Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
xafraderies, clar, estem a l'agost i es nota
que estan en època baixa, eh?
Sí, això sí que no volem incloure les xafraderies
aquest tema, però vaja, que ho volem.
Sí, que també pot donar molt de sí.
Avui, programa número 618.
Exacte. De l'un, dos i seguit.
Com sempre, parlant-vos de sardanes,
dels bars, de música paracobla,
i en aquest horari, diguem-ne, d'estiu,
de les 12 i uns minutets,
fins al punt de la una. Aquest serà el nostre
resum de continguts del programa.
I si alguna cosa val la pena destacar
per sobre les altres, en aquest programa
avui, doncs, és la gent, és el que toca
en aquesta època de l'any.
Aquesta setmana, dins l'àmbit
que acostumem a cobrir en el nostre
espai, uns vuit dies,
doncs, hi entra el 15 d'agost,
és a dir, la data que diuen
que hi ha més festes majors a Catalunya.
És impossible
fer una agenda amb totes,
absolutament totes les ballades que hi haurà
a les comarques terragonines aquests dies,
però intentarem oferir-vos una mostra
però representativa. Serà, com deia,
la nostra agenda, on també hi haurà
altres activitats habituals dins d'aquest
àmbit que ens ocupa, actuacions dels bars
i també a plecs. I destaquem-ne
dos a les comarques meridionals
aquest cap de setmana, avui a Cap a Fons
i demà a la Figueres. Però ja
començarà a haver actes de Sant Magí,
de les festes de Sant Magí
i, sens dubte, un dels més
destacats dins l'àmbit dels esbars,
la música per cobre, les sardanes,
les contalles de Sant Magí.
Enguany seran el proper dia 15,
15 d'agost, i em sembla que el David
ens podrà comentar alguna cosa, també.
Algú ho podré dir.
És una perspectiva pròpia d'això.
I parlarem també de la Universitat Catalana
d'Estiu, sempre hi ha presència,
poc o molt, de sardanes,
una nova convocatòria del Premi Musical
a la Societat General d'Autors i Editors.
Presentarem per part nostre
dos discos nous, un que completa
l'obra completa d'en Puig Ferrer,
de Manuel Saterra Puig Ferrer,
un disc amb sardanes de Concepció Ramió.
Tot això, música, xafarderies,
fins a la una de la tarda, com dèiem.
Anem a començar.
Fem-ho com és costum,
se n'acostuma en el programa
amb una sardana.
I comencem el programa
amb l'estrena d'un disc.
En el marc de les celebracions
que comemoren el centenari del naixement
del compositor Manel Saterra Puig Ferrer,
recentment s'ha presentat
el tercer i últim volum
de la seva obra completa
en l'àmbit de les sardanes,
que hi ha enregistrat la cobla,
la principal de l'abisbal.
Com en els dos anteriors,
es tracta d'un àlbum doble
que ofereix aquestes sardanes
per ordre cronològica
que foren estrenades.
En aquest cas,
s'abasta el període que va
de l'any 1985 a 1996,
és a dir,
les 27 últimes sardanes del mestre,
fins i tot l'última,
Tossa Noble,
que Puig Ferrer va escriure
per a Coral,
perquè Francesc Assú
ha arrenjat per a cobla
amb el permís de la filla de l'autor.
Seguint la mateixa estratègia
que en els àlbums anteriors,
s'ha aprofitat
els enregistraments existents
de la cobla de l'abisbal
i que s'havien fet
amb tecnologia digital,
circumstància que es dona
en nous sardanes,
mentre que la resta
han anat a càrrec
de la formació actual.
Avui hem triat
una de les sardanes
menys conegudes
d'en Puig Ferrer,
la torreta del castell,
dedicada l'any 1993
a la plec de Malgrat de Mar.
d'en Puig Ferrer,
d'en Puig Ferrer,
d'en Puig Ferrer,
d'en Puig Ferrer,
de la feb de Mar.
d'en Puig Ferrer,
d'en Puig Ferrer,
d'en Puig Ferrer,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
...
