.
Obrim una finestra al món.
Una trobada setmanal amb el programa de ràdio escolar
elaborat pels centres educatius de Sant Salvador, a Tarragona Ràdio.
Molt bona tarda.
Un grup d'alumnes de quart curs d'ESO de l'Institut de Sant Salvador
ha preparat el present programa per a l'espai radiofònic
Obrim una finestra al món, de Tarragona Ràdio.
Bàsicament, el present programa pretén donar a conèixer el port de Tarragona.
Donarem una pincellada històrica global,
descriurem la realitat actual i intentarem donar una perspectiva de futur.
En aquesta tasca de recerca ens han estat de gran ajut
les orientacions del nostre professor Jordi.
Gràcies a ell, aquest programa pot fer-se realitat.
Parlarem.
El port de Tarragona, situació.
Història del port.
Darrere les actuacions del port.
La integració del port en el sistema econòmic, regional i global.
Els trànsits de mercaderies.
El pla estratègic del port.
Acabarem el programa amb la secció
La finestra oberta a Sant Salvador.
Parlant amb el representant del port,
senyor Gabriel Mas.
Desitgem que us plagi aquest programa.
El plaer és la metal robox.
El plaer és el plaer.
El plaer és la properly des sambals.
1. El port de Tarragona. Situació.
En la latitud 41 grau 5 minuts nord i a la longitud 1 grau 14 minuts est, a la Mediterrània i al nord-est de la península ibèrica.
Hi trobem la ciutat costanera de Tarragona.
Tarragona és una ciutat catalana que forma part de la nació catalana.
Ciutat bimilenària s'ha fixat el seu origen, coincidint amb l'època d'arribada dels romans a la península, l'any 218 abans de Cris.
La necessitat d'un por i d'un lloc de fàcil protecció foren els motius dels romans per establir-se a Tarragona.
Van construir una ciutat emmurellada que arribaria a ser la capital de la Hispana Citerior,
província romana que abraçava més de la meitat de la península ibèrica.
Al llarg de més de 2.000 anys, Tarragona ha rebut signes de les conseqüents cultures que han quedat reflectides en l'art i en l'urbanisme,
si bé conserva fonamentalment importants restes arqueològiques de l'època de la tàrraco romana.
D'ençà dels anys 60, la ciutat dona un salt important i supera un accident geogràfic fonamental, el riu Francolí,
i es constitueix en un municipi amb diverses concentracions urbanes clarament definides,
però desconnectades al centre històric i l'eixample noucentista.
La superfície del municipi és de 62,9 quilòmetres quadrats
i s'hi troba ubicada la part principal i la pràctica totalitat de les instal·lacions portuàries del port de Tarragona.
L'altitud mitjana és d'uns 70 metres sobre el nivell del mar i la població aproximada és de 115.000 habitants.
Pel que fa a les condicions climàtiques, el clima es benigna amb una temperatura mitjana a l'hivern d'uns 10 graus,
a l'estiu de 25 graus, a la tardor de 19 i a la primavera de 16 graus.
L'altitud mitjana és d'uns 10 graus.
2. Història del port de Tarragona
La situació privilegiada de la ciutat de Tarragona,
tant des del punt de vista topogràfic com estratègic,
i l'existència d'una petita platja al costat de la desembocadura del riu Francolí,
ha fet que al llarg del temps diferents pobles s'instal·lessin.
Els navegants grecs iniciaren les primeres transaccions comercials,
tot i que van ser els romans els primers que, aprofitant la platja que existia,
construïren un dic al llarg de la roca més convexa acabat en martell.
Al final d'aquesta construcció es trobava el faralló, per guiar els vaixells,
les restes del qual encara eren visibles a meitat del segle XIX.
A més, els romans van construir també un altre dic a març que,
des del peu del turó, anava cap a la platja i impedia que els arrossegaments del riu
inundeixen la d'Arsena.
Encara que en un primer moment l'objectiu dels romans va ser purament militar,
amb el pas del temps es convertia en comercial.
La bona comunicació amb la vall de l'Ebre i la proximitat de les illes balears
van influir en el desenvolupament del port de Tàrraco
i en l'expansió dels romans cap al nord de la península.
