Pròxima parada, El Tren, cada dijous de 6 a 7 de la tarda a Tarragona Ràdio.
Tarda de dijous i el cap de setmana ja està aquí, a la propera cantonada.
Hora de descansar i com ve de gust escoltar El Tren.
Quina horeta t'hem preparat, una horeta de música,
perquè avui et portem doble derració de cultura
i és que el divendres vam assistir al concert ineludible dels Love of Lesbian,
un dels grups de moda pel que fa al pop-rock espanyol,
i dissabte no ens vam voler perdre el concert del facto de la fe a la sala 0.
També parlem, sí, de totes les accions que ens porten cada setmana les nostres companyes.
Tot això ara mateix, o sigui que queda't. Arrenquem.
Pròxima parada, El Tren.
Però al Tren som gent de cultura, som gent que ens agrada repassar l'actualitat
i per això cada dijous comencem repassant les notícies de la ciutat
amb la Júlia, bona tarda.
Bona tarda.
Amb l'Isabel, bona tarda.
Bona tarda.
Unes notícies que cada cop menys són menys sèries, eh?
Però bé, a veure què ens heu portat avui.
És molt sèrio, molt sèrio, Joan.
Sí, a veure, a veure, som-hi, som-hi.
Mira, comencem avisant que el 5 d'octubre tenim una cita.
Tenim una cita amb la cultura i la tradició, ja que serà el 5 d'octubre
quan es celebrarà el 22è concurs de Castells de Tarragona.
En guany, però, hi ha un seguit de novetats.
La comissió assessora i el comitè executiu del concurs volen fer l'acte més àgil
i per això han canviat algunes normes.
Cada colla podrà, a cada ronda, desmuntar el castell abans del toc de gralla dues vegades,
i no tres com fins ara.
A més, s'amplia la taula de castells puntuable afegint l'estructura del 3 amb l'agulla.
També amb la finalitat d'agilitar el concurs, el llistó per actuar en solitari
s'eleva fins al 4 de 9 amb folre.
El que no varia és el lloc on es celebrarà aquest acte.
Es podrà celebrar a la plaça de Toros, tot i que de moment estigui en obres.
Els castellers de Vilafranca tenen aquest 2008 l'oportunitat de guanyar el seu quart títol consecutiu.
I hem de dir que no hi ha dubte que ho aconseguiran.
No, guanyar jo.
Els de Vilafranca.
És com guanyar cap a casa, no?
Doncs mira, espero que sigui així, Júlia, i que Vilafranca torni a guanyar més que res perquè estiguis contenta.
Segur que en tindré motius.
Oh, quina felicitat.
Isabel, i això?
Doncs això és el que es pretén evitar si no és el que la parella desitja.
Les infermeres catalanes dispensaran la piula del dia després als centres d'atenció primària, més coneguts com a CAPS.
Para hacer bien el amor hay que venir al sur.
Para hacer bien el amor y de donde estás.
Aquest protocol es basa en que les infermeres hauran de comprovar quins són els motius de la demanda d'aquest medicament,
ja sigui la retenció del preservatiu, la seva ruptura, l'oblit del tractament hormonal o la relació desprotegida.
A més, haurà de recopilar els antecedents personals de la demandant, com també al·lèrgies i altres coits desprotegits.
Un cop fet això, s'establirà el tractament, s'informarà dels efectes secundaris,
s'entregaran follets informatius i es valorarà la derivació a una comadrona especialitzada en atenció sexual.
Tot això amb la finalitat de proporcionar més informació i major comoditat a les dones
i un procés de formació en aquest àmbit per a les infermeres.
Aquest protocol, la veritat és que està molt bé, però esperem que la demanda d'aquest medicament no sigui gaire elevada,
ja que ja sap, més val prevenir que curar.
Em sembla una perfecta iniciativa perquè la píldora del dia després pot ser una salvació en algun moment,
però no hem d'oblidar que es tracta d'un medicament i que no se'n pot abusar.
S'inicia una campanya de l'Associació de Mares i Pares de Gays i Lesbianes amb el suport de joventut.
L'objectiu de la campanya és que els fills homosexuals siguin capaços d'explicar la realitat als seus pares
perquè aquests en siguin conscients i actuïn en conseqüència.
Aquesta iniciativa, que porta el lema de visibilització de pares amb fills lesbianes, gays, transsexuals i bisexuals,
ha editat un cartell que es distribuirà a diversos centres en presència juvenil.
També s'està fent un cicle de xerrades a instituts, universitats i escoles d'adults per explicar en què consisteix.
A més, l'associació ha publicat la guia Com dir-ho als teus pares, feta per especialistes,
que serveix com a eina per explicar als fills i les filles el procés que poden seguir
per explicar la seva orientació sexual.
Així m'agrada, fent passos endavant perquè la societat sigui una mica més tolerant cada dia.
Doncs mira, sí, i espero que aquesta campanya doni un vot de confiança als homosexuals
perquè aconsegueixin ser acceptats totalment, sobretot pel que tenen més a prop.
Un tauró de 7 metres recorre la costa de Barcelona a Vilanova.
Un tauró de 7 metres?
Heu sentit bé.
Un tauró peregrí, que és una espècie protegida,
va ser vist aquest cap de setmana a la platja Barcelona, davant el Port Olímpic.
Un dia després va ser localitzat per uns pescadors a Vilanova i la Giltrú.
L'animal presentava símptomes d'estar ferit, ja que nedava molt lentament,
quasi a la superfície es movia amb dificultats.
Davant d'aquesta situació, el Centre de Recuperació d'Animals Marins,
amb seu a Premià de Mar, es va dirigir a Vilanova per localitzar el tauró,
comprovar el seu estat i tractar de curar-lo.
Així que tenim un tauronet nedant per les nostres platges.
Un tauronet?
Un tauronet, 7 metres no res, Joan.
La meva peixera i cap.
Sí, una peixera molt gran tens tu.
Home, tu no has vist la meva casa.
Però el tauronet, però si pot ser que no el tornin a deixar a les nostres costes.
Doncs a tu et deu fer por, Júlia.
Però el més curiós de tot és que hi havia banyistes que nedaven a la platja amb el tauró a uns metres de distància,
però tot i saber-ho, deien que no tenien por, que cadascú feia el seu i no es molestaven.
Per a uns, una bogeria, i per a uns altres, una bona filosofia de vida, no?
T'asseguro que és l'última filosofia de vida que se m'acudiria.
Sí, mira, la veritat és que no estiria malament banyar-te amb un tauronet.
És una experiència diferent.
Sí, sí, sí, sí.
Estiria bé.
Una adrenalina.
Sí, tant.
I una setmana més hem de tornar a parlar del fenomen d'internet.
Cada setmana ens sorprèn amb alguna cosa.
Ja sabem que l'Ibel es ven de tot, però la veritat és que no em pensava que s'arribava a aquest extrem.
S'ha subestat per internet una capella del segle XVIII per 1.010 euros.
Aquesta capella, situada al sud-oest de Viena, es vol substituir per una de nova que costarà uns 5.000 euros.
I es tenia l'esperança de poder-la financiar amb la venda de l'antiga.
Però està clar que s'hauran de rascar la butxaca per la nova construcció,
ja que tot i que es van registrar 13.000 visites, només es van aconseguir sumar 10 euros al preu de sortida, que era de 1.000.