Fins demà!
...
...
Fins demà!
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
de la festa major, però sí del cicle d'estiu, la ballada que la Rambla Nova oferirà en aquesta ocasió la Cobla Cossetània, amb concurs de colles improvisades d'aquesta vegada, i el curset ràpid per aprendre ballar sardanes, sardana express.
I per al proper dissabte dia 16, a les 6 de la tarda Puigpelat, amb la Cobla Costa Brava, a les 7 de la tarda l'espella de Gaià, al Casal, amb la Cobla Reus, i a dos quarts de buit a Sant Carles de la Ràpita, a la plaça del Coc, amb la Cobla La Principal Rapitenca, a les 8 del vespre a Salou, al passeig Jaume I, amb la Cobla Baixa Llobregat, i al proper diumenge dia 17 d'agost, a l'hora no indicada, a Solivella, amb la Cobla Cadaqués, i sí que indiquen l'hora, dos quarts d'una, al Forge, amb la Cobla Reus, i a les 7 de la tarda, a Vallfogona de Riu Corp, a la plaça, amb la Cobla Reus,
A dos quarts de buit a Fliix, a la plaça de l'Església, amb la Cobla Mira en Font, i a la mateixa hora, al Vendrell, a la Rambla, amb la Cobla, Rassó.
L'agost no és més propici pels concursos de Colles, però algun n'hi ha, per exemple, a divendres dia 15, a les 9 del vespre a Manlleu, a la plaça Fra Bernadí, un concurs per a Colles Lliures, tot i que vàlid per al Campionat de Catalunya, amb la Cobla La Principal de Llobregat.
I parlem ara també de concerts, que també potser a l'agost tampoc no és massa època de fer masses concerts, però hi haurà un el divendres dia 15, a dos quarts d'una, a Cobelles, a la plaça de l'Església, amb la Cobla, ciutat de Cornellà.
Un concert vermut, podria, segurament, deu ser.
Suposo, perquè a dos quarts d'una.
Sí, sí, a la plaça de l'Església.
Parlem ara dels bars a dilluns, dia 11, a les 12 de la nit, a Godall, a la plaça Major, actuació de l'Esbar Vila del Vendrell.
I el divendres dia 15, a les 10 de la nit, al Vendrell, al Parc Tavaris, a Comaruga, Esbar Vila del Vendrell i grups de folklòria andalús i estrameny.
A les 10 de la nit, també a Tarragona, a la plaça de la Pagesia, nova ubicació, doncs, de les Contalles de Sant Magí, a càrrec de l'Esbar Santa Tecla.
I per al proper diumenge, dia 17, a dos quarts de 10 del vespre, al Vendrell, a la zona lúdica del Francàs, a Esbar Vila del Vendrell.
I també, dins les festes de Sant Magí, a les 10 de la nit, a Tarragona, a la plaça de la Font, actuació de l'Esbar Santa Tecla.
I seguim amb més música.
Avui us podem oferir una altra novetat discogràfica que, com l'anterior, ja havíem anunciat prèviament.
Aquesta vegada es tracta de l'àlbum que han registrat la Villpuig-Cobla amb una antologia de sardanes de la seva directora actual, Concepció Ramió.
Nascut l'any 1961, Ramió ha estat instrumentista de tenora quan encara era tota una novetat veure dones a les cobles.
Ha adquirit una sòlida formació musical que l'ha permès assumir la direcció d'una cobla prestigiosa i crear música d'alt nivell,
amb una recerca contínua de noves maneres de fer sonar a la cobla.
El disc de la Villpuig-Cobla inclou una dotzena de sardanes que van des de la rondalla tardorenca,
que va escriure l'any 1980, fins a Rialles d'Or, del 2006.
Una selecció que permet seguir l'evolució d'aquesta compositora sempre inquieta.
Ara escoltarem una de les sardanes més primerenques del 1983, una de les menys difícils d'assimilar pels oïdors.