L'època més esplendorosa s'esdevingé l'any 45 abans de Cris,
quan Tàrraco passa a ser la colònia i el seu port
un important centre comercial de productes agrícoles,
com l'oli, vi, blat, que s'exportaren a canvi de ceràmica,
vidres i productes manufacturers procedents d'Itàlia i del nord d'Àfrica.
Després de l'abandonament que va patir el port
durant les invasions del Gotge i dels àrabs,
fins a la repoblació del segle XII,
gairebé no es té notícia de cap obra ni activitat relacionada amb el port.
En canvi, a partir d'aquesta data,
és quan la ciutat de Tarragona començà a interessar-se
per oferir un port en bones condicions
i alhora beneficiar-se de les transaccions comercials
derivades d'aquella activitat.
Durant aquesta època, la monarquia va concedir
alguns privilegis destinats a salvaguardar
i a protegir l'intercanvi de mercaderies pel port de Tarragona,
amb franquícies de drets de duana.
Així, en 1484, el rei Ferran, el catòlic,
autoritzar l'habilitació definitiva del port
amb la construcció d'un dic d'obra.
Per això, s'instaurà una junta formada
per les forces vives de la ciutat,
un prelat, representats del municipi
i del capítol de la catedral.
Les obres es finançarien amb el cobrament
de drets sobre determinats productes
com la carn, el vi i el pa
per tots els pobles del camp de Tarragona.
L'oposició d'alguns d'aquests pobles
a pagar aquest impost
desviat temporalment el comerç cap a Salou,
port natural que era utilitzat des de feia temps
pels comerciants de Reus i Voltants.
La mort del rei, l'epidèmia de pesta
que assolava les nostres comarques,
les guerres internacionals i l'augment de la pirateria
van afectar negativament el port de Salou
i, per contra, va favorir la represa
de les obres del molt a reunir,
fins que la Guerra dels Segadors, el 1652,
per realitzar novament el comerç
que fou reconduït altre cop cap a Salou.
La recuperació va ser molt lenta,
però la preocupació per rehabilitar el moll
continuava latent.
L'impuls del finitiu es produït
quan Tarragona, arran del decret de nova planta,
va ser nomenada cap del corregiment.
Aquesta capitalitat li donà les forces suficients
per aconseguir els favors reials
tan necessaris per a les obres portuàries.
Tant és així que l'any 1690
es va inaugurar oficialment
les obres de reconstrucció del port de Tarragona
i es va anomenar la Junta Protectora
de les Obres del Port,
per tal de gestionar-les.
La direcció anà a càrrec
de l'ingèrger Joan Ruiz de Apodaca,
que era qui havia de dissenyar
el projecte del port de Tarragona.
El 1799,
substituï Apodaca en el carrer de director,
el brigadier de la Reial Armada,
Joan Smith,
el qual redactava un projecte
que ampliava el del seu antecessor
i preveia la construcció
d'un dic de 1.337 metres de llargada.
Smith s'ocupava també
de fer arribar l'aigua al port
gràcies a un acord
amb l'arquebis Bemont i Velarde
i de redactar un projecte
cap d'Alper a Tarragona,
el de la nova població de la Marina
l'any 1806,
que configurava l'urbanització
de la part baixa de la ciutat.
Durant tot el segle XIX
es va construir de manera sistemàtica
al port a excepció de períodes concrets
com la Guerra dels Francès,
la crisi de la Filuxera
i la pèrdua de les colònies americanes
de Cuba i Filipines.
L'any 1835,
les obres del port
i la seva gestió
passaven a ser competència
del Ministeri de Foment.
La Junta Protectora
va ser suprimida
i les seves funcions
les assumiren el governador civil
i la Diputació.
Des de l'Ajuntament
s'aconseguia la creació
d'una nova Junta
que només tingui vigència
l'any 1841 al 1846.
La situació es va normalitzar
a partir de l'any 1869
en què es va crear
la Junta d'Obres del Port de Tarragona
formada per representants
de la Junta Provincial d'Agricultura,
Indústria i Comerç,
de l'Ajuntament i de la Diputació.
A finals del segle XIX
és quan va tenir lloc
les realitzacions més importants
que contribuïren
a que el port,
mica a mica,
assolís la fisionomia actual.