Només hi van haver 4 apostes per la parròquia i les dues que oferien més de 2.000 euros es van retirar més tard.
La persona que ha comprat la capella sencera, excepte la campana,
s'haurà de fer càrrec de pagar el trasllat a una altra banda per donar pas a la nova creació.
Sí, esclar, i se l'emportarà a casa.
La veritat és que m'agradaria poder veure a la mena de personatge que se li pot acudir comprar una capella.
Michael Jackson.
Ja podria ser.
Sí, ja tens raó.
Però si ho penses bé, sabent com estan els peus dels habitatges...
Sí, és que l'habitatge és molt més econòmic comprar una capella a aquestes alçades.
I parlant de traslladar, adeu al monument a Primo de Rivera.
L'Ajuntament de Barcelona té previst retirar aquest any el monument dedicat a José Antonio Primo de Rivera,
que es troba a l'Avinguda Josep Tarradelles.
Libre, como el sol cuando amanece...
Aquest monument, que es va erigir l'any 1964, serà retirat gràcies a que l'any passat
les Corts Generals van aprovar una llei anomenada Llei de Memòria Històrica.
Aquesta llei estableix que les administracions públiques prendran les mesures oportunes
per a la retirada d'escuts, insígnies, plaques i altres objectes que commemorin la dictadura franquista.
Diuen que més vale tarda que nunca, no?
I jo em pregunto si aquesta llei també inclourà la retirada del Valle de los Caídos, per exemple,
perquè ficats a netejar a Espanya de coses així, fem-ho bé, no?
Crec que qualsevol iniciativa per eliminar símbols de la dictadura es mereix un fort aplaudiment.
Esteu amb mi?
I tant.
De totes maneres, si treuen el Valle de los Caídos, ficaran el nou camp del Madrid, o sigui que no sé què és pitjor.
Preferir això la segona opció.
Bé, i seguim. Els que tenim entre 18 i 35 anys ja podem demanar un ajut per al lloguer
en el marc de la convocatòria d'ajuts al lloguer just de la Generalitat de Catalunya.
Aquesta convocatòria és vigent des de l'any 2005 per facilitar els processos d'emancipació als joves.
Entre d'altres criteris, la convocatòria té en compte l'edat del sol·licitant,
els ingressos totals de tothom que ocupa l'habitatge, l'import del lloguer i l'esforç que suposa pagar-lo cada mes.
Es pot arribar a oferir una xifra de 240 euros mensuals.
El termini per presentar la sol·licitud és el 30 de juny.
Així m'agrada que ens donin facilitats per poder fer el nostre camí, com diu la cançó, que ja ens toca.
Pluja? Em sembla que no és pas el so més significatiu ara mateix.
El més significatiu pot ser no, però sí el més necessari.
Iniciativa per Catalunya, Verge i Esquerra Unida i Alternativa de les Terres de l'Ebre suposen el trasbassament del segre.
El concejal d'aquest partit, l'Ajuntament de Tortosa, Jaume Forcadell, va mostrar aquest cap de setmana el rebuig de la seva coalició en la zona del trasbassament del segre.
Aquest va ser proposat per la Conselleria de Medi Ambient i Vivenda de la Generalitat, davant la sequera que afronta Catalunya.
En opinió de Forcadell, el compromís del seu partit pel territori i per la denominada Nova Cultura de l'Aigua,
creuen arribar a un acord per solucionar aquesta sequera, però no contempla cap mena de trasbassament.
Quin caos amb l'aigua del segre.
Però una cosa sí que és clara, l'aigua comença a ser un pescàs i ningú no la vol perdre.
Així que bé, veurem com acaba aquesta trífuga hidràulica.
Tens raó, més ens val a tots que aquest temps es posi una mica de part nostra i deixi anar les pluges que tant necessitem.
I tant.
De totes maneres, se m'ha caigut el boli, de totes maneres sembla que el temps està en dia encara ploure aquests dies.
Jo ja no me'ls crec, eh?
Ahir va ploure una mica.
Jo cada vegada els amers del temps els hi dono menys credibilitat.
I tant.
Però esperem.
Un bot de confiança.
Sí, esperem que plogui, així que si canteu aquesta nit a la dutxa potser demà tenim sort.
Ho intentarem.
Ens veiem la setmana que ve.
Molt bé.
Adéu.
Adéu.
Cada dijous de 6 a 7 de la tarda agafa el tren a Tarragona Ràdio.
Bé, ara venen les noies de televisió a parlar-nos d'una sèrie molt interessant que va acabar la primera temporada la setmana passada.
Però deixem-les parlar amb elles.
Bé, ara, t'admirarà, t'admirarà.
Hola.
Hola.
Hola, ¿quieres algo?
Pues sí, unos sujetadores.
Vale, ¿y de qué tipo?
No sé, normales.
A ver, tienes, pues con cericonas, sin tirantes, sin costuras, con relleno, con aros, con tirantes multiposición de dos tipos, con adhesivo, de copas ajustables...
Bueno, yo con unos negros casi que me conformo, eh.
Uy, chica, qué sosa.
¿Y qué talla?
Una, una ochenta.
Una ochenta?
Tenemos un problema.
Y es que aquí...
Cintetas, no hay paraíso.
Tornem a estar aquí un dijous més i aquest cop venim amb una de les sèries més vistes de la temporada.
Cintetas, no hay paraíso.
Una sèrie que feien per Telecinco fins fa una setmana.
A més, està basada en una sèrie colombiana feta per Canal Caracol.
Els seus protagonistes són la Maya Salamanca i el Miguel Ángel Silvestre.
El Miguel Ángel Silvestre està molt més bo.
No, no, no.
Lo diem la Maya.
Joan, que n'és igual, tu, la teva moda.
És una sèrie de sexe, drogues i la malvadíssima Jessy.
Avisem a temps que té un vocabulari una mica pujadet de to, eh.
I la paraula tetes és la més fina de totes.
Nosaltres, per això, preferim dir pits.
Perquè recorda, sense pits, no hi ha paraís.
I comencem per la Cata, que els seus pares deurien estar ben torrats per posar-li aquest nom, Déu meu.
Te has pasado. Aquí sí que te has pasado.
Montse, la pobra noia està enfadada. Demana-li perdó.
Lo siento, Cata.
Lo siento, realmente me da igual lo que pienso de mí.
Bueno, doncs seguim. Aquí la Cata, que no té gaires pits, se'ls vol operar.
I es pot saber per què té aquesta obsessió?
Perquè està plana, Meri. La pobra es fica de perfil i és com una taula de planxar.
o sigui, super recta, m'entens?
Bueno, Montse, però no sé si és millor ser plana o tenir pits com la Iola Berrocal, eh.
Home, clavis així, sí, no?
Que la Iola sembla que tingui tres caps.
Ui, t'ho voy a dar dos besos.
Que tienes ahí en medio?
Bueno, millor no saber què té ahí en medio, però en fi, al final la Cata supera, no?
Supera o descobreix el Wonderbra?
Jo crec que descobreix el Wonderbra.
No, supera.
Aquest canvi tan radical ha molestat força gent.
Hi ha hagut molt afectats, com una de les nostres companyes.
Una companya molt especial que en ocasions ha fet de doble de la New York City a la sèrie.
I avui està aquí amb nosaltres per queixar-se com cal.
Avui t'animar.
Maria Patiño, Maria.