És Records d'infantesa.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
com cada dissabte, a aquesta hora,
us parlem de sardanes, d'esbars i de música paracobla.
I ara, el torn de les notícies,
i comencem parlant que el 14 al 24 d'agost vinents
tindrà lloc a Prada Conflent la quarantena edició
de la Universitat Catalana d'Estiu.
Entre el munt de cursos, jornades i activitats que s'ofereixen,
és habitual que la sardana i la música paracobla
hi siguin presents i en guany,
tot i que no tan notòricament com en altres ocasions també.
Així, dins del que s'anomena fòrum obert,
s'hi ha programat una taula rodona
i debat sobre el tema Centenari de Manel Caterra i Puigferrer,
compositor de sardanes.
Serà el dilluns 18 a les 6 de la tarda
i anirà càrrec de Margarida Benerta,
presidenta d'Amics del Sardana de Vilassar de Mar,
Jaume Carbonell i governa,
professor d'Història de la Música,
Antoni Torrent, autor d'Estudis sobre sardanes
i president de Fono Vilassar 74,
i Robert Roquer, director de la revista Som.
A més, el dia 22 d'agost, a les 5 de la tarda,
s'oferirà una xerrada amb Salvador Brutons,
compositor, director, flautista i en guany nou titular
de la banda municipal de Barcelona,
que dirigeix cada any, dins el Mar de la UC,
l'Orquestra Sinfònica de Joves Interprets
dels Països Catalans,
formada per 70 joves d'entre 18 i 26 anys
d'arreu dels territoris de parla catalana.
No és un acte directament sardanista,
però tenint en compte que Brutons treballa a força
també amb la cobla,
l'interès és innegable des del punt de vista
del nostre programa.
D'altra banda, allò que no falla
a la Universitat Catalana d'Estiu
és un curs de sardanes.
Anirà a càrrec de Teresa Vinyes
i s'ha previst pels dies 16 al 19 i del 21 al 23,
de 3 a 5 de la tarda.
I també és habitual que hi hagi una ballada de sardanes
que oferirà la cobla Casanovas
a la plaça de la Vila de Saret
el dia 18 a 2.15 de la nit.
Fidels al seu propòsit d'impulsar i donar suport
a la creació de noves composicions de sardanes
que contribueixin a l'enriquiment del panorama musical,
la Societat General d'Autors i Editors
i la Fundació Autor
han publicat novament les bases del Premi GAE de sardanes.
Aquest certamen de convocatòria anual
està obert a tots els compositors socis
de la Societat General d'Autors i Editors,
excloent els membres directius i personal d'aquesta entitat,
així com a guanyador de la darrera edició.
Cada concursant pot presentar un màxim de dues sardanes.
Els requisits són els mateixos
que en les anteriors edicions d'aquest concurs musical.
Bàsicament, que les obres concursants
han de ser originals i inèdites,
es presentaran en exemple únic
amb partitura d'instrumentació per a cobla
d'11 instruments amb les particeles corresponents.
Al peu de la partitura cal que hi figuri
una reducció a dos o tres pentagrames.
Per tal de facilitar l'objectivitat del jurat,
s'exigeix que les sardanes
s'identifiquin únicament amb un títol,
amb un sobreajunt tancat
dins del qual hi haurà una fotocòpia del DNI
del concursant i un breu currículum.
El termini de recepció de les obres
finalitzarà el 27 d'octubre del 2008
i els seus actors poden lliurar-les directament
a la Delegació Precatalunya de l'ESGAE
i la Fundació Autor
al Passeig de Colom número 6 de Barcelona,
codi postal 08002,
o bé es poden enviar per correu certificat
a la mateixa adreça.
En el sobre de la trameja cal que hi figuri
la inscripció Premis GAE de Sardanes 2008.
Les bases específiques,
que el certamen no es podrà declarar de zero
i que el jurat haurà de designar
un únic guardonat amb el Premis GAE de Sardanes 2008,
poden otorgar dos accèstits,
d'acord amb la valoració tècnica i artística
de les obres presentades a concurs.