Els recursos
es destornaren
d'una manera més eficaç
i les subvencions de l'Estat
esdevingueren
una font fixa d'ingressos.
A més,
coincidia amb un moment
en què augmenta considerablement
el tràfic,
sobretot
l'exportació de productes.
És l'època
de l'enginyer
Saturnino Bellido,
durant la qual
es construïa
el moll de la costa,
el paral·lel
al de costa
i les obres
de Dix de Llevant,
de l'oest
i el transversal.
S'arriba,
per tant,
al segle XX,
amb un pol artificial
i qualificat
com de primera categoria,
tot i que presentava
algunes deficiències
que seran les que,
bàsicament,
s'intentaran resoldre
en les primeres dècades.
En primer lloc,
calia enfrontar-se
al problema
de la manca
de superfícies terrestres
per a facilitar
la càrrega
i descarrega
de mercaderies,
així com
magatzems
i tinglades
on depositar-les.
Amb el pas dels anys,
l'activitat constructiva
passa a un segon terme
i prenguem
més importància
a l'equipament
de les infraestructures
i la renovació
de l'utilatge,
així com
la millora dels serveis,
pavimentació de molls,
l'instal·lenció
d'energia elèctrica,
etc.
El port de Tarragona
intervegué també
en la construcció
dels pots
de Cambrils,
l'Adventia de Mar
i Salou,
arran d'un decret
de l'any 1928,
pel qual
Tarragona
s'encarregava
d'administrar
i executar
les obres
en aquells pots
que d'aquesta manera
passaren a ser
agregats
al tarragoní.
La pesca.
Tarragona
és i ha estat
un port pesquer.
Sent la pesca
una de les activitats
econòmiques
més importants
de la zona,
tant pel nombre
d'embarcacions
com pel valor
de les captures,
la pesca
es desenvolupa
entorn
al barri
dels pescadors,
conegut
com el Serrallo.
A partir dels anys 60
i com a conseqüència
de la implantació
de la indústria
petroquímica
a la zona
i de la nova situació
econòmica
creada amb el Pla
d'Estabilització
de l'any 1959,
el trànsic portuari
augmentà notablement.
Amb aquesta nova
conjuntura,
el port construirà
noves instal·lacions
adequades
als necessitats
del moment,
com els pantalans
per a la càrrega
i descàrrega
de productes petrolífers
i noves vies
d'assers
com l'estars basal.
També experimentaren
un canvi transcendental
els vaixells,
ja que de vela
van passar
a ser de vapor.
Els velers
decimonònics
amb poca capacitat
de càrrega
i molt lents
van ser substituïts
pels grans vapors
i aquests
pels petroliers.
Porten contenidors
i els sòlids
a lloure
que actuals,
tipificats
segons
la mercaderia
que porten.
Aquesta diversificació
ha comportat
a la vegada
el desenvolupament
de noves tècniques
de transport,
emmagatzematge
i de manipulació
de càrregues,
sitges
per a cereals,
tingladors frigorífics,
descarregadores
automàtiques,
etc.
Però també
ha calgut adaptar
la infraestructura portuària
a les noves necessitats
augmentant el calat
dels molls
o construint
noves superfícies
com el moll de Catalunya
o el moll d'Andalusia.
D'aquesta manera,
cada moll
s'ha anat especialitzant
en un producte
o tipus de mercaderia
concreta.
No es pot obviar
en parlar
del port de Tarragona,
l'interès per la cultura
i per la ciutat
que ha demostrat
aquesta institució
al llarg dels anys.
Mostra aquesta relació
ciutat-port
és el moll
de la costa
que s'obria
al públic
l'any 1986
i que des d'aquella data
ha esdevingut
un punt de referència
per als ciutadans
de Reunins.
i que des d'aquella
3. Darreres actuacions
del port de Tarragona
Als anys 70
l'embranzida
És a partir de l'any
1975
que l'activitat
del port de Tarragona
experimenta
un fort creixement
i esdevé
un dels primers ports
de l'Estat
en tràfic de mercaderies
amb 8 milions
de tones tractades.