¿Qué te ha parecido la supuesta operación de Cata?
Es indignante, aberrante, desde mi punto de vista.
Tranquila, Patiño.
Tranquilitzem-ne, Patiño, Joan.
Tranquilitzem-ne perquè no podes sofrir.
Cata? Cata lo ha entendido muy bien.
Perdona, ¿qué quieres qué?
Perdoneu, es la Patiño que he doy que ha portat a uns amics perquè cantin.
Mira, espero, mare meva.
Reu això, sisplau.
A veure, això què és?
Aquí s'han passat una mica, eh, Joan?
I tu també, tu també.
No te digo más.
Mira, Joan, aquesta és una cançó molt bèstia, ¿vale?
Però és boníssima.
Però seguim amb la nostra sèrie.
Sense pits, no hi ha paraís.
Ara parlarem del Duque, el tio mamajo de la sèrie.
Sobretot perquè es va carregar amb tot el que es mou.
Fins i tot es va carregar el seu germà i no és que es mogui molt.
I el va matar de lo tonto que era.
Bafa, dime.
¿Cómo se llaman los tíos que escriben la cosa esta de la tele?
Guionistas.
Guionistas.
És que com se li passa pel cap demanar això?
Que està treballant a la tele, que això se sabe.
Fijo que els guionistes tenien pensat que fos el germà perfecte.
Però després d'escutar les superfrases segur que van canviar el guió i el van fer el pal més.
A més, a part de tonto, era un malparlat.
A mi no me trates como un subnormal.
Que ya estoy hasta los cojones.
No me grites.
Yo no te trato como un subnormal.
Tú me tienes a mí para recoger la mierda que tú no quieres ver ni quieres tocar.
Tú me dices, Lolo, tira para allá.
Y el Lolo va para allá.
Tú me dices, Lolo, haz esto.
Y el Lolo lo hace.
Y yo soy tu hermano mayor.
Y tú no.
Tú eres mi hermano mayor.
Sí.
Pues haz de hermano mayor.
I tu, Meri, has escoltat ben bé com parla el duque?
Por eso te he llamado.
Yo no puedo salir a la calle y necesito que vayas a todo el hospital.
Meri, ¿qué?
Ah, és que estava escoltant i m'he quedat tan empenada amb la veu que té aquest tio.
Sembla que s'hagi fumat un paquet de tabac sencer.
Pues sí, sembla el Rocco.
No, sembla el Colombo.
I sombrant el Colombo que no tan té.
És que, per favor, amb aquesta veu que té, que va tan, tan greu que, bé, podries ser el reductor d'una d'aquestes pel·lícules que fan al Canal Plus pels divendres per la nit, sisplau.
Però, a veure, tranquil·litzem-nos una mica.
No ens interessa que veus tu a la nit.
L'únic que sabem, Joan, bé, és igual, ara ens acabes de demostrar que mires tota la tele i no ho volem saber.
No, no, no, això no és cert perquè jo no tinc a Canal Plus.
Ja està.
Vale, a veure, seguim, sisplau.
A veure, l'únic que diu és que vagi a un natal hospital.
I jo l'únic que dic és que mucho becerral, però un covardica que no veas.
Bueno, en fi, sabem que la Cata és la seva estimada, l'amigueta, el seu amor.
Es tu peluchito, es tu estrella de mar, es tu...
Va, Meri, Meri, para, que ja no puc aguantar, això, ja no puc.
Vale, però tu sabies que les estrelles de mar tenen cinc aixelles?
Les estrelles de mar tenen cinc estrelles.
Aixelles.
Aixelles.
Sobacos.
Ah, vale.
Aquest acollit suposo que és teu, perquè la qualitat és bastant deplorable, però...
Però, bueno, això no té res a veure.
Parlem de les teves entrevistes.
Però, bueno, no sé, el que sí que sé...
A veure, no ens en podem anar de la bola, ara, sisplau.
Jo el que sí que sé és que la Cata no és la seva duquesa.
A veure, a veure, avui us esteu passant una mica.
Bueno, la duquesa d'Alba està molt molesta, vale?
Perquè, bueno, intenta entrar al seu duque.
Mira, ¿cómo se siente, señora?
No, es que a veces es uno tras otro tras otro.
Què ha dit?
Què ha dit?
¿Esto duquesa puede repetir, por favor?
¡Híjole, estás!
Sí, sí, la verdad es que es preocupante.
Es lógico que esté así.
Meri, has entès algo?
Que va, pero ¿qué volías que le digués?
Mira, Meri, es que, en fi, seguimos con la Jessy.
Una cosa.
Què?
Està bona, de lo que sería, Alba.
Si tu tens aquests gustos, Joan, no ens interessa, sisplau.
Ara, del seu cabell, eh?
Bueno, és igual, seguim amb la Jessy de Sensepits.
No hi ha paraís.
Aquesta xabala és molt dolenta, eh?
És malèfica.
I, a més, enganya a tothom, fins i tota la Cata.
I, a més, a més, és que, a part, es droga.
No sé qué es lo que me han pinchado, pero ha sido como despertar una pesadilla.
Que t'han pinchado?
Mejor dir que t'has pinchado.
Vaya una, que mal ejemplo le da a los chabales que miran la sèrie.
Sí, mala, mala.
Per sort, la Cata sap que la cocaína no és bona.
Tú necesitas la coca para sentirte bien, ¿no?
Pues yo necesitaría un buen par de...
De huevos.
Meri, com vols que necessiti ous?
Jo que sé, potser es vol fer una truita.
Necessita pits. Portem xerran d'això una bona estona i encara no has pillat que la Cata necessita pits.
D'això i d'Estrelles de Mar, però bueno.
Mira, que em tocarà aguantar a mi i entre la tu.
Jo que sé, a veure, la Cata és una tia molt rara, no hi ha qui l'entengui.
I, bueno, en fi.
Però...
Aquesta tia és molt rara, dius?
Molt.
Per què?
Perquè, home...
És igual que tu, Joan, rara, que no deixes ni continuar el personal.
Home, clar.
Perquè la cosa no s'acaba aquí, dins de...
Sense pits.
No hi ha parells.
També tenim que si a la mare la Cata...
A la germana de la Cata...
A la nòvia d'aquest...
I a Poli Raret...
I a les amigues friquis...
I als vells pervertits.
Don't te paca, mujer, no tengas miedo.
Soy un sol.
Lo dice mi mamá.
¿Sabes por qué?
Porque salgo...
Y me pongo.
Palla que l'entorro, eh?
Ja te digo.
A més, bada de supermacarres per la vida.
Mira que li va enviar una pobra niñera del meu barri l'altre dia.
Mira, escolta.
¿Está el canijo?
El canijo no está.
¿Y cuándo va a volver?
Por mí que no vuelvan nunca.
Sal canijo o entro ahora mismo.
¿Y dónde está la orden del juez?
En el juzgado, bonita.
Pobre nen, sal canijo y a sobre vaya niñera, eh?
Que li diu que li és igual.
Que bien trabajas, eres una incompetente.
No me hagas esto que me maten y mi niño se queda sin padre, ¿verdad?
Tampoco se va a perder nada del otro mundo.
¿Son més macarres?
¿Y quién hora es?
Meri, está infantària, eh?
És veritat, que avui acompanyem a la Patinho a la festa de...
Bébé, Esteban.
