Sí, sí, és veritat.
És veritat.
És que hi ha tantes coses en aquest cicle d'estiu.
Doncs aquest any tindrem les cobles que tocaran
la cobla cosetània,
la principal de Tarragona
i la Reus Jove.
El 18 de juliol, que comença l'audició,
va càrrec de la cobla principal de Tarragona.
El dia 25 de juliol,
que és on hi ha l'estrena de la sardana de l'Anna Bat,
tocarà la Reus Jove.
I la resta de dies,
la principal de Tarragona
i el dia 15 d'agost,
que és festivitat
i és quan farem el concurs de colles improvisades,
anirà a càrrec de la cobla cosetània.
És a dir que...
Bé, i si hi ha més novedats...
I si hi ha més novedats,
doncs ja ho aniríem dient.
D'acord?
Més coses?
Més coses, sí.
Vull llançar aquí una proposta
a la Maria Rosa,
a veure si ho accepta.
Ai, ai, ai.
No, és una cosa,
jo, per fer una miqueta
d'investigació de camp i dir...
I m'obre m'havies d'haver visat abans.
No, no, que això és sorpresa,
perquè així anem com a Tarragona Ràdio.
Escolta, em te proposo anar a Vic.
Perquè aquest dijous també es va estrenar a Vic
una inauguració d'una exposició fotogràfica
de... doncs dels...
diguéssim,
amb motiu del 60è aniversari
de la Colla Riallera
i del 50è aniversari
de la Unió de Colles
i és una exposició fotogràfica
que vol fer tota la història
de les colles de competició.
I jo et dic, escolta'm,
per què no anem aquí amb el micro en mà
a fer...
No?
Un reportatge.
Un reportatge per al nostre programa,
a veure si trobem alguna fotografia
d'alguna colla de Tarragona o província.
Quin dia?
A veure si se n'han recordat de nosaltres.
Quin dia?
Va, jo accepto quin dia.
Doncs, l'exposició estarà
del 3 al 19 de juliol.
Vull dir que hem d'anar...
Ja està, ja està en marxa.
Ja està, ja està.
Què et sembla?
Sí.
I després fem...
Gramem alguna cosa xula
i ho portem aquí.
És probable que hi hagi
una foto de Tarragona
perquè és d'un senyor...
Recorda'm el nom?
Sí, Ramon Camps.
Que es va fer un far
de voltar pels concursos
que no era a la Riallera
però no es limitava
a fer fotos a la seva colla.
Exacte.
La colla que estava vinculada.
No, i segons aquí...
Sinó a tothom.
El que hem rebut,
és una selecció
de les millors fotografies
de colles sardanistes.
Escolta'm,
qui diu que no pugui haver
alguna de les colles
que nosaltres coneixem?
Què et sembla?
Aviam.
Fem un reportatge?
A veure, és molt difícil
quedar amb tu.
Sí, això també tens raó.
Eh?
Però bueno, ara fora micros tancat.
Jo disposada hi estic,
però tu, o sigui jo, eh?
Sí, home, sí.
Algun dia trobarem.
El que passa és que trobo
que per ser una exposició així
amb tant de pes
i tantes celebracions
de tants aniversaris,
clar, te deixen només
10 dies d'exposició.
Amb la feinada
que hem deigut tenir.
Vull creure
que ha de ser
que hi ha altres llocs.
Ah, amigo.
Oh, doncs si de cas truca...
No cal anar a dir, no.
Ho hem d'investigar, ho hem d'investigar.
Doncs escolta'm,
em comprometo, d'acord?
Quines tarregades.
Escolta'm,
la setmana que ve
és probable que no vingui,
no, però la setmana que ve
ja és massa just.
Ja és massa just.
Però d'aquesta setmana
ens ha de dir una cosa.
Però el proper dijous,
jo, ja que no et puc trucar
perquè estic aquí amb tu,
vull una sardana.
Digui, digui.
Jo què sé.
Ara no m'ho sóc.
Ah, em pensava que deies
un mi conca.
Sempre petits.
Vull que me la posis.
Sempre petits.
El proper dissabte o com vingui.
Molt bé.
Ja està.
Marxem amb música.
Som-hi.
Fem una sardana
de Martiria Font
que interpreta
la Cobra Salvatana.
Nou estatge.
Fem una sardana de Martiria Font
de Martiria Font
Font de Martiria Font
Font de Martiria Font
Font de Martiria Font
Font de Martiria Font
Fem una sardana de Martiria Font
Fem una sardana de Martiria Font
Fem una sardana de Martiria Font
Fem una sardana de Martiria Font
Fem una sardana de Martiria Font
Fem una sardana de Martiria Font
Fem una sardana de Martiria Font
Fem una sardana de Martiria Font
Fem una sardana de Martiria Font
Fem una sardana de Martiria Font
Fem una sardana de Martiria Font
Fem una sardana de Martiria Font
Fem una sardana de Martiria Font
Fem una sardana de Martiria Font
Fem una sardana de Martiria Font
Fem una sardana de Martiria Font
Fem una sardana de Martiria Font
Fem una sardana de Martiria Font
lampiria Font
Fem una sardana de Martiria Font
horari, diguem-ne, d'estiu, demà
repetició, si no n'heu tingut prou avui
doncs demà, a partir de les 12.
I dissabte venent en directe a partir de les 12
i uns minutets. Bona sabana!
Adéu!