La posada en marxa
de la refineria
de petroli
a finals dels 70
fó un fet
que incidia
de manera positiva
en aquest creixement.
Actuacions
Les obres
de prolongació
del moll d'Aragó
La construcció
dels molls
de Castella i Rioja
La prolongació
del Dic de Llevant
Els anys 80
el port
obre les portes
a la ciutat
Trasllat
de les tradicionals
activitats portuàries
del moll de Costa
a d'altres espais
portuaris
més allunyats
del nucli urbà
per disminuir-ne
l'impacte
Alhora
els edificis
del moll de Costa
es transformen
en equipaments
culturals
oberts a la ciutat
Actuacions
L'any 1986
s'obre
al moll de Costa
S'inaugura
l'eix transversal
l'any 1989
Nexa d'Unió
del Port
amb la xarxa
viària bàsica
AP7, A7, T11, Nacional 420
Nacional 240
i Nacional 340
Els anys 90
les grans infraestructures
Una de les grans obres
que s'han fet al nostre port
és la construcció
del moll de Catalunya
inaugurat l'any 1990
un moll
de 673 metres
de longitud
i 20 metres
de calat
El dia 11 de juny
de 1990
va tenir lloc
en aquest moll
la primera operació
de descàrrega de carbó
del vaixell anafí
El 28 de novembre
del mateix any
i atracar el vaixell
més gran
ha entrat mai
al port de Tarragona
el Cosmotrust
de 14,35 metres
de calat
Inauguració
del moll de Catalunya
Els molls
s'especialitzen
en un tipus concret
de mercaderies
i es capten nous tràfics
El 1995
el port de Tarragona
esdevé
el segon port
de l'Estat
amb gairebé
27 milions
de zones tractades
Canvi de mil·lenni
Amb el canvi de mil·lenni
coincidint
amb la globalització
de l'economia
el port de Tarragona
ha anat consolidant
nous tràfics
creant noves
infraestructures
i oferint
nous serveis
Especialització
i diversificació
les dues cares
d'una mateixa moneda
per tal d'esdevenir
un dels ports
més importants
de la Mediterrània Occidental
Aquestes actuacions
han permès superar
els 36 milions
de tones
de mercaderia
carregada i descarregada
l'any 2007
Actuacions del 2007
36 milions de tones
Inauguració
del pont mòbil
que enllaça
la part not
i surt
del recinte portuari
desviant el tràfic
passat
del barri
del Serrallo
Posada en marxa
de la terminal
de vehicles
al moll d'Andalusia
Construcció
d'esplanada
posterior
del moll d'Aragó
Inauguració
de la nova Marina
Tàrraco
per a grans embarcacions
esportives
Finalització
de les obres
del moll de Cantàbria
Nou projecte
del moll
Illes Balears
4. La integració del port
en el sistema econòmic
regional i global
els trànsits
de mercaderies
El port de Tarragona
es troba situat
en la confluència
de dos eixos
del desenvolupament econòmic
de l'estat espanyol
l'arc mediterrani
i la vall de l'Ebre
El seu interland
compren Catalunya
que és la comunitat
autònoma
més activa
econòmicament
de la península
Ibèrica
i arriba
seguint
la vall de l'Ebre
a Aragó
la Rioja
i Navarra
En el Triangle
format per les ciutats
Tarragona
Reus
Vall
es troben localitzades
una gran quantitat
d'indústries
constituint
la segona àrea
metropolitana
de Catalunya
després
de la de Barcelona
Des de la dècada
dels anys 60
el port s'ha convertit
en una instal·lació
eminentment importadora
destacant els productes
petrolífers
agroalimentaris
i el carbó
La càrrega general
és una mercaderia
que s'intenta potenciar
amb l'objectiu
de diversificar
els productes
tractats en el port
L'evolució dels trànsits
El negoci portuari
és un dels sectors
més dinàmics
de l'economia
Els canvis
que s'estan produint
en aquests darrers anys
són tan profuns
que contínuament
s'ha de procedir
a una contínua remodelació
d'escenaris portuaris
En aquest sentit
el port de Tarragona
està dedicant
esforços i recursos
a la internacionalització
dels tràfics
amb l'objectiu
d'aconseguir
i establir
noves línies
regulars
que permetin
mantenir
el ritme de creixement
de tràfic total actual
D'aquesta manera
prenem molt d'enfasi
les iniciatives comercials
i les noves línies
de col·laboració
que van sorgint
entre els ports mediterranis
i el nostre port
Sens dubte
l'escenari mediterrani
compost
per els països europeus
euroasiàtics
de l'Urbitja
i del nord d'Àfrica
constitueix
la principal aposta
de futur
del port de Tarragona
Espetem potenciar
els vincles comercials
amb els països
del nord d'Àfrica
i iniciar missions comercials
en els països
recentment
integrats
a la Unió Europea
dues grans àrees d'acció
que tenen per davant