Vaya planazo.
Meri, no et queixis tant, que mentre des d'aquí a la ràdio us saludem a tots i a totes
i la setmana que ve vindrem amb una nova sèrie i us assegurem que la Patinho no estarà aquí.
Tot i així us deixem amb la seva fabulosa cançó, però abans el consell de la setmana.
Noies amb pits o sense pits hi apareix i el Wonder Brat a les puja fins a l'atura de la corbata.
Fins dijous.
Adeu.
Puntualment.
Cada dijous a les 6 de la tarda arriba el tren de Tarragona Ràdio.
Puntualment.
Puntualment.
Puntualment.
Puntualment.
Bé, i després d'aquesta supersessió de sense pits no hi ha paraís,
ara anem a parlar de grups de música bons i de música de la bona que va venir i va passar per Tarragona la setmana passada.
Per això tenim aquí l'Adriana, l'Aida i la Marta.
Bona tarda, noies.
Bona tarda.
Avui, bueno, parleu, parleu altres, que la setmana passada vam fer de les nostres, no?
Doncs sí, primer que tot cal dir que hem seguit amb la labor de la Laia Batle i la Mònica,
que està fent tot un home i nosaltres divendres ens vam endur el Joan a fer les pràctiques i ens el vam endur de festa.
I tanta festa.
Vam anar al concert dels Love of Lesbian, un concert, un grup que jo desconeixia i que m'he enganxat totalment
després del seu concert i de les seves cançons, espectacular, eh?
Ara ja ets tot un fan, eh?
Ara ja sí, ara ja sóc un fan del Jaquetero, però ja sóc tot un fan.
Bueno, molt bé. Cal dir que aquesta setmana tampoc hem fet guió, perquè tanta festa no ens ha donat temps de fer-ne, de veritat.
Clar, treballar tant no és bo, no?
Sí, és molt estressant.
I no res, doncs com has dit tu, Joan, el divendres vam anar a veure l'Hop of Lesbian,
que va ser al Cau, un local, com ja sabeu, molt petit, i que hi havia unes 150 persones.
Va ser una passada, estava rebentat.
Sí, sí, ens ho vam passar superbé.
Un concert espectacular.
No teníem ganes que s'acabés.
Van baixar de l'escenari, van fer la conga, el cantant amb un cap de peix al cap, va ser espectacular.
Però bé, vam parlar amb ell, no?
Sí, vam estar parlant amb ell.
Suposo que heu muntat alguna cosa.
Sí, sí, com sempre, per no perdre el ritme.
Sí.
Si voleu, ho escoltem.
Escoltem una mica el que ens va dir el cantant del Love of Lesbian.
El nom de Love of Lesbian era una broma.
Vam començar a enviar demos a tot arreu, en plan, una mica terroristes, no?
Va, que la primera noia de la qual em vaig enamorar era lesbiana perduda.
O sigui que vaig començar bé.
Per conèixer-me a mi, tindries que preguntar 25 persones, no?
I llavors et faries un...
Que t'expliquessin com soc, et faries un croquis.
I això només és el 10% de realment com soc, perquè ara tenen 90 amb el que jo, per mi, no?
Amb la qual cosa, doncs, això suposo que és els universos infinits, no?
El que tenim a dins.
El nou disc va força bé.
Cada disc, doncs, multipliquem potser per 3 o 4 el públic que ens ve a veure.
O sigui, jo penso que ja no és ben bé com el disc de ventes, perquè això ja no importa, la veritat.
O sigui, perquè cada cop tothom, doncs, té més accés a les noves tecnologies.
Amb la qual cosa, qui s'ho compra és que és, doncs, potser més fanàtic o que li agrada tenir una cosa tangible, no?
Es demostra amb els directes, no?
Que a on anem d'Espanya, doncs, s'omple.
Cadascú de nosaltres té uns referents musicals diferents.
Bàsicament, a tots ens pot agradar iCure, alguns més, uns altres menys.
Des de Portis Head, a Los Campesinos d'ara, no sé, avui dia, Broken Social Scene també ens agrada molt.
Darrerament, o Post-at-Service, o Xinarro en castellà, Antonia Font en català, no sé, suposo que està en estil també.
Abans resaven perquè vinguessin 10 persones, no?
O sigui que, amb la qual cosa, doncs, ara, si es queden 10 persones al carrer, doncs, molt millor, no?
Ho sentint-ho per a aquelles persones, clar.
Marlène ara, en aquests moments, està al costat d'una nau industrial, sentada esperant, no sé, algú a qui xiparà la polla, no ho sé, saps?
Però està allà, està allà, i la coneixem.
En realitat, li diem la Cornikova, sí, perquè s'assembla moltíssima, la Cornikova.
Té unes cames, és espectacular, perquè hi ha hagut algun accident en alguns llocs, de només veure que està sentada esperant el client.
O sigui, és que és espectacular, espaterrano.
Però, clar, hija, som els catalanes.
Això de pagar, no, a mi, és que no.
La música és un procés molt conscient, no?
És una cosa que, no sé, tens que plantar una guitarra d'un piano i no tens que meditar gaire, que és el que tens que fer, sinó deixar-te portar, doncs, per a l'hemisferi emocional.
Quan ho planeixes molt, surt malament la història.
Llavors, doncs, és potser la válvula d'escapa de tota la teva bàsica emocional, doncs, que sempre nosaltres aportem, doncs, controlada, no?, al dia a dia.
Penso que els models de bellesa que ens venen a parar, i, doncs, a mi particularment em diuen gaire cosa, i potser vaig al metro i m'enamoro 50 cops en un dia, no?
No tant, però, però, bueno, o sigui, aquella bellesa, doncs, una miqueta imperfecta, l'acaba, la que m'agrada a mi, o la que realment m'inspira.
Sí que és com una mica d'uller, no?, el tema de que et vinguin a un visp pirata.
Penso que ho he estat d'acord amb les noves tecnologies i tot això, no?, però és qüestió de delicadesa, ho penso, no?
Que il·lusió, con tus hués sencillos, que il·lusió.
Però a mi el Festival de Universitat, vull dir, em sembla que aquest cop sí que és el primer que el vegin molt de temps, no?,
perquè quan ho feien via Operación Triunfo, a mi la veritat és que...
Nois, un missatge a part de lesbians, que no perdeu el tren de la vida, vale?
Vinga, un petó, xau.
Tot això va ser abans del concert, abans que es canvies de cara i puig des de l'escenari,
perquè recordem que el Cau és un...
Local molt petit.
Sí, i que els artistes han de venir des d'on està el públic, just des de l'hotel, a l'entrada,
i la manera que van pujar a l'escenari ja va ser bastant sutgerent, no?
Sí, sí, van haver de passar pel entremig de tot el públic i, bueno, quan van pujar ja anàvem carregats,
ja portàvem l'ampolla de vi, anàvem ben servits ja...
L'ampolla de cervesa...
Sí, sí.
Cal dir que després el baixista va baixar a buscar una altra ampolla de vi, perquè s'havia acabat,
i ens va tornar tot desfraçadet d'ell, de Superman, que...
Sí, una cosa molt rara.
Sí, sí, i bé, el concert va començar normal, la tònica, el de principi del concert,
com qualsevol altre grup, en un escenari molt petit, que no es podia moure, ell mateix ho va dir,
però després vam veure que aquest grup dona molt de joc amb les seves accions,
amb la seva dinamisme en un escenari, una mica, no?