El Premis GAE de Sardanes 2008
té una dotació econòmica de 3.000 euros
i els dos accèstits previstos
rebran 900 euros cadascun.
La decisió del jurat es farà pública
durant l'últim trimestre del 2008,
en el marc del concert de lliurament de Premis
que se celebrarà en una població de Catalunya
tot seguint el caràcter itinerant
d'aquesta activitat.
La setmana passada
vam fer cas de la crida del David,
de que la gent truquessin.
I esperem que això segueixi.
I una de les coses que van fer
va ser demanar a Sardanes.
Exacte.
La llàstima,
tots tenim els nostres condicionants,
en aquest cas el nostre programa
és que poques vegades
les tenim allò a punt,
al mateix dia.
clar, no podem portar-les totes
aquí, en bloc.
Sí, perquè també ja ho em diu, no?
La discoteca, diguéssim,
no la tenim aquí.
No és aquí.
No està aquí físicament,
però vaja.
I llavors una de les peticions
que ens van fer,
les podem atendre aquesta setmana,
però l'altra,
de moment,
ho sentim molt.
Aquesta vegada
és una serena no enregistrada,
com era
on sopem aquesta nit.
On sopem aquesta nit.
Problemes tècnics
fan que no la puguem
tenir a la base avui encara,
però jo confio
que en el propi programa
serà possible.
Això sí,
una oïdora
ens demanava
la sardana
Girona Manamora
de Ricard Viladasà,
una d'aquells èxits
que hi ha a tot arreu
i que en el cas de la sardana
també es donen de tant en tant.
Ha passat potser l'època
d'aquells títols
mítics,
l'Empordà,
etcètera,
però encara avui en dia
de tant en tant
n'hi ha alguna sardana
que realment impacta força.
i el cas de Girona Manamora
doncs és un d'aquests.
Ja li vam comentar,
com acabo de dir,
que no era possible
radiar-la el mateix dia,
però que ens guardàvem
la comanda
per al segon programa,
és a dir, avui.
I en aquest cas,
sí,
podem complir.
Escoltem, doncs,
Girona Manamora,
interpretada
per als mongrins
acompanyada
per la Coral Polifònica
de Blanes.
Salut!
Hola,
Girona,
per a que senyora,
ciutat i mortal
com un dels cadalars.
Vés-de-allà,
menys de sara vossa
i compte el nostre cap i casó.
La luna,
i la lluny 6 grans
i la tr ailsa
en quin punt de ton
perquè girona
éscapat!
I aportem sempre
en cor
i aportarem sempre
en Cel Blanes
per portar
tant Sелamel
i el portarem
sempre en Tetelon.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
no recordo!
Fins demà!
!
!
!
!
!

Fins demà!
!
!

!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!

!
quarantined in it,
el Passeig de les Palmeres,
el Magnifici Impressionant i Preciós Passeig de les Palmeres,
no?
Allò amb la brisa del mar i el solet que et cau, escolta, i ballant sardanes.
Què vols més?
Què vols més?
Què vols més?
Sí, sí, però...
Allò que estàs ballant i et comencen a venir aquelles olors...
No, no, jo també sóc...
Imagina't que t'entra una gana...
Aturem-ho un moment? Escolta'm una sardana?
Aturem-ho.
Fa uns moments, aquest oïdor que ens trucava,
ens demanava, per exemple, una sardana
que va ser... va estar vinculada
a una ciutat pubilla,
però en aquest cas ens n'anem a...
o a una altra, ciutat pubilla, Terrassa,
ara no recordo l'any, ves?
Ara no m'he documentat prou,
però vaja, anem a escoltar la sardana que els hi va dedicar
a Joan Lluís Molaleda, que van registrar
en aquest cas la COBLA Sant Jordi, Terrassa,
ciutat pubilla.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I tornem!
T'ho escoltat ja aquesta sardana!