una gran projecció
econòmica
i que disposen
del suport
del banc europeu
d'inversions
per durir a terme
importants projectes
industrials
i d'infraestructura
i
fins i tot
per crear
en el Mediterrani
una zona
de lliure
comerç
que possibilitaria
una expansió
comercial
molt més efectiva
No obstant això
el port continua
tenint
una gran dependència
dels productes
petroquímics
alimentaris
i energètics
i això
evidencien
els xifres
els arguments
percentuals
del tràfic
tant el total
de sòlids
a lliure
com el total
de líquids a d'oll
continuen ubicant
el port de Tarragona
entre els ports
espanyols
més destacats
En aquests darrers anys
el port de Tarragona
ha estat immers
en una important tasca
de diversificació
de tràfics
que progressivament
han anat donant
els seus fruits
destacant de manera especial
l'increment sostingut
i estable
en el moviment
de vehicles
gràcies a l'adequació
de les esplanades
del port
a la zona de Ribera
per l'ús
d'aquest tipus
de mercaderia
Altres tràfics
com els siderúrgics
la fruita
els vehicles
la pasta de paper
i d'altres
també es troben immersos
en aquesta faceta
de creixement
El transport marítim
de curta distància
al port de Tarragona
El transport marítim
de curta distància
està impulsat
des de fa temps
per la Comissió Europea
amb l'objectiu
de regionalitzar
el creixement
i saturació
de les carreteres europees
Tot i que
el short sea shipping
compta amb el suport
total de la Comissió
encara falten
alguns punts
per aclarir
com ara
la concreció
del concepte
d'autopistes del mar
o una política
d'ajust financer
que concorde
amb la realitat
En aquest context
el port de Tarragona
gràcies a la seva
ubicació
geoestratègica
i una major implicació
del seu interland
està desenvolupat
tota una sèrie
d'estratègis
amb l'objectiu
d'incrementar
el nombre
de línies
que realitzen
aquest tipus
de transport
i oferir
un servei
de transport marítim
més flexible
i competitiu
a les empreses
clients
en aquesta línia
el port de Tarragona
està participant
en dos projectes europeus
el primer
és el projecte
Placa 4S
sota el marc
del programa europeu
Intèrrec 3B
Sudoest
que té com a finalitat
transversar tràfic terrestre
al mar
analitzant
la fase terrestre
de la cadena intermodal
i el segon projecte europeu
és el Westmos
afavorit
pel programa
TNT
que té com a finalitat
analitzar
la fase marítima
d'enllaç
entre els països europeus
de la Mediterrània
França i Itàlia
El port disposa
actualment
d'espais d'atracada
càrrec i descàrrega
dedicats
a aquest mitjà de transport
i s'hi ha convertit
en un punt de referència
per a aquest tipus
de tràfic
de curta distància
Aquesta aposta
decidida
per part
del port de Tarragona
i de la seva
comunitat portuària
és ve reflectida
en el considerable augment
que aquest tipus
de tràfic
ha tingut
en els darrers
5 anys
Fins demà
el pla estratègic
del port
En els últims anys
alguns ports
del Mediterrani
han viscut
un considerable increment
del tràfic
de contenidors
tendència
que sembla
que vagi
a mantenir-se
Per aquest motiu
cal desenvolupar
sistemes logístics
i d'informació
portuaris
compatibles
amb el de les xarxes
terrestres
i fomentar
el transport marítim
de curta
i mitja distància
incrementant
els vincles
econòmics
amb els països
de la zona
El pla estratègic
del port de Tarragona
traça les línies
mestres
de treball
que en diferents àmbits
és necessari
realitzar
en les pròximes dècades
Construcció
i habilitació
de nous terminals
portuaris
Posada en funcionament
de la zona
d'activitats logístiques
Implantació
de noves tècniques
d'informació
Comunicació
o gestió
Formació
Consolidació
de concepte
de comunitat portuària
Millores
en els accessos
i comunicacions
al port
Diversificació
en mercaderies
tractades
en el port
Promoció
del transport
combinat
Potenciació
d'aquesta zona
com una de les
eficients
en logística
intermodal
i incrementar
els contactes
comercials
amb mercats
d'altres continents
El pla
basa la seva estratègia
en l'obtenció
i consolidació
de quatre objectius
estratègics bàsics
Pla
director
d'inversions
Potenciació
del concepte
de comunitat
portuària
incorporant
la iniciativa
privada
de l'operativa
del port
Lideratge
com a motor
i catalitzador
econòmic
de la zona
Creació
de superestructures
que afavoreixin
el comerç
marítim
i
he
bit
i
e
i
La finestra oberta a l'Institut.