Sí, es van animant i inclús van fer una conga amb tot el públic,
i es van estar passejant per tota la zona on hi havia la gent.
Una conga a la qual es va afegir el cantal d'Espets.
Sí, el Lluís Gavaldà, que després, al final, l'última cançó, em sembla que era, no?
Sí, la de Xiuà.
Es va pujar a cantar juntament amb l'offe lesbiano.
A aquesta li va agradar molt el Joan de Cançó.
Sí, sí, sí, ja me l'ha après de memòria, abans la cantava fora de l'estudi,
i una mica el concert va ser això, la dinàmica podríem dir que va ser de menys a més, no?
Potser el públic animat per aquest grup.
Cal dir també que feia molta, molta, molta calor.
Molta, molta calor, i no hi cabia ningú més allà dins.
Estava ple el cau, a rebentar.
I bé, això va ser el concert del divendres.
Sí.
Jo el dissabte no vaig poder anar amb altres, o no em vau avisar.
No, no, no vas voler venir perquè tenies altres plans, em sembla.
Vale, va anar al concert dels Factor de la Fe.
M'esteu fent una enveja amb el concert de Love of Lesbians,
perquè el tren també es va voler posar en contacte amb Pereza,
que el dissabte feia concert a Reus,
i realment van ser molt amables amb nosaltres.
Molt amables, els tenim preparats una dedicatòria.
Sí, bàsicament ens van tindre dues hores esperant,
teníem feina, estaven ocupats, sabeu?
Ah, clar, és que aquests grups ja se sap.
Clar, sort que teníem que assajar i tot,
i la feina de cantant és molt dura.
I tant, i tant, una feina que no vegis, firmar discos...
Sí, només dic que el concert de Pereza s'esperava molt més,
va estar bastant buit.
Bastant buit?
Bastant buit, es podia ballar ample, eh, la cosa és així.
Sí.
I al final...
Suposo que ple de nenes d'aquestes...
Nenes d'aquelles de 15 anys.
De 10 a 15 anys.
De 10 a 15 anys.
Sí, nenes majors d'edat.
Però bé, i la veritat és que van ser molt...
Molt aspres, no?
Sí.
Aquesta és la sensació que et queda després de...
Doncs sí, perquè ni tan sols van tindre 5 minuts
per parlar amb nosaltres.
I més que re, volíem saber com preparàvem el concert
i parlar una miqueta més.
Cal dir que no vas parlar amb ells directament en cap moment.
Aquests grups ja se sap.
Has de parlar amb el seu manager.
Pas per pas.
Sí.
D'un manager te passen a l'altre.
El manager et va dir que sí,
que perdonessis si estaven una mica indisposats,
però que sí, que parlaries amb ells, però no.
Que aquesta gent així tenen els fums una mica pujats.
Sí, sí, sí.
Ja se sap.
Sort dels Love of Lesbian i dels De Facto de la Fe,
un concert que va onar, vosaltres dos, Aira i Adriana,
i a veure si m'expliqueu i feu una mica més d'enveja.
Sí, sí.
Perquè dieu que va ser millor que el del divendres, no?
Va ser molt, molt, molt maco, molt maco.
Un concert que realment semblava que estigués dins una bombolla de felicitat
i que transmetria moltíssim.
Va ser el dissabte a la nit a la sala Cero i va ser un concert molt especial
on no hi van faltar ni globus ni confetis.
La veritat és que ens ho vam passar molt bé i els tres són molt simpàtics.
És un concert d'aquells per recordar.
Quanta gent hi havia, més o menys?
Doncs no ho sé, però no estava plena la sala.
Vam estar a primera fila, vam poder estar a primera fila, vam poder ballar tranquil·lament
i l'ambient era molt agradable.
A més, El Facto de la Fe és un grup, que és el que m'explicàveu fora de micro,
és un grup que crea com una esfera al seu públic, no?
Estarem tots supercontents d'ahir unes cançons.
És com si entres i t'oblidis els problemes, una mica, és el que m'explicàveu.
I era una esfera de felicitat, no?
Sí, sí, com una bombolla.
El concert, una mica, com va anar?
Què van fer d'especial? Què en recordeu?
El concert, doncs, el van tirar confeti, van tirar uns globus gegants perquè la gent pogués ballar.
No ho sé, va ser molt especial, molt bonic.
Sí, ja veig que sense paraules, eh?
Sí, no, és que quan es va acabar no semblava que sigues acabat,
semblava que hagués de continuar i tothom tenia ganes de més i...
Sí, quan es va acabar vam ficar un videoclip d'una de les cançons,
que ara no me'n recordo quina era,
i la gent va ser...
Sí, l'índio, l'índio.
I la gent va continuar ballant i vam seguir amb los globus que encara quedaven i...
Perquè per aquella gent que no ho sàpiga, el factor de fer, quina mena de música toca,
clar, perquè estem parlant de felicitat, d'esfera i quina mena de música toquen.
És, doncs, com un hip-hop amb ritmes de pop.
Les lletres podríem dir que són cantades com un estil de hip-hop i les bases són més pop.
Però molt, molt, molt, bueno, ja ho podeu escoltar, és això que se sonen ara.
I abans del concert vam estar parlant amb ells i ens van dir moltes coses molt interessants que ara podreu escoltar.
Hola, jo soc Facto.
Jo soc de la Fé.
Jo soc las Flores Azulés.
De l'alba, el rosa, del Drácula, lo rojo, domingo, la bici, domingo, el reposo...
Van començar el Marc i l'Òscar, es van conèixer punxant en un bar i el Marc estava començant a fer algunes bases.
L'Òscar tenia algunes lletres, havia començat a escriure i així va començar tot.
Un dia van dir, per què no quedem i ho posem en comú?
I després, quan van composar Mar i el Poder del Mar, em van conèixer a mi, vaig afegir aquelles veus i després me'n van demanar més.
I així va sortir Facto de la Fé i les Flores Azulés fins avui.
Empieza la jornada, queda l'empartido, mi equipo ya ha marcado, casi siempre gana.
El que sempre intentem transmetre és una mena d'esperit de positivisme i que cadascú pot fer la seva cosa.
No ens hem de posar balles i d'alguna manera tots portem alguna cosa dintre que volem fer
i intentar desenvolupar aquesta faceta de l'individu.
I sobretot d'una manera optimista i positiva.
L'optimista Factor de la Fé és agafar les petites coses del dia a dia
i arribar a la conclusió que allò és el més important.
I per suposat també tenim els nostres bajons.
No som superoptimistes tampoc nosaltres a la vida, no estem tot el dia rient.
El que passa és que en el projecte musical hem volgut ser-ho perquè ens encanta defensar-ho en directe.
Si trobo que en directe defensar el positivisme és molt agraït.
Bé, això de fer aquesta música tan, entre cometes, especial, sorgeix d'escoltar molta música.
I quan vam començar, doncs, Mare el Pobre del Mar va ser una mica definir l'estil, va ser l'estil.
Tenim ja un estil concret i a partir d'aquí, bueno, l'anem evolucionant.
Agafem la part rítmica del hip-hop, agafem les parts melòdiques del pop,
agafem l'esperit del soul i de la música negra i fem.
I és Factor de la Fé i la Fé i la Fé i la Fé i la Fé.