Exacte!
No ens parlava de Ciutat Pobilla
que ens ha trucat abans al compà de Manel
No!
Estava parlant de sardana de l'any del 1982!
Exacte!
Sí, sí, i tant!
A més jo hi vaig ser, allí al Vendrell!
Què dius?
Sí, home!
Fa tants anys estaves allí...
Sí!
Locotant!
Locotant no, encara!
Allí com a...
com a espectador!
Com a espectador!
Està bé!
Molt bé, molt bé!
Doncs...
Tenim notícies de...
Vols una anècdota?
Vinga, va!
Vinga, va!
Digues!
No, no, que és molt urgent, això!
Ah, no, no, no!
Allà ara!
En aquella època s'hauria de fer un programa
amb una altra emissora
Sí!
A Ràdio Tarragón!
Sí!
També de sardana!
Es feia el certamen de sardana de l'any!
I la final, que es va fer al Vendrell,
hi havia un moment...
Es feia diferent com ara!
Es feia al final com a Eurovision!
Que les diferents emissores anaven donant les votacions!
Sí!
Ah, molt bé!
Però tot allò estava gravat!
Sí!
I ho havia gravat jo!
I el presentor deia
Atenció!
Ràdio Tarragona!
Tal!
I se sentia a la meva veu allà!
I jo era allà!
I seguret a moment!
Procurant que no em reconegués ningú!
Clar!
Déu-n'hi-do, no?
Jo sentir-te a tu!
Estava fet com un xou!
Diguéssim!
Clar!
I feien veure que era en directe!
I ja estava tot gravat!
Clar!
Amb els mitjans tècnics que hi havia
en aquella època!
Exacte!
Imagina!
Però bé!
tots enganyats!
Sí, sí!
I va guanyar la sardana!
Jo m'agradaria tallar amb un racó!
Que no et reconeguessin ningú!
Això!
Déu-n'hi-do!
Déu-n'hi-do!
Ara, mentre estava sonant aquesta última sardana, ens han trucat per l'Alfred Abad, ja
gran conegut de tots nosaltres, per donar-nos una pinzellada del que va donar de si l'audició d'ahir.
Diu que va ser tot un èxit rotund, molta gent, molta gent.
La Colla Terrona Dansa va fer dues sardanes d'exhibició, una que va ballar normal, com molt bé
sabem fer, i una altra segona, una de punts lliures, que diu que va ser espectacular.
Llavors diu que es va fer una rotllana de gent, doncs clar, perquè la sardana de punts lliures, com sabem,
fa molt efecte i atrau molt, no? Vull dir, és un reclam molt bo.
He observat que alguna vegada, fins i tot ho fan en plan més...
D'anar per casa.
No tan formalment, en plan assaig, alguna de punts lliures...
I també xiquen aquesta expectació, no?
Sobretot la gent que no ha vist mai estrangers o foresters, doncs que és la primera vegada,
queda a ell com a parats.
Sí, sí, sí.
Fa efecte.
Llavors l'anècdota de la nit va ser que cinc minutets abans que comencés l'audició pròpiament dita,
quan hi havia tota la gent a la Rambla, molts d'ells, doncs gent gran asseguda,
gent gran i gent jove a tot arreu, asseguda als bancs i tal.
És que m'ho han explicat, és que devia ser bastant, allò, graciós.
Van engegar els espersors de la gespa.
I no vegis, diu que el rebombori que es va crear en res, en 30 segons...
Vols dir que sortien del marge.
Clar, o sigui, saps que sempre esquitxen una miqueta i sempre surten una miqueta del marge de la gespa.
i també s'asseuen al padrís, diguéssim, de la gespa aquesta.
I va ser la nota anecdòtica i que diu que va durar 10 minutets i ho van apagar enseguida.
Però vaja, mira, va ser una audició passada per aigua, diguéssim...
La festa de l'aigua.
Exacte, ja incitant a Sant Magí la festa de l'aigua de Tarragona.