En cada programa parlem i donem a conèixer
alguna persona o entitat que treballa per al servei
i la millora de la comunitat.
Avui volem donar a conèixer
el senyor Garaviel Mas,
representant d'Emport de Tarragona
i relacions públiques d'aquesta emblemàtica entitat.
Benvingut.
Què tal, bon dia.
Considera que actualment Tarragona viu de cara o d'esquena al mar?
Tarragona ara viu més de cara al mar
que no pas fa 30 anys, per exemple,
perquè hi va haver una decisió als anys 80
que va ser l'obertura del moll de costa
i totes les activitats portuàries que es portaven al moll de costa
es van traslladar amb altres indrets del port
i a partir d'aquell moment l'adequar a aquelles instal·lacions
per a activitats cíviques, culturals, lúdiques, esportives, etcètera, etcètera,
doncs s'ha convertit d'alguna manera
en una porta d'entrada,
en un lloc que ens apropa
a la realitat portuària de la nostra ciutat.
però bé, tradicionalment sempre al port han estat allò
una miqueta recintes tancats
on hi anaven només els portuaris a treballar,
els molls, els camàlics, els estibadors,
els que es dedicaven a carregar i descarregar els sacs
i avui en dia això afortunadament ha canviat molt,
s'ha mecanitzat
i bé, una prova del que estem comentant
doncs és que hi va molta gent,
el port, el serrallo,
en fi, tot el que seria la façana marítima.
El pas a nivell de la plaça dels Carros,
en quina situació es troba actualment?
Mira, la via del tren sempre ha estat un obstacle,
a més a més de caràcter jo diria quasi psicològic.
La gent, possiblement, allò que dèiem
de si vivim d'esquena o de cara,
si no existís la via del tren
doncs hi hauríem accedit amb més facilitat.
I el pas a nivell de la plaça dels Carros,
que jo diria que si mireu l'urbanisme
i mirem el carrer Apodaca
que és la línia més recta,
és l'entrada, és la porta d'entrada
del port, de la ciutat al port,
doncs estem pendents d'un acord
del Ministeri de Foment
de fer un pas soterrani
només per vehicles lleugers,
per dir-ho d'alguna manera,
no està pensat per camions.
Pensem que en el transcurs d'enguany del 2008
això es portarà a terme
i sens dubte això ajudarà
a la permeabilitat del port.
Penseu que actualment es pot entrar
pel passeig de la Independència,
pel pont de la piscina del Serrallo,
s'entraria en aquest cas també
a través del pas soterrani
per la plaça dels Carros
i després ja ens n'hauríem d'anar
cap al pont d'Armes
per accedir al que seria
aquesta façana portuària
o fins i tot façana marítima.
En quin rànquing situaria
el port de Tarragona,
dins de la Mediterrània
i dins de la península?