A nosaltres internet ens ha anat molt bé perquè et permet arribar a gent
a la qual abans no tenies la meitat de l'abast, no?
Suposo que qualsevol grup està a favor de la difusió de la música a través d'internet
i en aquest sentit, doncs, cap problema que la gent escolti la nostra música.
que si ens demanen que els signem un CD pirata segurament és perquè hauran vingut a un concert
i això ja és molt, o sigui, ja hauran escoltat la nostra música, sigui com sigui,
és igual, de forma pirata o... això no importa, però si els hi ha arribat ja és molt.
Jo abans de conèixer el Marc i fer Factor de la Fé vaig estar visquent a Londres.
Llavors, quan vaig tornar a Londres vaig redescobrir una mica tota la cultura mediterrània
i el primer disc, sobretot, parla molt d'això, no?
Jo trobo que el Mediterrani és un marc molt romàntic.
Dices que vengo, que voy, que siento, que escucho, que pertenezco,
que sirvo para mucho, que me estremezco, que mi mirada es limpia, suave brisa.
Que si no m'agrada el poder del mar, me'n recordo que quan la vam gravar a l'estudi
el Marc i l'Òscar deien que allò era un hit, no?
I amb el temps ens hem adonat que és una cançó de molt llarg recorregut
perquè això és una cançó que ja té cinc anys
i és com que ha anat donant moltes voltes
i la gent la segueix apreciant com el primer dia.
No ho sé, és una cançó de llarg recorregut.
Potser no estem tan acostumats a sentir una cançó
que parli de la mort tan explícitament d'una manera tan poètica, no?
És una cançó que té duende.
És molt difícil fer això.
És quasi impossible fer-ho a propòsit.
És una cosa que surt.
La gent diu, hòstia, se'm posa la pell de gallina, no?
I això és una cosa molt maca que et passi a la vida.
Poder fer una cançó que molta gent connecti, no?
Que me encanta escucharte, adoro sentirte,
verte, moverte y sorprenderte,
de pronto, haciéndote cosquillas en las rodillas.
Una de les queixes que hem comentat a vegades
és això, no?
El suposat recolzament que haurien de tenir els festivals
que es fan aquí respecte als grups nacionals, no?
Hi ha moltes mancances,
sempre es valora molt més el que es fa fora,
precisament el concepte que creiem
que haurien de portar aquesta gent
és afavorir els grups d'aquí
i d'alguna manera recolzar-los, no?
I sembla una miqueta el contrari.
Seguiu fent el que us agrada
i el que sentiu
perquè el món és dels aficionats.
Bona frase aquesta,
el món és dels aficionats.
Sí, sí, molt maca.
Molt bona gent, eh, sembla?
I tant, molt maca, molt macos tots.
Teniu algun pla aquesta setmana?
Doncs aquesta setmana descansarem una mica
i farem guió.
Us heu decidit?
Us heu decidit?
La setmana que ve, sí.
Doncs no vingueu cansades
perquè després de dues setmanes...
Ens toca, ens toca ja.
Ara us toca escriure.
La Marta ens farà la gestió
per portar-nos
a l'encarregat de la revista
de Caldo de Cultivo
i que acaben de treure públics,
que és l'UNAI.
L'UNAI Reglero.
L'UNAI Reglero.
Parlerem amb ell la setmana que ve.
Segurament, ell sí que vindrà.
No té tants fums com els PDT.
No?
Sí, sí, sí.
Doncs la setmana que ve parlem, d'acord?
Molt bé.
Vinga, adeu a totes.
Cansats d'esperes i retards?
Doncs agafa el tren de Tarragona Ràdio.
Toca parlar de cinema
amb l'Anna i la Cristina.
L'Anna, ara quan la sentiu,
no és el gol, només l'Anna.
El que passa és que està una mica encostipada.
Fà una mica de por.
Ho sento.
De totes maneres,
farà esforços,
ficarà totes les seves forces
en fer-se entendre
amb una veu preciosa, avui.
Aprofita-la.
I bona tarda, Cristina.
Bona tarda.
Avui, suposo que...
Bueno, com sempre.
Avui hi ha moltes coses,
però no desvetllis res encara.
Vale, no desvetllo res.
Som a la marxa.
Va, som-hi, som-hi.
Doncs, bueno, va, Cristina.
Preparada?
Preparadíssima.
3, 2, 1...
El territorio de la bestia.
Basada en un fet real,
segons el seu director,
el film és la versió australiana
de tiburón,
però amb un cocodril per fera.
El último gran mago.
El famós mag Harry Houdini
voldrà contactar amb la seva mare morta
a través d'una mèdium.
La família Savage.
Dos germans decideixen unir-se
per cuidar el seu pare malalt,
tot recordant el passat traumàtic amb ell.
Rastro oculto.
Tot per l'audiència,
un assassí penja tortures i assassinats
a la seva pàgina web.
Com més visites a la pàgina,
més ràpid moren les víctimes.
De contract.
T'imagines haver de custodiar
un assassí a sou
a petició d'un policia?
I shine a light.
A continuació,
Martin Scorsese
i The Rolling Stones
la munten plegats.
Painted Black.
Aquesta cançó
va sonar de fons
al making of
de la peli de
Shine a light
dels Rolling Stones,
però per mala sort
no la vam poder veure
en directe al concert
que mostra el documental.
Just abans que s'inicia el concert
podem veure unes imatges
on Scorsese
es queixa
que als Rollins
encara no li han passat
la llista
amb les cançons
que tocaran
i d'altra banda
Mick Jagger
protestant per com
el director
havia muntat l'escenari.
Tot plegat,
una petita paròdia
de la bogeria
i l'estrès
que significa
treballar amb els Rollins.
I amb Start Me Up
va començar
la festa dels Rollins.
Però ara,
mireu,
no estem a la secció
de curiositats,
però sabíeu que
a l'escenari
entre tots els components
del grup
es poden sumar
uns 254 anys,
això no es diria mai
pels moviments
espasmòdics
d'en Mike Jagger.
Semblava un noi
jovenet
esbojarrat
en el seu primer concert
en directe.
Vamos y nosotros,
eh?
Però la gran pregunta
per a molts
és si Shine a Light
és un documental
del Rollins
o una pel·lícula d'aquests.
Després de veure-la
ja podem dir
que és una actuació
més del grup
sota la mirada
d'un fan
enregistrada,
muntada i sonoritzada
d'una manera impecable.
I ja ho pots ben dir,
un dels aspectes
del film
més sonats
és a nivell tècnic
i sobretot
la fotografia
perquè Scorsese
ha comptat
amb alguns
dels millors directors
de fotografia,
tres guanyadors
d'Òscars.
Per l'escenari
van passar
diferents cantants
Jack White,
Buddy Guy
i Cristina Aguilera
que va acompanyar
en Jagger
amb Life With Me
i un ball
del contingut sexual.
Com hem dit abans,
aquells que esperin
veure un documental
del Rollins
no estaran de sort
ja que Scorsese
va decidir
que aquesta
no era la classe
de film
que volia fer.
Per tant,
només veureu
alguns petits tals
d'entrevistes
del grup
als inicis
quan ningú
els augurava
aquest esplèndid futur
i els hi preguntaven
us veieu cantant
als 60 anys?
I els afirmaven
i els periodistes reien.