Molt bé, molt bé, veus?
Sí, sí, sí.
Va bé tenir bons col·laboradors.
Exacte, i la setmana que ve recordem que l'audició és el dia 15, que cau en divendres,
serà a les 9 de la nit, oi, avui m'estic entrebancant, eh?
A les 9, a les 9.
Un concurs de colles improvisades.
Per tant, tots aquells que vulgueu participar en aquest concurs, doncs ja podeu vindre el divendres
i allí us explicarem les bases, que són quatre cosetes de no res.
I sense manies, eh?
I sense manies.
I participar per passar-t'ho bé, i ja està.
Ja ho sabem, que hi haurà gent que ballen en colles que també...
I potser ballaran molt millor que els altres, però no passa res, està, d'anar a fer una festa.
Escolta'm, i ja està.
I al final, menjar coca i beure vi, i ja està.
I així passar...
Fer passar la calor del 15 a 2, digues.
No sé si t'has fixat que les últimes ballades d'enguany ja s'ha posat el costum, més o menys espontani,
de fer sardana de germà al final.
És a dir, això es fa tots els concurs de colles, però està tot organitzat bé,
i les colles ja ho saben, encara que facin el ronso moltes vegades a posar-s'hi.
Però amb unes ballades al carrer, on sí que potser hi ha una colla fent exhibició,
però hi ha molta gent on es fan una sola anella.
Sí, sí, no, està bé.
És que ara, quan t'ho estava dient, pensava, dic...
Anar a dir una paraula mal sonant.
No.
Doncs algú ens haurà de trucar al proper programa per dir com ha anat,
perquè em penso que ni tu estàs i ara mateix he caigut jo, que tampoc hi soc.
On?
El divendres dia 15, que no hi ha les contalles.
Oh, i tant.
Ah, amic.
Ah, amic.
On el David té, des de l'any passat, hi té un paper important.
Sí, sí.
Però clar, Nadia, si voleu veniu a veure-ho, però no, heu d'anar a l'audició.
Tots a ballar.
I jo me'n vaig amb les contalles.
Corazón per tío.
Corazón per tío.
Corazón per tío.
Però què hi farem, què hi farem?
Diguem, en tot cas, que la Rondella és una iniciativa relativament recent de la Santa Tecla.
Exacte.
Sí, sí, sí.
Que des del primer dia he tingut molt d'èxit de públic i artístic.
Sí, sí.
Jo només trobo falta...
Comparable amb el Retau de Santa Tecla, però clar, també és la festa més petita.
hi ha molta gent que potser no hi és.
Diferent, potser.
I és diferent.
És molt més curtet, el format.
Jo trobo falta la música en viu.
Sí.
Aquí va ser el primer any.
Això sí, això sí.
Però la cobla i en viu dóna vida, precisament.
Clar.
El que suposo que també és un espectacle molt petit, no?
com per poder permetre's una cobla.
No ho sé, no ho sé.
Home, el d'això...
El retaule.
El retaule.
Home, és una miqueta més llarg.
Sí.
Les contalles duran uns 25 minutets, fet i fet.
Però què hi farem?
Però, de totes maneres, és un espectacle digne de veure.
Aquells de vosaltres que no pugueu o no vulgueu anar a les sardanes,
doncs sempre podeu vindre a les contalles.
També podeu una estoneta a les sardanes.
Això.
Que vinguin a les contalles, i com que és curtet, mitjoreta,
i llavors tots cap a sardanes, veus?
I hem trobat la solució perfecta.
Ei, el Joan Maria ens ha posat la sintonia.
Oh, sí.
Què vol dir això?
Això s'acaba, això s'acaba.
Sí, farem.
A veure, segons per arribar a la una de la tarda.
Gràcies per estar amb nosaltres.
Que en balleu moltes, eh?
I tant.
I tornarem dissabte vinent.
Molt bé.
Molt bona setmana.
Si, per tant.
Saya estará到处.
Tiens.
Tiens.
No.
Toda.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.
No.