Això del rànquing sempre depèn
perquè un pot ser molt bo
en una cosa
i no tan bo en una altra
però dintre del que seria
la Mediterrània Occidental
jo diria que som dels 10 primers ports
de la Mediterrània Occidental
i si parlem dels ports espanyols
perquè vosaltres sabeu
que el port de Tarragona
pertany a un organisme de l'Estat
que es diu Portos de l'Estat
doncs jo diria que en aquell moment
amb el que és el volum de mercaderia
estem en cinquena posició.
El primer és el Geciras
el segon seria València, Barcelona
després ve Bilbao
i després d'aquests quatre primers ports
espanyols
ve el port de Tarragona
amb volum de mercaderies.
Sí que és veritat
que nosaltres amb aquest tema del volum
tenim l'especialitat
de fa molts anys
que manipulem molta quantitat
el que diem a d'oll, a granel
i en canvi hi ha altres ports
que tenen altres especialitats
que el que fan és manipular
les mercaderies d'una altra manera
sobretot a través de contenidors
o amb altres mètodes de sistemes.
Però sí, nosaltres en aquest moment
podríem dir que som el cinquè port
i el que sí és cert
que d'aquests deu primers ports espanyols
durant el 2007
el port que va créixer més
en volum de mercaderies
va ser el port de Tarragona
és el primer port espanyol
i es va arribar a superar
les 36 milions de tones
que això és una quantitat realment
importantíssima
però heu de tenir en compte
que nosaltres tenim
sobretot molt de pedroli
els hidrocarburs
manipulem també
molts productes energètics
bàsicament el carbó
manipulem agroalimentaris
que són el blat
que són els grans
que són els penís
l'ordi
en fi
molts cereals
i després òbviament
el que hem anat fent
aquests últims anys
és diversificant
la càrrega i la descàrrega
l'activitat
i avui per exemple
tots els kiwis
tots els kiwis
que mengem a tota la península
i que venen de Nova Salanda
entren pel port de Tarragona
o per exemple
tots els cotxes coreans
que arriben a Espanya
entren pel port de Tarragona
o per exemple
doncs bé
tots els productes
de la química bàsica
doncs una vegada elaborats
també surten
a través dels ports
els molls inflamables
i d'altres
vull dir que
ha anat diversificant
l'activitat
al port de Tarragona
i aquella imatge
d'un port
que només era brut
i que només
tocava amb carbó
doncs afortunadament
doncs ha anat
ha anat canviant
Tenim entès
que el port de Tarragona
té un calatge considerable
com afavoreix el comerç?
Això afavoreix moltíssim
vosaltres sabeu
una terminologia
en el món de la informàtica
que és el hub
el hub
l'H-U-B
doncs nosaltres som una mica
un hub
precisament per aquesta qüestió
per què?
perquè aquí poden arribar
grans bucs
grans vaixells
de 200 i de 250 mil tones
i per exemple
amb el món del carbó
hi ha molts vaixells
que arriben
doncs de Nova Salanda
o que arriben
dels Estats Units
o que arriben
de Sud-Àfrica
arriben directament
amb un moll
a tracar
que té un calat
molt considerable
estem parlant
de 20-22 metres
de calat
de profunditat
i això permet
doncs
que arribin
aquests grans vaixells
cosa que per exemple
no permet
que vagin a Mallorca
al Cúdia
per exemple
a Mallorca
hi ha una central tèrmica
que funciona amb carbó
i els vaixells
no hi poden arribar
directament
perquè el calat del port
no quedarien
embarrancats
i en canvi
doncs
el fet
de Tarragona
el que permet
és fer aquest traspàs
d'aquesta mercaderia
arriba amb aquest gran vaixell
i llavors
fem el que abans
es deia
el cabotatge
treiem aquesta mercaderia
i la carreguem
a un barquet més petit
i aquest petit
doncs
se'n va
en aquest cas
a Mallorca
això són
quan diem
un port hub
o un port hub
com ni vulgueu dir
és un port distribuïdor
estem parlant
d'una plataforma
que rep unes mercaderies
i a partir d'aquí
doncs
les va distribuir
en aquest cas
estem parlant
per via marítima
i quan parlem
de la intermodalitat
seria que
no només
arriba aquí
a la mercaderia
sinó que es distribueix
a través d'altres mitjans
ja sigui
per exemple
el sistema terrestre ferroviari
o per carretera
etcètera
però sí
nosaltres el calat
és un avantatge considerable
allò que quan parlem
i diem allò del DAFO
de les debilitats
de les oportunitats
de les amenaces
etcètera
doncs aquesta és una oportunitat
aquest és un avantatge
aquest és un element
que tenim a favor nostre
i que hem de saber aprofitar
penseu també
que la monoboia
que és allà on
hi van els petroliers
hi ha més de 40 metres
de profunditat
això imagineu-vos
les dimensions
que té
hi ha vaixells
actualment
que s'estan fabricant
al món
que tindran 300 metres
de llargada
d'eslora
per tant estem parlant
d'un vaixell
que fa
la mida
de 3 camps de futbol
un al costat de l'altre
per tant
avui en dia
el comerç marítim internacional
doncs demanda
infraestructures
capaces d'acollir
aquest tipus
de vaixells
i el Port de Tarragona
en aquest sentit
té un avantatge
i les hem de saber
aprofitar
i pensem
doncs que en aquest sentit
treballem
en aquesta direcció
Com veu el futur?