I si la setmana passada
parlàvem de la mort
d'Ansoni Minguela
avui toca parlar
d'en Charlon Heston
mort diumenge 5 d'abril
a Beverly Hills
a l'edat de 83 anys.
Charlon Heston
nascut el 1924
va començar
a despuntar
en les obres teatrals
de l'escola
fins que el 1942
va rebre una beca
per estudiar art dramàtic.
Dos anys més tard
va ser cridat a l'exèrcit
i va tornar
tres anys després
per a Nova York
on va treballar
junt amb la seva dona
com a model.
Va ser el 1947
amb l'obra teatral
d'Ansoni Cleopatra
de Broadway
que va començar
a rebre ofertes de feina
tant per a teatre
com per a televisió.
Poc després
Heston va decidir
traslladar-se a Hollywood
on va rodar Dark City
el 1950
i va cridar l'atenció
dels professionals
al cinema.
Dos anys més tard
el 1952
va rebre el seu primer èxit
important
pel seu paper
com a director de circ
a El Mayor Espectaculo del Mundo
i poc després
el van seguir
altres grans èxits
com Els Déu Manaments
on encarnava a Moïsès
o Ben-Hur
que li va donar l'Òscar
al millor actor principal
el 1960.
Però no tot van ser
pel·lícules èpiques.
El 1965
va rodar
Set de Mal
a les ordres
d'Orson Welles
i fins i tot
va ajudar a finançar
el final del rodatge.
Tres anys més tard
va participar
en la ja mítica cinta
de Science Ficció
El Planeta de los Simios.
Entre els anys 70 i 90
va ser considerat
com un secundari
de luxe
i va participar
en grans superproduccions
com
Los Cuatro Mosqueteros
o mentires arriesgades.
Però Charles Heston
no és només famós
per la seva carrera artística
també ha guanyat
molt de renom
amb el ser nomenat
des del 1998
fins al 2003
president de l'Associació
d'Armes de Foc
dels Estats Units
defensant àmpliament
el dret de possessió
d'armes de foc
en aquest país.
I el 2002
l'actor va anunciar
públicament
que patia Alzheimer
i el 2003
el president
Jos Jus
li va concedir
la medalla
a la llibertat.
I ara per acabar
amb un to més animadet
la secció de curiositats.
Si no m'ho dius
no m'ho crec.
Sabies que Johnny Depp
es va inspirar
en Keith Richards
a l'hora d'interpretar
el capità pirata
Jack Sparrow?
Sabies que Martin Scorsese
va començar a estudiar
per a ser seminarista
però que finalment
ho va deixar pel cinema?
Sabies que corren rumors
que diuen
que George Clooney
el soltero d'oro
de Hollywood
podria demanar matrimoni
a la seva nòvia
Sarah Larsson?
Sabies que el nom real
de Charlon Heston
és John Charles Carter
I ara
les estrenes
per aquest divendres
Rebobine, por favor
Blackjack
Fuera de Carta
Retratos del Masallà
I Cashback
Aquesta de Fuera de Carta
és la espanyola
que estan donant
tant de...
Sí, sí
del Javier Càmara
Javier Càmara
de cuina
de cuina
que interpreta un gay
exacte
té pinta de ser molt divertida
de més
ja en parlarem
de la setmana que ve
és espanyola
però esperem
confiem en ella
no?
Hombre, sí
confiem molt en el cinema espanyol
carreristes
no?
I...
i què més?
Quina més
que us recomaneu?
Cashback
Més que res
perquè crec que serà
una miqueta rara
Jo tinc moltes ganes
de veure
Per què?
De què va?
Mira, no t'ho expliquem
ja t'ho direm
ja la setmana que ve
Ah, la setmana que ve
Ho vols saber tot dia
i no pot ser
Va bé, va bé
l'anireu a veure
doncs
Sí, sí
Doncs la veieu
em dieu què tal
I la setmana que ve
t'ho expliquem
I si m'agrada
doncs
l'anireu a veure
Molt bé
Fins la setmana que ve
Adéu
Igualment Déu
Gràcies
Arriba l'autèntic PGB
a la ciutat
cada dijous
de 6 a 7 de la tarda
al tren
a Tarragona Ràdio
I tu d'aquest queixes
Arribem una vegada més
al final del programa
amb les queixes
que sempre ens porten
la Mònica i la Laia
que no sé de què rieu
No, no riem de res
Ah, no rieu de res
No
Portàvem dues setmanes
bastant conflictives
Sí, però no tant
Com que no tant?
Doncs això, que no tant
Aquí creant...
Però un moment
escolta'm una cosa
vam dir que
a veure si la setmana passada
lligaves
Com va anar?
Bé, doncs
una rossa
un metre vuitanta
ulls blaus
ja saps
Si no, però per nosaltres
més o menys
com n'altres
És clar, gràcies a vosaltres
tot això
Va, és que
amb aquest programa
està clar que marquem tendència
I després de tanta queixa
acaba triomfant l'amor
Oh
Oh, que bonic
És el que sempre passa
Si ja t'ho vam dir
que no podem viure els uns
sense els altres
que al final
no sé com
sempre acabem caient
i sortim
ens enamorem
tot és bonic i preciós
no podem pensar
en cap altra cosa
I tot i que tu sortis
a lligar
i ens abandonis
per sempre més
et cassis
tinguis set fills
i passis la resta
de la teva vida
a una caseta al camp
amb tres gossos
correm per la verda paradera
Nosaltres
t'estimem Joan
Jo no
Però haurem de començar
una nova vida sense tu
Serà dolorós
i traumàtic
però crec que
bueno, no, no
estic segura
que ho superarem
no pateixis
De moment
i per començar
hem decidit sortir
a buscar un bon marit
i per dur terme
aquest treball de recerca
d'una forma satisfactòria
abans cal documentar-se
El suplement de la Superpop
que ens vas deixar
en hora suficient
Clar
Joan
Si voleu us deixo la loca
No, tampoc no ens serveix
perquè hem hagut de prendre
mesures dràstiques
Hem sortit al carrer
i això és el que ens han dit
Una
pasar desapercibido
pienso yo
Seré un poco descarada
No tengo novio
o hola
si alguno m'escucha
Estic bastante tímida
I no fais re
m'agrada que em vinguis
Tu sales
lo pasas bien
Te ríes
te lo pasas de puta madre
te ríes
te lo paso genial
te ríes
Si ligas
te ríes más
Sempre ha dado manos
a fer un peta
amb una chavala
Tu fuma reina
Vaya a mi
te vas apropant
fins que cao la presa
¿Qué más me quieres preguntar?
Cariño, el teléfono 606
Llámame, yo también
Ey, nena guapa
¿Cómo estás?