Quines perspectives
hi ha en aquest mercat globalitzat?
Amb el mercat globalitzat
podem dir una cosa
que entendrem tots
avui en dia
la fàbrica del món
és la Xina
o l'extrem orient
la qual cosa
vol dir
que el comerç internacional
creix
dues o tres vegades
per damunt
del que seria
els productes
interior bruts
dels països d'Europa
o sigui
aquí vam creixer
un 3 o un 4%
doncs el comerç internacional
creix un 8 o un 10%
la qual cosa vol dir
que si hi ha més comerç
aquestes mercaderies
s'han de transportar
i avui en dia
el sistema més
eficient
de trasllat
de mercaderies
de transport de mercaderies
a llargues distàncies
sens dubte
és el vaixell
i per tant
nosaltres
hem de saber
aprofitar aquesta oportunitat
i de fet
en aquest moment
el Port de Tarragona
ha fet una aposta
decidida
per habilitar
i ampliar
una terminal
de contenidors
a fi
efecte
que
a més a més
de tots aquells tràfics
que ja hem comentat
abans que fèiem
el contenidor
sigui també
un element
important i bàsic
que consolidi
el nostre port
i diversifiqui
la nostra activitat
perquè
com sempre diem
no hem de posar mai
tots els ous
dintre d'un mateix cistell
i en la mesura
que sàpiguem capaços
siguem capaços
d'anar diversificant
tot això
quan vinguin
desacceleracions
o crisis conjunturals
doncs ho patirem menys
allò que diem
no grinyolarem tant
Per acabar
volia afegir
alguna cosa més
No res
agrair-vos sincerament
la vostra amabilitat
perquè ens hàgiu convidat
a assistir
aquí
amb aquest programa
crec sincerament
molt interessant
de ràdio
felicitar
l'Institut
d'Ensenyament
secundari
de Sant Salvador
penso realment
que un taller
d'aquestes característiques
és molt interessant
entre altres coses
perquè
al marge
de tocar
temes tan diversos
sembla ser
que l'altre dia
vau tocar castells
i que aneu tocant
coses molt variades
també
es familiaritzeu
amb un mitjà
que em sembla
molt interessant
la ràdio
tot i que avui en dia
parlem de sistemes
audiovisuals
i tal
el tema ràdio
crec que
té sempre
aquella immediatesa
i en aquest sentit
jo crec que
francament
és un bon mitjà
i us felicito
per la vostra iniciativa
agraïm la seva presència
i les respostes
que han contribuït
sens dubte
el millor coneixement
del passat
del present
i del futur
del port de Tarragona
moltes gràcies
gràcies a nosaltres
Fins aquí el present programa
L'han fet possible
els locutors
Maria Carmen Cabello
Jordi Bufarull
Maria Expósito
Jordi Ballester
Dolors Gil
David Xulé
Anna Maria Martínez
i Natàlia Vidal
Desitgem que us hagi agradat
Fins la setmana vinent
de la tele
Viva
Mà
Mà
Mà
Mà
Mà
Mà
Mà
Mà
Mà
Mà
Mà
Mà
Mà
Mà
Mà
Mà