Bien
La misma que yo
Ya después se le roba un beso
y ya
Esto es lo más fácil del mundo
Le miras, le dices
vamos al baño
y ya está
Yo no faig això
pero funciona
Hasta te hago un striptease
si quieres
Con este cuerpazo que tengo
vamos
un escándalo
iba a ser
de bobinable
Joan, per la morda
Déu, bestesta
que con este cuerpazo que tienes
esto puede ser un escándalo
de bobinable
És que t'agrada el meu tango
de Leopard, eh
Massa, massa
Per culpa teva
haurem de sortir aquesta nit
i riure i beure
i riure i ballar
i riure i lligar
i riure fins la matinada
només per oblidar
el que ens acabes d'ensenyar
Si la culpa és nostra
Si ella ens ho havia dit
la setmana passada
que si es gastava 20 euros
en uns calçotets
era per alguna cosa
A veure, no és per fer propaganda
però és que són uno
Ah, vale
Mira, el pobreta
el Joan
diu tantes coses
aquí ningú no li fa cas
tot el dia parlant
només un micro
dient que té un programa de ràdio
no sé quines coses
Però és que demà
serà pitjor encara
perquè el Joan seguirà parlant
i continuarà comprant
cacotets de 20 euros
i com a conseqüència directa
lliguen a les discoteques
i nosaltres haurem de conviure
amb la nostra ressaca
Jo tinc una ressaca
molt bona, la veritat
Vete el domingo a casa
o a saber què és xou
A veure, mal de cap
te fa mal tot
no et pots aixecar
no pots fer res
no et pots concentrar
I amb moltes ganes de beure
Aigua
Cansant, sí
ganes de putar
Mala panxa
Va molt bé
És el gas, neteja
Diarrea
Una ressaca que te cal
Jo no tinc mai ressaca
Perquè tinc molta sort
Son geniales
Estar el domingo en casa
sin hacer nada
viendo la tele
me impresionan
me siento en obregón
Poco de pereza, ¿sabes?
Paso hasta de vivir, eh?
Es que no existo
Soy animal de compañía
no soy persona
Soy una planta
Una planta
Mira, mira, mira
és un amic del Joan
segur, pobret
ell diu que és una planta
Una planta
un animal de compañía
l'Anna Obregón
Tants val
Sí, sí
Escolta, ara què hi penso?
Ja que sortim
podríem anar al karaoke o no?
Oh, sí, sí
Que la meva àvia
s'ha piratejat
el CD de la Pantoja
i crec que ja estic preparada
Però a mi m'agrada més
el rock català
la Shakira
la música instrumental
el reggaetón
Qualsevol cosa m'agrada més
El grup preferit del Joan S2, no?
I tant
Joan, quina és la teva cançó preferida?
With the Wizzhatchu
Va, canta'ns un trosset, va
With the Wizzhatchu
Quina veu, eh?
Quina veu, quina potència
Per aquestes coses t'estimem
I tant
Bueno, Joan, no sé si t'apunçarem gaire
aquesta, perquè ara...
Aquesta nit quedem, no?
Vinga, va
Va, farem hueco a la meva agenda, eh?
Vale
I escoltarem coses com aquestes, mira
Bueno, varias me gusten
Me gusta Shakira
Para mis manos tumbagas
Música de danza del vientre
Pa mis capri...
Eh, la alarma del reloj, me tenia que ir a trabajar ahora, ves?
Hip hop
María de la O
Si es cutre mi llevo, porque res mes
Cualquiera de Mónica Naranjo, esto indiscutible
I can feel the music
Camela
Que es de reggaetón, cuál? De reggaetón a vez
Alguna bella
Yo te quiero
Que sigue algo de rock and roll y ya está
Tú me quedes
Y cualquier ortera, tipo la pantoja
Shine on me
No, en el baño, eso
Eso aquí en la calle como que no
Veus com qualsevol cosa és millor que la pantoja?
Dona, no sé, Tom
Tant com per haver d'interpretar si vas bé i es melodies només al lavabo
No és culpa nostra, no et preocupis
El que passa és que el món encara no està preparat per entendre l'art
Ja ho saps, Joan, que són massa modernes
De mierda
Com els d'això...
Escolta, i com és que avui no ens queixem? Aviam, un moment
Com és que avui no ens queixem?
No sé, jo és que estic de ressaca
Ai, és que a mi m'agafes esperant que caigui la presa
Però queixem-nos d'alguna cosa, no?
Què fem aquí si no?
Sí
Vinga, va, si vols, però això ja serà queixar-se per queixar-se
Joan, alguna queixa?
Sí, eh...
No, cap
No, vale, vale, ja deia jo
Mira, la gent en té unes quantes
De vosaltres cap
Que tot són drogues i borrachos
I que surts allà i no pots ni sortir
I ja no hi ha ni ambient ni res a Tarragona
Està enxapant tot
Lo que era guapo
Enxapant l'ambigo
Enxapant la cobaixàs
Enxapant l'enriqueta
Que no les deberían deixar més temps
Hombre, de Tarragona la verdad que hi ha molt pocos sitios
Tío, no són a anar allà
Que estan mal apartades, potser
Ah, sí, el preci de la bebida que està molt cara
Y hay que hacer botellón fora
Y luego viene la policia y bueno
Aquí, con sus leyes y más leyes
El pincha, que lo cambien ya
Es un asco, es aburrido
No tiene gracia
Siempre pone que chumba, pumba, pumba
Y me agobia, me arte y me cansa
Una cosa, això de l'enriqueta no és una paixateria?
L'enriqueta
Potser també
Paixateria a l'enriqueta
Per enriqueta, no m'hi viene
Enriqueta, fiquem una mica de bacallà avui
Però mira, escolta'm, escolta'm
Doncs ja ho sabeu
Mira, sortiu, sortiu
Que és divendres de Sandra
I hem de menjar tres
Joan, per favor
Va, va, s'ha de ser
Va, que avui s'ha de sortir, eh
Que el carrer és vostre
Però porteu-vos bé
No begueu
I torneu aviat a casa
Com el Joan
I tant
Gràcies a la setmana que ve
Adéu, noies
A veure què ens porta la setmana que ve
I avui el programa ha anat a música
I la pregunta que ens fem, com sempre, és
Què faríem sense música?
És que a tots ens agrada ficar una banda sonora a la nostra vida
Cadascú la seva, cada moment l'adequada
I tots, absolutament tots, compartim una música
Dieu-me cursi, si voleu
Però sempre tenim una música que és el silenci
I el sol solet, una gran cançó
Com sempre, us saludant
Isabel Zazquita, Júlia Escofet, Marta Alcolea, Montse Aparicio, Meritxell Meia, Aida Testón, Adriana Monclús, Cristina González, Anna Tomàs, Laia Batlla i la meva benvolguda Mònica Pérez
Des de l'apartac tècnic, Marta Montagut i Núria Cartanyà i un servidor, Joan Rafael Meliado
Us deixàvem una cançó que us pot agradar o no
Es diu Besos, és del Canto del Loco
I va parlar Marta Alcolea
Que el dijous passat i divendres passat va gastar unes quantes hores intentant entrevistar els senyors de Pereza, uns senyors molt ocupats
I que no ens van concedir una entrevista, doncs, per a vosaltres, besos per a vosaltres, adeu
Lo que importa estan los besos, y eso es lo que quiero, besos, que todas las mañanas me despierten, besos, sea por la tarde y siga habiendo, besos, luego por la noche hoy me den más besos pa' cenar
Y dime por qué, que te echas mil cremas por el cuerpo, si no se te ven, y se te han olvidado los sentimientos, tienes que empezar por resolver, lo que tienes dentro y no piensas, casi en los demás, que más darás si mal o bien
Mucho metro sexual y faltan besos, y eso es lo que quiero, besos, todas las mañanas me despierten, besos, sea por la tarde y siga habiendo, besos, luego por la noche hoy me den más besos pa' cenar
Y párate a ver
Que los que ya te quieren no miran eso, solo quieren ver, ese guiño de ojos incomplejos